Barbacoes a la Via Verda d’Amer


amer

En la mateixa ruta de la via verda d’Olot fins a Girona, davant mateix de l’antiga estació del carrilet del poble d’Amer, trobareu una zona de pícnic amb quatre taules, un bloc de barbacoes, una font, papereres, un cert espai per córrer, una pista de bàsquet, una àrea de jocs infantils i lavabos. A més, si aneu amb bici, heu de saber que a l’antiga estació ara hi ha un punt d’informació sobre aquesta via verda, i turística, i un taller de lloguer i reparació de bicicletes, anomenat bicicarril. Hi ha força aparcament a l’estació i als carrers del voltant. Amer és poble mono, amb uns quants monuments d’interès, com ara l’església romànica de l’antic monestir de Santa Maria, amb els seus quatre absis, o la plaça porxada o el nucli antic. També te moltes rutes per espais d’interès natural. De fet tota la comarca de la Selva té espais de gran bellesa. També poden anar fins la famosa Font Picant d’Amer, aigües amb gas, o recórrer els bucòlics paisatges del riu Brugent. També podeu fer una ruta de masies i cases fortes molt abundants pels volts d’Amer, com ara la Torre de Sant Climent, del segle XIII, o els grans masos de Palou, Gallissà i Can Ter. O fer una ruta, també molt bonica, per les ermites del terme. A més de Santa Brígida teniu Sant Climent, o Sant Agustí de Lloret Salvatge, romàniques, més o menys transformades. També podeu pujar fins Sant Martí Sacalm, sota els espadats de Sau, per veure’n el paratge, solitari, rural a més no poder, i les masies que hi ha per allà. El més normal serà dinar de pícnic, una bona barbacoa allà on us hem senyalat, però a Amer hi ha bons restaurants, com el Giralt, a la plaça de Sant Miquel, 5. Tel: 972.43.00.45. I bons hotels, amb restaurant, com La masia d’Amer, just al camí de Santa Brígida, i amb excel·lents vistes sobre l’ermita, ideal per passar-hi el cap de setmana!. També molt bé, més tradicional i clàssic, l’Hostal Sant Marçal, amb bona cuina. Animeu-vos a passar una diada divertida, o un cap de setmana a Amer, perquè no!.

Una nueva área de pícnic y barbacoas queremos proponeros, esta vez en la antigua via verde del trenecito que iba de Gerona a Olot, a su paso por Amer. Mesas, fuente, lavabos, barbacoas, todo pequeño, cerca de la antigua estación. Pero también hay espacio para jugar, una pista de básquet y una zona con juegos infantiles. Ideal para una buena comida en família o con los amigos.

 

