La fira Remeiart al castell de Penyafort


Quan nosaltres hi vam anar per primera vegada era una petita fira en un lloc bonic però molt remot, que tot just començava. Era poca cosa, però ens va agradar. Vam poder aparcar al mateix camí, no lluny del castell on es fa la fira. Ara les coses han canviat molt!. La Fira Remeiart s’ha fet gran. Es fa el tercer diumenge de juny dins el recinte del Castell de Penyafort, al poble de Santa Margarida i els Monjos, al bell mig del Penedès. És una fira dedicada a les herbes remeieres i als productes que es poden elaborar amb elles. Avui dia el programa d’activitats que hi trobareu és molt ampli, incloent-hi un munt de tallers per als més petits, caminades, propostes… no donareu l’abast! També han habilitat zona de pícnic, amb servei de bar, on us vendran les tradicionals botifarres d’herbes, i per fer més fàcil l’accés al recinte han habilitat un trenet per arribar fins el Castell. Així doncs us proposem que feu cap a Santa Margarida i els Monjos, que està molt a la vora de Vilafranca del Penedès, prop també del riu Foix. I allà trobareu, a més de la fira, un antic castell del segle IX, el mateix on va néixer Sant Ramon de Penyafort, que al segle XVI fou reconvertit en convent dominic i després en finca agrícola. Després fou abandonat i cedit a l’ajuntament que l’està restaurant. El seu senzill pati, l’església blanca i el jardí modest i petit, no són gran cosa, però si que ho és poder gaudir en aquest marc del Remeiart, la Fira d’herbes remeieres de Santa Margarida i els Monjos. Per anar fins el Castell de Penyafort el millor que podeu fer, des de Barcelona, es agafar l’autopista AP-7, en direcció Tarragona, i sortir passat Vilafranca del Penedès. Anireu llavors cap a Santa Margarida i els Monjos per l’antiga N-340, atenció, no la moderna circumval·lació, sinó l’antiga carretera seguint direcció sud. Entrareu al poble de Els Monjos, que haureu de travessar i anireu cap a l’agregat de La Ràpita, i just a la rotonda d’entrada trobareu una benzinera i, a mà esquerra, els cartells indicadors del camí cap al Castell. El camí, primer asfaltat i després una bona pista de terra, és fàcil i ample. Però donada l’afluència de gent s’habilitaran zones d’aparcament abans d’arribar al Castell mateix. I hi haurà un trenet que us hi portarà. Si no us agrada el menú de la fira podeu probar el del Racó de la Cigonya, una mica adreçat a noces, és cert, o els menús del Restaurante Paco, o els del bar l’Arc, més informal. No lluny d’aquí, per completar el dia, teniu el pantà del Foix, parc natural, amb el poble medieval de Castellet. I tampoc no gaire llunyà està el conjunt monumental d’Olèrdola. Bona excursió pel Penedès!.

Al sur de Santa Margarida i els Monjos, cerca de Vilafranca del Penedès, al lado del rio Foix, está el castillo que vio nacer a San Raimundo de Penyafort. En el XVI feu convertido en un convento dominico. Luego en finca agrícola. Abandonado y cedido al ayuntamiento que lo está restaurando. Su patio sencillo, el jardincillo modesto, pequeño, no són gran cosa, pero si pasais por allí este domingo de junio, encontrareis una bonita feria de hierbas y remedios naturales, llamada Remeiart.  Además os enseñaran el castillo por dentro. Es el único dia que está abierto mientras duren las obras. Atención también a los itinerarios de naturaleza cerca del rio.

To the south of Santa Margarida i els Monjos, near Vilafranca del Penedès, next to the river Foix, there is the castle that where Saint Raimundus of Penyafort was born. In the XVIth turned into a Dominican monastery. Then in agricultural estate. Left and yielded to the town hall that is restoring it. It has a simple court, the modest, small garden. Not very great things, but if you come there on the next Sunday of June, the day of Remeiart they were showing it to you. It is the only day that is opened while the works last. Attention also to the itineraries of nature near the river.

La Posa d’Isona: icnites i barbacoes!


Avui us volem proposar una sortida molt maca. Es tracta de arribar-se a l’ermita de la Mare de Déu de La Posa, de gran devoció a tota la Conca Dellà. Hi ha molt lloc per còrrer, bon aparcament, una zona de pícnic, just al darrera de l’església de la Mare de Deu de la Posa i un munt de restes del cretaci, amb moltes icnites, marques fossilitzades que van deixar rajades prehistòriques. I si això fora poca cosa, també hi ha restes d’una batalla monumental de la guerra civil, amb molts búnquers republicans. L’ermita és romànica tot i la façana és moderna. La zona de pícnic disposa de taules de fusta i de pedra, unes barbacoes grans i aigua per rentar plats. Podeu passar uns dies a la zona i completar la visita amb una volta per la vila d’Isona. Els seus terrenys contenen jaciments paleontològics molt importants, els millors de tot Catalunya. A Isona trobareu el Museu de la Conca Dellà, centre d’acollida del parc Cretàcic, a més de les restes romanes de l’antiga vila d’Aeso, la Isona romana. A pocs quilòmetres hi ha els castells medievals de Llordà i d’Orcau, una passada, sobretot el de Llordà i molt de patrimoni religiós medieval i romànic. El lloc és bonic per passar-hi un cap de setmana. Per arribar fins Isona cal anar fins Tremp per Tàrrega, pel Terradets o el Coll de Comiols i seguidament anar fins Isona. O bé per Calaf com si anèssiu a Andorra, pujant fins a Coll de Nargó. A Isona cal anar per la carretera L-511, just la que va d’Isona a Coll de Nargó. A uns 3 kms. trobareu una desviació a mà dreta, molt ben indicada. Seguiu la pista forestal, estreta però bona, fins a l’ermita. Son un parell de kms. no arriba. Fàcil. Per dinar al poble d’Isona, no lluny de La Posa, teniu el restaurant la Rosta, una mica amagat, pregunteu. Molt bo. Per dormir bé a la zona aneu sense cap mena de dubte a l’Hotel Solé, amb apartaments i habitacions, piscina i tracte molt familiar. Maco i bé de preu. Bon menjar també. Està situat a la Pobla de Segur, just davant l’estació de tren. Bon cap de setmana i bona barbacoa a la Rosta!

