Zuriza, revisitat


Si el Pirineu d’Aragó té un racó màgic de veritat, aquest és Zuriza, una antiga vall glaciar que culmina el fantàstic valle de Ansó. Ja el camí per arribar-hi, pujant fins al lloc on neix el riu Veral, és un espectacle difícilment oblidable. A la tardor tot el Valle de Ansó és una simfonia de colors. El riu brama encaixat al costat de la carretera, travessant un estret que dura kilòmetres més enllà d’Ansó. La vegetació és un esclat de luxuria. En arribar al final, de cop i volta, s’obre el circ glaciar de Zuriza. Allà hi ha un càmping on podreu dormir i menjar molt bé, anomenat Camping de Zuriza, moltes muntanyes, rius d’alta muntanya, neu a l’hivern i natura per descobrir. Camins per recórrer, pau i molta tranquil·litat. Podeu complementar la visita a Zuriza amb una ruta pels valls d’Aragó: per Hecho i per Ansó, o passar des de Zuriza mateix al vall del Roncal, a Navarra. El Valle de Roncal està allà mateix. Només 13 kms. separen aquest circ de muntanyes meravellós del poblet d’Isaba, al Roncal navarrès. Allà podeu dormir i menjar en un hotel rural molt familiar, fantàstic, que us recomanem molt de debó: l’hostal Lola. A Isaba mateix teniu també el restaurant Tapia, boníssim, reserveu!. I el restaurant Azpiroz, molt bé, a pesar de no ser el més recomanat del poble. Arreu veureu pastar el bestiar, ovelles, cabres, bous, vaques i cavalls, tot bucòlic a més no poder. Ansó, la capital de la vall del mateix nom està considerat un dels pobles més bonics d’Espanya. També podeu visitar Jaca, i San Juan de la Peña, fites del romànic mundial. Si ho feu aneu a allotjar-vos a l’hotel Villa Virginia de Sabiñánigo, no lluny de Jaca. Una aposta segura, amb les seves habitacions còmodes, l’spa increïble i el seu restaurant la Estiva, fabulós.  La Vall d’Hecho, amb la seva petita capital fins la Selva de Oza, una meravella de parc natural, passant pel bonic monestir de Siresa, és un altre atractiu proper.

 

Si el Pirineo de Aragón tiene un rincón mágico, este es Zuriza. Ya el camino para llegar hasta allí, que va subiendo todo el valle de Ansó hasta el lugar dónde nace el río, es un espectáculo inolvidable. http://www.valledeanso.com/ El río berrea encajado junto a la carretera, atravesando un estrecho durante kilómetros más allá de Ansó. La vegetación es un estallido de lujuria verde. En otoño, una sinfonía de colores. Y cuando parece que no hay más allá, que el valle acabará en un muro, allá, allá mismo, se obre el circo glaciar de Zuriza. Hay un càmping y poco más. De hecho pronto ya no habrá càmping. http://campingzuriza.valledeanso.com/   Montañas, ríos, nieve, naturaleza… Zuriza. Podéis complementar la visita a Zuriza con una ruta por los valles de Aragón: Hecho y Ansó, o por el valle del Roncal, en Navarra. http://www.vallederoncal.es/ Nosotros dormimos en Isaba, en el Roncal navarro, en casa Lola, un hotelito familiar fantástico que os recomendamos de corazón. Esplendido. Y sólo a una veinte kilòmetros de Zuriza. http://www.hostal-lola.com/

Una volta als Pirineus


Avui us proposarem una ruta, en cotxe, per fer durant les vacances d’estiu al voltant dels Pirineus. Es tracta d’una excursió maravellosa per fer en família, inoblidable. Nosaltres la varem dur a terme fa uns anys i el record que ens en ha quedat ens impulsarà, un dia o altre, a repetir-la. Ho te tot: natura, cultura, diversió. Història i paisatge, gastronomia, aventura. Els infants gaudeixen dels rius i llacs, dels esports, dels parcs. Pot durar una setmana o dues, o fins i tot més. Qualsevol allotjament és possible: càmpings maravellosos, hotelets amb encant, cases rurals magnífiques. Podeu pujar més, o menys colls de muntanya. Estar més dies aquí, o allà. Feu el que feu disfrutareu. Podem iniciar la sortida a Barcelona per arribar-nos a la Vall d’Ordesa, a Torla. Deixem estar el Pirineu Català, i la Vall d’Arán, més propers, que podeu fer en sortides de ponts i caps de setmana, i d’aquesta manera “no cremem” el territori. Ordesa, a l’estiu és magnífic. Flors, gespa, saltants d’aigua. (A la foto). Nosaltres hi arribem sempre via Lleida, Osca i Ainsa. Visitem aquest poblet medieval maravellós i pugem el Vall del riu Ara, seguint la N-260, fins Torla. Magnífic centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara el Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Podem continuar cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. Continuem camí cap a Jaca, on podem veure la magnífica catedral romànica. Un xic més enllà, a Puente la Reina, surt la carretera que porta a les Valls d’Hecho i Ansó, amb un entorn paradisíac, on podeu endinsar-vos a la Selva de Oza, d’una natura verge, i visitar la imponent església romànica de Siresa. A la Vall d’Ansó podeu remuntar el riu fins arribar al circ glaciar de Zuriza. D’allà mateix, per una carretera de muntanya, passareu a la vall del Roncal, que no us el podeu deixar perdre. És el Pirineu de Navarra en tot el seu esplendor. Podeu anar fins l’estació d’esquí de Larra o la francesa de l’Arette Pierre Sant Martin, familiar i asequible. El vall de Roncal està ple de poblets i llocs maravellosos. Isaba n’és un. Bon lloc per fer una parada, en bons hotels. Nosaltres ho vam fer a casa Lola, a Isaba mateix. Un hotel amb tan d’encant on també lloguen uns apartaments molt adequats per famílies grans. Per menjar ens va agradar molt el restaurant Tapia, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix. També teniu l’Hotel Isaba, càssic, amb apartaments i habitacions. Continuem la ruta cap al Vall de Salazar per la NA-140, fins Ochagavia, per anar a veure Irati, el bosc més gran de tota l’Europa Occidental, a cavall entre França i Navarra. Hi ha tres maneres d’aproprar-se al bosc d’Irati en cotxe. La més fàcil, la més planera, possiblement sigui remuntar la vall bellíssima d’Aezkoa, seguint les aigües del riu Irati, des de Aoiz, a Navarra, per Oroz-Betelu, fins Aribe i Orbaiceta. podeu dinar a a Otsagabia, a l’asador Kixkia. A Irati també s’hi pot accedir des del costat francés, però això us ho proposarem unes línies més avall. Seguim ara fins Roncesvalles. El camí de Sant Jaume de Galícia en estat pur. Hi ha una col·legiata gòtica molt bonica, hostals i bars. Recomanem la “Posada de Roncesvalles” on menjareu molt bé, tot i que les habitacions, aptes per 4 persones, reclamen a crits un “aggiornamento”. Millor està l’hotel Loizu, a Auritz-Burguete, un poblet a tocar de Roncesvalles. És un establiment  familiar, de principis del siglo XVIII, amb molt d’encant. D’allà passem a França. Sant Jean Pie de Port és molt cuco, amb el riu partint el poble en dos. Remuntem la muntanya cap a Larrau, amb el seu circ, on neix el riu Irati. Esplèndit, esplendorós, indescriptible. Natura verge. anem ara cap al poblet de Sante Engrace, enganxats al Pirineu axial. Trobem les Gorges de Kakueta, una maravella que cal visitar i arribem a Arette-la Pierre-Saint Martin. Podem arribar-nos fins la ratlla de la frontera, a veure pastar les ovelles. Baixem cap a Oloron-Sainte Marie, que te un barri antic, amb una esglèsia romànica molt bonica. Podeu dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens va agradar molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria. Ara arriba el plat fort: els ports de muntanya de la volta ciclista a França. Pujem l’Aubisque, un mite. L’alta muntanya imposa la seva llei. La baixada, entre l’Aubisque i el coll de Saulor és no apta per cardíacs. La carretera va literalment penjada damunt el barranc més abismal.  Arribem a la vall d’Azun. Hi ha un hotel molt bonic a Aucun: Le Picors. I molts més a Argeles-Gazost: com ara el Printania o el Best-Western Le Miramont. A l’encantador poblet de Arrens-Marsous hi ha un restaurant magrebí: “Les Mille et une épices” – Tél. 06.76.00.29.13. Fabulós. Remuntem cap a baixem cap a Luz Saint Sauveur, passant el increible Pont Napoleon, per descobrir Cauterets, el port d’Espanya i el circ de Gavarnie, amb els seus entorns imponents. Enllacem amb la ruta del mític Tourmalet. El passem. Podeu aprofitar per anar a veure, en telefèric des de La Mongie, el Pic de Midi amb el seu mirador i l’observatori. Baixeu a Campan i passeu el coll d’Aspin en direcció a Arreau, on teniu un molt bon hotel: l’Hotel d’Anglaterre. Aprofiteu-lo per descansar. Aneu fins Balnea, o pugeu cap els llacs del massís de Neouvielle. Increibles!. Si ja en teniu prou, passeu el túnel i feu nit a Bielsa, a l’Hotel Bielsa, ja a Espanya. Si no voleu acabar encara podeu escalar el port de Peyresourde per arribar a Bagneres de Luchon. Fantàstica vall. Aneu a veure la cascada de l’infern. Podeu dormir a l’Hotel d’Etigny, o acabar la volta als Pirineus a la Vall d’Aran, dormint a Vielha a l’Hotel Fonfreda  o bé, cercar lloc a  la Vall de Boi. Llocs com ara l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, o l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà. A Barruera ens agrada molt l’Hostal Farré d’Avall, al carrer Major, 8, tel: 973.69.40.29. A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques. Bona volta als Pirineus!.

