Parc de Nadal de Manlleu

Manlleu, és una població d’Osona, una mica per sobre de Vic. És un lloc on, quan erem petits, anàvem a buscar embotits. Ara, per Nadal, hi ha instal·lada una gran pista de gel i uns tobogans al·lucinants fins el 8 de gener. El parc de gel del Badanadal de Manlleu ofereix dues pistes de gel, una pista de 650 m i una altra de 100 m, i un tobogan de gel per baixar-hi amb trineu, situats a l’aire lliure en un entorn privilegiat: a la plaça Fra Bernadí de Manlleu. Funciona els laborables d’11 a 20 hores, i dissabtes, diumenges i festius d’11 a 21 hores. Informeu-vos: www.badanadal.cat. També trobareu una ludoteca i un casal de Nadal, situats en una carpa climatitzada al costat de les pistes de gel. Dins hi ha un munt de jJocs, inflables, circuits, laberints, tallers, minidisco i moltes activitats pensades per als nens i nenes fins a 12 anys. Funciona els laborables: de 9 a 13 i de 16 a 20 hores, i dissabtes, diumenges i festius: d’11 a 21 hores. Arribeu-vos fins Manlleu. Està un xic més amunt de Vic, per la carretera C-17. Total uns 70 kms. Si voleu dinar, o dormir per allà, us recomanarem un parell de fondes de tota la vida, Can Xaran, i també Can Torres, on tenen habitacions senzilles i bon menjar. Hi ha també una casa rural: La Rierola. Si finalment us decidiu, amb l’excusa de la fira, a quedar-vos per la zona el cap de setmana, heu de saber que hi ha molts alicients. Com per exemple el Museu Industrial del Ter, una gran finestra al segle XIX, quan Manlleu, com la resta dels pobles a la vora del Ter, eren un dels centres industrials més importants de Catalunya. Gran espai d’exposició i visites guiades. Moltes activitats per famílies que us permetran conèixer la indústria, el Ter i la biodiversitat que amaga. Aquest museu forma part del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Manlleu és també un centre ideal per una visita a Vic, molt proper, o a Cantonigrós, Tavertet, Rupit i el Collsacabra en general, un espai natural únic, que estarà groguejant de tardor. O bé per una anada fins Sau, amb el monestir de Sant Pere de Casserres, molt desconegut. En tots aquests llocs bona oferta hotelera, i bons restaurants. Mireu les entrades al nostre blog per organitzar-vos bé la ruta. Bon Nadal a Manlleu!.

Manlleu, és una población de Osona, un poco por encima de Vic. Es un lugar donde, cuando éramos pequeños, íbamos a buscar embutidos. Acercaos hasta Manlleu estos dias para patinar sobre hielo en sus dos pistas de Navidad y sus toboganes helados. Diversión asegurada. Está un poco más arriba de Vic, por la carretera C-17. Total unos 70 kms. Os proponemos un par de fondas de toda la vida, Can Xaran, así como Can Torres, donde tienen habitaciones sencillas y buena comida. Hay también una casa rural: La Rierola. Si finalmente se deciden, con la excusa de la feria, a quedarse por la zona el fin de semana, debe saber que hay muchos alicientes. Como por ejemplo el Museo Industrial del Ter, una gran ventana en el siglo XIX, cuando Manlleu, como el resto de los pueblos a orillas del Ter, eran uno de los centros industriales más importantes de Cataluña. Gran espacio de exposición y visitas guiadas. Muchas actividades para familias que os permitirán conocer la industria, el Ter y la biodiversidad que esconde. Este museo forma parte del Museo Nacional de la Ciencia y la Técnica de Cataluña. Manlleu es también un centro ideal para una visita a Vic, muy próximo, o a Cantonigrós, Tavertet, Rupit y el Collsacabra en general, un espacio natural único, que estará amarillento de otoño. O bien para hacer una ida hasta Sau, con el monasterio de Sant Pere de Casserres, muy desconocido. En todos estos lugares buena oferta hotelera, y buenos restaurantes. Vean las entradas en nuestro blog para organizar bien la ruta.

