Fira de la castanya a Maçanet de Cabrenys


 

Maçanet de Cabrenys és un poble de l’Alt Empordà. En aquest cas podríem fins i tot dir-ne de l’altíssim Empordà, perquè quasi toca ja a la Catalunya Nord, terres ara de França. Si pugeu fins Maçanet aquest proper dissabte no us en penedireu. Podreu veure i viure la seva Fira de la Castanya. Hi haurà diferents tallers i activitats per a la canalla i les famílies, al llarg del dia, repartides pel centre de la vila. També s’ofereixen unes jornades gastronòmiques als restaurants. A més, cal dir que els afores del poble són encantadors, amb nombroses fonts, boscos frondosos, gorgs i indrets que conviden a la passejada. Especialment interessant resulta pels que sou aficionats a recórrer llocs històrics. Podeu arribar-vos fins la mina de talc, a la carretera que puja cap a La Vajol. Una mina que també farà les delícies dels amants de cercar minerals. Una mina que va passar a la història quan en Joan Negrín, president del govern republicà l’escollí per amagar-hi un seguit de quadres del museu del Prado i un fabulós tresor en or i diners. També us encantarà pujar fins el pas fronterer del Coll de Manrella, per on van passar a França moltíssims exiliats, entre ells Lluís Companys. Un monument ho recorda. El coll és accessible en cotxe, tot i que, de vegades, està tancat el pas cap al poble de les Illes, a la Catalunya Nord. Podeu veure totes aquestes coses en el curs d’una visita a la Vall de Cabrenys, que inclogui Darnius, La Vajol i Maçanet de Cabrenys. També podeu fer una ruta cap a Les Illes i Ceret, a l’altra banda de la frontera. O remuntar fins Costoja, per veure la seva esglèsia romànica, una meravella. Per arribar a Maçanet de Cabrenys el millor és arribar-se fins Figueres, per la A-2 en direcció La Jonquera, i sortir abans d’arribar a aquesta darrera població. Gireu en direcció Darnius, i després a Maçanet de Cabrenys. Al poble hi ha molts hotels i restaurants. Recomanem La Quadra. Habitacions familiars senzilles. També bé Els Caçadors, un altre hotel i restaurant tipus hostal de tota la vida. Can Tenli és un restaurant ben tradicional. Una aposta segura és Can Duran, a Figueres. Menjareu de primera, i tenen habitacions familiars molt boniques. Molt recomanat és el restaurant de Tapís, un poblet més amunt de Maçanet. Un bon lloc per dinar-hi molt bé. El veureu al costat de la carretera, tel. 972 543 311.

Maçanet de Cabrenys es un pequeño pueblo de la comarca del Alt Empordà. En este caso podríamos incluso llamarlo del altísimo Empordà, porque toca ya en la Cataluña Norte, tierras ahora de Francia. Si subís hasta allí este sábado no os arrepentireis. Podréis ver su núcleo medieval lleno de talleres y juegos, actividades variadas, con motivo de la feria de la castaña. Las afueras del pueblo son encantadoras, con numerosas fuentes, bosques frondosos y lugares que invitan al paseo. Especialmente interesante resulta para los que sois aficionados a recorrer lugares históricos. Pueden llegar paseando hasta la mina de talco, en la carretera que sube hacia La Vajol. Una mina que también hará las delicias de los amantes de buscar minerales. Una mina que pasó a la historia cuando Juan Negrín, presidente del gobierno republicano la escogió para esconder una serie de cuadros del museo del Prado y un fabuloso tesoro en oro y dinero. También os encantará subir hasta el paso fronterizo del Coll de Manrella, por donde pasaron a Francia muchísimos exiliados, entre ellos Lluís Companys. Un monumento lo recuerda. El cuello es accesible en coche, aunque, a veces, está cerrado el paso hacia el pueblo de las Illes, en la Cataluña Norte. Por su situación fue un lugar con mucho contrabando. También lugar de paso obligado de fugitivos de la guerra mundial. Podéis ver todas estas cosas en el curso de una visita al Valle de Cabrenys, que incluya Darnius, La Vajol y Maçanet de Cabrenys. También se puede hacer una ruta hacia Las Illes y Ceret, al otro lado de la frontera. O remontar hasta Coustouges, para ver su iglesia románica, una maravilla. Para llegar lo mejor es acercarse hasta Figueres, por la A-2 en dirección La Jonquera, y salir antes de llegar a esta última población. Giren en dirección Darnius, y después en Maçanet de Cabrenys. Hay buenos hoteles y restaurantes de Maçanet de Cabrenys. Nos han hablado muy bien de La Quadra. Habitaciones familiares sencillas. Una apuesta segura es Can Duran, en Figueres. Comeréis de primera, y tienen habitaciones familiares muy bonitas. También muy recomendado es el restaurante de Tapis, un pueblecito más arriba de Maçanet. Un buen lugar para comer bien. Lo veréis al lado de la carretera, tel. 972 543 311.

Fira de la castanya a Maçanet de Cabrenys


Maçanet de Cabrenys és un poble de l’Alt Empordà. En aquest cas podríem fins i tot dir-ne de l’altíssim Empordà, perquè quasi toca ja a la Catalunya Nord, terres ara de França. Si pugeu fins Maçanet aquest proper diumenge no us en penedireu. Podreu veure i viure la seva Fira de la Castanya, que serà el diumenge 4 de novembre de 2018. Hi haurà diferents tallers i activitats per a la canalla i les famílies, al llarg del dia, repartides pel centre de la vila. També s’ofereixen unes jornades gastronòmiques als restaurants. A més, cal dir que els afores del poble són encantadors, amb nombroses fonts, boscos frondosos, gorgs i indrets que conviden a la passejada. Especialment interessant resulta pels que sou aficionats a recórrer llocs històrics. Podeu arribar-vos fins la mina de talc, a la carretera que puja cap a La Vajol. Una mina que també farà les delícies dels amants de cercar minerals. Una mina que va passar a la història quan en Joan Negrín, president del govern republicà l’escollí per amagar-hi un seguit de quadres del museu del Prado i un fabulós tresor en or i diners. També us encantarà pujar fins el pas fronterer del Coll de Manrella, per on van passar a França moltíssims exiliats, entre ells Lluís Companys. Un monument ho recorda. El coll és accessible en cotxe, tot i que, de vegades, està tancat el pas cap al poble de les Illes, a la Catalunya Nord. Podeu veure totes aquestes coses en el curs d’una visita a la Vall de Cabrenys, que inclogui Darnius, La Vajol i Maçanet de Cabrenys. També podeu fer una ruta cap a Les Illes i Ceret, a l’altra banda de la frontera. O remuntar fins Costoja, per veure la seva esglèsia romànica, una meravella. Per arribar a Maçanet de Cabrenys el millor és arribar-se fins Figueres, per la A-2 en direcció La Jonquera, i sortir abans d’arribar a aquesta darrera població. Gireu en direcció Darnius, i després a Maçanet de Cabrenys. Al poble hi ha molts hotels i restaurants. Recomanem La Quadra. Habitacions familiars senzilles. També bé Els Caçadors, un altre hotel i restaurant tipus hostal de tota la vida. Can Tenli és un restaurant ben tradicional. Una aposta segura és Can Duran, a Figueres. Menjareu de primera, i tenen habitacions familiars molt boniques. Molt recomanat és el restaurant de Tapís, un poblet més amunt de Maçanet. Un bon lloc per dinar-hi molt bé. El veureu al costat de la carretera, tel. 972 543 311.  A La Vajol teniu els apartaments Can Quera. I per menjar podeu anar a Casa Comaulis, a la plaça Major, 3,  Tel: 972 535 125, o bé al restaurant Mandrella, la mateixa carretera que va fins el Coll de Manrella, Tel: 972 535 223.