Hoy os propondremos una ruta, en coche, para hacer durante las vacaciones de verano en torno a los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa en familia, inolvidable. Nosotros la llevamos a cabo hace unos años y el recuerdo que nos ha quedado nos impulsará, un día u otro, a repetirla. Lo tiene todo: naturaleza, cultura, diversión. Historia y paisaje, gastronomía, aventura. Los niños disfrutan de los ríos y lagos, los deportes, los parques. Puede durar una semana o dos, o incluso más. Cualquier alojamiento es posible: campings maravillosos, hotelitos con encanto, casas rurales magníficas. Pueden subir más, o menos, puertos de montaña. Estar más días aquí, o allí. Hagan lo que hagan disfrutan. Podemos iniciar la salida en Barcelona para llegar al Valle de Ordesa, en Torla. Dejemos el Pirineo Catalán, y el Valle de Arán, más cercanos, que podéis hacer en salidas de puentes y fines de semana, y de esta manera “no quemamos” el territorio. Ordesa, en verano es magnífico. Flores, césped, saltos de agua. (En la foto). Nosotros llegamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa. Visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Torla. Magnífico centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el Bujaruelo, muy familiar, que os recomendamos. Podemos continuar hacia Biescas y el Valle del Gállego. Visiten Sallent de Gállego, El Formigal, o suban hasta el balneario de Panticosa, precioso. Continuamos camino hacia Jaca, donde podemos ver la magnífica catedral románica. Un poco más allá, en Puente la Reina, sale la carretera que lleva a los Valles de Hecho y Ansó, con un entorno paradisíaco, donde podrán adentrarse en la Selva de Oza, de una naturaleza virgen, y visitar la imponente iglesia románica de Siresa. En el Valle de Ansó se puede remontar el río hasta llegar al circo glaciar de Zuriza. De allí mismo, por una carretera de montaña, pasaréis en el valle del Roncal, no os lo podéis perder. Es el Pirineo de Navarra en todo su esplendor. Pueden ir hasta la estación de esquí de Larra o la francesa del Arette Pierre San Martin, familiar y asequible. El valle de Roncal está lleno de pueblos y lugares maravillosos. Isaba es uno. Buen lugar para hacer una parada, en buenos hoteles. Nosotros lo hicimos en casa Lola, en Isaba mismo. Un hotel con encanto donde también alquilan unos apartamentos muy adecuados para familias. Para comer nos gustó mucho el restaurante Tapia, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece. También aquí el Hotel Isaba, Clásico, con apartamentos y habitaciones. Continuamos la ruta hacia el Valle de Salazar por la NA-140, hasta Ochagavia, para ir a ver Irati, el bosque más grande de toda la Europa Occidental, a caballo entre Francia y Navarra. Hay tres maneras de ir al bosque de Irati en coche. La más fácil, la más llana, posiblemente sea remontar el valle bellísima de Aezkoa, siguiendo las aguas del río Irati, desde Aoiz, en Navarra, por Oroz-Betelu, hasta Aribe y Orbaiceta. Se puede comer en en Otsagabia, al asador Kixkia. A Irati también se puede acceder desde el lado francés, pero eso os lo propondremos unas líneas más abajo. Seguimos ahora hasta Roncesvalles. El camino de Santiago de Compostela en estado puro. Hay una colegiata gótica muy bonita, hostales y bares. Recomendamos la “Posada de Roncesvalles” donde comeréis muy bien, aunque las habitaciones, aptas para 4 personas, reclaman a gritos un “aggiornamento”. Mejor está el hotel Loizu, en Auritz-Burguete, un pueblecito cerca de Roncesvalles. Es un establecimiento familiar, de principios del siglo XVIII, con mucho encanto. De allí pasamos a Francia. Saint Jean Pie de Port es muy cuco, con el río partiendo el pueblo en dos. Remontamos la montaña hacia Larrau, con su circo, donde nace el río Irati. Espléndido, esplendoroso, indescriptible. Naturaleza virgen. Vamos ahora hacia el pueblo de Sante Engrace, pegados al Pirineo axial. Encontramos las Gargantas de Kakueta, una maravilla que hay que visitar y llegamos a Arette-La Pierre-Saint Martin. Podemos acercarnos hasta la raya de la frontera, a ver pastar las ovejas. Bajamos hacia Oloron-Sainte Marie, que tiene un barrio antiguo, con una iglesia románica muy bonita. Pueden dormir en el hotel Alysson, un hotel moderno y lujoso, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gustó mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Ahora llega el plato fuerte: los puertos de montaña de la vuelta ciclista a Francia. Subimos el Aubisque, un mito. La alta montaña impone su ley. La bajada, entre el Aubisque y el col de Saulor es no apta para cardíacos. La carretera va literalmente colgada sobre el barranco más abismal. Llegamos al valle de Azun. Hay un hotel muy bonito en Aucun: Le Picors. Y muchos más en Argeles-Gazost: como el Printania o el Best-Western Le Miramont. En el encantador pueblo de Arrens-Marsous hay un restaurante magrebí: “Las Mille te une épices” – Tél.. 06.76.00.29.13. Fabuloso. Remontamos hacia bajamos hacia Luz Saint Sauveur, pasando el increible Pont Napoleon, para descubrir Cauterets, el puerto de España y el circo de Gavarnie, con sus entornos imponentes. Enlazamos con la ruta del mítico Tourmalet. Lo pasamos. Podéis aprovechar para ir a ver, en teleférico desde La Mongie, el Pico de Midi con su mirador y el observatorio. Bajen a Campan y pasen el col de Aspin en dirección a Arreau, donde tienen un muy buen hotel: el hotel de Anglaterre. Aprovechenlo para descansar. Vayan hasta Balnea, o suban hacia los lagos del macizo de Neouvielle. ¡Increibles!. Si ya tenéis bastante, pasad el túnel y haced noche en Bielsa, en el Hotel Bielsa, ya en España. Si no queréis acabar aún, se puede escalar el puerto de Peyresourde para llegar a Bagneres de Luchon. Fantástico el valle. Vayan a ver la cascada del infierno. Puede dormir en el hotel de Etigny, o terminar la vuelta a los Pirineos en el Valle de Arán, durmiendo en Vielha en el Hotel Fonfreda o bien, buscar un buén lugar en el Valle de Boi. Lugares como el Hostal la Plaza, en Erill la Vall, o el Hostal Pey en Boí mismo, donde hemos dormido y comido bien, casero. En Barruera nos gusta mucho el Hostal Farré d’Avall, en la calle Mayor, 8, tel: 973.69.40.29. En Taüll tienen varias casas rurales muy bonitas. ¡Buena vuelta a los Pirineos!.

