Tres tombs a Esplugues


Esplugues és una ciutat de la regió metropolitana, molt propera a Barcelona, i ben comunicada per bus, tram i tren. La ciutat té un nucli antic de gran bellesa i uns quants museus interessants, en especial el dedicat a la rajola de ceràmica, anomenat “La Rajoleta”. Però avui parlem d’Esplugues perquè aquest mateix cap de setmana, el diumenge 8 de març, la Colla dels Tres Tombs, traurà cavalls i carros als carrers. Una bona matinal a tocar de casa, oi?. A més Esplugues te bonics parcs i jardins, i l’oferta gastronòmica i d’hotels, si us fes falta, és àmplia. Per dinar hi ha molts bons llocs a Esplugues. Una pizzeria boníssima: Pizza Market. No us la perdeu!. O el Ninus, un restaurant d’altíssim nivell, en una altra esfera gastronòmica. En canvi tradicional a tope, carn a la brasa, El Caliu. Tradicional d’una altra mena, menú i cuina familiar, restaurant La Pubilla. No deixeu d’anar a la festa major d’esplugues!.

Domingo interesante en Esplugues del Llobregat, una ciudad muy cercana a Barcelona, con buen servicio de bus, tren y tranvia que la comunica muy bien con Barcelona. Actividades para todas las edades. Tres tombs, pasada de San Antonio. ¡No os lo perdais!.

Tres tombs a Esplugues


Esplugues és una ciutat de la regió metropolitana, molt propera a Barcelona, i ben comunicada per bus, tram i tren. La ciutat té un nucli antic de gran bellesa i uns quants museus interessants, en especial el dedicat a la rajola de ceràmica, anomenat “La Rajoleta”. Però avui parlem d’Esplugues perquè aquest mateix cap de setmana, la Colla dels Tres Tombs, traurà cavalls i carros als carrers. Una bona matinal a tocar de casa, oi?. A més Esplugues te bonics parcs i jardins, i l’oferta gastronòmica i d’hotels, si us fes falta, és àmplia. Per dinar hi ha molts bons llocs a Esplugues. Una pizzeria boníssima: Pizza Market. No us la perdeu!. O el Ninus, un restaurant d’altíssim nivell, en una altra esfera gastronòmica. En canvi tradicional a tope, carn a la brasa, El Caliu. Tradicional d’una altra mena, menú i cuina familiar, restaurant La Pubilla. No deixeu d’anar a la festa major d’esplugues!.

Domingo interesante en Esplugues del Llobregat, una ciudad muy cercana a Barcelona, con buen servicio de bus, tren y tranvia que la comunica muy bien con Barcelona. Actividades para todas las edades. Tres tombs, pasada de San Antonio. ¡No os lo perdais!.

Sant Pere Mártir més familiar


La muntanya de Sant Pere Mártir domina Barcelona, Hospitalet, Cornellà i moltes altres ciutats del Baix Llobregat des de la seva alçada. En l’horitzó metropolità sud s’aixeca aquest turó cònic competint amb el Tibidabo. Allà acaba el camí de les aigües, pista ciclista i peatonal. Però la muntanya en sí pertany al terme municipal d’Esplugues, que és una ciutat de la regió metropolitana, molt propera a Barcelona, i ben comunicada per bus, tram i tren. Tot i que la ciutat té un nucli antic de gran bellesa i uns quants museus interessants, en especial el dedicat a la rajola de ceràmica, anomenat “La Rajoleta”, avui us volem parlar d’una proposta de descoberta del turó de Sant Pere Mártir. Des d’aquest museu ens proposen una bonica activitat familiar per el proper diumenge, dia 19 de març de 2017, a les 11 hores del matí, sortint des de la Plaça Mireia. Es tracta d’un joc de pistes familiar que ens permetrà de conèixer la història, la natura i els misteris de la muntanya de Sant Pere Màrtir, ben alta, amb bones vistes i dominant el pla de Barcelona i de tot el Llobregat. Un joc de pistes molt familiar que ens descobrirà racons molt poc coneguts del Parc de la Serra de Collserola, un entorn natural privilegiat a una passa de la nostra ciutat, vila o poble. Els nens i nenes investigaran les petjades de la história i del temps en una muntanya molt xula, que ha estat protagonista de mil històries. Les aprendrem a través de jocs d’enginy, d’orientació, i d’enigmes. I, recordeu, les vistes son increibles, i serà una jornada ben divertida en família i amb nous amics!. Aquesta és una activitat totalment gratuïta pensada per a nens i nenes de 7 a 12 anys. Això si, cal inscripció previa trucant al telèfon 93 470 02 18. Apa, vinga, us esperem!. Una bona matinal a tocar de casa, oi?. per arribar a la Plaça Mireia, i al turó de Sant Pere Mártir, hi ha moltes rutes. Nosaltres aniriem per la Ronda de Dalt fins la sortida 10, o per la Diagonal. Allà agafaríem la carretera d’Esplugues, ben senyalitzada. Atenció!. No us fiqueu a l’autopista de Lleida!. Seguiríem per la gran avinguda Jacint Esteva, el rètol diu “La Miranda”, o Club Tennis Ciutat Diagonal, i amunt. En arribar al final d’aquesta avinguda torcem a la esquerra, i agafem la primera a la dreta, ben senyalitzat: Sant Pere Martir. Ara remuntem el carrer Ferrer i Bassa i el carrer Pau Vergós. Al final hi ha bon aparcament. A més Esplugues te bonics parcs i jardins, i l’oferta gastronòmica i d’hotels, si us fes falta, és àmplia. Per dinar hi ha molts bons llocs a Esplugues. Una pizzeria boníssima: Pizza Market. No us la perdeu!. O el Ninus, un restaurant d’altíssim nivell, en una altra esfera gastronòmica. En canvi tradicional a tope, carn a la brasa, El Caliu. Tradicional d’una altra mena, menú i cuina familiar, restaurant La Pubilla. No deixeu d’anar a la muntanya de Sant Pere Màrtir!.

Domingo interesante en Esplugues del Llobregat, una ciudad muy cercana a Barcelona, con buen servicio de bus, tren y tranvia que la comunica muy bien con Barcelona. Actividades en la montaña de San Pedro Mártir, atalaya sobre Barcelona y el Llobregat. Un juego de pistas familiar, gratuito, divertido, apto para todas las edades. Actividad familiar planificada por los monitores de la fábrica “La Rajoleta”. Domingo 19 de marzo de 2017. A las 11 de la mañana, en la Plaza Mireia. ¡No os lo perdais!.

Diumenge a Esplugues


esplugues

Esplugues és una ciutat de la regió metropolitana, molt propera a Barcelona, i ben comunicada per bus, tram i tren. La ciutat té un nucli antic de gran bellesa i uns quants museus interessants, en especial el dedicat a la rajola de ceràmica. Doncs bé, aquest diumenge hi ha una visita semiteatralizada a aquest museu, anomenat “La Rajoleta”. La Magdalena Serra, obrera de “La Rajoleta” de principis del s.XX us mostrarà tot recinte de l’antiga fàbrica Pujol i Bausis i us explicarà algunes de les seves vivències. Hi ha sessions el proper diumenge 12 de març de 2017 a les 11 i a les 13 hores. També aquest mateix cap de setmana, la Colla dels Tres Tombs, treurà cavalls i carros als carrers també el diumenge 12. Una bona matinal a tocar de casa, oi?. A més Esplugues te bonics parcs i jardins, i l’oferta gastronòmica i d’hotels, si us fes falta, és àmplia. Per dinar hi ha molts bons llocs a Esplugues. Una pizzeria boníssima: Pizza Market. No us la perdeu!. O el Ninus, un restaurant d’altíssim nivell, en una altra esfera gastronòmica. En canvi tradicional a tope, carn a la brasa, El Caliu. Tradicional d’una altra mena, menú i cuina familiar, restaurant La Pubilla. No deixeu d’anar a la festa major d’esplugues!.