Festa Major a Farena


Ara us descobrirem un poblet oblidat, en un racó oblidat, en mig d’un paisatge que mai haguèssiu dit que existia a la Catalunya del Sud, a les terres de Tarragona. Farena és un agregat de la vila, també bellíssima, de Mont-Ral. Està situat a les muntanyes de Prades, a la vall del maravellós riu Brugent. El poblet s’extén, mandrós, per una vessant molt assolellada d’un turó tallat a pic damunt del propi riu. Són quatre carrers, costeruts, de pedra seca. Quatre cases medievals, potents poderoses, de pedra picada, moltes segones residències, que s’enfilen fins tocar la diminuta esglèsia románica de Sant Andreu. És una ermita, de fet. Farena havia tingut muralla i castell, però avui només en queda el record. De Farena us quedarà la passejada serena pels seus carrers i la bellessa insospitada dels boscos que l’envolten. O el seu riu d’aigües transparents que conviden a la banyada en els gorgs de pedra. Hi ha un indret especialment bonic, a una mitja hora llarga des del poble, ideal per famílies excursionistes. Es tracta del Toll de l’Olla. Però si no voleu caminar tant no us preocupeu. Pujant a Farena des de la Riba trobareu molts gorgs al riu, entre els kms. 3 i 4 de la carretera. I de Farena ens agrada també l’acolliment del seu restaurant, anomenat com el riu: Brugent. Un bar de poble on fan uns esmorzars de forquilla i ganivet, dels d’abans, amb plats de temporada, bolets a la tardor, brassa, amanides. Un luxe. I us hi convidem a pujar-hi amb motiu de la seva festa major, molt senzilla, que tindrà lloc aquest proper cap de setmana i fins el dia 11 de setembre. No us perdeu la fira de productes artesans de les muntanyes de Prades, que tindrà lloc el diumenge 7 al matí. I per dormir en aquesta zona penseu en el Mas de Caret, uns kms. abans d’arribar al poble. Una casa rural molt ben portada, bé de preu, bonica, que us permetrà passar un bon cap de setmana, pont, o vacances. O Cal Martí, un gran allotjament rural per molta gent. També un refugi de muntanya, però molt ben acondicionat, La Cabrera, prop de Mont-Ral. De rutes a fer n’hi ha moltes. A peu moltíssimes. Tot el massís de Prades a disposició, amb les valls dels rius Brugent i Glorieta. Boscos ideals per boletaires. Castanyers, pins, alzines… fonts i gorgs on remullar-se. En cotxe podeu anar a Mont-Ral, un poblet dalt d’una talaia, a Capafonts, un altre poble oblidat, a Prades, una senyorial vila medieval. A Montblanc, amb les seves muralles. No us mancaran coses a fer, ja ho veieu, si no us deixeu portar per la molície del “dolce far niente”, que aquí, en aquesta pau, és molt fàcil. Arribareu a Farena si aneu fins Reus, Valls o Montblanc per les autopistes AP7 o AP2. En aquestes localitats cal cercar la carretera C-14 que va de Montblanc a Reus i sortir-ne a La Riba. Un cop a La Riba cal anar pujant poble amunt, fins dalt de tot, i agafar la petita carretera que s’endinsa en la alta vall del riu Brugent. Atenció: carretera estreta, amb corbes i en forta pujada en alguns trams. No sempre ben indicada. Uns 12 kms. més endavant, unes quantes corbes enllà trobareu el poble. Podeu tornar pel mateix lloc o sortir pel darrera cap a Capafonts i Prades o cap a Mont-Ral i Alcover. Arribeu-vos a Farena i disfruteu de la seva petita festa major i dels seus voltants encantadors.

Un pueblecito olvidado, en un rincón olvidado, en medio de un paisaje que nunca hubiéramos dicho que era de las tierras de Tarragona. Un paisaje que juraríais del Montseny. Farena es un agregado de Mont-Ral. Está situado en las montañas de Prades, en el bellísimo valle del maravilloso río Brugent. El pueblo se extiende, perezoso, por una vertiente muy soleada de un cerro cortado a pico sobre el propio río. Son cuatro calles, empinadas, de piedra seca. Cuatro casas medievales, potentes y poderosas, de piedra picada, muchas segundas residencias, que ascienden hasta tocar la diminuta iglesia románica de Sant Andreu. Es una ermita, de hecho. Farena había tenido muralla y castillo, pero hoy sólo queda el recuerdo. De Farena os quedará el paseo sereno por sus calles y la belleza insospechada de los bosques que lo rodean. O su río de aguas transparentes que invitan a la bañada en las pozas de piedra. Y si os hablamos hoy de Farena es por su pequeña fiesta mayor, que tendrá lugar este fin de semana. Atención al rústico mercado de productos naturales del domingo 7 por la mañana. Y también nos gusta del pueblo la acogida de su restaurante, llamado como el río: Brugent. Un bar de pueblo donde hacen unos desayunos de tenedor y cuchillo, de los de antes, con platos de temporada, setas en otoño, brasa, ensaladas. Un lujo. Y para dormir, el Mas de Caret, unos kms. antes de llegar al pueblo. Una casa rural muy bien llevada, bien de precio, bonita, que les permitirá pasar un buen fin de semana, un puente, o unas vacaciones. De rutas a hacer hay muchas. A pie muchísimas. Todo el macizo de Prades a su disposición, con los valles de los ríos Brugent y Glorieta. Bosques ideales para buscadores de setas. Castaños, pinos, encinas … fuentes y pozas donde remojarse. En coche pueden ir a Mont-Ral, un pueblecito en lo alto de una atalaya, a Capafonts, otro pueblo olvidado, a Prades, una señorial villa medieval. O hasta Montblanc, con sus murallas. No les faltarán cosas que hacer, ya lo ven, si no es que os dejáis llevar por la molície del “dolce far niente”, que aquí, en esta paz, es muy fácil. Llegaréis a Farena si vais hasta Reus, Valls o Montblanc por las autopistas AP7 o AP2. En estas localidades hay que buscar la carretera C-14 que va de Montblanc a Reus y salir en La Riba. Una vez en La Riba hay que ir subiendo pueblo arriba, hasta arriba de todo, y coger la pequeña carretera que se adentra en el valle del río Brugent. Atención: carretera estrecha, con curvas y en fuerte subida en algunos tramos. No siempre bien indicada. Unos 12 kms. más adelante, unas cuantas curvas allá encontraréis el pueblo. Pueden volver por el mismo lugar o salir por detrás hacia Capafonts y Prades o hacia Mont-Ral y Alcover.