El petit Sant Bernat

El coll de muntanya del Petit Sant Bernat, als Alps, és un d’aquells llocs mítics on un dia heu d’anar. Connecta la meravellosa Val d’Aosta, a Itàlia, amb la no menys bonica Savoia francesa, per la zona d’Albertville. Les vistes damunt el massís del MontBlanc, i sobre es muntanyes del Parc Natural de la Vanoise a França, son senzillament espectaculars, i no només des del propi pas, sinó des de tota la carreera, ja des dels seus inicis a Courmayeur, a Itàlia. Està obert de maig a Novembre, depenent de la quantitat de neu, que son ser molta. Ideal per una ruta panoràmica entre Bourg Sanint Maurice, a França, venint des de Grenoble, fins a Aosta, Torino o Milano, a Itàlia. Fantàstic com a ruta alternativa de Barcelona a Venezia, o com a part d’uan excursió familiar als Alps, a l’estiu, o a l’hivern. L’arribada a Itàlia es fa per l’estació d’esquí de Pre Saint Didier, amb unes vistes impagables al Mont-Blanc. El darrer poble del cantó italià és La Thuile, una bona estació d’esquí. La carretera és bona durant tot el recorregut, però amb unes corbes impossibles, retorçades a més no poder, que van numerades a la part italiana, per desesperació dels conductors. No en va parlem d’un port de muntanya de més de 2.180 metres!. A dalt del coll, desolat, un petit llac, cims que semblen lunars, una botiga de records plena de gossets Sant Bernat de peluix, un petit restaurant anomenat precisament San Bernardo, just davant del llac, a la vessant italina, i que no està gens malament. També hi ha, disseminats aquí i allà, uns quants monòlits que recorden efemèrides i epopeies passades, de les que la collada és ben rica. Com ara l’estàtua de Sant Bernat, o un monuments que commemora les víctimes de moltes guerres. Pel Petit Sant Bernat hi han passat més de dos milions de soldats al llarg de dos mil·lennis. Ara bé, els monuments que més agradarà a la canalla segur que seran els grans animals de fibra de vidre de reclam. La cabra, el gos, la marmota… No marxeu sense una foto!. Pel cantó francès el darrer poble abans del coll és La Rosiere, una estació d’esquí d’altitud on ens agrada parar-nos per dinar. Ho fem sempre al simpàtic bar que regenta l’amic Renaud amb maestria. Està situat a l’Hotel “Le Relais du Petit Saint Bernat”, un hotelet de muntanya amb encant, que cal tenir en compte, i amb un restaurant molt interessant. Perque al bar trobareu només una petita carta, amb hamburgueses fabuloses, amanides i pizzes, plats de formatges i embotits sense compromís. A nosaltres ens és suficient. Us serviran sigui l’hora que sigui, del matí fins a les 7 de la tarda. No deixeu d’assaborir com a postres les copes de gelat artesà i els pastissos de fruits del bosc. Gaudiu de la seva terrassa florida oberta a tots els vents, i a tots els cims. Bona travessa del Petit Sant Bernat!.

El puerto de montaña del Pequeño San Bernardo, entre la región de la Saboya, en Francia, y el Valle de Aosta, en Italia, ofrece vista espectaculares sobre las montañas de la Vanoise y sobre el macizo del Mont-Blanc. És una ruta de más de 2180 mts, llena de curvas, pero muy recomendable para ir de Grenoble a Milan por los Alpes, lo que quiere decir ir de Barcelona a Venecia sin seguir la calurosa autopista de la costa. Para comer, y para dormir, os recomendamos el Hotel “Le Relais du Petit Saint Bernat”, sobretodo su bar, donde podreis comer de manera informal pero suculenta.