Domingo interesante en Esplugues del Llobregat, una ciudad muy cercana a Barcelona, con buen servicio de bus, tren y tranvia que la comunica muy bien con Barcelona. Actividades para todas las edades. Tres tombs, pasada de San Antonio y visita guiada a la fábrica “La Rajoleta”. Domingo 12 de marzo de 2017. ¡No os lo perdais!.

Cultura, natura i barbacoes a Arnes


arnes

El bonic poble d’Arnes és una de les viles més maques de la comarca esplèndida de la Terra Alta. La població està situada en un turonet dominant el riu Algars, i encarat a la serralada altanera del Ports de Beseit, d’on baixen les aigües clares, fresques i netes dels rius Algars i Estrets, que conflueixen prop del poble, al dit Ullal de la Rosa. La vila és preciosa, plena de monuments de primera categoria, com ara l’ajuntament, a la foto, que és l’edifici xulo, un dels pocs d’estil renaixentista a Catalunya, i que data de l’any 1584. Gaudiu de les seves arcades de mig punt dels finestrals, amb ornamentació clàssica. Entreu a la seva llotja coberta, a la italiana. L’església parroquial, dedicada a Santa Magdalena, és d’estil barroc. Al poble hi ha una zona de pícnic amb barbacoes amb 16 taules de pedra i de fusta, barbacoes i zona amb jocs infantils, i uns WC.  No hi ha gaire ombra, però si molt d’espai. Al costat mateix hi passa el riu Algars, que de quan en quan te algun lloc apte per banyar-se. Per arribar-hi, des del poble, cal arribar-se a l’ermita de Santa Madrona, molt bonica, per un camí mig de terra, mig asfaltat. Pregunteu per anar-hi segurs. La zona de pícnic està un xic més enllà de l’ermita, camí del riu. Si us agrada fer una capbussada en rius d’aigües netes, i la natura, esteu de sort. Els voltants d’Arnes, inserits dins el parc natural dels Ports, son magnífics per fer totes dues coses. Us recomanem una excursió fins el Toll Blau, i una fins l’indret anomenat els Estrets on hi ha el Toll de Vidre. Fabulós. Per arribar-hi des de Barcelona agafarem l’autopista AP-7 en direcció a València, i sortirem a la sortida nº 34, a Reus, seguint la carretera T-11 en direcció a Falset i Mora d’Ebre. O bé sortirem a la sortida nº 38, també en direcció Móra d’Ebre per la C-44. A Móra trobarem una rotonda i agafarem la sortida cap a Gandesa per la N-420. Sense deixar la carretera passarem pel centre de Corbera d’Ebre i arribarem a Gandesa. Un cop hem arribat a Gandesa hem d’anar en compte a la plaça de la Farola, on hem de girar cap a l’esquerra direcció Bot i Horta de Sant Joan. Si ens trobem una estació de servei voldrà dir que no hem agafat el carrer correcte, així que haurem de girar fins trobar un altre cop la plaça de la Farola, i girar en aquest cas a mà dreta. A uns dos-cents metres trobarem l’ajuntament i una cruïlla on trobarem l’indicador. Arribarem a Bot, el creuarem, i continuarem direcció Horta de Sant Joan. No aneu en direcció a Prat de Comte. Arribats a Horta de Sant Joan, la creuarem i en arribar a la cruïlla, als afores del poble, agafarem la T-330 direcció Arnes. Per allotjarvos al poble teniu bones cases rurals, com ara Cal Badat, o  Cal Gorro. També La Premsa o el Celler de la Clua. Maco Lo Corral d’Arnes, les Valletes, o Lo Port. Si us agrada el càmping, en teniu un de  molt bó, el Càmping Els Ports. Nosaltres hem dormit molt bé, senzill però net, bé de preu, a l’Hostal Can Barrina. Les famílies amb nens ho teniu molt bé: podeu fer nit al Vilar Rural d’Arnes, un hotel preparat pels infants, un pèl car, però molt adequat. Més econòmic, fora del poble, a Vallderroures, teniu l’hotel El Salt, en honor a una cascada de la zona, molt bé, o a la familiar i senzilla Fonda Querol, amb una bona cuina, i bon menú. També podeu anar a la Posada de la Plaça, un hostal antic, d’època, en un palau de Vallderoures, a tocar del riu. Menjars de la terra, potents. L’Hotel Miralles, que està a Horta de Sant Joan, és tot un clàssic de l’hosteleria dels Ports. Des del bonic poble d’Horta de Sant Joan, a tocar d’Arnes, també es pot accedir a l’àrea de lleure de “La Franqueta”, una zona de picnic, amb taules de pedra, una font, un riu preciós, barbacoes, bon aparcament i fàcil accés. Cal anar fins a la desviació a Horta de Sant Joan, deixar-la a l’esquerra i, uns metres més enllà, en surt una altra a la dreta que està indicada com “Els Ports”. Si seguim aquest camí estret, però en bones condicions, arribarem en 10 kms. a l’àrea recreativa de la Franqueta. En algunes zones podeu tenir problemes si us creueu amb un altre vehicle, però sempre hi ha espai. La natura, en aquest indret és generosa i fabulosa. A pesar d’estar tan al sur de Catalunya, tocant ja l’Aragó, la vegetació és esplèndida. Llàstima dels incendis forestals. Bona ombra, espadats altíssims on niuen els voltors, el riu dels Estrets, d’aigua neta, ideal per banyar-se en els seus gorgs, si hi ha prou cabdal i possibilitat de fer atractives rutes a peu per la zona. Passeu un cap de setmana als Ports de Beseit, a l’encantadora Terra Alta. També recomanem la visita detinguda d’Horta de Sant Joan, un poble que cal visitar, amb el casc antic medieval, el museu Picasso, el monestir de Sant Salvador d’Horta i altres atractius turístics. No deixeu de visitar també Cretes, impressionat poble, molt al costat d’Arnes, o la vila de Vallderoures, amb el castell, la colegiata gòtica, el pont, i el riu. Per nosaltres el millor casc antic medieval d’Aragó.  Naturalment “La franqueta” i el riu dels Estrets no és l’unic espai natural que val la pena visitar als Ports. També podeu voltar pel riu Algars, pel parc natural de Parrisal, al magnífic poble muntanyenc de  Beseit mateix, o pel riu Matarranya, o pel riu Tastavins o gaudir de l’aigua netíssima del toll del vidre. De fet els Ports són un lloc ideal per perdre-s’hi, caminar, fer senderisme, o bicicleta. També per fer descoberta en cotxe perquè res no està realment lluny. Bona estada a Arnes!.