Pessebre vivent a Amer


pessebre_vivent_amer

Avui us parlarem d’una sortida divertida i entranyable a terres gironines. Us parlarem del poble d’Amer, a la part alta de la comarca de la Selva, estratègicament situat entre Les Guilleries, la Serra de Rocacorba i de Finestres, a tocar dels darrers contraforts del Collsacabra i la plana alta del Ter, a la zona de Susqueda. És a dir, un poble envoltat de natura on, els propers dies 25 i 26 de desembre hi fan un bonic pessebre vivent. Serà de 6 a 8 de la tarda, i podeu aconseguir tota la informació a la web del pessebre vivent d’Amer. La representació te llocs als anomenats camps de la Boada, un espai natural situat prop de  parc de bombers i de les escoles d’Amer. Arribareu fàcilment a Amer per l’autopista AP-7, camí de Girona, o bé per la C-32, fins a Sils. Allà cal pendre la C-63 en direcció Santa Coloma i Anglès. O bé anar a Anglès de cop, des de Girona, per la N-141. Pugeu a Amer a veure el pessebre i admireu també la plaça porxada més gran de Catalunya, el seu nucli antic medieval. Preneu la bici per anar per la via verda de l’antic ferrocarril Girona-Olot, fins el Pasteral o Sant Genís Sacosta. Passegeu per la Font Picant i els bucòlics paisatges del riu Brugent. Rodeu per les masies i cases dels camps, com ara la Torre de Sant Climent, del segle XIII, o els grans masos de Palou, Gallissà i Can Ter. O feu la ruta de les ermites, amb especial pujada fins Santa Brígida. Arribeu-vos fins Sant Martí Sacalm, sota els espadats de Sau, per veure’n el paratge, solitari, rural a més no poder, i les masies que hi ha per allà. A Amer hi ha molt bons restaurants, com ara el Giralt, a la plaça de Sant Miquel, 5. Tel: 972.43.00.45. Un clàssic, molt recomanable. O també petits hotels amb encant, i també amb restaurant propi, com ara La Masia d’Amer, o bé, molt més senzill, simple i econòmic, el Sant marçal. Us sedueix el pessebre vivent i Amer?.

Hoy os hablaremos de una salida divertida y entrañable a tierras gerundenses. Os hablaremos del pueblo de Amer, en la parte alta de la comarca de la Selva, estratégicamente situado entre las Guilleries, la Sierra de Rocacorba y Finestres, junto a los últimos contrafuertes del Collsacabra y en la llanura alta del Ter, en la zona de Susqueda. Es decir, rodeado de naturaleza, y de maravillosos paisajes. Y pueden llegar allí por la autopista AP-7, camino de Girona, o bien por la C-32, hasta Sils. Una vez en Sils hay tomar la C-63 en dirección Santa Coloma y Anglés. O bien ir hasta Anglés de golpe, subiendo hasta Girona, y de esta ciudad a Amer por la N-141. Os queremos invitar a visitar Amer en ocasión de su pesebre viviente, que tiene lugar los dias 25 y 26 de diciembre, por la tarde de 6 a 8. Subid a Amer y admiradla plaza porticada más grande de Cataluña, en su casco antiguo medieval. Tomen la bici para ir por la vía verde del antiguo ferrocarril Girona-Olot, hasta el Pasteral o Sant Genís Sacosta. Paseen por la Fuente Picante y los bucólicos paisajes del río Brugent. Pasead por las masías y las casas de campo, como la Torre de San Clemente, del siglo XIII, o los grandes masías de Palou, Gallissà y Can Ter. O hagan la ruta de las ermitas, con especial dedicación a la subida hasta Santa Brígida. Podeis ir hasta Sant Martí Sacalm, bajo los acantilados de Sau, para ver el paraje, solitario, rural a más no poder, y las masías que hay por allí. En Amer hay buenos restaurantes, como el Giralt, en la plaza de San Miguel, 5. Tel: 972.43.00.45.