 

Passeig per la Ribera

Quant temps fa que no feu una volta amb la família pel barri de la Ribera de Barcelona?. A nosaltres ens xifla aquesta zona. Els carrers estrets, plens de vida, la catedral del mar, que diria en Falcones, la bellíssima Santa Maria, les places i placetes, el Born, el carrer Montcada. Ara és una zona en alça, que reneix, que millora cada dia. La idea seria sortir de la plaça de Jaume I, metro de la línia groga, al mig de Via Laietana, i endinsar-se en la màgia del carrer de l’Argenteria. Avui dia és una de les artèries més animades de la Barcelona més popular i turística, farcida de bars de tapes, gelateries i locals polivalents, bars amb música i d’ambient. Malgrat tot, entre la variadíssima oferta, encara podem trobar llocs on la gastronomia hi te un temple, com l’Hotel Banys Orientals, una cucada, i el seu restaurant, El Senyor Parellada, un clàssic del bon gust i la cuina com ha de ser. No acabeu de passar el carrer sense degustar un gelat artesà d’una gelateria com cal. Com per exemple els del Tomo 2. Els nens us ho agraïran molt, però compreu-vos-en un altre per vosaltres, no sigueu rucs!. Tot baixant Argenteria us recomanem prendre alguns carreró a mà esquerra, per veure el veritable barri de Ribera, el que no visita el sol, amb cases humides i llançols estesos de banda a banda. Poc a poc va essent colonitzat per botiguetes i locals d’artesans. Arribareu davant la façana imponent de Santa Maria del Mar, amb la plaça, la font i les cases dels segles XVII i XVIII davant per davant. Una imatge plàstica difícilment superable. Però el millor encara està per venir. Entreu dins la nau. Quin impacte súbit!. Quina maravella. Quina llum, quina esveltessa, quina joia. Les columnes que s’eleven, les claus de volta multicolors, les partes gràcils, la claror que juga entre les bòvedes celestials. No hi ha cap església al món que ens deixi més bocabadats, no n’hi ha cap de tan bonica. I n’hem vist un munt!. Sortiu pel lateral dret i aboqueu-vos al Fossar de les Moreres, lloc de repós dels herois del 1714. La flama eterna recorda el seu valor i sacrifici. Seguiu cap al Passeig del Born, antic mercat, ple de nostàlgics bars de copes, entre bohemis i arravalers, però també de locals de cuina trencadora i novíssima. Recupereu l’absis de la Catedral del Mar i entreu al carrer Montcada, passant just per davant de la millor taverna basca a casa nostra i del mític Xampanyet. Els palaus de les famílies nobles de la ciutat comtal us acullen. El millor carrer històric del barri gòtic de Barcelona està aquí, a la Ribera. Podeu escollir un museu per visitar. El tèxtil i de la indumentaria, o bé el fantàstic Barbier – Mueller d’art precolombí, potser mundialment famós Museu Picasso. Si no us agraden els museus possiblement en tindreu prou amb admirar les façanes dels vells casals, i de passar per dins dels que formen el Picasso, però sense pagar entrada, anant de pati en pati. tafanejeu, no deixeu res per admirar. Val la pena. Abans de sortir al carrer de la Princesa, torceu a mà esquerra pel carrer de la Barra de Ferro. No hi ha res, però conserva uns minuts més l’ambient medieval de la ruta, abans d’anar a petar, de nou, a la bogeria del món actual, a Via Laietana. Evidentment la sortida permet més. Molt més. Descobrir més carrers, més llocs, més monuments. Anar fins el mercat antic del Born, ara tancat i en obres, que guarda les restes de la ciutat que els Borbons varen destruir. Fins allargar-la al Parc de la Ciutadella, o al zoo. Potser baixar a la plaça del palau, del palau reial antic, ara seu del delegat del govern, amb la seu de la Borsa antiga, i la llotja i, qui sap, devallar fins el port. Nosaltres, però, no ens mouríem de la Ribera estricta, la closa, la tancada, la que cada dia es reinventa, perquè està viva, i us espera. Animeu-vos!.