El pessebre vivent a Sant Guim


DIGITAL CAMERA

En un poble remot de la bonica comarca de La Segarra, en un petit llogarret, anomenat Sant Guim de la Plana, hi fan un bonic pessebre vivent. S’inicia en el que fou un petit castell, ara sense muralles ni torres, i passa per tots els carrers i cases d’aquest petit poblet medieval, de carrers en desnivell, i habilitat tant sols per a vianants. Hi viuen només 100 persones i, elles soles, munten un dels més fantàstics pessebres vivents de Catalunya. Un pessebre, a més, dedicat als oficis que es perden, antropològic, històric, magnífic. Hi ha representacions els dies de desembre: 20, 21, 26, 27 i 28. I al gener de 2015 els dies 3, 4, 10, i 11. L’horari és únic, cada dia a 2/4 de 7 de la tarda. Les entrades valen 7 € a partir dels 13 anys inclosos. Els menors, de 7 a 12 anys, son 5 €. Menors de 6 anys gratis. Podeu reservar on-line les vostres entrades o trucant al telèfon 973 550 978 i 973 550 965. Nosaltres us aconsellem passar el dia a la Segarra, o tot un cap de setmana, perquè hi ha molts llocs fantàstics per visitar amb la família. Posem per exemple els castells, com ara el de Vicfred, les pallargues o les Sitges, entre molts d’altres. O poblets medievals tan xulos com Montfalcó Murallat. O el monestir de Sant Ramon. Arribareu a Sant Guim si seguiu l’eix transversal des de Manresa, fins Calaf. Un xic més endavant, quasi a les envistes de Sant Ramon, trobareu la sortida i desviació per la LV-3003, cap a Ivorra i Torà. Passat el nucli de El Portell,i el de Vicfred, trobareu la desviació per la LV-3201 cap a Sant Guim. Per dinar i dormir a la zona teniu llocs fabulosos, com ara L’Hostal Jaumet de Tora. A Palouet, teniu l’Hostal de Palouet, una cosa increible. A Vilagrassa, prop de Tàrrega, teniu un restaurant i hotel de tota la vida, L’Hostal del Carme. Molt recomanable. A Florejacs, on hi ha un senyor castell també, podeu dinar i dormir molt bé a La Redolta, restaurant esplèndit. I així podreu visitar un altre conjunt medieval fastuós integrat per un altre castell molt maco i les cases medievals. També visitable, com el de Vicfred, i amb la seva sala, celler, presó… i passadís secret. Altres bons llocs per fer un bon àpat per aquestes terres poden ser Cal Mingo o bé Les Orenetes. Tota mena de serveis a la vila, no gaire llunyana, de Guissona, on hi ha el restaurant self-service de l’Àrea de Guissona, a preus simplement ridículs. El què ja us hem dit: podeu passar un bonic cap de setmana a La Segarra. I tornem a recomanar-vos de veure el monestir de Sant Ramon, anomenat l’Escorial de la Segarra. Per cert que, en aquest poble hi ha un bon restaurant, i una fonda senzilleta però neta i barateta: Casa Magdalena. I no podeu marxar sense enfilar-vos fins el poble de Montfalcó Murallat. Terra desconeguda però impressionant!.

En un pueblo remoto de la hermosa comarca de La Segarra , en una pequeña aldea , llamada Sant Guim de la Plana , hacen un bonito pesebre viviente. Se inicia en lo que fue un castillo , ahora sin murallas ni torres , y pasa por todas las calles y casas de este pequeño pueblo medieval , de calles en desnivel , y habilitadas sólo para peatones . Viven allí 100 personas y , ellas solas , montan uno de los más fantásticos pesebres vivientes de Cataluña. Un pesebre , además, dedicado a los oficios que se pierden , antropológico , histórico , magnífico . El horario es único , cada día 2/4 de 7 de la tarde. Pueden reservar on-line sus entradas o llamando al teléfono 973 550 978 y 973 550 965 . Nosotros os aconsejamos pasar el día en la Segarra , o todo un fin de semana , porque hay muchos lugares fantásticos para visitar con la familia . Pongamos por ejemplo los castillos , como el de Vicfred , Pallargues o Sitges, entre muchos otros . O pueblos medievales tan chulos como Montfalcó Murallat . O el monasterio de San Ramón . Llegarán a Sant Guim , siguiendo el eje transversal desde Manresa hasta Calaf . Un poco más adelante , casi a la vista de San Ramón , encontrarán la salida y desviación por la LV -3003 , hacia Ivorra y Torà . Pasado el núcleo de El Portell, y el de Vicfred , encontrarán la desviación por la LV- 3201 hacia Sant Guim . Para comer y dormir en la zona tienen allí lugares fabulosos como El Hostal Jaumet de Tora . En Palouet, tienen el Hostal de Palouet , algo increíble . En Vilagrassa , cerca de Tàrrega , tienen un restaurante y hotel de toda la vida , El Hostal del Carme . Muy recomendable . En Florejacs , donde hay un señor castillo también , se puede comer y dormir muy bien en La Redolta , restaurante espléndido . Y así podrán visitar otro conjunto medieval fastuoso integrado por otro castillo muy bonito y las casas medievales . También visitable , como el de Vicfred , y con su sala , bodega , prisión … y pasadizo secreto . Otros buenos lugares para hacer una buena comida por estas tierras pueden ser Cal Mingo o bien Las Golondrinas . Todo tipo de servicios en la villa , no muy lejana , de Guissona , donde se encuentra el restaurante self -service del Área de Guissona , a precios simplemente ridículos . Lo que ya hemos dicho : pueden pasar un bonito fin de semana en La Segarra . Y volvemos a recomendar de ver el monasterio de San Ramón , llamado el Escorial de la Segarra . Por cierto que , en este pueblo hay un buen restaurante , y una fonda sencillita pero limpia y baratita : Casa Magdalena . Y no pueden irse sin enfilar hasta el pueblo de Montfalcó Murallat . ¡Tierra desconocida pero impresionante ! .

Pessebre vivent de Sant Guim


pessebre-vivent-sant-guim-plana

En un poble remot de la bonica comarca de La Segarra, en un petit llogarret, anomenat Sant Guim de la Plana, hi fan un bonic pessebre vivent. S’inicia en el que fou un petit castell, ara sense muralles ni torres, i passa per tots els carrers i cases d’aquest petit poblet medieval, de carrers en desnivell, i habilitat tant sols per a vianants. Hi viuen només 100 persones i, elles soles, munten un dels més fantàstics pessebres vivents de Catalunya. Un pessebre, a més, dedicat als oficis que es perden, antropològic, històric, magnífic. Hi ha representacions els dies 22, 26, 28 i 29 de desembre, i també al gener de 2014, els dies 4, 11, 12. L’horari és únic, cada dia a 2/4 de 7 de la tarda. Les entrades valen 6 € a partir dels 13 anys inclosos. Els menors, de 7 a 12 anys, son 4 €. Menors de 6 anys gratis. Podeu reservar on-line les vostres entrades o trucant al telèfon 973 550 978 i 973 550 965. Nosaltres us aconsellem passar el dia a la Segarra, o tot un cap de setmana, perquè hi ha molts llocs fantàstics per visitar amb la família. Posem per exemple els castells, com ara el de Vicfred, les pallargues o les Sitges, entre molts d’altres. O poblets medievals tan xulos com Montfalcó Murallat. O el monestir de Sant Ramon. Arribareu a Sant Guim si seguiu l’eix transversal des de Manresa, fins Calaf. Un xic més endavant, quasi a les envistes de Sant Ramon, trobareu la sortida i desviació per la LV-3003, cap a Ivorra i Torà. Passat el nucli de El Portell,i el de Vicfred, trobareu la desviació per la LV-3201 cap a Sant Guim. Per dinar i dormir a la zona teniu llocs fabulosos, com ara L’Hostal Jaumet de Tora. A Palouet, teniu l’Hostal de Palouet, una cosa increible. A Vilagrassa, prop de Tàrrega, teniu un restaurant i hotel de tota la vida, L’Hostal del Carme. Molt recomanable. A Florejacs, on hi ha un senyor castell també, podeu dinar i dormir molt bé a La Redolta, restaurant esplèndit. I així podreu visitar un altre conjunt medieval fastuós integrat per un altre castell molt maco i les cases medievals. També visitable, com el de Vicfred, i amb la seva sala, celler, presó… i passadís secret. Altres bons llocs per fer un bon àpat per aquestes terres poden ser Cal Mingo o bé Les Orenetes. Tota mena de serveis a la vila, no gaire llunyana, de Guissona, on hi ha el restaurant self-service de l’Àrea de Guissona, a preus simplement ridículs. El què ja us hem dit: podeu passar un bonic cap de setmana a La Segarra. I tornem a recomanar-vos de veure el monestir de Sant Ramon, anomenat l’Escorial de la Segarra. Per cert que, en aquest poble hi ha un bon restaurant, i una fonda senzilleta però neta i barateta: Casa Magdalena. I no podeu marxar sense enfilar-vos fins el poble de Montfalcó Murallat. Terra desconeguda però impressionant!.