Maçanet de Cabrenys es un pequeño pueblo de la comarca del Alt Empordà. En este caso podríamos incluso llamarlo del altísimo Empordà, porque toca ya en la Cataluña Norte, tierras ahora de Francia. Si subís hasta allí este domingo no os arrepentireis. Podréis ver su núcleo medieval lleno de talleres y juegos, actividades variadas, con motivo de la feria de la castaña. Las afueras del pueblo son encantadoras, con numerosas fuentes, bosques frondosos y lugares que invitan al paseo. Especialmente interesante resulta para los que sois aficionados a recorrer lugares históricos. Pueden llegar paseando hasta la mina de talco, en la carretera que sube hacia La Vajol. Una mina que también hará las delicias de los amantes de buscar minerales. Una mina que pasó a la historia cuando Juan Negrín, presidente del gobierno republicano la escogió para esconder una serie de cuadros del museo del Prado y un fabuloso tesoro en oro y dinero. También os encantará subir hasta el paso fronterizo del Coll de Manrella, por donde pasaron a Francia muchísimos exiliados, entre ellos Lluís Companys. Un monumento lo recuerda. El cuello es accesible en coche, aunque, a veces, está cerrado el paso hacia el pueblo de las Illes, en la Cataluña Norte. Por su situación fue un lugar con mucho contrabando. También lugar de paso obligado de fugitivos de la guerra mundial. Podéis ver todas estas cosas en el curso de una visita al Valle de Cabrenys, que incluya Darnius, La Vajol y Maçanet de Cabrenys. También se puede hacer una ruta hacia Las Illes y Ceret, al otro lado de la frontera. O remontar hasta Coustouges, para ver su iglesia románica, una maravilla. Para llegar lo mejor es acercarse hasta Figueres, por la A-2 en dirección La Jonquera, y salir antes de llegar a esta última población. Giren en dirección Darnius, y después en Maçanet de Cabrenys. Hay buenos hoteles y restaurantes de Maçanet de Cabrenys. Nos han hablado muy bien de La Quadra. Habitaciones familiares sencillas. Una apuesta segura es Can Duran, en Figueres. Comeréis de primera, y tienen habitaciones familiares muy bonitas. También muy recomendado es el restaurante de Tapis, un pueblecito más arriba de Maçanet. Un buen lugar para comer bien. Lo veréis al lado de la carretera, tel. 972 543 311. Para dormir en el pueblo vecino de La Vajol tienen los apartamentos Can Quera. Y para comer pueden ir a Casa Comaulis, en la plaza Mayor, 3, Tel.: 972 535 125, o bien al restaurante Mandrella, la misma carretera que va hasta el Coll de Manrella, Tel: 972 535 223.

Brno


La ciutat de Brno és  la capital de la regió de Moravia, una terra antiquíssima, verda i ondulada, una cruïlla de les comunicacions de Centre-Europa, però que mai no ha estat protagonista o decisiva en res. Els moraus son gent pacífica, agricultors de blat i cereal, que ha vist passar, sense massa pena ni glòria per a ells, imperis esplendorosos, com ara l’austríac, l’alemany o el napoleónic. Avui son una part integrant de la república Txeca, tot i que, com sempre, Praga està molt lluny d’aquí, i les millores rutilants d’aquesta despampanant ciutat estrella europea no arriben fins a la pobre i llunyana Brno. És per això que encara resulta autèntica. No ha canviat gaire des que va sortir de l’òrbita de l’URSS. Tramvies vells i atrotinats, però amb un punt d’adorable. Carrers i cases velles, restaurants d’altra època. Un món condemnat, i que s’acaba, però que encara podeu veure si incloueu Brno en una excursió per la vella Europa, per Txèquia. Brno no te exactament res que la faci molt recomanable des d’un punt de vista turístic. Un casc antic amb cases de colors, una columna de la pesta, com quasi totes les ciutats d’aquesta zona, unes quantes esglésies i convents prou boniques i, sobretot, la impressionant catedral dedicada a Sant Pere i Sant Pau, (a la foto), dalt del turó Petrov, dominant Brno. I parlant de dominar no podem deixar de citar l’altra fita de la ciutat, l’Spilberck, un vast castell sinistre dalt d’un altre  turó, al bell mig de la vila, que ha servit de presó al llarg de molts anys. Molt modificat, no queda casi res de la seva construcción medieval, però impressiona i molt. Les avingudes principals, peatonals, estan molt animades. La vida és encara molt barata i la gastronomia fantàstica. Brno no mereix potser que us hi atureu molta estona, però si el just per prendre-li el pols. Imprescindible en un tour per la República Txeca, o per una ruta per centre Europa, amb Praga i Kracow.  Als afores podeu visitar la famosa Villa Tugendhat, una casa de camp d’en Mies van der Rohe, patrimoni de la humanitat, edificada l’any 1928. Blanca, racionalista, només apta per fanàtics de l’arquitectura del XX. Nosaltres vàrem dinar, molt bé, en un restaurant anomenat Italia bar, al carrer de Zámečnická, 90. Tel: 420 542 212 570. Bon servei, acurat, a l’antiga. Plats italians i de cuina txeca. Postres casolans. Per nosaltres fantàstic. La gent ens va recomanar altres llocs on menjar, com El Borgo Agnese, de campanetes, o bé La Bouchée, molt gourmande, però per butxaques ben preparades. El Tulip està molt bé, jove, alegre, modern i desenfadat. I tothom deia maravelles d’un lloc de sushi i peix fresc, el Koishi, però no el vam provar. Si us cal dormir aneu a l‘hotel Barceló, un antic i luxós hotel palauet remodelat de poc. El top de la ciutat. Menys conegut però molt interessant i econòmic, totalment txec, l’Hotel Pegas, senzill i net. un Best Western clàssic, de tota la vida, una mica antic, al centre, és el Internacional. El Cyro també està força bé, agradable, un xic més allunyat. Encara més lluny, però molt bonic, decorat amb gust i bé de preu, el Vaka Hotel. I llunyíssim, a les afores, el molt modern i funcional Vista Hotel, molt bona relació preu i qualitat.  Per descomptat tots aquests hotels ofereixen també els seus restaurants, en el cas del Pegas una estupenda cerveseria, oferta que cal considerar. Si aneu a Txèquia, recordeu-vos de Brno!.