Hoy os queremos proponer una salida muy bonita. Se trata de llegar a la ermita de la Virgen de La Posa, de gran devoción en toda la Conca Denllá. Hay mucho lugar para correr, buen aparcamiento, una zona de picnic, justo detrás de la iglesia de la Virgen de la Posa y un montón de restos del cretáceo, con muchas icnitas, marcas fosilizadas que dejaron manadas prehistóricas. Y si esto fuera poco, también hay restos de una batalla monumental de la guerra civil, con muchos bunkers republicanos. La ermita es románica aunque la fachada es moderna. La zona de picnic dispone de mesas de madera y de piedra, unas barbacoas grandes y agua para lavar platos. Pueden pasar unos días en la zona y completar la visita con una vuelta por la villa de Isona. Sus alrededores contienen yacimientos paleontológicos muy importantes, los mejores de toda Cataluña. En Isona encontrarán el Museo de la Conca, centro de acogida del parque Cretácico, además de los restos romanos de la antigua villa de Aeso, Isona romana. A pocos kilómetros están los castillos medievales de Llordà y de Orcau, una pasada, sobre todo el de Llordà y mucho patrimonio religioso medieval y románico. El lugar es bonito para pasar un fin de semana. Para llegar hasta Isona hay que ir hasta Tremp por Tàrrega, por Terradets o el Coll de Comiols y seguidamente ir hasta Isona. O bien por Calaf como si fuerais a Andorra, subiendo hasta Coll de Nargó. En Isona hay que ir por la carretera L-511, justo la que de Isona a Coll de Nargó. A unos 3 kms. encontrará un desvío a mano derecha, muy bien indicada. Siga la pista forestal, estrecha pero buena, hasta la ermita. Son un par de kms. no llega. Fácil. Para comer en el pueblo de Isona, no lejos de La Posa, tiene el restaurante la Rosta, algo escondido, pregunte. Muy bueno. Para dormir bien en la zona vaya sin lugar a dudas en el Hotel Solé, con apartamentos y habitaciones, piscina y trato muy familiar. Maco y bien de precio. Buena comida también. Está situado en la Pobla de Segur, justo frente a la estación de tren. Buen fin de semana y buena barbacoa en la Rosta!

Remeiart al castell de Penyafort


Quan nosaltres hi vam anar per primera vegada era una petita fira en un lloc bonic però molt remot, que tot just començava. Era poca cosa, però ens va agradar. Vam poder aparcar al mateix camí, no lluny del castell on es fa la fira. Ara les coses han canviat molt!. La Fira Remeiart s’ha fet gran. Es fa el tercer diumenge de juny dins el recinte del Castell de Penyafort, al poble de Santa Margarida i els Monjos, al bell mig del Penedès. És una fira dedicada a les herbes remeieres i als productes que es poden elaborar amb elles. Avui dia el programa d’activitats que hi trobareu és molt ampli, incloent-hi un munt de tallers per als més petits. També han habilitat zona de pícnic, amb servei de bar, on us vendran les tradicionals botifarres d’herbes, i per fer més fàcil l’accés al recinta han habilitat un trenet per arribar fins el Castell. Així doncs us proposem que feu cap a Santa Margarida i els Monjos, que està molt a la vora de Vilafranca del Penedès, prop també del riu Foix. I allà trobareu, a més de la fira, un antic castell del segle IX, el mateix on va néixer Sant Ramon de Penyafort, que al segle XVI fou reconvertit en convent dominic i després en finca agrícola. Després fou abandonat i cedit a l’ajuntament que l’està restaurant. El seu senzill pati, l’esglèsia blanca i el jardí modest i petit, no són gran cosa, però si que ho és poder gaudir en aquest marc del Remeiart, la Fira d’herbes remeieres de Santa Margarida i els Monjos. Per anar fins el Castell de Penyafort el millor que podeu fer, des de Barcelona, es agafar l’autopista AP-7, en direcció Tarragona, i sortir passat Vilafranca del Penedès. Anireu llavors cap a Santa Margarida i els Monjos per l’antiga N-340, atenció, no la moderna circumval·lació, sinó l’antiga carretera seguint direcció sud. Entrareu al poble de Els Monjos, que haureu de travessar i anireu cap a l’agregat de La Ràpita, i just a la rotonda d’entrada trobareu una benzinera i, a mà esquerra, els cartells indicadors del camí cap al Castell. El camí, primer asfaltat i després una bona pista de terra, és fàcil i ample. Però donada l’afluència de gent s’habilitaran zones d’aparcament abans d’arribar al Castell mateix. I hi haurà un trenet que us hi portarà. Si no us agrada el menú de la fira podeu probar el del Racó de la Cigonya, una mica adreçat a noces, és cert, o els menús del Restaurante Paco, o els del bar l’Arc, més informal. No lluny d’aquí, per completar el dia, teniu el pantà del Foix, parc natural, amb el poble medieval de Castellet. I tampoc no gaire llunyà està el conjunt monumental d’Olèrdola. Bona excursió pel Penedès!.

Al sur de Santa Margarida i els Monjos, cerca de Vilafranca del Penedès, al lado del rio Foix, está el castillo que vio nacer a San Raimundo de Penyafort. En el XVI feu convertido en un convento dominico. Luego en finca agrícola. Abandonado y cedido al ayuntamiento que lo está restaurando. Su patio sencillo, el jardincillo modesto, pequeño, no són gran cosa, pero si pasais por allí este domingo de junio, encontrareis una bonita feria de hierbas y remedios naturales, llamada Remeiart.  Además os enseñaran el castillo por dentro. Es el único dia que está abierto mientras duren las obras. Atención también a los itinerarios de naturaleza cerca del rio.

To the south of Santa Margarida i els Monjos, near Vilafranca del Penedès, next to the river Foix, there is the castle that where Saint Raimundus of Penyafort was born. In the XVIth turned into a Dominican monastery. Then in agricultural estate. Left and yielded to the town hall that is restoring it. It has a simple court, the modest, small garden. Not very great things, but if you come there on the next Sunday of June, the day of Remeiart they were showing it to you. It is the only day that is opened while the works last. Attention also to the itineraries of nature near the river.

Trujillo, revisitat


Hem tornat, després d’uns quants anys, a Trujillo, una bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro. Aquesta vegada va ser una visita llampec, perquè només vam poder parar mitja hora llarga a la gran plaça major. Trujillo és una de les fites turístiques, monumentals i històriques més importants d’Extremadura, i d’Espanya. Extremadura tota, i Trujillo no pot faltar-hi, és un destí ideal per unes vacances de Setmana Santa, o de tardor. La volta per Trujillo pot començar per la seva soberbia Plaza Mayor, que sense cap mena de dubte és un conjunt històric i monumental esplèndit. (A la foto). Una plaça a dos nivells, amb l’església a dalt, i l’estatua de Francisco Pizarro, gran conqueridor, al mig. Trujillo conserva en el seu casc antic un munt de casonas blasonades, amb escuts que ocupen literalment tota la façana, que salten damunt d’un balcó, o cobreixen una cantonada sencera. Cal resseguir els carrers medievals i renaixentistes per pujar a la ciutadella i abastar l’Alcazaba àrab, per carrers amb noms tant suggerents com ara Ballesteros o la Cuesta de la Sangre. Un cop vist el panorama, podem recòrrer la vila sencera, degustant blasons, palaus, cases nobles, convents… i tot això rodejat per unes muralles perfectament conservades. Menció a banda mereixen les esglésies i els convents. Cada racó de la vila en te una, o varies. Temples com San Martín, Santiago… i tantes d’altres. O bé els museus, com el del formatge i el vi, el del traje o el de Pizarro. Aneu a Trujillo en el curs d’una visita a Extremadura. Està molt ben comunicada amb Barcelona, Madrid, Badajoz, Mérida i Cáceres per autovia gratuita. Tota aquesta zona te escenaris que encongeixen el cor, de la pura bellessa. De vegades naturals, com el valle del Jerte, las Hurdes, Monfragüe o la vall i paisatges del Tajo. Altres culturals, humans, com Guadalupe, amb el seu monestir, impressionant, o bé la ciutat antiga de Cáceres, patrimoni de la humanitat, una de les més boniques ciutats medievals d’Europa. O potser la maravella romana de Mérida, amb el teatre i el Museu. Plasencia, Coria, amb les catedrals, o Alcántara i el seu pont. Ja veieu que una visita a Extremadura està esdevenint imprescindible. A Trujillo, com a tota la regió, dormireu com prínceps i menjareu com reis. En lloc tan bonics com el Francisco de Orellana, un altre conqueridor nascut a Trujillo. O bé la Posada Dos Orillas és un hotelet amb encant, i un bon restaurant. Tots aquests hotels tenen restaurant també, però el lloc més típic de dinar és a la plaça major, en restaurants de prestigi, com Pillete, Troya o Pizarro. Extremadura és un món per a descobrir, afanyeu-vos!.