En un pueblo remoto de la hermosa comarca de La Segarra , en una pequeña aldea , llamada Sant Guim de la Plana , hacen un bonito pesebre viviente. Se inicia en lo que fue un castillo , ahora sin murallas ni torres , y pasa por todas las calles y casas de este pequeño pueblo medieval , de calles en desnivel , y habilitadas sólo para peatones . Viven allí 100 personas y , ellas solas , montan uno de los más fantásticos pesebres vivientes de Cataluña. Un pesebre , además, dedicado a los oficios que se pierden , antropológico , histórico , magnífico . Hay representaciones los días 21 , 22, 26 , 28 y 29 de diciembre , y también en enero de 2014 , los días 4 , 11, 12 . El horario es único , cada día 2/4 de 7 de la tarde . Las entradas valen € 6 a partir de los 13 años incluidos. Los menores , de 7 a 12 años , son 4 €. Menores de 6 años gratis. Puede reservar on-line sus entradas o llamando al teléfono 973 550 978 y 973 550 965 . Nosotros os aconsejamos pasar el día en la Segarra , o todo un fin de semana , porque hay muchos lugares fantásticos para visitar con la familia . Pongamos por ejemplo los castillos , como el de Vicfred , Pallargues o Sitges, entre muchos otros . O pueblos medievales tan chulos como Montfalcó Murallat . O el monasterio de San Ramón . Llegarán a Sant Guim , siguiendo el eje transversal desde Manresa hasta Calaf . Un poco más adelante , casi a la vista de San Ramón , encontrarán la salida y desviación por la LV -3003 , hacia Ivorra y Torà . Pasado el núcleo de El Portell, y el de Vicfred , encontrarán la desviación por la LV- 3201 hacia Sant Guim . Para comer y dormir en la zona tienen allí lugares fabulosos como El Hostal Jaumet de Tora . En Palouet, tienen el Hostal de Palouet , algo increíble . En Vilagrassa , cerca de Tàrrega , tienen un restaurante y hotel de toda la vida , El Hostal del Carme . Muy recomendable . En Florejacs , donde hay un señor castillo también , se puede comer y dormir muy bien en La Redolta , restaurante espléndido . Y así podrán visitar otro conjunto medieval fastuoso integrado por otro castillo muy bonito y las casas medievales . También visitable , como el de Vicfred , y con su sala , bodega , prisión … y pasadizo secreto . Otros buenos lugares para hacer una buena comida por estas tierras pueden ser Cal Mingo o bien Las Golondrinas . Todo tipo de servicios en la villa , no muy lejana , de Guissona , donde se encuentra el restaurante self -service del Área de Guissona , a precios simplemente ridículos . Lo que ya hemos dicho : pueden pasar un bonito fin de semana en La Segarra . Y volvemos a recomendar de ver el monasterio de San Ramón , llamado el Escorial de la Segarra . Por cierto que , en este pueblo hay un buen restaurante , y una fonda sencillita pero limpia y baratita : Casa Magdalena . Y no pueden irse sin enfilar hasta el pueblo de Montfalcó Murallat . ¡Tierra desconocida pero impresionante ! .

Castell de Vicfred


El castell de Vicfred está situat a la bonica comarca de La Segarra, en un petit llogarret que s’anomena igual, i que pertany a l’ajuntament de Sant Guim de la Plana. Va començar essent una torre de guaita contra els musulmans. Més tard un poderós castell de frontera, i més endevant una rica casa senyorial, aspecte aquest que avui dia conserva. L’edifici que podem visitar, tot i ser força gran, encara ho era molt més abans. Moltes cases del poble tenen restes de la fortalesa sota dels seus fonaments. Podem veure-hi el celler, amb un brocal fet pels Templers, les sòrdides masmorres, l’estable, o sala de guàrdia. el rebost, la cuina, la sala de música, el forn del pa, la biblioteca, i molts dormitoris i altres sales i habitacions diverses. Interessant el famós passadís secret. Totes aquestes estances estan règiament adornades i plenes d’objectes dels segles XVIII i XIX, com un petit museu. Podreu admirar artilugis de tota mena: trofeus, mobiliari antic, eines, rellotges o roba. Al costat del castell podreu visitar la capella, petita, amb un absis semicircular. A Vicfred també és curiós de veure, sobretot en època de pluges fortes, un pou artesià excavat a la roca i amb el sostre de volta de pedra. Si esteu de sort podreu observar l’aigua brollar dins un petit llac. Si no ha plogut, no. Arribareu a Vicfred si seguiu l’eix transversal des de Manresa, fins Calaf. Un xic més endavant, quasi a les envistes de Sant Ramon, trobareu la sortida i desviació per la LV-3003, cap a Ivorra i Torà. Passat el nucli de El Portell, a mà esquerra, una carretera veinal us porta a Vicfred. Per la zona hi ha altres castells tan bonics com Vicfred, tot i que un xic més allunyat. Per exemple, passat Guissona, i camí d’Agramunt teniu el poblet medieval de Florejacs, amb un altre palau magnífic. A Florejacs podeu dinar i dormir molt bé a La Redolta, restaurant esplèndit. I així podreu visitar un altre conjunt medieval fastuós integrat per un altre castell molt maco i les cases medievals. També visitable, com el de Vicfred, i amb la seva sala, celler, presó… i passadís secret. Altres bons llocs per fer un bon àpat per aquestes terres poden ser Cal Mingo o bé Les Orenetes. Tota mena de serveis a la vila, no gaire llunyana, de Guissona, on hi ha el restaurant self-service de l’Àrea de Guissona, a preus simplement ridículs. Podeu passar un bonic cap de setmana a La Segarra, on us recomanem veure el monestir de Sant Ramon, anomenat l’Escorial de la Segarra. Per cert que, en aquest poble hi ha un bon restaurant, i una fonda senzilleta però neta i barateta: Casa Magdalena. No podeu marxar sense enfilar-vos fins el poble de Montfalcó Murallat. Terra desconeguda però impressionant!.