Monestir d’Iratxe / Irache


El monestir d’Iratxe apareix de sobte, camuflat, evadit, sense voler fer-se notar gaire, en mig dels extensos camps de cereals i de les vinyes de les terres mitges de Navarra, a tocar d’Estella. És aquesta una zona màgica, als peus de Montejurra. Una quintaesència de la Navarra tradicional, de la Navarra de tota la vida. Exteriorment res no fa pensar que dins aquest vetust edifici de línies clàssiques hi quedi res d’interessant. Només les bodegues del mateix nom que el·laboren, en una part del complex, vins de qualitat. Però malgrat les aparences, malgrat les terribles destruccions, les mutil·lacions, els afegitons i la idiotessa dels humans, encara queden restes suficients com per assegurar que Santa Maria de Irache és una maravella de l’art cistercenc navarrès. Val la pena només per gaudir de la seva esplèndida esglèsia d’un romànic puríssim, del segle XII. També interessant, però no tant, el claustre plateresc o la torre herreriana. Desgraciadament s’han perdut altres dependèncias, i la major part de la resta estan construides entre durant els segles XVI a XIX. Iratxe està tancat sovint perquè les velles pedres d’aquest cenobi acolliran un parador de turisme. Per això més val trucar, abans de decidir-se a visitar l’abadia, al telèfon 948 55 44 64.  Iratxe és una fita important en la vostra visita a Navarra, o en el vostre recorregut pel camí de Sant Jaume de Compostela. Pareu a Iratxe abans o després de fer un volt per Estella, havent visitat l’ermita templera, misteriosa, d’Eunate. Atureu-vos per la zona mitja de Navarra. Pujeu fins el monestir germà de Irantzu, coroneu la muntanya de Montejurra, com si fòssiu un carlí de tota la vida. Admireu el pont sobre el riu Arga a Puente la Reina. Baixeu a la Rioja, a degustar els bons vins, passant per Torres del Rio o Viana. Ideal com a pont llarg, petites vacances, o cap de setmana llarg. Per dinar, en aquestes terres, ho tenim clar: el restaurant La Cepa. El millor d’Estella. Recomanable cent per cent. Menjareu molt bé per poc preu. Menú sense rèplica.

El monasterio de Iratxe aparece de repente, camuflado, como evadido de la realidad, sin querer hacerse notar demasiado, en medio de los extensos campos de cereales y de las viñas de las tierras medias de Navarra, junto a Estella. Es ésta una zona mágica, a los pies de Montejurra. Una quintaesencia de la Navarra tradicional, de la Navarra de toda la vida. Exteriormente nada hace pensar que dentro de este vetusto edificio de líneas clásicas, quede nada de interesante. Sólo las bodegas del mismo nombre que elaboran, en una parte del complejo, vinos de calidad. Pero a pesar de las apariencias, a pesar de las terribles destrucciones, las mutilaciones, los añadidos y la idiotez de los humanos, aún quedan restos suficientes como para asegurar que Santa María de Irache es una maravilla del arte cisterciense navarro. Vale la pena sólo por disfrutar de su espléndida iglesia de un románico purísimo, del siglo XII. También interesante, pero no tanto, el claustro plateresco o la torre herreriana. Desgraciadamente se han perdido otras dependencias, y la mayor parte de las que quedan están construidas entre los siglos XVI a XIX. Iratxe está cerrado porque las viejas piedras de este cenobio acogerán un parador de turismo. Por eso más vale llamar, antes de decidirse a visitar la abadía, al teléfono 948 55 44 64. Irache es un hito importante en su visita a Navarra, o en su recorrido por el Camino de Santiago de Compostela. Visiten Irache antes o después de darse una vuelta por Estella, habiendo visitado ya la ermita templaria, misteriosa, de Eunate. Deténganse por la zona media de Navarra. Suban hasta el monasterio hermano de Irantzu, o coronen a pie la montaña de Montejurra, como si fueran carlistas de toda la vida. Admiren el puente sobre el río Arga en Puente la Reina. Bajen hasta La Rioja, a degustar los buenos vinos, pasando por Torres del Río o Viana. Ideal como puente largo, o como unas pequeñas vacaciones, o un fin de semana largo. Para comer, en estas tierras, lo tenemos claro: el restaurante La Cepa. Lo mejor de Estella. Recomendable cien por cien. Comeréis muy bien por poco precio. Menú sin réplica.