La ciudad de Brno es la capital de la región de Moravia , una tierra antiquísima , verde y ondulada , un cruce de las comunicaciones de Centro -Europa , pero que nunca ha sido protagonista o decisiva en nada . Los Moravos son gente pacífica , agricultores de trigo y cereal , que ha visto pasar , sin demasiada pena ni gloria para ellos , imperios esplendorosos , como el austriaco , el alemán o el napoleónico. Hoy son una parte integrante de la república Checa , aunque, como siempre , Praga está muy lejos de aquí , y las mejoras rutilantes de esta despampanante ciudad estrella europea no llegan hasta la pobre y lejana Brno . Es por eso que aún resulta auténtica. No ha cambiado mucho desde que salió de la órbita de la URSS . Tranvías viejos y destartalados , pero con un punto de adorable . Calles y casas viejas , restaurantes de otra época. Un mundo condenado , y que termina, pero que aún pueden ver si incluye Brno en una excursión por la vieja Europa , por Chequia . Brno no tiene exactamente nada que la haga muy recomendable desde un punto de vista turístico . Un casco antiguo con casas de colores , una columna de la peste , como casi todas las ciudades de esta zona , unas cuantas iglesias y conventos bastante bonitos y , sobre todo , la impresionante catedral dedicada a San Pedro y San Pablo , ( en la foto ) , en la colina Petrov , dominando Brno . Y hablando de dominar no podemos dejar de citar el otro hito de la ciudad , el Spilberck , un vasto castillo siniestro en lo alto de otro cerro , en medio de la villa, que ha servido de prisión a lo largo de muchos años . Muy modificado , no queda casi nada de su construcción medieval , pero impresiona y mucho. Las avenidas principales , peatonales , están muy animadas . La vida es todavía muy barata y la gastronomía fantástica . Brno no merece como tal que os detengáis mucho rato, pero si lo justo para tomarle el pulso . Imprescindible en un tour por la República Checa , o por una ruta por centro Europa , con Praga y Kracow . En las afueras se puede visitar la famosa Villa Tugendhat , una casa de campo de en Mies van der Rohe , patrimonio de la humanidad , edificada en 1928 . Blanca , racionalista , sólo apta para fanáticos de la arquitectura del XX . Nosotros comimos , muy bien, en un restaurante llamado Italia bar , en la calle de Zámečnická , 90 . Tel: 420 542 212 570 . Buen servicio , cuidadoso, a la antigua. Platos italianos y de cocina checa . Postres caseros. Para nosotros fantástico. La gente nos recomendó otros lugares donde comer , como El Borgo Agnese , de campanillas , o bien La Bouchée , muy gourmande , pero para bolsillos bien preparados . El Tulip está muy bien, joven , alegre , moderno y desenfadado . Y todo el mundo decía maravillas de un lugar de sushi y pescado fresco, el Koishi , pero no lo probamos . Si necesitais dormir id al hotel Barceló , un antiguo y lujoso hotel palacete remodelado de poco . El top de la ciudad . Menos conocido pero muy interesante y económico , totalmente checo , el Hotel Pegas , sencillo y limpio . Un Best Western clásico , de toda la vida, un poco antiguo , en el centro , es el Internacional . El Cyro también está bastante bien , agradable , un poco más alejado . Aún más lejos , pero muy bonito , decorado con gusto y bien de precio , el Vaka Hotel. Y lejísimos , en las afueras , el muy moderno y funcional Vista Hotel , muy buena relación precio y calidad . Por supuesto todos estos hoteles ofrecen también sus restaurantes , en el caso del Pegas una estupenda cervecería , oferta a considerar. Si vais a Chequia , ¡acordaros de Brno ! .

Memorial de Pujalt


museupopular

A Pujalt, un petit poble de l’Anoia que ja toca la Segarra, al cor de Catalunya, podreu recórrer les instal·lacions museïtzades del que va ser el Camp d’Entrenament del XVIII Cos de l’Exèrcit Popular de la República. En mig d’un bosc, anireu descobrint tot un món desconegut, ple de història, on veureu els espais, els estris, les cartes, els records i els sentiments d’aquells soldats de la Guerra Civil. Mireu-vos el seu web: www.exercitpopular.org. Hi ha també una exposició permanent, per entendre millor el què hi ha al camp. Hi ajuda un audiovisual. El trobareu obert els diumenges i festius, a les 11 hores, per exemple, quan hi ha visita guiada no concertada. Podeu demanar més informació als telèfons 637 811 427 o 938 699 846. L’entrada és gratuïta pels menors de 12 anys, i de 6€ (del 2013) per els adults. Des de Pujalt hi ha dues rutes possibles. Una surt des de l’església de Sant Andreu i va pels carrers del poble, degudament senyalitzada, recorrent cases, coberts, magatzems, i edificis públics, tan civils i religiosos. Es visita el refugi de la Plaça de Dalt, un dels quatre de què disposava el municipi l’any 1939. L’altra ruta surt del propi Centre d’Interpretacio, a la carretera d’accés a Pujalt, i passa pel Bosc dels Obacs, també molt ben senyalitzada, i es poden visitar les restes conservades, i en alguns casos reconstruïdes del campament de l’exercit popular, en una ruta circular. A Pujalt, a més, hi ha un observatori metereològic, i també astronòmic. Un observatori petitó, d’afeccionats. Res comparable a, per exemple, la gegantina construcció de l’Ull del Montsec.  Però tot i que sigui més modest, ofereixen visites per a famílies i grups, que intenten adaptar a les necessitats de la gent que els visita. N’hi ha de més curtes, d’una hora, en que es mostren els aparells de mesura, l’interior de l’observatori i s’explica com s’hi treball. Si voleu quelcom més complert, d’un parell d’hores, us inclouran uns experiments al laboratori. També podeu fer observacions astronòmiques, de la Lluna, algun planeta, unes estrelles o constel·lacions. Els infants poden aprendre com trobar la polar, o com orientar-se. Al gust del consumidor. També pot interessar-vos alguna de les activitats més mogudes, com ara bicicletejar pels camps i pobles maravellosos d’aquesta zona tan desconeguda, sols, o acompanyats per monitors de l’Anoiabiketour. O bé pujar dalt del globus aerostàtic i fer una iniciació, un bateig d’aire o una volada turística. En aquest cas cal reservar. Serà, ja us ho assegurem, l’hora de vol més alucinant de la vostra vida. Informació: la web del Globus. Per campar teniu molt de terreny. Just al costat de l’Observatori hi ha un camp de futbol i un parc infantil. No deixeu de voltar pels nuclis antics de les viles que formen el terme de Pujalt. Pujalt mateix, és clar, però també Conill, la Guàrdia i l’Astor. Assaborireu l’arquitectura rural, popular, ferrenya, les seves cases de pedra, els estrets carrerons i els passos coberts. Per dinar teniu el restaurant Masia “La Figuera” amb menú diari i de cap de setmana, cuina catalana, de la terra. També el luxe de l”Hotel la Pedra, un establiment inaudit, inimaginable en un poblet petit. Hotel amb encant, bona taula. També podeu mirar-vos la munió de cases rurals, totes elles precioses, molt boniques, com ara Can Grau, o l’anomenada La Cleda, o bé la de Cal Joan Pau, prop del poble de Conill o les que ofereix Cal Carulla. Menció a banda mereix Cal Senyoret, increible. Arribareu a Pujalt, des de Barcelona, si agafeu la A-2, autovia gratuïta, camí de Lleida, fins Jorba, per prendre llavors la carretera que va a Andorra fins Calaf. D’allà cal anar per l’antiga N-141 fins el poble mateix. Eviteu la C-25!. Si l’agafeu, volem dir l’eix transversal, cal deixar-lo a Calaf, o anireu fins Sant Ramon i us caldrà tornar enrrera. També possible per La Panadella i agafar cap a Sant Guim de Freixenet. D’aquest poble seguiu la BV-1001, i la BV-1007, fins Pujalt. Bona estada a Pujalt!.