Trujillo es uno de los hitos turísticos, monumentales e históricos más importantes de Extremadura. Esta región es muy desconocida para los viajeros. Las rutas turísticas pasan de largo, la ignoran. Quizá por su clima duro, austero, que no permite visitarla en verano sin morirse de calor, ni en invierno sin pelarse de frío. Pero Trujillo, y Extremadura toda, es un destino ideal para unas vacaciones de Semana Santa, o de otoño. La vuelta por Trujillo puede empezar por su soberbia Plaza Mayor, que sin lugar a dudas es un conjunto histórico y monumental espléndido. Una plaza a dos niveles, con la iglesia arriba, y la estatua de Francisco Pizarro, gran conquistador, en medio. Trujillo conserva en su casco antiguo un montón de casonas blasonadas, con escudos que ocupan literalmente toda la fachada, que saltan sobre un balcón, o cubren una esquina entera. Hay seguir las calles medievales y renacentistas para subir a la ciudadela y abarcar la Alcazaba árabe, por calles con nombres tan sugerentes como Ballesteros o la Cuesta de la Sangre. Una vez visto el panorama, podemos recorrer la villa entera, degustando blasones, palacios, casas nobles, conventos … y todo ello rodeado por unas murallas perfectamente conservadas. Mención aparte merecen las iglesias y los conventos. Cada rincón de la villa en tiene una, o varias. Templos como San Martín, Santiago … y tantas otros. O bien los museos, como el del queso y el vino, el del traje o el de Pizarro. Vayan a Trujillo en el curso de una visita a Extremadura. Esta región tiene escenarios que encogen el corazón, de la pura belleza. A veces naturales, como el valle del Jerte, las Hurdes o ciertos paisajes del Tajo y sus parques naturales. Otros culturales, humanos, como Guadalupe, con su monasterio, impresionante, o bien la ciudad antigua de Cáceres, patrimonio de la humanidad, una de las más bonitas ciudades medievales de Europa. O quizá la maravilla romana de Mérida, con el teatro y el Museo. O Alcántara y su puente. Ya veis que una visita a Extremadura se está convirtiendo en imprescindible. En Trujillo, como en toda la región, dormirán como príncipes y comeréis como reyes. En lugares tan bonitos como el Francisco de Orellana, el otro conquistador nacido en Trujillo. La Posada Dos Orillas es un hotelito con encanto, y un buen restaurante. Todos estos hoteles tienen restaurante también, pero el lugar más típico para una comida es en la plaza mayor, en restaurantes de prestigio, como Pillete, Troya o Pizarro.

Nous sommes revenus, après quelques années, à Trujillo, belle ville de la Renaissance, pleine de palais et d’églises, berceau de grands conquérants du nouveau monde, comme Francisco de Pizarro. Cette fois c’était une visite éclair, car nous ne pouvions nous arrêter qu’une demi-heure sur la grande place. Trujillo est l’un des monuments touristiques, monumentaux et historiques les plus importants de l’Estrémadure et de l’Espagne. Extremadura tout, et Trujillo ne peut pas le manquer, c’est une destination idéale pour des vacances à Pâques, ou en automne. Le retour pour Trujillo peut commencer avec sa superbe Plaza Mayor, qui est sans aucun doute un splendide complexe historique et monumental. (Sur la photo). Une place à deux niveaux, avec l’église au-dessus, et la statue de Francisco Pizarro, un grand conquérant, au milieu. Trujillo conserve dans son vieux quartier un grand nombre de demeures décorées, avec des boucliers qui occupent littéralement toute la façade, qui sautent par-dessus un balcon ou couvrent un coin entier. Il est nécessaire de suivre les rues médiévales et Renaissance pour atteindre la citadelle et couvrir l’Alcazaba arabe, à travers des rues aux noms suggestifs tels que Ballesteros ou la Cuesta de la Sangre. Une fois que vous avez vu le panorama, nous pouvons parcourir toute la ville, en dégustant des blasons, des palais, des maisons nobles, des couvents … et tous entourés de murs magnifiquement conservés. Les églises et les couvents méritent une mention de côté. Chaque coin de la ville en a un ou plusieurs. Des temples comme San Martín, Santiago … et tant d’autres. Ou des musées, tels que le fromage et le vin, le costume ou Pizarro. Aller à Trujillo lors d’une visite à l’Estrémadure. Il est très bien relié à Barcelone, Madrid, Badajoz, Mérida et Cáceres par l’autoroute libre. Toute cette zone a des scènes qui brillent votre coeur, de la beauté pure. Parfois naturel, comme la vallée de Jerte, les Hurdes, Monfragüe ou la vallée et les paysages du Tage. D’autres cultures, humaines, comme Guadalupe, avec son monastère, impressionnant, ou l’ancienne ville de Cáceres, un site du patrimoine mondial, l’une des plus belles villes médiévales d’Europe. Ou peut-être la merveille romaine de Mérida, avec le théâtre et le musée. Plasencia, Coria, avec les cathédrales, ou Alcántara et son pont. Vous voyez qu’une visite en Estrémadure devient indispensable. À Trujillo, comme dans toute la région, vous dormirez comme des princes et vous mangerez comme des rois. En place aussi belle que Francisco de Orellana, un autre conquérant né à Trujillo. Ou Posada Dos Orillas est un hôtel charmant et un bon restaurant. Tous ces hôtels ont aussi un restaurant, mais le restaurant le plus typique se trouve sur la place principale, dans des restaurants prestigieux tels que Pillete, Troya ou Pizarro. L’Estrémadure est un monde à découvrir, dépêchez-vous!