Matança del porc a La Cellera


cellera_matança

La Cellera de Ter és un petit poble de la comarca de La Selva, a les estimades terres de Girona, encaixonat entre la vall del Ter i els cims poderosos de les Guilleries. L’indret on està la vila és molt bonic. Els entorns també, sobretot els paratges naturals de les vores del riu Ter i de la riera d’Osor. La manera fàcil d’arribar-hi és des de Girona, anat cap a Olot, o bé des de Sils cap a Santa Coloma de Farners i cap a Olot també. Des de Barcelona, per Girona, hi ha uns 120 kms. Per Santa Coloma i Anglès, un centenar. Doncs bé, en aquest poble joliu, el diumenge 10 de març de 2013, altres anys en altres dates, s’hi fa una festa tradicional lligada amb l’antiga matança del porc. Ara ja no es mata la bèstia a la vista de tothom, però si que es fa el dinar de germanor de la matança, una gran festa gastronòmica. A més trobareu fira de brocanters pels carrers, i una altra de productes del porc, i encara una d’artesania. Podreu gaudir també d’una trobada d’intercanvi de plaques de cava, si en sou aficionats, d’una visita guiada al poble, de l’ofici solemne i dels grallers, geganters, animació en general i sardanes amb la cobla la Principal de Banyoles. Si esteu interessants en el dinar cal reservar al telèfon 972 42 37 59 o bé a centrecultural.cat@gmail.com. Us reservaran, a més de la manduca, una taula, cadira i els coberts. Si us quedessiu sense lloc, o volguèssiu menjar de restaurant, en teniu dos de prou recomanables: l’Stop, cassolà, o el Bar La Presó, al passeig de l’estació, 16, tel: 972 42 37 58 . Fora de la Cellera, al poble veï d’Anglès, hi ha bons restaurants, que recomanem de tot cor. Especialment bo, i car, és L’Aliança, sense cap mena de dubte dels millors d’aquestes terres. Més econòmic, al poble d’Amer, teniu Can Giralt. La Cellera no te grans reclams turístics al poble, però els voltants, ja us ho hem dit, son fantàstics. Podeu pujar cap El Pasteral i recòrrer, Ter amunt, el riu fins el pantà de Susqueda, i amb un bon cotxe, més enllà. La Vall de Llèmena també és preciosa, com ho és la del riu Brugent, Amer i Sant Feliu de Pallerols. La Riera d’Osor, cap al poble d’Osor, i cap a Sant Hilari Sacalm, ens porta al cor de les Guilleries. Bona estada a la matança de La Cellera!.

La Cellera de Ter es un pequeño pueblo de la comarca de La Selva, en nuestras estimadas tierras de Girona, encajonado entre el valle del Ter y las cumbres poderosas de las Guilleries. El lugar donde está la villa es muy bonito. Los entornos también, sobre todo los parajes naturales de las orillas del río Ter y de la riera de Osor. La manera más fácil de llegar es, desde Girona, yendo hacia Olot, o bien desde Sils hacia Santa Coloma de Farners y hacia Olot también. Desde Barcelona, ​​por Girona, hay unos 120 kms. Por Santa Coloma y Anglés, un centenar. Pues bien, en este pueblo, el domingo 10 de marzo de 2013, otros años en otras fechas, se hace una fiesta tradicional ligada con la antigua matanza del cerdo. Ahora ya no se mata la bestia a la vista de todos, pero sí que se hace la comida de hermandad de la matanza, una gran fiesta gastronómica. Además encontrarán feria de anticuarios en las calles, y otra de productos del cerdo, y todavía una de artesanía. Podrán disfrutar también de un encuentro de intercambio de placas de cava, si sois aficionados a ello, de una visita guiada al pueblo, del oficio solemne y los grallers, gigantes, animación en general y sardanas con la cobla la Principal de Banyoles. Si estais interesados en el almuerzo popular sabed que hay que reservar al teléfono 972 42 37 59 o bien en centrecultural.cat @ gmail.com. Os reservarán, además de la manduca, una mesa, silla y los cubiertos. Por si os quedáseis sin lugar, o quisierais comer de restaurante, tenéis dos bastante recomendables: el Stop, casero, o el Bar La Prisión, en el paseo de la estación, 16, tel: 972 42 37 58. Fuera de la Cellera, en el pueblo vecino de Anglés, hay buenos restaurantes, que recomendamos de todo corazón. Especialmente bueno, y caro, es La Alianza, sin duda los mejores de estas tierras. Más económico, en el pueblo de Amer, tienen Can Giralt. La Cellera no tiene grandes reclamos turísticos en el pueblo, pero los alrededores, ya os lo hemos dicho, son fantásticos. Pueden subir hacia El Pasteral y recorrer, Ter arriba, el río hasta el pantano de Susqueda, y con un buen coche, más allá. El Valle de Llémena también es precioso, como lo es la val del río Brugent, entre Amer y Sant Feliu de Pallerols. La Riera de Osor, que va hacia el pueblo de Osor, y hacia Sant Hilari Sacalm, nos lleva al corazón de las Guilleries. ¡Buena estancia en La Cellera!.