Puente la Reina / Gares


Puente la Reina, en euskera Gares, és Camí de Sant Jaume, pas cap a Compostela, facilitat, via, unió, amabilitat. Una població que no és res més, ni res menys, que un llarg, llarguíssim carrer, un lloc de trànsit, de peregrinatge. El punt on s’ajunten els dos camins més importants del camí de Santiago: el que arriba de Somport, i el que baixa de Roncesvalles. Lloc de trobada doncs. Amb vocació d’ajuntar, d’encaminar. Gares és el seu pont sobre l’Arga, bellíssim, únic, fastuós. D’un romànic insultant en la seva senzillessa i sabiduria. Ens agrada molt Puente la Reina. La trobareu a només 23 kilòmetres de Pamplona, comunicada per autopista, camí de Logroño, seguint la via compostelana. Gares te moltes obres d’art, edificis que la història ha anat regalant a la vila. Com l’església del Crucifijo, l’Hospital de peregrins, o l’església de Santiago. Tot el carrer major, llarg com un dia sense pa, està ple de convents, palaus i cases fortes, medievals, renaixentistes o barroques, com ara la “Casa de los Cubiertos” o la del Vínculo, a tocar ja del pont, al final del carrer major, on hi ha l’oficina de turisme. També és agradable la plaça, molt bonica. Però l’estrella és el pont. Aquest pont romànic, del XI, ens agrada molt. I ens agrada també el riu, l’Arga, tranquil, majestuòs, lent. Amb el parc a les seves ribes, que convida a baixar-hi i descansar o jugar. Per tornar allà on haureu deixat el cotxe, guanyeu la carretera, (segur que haureu aparcat aquí). No marxeu sense fer una nova ullada al pont vell, des del pont nou, de la carretera. I si teniu uns minuts feu uns metres fins el Convent de les Comendadores del Sancti Spiritus, del XIII, al barri de Zubiurrutia, a l’altre costat de l’Arga. Si teniu ocasió, arribeu-vos a Gares el dia de les festes, del 24 al 30 de juliol, per Sant Jaume, evidentment!. Música, toros pels carrers, ball, tota mena d’espectacles familiars i pels infants. Puente la Reina ens va agradar molt. Es nota?. I els voltants encara tenen més sorpreses. Teniu a tocar l’església templera d’Eunate, misteriosa. O la joia romànica de Cirauqui. O Estella, capital del vi, medieval i formosa. O Torres del Rio amb un altre temple romànic secret. Olite amb el seu palau reial de conte de fades. Artajona amb les seves muralles, Ujué dalt del seu turó, el Monestir de la Oliva, Tudela, Pamplona, Logroño, Viana… què més voleu?. Podeu dinar al restaurante La Plaza, al mig del poble, típic i tradicional, menú i carta. O a La Conrada, al paseo de los fueros, 17. Tel: 948340052. A tocar de Puente la Reina teniu el poblet d’Obanos, amb el restaurant Ibarberoa, Tel: 94834 41 53. ‎ Per dormir podeu probar el fantàstic, exclusiu Hotel del Peregrino, que només hem vist per fora. Preus poc peregrins, però luxe a tot tren. Si no voleu una cosa tan espectacular, llavors aneu a l’Hotel Jakue, que sembla més senzill. Hi ha cases rurals amb molt d’encant, com l’hotelet El Cerco, dins del poble.  També teniu un càmping.

Puente la Reina, en euskera Gares, es Camino de Santiago, paso hacia Compostela, facilidad, vía, unión, amabilidad. Una población que no es nada más, ni nada menos, que un largo, larguísimo callejón, un lugar de tránsito, de peregrinaje. El punto donde se juntan los dos caminos más importantes del Camino de Santiago: el que llega de Somport, y el que baja de Roncesvalles. Lugar de encuentro pues. Con vocación de juntar, de encaminar. Gares es su puente sobre el Arga, bellísimo, único, fastuoso. De un románico insultante en su senzilla sabiduría. Nos gusta mucho Puente la Reina. La encontraréis a tan sólo 23 kilómetros de Pamplona, ​​comunicada por autopista, camino de Logroño, siguiendo la vía compostelana. Gares tiene muchas obras de arte, edificios que la historia ha ido regalando a la villa. Como la iglesia del Crucifijo, el Hospital de peregrinos, o la iglesia de Santiago. Toda la calle mayor, larga como un día sin pan, está llena de conventos, palacios y casas fuertes, medievales, renacentistas o barrocas, como la “Casa de los Cubiertos” o la del Vínculo, a tocar ya del puente, al final de la calle mayor, donde está la oficina de turismo. También es agradable la plaza, muy bonita. Pero la estrella es el puente. Este puente románico, del XI, nos gusta mucho. Y nos gusta también el río, el Arga, tranquilo, majestuoso, lento. Con el parque a sus orillas, que invita a bajar y descansar o jugar. Para volver allí donde deberán haber dejado el coche, junto a la carretera, (seguro que habréis aparcado aquí), bajen al puente nuevo. Y no se vayan sin hacer una nueva ojeada al puente viejo, desde el puente nuevo, de la carretera. Y si tenéis unos minutos haced unos metros hasta el Convento de las Comendadoras del Sancti Spiritus, del XIII, en el barrio de Zubiurrutia, al otro lado del Arga. Si tienen ocasión, deben ir a Gares el día de las fiestas, del 24 al 30 de julio, por Santiago, ¡evidentemente!. Música, toros por las calles, bailes, todo tipo de espectáculos familiares y para los niños. Puente la Reina nos gustó mucho. ¿Se nota?. Y los alrededores todavía tienen más sorpresas. Tienen cerca la iglesia templaria de Eunate, misteriosa. O la joya románica de Cirauqui. O Estella, capital del vino, medieval y hermosa. O Torres del Río con otro templo románico secreto. Olite con su palacio real de cuento de hadas. Artajona con sus murallas, Ujué alto de su colina, el Monasterio de la Oliva, Tudela, Pamplona, ​​Logroño, Viana … ¿qué más quieren?. Pueden comer en el restaurante La Plaza, en medio del pueblo, típico y tradicional, menú y carta. O en La Conrada, en el paseo de los fueros, 17. Tel.: 948340052. Junto a Puente la Reina tienen el pueblo de Obanos, con el restaurante Ibarberoa, Tel.: 94 834 41 53. Para dormir puede probar el fantástico, y exclusivo, Hotel del Peregrino, que sólo hemos visto por fuera. Precioso pero poco para peregrinos, de un lujo a todo tren. Si no quieren algo tan espectacular, entonces vayan al Hotel Jakue, que parece más sencillo. Hay casas rurales con mucho encanto, como el hotelito El Cerco, en el pueblo. También tiene un camping.

Iranzu


El Vall d’Iranzu amaga una petita joia de la Navarra mitjana. Un monestir cistercenc petit, bonic, d’una rara bellesa. El trobareu si des de la vila d’Estella, Lizarra en basc, agafeu la carretera N-700 que va cap a Pamplona pels peus de les feréstecs serres d’Urbasa i Andia. Està ben indicat. Deixareu la via principal a Abárzuza, per prendre una carretereta estreta, que en uns 4 km us deixarà en un cul de sac amable, vergeral i pastoril, on pasturen tranquil·lament les vaques. Un món rural i idíl·lic, extret de l’Arcàdia feliç. Aparqueu a l’ombra dels plàtans. Degusteu l’aigua fresca de la font abundosa del parc. Una extensió ideal per a un picnic, amb les seves taules de pedra. El cenobi està al costat. Passeu la primera porta per accedir al pati on hi ha el bar, on us faran menjar, on comprar beguda o una amanida. Passeu la segona porta. Sovint no hi ha ningú. Penetreu en la pau celestial del claustre meravellós d’Iranzu, on el rumor de la font, la llum i la gespa verda us transportaran a un altre món, lluny de la remor i l’estrès d’aquest on avui vivim. Millor que una sessió de psicoteràpia, el nirvana en la terra. Recorreu en silenci la petita sala capitular, la cuina gòtica. Entreu en el recolliment de l’església abacial, eleveu els ulls a les voltes de pedra blanca, al absis, als finestrals. Deixeu-vos portar, uns moments, per la calma monacal. Iranzu és una terra magnífica. Ideal per una parada en una ruta amb nens per Navarra. Si veniu o aneu d’Estella, pel camí de Sant Jaume de Compostela. Si feu senderisme o bici familiar per les estupendes sendes d’Urbasa o Andia. Si visiteu les maravelles del romànic navarrés, o dels seus valls pirenaics, guardeu un mig dia, una jornada si voleu passar el matí o la tarda banyant-vos al nacedero del riu Ubagua, molt proper, per gaudir d’aquest racó perfecte d’aquesta contrada fabulosa. Podeu dinar de picnic al parc mateix d’Iranzu, amb el bar, les taules i la font, o bé al nacedero de l’Ubagua, prop de l’aigua del bany, però sense tants serveis. Si preferiu un bon, boníssim menú, un restaurant de campanetes, llavors l’elecció és fàcil: La Cepa, a la plaza de Los Fueros d’Estella. Recomanable al cent per cent, de veritat.