En Pujalt, un pequeño pueblo de la Anoia que ya toca la Segarra, en el corazón de Cataluña, podrán ver las instalaciones museizadas de lo que fue el Campo de Entrenamiento del XVIII Cuerpo del Ejército Popular de la República. En medio de un bosque, iréis descubriendo todo un mundo desconocido, lleno de historia, donde verán los espacios, los utensilios, las cartas, los recuerdos y los sentimientos de aquellos soldados de la Guerra Civil. Mirad su web: www.exercitpopular.org. Hay también una exposición permanente, para entender mejor lo que hay en el campo. Ayuda un audiovisual. Lo encontrarán abierto los domingos y festivos, a las 11 horas, por ejemplo, cuando hay visita guiada no concertada. Pueden solicitar más información a los teléfonos 637811427 o 938699846. La entrada es gratuita para los menores de 12 años, y de 6 € (de 2013) para los adultos. Desde Pujalt hay dos rutas posibles. Una sale desde la iglesia de San Andrés y por las calles del pueblo, debidamente señalizada, recorriendo casas, cobertizos, almacenes, y edificios públicos, tanto civiles y religiosos. Se visita el refugio de la Plaza de Arriba, uno de los cuatro de que disponía el municipio en 1939. La otra ruta sale del propio Centro de Interpretacion, en la carretera de acceso a Pujalt, y pasa por el Bosque de los Obacs, también muy bien señalizada, y se pueden visitar los restos conservados, y en algunos casos reconstruidos del campamento de la ejercito popular, en una ruta circular. En Pujalt, además, hay un observatorio metereológico, y también astronómico. Un observatorio pequeño, de aficionados. Nada comparable a, por ejemplo, la gigantesca construcción del Ojo del Montsec. Pero aunque sea más modesto, ofrecen visitas para familias y grupos, que intentan adaptarse a las necesidades de la gente que los visita. Las hay más cortas, de una hora, en que se muestran los aparatos de medida, el interior del observatorio y se explica cómo se trabaja. Si desean algo más completo, de un par de horas, os incluirán unos experimentos en el laboratorio. También se pueden hacer observaciones astronómicas de la Luna, algún planeta, unas estrellas o constelaciones. Los niños pueden aprender cómo encontrar la polar, o como orientarse. Al gusto del consumidor. También pueden interesarles alguna de las actividades más movidas, como Bicicletear por los campos y pueblos maravillosos de esta zona tan desconocida, solos, o acompañados por monitores de la Anoiabiketour. O bien subir al globo aerostático y hacer una iniciación, un bautizo de aire o un vuelo turístico. En este caso hay que reservar. Será, ya os lo aseguramos, la hora de vuelo más alucinante de su vida. Información: la web del Globo. Para campar tienen mucho terreno. Justo al lado del Observatorio hay un campo de fútbol y un parque infantil. No dejeis de ver los núcleos antiguos de las villas que forman el término de Pujalt. Pujalt mismo, claro, pero también Conill, la Guardia y el Astor. Saborear la arquitectura rural, popular, adusta, sus casas de piedra, las estrechas callejuelas y los pasos cubiertos. Para comer tienen el restaurante Masia “La Figuera” con menú diario y de fin de semana, cocina catalana, de la tierra. También el lujo del Hotel Piedra, un establecimiento inaudito, inimaginable en un pueblo pequeño. Hotel con encanto, buena mesa. También pueden ver la multitud de casas rurales, todas ellas preciosas, muy bonitas, como Can Grau, o la llamada La Majada, o bien la de Cal Joan Pau, cerca del pueblo de Conill o las que ofrece Cal Carulla. Mención aparte merece Cal Senyoret, increíble. Llegarán a Pujalt, desde Barcelona, ​​si toman la A-2, autovía gratuita, camino de Lleida, hasta Jorba, para tomar entonces la carretera que va a Andorra hasta Calaf. De allí hay que ir por la antigua N-141 hasta el pueblo mismo. ¡Evitar la C-25!. Si la cogeis, queremos decir el eje transversal, hay que dejarlo en Calaf, o iréis hasta San Ramón y necesitareis volver atrás. También es posible llegar por La Panadella y ir hacia Sant Guim de Freixenet. De este pueblo sigan la BV-1001, y la BV-1007, hasta Pujalt. ¡Buena estancia en Pujalt!.

Praha


Ens permetreu que de cara a les vacances us recomanem una visita a Praha, (Praga), la capital de Bohemia, i de la República Txeca. Tot i que no és una ciutat barata, de fet és més cara que París o Viena, és molt bonica. Us podríem haver posat aquí, com a reclam, la vista que des del castell hi ha del riu Moldava i els ponts de la vila. Però hem preferit fer-ho a la inversa, i mostrar-vos la torre imponent de la catedral de Praga, al bell mig del castell, enlairada dalt del turó que domina la ciutat. I és que malgrat sigui una capital cara, molt cara, no deixaríem mai de voler tornar a Praha. De voltar pels seus carrerons medievals, d’admirar la plaça de nostra senyora del Tynn, amb les esveltes agulles d’una església que veus però no trobes, perquè no te façana. D’esperar a que el rellotge astronòmic toqui les hores per veure el gall batre les ales i desfilar les figuretes de metall. I escoltar com la trompeta sona dalt de la torre, una burda còpia del que fan a Cracòvia, però prou efectista. Travesseu el pont Carles, per sota de la torre, i remunteu cap al castell. Poc a poc, assaborint el paisatge, les riuades de gent, els músics, artistes… Entreu a Mala Strana, el barri renaixentista, barroc, amb l’església airosa de Sant Nicolau. A la placeta que es forma hi ha restaurants no massa cars per dinar-hi, com el Tri Zlkatych Hvezd, o bé el Jo’s bar, que a la nit son locals musicals. Continueu fins el castell, visiteu el palau, la catedral, els museus i, si voleu caminar més, arribeu-vos fins el monestir de Strahov, amb la seva biblioteca rococó. Praha és una ciutat per recòrrer a peu, carrer a carrer, mai en cotxe. Feu servir el metro, i sobretot els tramvies, aquestes andròmines vermelles i blanques, pura ferralla, que us portaran a qualsevol racó de la ciutat. Hi ha molts hotels a Praga. Tots molt cars. Si aneu amb infants us recomanem el Novotel. No lluny del centre i ben comunicat. Vinga!. Praha us espera!.

Nos permitiréis que de cara a las vacaciones os recomendemos una visita a Praha, (Praga), la capital de Bohemia, y de la República Checa. Aunque no es una ciudad barata, de hecho es más cara que París o Viena, es muy bonita. Os podríamos haber puesto la foto, como reclamo, de la vista que desde el castillo hay del río Moldava y los puentes de la villa. Pero hemos preferido hacerlo a la inversa, y mostraros la torre imponente de la catedral de Praga, en medio del castillo en lo alto de la colina que domina la ciudad. Y es que aunque sea una capital cara, muy cara, no dejaríamos nunca de querer volver a Praha. De pasear por sus callejuelas medievales, de admirar la plaza de nuestra señora del Tynn, con las esbeltas agujas de una iglesia que ves pero no encuentras, porque no tiene fachada. De esperar a que el reloj astronómico toque las horas para ver como el gallo batió las alas y desfilar las figuritas de metal. Y escuchar como la trompeta suena en lo alto de la torre, una burda copia de lo que hacen en Cracovia, pero lo suficientemente efectista. Crucen ahora el puente Carlos, por debajo de la torre, para subir hacia el castillo. Poco a poco, saboreando el paisaje, las riadas de gente, los músicos, artistas … Entrad en Mala Strana, el barrio renacentista, barroco, con la iglesia airosa de San Nicolás. En la plazoleta que se forma hay restaurantes no demasiado caros para comer, como el Tri Zlkatych Hvezda, o bien el Jo’s bar, que por la noche son locales musicales. Continúen hasta el castillo, visiten el palacio, la catedral, los museos y, si queréis caminar más, no dejeis de ir hasta el monasterio de Strahov, con su biblioteca rococó. Praha es una ciudad para recorrerla a pie, calle a calle, nunca en coche. Usen el metro, y sobre todo los tranvías, estos trastos, pura chatarra, que les llevarán a cualquier rincón de la ciudad. Hay muchos hoteles en Praga. Todos muy caros. Si viajais con niños os recomendamos el Novotel. No lejos del centro y bien comunicado.