Castanyada a Amer


Avui us parlarem d’una sortida divertida i entranyable a terres gironines. Us parlarem del poble d’Amer, a la part alta de la comarca de la Selva, estratègicament situat entre Les Guilleries, la Serra de Rocacorba i de Finestres, a tocar dels darrers contraforts del Collsacabra i la plana alta del Ter, a la zona de Susqueda. És a dir, envoltat de natura, de tardor i de maravellosos paisatges. I podeu arribar per l’autopista AP-7, camí de Girona, o bé per la C-32, fins a Sils. Allà cal pendre la C-63 en direcció Santa Coloma i Anglès. O bé anar a Anglès de cop, des de Girona, per la N-141. Us volem convidar a visitar Amer en ocasió de la seva festa de l’aniversari, per Sant Martí, i de la castanyada, una tradició ja arrelada d’anys. El dia fort serà el diumenge, dia 13, encara que la cosa comença l’11. A partir de dissabte hi ha muntat un mercat de brocanters, a la gran plaça, on des de temps reculats s’ha fet qualsevol mercat. A les 10 del vespre, a l’Església, teniu cant coral. El diumenge, com dèiem, la cosa estarà més animada. A partir de les 9 del matí a la Plaça del Monestir trobada de plaques de cava i, a la Plaça de la Vila, fira d’artesans, i mostra de cotxes d’època. A les 11h tradicional Missa Solemne, i cantada. I finalment, al migdia, l’acte més esperat: el concurs de torradors de castanyes, mentre els cotxes clàssics volten el poble. A la tarda, sardanes i, en acabat, castanyada popular, on hi haurà castanyes i vi per a tots. Pugeu a Amer i admireu la plaça porxada més gran de Catalunya, el seu nucli antic medieval. Preneu la bici per anar per la via verda de l’antic ferrocarril Girona-Olot, fins el Pasteral o Sant Genís Sacosta. Passegeu per la Font Picant i els bucòlics paisatges del riu Brugent. Rodeu per les masies i cases dels camps, com ara la Torre de Sant Climent, del segle XIII, o els grans masos de Palou, Gallissà i Can Ter. O feu la ruta de les ermites, amb especial pujada fins Santa Brígida. Arribeu-vos fins Sant Martí Sacalm, sota els espadats de Sau, per veure’n el paratge, solitari, rural a més no poder, i les masies que hi ha per allà. A Amer hi ha bons restaurants, com el Giralt, a la plaça de Sant Miquel, 5. Tel: 972.43.00.45, tot i que poden estar molt plens. Us sedueix Amer?.