El Valle de Iranzu esconde una pequeña joya de la Navarra media. Un monasterio cisterciense pequeño, bonito, de una rara belleza. Lo encontraréis si, desde la villa de Estella, Lizarra en vasco, tomais la carretera N-700 que va hacia Pamplona por los pies de las agrestes sierras de Urbasa y Andia. Está bien indicado. Dejaréis la vía principal en Abárzuza, para tomar una carretera estrecha, que en unos 4 km accede a un callejón sin salida amable, vergeral y pastoril, donde pastan tranquilamente las vacas. Un mundo rural e idílico, extraído de la Arcadia feliz. Aparcad a la sombra de los plátanos. Prueben el agua fresca de la fuente abundante del parque. Una extensión ideal para un picnic, con sus mesas de piedra. El cenobio está al lado. Pasen por la primera puerta para acceder al patio donde se encuentra el bar, donde se puede comer, o comprar bebida o una ensalada. Pasen la segunda puerta. A menudo no hay nadie. Penetramos en la paz celestial del claustro maravilloso de Iranzu, donde el rumor de la fuente, la luz y el césped verde le transportarán a otro mundo, lejos del ruido y el estrés donde hoy vivimos. Mejor que una sesión de psicoterapia, el nirvana en la tierra. Recorrer en silencio la pequeña sala capitular, la cocina gótica. Entren en el recogimiento de la iglesia abacial, vuelvan los ojos a las bóvedas de piedra blanca, en el ábside, a los ventanales. Déjense llevar, unos momentos, por la calma monacal. Iranzu es una tierra magnífica. Ideal para una parada en una ruta con niños por Navarra. Si vienen o van de Estella, por el camino de Santiago de Compostela. Si hacen senderismo o bici familiar para las estupendas sendas de Urbasa o Andia. Si visitan las maravillas del románico navarro, o de sus valles pirenaicos, guarden un medio día, una jornada si quieren pasar la mañana o la tarde bañándose en el nacedero del río Ubagua, muy cercano, para disfrutar de este rincón perfecto de esta región fabulosa. Pueden comer de picnic en el parque mismo de Iranzu, con el bar, las mesas y la fuente, o bien al nacedero del Ubagua, cerca del agua del baño, pero sin tantos servicios. Si prefieren un buen, buenísimo menú, en un restaurante de campanillas, entonces la elección es fácil: La Cepa, en la plaza de Los Fueros de Estella. Recomendable al cien por cien.

Pamplona / Iruña


Pamplona és una ciutat moderna, dinàmica, oberta, cosmopolita, amb avingudes àmplies i parcs immensos que, a la tardor, s’omplen de tots els colors de la paleta. Pamplona però, és també una vila coqueta i recollida, històrica, amb un fort caràcter, amb un tipisme i un particularisme ben especials. Pamplona és un resum de Navarra. Al sud les terres seques, dures i aspres de la terra mitjana, de parla castellana, productores de vi, de blat. Al nord les valls verdes, plujoses i amables dels Pirineus de Navarra, de parla i tradicions basques, on pasturen vaques i ovelles, que produeixen uns formatges deliciosos. Pamplona està situada just al mig, participant de les dues ànimes. La ciutat antiga te un casc històric molt bonic, amb carrers estrets, plens d’esglésies i casones. La catedral, gòtica, no és gaire gran cosa, però a dins te els magnífics sepulcres de Carles III i la seva dona, una joia de l’escultura mortuòria europea. El claustre també impressiona. Una ruta per les altres esglésies permet veure temples tan bonics com Sant Serni, o Sant Nicolau, temples duplicats, creuats, barrocs i gòtics, amb terres de roure. No deixeu de visitar el patró de la ciutat, Sant Fermí, per veure el seu reliquiari de plata. Pamplona també són les festes, les de Sant Fermí, amb els toros corrent pels carrers, plens de gent, abarrotats de gent. Camineu per l’Estafeta, plena de botigues de samarretes Kukuxumusu i de records. També us agradarà l’ajuntament, amb la seva façana, i la ciutadella, la construcció militar més gran d’Europa, amb tots els parcs que l’envolten, alguns plens d’animals en llibertat. Aparcar és fàcil. Hi ha pàrquings subterranis arreu. Nosaltres sempre ho fem al de la Plaza del Castillo, centre neuràlgic de la vila. I aprofitem per prendre alguna cosa al cafe Iruña, que sembla sortit directament del segle XIX, amb la seva decoració espectacular. Feu servir Pamplona com a centre d’excursions per  la Navarra eterna. Aneu fins Olite, amb el seu palau, un castell de somni. O bé feu la ruta jacobea: Eunate, Puente la Reina, Cirauqui, Estella, Irache, Torres del Rio o Viana, amb les seves esglésies espectaculars. Pugeu a les valls de Roncal, de Salazar, entreu al bosc d’Irati, la fageda verge més gran d’Europa. Passeu per Roncesvalles, pel Vall enigmàtic de Baztan. Baixeu a la costa per la regata del Bidasoa, veient el parc de Bértiz, fins arribar a les platges idíl·liques de la costa basca. Pamplona te bons hotels, un munt. Escolliu el vostre. Nosaltres ho vam fer a l’AC de Zizur Mayor, a tocar de la capital, ben comunicat. Hem menjat a l’Iruña, i també a Casa Azcona, un altre hotel de Zizur, amb unes tapes i racions fabuloses, i en una pizzeria: Bocapizza, on el pizzaiolo sap molt bé el que porta entre les mans. Pamplona és ideal per unes vacances familiars per Navarra, per un pont o un cap de setmana llarg. Pamplona ofereix a les famílies més del què s’esperen.

