Ondarroa


La costa vasca, la costa Atlàntica en general, és preciosa. No cal anar lluny, ni fer llargues sortides fins a Bretanya, per exemple, per gaudir de les marees, les ries i l’oceà. Euskadi ofereix platges de sorra fina a només 600 kms. de Barcelona. Pobles mariners com Orio, Getaria, platges llargues com Zarauz, viles pesqueres o senyorials com Lekeitio. Platges fantàstiques com les de Bakio o Plentzia. O bé arenals i cales situats en entorns naturals molt bells, com ara la fantàstica platja de Laga, prop de Guernika, que està situada en plena reserva de la biosfera de Urdaibai, paradís dels ocells i un racó natural com pocs n’hi ha. Però avui us volem parlar d’Ondarroa, una bonica població pesquera, amb un casc antic notable, i una platja injustament oblidada pels turistes. A diferència d’altres platges, es fàcil aparcar a l’estiu. Al port hi ha tota una gran esplanada, gratuïta. Molt bé. Ondarroa no te grans alicients turístics. El port, el pont nou de Calatrava, la platja que hem anomenat, un casc antic penjat damunt la ria, una església gótica, Dinar a Ondarroa també és molt senzill. Hi ha grans restaurants, els millors a banda i banda de l’antic pont medieval. Nosaltres vam dinar, al restaurant Sutargi, cuina vasca casolana, productes de qualitat. Petitó, reserveu, poques taules. Menjar tradicional, bon peix. I recordeu parar a Ondarroa en una ruta o unes vacances a Euskadi, perquè val la pena tot i que no tingui estrictament res.

La costa vasca, la costa Atlántica en general, es preciosa. No hay que ir lejos, ni hacer largas salidas hasta Bretaña, por ejemplo, para disfrutar de las mareas, las rías y el océano. Euskadi ofrece playas de arena fina a 600 kms. de Barcelona. Pueblos marineros como Orio, Getaria, playas largas como Zarauz, villas pesqueras o señoriales como Lekeitio. Playas fantásticas como las de Bakio o Plentzia. O bien arenales y calas situados en entornos naturales muy bellos, como la fantástica playa de Laga, cerca de Guernika, que está situada en plena reserva de la biosfera de Urdaibai, paraíso de los pájaros y un rincón natural como pocos hay. Pero hoy os queremos hablar de Ondarroa, una bonita población pesquera, con un casco antiguo notable, y una playa injustamente olvidada por los turistas. A diferencia de otras playas, es fácil aparcar en verano. En el puerto hay toda una gran explanada, gratuita. Muy bien. Ondarroa no tiene grandes alicientes turísticos. El puerto, el puente nuevo de Calatrava, la playa que hemos llamado, un casco antiguo colgado sobre la ría, una iglesia gótica, Comida en Ondarroa también es muy sencillo. Hay grandes restaurantes, los mejores a ambos lados del antiguo puente medieval. Nosotros comimos, el restaurante Sutargi, cocina vasca casera, productos de calidad. Pequeñito, reservar, pocas mesas. Comida tradicional, buen pescado. Y recuerde parar en Ondarroa en una ruta o unas vacaciones en Euskadi, porque vale la pena aunque no tenga estrictamente nada.

 

Laga


La costa vasca, la costa Atlàntica en general, és preciosa. No cal anar lluny, ni fer llargues sortides fins a Bretanya, per exemple, per gaudir de les marees, les ries i l’oceà. Euskadi ofereix platges de sorra fina a només 600 kms. de Barcelona. Pobles mariners com Orio, Getaria, platges llargues com Zarauz, viles pesqueres com Ondarroa o senyorials com Lekeitio. Platges fantàstiques com les de Bakio o Plentzia. O bé arenals i cales situats en entorns naturals molt bells, com ara la fantàstica platja de Laga, prop de Guernika, que està situada en plena reserva de la biosfera de Urdaibai, paradís dels ocells i un racó natural com pocs n’hi ha. És una platja molt maca, pràcticament verge, una de les més boniques del País Basc. Els voltants son guapíssims. Penya-segats i boscos, llacunes, paratges impressionants. Te una sorra fina, d’un bonic color daurat. S’hi arriba per una bona carretera i al final hi ha lloc per aparcar, no molt, però és possible. També hi ha un bon restaurant, tipus xiringuito, però molt millorat, que recordem que es diu Toki Alai, o alguna cosa així. I fan bona teca, a peu d’onades. Nosaltres hi vam anar una tarda d’estiu, i per això no vam dinar a la Platja de Laga, sinó a Gernika, on vam parar per veure el roure, la casa de juntas i per dinar a Casa Boliña el viejo. Fan un menú del dia, barat, honest i ben cuinat. Pocs calers i bon servei. No us perdeu la platja de Laga si us agrada el mar, la natura o banyar-vos. És molt bonica!. I recordeu-la en una ruta o unes vacances a Euskadi, perquè val la pena.