Hoy os hablaremos de una salida divertida y entrañable a tierras gerundenses. Os hablaremos del pueblo de Amer, en la parte alta de la comarca de la Selva, estratégicamente situado entre las Guilleries, la Sierra de Rocacorba y Finestres, junto a los últimos contrafuertes del Collsacabra y en la llanura alta del Ter, en la zona de Susqueda. Es decir, rodeado de naturaleza, de otoño y de maravillosos paisajes. Y pueden llegar allí por la autopista AP-7, camino de Girona, o bien por la C-32, hasta Sils. Una vez en Sils hay tomar la C-63 en dirección Santa Coloma y Anglés. O bien ir hasta Anglés de golpe, subiendo hasta Girona, y de esta ciudad a Amer por la N-141. Os queremos invitar a visitar Amer en ocasión de su fiesta del aniversario, por San Martín, y de la castañada, una tradición ya arraigada de años. El día fuerte será el domingo, día 13, aunque la cosa empieza el 11. A partir del sábado hay montado un mercado de anticuarios, en la gran plaza, donde desde tiempos remotos se ha hecho cualquier mercado. A las 10 de la noche, en la Iglesia, tienen canto coral. El domingo, como decíamos, la cosa estará más animada. A partir de las 9 de la mañana en la Plaza del Monasterio encuentro de placas de cava y, en la Plaza de la Villa, feria de artesanos, y muestra de coches de época. A las 11h tradicional Misa Solemne, y cantada. Y finalmente, al mediodía, el acto más esperado: el concurso de tostadores de castañas, mientras los coches clásicos recorren el pueblo. Por la tarde, sardanas y, luego, castañada popular, donde habrá castañas y vino para todos. Subid a Amer y admiradla plaza porticada más grande de Cataluña, en su casco antiguo medieval. Tomen la bici para ir por la vía verde del antiguo ferrocarril Girona-Olot, hasta el Pasteral o Sant Genís Sacosta. Paseen por la Fuente Picante y los bucólicos paisajes del río Brugent. Pasead por las masías y las casas de campo, como la Torre de San Clemente, del siglo XIII, o los grandes masías de Palou, Gallissà y Can Ter. O hagan la ruta de las ermitas, con especial dedicación a la subida hasta Santa Brígida. Podeis ir hasta Sant Martí Sacalm, bajo los acantilados de Sau, para ver el paraje, solitario, rural a más no poder, y las masías que hay por allí. En Amer hay buenos restaurantes, como el Giralt, en la plaza de San Miguel, 5. Tel: 972.43.00.45, aunque pueden estar muy llenos.

Farena


Un poblet oblidat, en un racó oblidat, en mig d’un paisatge que mai haguèssiu dit que era de les terres de Tarragona. Un paisatge que juraríeu del Montseny. Farena és un agregat de Mont-Ral. Està situat a les muntanyes de Prades, al bellíssim vall del maravellós riu Brugent. El poblet s’extén, mandrós, per una vessant molt assolellada d’un turó tallat a pic damunt del propi riu. Són quatre carrers, costeruts, de pedra seca. Quatre cases medievals, potents poderoses, de pedra picada, moltes segones residències, que s’enfilen fins tocar la diminuta esglèsia románica de Sant Andreu. És una ermita, de fet. Farena havia tingut muralla i castell, però avui només en queda el record. De Farena us quedarà la passejada serena pels seus carrers i la bellessa insospitada dels boscos que l’envolten. O el seu riu d’aigües transparents que conviden a la banyada en els gorgs de pedra. I l’acolliment del seu restaurant, anomenat com el riu: Brugent. Un bar de poble on fan uns esmorzars de forquilla i ganivet, dels d’abans, amb plats de temporada, bolets a la tardor, brassa, amanides. Un luxe. I per dormir, el Mas de Caret, uns kms. abans d’arribar al poble. Una casa rural molt ben portada, bé de preu, bonica, que us permetrà passar un bon cap de setmana, pont, o vacances. De rutes a fer n’hi ha moltes. A peu moltíssimes. Tot el massís de Prades a disposició, amb les valls dels rius Brugent i Glorieta. Boscos ideals per boletaires. Castanyers, pins, alzines… fonts i gorgs on remullar-se. En cotxe podeu anar a Mont-Ral, un poblet dalt d’una talaia, a Capafonts, un altre poble oblidat, a Prades, una senyorial vila medieval. A Montblanc, amb les seves muralles. No us mancaran coses a fer, ja ho veieu, si no us deixeu portar per la molície del “dolce far niente”, que aquí, en aquesta pau, és molt fàcil. Arribareu a Farena si aneu fins Reus, Valls o Montblanc per les autopistes AP7 o AP2. En aquestes localitats cal cercar la carretera C-14 que va de Montblanc a Reus i sortir-ne a La Riba. Un cop a La Riba cal anar pujant poble amunt, fins dalt de tot, i agafar la petita carretera que s’endinsa en la alta vall del riu Brugent. Atenció: carretera estreta, amb corbes i en forta pujada en alguns trams. No sempre ben indicada. Uns 12 kms. més endavant, unes quantes corbes enllà trobareu el poble. Podeu tornar pel mateix lloc o sortir pel darrera cap a Capafonts i Prades o cap a Mont-Ral i Alcover. Arribeu-vos a Farena i disfruteu-lo.