We have returned, after a few years, to Trujillo, a beautiful Renaissance city, full of palaces and churches, a cradle of great conquerors of the new world, such as Francisco de Pizarro. This time it was a lightning visit, because we could only stop half an hour long at the big square. Trujillo is one of the most important tourist, monumental and historic landmarks of Extremadura, and of Spain. Extremadura all, and Trujillo can not miss it, it is an ideal destination for a holiday in Easter, or in autumn. The return for Trujillo can begin with its superb Plaza Mayor, which without a doubt is a splendid historic and monumental complex. (In the picture). A square at two levels, with the church above, and the statue of Francisco Pizarro, a great conqueror, in the middle. Trujillo preserves in its old quarter a large number of emblazoned mansions, with shields that literally occupy the entire facade, which jump over a balcony, or cover an entire corner. It is necessary to follow medieval and Renaissance streets to reach the citadel and cover the Arab Alcazaba, through streets with suggestive names such as Ballesteros or the Cuesta de la Sangre. Once you have seen the panorama, we can travel the whole town, tasting blazons, palaces, noble houses, convents … and all surrounded by beautifully preserved walls. The churches and convents deserve a mention aside. Each corner of the town has one, or several. Temples like San Martín, Santiago … and so many others. Or museums, such as cheese and wine, the costume or Pizarro’s. Go to Trujillo during a visit to Extremadura. It is very well connected to Barcelona, ​​Madrid, Badajoz, Mérida and Cáceres by free motorway. All this area has scenes that shine your heart, of the pure beauty. Sometimes natural, like the valley of Jerte, the Hurdes, Monfragüe or the valley and landscapes of the Tagus. Other cultural, human, such as Guadalupe, with its monastery, impressive, or the ancient city of Cáceres, a world heritage site, one of the most beautiful medieval cities in Europe. Or maybe the Roman marvel of Merida, with the theater and the Museum. Plasencia, Coria, with the cathedrals, or Alcántara and its bridge. You see that a visit to Extremadura is becoming indispensable. In Trujillo, as in the whole region, you will sleep like princes and you will eat like kings. In place as beautiful as Francisco de Orellana, another conqueror born in Trujillo. Or Posada Dos Orillas is a charming hotel, and a good restaurant. All these hotels have a restaurant as well, but the most typical lunch place is in the main square, in prestigious restaurants, such as Pillete, Troya or Pizarro. Extremadura is a world to discover, hurry !.

 

Salamanca, revisitada


Salamanca és una ciutat d’aquelles que recordes molt de temps un cop l’has visitat, i que no t’importa tornar a veure. És una ciutat màgica, on cada racó traspua art. És per això que vam tornar a visitar-la aquesta Setmana Santa. Perquè a Salamanca hi ha moltes coses per veure. La ciutat te dues catedrals, la nova, gòtica i renaixentista, immensa, plena d’art, impactant. Però també una de romànica, al seu costat, una cucada, una bombonera, un joier, amb una torre gallonada i un senyor retaure, molt impressionant, magnífic.

També podeu disfrutar de la seva plaça major, gran, molt gran, i maca, molt maca, la més bonica d’Espanya, barroca, d’en Xurriguera. I què podem dir d’¡un casc antic del renaixement que es pot equiparar amb Florencia. Impressionant la “casa de la conchas”, o la magnífica “Clerecia”, monumental obra barroca, seu dels Jesuïtes a la península. La ciutat es plena de col·legis universitaris. La façana de la Universitat vella, on encara es conserva l’aula on ensenyà Fray Luís de León, és indescriptible. Una poesia en pedra. Però Salamanca no és això només. Salamanca posseeix un ambient. Un ambient especial. Serà pels milers d’estudiants, de jovent, que es passeja pels palaus que acullen les aules universitàries?. Serà perquè el casc històric medieval està intocat?. Serà el riu, el Tormes lent i pausat, que rodeja la ciutat i ofereix vistes inmillorables del conjunt des dels seus ponts romans, medievals i barrocs?. Impossible saber-ho, però Salamanca captiva. Podeu dormir a hotels de cadenes prestigioses que us ofereixen tarifes econòmiques els caps de setmana, ponts i a l’estiu, com ara els Abba, o els NH, prop de la Catedral, o potser els Catalònia. Nosaltres vam dormir, aquesta vegada, una mica als afores. Ens vam allotjar a l’Hotel Tryp Hotel Montalvo, molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars fantàstiques. Molt recomanable!. Dinar o sopar no serà un gran problema. Hi ha bons restaurants. Nosaltres ho vam fer a base de tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé. Prop de la Catedral teniu el Hoja 21, un local molt distinguit. També recomanem el restaurant Laurel, al carrer de San Pablo 49, no lluny del barri antic. Molt xulo, i l’Isidro, a l’altre costat de Salamanca, molt bé. Personalment ens agrada molt El Pecado, un local molt recomanable a tocar de la plaza Mayor, en ple centre. No us el perdeu!. Salamanca mereix una visita, és un destí suficient en ell mateix. Un pont, unes curtes vacances… I prop de Salamanca hi ha llocs molt macos de veure. Ciutats com ara Toro, o Zamora, o Tordesillas, o Valladolid. Zones naturals com la Peña de Francia, la Alberca o Sierra de Gredos.

Salamanca es una ciudad de esas que recuerdas mucho tiempo una vez la has visitado, y que no te importa volver a ver. Es una ciudad mágica, donde cada rincón rezuma arte. En Salamanca hay muchas cosas por ver: las dos catedrales, la nueva, gótica, inmensa, y la románica, a su lado, una cucada, una bombonera, un joyero, con un retablo impresionante, magnífico. También puede disfrutar de su plaza mayor, grande, muy grande y bonita, muy bonita. O la impresionante “casa de conchas”, o la Clerecía, monumental obra barroca, o la Universidad vieja, donde todavía se conserva el aula donde enseñó Fray Luís de León. Pero Salamanca no es eso sólo. Salamanca posee un ambiente. Un ambiente especial. Será por los miles de estudiantes, de jóvenes que se pasea por los palacios que acogen las aulas universitarias. O bién será porque el casco histórico medieval está intocado. O quizás será el río, el Tormes lento y pausado, que rodea la ciudad y ofrece vistas inmejorables del conjunto desde sus puentes medievales y barrocos. Imposible saberlo, pero Salamanca cautiva.

Pueden dormir en hoteles de cadenas prestigiosas que ofrecen tarifas económicas los fines de semana, puentes y en verano, como los Abba, NH o Catalònia. Nosotros dormimos en el Tryp Montalvo, en las afueras pero muy bien y muy cómodo. Habitaciones familiares. La comida o cena no será un gran problema. Hay buenos restaurantes. Nosotros lo hicimos a base de tapas en Y Pan, Y Vino. Muy bien. Cerca de la Catedral tienen el Hoja 21, un local muy distinguido. También recomendamos el restaurante Laurel, en la calle de San Pablo 49, no lejos del barrio antiguo. Muy chulo el Isidro, al otro lado de Salamanca, muy bien. Personalmente nos gusta mucho El Pecado, un local muy recomendable junto a la plaza Mayor, en pleno centro. No te lo pierdas. Salamanca merece una visita, es un destino suficiente en sí mismo. Un puente, unas cortas vacaciones … Y cerca de Salamanca hay lugares muy bonitos de ver. Ciudades como Toro, o Zamora, o Tordesillas, o Valladolid. Zonas naturales como la Peña de Francia, la Alberca o Sierra de Gredos.