La playa de Laga, que está situada en la reserva de la biosfera de Urdaibai es una de las más bonitas de la costa vasca. Nos encanta su arena fina y dorada, la facilidad de acceso por una buena carretera, sus paisajes y el hecho de que no cuesta aparcar, porque hay bastante espacio en la propia playa y en los alrededores. Aunque es casi virgen podeis encontrar un buen chiringuito donde comer algo. No os perdais la oportunidad de descubrir esta hermosa playa si vais al País Vasco y os gusta el mar, la naturaleza o bañaros.

Guetaria


Guetaria és un poble mariner, basc, autèntic. No una recreació pels turistes, no una vila marinera pervertida i abocada al turisme, venuda a la càmara i als japonesos. Guetaria no està maquillada. Tot és veritable: el seu port, actiu, ple de xarxes, amb olor a mar i a gas-oil. Els seus carrers, medievals, amb la gran esglèsia penjada. Els seus restaurants de peix, de peix fresc, boníssim, del dia, de les barques que el porten a subhastar allà mateix. Aquí va nèixer Juan Sebastián Elcano, el primer brau mariner que va donar la volta al món. Anant des de Bilbao a Donostia per la costa, que és el que cal fer, trobareu Guetaria, entre Zarautz i Zumaia. En aquesta costa hi ha pobles bellíssims com Lekeitio, Ondarroa, Motriku, Zarautz o Orio. No podeu deixar-vos perdre aquesta ruta. Mengeu bon peix en un restaurant del port de Guetaria: per exemple a l’asador Itxas-Etxe, amb les seves taules ben parades i la seva brasa. Nosaltres vàrem dormir a Lekeitio, a l’hotel Emperatriz Zita, una bona elecció.

Guetaria es un pueblo marinero, vasco, auténtico. No una recreación para los turistas, no es una villa marinera pervertida y abocada al turismo, vendida a la cámara y a los japoneses. Guetaria no está maquillada. Todo es verdadero: su puerto, activo, lleno de redes, con olor a mar y a gas-oil. Sus calles, medievales, con la gran esglèsia colgada. Sus restaurantes de pescado, de pescado fresco, buenísimo, del día, de las barcas que lo traen a subastar allá mismo. Aquí nació Juan Sebastián Elcano, el primer marinero que dió la vuelta al mundo. Yendo desde Bilbao a Donostia por la costa, que es el que hay que hacer, encontraréis Guetaria, entre Zarautz y Zumaia. En esta costa hay pueblos bellísimos como Lekeitio, Ondarroa, Motriku, Zarautz o Orio. No podéis dejaros perder esta ruta. Comed buen pescado en un restaurante del puerto de Guetaria: por ejemplo el asador Itxas-Etxe, con sus mesas bien puestas y su buena brasa. Nosotros dormimos en Lekeitio, en el hotel Emperatriz Zita, una buena elección.