El castillo de Vicfred está situado en la bella comarca de La Segarra, en una pequeña aldea que se llama igual, y que pertenece al ayuntamiento de Sant Guim de la Plana. Comenzó siendo una torre de vigilancia contra los musulmanes. Más tarde un poderoso castillo de frontera, y más adelante una rica casa señorial, aspecto éste que hoy día conserva. El edificio que podemos visitar, a pesar de ser bastante grande, aún lo era mucho más antes. Muchas casas del pueblo tienen restos de la fortaleza debajo de sus cimientos. Podemos ver la bodega, con un brocal hecho por los Templarios, las sórdidas mazmorras, el establo, o sala de guardia. la despensa, la cocina, la sala de música, el horno del pan, la biblioteca, y muchos dormitorios y otras salas y habitaciones diversas. Interesante el famoso pasadizo secreto. Todas estas estancias están règiamente adornadas y llenas de objetos de los siglos XVIII y XIX, como un pequeño museo. Podrán admirar artilugios de todo tipo: trofeos, mobiliario antiguo, herramientas, relojes o ropa. Junto al castillo se podrá visitar la capilla, pequeña, con un ábside semicircular. En Vicfred también es curioso de ver, sobre todo en época de lluvias fuertes, un pozo artesiano excavado en la roca y con el techo abovedado de piedra. Si están de suerte podrán observar el agua brotar dentro de un pequeño lago. Si no ha llovido, no. Llegaréis a Vicfred si seguís el eje transversal desde Manresa hasta Calaf. Un poco más adelante, casi a la vista de San Ramón, encontrarán la salida y desviación por la LV-3003, hacia Ivorra y Torà. Pasado el núcleo de El Portell, a mano izquierda, una carretera vecinal les lleva a Vicfred. Por la zona hay otros castillos tan bonitos como Vicfred, aunque un poco más alejados. Por ejemplo, pasado Guissona, y camino de Agramunt tienen el pueblo medieval de Florejacs, con otro palacio magnífico. En Florejacs se puede comer y dormir muy bien en la redolta, restaurante espléndido. Y así podréis visitar otro conjunto medieval fastuoso integrado por otro castillo muy bonito y las casas medievales. También visitable, como el de Vicfred, y con su sala, bodega, cárcel … y pasadizo secreto. Otros buenos lugares para hacer una buena comida por estas tierras pueden ser Cal Mingo o Les Orenetes. Todo tipo de servicios en la villa, no muy lejana, de Guissona, donde se encuentra el restaurante self-service del Área de Guissona, a precios simplemente ridículos. Pueden pasar un bonito fin de semana en La Segarra, donde os recomendamos ver el monasterio de San Ramón, llamado el Escorial de la Segarra. Por cierto que, en este pueblo hay un buen restaurante, y una fonda sencillita pero limpia y barata: Casa Magdalena. No pueden irse sin subir hasta el pueblo de Montfalcó Murallat. ¡Tierra desconocida pero impresionante!.

Sant Jaume de Llierca


Sant Jaume de Llierca és un bonic poble de la maravellosa comarca de La Garrotxa. Tot i que està a peu d’autovia, a la part plana de la zona, i que no disposa de grans atractius turístics, hem volgut fer servir la celebració, a mitjans de març, d’una petita fira artesana, com l’excusa perfecta per fer una diada, o un cap de setmana amb infants, en aquesta terra beneïda pels Déus, per la natura i la sort. Així doncs, convidar-vos a pujar fins Llierca per visitar la seva fira artesana instal·lada a la plaça major. Una cosa naïf, senzilla, a escala humana. Hi haurà també una trobada de puntaires, una de patchwork i una mostra de bonsais. La comissió oranitzadora muntarà un servei de bar, on podreu trobar entrepans i plats combinats. Però potser us agradarà més compartir, de manera ben tradicional i rural, l’arrossada popular, a preus populars també. Cal fer reserva prèvia.  Pels infants tindrem teatre al carrer a càrrec del Llumí, i per a tots ball, a la tarda, al Centre Cívic, amb el conjunt Records. A banda d’això poca cosa més. És agradable passejar pel terme de Sant Jaume, fins la fint de la Puda, o l’ermita de Santa Magdalena, o fins les restes del Castell de Montpalau. (A la foto). Altra cosa és la comarca. Properes a Sant Jaume teniu fites culturals i naturals de primer ordre, que justifiquen de sobres passar el cap de setmana per aquella zona. Així el poble medieval de Besalú, intacte, increible, amb el pont, el call jueu, les esglèsies, el casc antic. El millor escenari medieval de Catalunya. Castellfollit de la Roca, amb la colada basàltica damunt el Fluvià. Oix, un poblet de pessebre. Les valls amagades dels rius que baixen del Pirineu: Sadernes, Sant Aniol d’Aguja. I més lluny Olot, els volcans, Banyoles amb el seu llac idíl·lic. O pujar fins el Santuari de la Mare de Déu del Mont, aèri, balcó del Pirineu. Amb bon hostal i bon restaurant. O cercar ermites romàniques com Lligordà, o monestirs increibles com el del Sant Sepulcre de Palera. O visitar el poble de BeudaSi voleu dinar allà mateix, aneu camí de Montagut, fins El Collet. A la carretera que puja de Castellfollit a Oix hi ha Can Bundancia, carn a la brasa excel·lent. Tel:  972 29 44 81. I al mateix Castellfolit de la Roca, al carrer major 28, Can Llorenç. Molt recomanable, tel: 972 29 43 39 ‎. A Beuda teniu Ca la Montserrat, a la plaça Major, 3, telèfon 972 59 07 12. Gaudiu dels atractius de la Garrotxa. Passeu-hi un cap de setmana!. Per dormir us recomanem els hostals i hotels de Besalú. Una cucada. Des de la mateixa Fonda Siqués fins a hotels com el Tallaferro, o Spa’s com Can Güell, tots del mateix amo: els de Cal Parent. O coses tan exclusives com el Sant Ferriol. La Garrotxa us espera!.

Sant Jaume de Llierca es un bonito pueblo de la maravillosa comarca de La Garrotxa. Aunque está a pie de autovía, en la parte llana de la zona, y que no dispone de grandes atractivos turísticos, hemos querido utilizar la celebración, a mediados de marzo, de una pequeña feria artesanal, como la excusa perfecta para hacer un día de fiesta, o un fin de semana con niños, en esta tierra bendita por los Dioses, por la naturaleza y la suerte. Así pues, invitarles a subir hasta Llierca para visitar su feria artesanal instalada en la plaza mayor. Algo naïf, sencilla, a escala humana. Habrá también un encuentro de encajeras, una de patchwork y una muestra de bonsáis. La comisión oranitzadora montará un servicio de bar, donde se podrá encontrar bocadillos y platos combinados. Pero quizás les gustará más compartir, de manera muy tradicional y rural, la paella popular, a precios populares también. Hay que hacer reserva previa. Para los niños tendremos teatro en la calle, y para todos baile, por la tarde, en el Centro Cívico, con el conjunto Records. Aparte de eso poco más. Es agradable pasear por el término de Llierca, hasta la finta de la Puda, o la ermita de Santa Magdalena, o incluso los restos del Castillo de Montpalau. (En la foto). Otra cosa es la comarca. Cercanos al pueblo tienen hitos culturales y naturales de primer orden, que justifican sobradamente pasar el fin de semana por aquella zona. Así el pueblo medieval de Besalú, intacto, increible, con el puente, el barrio judío, las iglesias, el casco antiguo. El mejor escenario medieval de Cataluña. Castellfollit de la Roca, con la colada basáltica sobre el Fluvià. Oix, un pueblecito de pesebre. Los valles escondidas de los ríos que bajan del Pirineo: Sadernes, Sant Aniol d’Aguja. Y más lejos Olot, los volcanes, Banyoles con su lago idílico. O subir hasta el Santuario de la Virgen del Mont, aéreo, balcón del Pirineo. Con buen hostal y buen restaurante. O buscar ermitas románicas como Lligordà, o monasterios increibles como el del Santo Sepulcro de Palera. O visitar el pueblo de Beuda. Si quieren comer allí mismo, vayan camino de Montagut, hasta El Collet. En la carretera que sube de Castellfollit en Oix se encuentra Can Abundancia, carne a la brasa excelente. Tel: 972 29 44 81. Y en el mismo Castellfolit de la Roca, en la calle mayor 28, Can Llorenç. Muy recomendable, tel: 972 29 43 39. En Beuda tenéis Ca la Montserrat, en la plaza Mayor, 3, teléfono 972 59 07 12. Disfruten de los atractivos de la Garrotxa. ¡Pasad allí un fin de semana!. Para dormir os recomendamos los hostales y hoteles de Besalú. Una cucada. Desde la misma Fonda Siqués hasta hoteles como el Tallaferro, o Spa ‘s como Can Güell, todos del mismo dueño: los de Cal Parent. O cosas tan exclusivas como el Sant Ferriol.