Brno


Brno és la capital de Moravia. Un nom evocador per una ciutat carregada d’història, en una regió també carregada d’història. Una regió i una ciutat, però, molt castigades per les guerres i les experiències totalitàries. Brno, no obstant això és una ciutat moderna i dinàmica, que està intentant sortir-se’n. Per exemple, aquí està el circuit de velocitat txec, ho sabeu si us agraden els esports de motor. Si us decidiu a fer un volt per la República Txeca, cosa que seria una idea excel·lent, segur que hi haurà ciutats més boniques que Brno per visitar. Però si podeu feu-hi una ullada, atureu-vos a Brno. Te un casc antic interessant, amb un vell castell, molt sinistre anomenat Špilberg, dalt d’un turó. Fou presó quasi sempre, darrerament en temps dels nazis. Ara és un museu. També hi ha una magnífica catedral barroca, dalt el turó de Petrov,  (a la foto), que està dedicada a Sant Pere i Sant Pau. I un munt de places i carrers plens de botigues modernes i d’edificis històrics, com ara l’ajuntament, del segle XIII, amb torres i campanars. Menció a banda mereixen les esglésies, de tota mena i època, sobretot barroques, escampades per la ciutat. Les afores ofereixen viles com la Tugendhat, de Mies Van der Rohe, patrimoni de la humanitat. La regió de Moravia, camperola, amable i senzilla, també mereix una visita des de Brno. Hi ha diversos pobles, edificis i monuments patrimoni de la humanitat. Podeu començar per Telč, i continuar amb l’església de Sant Joan Nepomucè, de gran devoció a Txèquia, a l’anomenat turó verd de Žďár nad Sázavou. Maravellós també el castell de Kroměříž, amb els seus jardins. Al nord de Moràvia, camí de Polònia, a Olomuc, una gran ciutat morava, trobareu la famosa columna de la Santíssima Trinitat. A Třebíč, el seu barri jueu, i a Litomyšl, el seu bonic castell. Us hem donat prou raons per incloure Brno, i Moràvia en unes vacances a la república Txeca?. Esperem que si!. Per dormir hi ha molts bons hotels al centre de Brno. Autèntics palaus com el Brno Palace Hotel, o el Grand Hotel, a preus impossibles de pensar a Espanya o Europa. Per sort Brno no és Praga. Aprofiteu abans que pugin!. Altres baratets però raonables, com ara el Pegas, l pur centre de la ciutat. Tot Brno està ple de restaurants maravellosos, només us cal escollir. Nosaltres hem dinat al mateix restaurant de l’hotel. Solen ser fantàstics. Però també recordem amb nostàlgia un italià, anomenat precisament Italia bar, al carrer Zámečnická, prop de la plaça principal. Bon servei, bon menjar, no només italià, també Morau i Txec. Personal amable i atent. Preus de riure. Txèquia, un país del centre d’Europa, que cal conèixer!.

Brno es la capital de Moravia. Un nombre evocador para una ciudad cargada de historia, en una región también cargada de historia. Una región y una ciudad muy castigadas por las guerras y las experiencias totalitarias. Brno, sin embargo es una ciudad moderna y dinámica, que está intentando salir adelante. Por ejemplo, aquí está el circuito de velocidad checo, lo sabéis ya si os gustan los deportes de motor. Si os decidís a dar una vuelta por la República Checa, lo que sería una idea excelente, seguro que habrá ciudades más bonitas que Brno para visitar. Pero si podeis parar a darle un vistazo, os gustará. Tiene un casco antiguo interesante, con un viejo castillo, muy siniestro, llamado Spilberg, sobre una colina. Fue cárcel casi siempre, últimamente en tiempos de los nazis. Ahora es un museo. También hay una magnífica catedral barroca, sobre la colina de Petrov, (en la foto), que está dedicada a San Pedro y San Pablo. Y un montón de plazas y calles llenas de tiendas modernas y de edificios históricos, como el ayuntamiento, del siglo XIII, con torres y campanarios. Mención aparte merecen las iglesias, de todo tipo y época, sobre todo barrocas, esparcidas por la ciudad. Las afueras ofrecen villas como la Tugendhat, de Mies Van der Rohe, patrimonio de la humanidad. La región de Moravia, campesina, amable y sencilla, también merece una visita desde Brno. Hay varios pueblos, edificios y monumentos patrimonio de la humanidad. Pueden empezar por Telč, y continuar con la iglesia de San Juan Nepomuceno, de gran devoción en Chequia, en el llamado cerro verde de Žďár nad Sázavou. Maravilloso también el castillo de Kroměříž, con sus jardines. En el norte de Moravia, camino de Polonia, en Olomuc, una gran ciudad morava, encontrarán la famosa columna de la Santísima Trinidad. En Trebic, su barrio judío, y en Litomyšl, su hermoso castillo. ¿Os hemos dado suficientes razones para incluir Brno, y Moravia en unas vacaciones en la República Checa?. ¡Esperamos que si!. Para dormir hay muchos buenos hoteles en el centro de Brno. Auténticos palacios como el Brno Palace Hotel, o el Grand Hotel, a precios imposibles de pensar en España o Europa. Por suerte Brno no es Praga. ¡Aprovechense antes de que suban los precios!. Otros son más baratitos pero razonables, como el Pegas, en el puro centro de la ciudad. Todo Brno está lleno de restaurantes maravillosos, sólo necesitais elegir. Nosotros hemos comido en el mismo restaurante del hotel. Suelen ser fantásticos. Pero también recordamos con nostalgia un italiano, llamado precisamente Italia bar, en la calle Zámečnická, cerca de la plaza principal. Buen servicio, buena comida, no sólo italiano, también Moravo y Checo. Personal amable y atento. Precios de risa.