Pamplona es una ciudad moderna, dinámica, abierta, cosmopolita, con avenidas amplias y parques inmensos que, en otoño, se llenan de todos los colores de la paleta. Pamplona es también una villa coqueta y recogida, histórica, con un fuerte carácter, con un tipismo y un particularismo especiales. Pamplona es un resumen de Navarra. Al sur las tierras secas, duras y ásperas de la tierra media, de habla castellana, productoras de vino, de trigo. Al norte los valles verdes, lluviosos y amables de los Pirineos de Navarra, de habla y tradiciones vascas, donde pastan vacas y ovejas, que producen unos quesos deliciosos. Pamplona está situada justo en medio, participando de las dos almas. La ciudad antigua tiene un casco histórico muy bonito, con calles estrechas, llenas de iglesias y casonas. La catedral, gótica no es gran cosa, pero dentro tiene los magníficos sepulcros de Carlos III y su esposa, una joya de la escultura mortuoria europea. El claustro también impresiona. Una ruta por las demás iglesias permite ver templos tan bonitos como Sant Saturnino o San Nicolás, templos duplicados, cruzados, barrocos y góticos, con suelos de roble. No dejen de visitar el patrón de la ciudad, San Fermín, para ver su relicario de plata. Pamplona también son las fiestas, las de San Fermín, con los toros corriendo por las calles, llenas de gente, abarrotadas de gente. Caminar por la Estafeta, llena de tiendas de camisetas Kukuxumusu y de recuerdos, és una gozada. También les gustará el ayuntamiento, con su fachada, y la ciudadela, la construcción militar más grande de Europa, con todos los parques que lo rodean, algunos llenos de animales en libertad. Aparcar es fácil. Hay parkings subterráneos por todas partes. Nosotros siempre lo hacemos en la Plaza del Castillo, centro neurálgico de la villa. Y aprovechamos para tomar algo al café Iruña, que parece salido directamente del siglo XIX, con su decoración espectacular. Usen Pamplona como centro de excursiones por la Navarra eterna. Id hasta Olite, con su palacio, un castillo de ensueño. O bien hagan la ruta jacobea: Eunate, Puente la Reina, Cirauqui, Estella, Irache, Torres del Río o Viana, con sus iglesias espectaculares. Subid a los valles de Roncal, de Salazar, entrad en el bosque de Irati, el hayedo virgen más grande de Europa. Pasen por Roncesvalles, por Valle enigmático de Baztan. Bajen a la costa por la regata del Bidasoa, viendo el parque de Bértiz, hasta llegar a las playas idílicas de la costa vasca. Pamplona tiene muy buenos hoteles, un montón. Elijan el suyo. Nosotros lo hicimos con el AC de Zizur Mayor, junto a la capital, bien comunicado. Hemos comido en el Iruña, y también en Casa Azcona, otro buén hotel de Zizur, con unas tapas y raciones fabulosas, y en una pizzería: Bocapizza, donde el pizzaiolo sabe muy bien lo que se trae entre manos. Pamplona es ideal para unas vacaciones familiares en Navarra, durante un puente o un fin de semana largo.

Zugarramurdi


Zugarramurdi és un nom mític, que correspon a un petit poblet del vall de Baztan, ja tocant més a França que a Espanya, a dalt de tot del pirineu de Navarra. Un lloc màgic, tel·lúric, potent i poderós. Un poble que ha passat a la història per un drama històric brutal, dantesc: les bruixes. I ara se’n aprofita. El que fou ignorància i desgràcia fa uns segles, és ara una font d’ingresos vital per aquesta diminuta, rural i oblidada comunitat de pagesos i ramaders. Aquí podreu visitar les impressionants coves de Zugarramurdi, a 500 mts. del casc urbà. Unes coves maravelloses, grans, divertides, ideals pels infants. Unes coves pintoresques, amb diverses cavitats laberíntiques que faran les delícies dels vostres infants. Amb un riuet saltarí que les travessa, un parc encantat que les envolta i un paisatge increible, esotèric i fascinant. No ens estranyen gens que aquestes contrades, aquesta cavitat capriciosa, siguin l’escenari de contes de bruixeries i aquelarres. És un decorat perfecte, natural, preparat, el millor possible. Aquí invocaven, diuen, homes i sobretot dones d’aquesta vila, el gran cabró, el diable, i feien orgies i aquelarres. Vint foren cremades, altres tantes tancades de per vida, el poble castigat severament. Avui dia podeu arribar-vos-hi per veure l’escenari del drama rural, de l’apoteosi de la paranoia d’uns i altres. Incultura que és bellesa, morbo, tot i els anys que han passat. El lloc, les coves, i el propi poblet, us ho assegurem, s’ho mereixen. Trobareu Zugarramurdi si pujeu el Vall del Baztan des d’Elizondo, la seva capital, cap a Dantxarinea, a la ratlla de França, per la N-121. Podeu desviar-vos abans per la NA-4402, cap a Urdax, una bonica localitat on també hi ha unes coves interessants, sense bruixes, i un antic monestir. D’Urdax un camí rural porta a Zugarramurdi. També podeu continuar fins el pas fronterer de Dantxarinea i agafar allà la NA-4401, directa al poble. També hi ha un camí rural que conecta, en uns 4kms, amb la vila francesa de Sare. Zugarramurdi volcada al turisme, amb les coves, un museu de la bruixeria, bons aparcaments i serveis, i bons llocs per menjar. Això sí, turístics, molt turístics, de petacada, amb menú senzill i tralirot, o bé carots, de preus i prestacions elevats. Nosaltres ho vàrem fer al Kattalin, un restaurant que no passarà a la història gourmet. Carrer Lapiztegia, 6. Tel: 948599009, o el 948599146. Ambient afrancesat, menú correcte, tracte limitat, sense més. Però en vàrem veure d’altres que podeu probar, a veure si hi ha més sort. Ens va semblar millor, però molt més car, l’Altzatenea  la Basaburua Kalea, 3. Tel: 948599187. No vàrem dormir al poble, però hi ha hostalets i cases rurals magnífics. Encara que no us agradin ni les coves ni les bruixes, arribeu-vos a Zugarramurdi. El paisatge, les casones navarres, blasonades, rècies i potents s’ho valen. Podeu complementar la ruta amb una anada a terres de França, a veure el bonic poblet d’Ainhoa, la vila de Sare, o a pujar a la muntanya de la Rhune en el bonic trenet cremallera. O bé descobrir les maravelles del Baztan, amb el senyoriu de Bertiz, parc natural fantàstic, i els pobles encantadors. Ja us hem parlat de la veïna localitat d’Urdax. Si aneu per Navarra no deixeu passar Zugarramurdi, el poble de les bruixes, quina por!.