Sant Vicenç de Rus


La petita església romànica de Sant Vicenç de Rus està situada a la dreta de la carretera BV-4031, que porta de La Pobla de Lillet fins a Castellar de n’Hug, a la bella comarca del Berguedà. És poca cosa més que una ermita, una sola nau amb volta de mig canó i amb un absis al darrera. Del segle XII. Típica i tòpica, però molt graciosa. També l’entorn que l’envolta és molt bonic, una praderia verda, de gespa generosa. S’hi arriba per un caminet des de la carretera, no arriba a 50 mts, i hi ha bon aparcament. Però tot això que us diem no és el que ens fa recomanar-vos-la com a destí. Són les seves extraordinàries pintures murals. Una part decoren l’absis, amb un Crist en majestat rodejat pels apòstols, (tot i que el que veureu és una còpia, les originals són a al Museu Episcopal de Solsona). Per això, ara,  les més interessants i importants són les de la capella de santa Magdalena, gòtiques. També hi ha una pica baptismal molt xula i rupestre. A tocar de l’església veureu el restaurant i fonda La Farga, (indicat en agafar la desviació cap a Sant Vicenç). És una casa de pagés on fan menjars i llogen habitacions senzilles. Ho diem a tall de comentari. Nosaltres només vam pendre unes begudes. Tel: 938 257 071. Pels volts de Castellar d’en Hug i de La Pobla de Lillet teniu moltes més coses a veure, que justifiquen un cap de setmana o un pont: Santa Maria de Lillet, un monestir, els fabulosos jardins Artigas, d’en Gaudí, o el trenet del ciment que us porta a la fàbrica del Clot del Moro. Continuant la carretera des de Sant Vicenç de Rus a Castellar d’en Hug, trobareu les magnífiques fonts del Llobregat. Baixant cap a Guardiola de Bergadà trobareu la mina de petroli de Riutort. Per dinar, a la Pobla de Lillet, teniu l’Hostal Pericas, un lloc casolà, amb habitacions de fonda, senzilles. També és molt bonic, amb bona taula i bons llits l’hostatgeria del santuari de  la Verge de Falgars, que està situat, a 7 kms. de Lillet, en un entorn natural de conte de fades, a  1.300 metres d’alçada. Si travesseu la carena podeu anar fins a Sant Jaume de Frontanyà, amb un temple romànic de campanetes, Allà podeu dinar a la Fonda Cal Marxandó, cuina de tota la vida, al mig del poblet, sense pèrdua possible. Tel: 938.23.90.02. A Guardiola de Berguedà hi ha Cal Duaner i un bonic hotel anomenat El Blat, amb bon restaurant. Proper està El Jou, un altre bon hotel. Una mica fora de la zona teniu el Càmping Berguedà, camí de Saldes i del Pedraforca. A Borredà trobareu algunes cases rurals de campanetes, com ara el Querol Vell. Més amunt de Castellar ens agrada tocar la neu de La Molina, entrant-hi per la porta del darrera, pel Pla de l’Anyella. Bon lloc per gaudir del Pirineu, aquest Nadal!.

La pequeña iglesia románica de Sant Vicenç de Rus està situada a la derecha de la carretera BV-4031, la que lleva de La Pobla de Lillet hasta Castellar de n’Hug, en la bella comarca del Berguedà. Es poco más que una ermita, una sola nave con bóveda de medio cañón y con un ábside detrás. Del siglo XII. Típica y tópica, pero muy graciosa. También el entorno que la rodea es muy bonito, una pradera verde, de césped, generosa. Se llega por un sendero desde la carretera, que no llega a 50 mts, y hay buen aparcamiento. Pero todo esto que os decimos no es lo que nos hace recomendarosla como destino. Son sus extraordinarias pinturas murales. Una parte decoran el ábside, con un Cristo en majestad rodeado por los apóstoles, (aunque lo que veréis es una copia, las originales están en el Museo Episcopal de Solsona). Por eso, ahora, las más interesantes e importantes son las de la capilla de Santa Magdalena, góticas. También hay una pila bautismal muy chula y rupestre. Cerca de la iglesia vereis el restaurante y fonda La Farga, (indicado al tomar la desviación hacia San Vicente). Es una casa de payés donde hacen comidas y alquilan habitaciones sencillas. Lo decimos solo a modo de comentario. Nosotros tomamos allí unas bebidas, y nada más. Tel: 938 257 071. Alrededor de Castellar d’en Hug y de La Pobla de Lillet tienen muchas más cosas que ver, que justifican un fin de semana o un puente: Santa María de Lillet, un monasterio, los fabulosos jardines Artigas, de Gaudí, o el tren del cemento que les lleva a la fábrica del Clot del Moro. Continuando la carretera desde San Vicente de Rus hacia Castellar d’en Hug, encontrarán las magníficas fuentes del Llobregat. Bajando hacia Guardiola de Bergadà está la mina de petróleo de Riutort. Para comer, en la Pobla de Lillet, tienen el Hostal Pericas, un lugar casero, con habitaciones de sencillas. También es muy bonito, con buena mesa y buenas camas la hospedería del santuario de la Virgen de Falgars, que está situado, a 7 kms. de Lillet, en un entorno natural de cuento de hadas, a 1.300 metros de altura. Si cruzais la cresta montañosa podeis ir hasta Sant Jaume de Frontanyà, con un templo románico de campanillas. Allí podéis comer en la Fonda Cal Marxandó, cocina de toda la vida, en medio del pueblo, sin pérdida posible. Tel.: 938.23.90.02. En Guardiola de Berguedà teneis Cal Duaner y un bonito hotel llamado El Blat, con buen restaurante. Próximo está el Jou, otro buen hotel. Un poco fuera de la zona tienen el Camping Berguedà, camino de Saldes y del Pedraforca. En Borredà algunas casas rurales de campanillas, como el Querol Vell. Más arriba de Castellar nos gusta tocar la nieve de La Molina, entrando por la puerta trasera, por el Plan del Anyella. ¡Buen lugar para disfrutar del Pirineo, esta Navidad!.

El misteri de Rennes le Chateau


Tour Magdalene a Rennes le Chateau

Rennes le Chateau és un petit poblet perdut en la ruta dels castells càtars. Res no te que pugui reclamar una visita turística. El castell del seu nom fa temps que és un piló de ruines. I malgrat tot és una destinació interessant, pel morbo. Heu llegit el Còdigo da Vinci?. Sabeu que la idea va venir de les investigacions verídiques d’uns historiadors britànics sobre un secret amagat a Rennes?. En aquest racó de món, oblidat de Déu i dels homes, s’explica que un capellà va descobrir, en fer obres a l’esglèsia, un manuscrit amb una revelació que podía fer trontollar l’ordre mundial establert. Sembla que parlava dels descendents de Crist, reis de França i posteriorment nobles a Anglaterra. El bon capellà anà a Roma a explicar-ho i aconseguí diners per refer l’esglèsia i casa seva. Ningú sap d’on els va treure. Tornat a Rennes edificà l’església dedicada a Santa Magdalena, (dona de Jesús i mare dels seus fills segons la llegenda) i la Tour Magdalene, a la foto. El lloc és farcit de misteri, de símbols estranys i d’una aura sobrenatural. La gent del poble ha decidit explotar la mina turística ara que tothom sap qui és el capellà de Rennes. Si voleu veure amb els vostres ulls els indrets on tot aquest embolic va començar, no ho dubteu, enfileu-vos fins Rennes. Està al sud de França més proper a casa nostra, en plena regió dels Càtars. I podeu arribar des de Puigcerdà, baixant des de la Cerdanya cap a Quillan per la D118, una ruta molt i molt bonica, o bé per la D117 desde Perpinyà, anant cap a Foix, fins arribar a Quillan també. De Quillan per la D118 fins a Couiza, i d’aquí, per una carretereta local estreta, pujareu fins Rennes, elevat damunt la vall de l’Aude. De Barcelona uns 250 kms. Podeu enllaçar aquesta sortida amb una estada a Carcassonne, que no és gaire lluny, per veure aquesta maravellosa ciutat medieval, o amb una volta pels castells càtars, molt propers a Rennes, com ara Montsegur, Puiverd, Puilaurens, Arques, Queribus i altres. També monestirs fabulosos com Lagrasse. O bé viles com Foix o Mirepoix. O curiositats naturals com la font de Fontestorbes. Una destinació fantàstica, mítica i maravellosa. Al poble hi ha dos restaurants, L’Amarante, Tel: 33 (0)468-74 28 98, i Le Jardin de Marie, 33 (0) 0468-20 99 71. A Cuiza l’oferta és més àmplia, començant per un esplèndit hotel que ocupa un magnífic castell medieval: Els Ducs de la Joiosa Marca, que també te un bon restaurant. Com bo és també el molt coquetó Le Carnotzet, rústic i agradable. A Quillan, un poc més lluny, teniu La Chaumiere, un hotel on hem dormit i sopat de fàbula, o Le Cartier, que no està malament, però que és vellet i de gust francés.