San Juan de Gaztelugatxe


La costa basca te indrets preciosos. San Juan de Gaztelugatxe és un d’aquests llocs. Impressiona veure aquesta ermita sobre el seu promontori, rodejat pel Cantàbric, isolada allà, en mig de les ones. Impressiona i maravella el camí que, entre boscos, prats i penyassegats hi porta. Impressiona pujar els centenars d’escales fins arribar a dalt de tot. Impressiona el verd, el blau, el mar, el cel, la terra. Prop de l’ermita el cap de Matxixaco, amb el seu far i les seves vistes infinites. Bakio, el poble més proper, us ofereix la seva platja i els seus bars del port, amb el peix fresc, cuinat amb gràcia, com ara “Itsasargi”, Zarrakoa Bidea, 7, un lloc molt recomanable. Dormir ja serà més problemàtic. No hi ha gaire infraestructura turística. Nosaltres ho vàrem fer a un hotelet d’encant, penjat sobre l’oceà, una mica bohemi, i força deixat, propietat d’un vell llop de mar, que ara obre i demà no, que cuina sopar només si en te ganes, i si te peix fresc. No sabria si recomanar-lo o no: es diu Gaztelu-Begi. Està a la carretera, a tocar de San Juan de Gaztelugatxe. Si hi aneu serà sota la vostra responsabilitat.

La costa vasca tiene lugares preciosos. San Juan de Gaztelugatxe es un de estos lugares. Impresiona ver esta ermita sobre su promontorio, rodeada por el Cantábrico, allá, en medio de las olas. Impresiona el camino que, entre bosques, prados y acantilados te lleva hasta allí. Impresiona subir las escaleras hasta llegar arriba del todo. Impresiona el verde, el mar, el cielo, la tierra. Cerca de la ermita, el cabo de Machichaco ofrece su faro y sus vistas infinitas. Bakio, el pueblo más próximo, os brinda su playa y los bares del puerto, con su pescado fresco, cocinado con gracia, como por ejemplo en “Itsasargi”, Zarrakoa Bidea, 7, un lugar muy recomendable. Dormir ya será más problemático. No hay demasiada infraestructura turística. Nosotros lo hicimos a un hotel con encanto, colgado sobre el océano, algo bohemio, y un poco abandonado, propiedad de un viejo lobo de mar, que hoy abre y mañana no, que cocina cenas sólo si le da la gana, y si tiene pescado fresco. No sabría si recomendarlo o no: se llama Gaztelu-Begi. Está a la carretera, a tocar de San Juan de Gaztelugatxe. Que conste: si vais, será bajo vuestra responsabilidad.

Ainhoa


Moltes noies es diuen Ainhoa. Aquest és el seu poblet. http://www.ainhoa.fr/ Un poblet Basc, del cantó francés, no gaire lluny de la frontera de Dantxarinea, de les coves de bruixes de Zugarramurdi, de Pamplona o del vall d’Elizondo. Val la pen acreuar la ratlla de la frontera i, quatre quilometres més enllà, fer una ullada a aquesta vila basca terriblement ben conservada, amb les seves cases populars del segles XVI i XVII. Si els podeu pagar hi ha hotels i restaurant glamurosos. Si no, aneu al costat espanyol. Els poblets estan plens de cases rurals d’ensomni. I si us agraden els hotels, aneu a l’hotel Saskaitz, a Elizondo. Tenen habitacions veritablement familiars, de les de molts llits, a preus insuperables. I per menjar, està molt clar: a Elizondo mateix el restaurant Baztan. Una encantadora parella d’avis us donaran a probar la seva famosa sopa d’all, (incomparable), i els seus plats cassolans i vins seleccionats. No us ho podeu deixar perdre. http://www.valledebaztan.com/

Muchas chicas se llaman Ainhoa. Este es su pueblo. http://www.ainhoa.fr/ Un pueblecito vasco, de la parte francesa, no muy lejos de la frontera de Dantxarinea, y de las cuevas de brujas de Zugarramurdi, o de la ciudad de Pamplona o del magnífico valle de Elizondo. Vale la pena cruzar la raya de la frontera y, cuatro kilometras más allá, echar una ojeada a esta villa vasca terriblemente bien conservada, con sus casas populares del siglos XVI y XVII. Si los podéis pagar hay hoteles y restaurantes glamurosos. Si no, os vais del lado español. Allí los pueblos están llenos de casas rurales y, si os gustan los hoteles, vais al hotel Saskaitz, en Elizondo. Tienen habitaciones verdaderamente familiares, de las de muchas camas, a precios insuperables. Y para comer, está muy claro: en Elizondo mismo teneis el restaurante Baztan. Una encantadora pareja de abuelos os darán a probar su famosa sopa de ajo, (incomparable), y sus platos caseros y vinos seleccionados. No os lo podéis dejar perder. http://www.valledebaztan.com/