Cesky Krumlow


La bellíssima Cesky Krumlow, a la Bohèmia més meridional, al sud de la República Txeca, és una ciutat de conte de fades, com si fos sortida de la imaginació d’un infant. És aquella vila que tots hem imaginat o dibuixat de petits. Amb un turó on s’amunteguen un seguit de casetes blanques, amb la teulada ben vermella, formant carrers estrets, plens de botiguetes d’artesans, artistes, records, bons restaurants… Un riu, impetuós, jove, rodeja quasi completament la ciutat en un meandre perfecte, com fet amb compàs. És el mític Vlatava, el mateix que creua Praga. Esglésies amb campanar de bulb, amb un aire oriental, destaquen aquí i allà. Però encara falta el millor. Damunt un roc potent, tancant el paisatge com un teló de teatre, imagineu-vos un castell, un palau com el del príncep de la ventafocs, amb una torre plena d’esgrafiats, finestres àmplies i un pont de tres nivells diferents, una obra d’enginyeria portentosa, que comunica les dues ales de la fortalesa. Un edifici del renaixement, amb patis amagats, portes majestuoses, balcons romàntics i sales sublims. Doncs bé, tot això existeix realment, és diu Cesky Krumlov, i és un dels pobles més bonics que mai hem visitat. Tot plegat és una mica d’opereta, poc real, poc viu, i molt ple de gent, de manades de turistes d’autocar. Però això també passa a Carcasona, o a Girona, segons com. Malgrat tot, continua essent un destí a no perdre’s si mai us decidiu a fer un vol per Txèquia més enllà de la seva fascinant capital. Prou a tocar de la frontera Austríaca o Alemanya per incloure aquesta bellíssima ciutat medieval en una ruta per Austria o Centre Europa. Trobareu Cesky Krumlow a uns 160 kms. al sud de Praga, un xic més enllà de Ceske Bujodewice, en direcció a la ciutat de Linz. Fàcil en cotxe, en tren o en bus, des de Praga o Ceske. Bons aparcaments, amb molta ombra i tota mena de serveis, vigilats i de pagament. El castell està tancat els dilluns. Podeu llogar barques i fer ràfting al riu. També ideal per passejar o anar en bici. Per dinar, i per dormir, hi ha tota mena de restaurants, i d’hotels, de tota gama de preus. Des dels molt asequibles del propi parquing, fins establiments d’alta categoria als carrers de la vila. De tota manera la vida és menys cara que a Praga pels viatgers, tot i que Krumlov no és precisament la ciutat més barata de Bohèmia. Cesky Krumlov, no us la podeu perdre!.

La bellísima Cesky Krumlow, en la Bohemia más meridional, al sur de la República Checa, es una ciudad de cuento de hadas, como salida de la imaginación de un niño. Es aquella villa que todos hemos imaginado o dibujado de pequeños. Con una colina donde se amontonan una serie de casitas blancas, con el tejado rojo, formando calles estrechas, llenas de tiendas de artesanos, artistas, recuerdos, y buenos restaurantes … Un río, impetuoso, joven, rodea casi completamente la ciudad en un meandro perfecto, como hecho con compás. Es el mítico Moldava, el mismo que cruza Praga. Iglesias con campanario de bulbo, con un aire oriental, destacan aquí y allá. Pero aún falta lo mejor. Sobre una roca potente, cerrando el paisaje como un telón de teatro, imagínense un castillo, un palacio como el del príncipe de la cenicienta, con una torre llena de esgrafiados, ventanas amplias y un puente de tres niveles diferentes, una obra de ingeniería portentosa, que comunica las dos alas de la fortaleza. Un edificio del renacimiento, con patios escondidos, puertas majestuosas, balcones románticos y salas sublimes. Pues bien, todo esto existe realmente, se llama Cesky Krumlov, y es uno de los pueblos más bonitos que nunca hemos visitado. Todo ello es un poco de opereta, poco real, poco vivo, y muy lleno de gente, de manadas de turistas de autocar. Pero eso también pasa en Carcasona, o Girona, según como. Sin embargo, sigue siendo un destino para no perderse si os decidís a hacer un tour por Chequia más allá de su fascinante capital. Cesky Krumlov está junto a la frontera Austriaca, o la de Alemania. Se puede incluir esta bellísima ciudad medieval en una ruta por Austria o Centro Europa. Encontrarán Cesky Krumlow a unos 160 kms. al sur de Praga, un poco más allá de Ceske Bujodewice, en dirección a la ciudad austriaca de Linz. Fácil llegar en coche, en tren o en bus, desde Praga o Ceske. Buenos aparcamientos, con mucha sombra y todo tipo de servicios, vigilados y de pago. El castillo está cerrado los lunes. Se pueden alquilar barcas y hacer rafting en el río. También ideal para pasear o ir en bici. Para comer, y para dormir, hay todo tipo de restaurantes, y de hoteles, de toda gama de precios. Desde los muy asequibles del propio parking, hasta establecimientos de alta categoría en las calles de la villa. De todas formas la vida es menos cara que en Praga para los viajeros, aunque Krumlov no es precisamente la ciudad más barata de Bohemia.

Ceske Budejovice


Possiblement el nom d’aquesta ciutat, en txec, no us dirà gran cosa. Però en en alemany serà diferent: Budweisser. Les aigües toves i dolces, juntament amb els cereals més escollits i un procés artesanal antic i acurat, donen lloc, en aquesta vila, a la millor cervesa del món. No serem pas nosaltres qui desmentim aquesta afirmació, que és dogma de fe al poble. El que si us direm és que el gust, el tast, és ben diferent de les cerveses Pilsen d’arreu de Txèquia i d’Europa. Més lleugera, clara i dolça, de bombolla fina i petita, és una pura delícia prendre’n una bona gerra en qualsevol dels cafes, bars i restaurants de la plaça central de Ceske. Perquè precisament aquesta és la segona maravella del poble. Una plaça quadrada, gran, perfecta, amb un seguit de cases de colors pastel, impolutament arrenglerades, com en formació, presidides per l’ajuntament. I, al mig, la font. Una font que escup al cel una columna d’aigua poderosa, que cau remullant el grup escultòric que l’ha enlairat. Una font graciosa, sense més, com la plaça mateix. O com la torre de l’església, amb el gran abellot de bronze incrustat al costat, sense gaire solta ni volta. Una ciutat amable, amb una gastronomia espectacular, a uns preus d’escàndol, baratíssims. És ben clar que això no és Praga!. Us recomanem una paradeta a Ceske Budejovice, només el temps de degustar una Budweisser autèntica, la de Bohèmia, i de fer una ullada a la plaça. Potser camí de la maravellosa vila medieval de Cesky Krumlow, 30 kms. al sud, una visió que no podeu deixar d’admirar. Potser una aturada camí de Praga, la ciutat més bonica del món, possiblement. Podeu menjar i dormir molt bé a Ceske. En qualsevol dels cafes i hotels de la plaça central, o carrer a tocar. Nosaltres ho hem fet a l’Hostal Penzion Hradsky de cuina tradicional, sense concesions, i en una cafeteria de gust italià, amb pizzes de forn de llenya. Menció a banda mereix l’Hotel Zvon que domina diversos edificis de la plaça. És car, és selecte, és luxós, però si traduïu els preus de corones a euros potser pensareu que és un luxe que us podeu permetre. Altres hotels i restaurants que ens van agradar, tot passant i passejant són l’Hotel Kramy o el Hotel Maly Pivovar. Feien molt bona pinta. Penseu en Ceske Budejovice en el curs d’unes vacances a la República Txeca. Bona comunicació amb tot el país. Aparcament senzill, tranquil·litat i un trànsit moderat. La República Txeca: un bon destí de vacances!.