Rennes le Chateau es un pequeño pueblo perdido en la ruta de los castillos cátaros. Nada tiene que pueda reclamar una visita turística. El castillo de su nombre hace tiempo que es un montón de ruinas. Y sin embargo es un destino interesante, por el morbo. ¿Habeis leído el Código da Vinci?. ¿Sabéis que la idea vino de las investigaciones verídicas de unos historiadores británicos sobre un secreto escondido en Rennes?. En este rincón del mundo, olvidado de Dios y los hombres, se explica que un cura descubrió, al hacer obras en la iglesia, un manuscrito con una revelación que podía hacer tambalear el orden mundial establecido. Parece que hablaba de los descendientes de Cristo, reyes de Francia y posteriormente nobles en Inglaterra. El buen cura fue a Roma a explicarlo y consiguió dinero para rehacer la iglesia y casa. Nadie sabe de donde lo sacó. Vuelto a Rennes edificó la iglesia dedicada a Santa Magdalena, (mujer de Jesús y madre de sus hijos según la leyenda) y la Tour Magdalene, en la foto. El lugar está lleno de misterio, de símbolos extraños y de un aura sobrenatural. La gente del pueblo ha decidido explotar la mina turística ahora que todo el mundo sabe quién es el cura de Rennes. Si deseais ver con vuestros ojos los lugares donde todo este lío comenzó, no lo dudéis, enfilad hasta Rennes. Está en el sur de Francia más cercano a nuestra casa, en plena región de los Cátaros. Y se puede llegar desde Puigcerdà, bajando desde la Cerdanya hacia Quillan por la D118, una ruta muy muy bonita, o bien por la D117 desde Perpiñán, yendo hacia Foix, hasta llegar a Quillan también. De Quillan por la D118 hasta Couiza, y de ahí, por una carreterita local estrecha, subiréis hasta Rennes, elevado sobre el valle del Aude. De Barcelona són unos 250 kms. Podéis enlazar esta salida con una estancia en Carcassonne, que no es muy lejos, para ver esta maravillosa ciudad medieval, o con una vuelta por los castillos cátaros, muy cercanos a Rennes, como Montsegur, Puiverd, Puilaurens, Arcas, Queribus y otros. También hay monasterios fabulosos como Lagrasse. O bien villas como Foix o Mirepoix. O curiosidades naturales como la fuente de Fontestorbes. Un destino fantástico, mítico y maravilloso. En el pueblo hay dos restaurantes, El Amarante, Tel: 33 (0) 468-74 28 98, y Le Jardin de Marie, 33 (0) 0468-20 99 71. En Cuiza la oferta es más amplia, empezando por un espléndido hotel que ocupa un magnífico castillo medieval: Los Duques de la Joiosa Marca, que también tiene un buen restaurante. Como bueno es también el muy coqueto Le Carnotzet, rústico y agradable. En Quillan, un poco más lejos, tiene La Chaumiere, un hotel donde hemos dormido y cenado de fábula, o Le Cartier, que no está mal, pero que es viejito y de gusto francés.

Vall de Bianya


Un cap de setmana amb sol, un dia ideal per pujar a la Vall de Bianya. Per veure romànic de Girona. Simple, rural, amagat, desconegut… maravellós. En un entorn natural de fàbula. Si és l’estiu, podreu campar per prats i boscos, sense passar calor. Si és primavera tot florirà al vostre pas. Si la tardor acompanya els vostres passos per la vall, veureu una gama de colors inaudita: fagedes, rouredes… aladerns, aurons, mil arbres i tons. A l’hivern, neu. I si no hi ha neu, melangia d’un món adormit, com mort. Un paisatge magnífic, com correspon a una part de la Garrotxa, l’anomenada Alta Garrotxa, un trosset poc conegut d’aquesta bellíssima comarca, amb els seus boscos i volcans. Però el que ens atrau més d’aquesta terra és la seva ruralitat intacta. Els poblets, escampats, amagats dins el territori. I les masies, grans, poderoses, esplèndides. I els molins vora els torrents. I les esglésies, les magnífiques ermites i temples romànics, símbol viu d’un temps en que aquestes contrades eren plenes de vida i de gent. Avui, solitàries, parròquies sense ramat. Temples com ara Sant Andreu de Porreres, a la ferèstega Vall de Bac, que prometem un dia descobrir-vos en aquest mateix bloc. Per arribar-hi cal seguir des de Sant Pau de Segúries la pista, asfaltada, que s’endinsa al Bac. A la mateixa vall, Santa Maria de Sacot, a tocar de l’Hostal de Bac, un lloc on fan bona carn a la brasa. Sant Feliu de Bac i Santa Magdalena del Coll, són dues altres esglésies, d’accés fàcil des de la carretera C-153, des del coll de Capsacosta, o bé seguint per la pista que travessa la vall de Bac. Sant Miquel de la Torre, en canvi, està més amagada. A l’altra cantó del mapa hi ha Sant Andreu de Socarrats, que  es troba molt a prop d’Olot, i de la carretera dels túnels de Capsacosta, al llogaret de Llocalou. També des de Llocalou, seguint la carretera de Capsec, trobareu Sant Martí de Capsec. Preciós. Recomanable. Un xic més a munt, seguint per la carretera C-153, trobareu indicat Sant Martí del Clot. De l’Hostalnou podeu fer cap a Santa Margarida de Bianya. També a la mateixa C-153 trobareu l’indicador per anar a Sant Martí de Solamal i Sant Pere Despuig. Al nucli urbà més gran de la vall, que són quatre cases mal contades, s’alça Sant Salvador de Bianya. (A la foto). Un temple molt bonic. I encara ens en deixem unes quantes. Demaneu a quines hores podeu visitar-les, perquè moltes vegades les haureu de veure només per fora. Dormir o menjar a la Vall de Bianya és una experiència magnífica. Hi ha cases rurals encantadores. Mireu-vos la web de turisme de la Vall i escolliu la vostra. Arribareu a la Vall de Bianya si pugeu fins prop d’Olot, sense entrar-hi, via Girona, Banyoles i Besalú, per autopista, autovia i bona carretera. Preneu cap a Camprodón. Passat Sant Joan les Fonts sereu a la Vall. També possible per Granollers, Vic i els túnels de Bracons, llavors travessant Olot. O per Vic, fins Ripoll, i passant els túnels de Capsacosta, o millor, pujant fins Sant Pau de Segúries per veure la Vall de Bac, i baixant per la carretera C-153, l’antiga, pel coll. Moltes corbes però paisatge d’ensomni!.