Un pueblecito olvidado, en un rincón olvidado, en medio de un paisaje que nunca hubiéramos dicho que era de las tierras de Tarragona. Un paisaje que juraríais del Montseny. Farena es un agregado de Mont-Ral. Está situado en las montañas de Prades, en el bellísimo valle del maravilloso río Brugent. El pueblo se extiende, perezoso, por una vertiente muy soleada de un cerro cortado a pico sobre el propio río. Son cuatro calles, empinadas, de piedra seca. Cuatro casas medievales, potentes y poderosas, de piedra picada, muchas segundas residencias, que ascienden hasta tocar la diminuta iglesia románica de Sant Andreu. Es una ermita, de hecho. Farena había tenido muralla y castillo, pero hoy sólo queda el recuerdo. De Farena os quedará el paseo sereno por sus calles y la belleza insospechada de los bosques que lo rodean. O su río de aguas transparentes que invitan a la bañada en las pozas de piedra. Y la acogida de su restaurante, llamado como el río: Brugent. Un bar de pueblo donde hacen unos desayunos de tenedor y cuchillo, de los de antes, con platos de temporada, setas en otoño, brasa, ensaladas. Un lujo. Y para dormir, el Mas de Caret, unos kms. antes de llegar al pueblo. Una casa rural muy bien llevada, bien de precio, bonita, que les permitirá pasar un buen fin de semana, un puente, o unas vacaciones. De rutas a hacer hay muchas. A pie muchísimas. Todo el macizo de Prades a su disposición, con los valles de los ríos Brugent y Glorieta. Bosques ideales para buscadores de setas. Castaños, pinos, encinas … fuentes y pozas donde remojarse. En coche pueden ir a Mont-Ral, un pueblecito en lo alto de una atalaya, a Capafonts, otro pueblo olvidado, a Prades, una señorial villa medieval. O hasta Montblanc, con sus murallas. No les faltarán cosas que hacer, ya lo ven, si no es que os dejáis llevar por la molície del “dolce far niente”, que aquí, en esta paz, es muy fácil. Llegaréis a Farena si vais hasta Reus, Valls o Montblanc por las autopistas AP7 o AP2. En estas localidades hay que buscar la carretera C-14 que va de Montblanc a Reus y salir en La Riba. Una vez en La Riba hay que ir subiendo pueblo arriba, hasta arriba de todo, y coger la pequeña carretera que se adentra en el valle del río Brugent. Atención: carretera estrecha, con curvas y en fuerte subida en algunos tramos. No siempre bien indicada. Unos 12 kms. más adelante, unas cuantas curvas allá encontraréis el pueblo. Pueden volver por el mismo lugar o salir por detrás hacia Capafonts y Prades o hacia Mont-Ral y Alcover.

Capafonts


Avui, a cau d’orella, us explicarem un secret molt ben guardat. Una terra que és una petita pàtria. Una vall amagada que pocs coneixen. A l’extrem del camp de Tarragona, amagat en mig  del massís de les Muntanyes de Prades, trobareu Capafonts. Un poble diminut, aixecat, vigilant, dalt d’un turó, al bell centre d’una plana circular, envoltada de turons, al cor d’una terra desconeguda, senzilla, gens espectacular, dura, ferèstega, inhòspita. Allà hi neix un dels més nets i deliciosos rius de Catalunya, el riu Brugent. La vila és medieval. Això ben prou que es veu i es nota en els carrers, costeruts, que menen al cim del turó on, fa segles, hi hagué el castell. El poble en si és curiós de veure. Te una esglèsia bonica, neoclàssica, sense més. També hi ha una font graciosa, un forn de pa medieval, que podeu visitar, i poca cosa a afegir. És pintoresc i agradable passejar-hi. Però el plat fort són els entorns. A uns kms. de Capafonts, en unes caminades agradables, descobrireu racons de gran bellessa, senzills i potents. Poc visitats. Verges. Com la font de la Llúdriga, on neix el Brugent. Un riu on us podreu banyar com abans feren els vostres avis. En un aigua pura, inmaculada. En gorgs riallers entre roques i pins. La font del Foradet, o l’ermita de la Mare de Déu de barrulles, són altres propostes, més de secà, i menys atractives. Si ampliem el radi de l’excursió, o volem passar-hi un cap de setmana, o un pont, llavors heu tingut sort. Podreu veure indrets bonics de veritat, com ara Prades, la vila medieval vermella, amb la seva ermita de l’Abellera, penjada del cingle. O Mont-Ral, dalt del seu cim. O els boscos de Prades, plens de castanyers i bolets. O la vall del Brugent, de Capafonts a La Riba, amb racons bucòlics que conviden al descans i al bany, amb farena, petit poblet amagat al mig. Aquestes rutes les trobareu descrites a la web Brugit de la Vall, que es refereix a una ruta per descobrir la Vall del riu Brugent, precisament. Arribareu a Capafonts per la carretera local TV-7041 que l’enllaça amb Alcover, i amb la C-14, tot venint de Montblanc o Reus, ciutats a les que podeu arribar des de Barcelona per les autopistes AP7, o AP2. Ara bé, la carretera des d’Alcover a Capafonts, que passa per Mont-Ral són 35 km de corbes i ruta estreta, tot i que bona. No molt millor es la que puja per La Riba i Farena, tot i que molt pintoresca. Per Prades també hi arribareu, venint de Poblet i l’Espluga de Francolí. Aquestes carreteres permeten rutes circulars, d’entrada o de sortida, i moltes possibilitats de paisatge. Per dormir teniu molts allotjaments i cases rurals, com per exemple l’alberg “Somianatura”, o l’allotjament rural independent Cal Miquelet, tot i que n’hi ha molts més. Pàgina a banda mereix l’hotel Davall Plaça, un lloc amb molt d’encant, un quatre estrelles, amb restaurant i tot el que pogueu necessitar. Per prendre quelcom , o dinar senzill, aneu al Grèvol, un típic bar de poble, molt agradable.