Salamanca is one of those cities that you remember a lot of time once you’ve visited it, and you do not mind seeing it again. It is a magical city, where every corner oozes art. In Salamanca there are many things to see: the two cathedrals, the new, Gothic, immense, and the Romanesque, next to it, a cucada, a bonbon, a jeweler, with an impressive, magnificent altarpiece. You can also enjoy its main square, large, very large and beautiful, very beautiful. Or the impressive “house of shells”, or the Clerecía, monumental Baroque work, or the old University, where the classroom where Fray Luís de León taught is still preserved. But Salamanca is not that alone. Salamanca has an environment. A special atmosphere It will be for the thousands of students, young people who walk through the palaces that host the university classrooms. Or it will be because the medieval historical center is untouched. Or perhaps it will be the river, the slow and slow Tormes, that surrounds the city and offers unbeatable views of the whole from its medieval and baroque bridges. Impossible to know, but Salamanca captivates. You can sleep in hotels of prestigious chains that offer cheap rates on weekends, bridges and in summer, such as Abba, NH or Catalònia. We sleep in the Tryp Montalvo, in the outskirts but very well and very comfortable. Family rooms Lunch or dinner will not be a big problem. There are good restaurants. We did it with tapas in Y Pan, Y Vino. Very good. Near the Cathedral they have Sheet 21, a very distinguished place. We also recommend the restaurant Laurel, in the street of San Pablo 49, not far from the old quarter. Very cool Isidro, on the other side of Salamanca, very well. Personally we like El Pecado very much, a highly recommended place next to the Plaza Mayor, right in the center. Do not miss it. Salamanca is worth a visit, it is a sufficient destination in itself. A bridge, a short vacation … And near Salamanca there are very beautiful places to see. Cities such as Toro, or Zamora, or Tordesillas, or Valladolid. Natural areas such as the Peña de Francia, la Alberca or Sierra de Gredos.

Salamanque est l’une de ces villes dont vous vous rappelez beaucoup de temps une fois que vous l’avez visitée, et cela ne vous dérange pas de la revoir. C’est une ville magique, où chaque coin respire l’art. À Salamanque, il y a beaucoup de choses à voir: les deux cathédrales, la nouvelle, gothique, immense et romane, à côté, une cucada, un bonbon, un bijoutier, avec un impressionnant et magnifique retable. Vous pouvez également profiter de sa place principale, grande, très grande et belle, très belle. Ou l’impressionnante “maison des coquillages”, ou la Clerecía, oeuvre baroque monumentale, ou l’ancienne université, où la salle de classe où Fray Luís de León a enseigné est encore préservée. Mais Salamanque n’est pas la seule. Salamanque a un environnement. Une atmosphère particulière Ce sera pour les milliers d’étudiants, les jeunes qui se promènent dans les palais qui accueillent les salles de cours des universités. Ou ce sera parce que le centre historique médiéval est intact. Ou peut-être ce sera la rivière Tormes, lente et lente, qui entoure la ville et offre une vue imprenable sur l’ensemble depuis ses ponts médiévaux et baroques. Impossible de savoir, mais Salamanca captive. Vous pouvez dormir dans des hôtels de chaînes prestigieuses qui offrent des tarifs bas le week-end, les ponts et en été, comme Abba, NH ou Catalonia. Nous dormons dans le Tryp Montalvo, dans la périphérie mais très bien et très confortable. Chambres familiales Le déjeuner ou le dîner ne sera pas un gros problème. Il y a de bons restaurants. Nous l’avons fait avec des tapas à Y Pan, Y Vino. Très bien. Près de la cathédrale, ils ont la feuille 21, un endroit très distingué. Nous vous recommandons également le restaurant Laurel, dans la rue de San Pablo 49, non loin du vieux quartier. Très cool Isidro, de l’autre côté de Salamanque, très bien. Personnellement, nous aimons beaucoup El Pecado, un endroit hautement recommandé à côté de la Plaza Mayor, en plein centre. Ne le manquez pas Salamanque mérite une visite, c’est une destination suffisante en soi. Un pont, des vacances courtes … Et près de Salamanque il y a de très beaux endroits à voir. Des villes comme Toro ou Zamora, ou Tordesillas ou Valladolid. Les zones naturelles telles que la Peña de Francia, la Alberca ou la Sierra de Gredos.

Fira de la transhumància


transhumancia

Avui us proposem que feu cap a Santa Margarida i els Monjos, que està molt a la vora de Vilafranca del Penedès, prop també del riu Foix. I ho fem perquè el proper diumenge 22 d’octubre es durà a terme allà la tercera edició de la Fira de la Transhumància. La mostra es farà a l’aparcament d’entrada als Monjos, i comptarà amb una trentena de parades relacionades amb la ramaderia, amb una àmplia selecció de formatges, embotits i vins i caves de la zona, a més de fira d’antiguitats i artesania. Obrirà les seves portes de 10 del matí a 2 de la tarda i comptarà amb un tancat d’ovelles i nombroses activitats infantils, com ara aprendre a munyir vaques, fer un jorn al mas o crear les pròpies ovelles amb la tècnica del jumping, entre altres. Hi haurà una actuació del Ball de Pastorets de Santa Margarida i els Monjos i al llarg de tot el matí es podrà gaudir de la música del grup tradicional La Portàtil FM. Si aneu per Santa Margarida no us perdeu el castell de Penyafort. Un antic castell del segle IX, el mateix on va néixer Sant Ramon de Penyafort, que al segle XVI fou reconvertit en convent dominic i després en finca agrícola. Després fou abandonat i cedit a l’ajuntament que l’està restaurant. El seu senzill pati, l’església blanca i el jardí modest i petit, no són gran cosa, però si que ho és poder gaudir d’una visita guiada a aquest indret. Per anar fins el Castell de Penyafort el millor que podeu fer, des de Barcelona, es agafar l’autopista AP-7, en direcció Tarragona, i sortir passat Vilafranca del Penedès. Anireu llavors cap a Santa Margarida i els Monjos per l’antiga N-340, atenció, no la moderna circumval·lació, sinó l’antiga carretera seguint direcció sud. Entrareu al poble de Els Monjos, que haureu de travessar i anireu cap a l’agregat de La Ràpita, i just a la rotonda d’entrada trobareu una benzinera i, a mà esquerra, els cartells indicadors del camí cap al Castell. El camí, primer asfaltat i després una bona pista de terra, és fàcil i ample. Però donada l’afluència de gent s’habilitaran zones d’aparcament abans d’arribar al Castell mateix. Per dinar, el mateix dia de la fira, diversos establiments de restauració de Santa Margarida i els Monjos oferiran un menú relacionat amb la Transhumància. Si no us agrada el menú de la fira podeu probar el del Racó de la Cigonya, una mica adreçat a noces, és cert, o els menús del Restaurante Paco, o els del bar l’Arc, més informal. No lluny d’aquí, per completar el dia, teniu el pantà del Foix, parc natural, amb el poble medieval de Castellet. I tampoc no gaire llunyà està el conjunt monumental d’Olèrdola. Bona excursió pel Penedès!.

En Santa Margarida i els Monjos, cerca de Vilafranca del Penedès, al lado del rio Foix, hay una feria este próximo domingo, con paradas artesanales y actividades para los niños y niñas. Luego, cerca del pueblo, también está el castillo que vio nacer a San Raimundo de Penyafort. En el XVI feu convertido en un convento dominico. Luego en finca agrícola. Abandonado y cedido al ayuntamiento que lo está restaurando. Su patio sencillo, el jardincillo modesto, pequeño, no són gran cosa. Pero es buena idea verlo este fin de semana con la excusa de la bonita feria de la transhumancia. Además os enseñaran el castillo por dentro. Atención también a los itinerarios de naturaleza cerca del rio.