Posiblemente el nombre de esta ciudad, en checo, no 0s dirá gran cosa. Pero en en alemán será diferente: Budweisser. Las aguas blandas y dulces, junto con los cereales más escogidos y un proceso artesanal antiguo y cuidadoso, dan lugar, en esta villa, a la mejor cerveza del mundo. No seremos nosotros quienes desmintamos esta afirmación, que es dogma de fe en el pueblo. Lo que si os diremos es que el gusto, la cata, es muy diferente de las cervezas Pilsen de toda Chequia y de Europa. Más ligera, clara y dulce, de burbuja fina y pequeña, es una pura delicia tomar una buena jarra en cualquiera de los cafés, bares y restaurantes de la plaza central de Ceske. Porque precisamente esta es la segunda maravilla del pueblo. Una plaza cuadrada, grande, perfecta, con una serie de casas de colores pastel, impolutamente alineadas, como en formación, presididas por el ayuntamiento. Y, en medio, la fuente. Una fuente que escupe al cielo una columna de agua poderosa, que cae remojando el grupo escultórico que la ha elevado. Una fuente graciosa, sin más, como la plaza mismo. O como la torre de la iglesia, con el gran zángano de bronce incrustado al lado. Una ciudad amable, con una gastronomía espectacular, a unos precios de escándalo, baratísimos. ¡Está claro que esto no es Praga!. Os recomendamos una parada en Ceske Budejovice, sólo el tiempo de degustar una Budweisser auténtica, la de Bohemia, y de echar un vistazo a la plaza. Quizás camino de la maravillosa villa medieval de Cesky Krumlow, 30 kms. al sur, una visión que no se puede dejar de admirar. Quizás como una parada camino de Praga, la ciudad más bonita del mundo, posiblemente. Pueden comer y dormir muy bien en Ceske. En cualquiera de los cafés y hoteles de la plaza central, o en las calles aledañas. Nosotros lo hemos hecho en el Hostal Penzion Hradsky de cocina tradicional, sin concesiones, y en una cafetería de gusto italiano, con pizzas de horno de leña. Mención aparte merece el Hotel Zvon que domina varios edificios de la plaza. Es caro, es selecto, es lujoso, pero si se traducen los precios de coronas a euros puede que penséis que es un lujo que os podeis permitir. Otros hoteles y restaurantes que nos gustaron, pasando y paseando, son el Hotel Kramy o el Hotel Maly Pivovar. Hacían muy buena pinta. Piensen en Ceske Budejovice en el curso de unas vacaciones en la República Checa. Buena comunicación con todo el país. Aparcamiento sencillo, tranquilidad y un tráfico moderado.

Amalfi


L’antiga república marinera d’Amalfi fou la primera potència marítima d’Europa quan els catalans, els genovesos o els venecians, tot just començavem a treure els nas, porucs, davant el Mediterrani. Ells foren els iniciadors del comerç rendible amb Jerusalem, Bizanci i l’Orient més proper. Ells escrigueren codis de lleis marítims acceptats i adoptats arreu del mar. Avui Amalfi, una petita i preciosa vila medieval i marinera, dorm el somni etern de la història, cofoia del que va ser. Només la desperten els crits dels milers de viatgers que, sobretot a l’estiu, omplen els seus carrers àrabs, orientals, blancs, enrevessats i laberíntics. Amalfi, sàvia de segles, els veu passar com va veure passar les riquesses, la seda, l’or, les espècies. Diners que permeteren bastir joies tan increïbles com la catedral de Sant Andreu, els palaus i els convents. Joies tan senzillament excelses com el discret i meravellós claustre del paradís. Creieu-nos si us diem que, siguem on siguem, podem tancar els ulls i tornar a reviure, tornar a delectar-nos amb la visió d’un espai tan mínim i tan corprenedor a l’hora. Amalfi és també un lloc ideal per passejar, per deixar-se perdre dins els carrerons costeruts, la gran majoria coberts, i amb escales, que remunten les faldes dels turons a banda i banda de la riera central del poble. Carrers plens de botigues d’artesans i artistes, de comerços de records o de licoreries on venen el famós xarop de llimona. Amalfi també és el mar. El blau potent que bat incansable els rocams imponents on el poble s’aixeca. Perquè aquesta vila antiga està literalment suspesa damunt les aigües pregones, en una costa difícil, sense concesions, que per no tenir, no te ni port, ni quasi platja, ni gens d’aparcament. Per cert, caríssim!. Arribareu a Amalfi desde Salerno o des de Sorrento, per l’anomenada Costera Amalfitana, via Positano. Corbes i més corbes per una carretera estreta i difícil, a l’estiu senzillament impossible. Ara bé, en mig d’uns paisatges que no podeu ni imaginar. Us ha d’agradar molt, i molt, conduir per intentar posar-vos al volant en un lloc semblant. Però la recompensa que la natura i la història reserven als audaços és d’una bellesa difícil de definir. Podeu dormir o dinar molt bé a Amalfi, que és un poble car. Allunyeu-vos de les vies principals. Nosaltres us recomanarem un lloc amb bona cuina a preus assequibles: La Pizzeria del Teatro, a la Via E. Marini, 19. T: 089872473. Bon rissotto mariner, boníssimes les pizzes i la pasta. Nosaltres vàrem dormir al Novotel de Salerno, a uns 35 kms, ideal per a famílies amb canalla. Amalfi us deixarà bocabadats!

La antigua república marinera de Amalfi fue la primera potencia marítima de Europa cuando los catalanes, los genoveses o los venecianos, apenas empezábamos a sacar los nariz, miedosos, en la primera linea de playa. Ellos fueron los iniciadores del comercio rentable con Jerusalén, Bizancio y el Oriente más cercano. Ellos escribieron códigos de leyes marítimos aceptados y adoptados en todo del mar. Hoy Amalfi, una pequeña y preciosa villa medieval y marinera, duerme el sueño eterno de la historia, orgullosa de lo que fue. Sólo la despiertan los gritos de los miles de viajeros que, sobre todo en verano, llenan sus calles árabes, orientales, blancas y laberínticas.  Amalfi, sabia de siglos, los ve pasar como vió pasar las riquezas, la seda, el oro o las especias. Dinero que permitió construir joyas tan increíbles como la catedral de San Andrés, los palacios y los conventos. Joyas tan sencillamente excelsas como el discreto y maravilloso claustro del paraíso. Creednos si os decimos que, estemos donde estemos, podemos cerrar los ojos y volver a revivir, volver a deleitarnos con la visión de un espacio tan mínimo y tan cautivador a la vez. Amalfi es también un lugar ideal para pasear, para dejarse perder en los callejones empinados, la gran mayoría cubiertos, y con escaleras, que remontan las faldas de las colinas a ambos lados de la calle central del pueblo. Callejas llenas de tiendas de artesanos y artistas, de comercios de recuerdos o de licorerías donde venden el famoso jarabe de limón. Amalfi también es el mar. El azul potente que bate incansable las rocas imponentes donde el pueblo se levanta. Porque esta villa antigua está literalmente suspendida sobre las aguas profundas, en una costa difícil, sin concesiones, que por no tener, no tiene ni puerto, ni casi playa, ni nada de aparcamiento. Por cierto, ¡carísimo!. Llegarán hasta Amalfi desde Salerno, Positano o desde Sorrento, por la llamada Costera Amalfitana. Curvas y más curvas por una carretera estrecha y difícil, en verano sencillamente imposible. Ahora bien, en medio de unos paisajes que no pueden ni imaginar. Os tiene que gustar mucho, muchísimo, conducir para intentar poneros al volante en un lugar similar. Pero la recompensa és una naturaleza y una historia reservadas a los audaces, de una belleza difícil de definir. Pueden dormir o comer muy bien en Amalfi, que es un pueblo caro. Aléjense de las vías principales. Os proponemos un lugar con buena cocina a precios asequibles: La Pizzeria del Teatro. Buen rissotto marinero, buenísimas las pizzas y la pasta. Nosotros dormimos en el Novotel de Salerno, a unos 35 kms, ideal para familias con niños.