Un fin de semana con sol, un día ideal para subir a la Vall de Bianya. Para ver el románico de Girona. Simple, rural, escondido, desconocido … maravilloso. En un entorno natural de fábula. Si es verano, podrán correr por prados y bosques, sin pasar calor. Si es primavera todo florecerá a vuestro paso. Si és el otoño, acompañaran sus pasos por el valle una gama de colores inaudita: hayedos, robledales, arces, mil árboles y tonos. En invierno, nieve. Y si no hay nieve, melancolía de un mundo dormido, como muerto. Un paisaje magnífico, como corresponde a una parte de la Garrotxa, la llamada Alta Garrotxa, un trocito poco conocido de esta bellísima comarca, con sus bosques y volcanes. Pero lo que nos atrae más de esta tierra es su ruralidad intacta. Los pueblos, esparcidos, escondidos dentro del territorio. Y las masías, grandes, poderosas, espléndidas. Y los molinos cerca de los torrentes. Y las iglesias, las magníficas ermitas y templos románicos, símbolo vivo de un tiempo en que estas tierras estaban llenas de vida y de gente. Hoy, solitarias, son parroquias sin grey. Templos como Sant Andreu de Porreres, en el agreste Valle de Bac, que prometemos un día descubrirte en este mismo blog. Para llegar hay que seguir desde Sant Pau de Segúries la pista, asfaltada, que se adentra en Bac. En el mismo valle, Santa María de Sacot, en las inmediaciones del Hostal de Bac, un lugar donde hacen buena carne a la brasa. Sant Feliu de Bac y Santa Magdalena del Coll, son otras dos iglesias, de fácil acceso desde la carretera C-153, desde el collado de Capsacosta, o bien siguiendo por la pista que atraviesa el valle de Bac. San Miguel de la Torre, en cambio, está más escondida. Al otro lado del mapa está Sant Andreu de Socarrats, que se encuentra muy cerca de Olot, y de la carretera de los túneles de Capsacosta, en la aldea de Llocalou. También desde Llocalou, siguiendo la carretera de Capsec, encontraréis Sant Martí de Capsec. Precioso. Recomendable. Un poco más arriba, siguiendo por la carretera C-153, encontrarán indicado Sant Martí del Clot. Del Hostalnou pueden llegar hasta Santa Margarida de Bianya. También en la misma C-153 encontrarán el indicador para ir a Sant Martí de Solamal y San Pedro Despuig. En el núcleo urbano más grande del valle, que son cuatro casas mal contadas, se alza San Salvador de Bianya. (En la foto). Un templo muy bonito. Y aún nos dejamos unas cuantas iglesias más. Consultad a qué horas pueden visitarlas, porque muchas veces las tendrán que ver sólo por fuera. Dormir o comer en la Vall de Bianya es una experiencia magnífica. Hay casas rurales encantadoras. Consulten la web de turismo del valle y elijan el suyo. Llegarán a la Vall de Bianya si suben hasta llegar cerca de Olot, pero sin entrar, vía Girona, Banyoles y Besalú, por autopista, autovía y buena carretera. Tomen luego hacia Camprodón. Pasado Sant Joan les Fonts ya entrais en el Valle. También posible acceder por Granollers, Vic y los túneles de Bracons, entonces llegareis atravesando Olot. O por Vic, hasta Ripoll, y pasando los túneles de Capsacosta, o mejor, subiendo hasta Sant Pau de Segúries para ver el Valle de Bac, y bajando por la carretera C-153, la antigua, por el collado. ¡Muchas curvas pero paisaje de ensueño!.

Vézelay


En un extrem de la Borgonya, a la comarca natural del Morvan, en la ruta lógica entre Barcelona i París, via Lyon i Dijón, teniu la joia més maravellosa del romànic de França. L’esglèsia de la Magdalena de Velezay. Ja el poblet, en el cim d’un turó, amuntegat darrera les seves muralles, te encant. Ja us ho podeu imaginar: carrers estrets, placetes, palauets i “maisons de caractére”… Però la basílica romànica de la Madaleine domina, impressionant, l’ski line de Velezay. La vila l’envolta, plagada de monuments, que no li fan sombra. Viollet-le-Duc, l’arquitecte que va salvar de la piqueta joies com la ciutat medieval de Carcassonna, també va restaurar l’esglèsia. Discutible?. Sí, però millor això que un munt de pedres. Velezay fou el lloc on el Papa de Roma predicà les creuades per reconquerir Jerusalem de mans dels àrabs. És una fita d’arrencada del camí francés a Sant Jaume de Compostela. Per això no tanca mai. Des de la sortida fins a la posta del sol, com diu el cant de vespres, la trobareu oberta, lliurement i gratuita.  Aneu a Laudes, a la conventual, o a sentir-hi vespres, a la tarda. No us podeu perdre els oficis divins al cor i la nau majestuosa de Vezelay. Els monjos canten l’antiga polifonia, a quatre veus. I, paradoxal·lment, o no, ho fan monjos de Jerusalem. Curiòs, oi?. Aneu a Vezelay per l’autopista A-7, per Girona i Narbonna, fins Avignon. D’allà a Lyon, i després a Dijón. Per la A-6 cap a París, sortiu a Avallon, un poble que val la pena visitar també. A pocs kms., entre les vinyes centenàries de la Borgonya, ben indicat, trobareu Vezelay. Per dormir, i menjar, hi ha molt bons hotels. Teniu el La Poste i Lyon d’Or, un hotel clàssic, amb bona taula i habitacions al gust francés. A Les Glycines tenen habitacions familiars. A Avallon, molt a prop, teniu Le Moulin des Ruats, un hotelet rural amb encant que te habitacions familiars i apartaments.

En un extremo de la Borgoña, en la comarca natural del Morvan, en la ruta lógica entre Barcelona y París, vía Lyon y Dijón, tienen la joya más maravillosa del románico de Francia. La iglesia de la Magdalena de Velezay. Ya el pueblo, en la cima de una colina, tras sus murallas, tiene gran encanto. Ya os lo podéis imaginar: calles estrechas, plazas, palacetes y “maisons de caractère” … Pero la basílica románica de la Madaleine domina, impresionante, el ski line de Velezay. La villa la rodea, plagada de monumentos, que no le hacen sombra. Viollet-le-Duc, el arquitecto que salvó de la piqueta joyas como la ciudad medieval de Carcassonna, también restauró la iglesia. ¿Discutible?. Sí, pero mejor eso que un montón de piedras. Velezay fue el lugar donde el Papa de Roma predicó las cruzadas para reconquistar Jerusalén de manos de los árabes. Es un hito de inicio del camino francés a Santiago de Compostela. Por eso no cierra nunca. Desde la salida hasta la puesta del sol, como se dice el canto de vísperas, la encontrará abierta, libre y gratuita. Vaya a Laudes, o a la misa conventual, o bién a oír vísperas, por la tarde. No os podéis perder los oficios divinos en el corazón de la nave majestuosa de Vezelay. Los monjes cantan la antigua polifonía, a cuatro voces. Y, paradójico, lo hacen monjes de Jerusalén. Curioso, ¿verdad?. Vayan a Vezelay por la autopista A-7, por Girona y Narbona, hasta Avignon. De allí hasta Lyon, y luego a Dijón. Por la A-6 hacia París, salida en Avallon, un pueblo que merece la pena visitarse también. A pocos kms., entre las viñas centenarias de la Borgoña, bien indicado, encontrará Vezelay. Para dormir y comer, hay muy buenos hoteles. Tienen La Poste y Lyon d’Or, un hotel clásico, con buena mesa y habitaciones al gusto francés. En Las Glycines tienen habitaciones familiares. En Avallon, muy cerca, está Le Moulin des Ruats, un hotelito rural con encanto que tiene habitaciones familiares y apartamentos.