Fira Remeiart al castell de Penyafort


 

Quan nosaltres hi vam anar per primera vegada era una petita fira en un lloc bonic però molt remot, que tot just començava. Era poca cosa, però ens va agradar. Vam poder aparcar al mateix camí, no lluny del castell on es fa la fira. Ara les coses han canviat molt!. La Fira Remeiart s’ha fet gran. Es fa el tercer diumenge de juny dins el recinte del Castell de Penyafort, al poble de Santa Margarida i els Monjos, al bell mig del Penedès. És una fira dedicada a les herbes remeieres i als productes que es poden elaborar amb elles. Avui dia el programa d’activitats que hi trobareu és molt ampli, incloent-hi un munt de tallers per als més petits. També han habilitat zona de pícnic, amb servei de bar, on us vendran les tradicionals botifarres d’herbes, i per fer més fàcil l’accés al recinta han habilitat un trenet per arribar fins el Castell. Així doncs us proposem que feu cap a Santa Margarida i els Monjos, que està molt a la vora de Vilafranca del Penedès, prop també del riu Foix. I allà trobareu, a més de la fira, un antic castell del segle IX, el mateix on va néixer Sant Ramon de Penyafort, que al segle XVI fou reconvertit en convent dominic i després en finca agrícola. Després fou abandonat i cedit a l’ajuntament que l’està restaurant. El seu senzill pati, l’esglèsia blanca i el jardí modest i petit, no són gran cosa, però si que ho és poder gaudir en aquest marc del Remeiart, la Fira d’herbes remeieres de Santa Margarida i els Monjos. Per anar fins el Castell de Penyafort el millor que podeu fer, des de Barcelona, es agafar l’autopista AP-7, en direcció Tarragona, i sortir passat Vilafranca del Penedès. Anireu llavors cap a Santa Margarida i els Monjos per l’antiga N-340, atenció, no la moderna circumval·lació, sinó l’antiga carretera seguint direcció sud. Entrareu al poble de Els Monjos, que haureu de travessar i anireu cap a l’agregat de La Ràpita, i just a la rotonda d’entrada trobareu una benzinera i, a mà esquerra, els cartells indicadors del camí cap al Castell. El camí, primer asfaltat i després una bona pista de terra, és fàcil i ample. Però donada l’afluència de gent s’habilitaran zones d’aparcament abans d’arribar al Castell mateix. Si no us agrada el menú de la fira podeu probar el del Racó de la Cigonya, una mica adreçat a noces, és cert, o els menús del Restaurante Paco, o els del bar l’Arc, més informal. No lluny d’aquí, per completar el dia, teniu el pantà del Foix, parc natural, amb el poble medieval de Castellet. I tampoc no gaire llunyà està el conjunt monumental d’Olèrdola. Bona excursió pel Penedès!.

Al sur de Santa Margarida i els Monjos, cerca de Vilafranca del Penedès, al lado del rio Foix, está el castillo que vio nacer a San Raimundo de Penyafort. En el XVI feu convertido en un convento dominico. Luego en finca agrícola. Abandonado y cedido al ayuntamiento que lo está restaurando. Su patio sencillo, el jardincillo modesto, pequeño, no són gran cosa, pero si pasais por allí este domingo de junio, encontrareis una bonita feria de hierbas y remedios naturales, llamada Remeiart.  Además os enseñaran el castillo por dentro. Es el único dia que está abierto mientras duren las obras. Atención también a los itinerarios de naturaleza cerca del rio.

To the south of Santa Margarida i els Monjos, near Vilafranca del Penedès, next to the river Foix, there is the castle that where Saint Raimundus of Penyafort was born. In the XVIth turned into a Dominican monastery. Then in agricultural estate. Left and yielded to the town hall that is restoring it. It has a simple court, the modest, small garden. Not very great things, but if you come there on the next Sunday of June, the day of Remeiart they were showing it to you. It is the only day that is opened while the works last. Attention also to the itineraries of nature near the river.

La Fira de la transhumància


transhumancia

Avui us proposem que feu cap a Santa Margarida i els Monjos, que està molt a la vora de Vilafranca del Penedès, prop també del riu Foix. I allà trobareu una fira novella, la Fira de la Transhumància, que arriba només a la seva segona edició. Una fira petita, com el poble que l’acull. Però amb activitats interessants, com ara la visita guiada, les 11 hores del dissabte, al Castell de Penyafort. Una visita amb comentaris sobre el món de la transhumància, a càrrec de Joan Rovira. I a la tarda, al Molí del Foix s’obre l’exposició “El Camí Ramader de Marina. De la Cerdanya al Penedès”. I el diumenge, que és el dia fort, teniu a les 9 hores del matí, una caminada guiada pel Parc natural del riu Foix, amb sortida de davant l’Ajuntament. Son uns 8 km. de volta, de dificultat mitjana. Cal portar calçat adient, aigua, gorra i esmorzar. Per informació i reserves truqueu al 938 186 928 o escriviu a: molidelfoix@smmonjos.cat. També hi trobareu tot el matí un mercat de vins, caves, embotits i formatges, i activitats infantils com ara “un jorn al Mas” o bé “Fes la teva ovella amb jumping” i “Aprèn a munyir”. També exhibició del Ball del Pastorets i un tancat ple d’ovelles. No us perdeu el castell de Penyafort. Un antic castell del segle IX, el mateix on va néixer Sant Ramon de Penyafort, que al segle XVI fou reconvertit en convent dominic i després en finca agrícola. Després fou abandonat i cedit a l’ajuntament que l’està restaurant. El seu senzill pati, l’esglèsia blanca i el jardí modest i petit, no són gran cosa, però si que ho és poder gaudir d’una visita guiada a aquest indret. Per anar fins el Castell de Penyafort el millor que podeu fer, des de Barcelona, es agafar l’autopista AP-7, en direcció Tarragona, i sortir passat Vilafranca del Penedès. Anireu llavors cap a Santa Margarida i els Monjos per l’antiga N-340, atenció, no la moderna circumval·lació, sinó l’antiga carretera seguint direcció sud. Entrareu al poble de Els Monjos, que haureu de travessar i anireu cap a l’agregat de La Ràpita, i just a la rotonda d’entrada trobareu una benzinera i, a mà esquerra, els cartells indicadors del camí cap al Castell. El camí, primer asfaltat i després una bona pista de terra, és fàcil i ample. Però donada l’afluència de gent s’habilitaran zones d’aparcament abans d’arribar al Castell mateix. Per dinar, el mateix dia de la fira, diversos establiments de restauració de Santa Margarida i els Monjos oferiran un menú relacionat amb la Transhumància. Si no us agrada el menú de la fira podeu probar el del Racó de la Cigonya, una mica adreçat a noces, és cert, o els menús del Restaurante Paco, o els del bar l’Arc, més informal. No lluny d’aquí, per completar el dia, teniu el pantà del Foix, parc natural, amb el poble medieval de Castellet. I tampoc no gaire llunyà està el conjunt monumental d’Olèrdola. Bona excursió pel Penedès!.