La Vajol


La Vajol és un petit poblet de la comarca de l’Alt Empordà. En aquest cas podríem fins i tot dir-ne de l’altíssim Empordà, perquè La Vajol toca ja a la Catalunya Nord, terres ara de França. Si pugeu fins La Vajol no us en penedireu. Podreu veure el seu nucli medieval, amb l’església antiga de Sant Martí, que te unes pintures massòniques. Les afores del poble són encantadores, amb nombroses fonts, boscos frondosos i indrets que conviden a la passejada. Especialment interessant resulta pels que sou aficionats a recòrrer llocs històrics. Podeu arribar-vos fins la mina de talc, a la carretera que baixa cap a Maçanet de Cabrenys. Una mina que també farà les delícies dels amants de cercar minerals. Una mina que va passar a la història quan en Joan Negrín, president del govern republicà l’escollí per amagar-hi un seguit de quadres del museu del Prado i un fabulós tresor en or i diners. També us encantarà pujar fins el pas fronterer del Coll de Manrella, per on van passar a França moltíssims exiliats, entre ells Lluís Companys. Un monument ho recorda. El coll és accessible en cotxe, tot i que, de veagdes, està tancat el pas cap al poble de les Illes, a la Catalunya Nord. Per la seva situació, La Vajol fou un indret amb molt de contraband. També lloc de pas obligat de fugitius de la guerra mundial. Podeu veure totes aquestes coses en el curs d’una visita a la Vall de Cabrenys, que inclogui Darnius i Maçanet de Cabrenys. També podeu fer una ruta cap a Les Illes i Ceret, a l’altra banda de la frontera. O remuntar fins Costoja, per veure la seva esglèsia romànica, una maravella. Per dormir a La Vajol teniu els apartaments Can Quera. I per menjar podeu anar a Casa Comaulis, a la plaça Major, 3,  Tel: 972 535 125, o bé al restaurant Mandrella, la mateixa carretera que va fins el Coll de Manrella, Tel: 972 535 223. Per arribar a La Vajol el millor és arribar-se fins Figueres, per la A-2 en direcció La Jonquera, i sortir abans d’arribar a aquesta darrera població. Gireu en direcció Darnius, i després a Maçanet de Cabrenys, (ruta llarga). O bé cap a Agullana, i d’allà agafem la carretera GI-501 en direcció a La Vajol. (Ruta curta). També podeu fer servir els hotels i restaurants de Maçanet de Cabrenys. Ens han parlat molt bé de La Quadra. Habitacions familiars senzilles.  Una aposta segura és Can Duran, a Figueres. Menjareu de primera, i tenen habitacions familiars molt boniques. Molt recomanat és el restaurant de Tapís, un poblet més amunt de Maçanet. Un bon lloc per dinar-hi molt bé. El veureu al costat de la carretera, tel. 972 543 311.

La Vajol es un pequeño pueblo de la comarca del Alt Empordà. En este caso podríamos incluso llamarlo del altísimo Empordà, porque La Vajol toca ya en la Cataluña Norte, tierras ahora de Francia. Si subís hasta La Vajol no os arrepentireis. Podréis ver su núcleo medieval con la iglesia antigua de Sant Martí, que tiene unas pinturas masónicas. Las afueras del pueblo son encantadoras, con numerosas fuentes, bosques frondosos y lugares que invitan al paseo. Especialmente interesante resulta para los que sois aficionados a recorrer lugares históricos. Pueden llegar paseando hasta la mina de talco, en la carretera que baja hacia Maçanet de Cabrenys. Una mina que también hará las delicias de los amantes de buscar minerales. Una mina que pasó a la historia cuando Juan Negrín, presidente del gobierno republicano la escogió para esconder una serie de cuadros del museo del Prado y un fabuloso tesoro en oro y dinero. También os encantará subir hasta el paso fronterizo del Coll de Manrella, por donde pasaron a Francia muchísimos exiliados, entre ellos Lluís Companys. Un monumento lo recuerda. El cuello es accesible en coche, aunque, a veces, está cerrado el paso hacia el pueblo de las Illes, en la Cataluña Norte. Por su situación, La Vajol fue un lugar con mucho contrabando. También lugar de paso obligado de fugitivos de la guerra mundial. Podéis ver todas estas cosas en el curso de una visita al Valle de Cabrenys, que incluya Darnius y Maçanet de Cabrenys. También se puede hacer una ruta hacia Las Illes y Ceret, al otro lado de la frontera. O remontar hasta Coustouges, para ver su iglesia románica, una maravilla. Para dormir en La Vajol tienen los apartamentos Can Quera. Y para comer pueden ir a Casa Comaulis, en la plaza Mayor, 3, Tel.: 972 535 125, o bien al restaurante Mandrella, la misma carretera que va hasta el Coll de Manrella, Tel: 972 535 223. Para llegar a La Vajol lo mejor es acercarse hasta Figueres, por la A-2 en dirección La Jonquera, y salir antes de llegar a esta última población. Giren en dirección Darnius, y después en Maçanet de Cabrenys, (ruta larga). O bien hacia Agullana, y de allí tomamos la carretera GI-501 en dirección a La Vajol. (Ruta corta). También puede utilizar los hoteles y restaurantes de Maçanet de Cabrenys. Nos han hablado muy bien de La Quadra. Habitaciones familiares sencillas. Una apuesta segura es Can Duran, en Figueres. Comeréis de primera, y tienen habitaciones familiares muy bonitas. También muy recomendado es el restaurante de Tapis, un pueblecito más arriba de Maçanet. Un buen lugar para comer bien. Lo veréis al lado de la carretera, tel. 972 543 311.

San Marino


Divertidíssim aquest país d’opereta, petit i decadent, enlairat dalt del cim esquerp del Mont Titano. Una República de poquíssims quilòmetres quadrats, amb policia que vesteix uniformes del segle XIX, verds i vermells, com recien sortits d’un conte de Sissí o una opera de Verdi. Orgullosos, atrinxerats dalt la seva roca titànica, els habitants de San Marino viuen ara del turisme. D’un turisme italià fet de mostrar quatre cases, bones vistes, un palau romàntic, (a la foto), i cobrar per aparcar en aquest lloc impossible, amb una carretera d’accés, una autopista elicoidal, més impossible encara. Segells, monedes, records, restaurants… tot és vàlid per guanyar-se la vida en aquesta atalaia que no ha volgut ser mai italiana. Trobareu San Marino si pugeu cap a Venècia, o baixeu cap al sud, resseguint la costa adriàtica. Hi haureu d’anar-hi expressament, això si, i no us assegurem que valgui la pena. Però no deixa de ser curiòs, molt curiòs. No vam dormir ni dinar a San Marino. En aquesta zona ho fem sempre a Ferrara, si podem, a l’hotel Europa. Un luxe que podeu us permetre.

Divertidísimo este país de opereta, pequeño y decadente, elevado en la cima arisca del Monte Titano. Una República de poquísimos kilómetros cuadrados, con policía que viste uniformes del siglo XIX, verdes y rojos, como recien salidos de un cuento de Sissí o una ópera de Verdi. Orgullosos, atrincherados en su roca titánica, los habitantes de San Marino viven ahora del turismo. De un turismo italiano hecho de mostrar cuatro casas, buenas vistas, un palacio romántico, (en la foto), y cobrar por aparcar en este lugar imposible, con una carretera de acceso, una autopista elicoidal, más imposible aún. Sellos, monedas, recuerdos, restaurantes… todo es válido para ganarse la vida en esta atalaya que no ha querido ser nunca italiana. Encontraréis San Marino si subís hacia Venecia, o bajais hacia el sur, siguiendo la costa adriática. Debeis ir expresamente, eso sí, y no os aseguramos que valga la pena. Pero no deja de ser curioso, muy curioso. No dormimos ni comimos en San Marino. En esta zona, si podemos, lo hacemos en Ferrara, en el hotel Europa. Un lujo que podeis permitiros.