Hoy os explicaremos un secreto muy bien guardado. Una tierra que es una pequeña patria. Un valle escondido que pocos conocen. En el extremo del campo de Tarragona, escondido en medio del macizo de las Montañas de Prades, encontrarán Capafonts. Un pueblo diminuto, vigilante, alzado sobre una colina, en pleno centro de una llanura circular, rodeada de colinas, en el corazón de una tierra desconocida, sencilla, nada espectacular, dura, salvaje, inhóspita. Allí nace uno de los más limpios y deliciosos ríos de Cataluña, el río Brugent. La villa es medieval. Esto bien que se ve y se nota en las calles, empinadas, que conducen a la cima de la colina donde, hace siglos, estuvo el castillo. El pueblo en sí es curioso de ver. Tiene una iglesia bonita, neoclásica, sin más. También hay una fuente graciosa, un horno de pan medieval, que podéis visitar, y poco a añadir. Es pintoresco y de agradable pasear. Pero el plato fuerte son los entornos. A unos kms. de Capafonts, en unas caminatas agradables, descubrirán rincones de gran belleza, sencillos y potentes. Poco visitados. Vírgenes. Como la fuente de la Nutria, donde nace el Brugent. Un río donde os podréis bañar como antes hicieron los abuelos. En un agua pura, inmaculada. En pozas risueñas, entre rocas y pinos. La Virgen de Barrulles, y alguna otra fuente, son otras propuestas, más de secano, y menos atractivas. Si ampliamos el radio de la excursión, o queremos pasar un fin de semana, o un puente, entonces hemos tenido suerte. Pueden verse lugares bonitos de verdad, como Prades, la villa medieval roja, con su ermita de la Abellera, colgada del risco. O Mont-Ral, sobre su cima. O los bosques de Prades, llenos de castaños y setas. O el valle del Brugent, de Capafonts hasta La Riba, con sus rincones bucólicos que invitan al descanso y el baño, con Farena, pequeño pueblo escondido en medio de la espesura. Estas rutas las encontraréis descritas en la web Brugit de la Vall, que se refiere a una ruta para descubrir el Valle del río Brugent, precisamente. Llegarán a Capafonts por la carretera local TV-7041 que la enlaza con Alcover, y con la C-14, viniendo de Montblanc o Reus, ciudades a las que se puede llegar desde Barcelona por las autopistas AP7, o AP2. Ahora bien, la carretera desde Alcover hasta Capafonts, que pasa por Mont-Ral, son 35 km de curvas y ruta estrecha, aunque buena. No mucho mejor es la que sube por La Riba y Farena, aunque muy pintoresca. De Prades también se llega, viniendo de Poblet y L’Espluga de Francolí. Estas carreteras permiten rutas circulares, de entrada o de salida, y muchas posibilidades de paisaje. Para dormir tienen muchos alojamientos y casas rurales, como por ejemplo el albergue “Somianatura”, o el alojamiento rural independiente Cal Miquelet, aunque hay muchos más. Página aparte merece el hotel, un lugar con mucho encanto, un cuatro estrellas, con restaurante y todo lo que podáis necesitar. Para tomar algo, o comer sencillo, vaya al Grévol, un típico bar de pueblo, muy agradable.