Al sur de Santa Margarida i els Monjos, cerca de Vilafranca del Penedès, al lado del rio Foix, está el castillo que vio nacer a San Raimundo de Penyafort. En el XVI feu convertido en un convento dominico. Luego en finca agrícola. Abandonado y cedido al ayuntamiento que lo está restaurando. Su patio sencillo, el jardincillo modesto, pequeño, no són gran cosa, pero si pasais por allí este fin de semana encontrareis una bonita feria de la transhumancia. Además os enseñaran el castillo por dentro. Es el único dia que está abierto mientras duren las obras. Atención también a los itinerarios de naturaleza cerca del rio.

To the south of Santa Margarida i els Monjos, near Vilafranca del Penedès, next to the river Foix, there is the castle that where Saint Raimundus of Penyafort was born. In the XVIth turned into a Dominican monastery. Then in agricultural estate. Left and yielded to the town hall that is restoring it. It has a simple court, the modest, small garden. Not very great things, but if you come there they were showing it to you. It is the only day that is opened while the works last. Attention also to the itineraries of nature near the river.

La Fira Remeiart de Penyafort


fira-remeiart

Quan nosaltres hi vam anar per primera vegada era una petita fira en un lloc bonic però molt remot, que tot just començava. Era poca cosa, però ens va agradar. Vam poder aparcar al mateix camí, no lluny del castell on es fa la fira. Ara les coses han canviat molt!. La Fira Remeiart s’ha fet gran. Es fa el tercer diumenge de juny dins el recinte del Castell de Penyafort, al poble de Santa Margarida i els Monjos, al bell mig del Penedès. És una fira dedicada a les herbes remeieres i als productes que es poden elaborar amb elles. Avui dia el programa d’activitats que hi trobareu és molt ampli, incloent-hi un munt de tallers per als més petits. També han habilitat zona de pícnic, amb servei de bar, on us vendran les tradicionals botifarres d’herbes, i per fer més fàcil l’accés al recinta han habilitat un trenet per arribar fins el Castell. Així doncs us proposem que feu cap a Santa Margarida i els Monjos, que està molt a la vora de Vilafranca del Penedès, prop també del riu Foix. I allà trobareu, a més de la fira, un antic castell del segle IX, el mateix on va néixer Sant Ramon de Penyafort, que al segle XVI fou reconvertit en convent dominic i després en finca agrícola. Després fou abandonat i cedit a l’ajuntament que l’està restaurant. El seu senzill pati, l’esglèsia blanca i el jardí modest i petit, no són gran cosa, però si que ho és poder gaudir en aquest marc del Remeiart, la Fira d’herbes remeieres de Santa Margarida i els Monjos. Per anar fins el Castell de Penyafort el millor que podeu fer, des de Barcelona, es agafar l’autopista AP-7, en direcció Tarragona, i sortir passat Vilafranca del Penedès. Anireu llavors cap a Santa Margarida i els Monjos per l’antiga N-340, atenció, no la moderna circumval·lació, sinó l’antiga carretera seguint direcció sud. Entrareu al poble de Els Monjos, que haureu de travessar i anireu cap a l’agregat de La Ràpita, i just a la rotonda d’entrada trobareu una benzinera i, a mà esquerra, els cartells indicadors del camí cap al Castell. El camí, primer asfaltat i després una bona pista de terra, és fàcil i ample. Però donada l’afluència de gent s’habilitaran zones d’aparcament abans d’arribar al Castell mateix. Si no us agrada el menú de la fira podeu probar el del Racó de la Cigonya, una mica adreçat a noces, és cert, o els menús del Restaurante Paco, o els del bar l’Arc, més informal. No lluny d’aquí, per completar el dia, teniu el pantà del Foix, parc natural, amb el poble medieval de Castellet. I tampoc no gaire llunyà està el conjunt monumental d’Olèrdola. Bona excursió pel Penedès!.

Al sur de Santa Margarida i els Monjos, cerca de Vilafranca del Penedès, al lado del rio Foix, está el castillo que vio nacer a San Raimundo de Penyafort. En el XVI feu convertido en un convento dominico. Luego en finca agrícola. Abandonado y cedido al ayuntamiento que lo está restaurando. Su patio sencillo, el jardincillo modesto, pequeño, no són gran cosa, pero si pasais por allí este domingo de junio, encontrareis una bonita feria de hierbas y remedios naturales, llamada Remeiart.  Además os enseñaran el castillo por dentro. Es el único dia que está abierto mientras duren las obras. Atención también a los itinerarios de naturaleza cerca del rio.

To the south of Santa Margarida i els Monjos, near Vilafranca del Penedès, next to the river Foix, there is the castle that where Saint Raimundus of Penyafort was born. In the XVIth turned into a Dominican monastery. Then in agricultural estate. Left and yielded to the town hall that is restoring it. It has a simple court, the modest, small garden. Not very great things, but if you come there on the next Sunday of June, the day of Remeiart they were showing it to you. It is the only day that is opened while the works last. Attention also to the itineraries of nature near the river.

Fira Remeiart a Penyafort


remeiart

Un xic més avall de Santa Margarida i els Monjos, vora Vilafranca del Penedès, s’alça, al costat mateix del riu Foix, un antic castell del segle IX, on va néixer Sant Ramon de Penyafort. Al segle XVI fou reconvertit en convent dominic i després en finca agrícola. Després fou abandonat i cedit a l’ajuntament que l’està restaurant. El seu senzill pati, l’esglèsia blanca i el jardinet modest i petit, no són gran cosa, però si passeu per allà aquest proper diumenge 21 de juny podreu gaudir del Remeiart que és la Fira d’herbes remeieres de Santa Margarida i els Monjos. Es celebra cada tercer diumenge del mes de juny al Castell de Penyafort i esdevé un punt de trobada de totes aquelles persones que treballen amb les herbes remeieres des de qualsevol vessant. La Fira ve acompanyada d’un programa gastronòmic anomenat Cuines i Tapes del Remeiart que es duu a terme durant els dies previs a la fira als bars i restaurants del municipi, on s’ofereixen tapes i menús elaborats amb herbes remeieres i que aplega un gran nombre de visitants i públic local. I què podem trobar a la fira?. Doncs, per exemple, una caminada de reconeixement de plantes silvestres medicinals, comestibles i les tòxiques, que sortirà a les 9 del matí del Castell de Penyafort, a càrrec de Jean-François Henry. La fira estarà oberta de 10.00 a 20.00 hores ininterrompudament. Podeu trobar-hi tota mena de productes fets amb herbes remeieres. També tallers i jocs infantils sobre natura i herbes, xerrades, visites guiades al castell i moltes altres activitats que es repetiran diverses vegades al matí, i a la tarda. Més informació a promocio@smmonjos.cat. Durant tota la jornada hi haurà un servei de bar amb venda de botifarra d’herbes i empedrat remeier. També s’habilitarà una zona de pícnic i un àrea infantil de jocs creatius. Podeu arribar al castell fer ús del servei de transport amb trenet turístic. Per anar fins el Castell de Penyafort el millor que podeu fer, des de Barcelona, es agafar l’autopista AP-7, en direcció Tarragona, i sortir passat Vilafranca del Penedés. Anireu llavors cap a Santa Margarida i els Monjos per l’antiga N-340, atenció, no la moderna circumvalació, sinó l’antiga carretera seguint direcció sud. Entrareu al poble de Els Monjos, que haureu de travessar i anireu cap a l’agregat de La Rápita, i just a la rotonda d’entrada trobareu una benzinera i, a mà esquerra, els cartells indicadors del camí cap al Castell. El camí, primer asfaltat i després una bona pista de terra, és fàcil i ample. Però donada l’afluència de gent s’habilitaran zones d’aparcament abans d’arribar al Castell mateix. Si no us agrada el menú de la fira podeu probar el del Racó de la Cigonya, una mica adreçat a noces, és cert, o els menús del Restaurante Paco, o els del bar l’Arc, més informal. No lluny d’aquí, per completar el dia, teniu el pantà del Foix, parc natural, amb el poble medieval de Castellet. I tampoc no gaire llunyà està el conjunt monumental d’Olèrdola. Bona excursió pel Penedès!.