Zugarramurdi es un nombre mítico, que corresponde a un pequeño pueblo del valle de Baztan, ya tocando más a Francia que a España, en lo alto del pirineo de Navarra. Un lugar mágico, telúrico, potente y poderoso. Un pueblo que ha pasado a la historia por un drama histórico brutal, dantesco: las brujas. Y ahora se aprovecha de ello. Lo que fue ignorancia y desgracia hace unos siglos, es ahora una fuente de ingresos vital para esta diminuta, rural y olvidada comunidad de agricultores y ganaderos. Aquí podrá visitar las impresionantes cuevas de Zugarramurdi, a 500 mts. del casco urbano. Unas cuevas maravillosas, grandes, divertidas, ideales para los niños. Unas cuevas pintorescas, con varias cavidades laberínticas que harán las delicias de sus niños. Con un riachuelo saltarín que las atraviesa, un parque encantado que las rodea y un paisaje increíble, esotérico y fascinante. No nos extrañan nada que estas tierras, esta cavidad caprichosa, sean el escenario de cuentos de brujerías y aquelarres. Es un decorado perfecto, natural, preparado, lo mejor posible. Aquí invocaban, dicen, hombres y sobre todo mujeres de esta villa, el gran cabrón, el diablo, y hacían orgías y aquelarres. Veinte fueron quemadas, otras tantas cerradas de por vida, el pueblo castigado severamente. Hoy en día se puede llegar a ella para ver el escenario del drama rural, de la apoteosis de la paranoia de unos y otros. Incultura que es belleza, morbo, a pesar de los años que han pasado. El lugar, las cuevas, y el propio pueblo, os lo aseguramos, se lo merecen. Encontrarán Zugarramurdi si suben el Valle del Baztan desde Elizondo, su capital, hacia Dantxarinea, en la raya de Francia, por la N-121. Pueden desviarse antes por la NA-4402, hacia Urdax, una bonita localidad donde también hay unas cuevas interesantes, sin brujas, y un antiguo monasterio. De Urdax un camino rural lleva a Zugarramurdi. También puede continuar hasta el paso fronterizo de Dantxarinea y coger allí la NA-4401, directa al pueblo. También hay un camino rural que conecta, en unos 4kms, con la villa francesa de Sare. Zugarramurdi a dado un vuelco al turismo, con las cuevas, un museo de la brujería, buenos aparcamientos y servicios, y buenos lugares para comer. Eso sí, turísticos, muy turísticos, con menú sencillo y tronado, o bien lugares caros, de precios y prestaciones elevados. Nosotros comimos en Kattalin, un restaurante que no pasará a la historia gourmet. Calle Lapiztegia, 6. Tel: 948599009, o 948599146. Ambiente afrancesado, menú correcto, trato limitado, sin más. Pero vimos otros que se pueden probar, a ver si hay más suerte. Nos pareció mejor, pero mucho más caro, el Altzatenea la Basaburua Kalea, 3. Tel.: 948599187. No dormimos en el pueblo, pero hay hostales y casas rurales magníficas. Aunque no os gusten ni las cuevas ni las brujas, debeis de ir a Zugarramurdi. El paisaje, las casonas navarras, blasonadas, recias y potentes valen la pena. Se puede complementar la visita con una ida a tierras de Francia, a ver el bonito pueblo de Ainhoa, la villa de Sare, o subir a la montaña de la Rhune en el bonito tren cremallera. O bien descubrir las maravillas del Baztan, con el señorío de Bertiz, parque natural fantástico, y los pueblos encantadores. Ya os hemos hablado de la vecina localidad de Urdax. Si vais por Navarra no dejéis pasar Zugarramurdi, el pueblo de las brujas.

Petit tren de la Rhune


La Rhune (Larrun en euskera), és la muntanya màgica i sagrada del poble basc. S’aixeca poderosa i imponent malgrat tenir només 905 metres d’alçada, al mig dels maravellosos turons, verds com un mar de maragdes, amb que els pirineus de Navarra es llencen al mar Cantàbric. La penya fa frontera entre Espanya i França, sempre però dins el País Basc. Les vistes des del cim abasten tota Euskadi, nord i sur. La fantàstica costa que va de Biarritz a Donostia, els cims de la serralada de Roncesvalles a l’oceà i totes les valls als seus peus. Per pujar-hi hi ha un divertidíssim i entranyable tren de cremallera, que s’agafa des del cantó francés. És un tren d’època, construït el 1924, que fa el seu camí fins el cim en uns 35 minuts, a l’espantosa velocitat de 8 Km. a l’hora. Sovint, durant el curt recorregut, es poden albirar ramats de “pottok“, els petits cavalls bascos, o les clàssiques ovelles Latxas del Kukuxumusu. Per arribar fins el Coll de Sant Ignasi, on hi ha l’estació inferior, cal prendre des de Donostia l’autopista A8 i la A63 cap a França. Un cop en territori gal sortir a Saint Jean de Luz i continuar per la D918 en direccion Ascain. En aquest poble prendre cap a Sare. A mig camí passareu pel Coll de Saint Ignace, seguint la carretera D4. Si entreu per Pamplona, via Elizondo, us caldrà anar per la N-121 en direcció a Elizondo, per arribar fins la frontera de Danxarinea, i d’allà a Sare, per prendre la D4, en direcció a Ascain pel Coll de Sant Ignasi, de nou. També possible per Bera de Bidasoa cap a Sare i per la D4 fins San Ignacio. A dalt trobareu bon aparcament, ben regulat. De tota manera, en època de vacances escolars a França, les famílies solen fer aquesta sortida en manada, i podeu trobar molta, molta gent. Hi ha bons serveis, tan a l’estació inferior, com la del cim. Trobareu bar i restaurant, i botigues de records. Heu de vigilar amb el temps. Podeu pujar amb sol i baixar plovent. O arribar en mànigues de camisa i haver de treure un anorak. És el divertit de la muntanya, basca i marítima. Una bona idea és pujar en tren i baixar a peu. Son un parell d’hores, per un sender perfectament senyalitzat. Podeu aprofitar la volta pel Pirineu del Pais Basc Francés. Entrar al poble de Sare, un des plus beaux villages en France. D’allà arribar-se, per un camí veïnal a les grutes de Sare i a Zugarramurdi, a la cova de l’aquelarre i de les bruixes. O veure Ainhoa, un poblet preciós de cases blanques, també un plis-plas-plus!. Una altra excursió ben maca és baixar fins l’oceà, (15 kms), fins Saint Jean de Luz  o Hendaye, dues maravelloses viles de la terra basca francesa.   Mireu-vos la web de turisme del departament o la web on expliquen quins llocs maravellosos es poden visitar. També podeu retornar per Donostia, fent una ruta per Euskadi una destinació esplèndida per a unes vacances familiars, de veritat!.

La Rhune (Larrun en euskera), es la montaña mágica y sagrada del pueblo vasco. Se levanta poderosa e imponente, a pesar de tener sólo 905 metros de altura, en medio de los maravillosos cerros, verdes como un mar de esmeraldas, con que los Pirineos de Navarra se tiran al mar Cantábrico. La peña hace frontera entre España y Francia, pero siempre dentro del País Vasco. Las vistas desde la cima abarcan toda Euskadi, norte y sur. La fantástica costa que va de Biarritz hasta Donostia, las cumbres de la cordillera de Roncesvalles en el océano y todos los valles a sus pies. Para subir hay un divertidísimo y entrañable tren de cremallera, que se toma desde el lado francés. Es un tren de época, construido en 1924, que hace su camino hasta la cima en unos 35 minutos, a la espantosa velocidad de 8 km. a la hora. A menudo, durante el corto recorrido, se pueden divisar rebaños de “pottok”, los pequeños caballos vascos, o las clásicas ovejas Latxas del Kukuxumusu. Para llegar hasta el Coll de San Ignacio, donde se encuentra la estación inferior, hay que tomar desde Donostia la autopista A8 y la A63 hacia Francia. Una vez en territorio galo salir en Saint Jean de Luz y continuar por la D918 en dirección Ascain. En este pueblo tomar hacia Sare. A medio camino pasaréis por el Coll de Saint Ignace, siguiendo la carretera D4. Si entrais por Pamplona, ​​via Elizondo, necesitarán ir por la N-121 en dirección a Elizondo, para llegar hasta la frontera de Danxarinea, y de allí a Sare, para tomar la D4, en dirección a Ascain por el Coll de San Ignacio, de nuevo. También posible por Bera de Bidasoa hacia Sare y por la D4 hasta San Ignacio. Arriba encontrarán buen aparcamiento, bien regulado. De todos modos, en época de vacaciones escolares en Francia, las familias suelen hacer esta salida en manada, y podéis encontrar mucha, mucha gente. Hay buenos servicios, tanto en la estación inferior, como la de la cima. Encontrarán un bar y restaurante, y tiendas de recuerdos. Deben vigilar con el tiempo. Pueden subir con sol y bajar lloviendo. O llegar en mangas de camisa y tener que sacar un anorak. Es lo divertido de la montaña, vasca y marítima. Una buena idea es subir en tren y bajar a pie. Son un par de horas, por un sendero perfectamente señalizado. Pueden aprovechar la vuelta por el Pirineo del País Vasco Francés. Entrar en el pueblo de Sare, uno desde plus beaux villages en France. De allí llegarse, por un camino vecinal hasta las grutas de Sare y también a Zugarramurdi, para ver la cueva del aquelarre y de las brujas. O ver Ainhoa, un pueblecito precioso de casas blancas, también un plis-plas-plus. Otra excursión muy bonita es bajar hasta el océano, (15 kms), hasta Saint Jean de Luz o Hendaye, dos maravillosas villas de la tierra vasca francesa. Consulten la web de turismo del departamento o la web donde explican qué lugares maravillosos se pueden visitar. También pueden volver por Donostia, haciendo una ruta o unas vacaciones atravesando y visitando la fabulosa Euskadi.