¿Cuánto tiempo hace que no dais una vuelta con la familia por el barrio de la Ribera de Barcelona?. A nosotros nos chifla esta zona. Las calles estrechas, llenas de vida, la catedral del mar, que diría Falcones, la bellísima Santa María, las plazas y plazoletas, el Born, la calle Montcada. Ahora es una zona en alza, que renace, que mejora cada día. La idea sería salir de la plaza de Jaume I, metro de la línea amarilla, en medio de Via Laietana, y adentrarse en la magia de la calle de la Argenteria. Hoy en día es una de las arterias más animadas de la Barcelona más popular y turística, repleta de bares de tapas, heladerías y locales polivalentes, bares con música y de ambiente. Sin embargo, entre la variadísima oferta, aún podemos encontrar lugares donde la gastronomía se tiene un templo, como el Hotel Baños Orientales, una cucada, y su restaurante, El Señor Parellada, un clásico del buen gusto y de la cocina como debe ser. No acabeis de pasar la calle sin degustar un helado artesano de una heladería como es debido. Como por ejemplo los del Tomo 2. Los niños os lo agradecerán mucho, pero compraros otro por vosotros. Bajando Platería recomendamos tomar algun callejón a mano izquierda, para ver el verdadero barrio de Ribera, el que no visita el sol, con sus casas húmedas y sábanas extendidas de lado a lado de la calle. Poco a poco va siendo colonizado por las tiendas y los locales de artesanos. Llegarán ante la fachada imponente de Santa María del Mar, con la plaza, la fuente y las casas de los siglos XVII y XVIII enfrente. Una imagen plástica difícilmente superable. Pero lo mejor aún está por llegar. Entrad dentro de la nave. ¿Qué impacto súbito!. Qué maravilla. Qué luz, qué alegría. Las columnas que se elevan, las claves de bóveda multicolores, las paredes gráciles, la luz que juega entre las bóvedas celestiales. No hay iglesia en el mundo que nos deje más boquiabiertos, no hay ninguna tan bonita. ¡Y hemos visto un montón!. Salgan por el lateral derecho y ganen el Fossar de les Moreres, lugar de reposo de los héroes de 1714. La llama eterna recuerda su valor y sacrificio. Sigan hacia el Paseo del Borne, antiguo mercado, lleno de nostálgicos bares de copas, entre bohemios y canallas, pero también de locales de cocina rompedora y novísima. Recuperad el ábside de la Catedral del Mar y entrad en la calle Montcada, pasando justo por delante de la mejor taberna vasca en nuestro país y del mítico Xampanyet. Los palacios de las familias nobles de la ciudad condal os acogen. La mejor calle histórica del barrio gótico de Barcelona está ahí, en la Ribera. Pueden elegir un museo para visitar. El textil y de la indumentaria, o el fantástico Barbier – Mueller de arte precolombino, o quizás el mundialmente famoso Museo Picasso. Si no os gustan los museos, posiblemente será suficiente con admirar las fachadas de los viejos caserones y pasar por dentro los que forman el Picasso, pero sin pagar entrada, yendo de patio en patio. curioseando, no dejéis nada para admirar. Vale la pena. Antes de salir a la calle de la Princesa, tuerzan a mano izquierda por la calle de la Barra de Hierro. No hay nada que ver, pero conserva unos minutos más el ambiente medieval de la ruta, antes de ir a parar, de nuevo, a la locura del mundo actual, a la Via Laietana. Evidentemente la salida permite más. Mucho más. Descubrir más calles, más monumentos. Id hasta el mercado antiguo del Borne, ahora cerrado y en obras, que guarda los restos de la ciudad que los Borbones destruyeron. Hasta alargarla hacia el Parque de la Ciudadela, o el zoo. Quizás bajar a la plaza del palacio, del palacio real antiguo, ahora sede del delegado del gobierno, con la sede de la Bolsa antigua, y la lonja y, quién sabe, quizas descender hasta el puerto. Nosotros, sin embargo, no nos moveríamos de la Ribera estricta, la cerrada, la que cada día se reinventa, porque está viva, y os espera.