Nacedero de l’Ubagua


A la zona intermitja de Navarra, on el país ja no és verd del tot, on els camps de cereals dominen un paisatge de turons suaus, hi neix el riu Ubagua. Neix d’una forma sobtada, recollint les aigües subterrànies de la serra d’Andia. És com un miratge, un oasi en mig d’una terra que ja no és fresca i ufana com la Navarra del nord. L’aigua del riu Ubagua, clara, límpida, gelada, forma un seguit de gorgs naturals bellíssims al llarg de quatre kilòmetres, des del nacedero fins la carretera de Riezu. Indrets plàcids, amables, preparats per a la banyada llarga, segura i refrescant. Ideal per a les famílies amb infants. Bona ombra, facilitat d’accés i racons idíl·lics per passar una estona o un bon dia a la muntanya. Ubagua es troba molt a prop de Pamplona, uns 40 kms. I també molt a tocar d’Estella, a la serra d’Andia, en ple Vall de Yerri. Hi arribareu, des d’Estella o Pamplona, per la NA-700, una carretera que travessa un terreny molt bonic, com ara Salinas de Oro, un poblet on encara estan actives unes antigues salines, amb un decorat quasi màgic, o bé la pujada fins les darreres estribacions d’Andia, amb les rapinyaires niuant als penyasegats imponents, i la baixada consegüent cap a Pamplona, amb vistes aèries. Des de la N-700 cal pendre la desviació cap al poblet de Riezu, i seguir la carretera NA-7140 cap a Iturgoyen. Just acabat Riezu, una corba i un pont damunt el riu Ubagua us assenyalen el lloc on deixar el cotxe, aparcat on pogueu. Cal prendre aleshores un ample camí de terra, paral·lel al riu, que puja suaument. Els gorgs i llocs de banyada, increiblement bonics, es succeeixen. Només cal triar. Si sou caminadors podreu arribar fins el naixement de l’Ubagua, passada l’ermita de Sant Blas, a uns 4 kms. de la carretera. Si encara ho sou més podeu continuar fins el terrible i impressionant canyó de l’Ubagua, parets verticals, paisatge verge i demolidor. Són uns 8 kms. Si encara caminèssiu més aniríeu a sortir al poble de Lezaún, ja a l’altra banda del canyó, a uns 12 kms. A més del nacedero de l’Ubagua, i de les caminades per les serres i els canyons, la comarca de Tierra d’Estella, i més concretament la part de les terres d’Iranzu, te més atractius turístics, com ara les serres poderoses d’Urbasa i Andia, el monestir cistercenc d’Iranzu, un racó d’art i de pau maravellós, o la bonica vila d’Estella, plena d’esglésies romàniques. Sense cap mena de dubte, un lloc que pot ser un destí familiar en si mateix, o una excursió facultativa si us esteu a Pamplona, Logroño o Estella en el curs d’una ruta o visita a Navarra o la Rioja. A Riezu hi ha un petit, senzill i bonic càmping i diverses cases rurals. També un munt de restaurants.

En la zona intermedia de Navarra, donde el país ya no es verde del todo, donde los campos de cereales dominan un paisaje de colinas suaves, nace el río Ubagua. Nace de una forma repentina, recogiendo las aguas subterráneas de la sierra de Andia. Es como un espejismo, un oasis en medio de una tierra que ya no es fresca y ufana como la Navarra del norte. El agua del río Ubagua, clara, límpida, helada, forma una serie de pozas naturales bellísimas a lo largo de cuatro kilómetros, desde el nacedero hasta la carretera de Riezu. Lugares apacibles, amables, preparados para la bañada larga, segura y refrescante. Ideal para las familias con niños. Buena sombra, facilidad de acceso y rincones idílicos para pasar un rato o un buen día en la montaña. Ubagua se encuentra muy cerca de Pamplona, ​​unos 40 kms. Y también muy cerca de Estella, en la sierra de Andia, en pleno Valle de Yerri. Llegarán, desde Estella o Pamplona, ​​por la NA-700, una carretera que atraviesa un terreno muy bonito, como Salinas de Oro, un pueblo donde aún están activas unas antiguas salinas, con un decorado casi mágico, o bien la subida hasta las últimas estribaciones de Andia, con las rapaces sobrevolando los acantilados imponentes, y la bajada consiguiente hacia Pamplona, ​​con vistas aéreas. Desde la N-700 hay que tomar la desviación hacia el pueblo de Riezu, y seguir la carretera NA-7140 hacia Iturgoyen. Recién saliendo de Riezu, en una curva, hay un puente sobre el río Ubagua. Ese puente les señalan el lugar donde dejar el coche, aparcado, donde podáis. Hay que tomar entonces un ancho camino de tierra, paralelo al río, que sube suavemente. Las pozas y lugares de bañada, increíblemente bellos, se suceden. Sólo hay que elegir. Si sois andadores podreis llegar hasta el nacimiento del Ubagua, pasada la ermita de San Blas, a unos 4 kms. de la carretera. Si aún lo sois más, se puede continuar hasta el terrible e impresionante cañón del Ubagua, de paredes verticales, paisaje virgen y demoledor. Son unos 8 kms. Si aún anduviéramos más saldríamos al pueblo de Lezaún, ya al otro lado del cañón, a unos 12 kms. Además del nacedero del Ubagua, y de las caminatas por las sierras y los cañones, la comarca de Tierra de Estella, y más concretamente la parte de las tierras de Iranzu, tienen muchísimos atractivos turísticos, como las sierras poderosas de Urbasa y Andia, el monasterio cisterciense de Iranzu, un rincón de arte y de paz maravilloso, o la bonita villa de Estella, llena de iglesias románicas. Sin lugar a dudas, un lugar que puede ser un destino familiar en sí mismo, o una excursión facultativa si estáis en Pamplona, ​​Logroño o Estella en el curso de una ruta o visita en Navarra o La Rioja. En Riezu hay un pequeño, sencillo y bonito camping y varias casas rurales. También un montón de restaurantes.