Al sur de Santa Margarida i els Monjos, cerca de Vilafranca del Penedès, al lado del rio Foix, está el castillo que vio nacer a San Raimundo de Penyafort. En el XVI feu convertido en un convento dominico. Luego en finca agrícola. Abandonado y cedido al ayuntamiento que lo está restaurando. Su patio sencillo, el jardincillo modesto, pequeño, no són gran cosa, pero si pasais por allí este domingo de junio, encontrareis una bonita feria de hierbas y remedios naturales, llamada Remeiart.  Además os enseñaran el castillo por dentro. Es el único dia que está abierto mientras duren las obras. Atención también a los itinerarios de naturaleza cerca del rio.

To the south of Santa Margarida i els Monjos, near Vilafranca del Penedès, next to the river Foix, there is the castle that where Saint Raimundus of Penyafort was born. In the XVIth turned into a Dominican monastery. Then in agricultural estate. Left and yielded to the town hall that is restoring it. It has a simple court, the modest, small garden. Not very great things, but if you come there on the next Sunday of June, the day of Remeiart they were showing it to you. It is the only day that is opened while the works last. Attention also to the itineraries of nature near the river.

La font gran de Taradell


font_gran_taradell

Al mig de la plana d’Osona, però tocant el Montseny, hi ha la bella vila de Taradell. No és un poble gran però si que te racons bonics. I, com que ens agrada Taradell us en volem descriure alguns. Com per exemple, i per començar, la bonica àrea de lleure de la Font Gran, situada a tocar de la població, a la riba de la riera de Taradell, i que és un dels llocs més bonics del poble. És un indret ombrívol, fresc a l’estiu, amb una font d’aigua boníssima. Els plàtans asseguren una bona protecció contra el sol i, a més hi trobareu el plàtan centenari de més de 20 metres d’alçada, arbre catalogat com a monumental de Catalunya. Un lloc íntim i reduït, ideal per un dinar familiar, un pícnic. Només hi ha dues taules de pedra i prou, i l’aigua de la font. Tot plegat petit, però encisador. El nucli antic no és res de l’altre món, però conserva cases del XVI, XVII i XVIII, amb llindars de pedra escrits, i una torre de la muralla, la Torre de Don Carles, també coneguda com la Torre de la presó. I encara, un xic al final del poble, la petita església romànica de Sant Quirze. Si us agrada caminar, podeu anar fins el castell de Taradell, conegut popularment per Castell de Can Boix, nom de la casa de pagès propera. Es tracta d’un edifici medieval dalt d’un turó amb bones vistes. Properes al castell hi ha unes balmes conegudes com les Cuines d’en Rocaguinarda, que van servir moltes vegades de refugi o amagatall del bandoler Perot Rocaguinarda entre els anys 1606 i 1610 quuan actuava com a cap de quadrilla dels Nyerros. Precisament la festa major del poble, a finals d’agost, coincideix amb la diada dita d’en Toca-sons, en honor del famós bandoler de la contrada. Aquella jornada tot volta sobre aquesta figura mítica, que ronda, trabuc en mà, pels carrers del poble. Però tota la setmana hi ha un munt d’activitats de tota mena. Mercat medieval, jornada d’intercanvi de jocs i joguines alternatives, espectacles, animació de carrer, música i concerts, els típics balls de festa major, circ, gegants… També és molt bonica la diada dels Tonis, al gener. A Taradell hi arribareu molt fàcilment  si seguiu l’autovia de l’Ametlla, desviant-vos abans d’arribar a Vic, a la dreta, ben senyalitzat. Per dinar, al poble, hi ha uns quants restaurants, tots molt recomanables, com ara el Terra Endins, o el La Roca. També algunes pizzeries i una brasseria. Menció a banda mereix la famosa carnisseria Codina, un referent de qualitat a tota la comarca. No marxeu sense una botifarra, un xoricet o una llonganissa. Si us calgués dormir heu de saber que Taradell disposa d’alguns allotjaments rurals i d’un magnífic càmping, molt familiar, el La Vall. Si voleu completar el dia podeu visitar la magnífica església romànica del poblet de Santa Eugènia de Berga, a tocar de Taradell, o bé anar fins a Vic, la capital d’Osona, on hi ha tota una ciutat medieval esperant-vos, amb un temple romà, una catedral amb pintures de Sert, increibles, i un museu diocesà ple d’obres d’art fabuloses. A pocs kms. de Taradell el Parc Natural del Montseny espera les famílies amants de la natura. Bona estada a Taradell!.

Taradell es una bonita población de Osona, a pies del Montseny, cerca de Seva. Se llega muy fácilmente por la autovía de la Ametlla, desviándonos antes de llegar a Vic. En Taradell hay buenos sitios que visitar pero nos gusta especialmente la llamada fuente grande, con sus plátaneros centenarios y un par de mesas de piedra, cerca de la fuente. Un lugar fresco, amable, íntimo. Para un pícnic en família, reducido. También interesante el casco antíguo y para familias andarinas la subida al castillo de Taradell, en un alto altozano. Si vais a Taradell en verano, además de la sombra de los árboles de la fuente grande, gozareis de una magnífica fiesta mayor a finales de agosto, con una espléndida programación de actos y actividades para los niños. El punto álgido es el día y la Fiesta llamada de  Tocasons, un famoso bandolero de la zona. Aquella jornada todo gira sobre esta figura mítica, que ronda, trabuco en mano, por las calles del pueblo. Pero toda la semana habrá un montón de actividades de todo tipo. Mercado medieval, jornada de intercambio de juegos y juguetes alternativos, espectáculos, animación en la calle, música y conciertos, así como los típicos bailes de fiesta mayor, espectáculos de circo, o gigantes…  Para comer, en el pueblo, hay varios restaurantes, todos muy recomendables, como el Terra Endins, o La Roca. También algunas pizzerías y una braseria. Si os fuera necesario dormir aquí debeis saber que Taradell dispone de algunos alojamientos rurales y de un magnífico camping, muy familiar, el La Vall. Os recomendamos comprar embutidos en la carniceria Codina, un referente comarcal.

Remeiart al Castell de Penyafort


remeiart

Un xic més avall de Santa Margarida i els Monjos, vora Vilafranca del Penedès, s’alça, al costat mateix del riu Foix, un antic castell del segle IX, on va néixer Sant Ramon de Penyafort. Al segle XVI fou reconvertit en convent dominic i després en finca agrícola. Després fou abandonat i cedit a l’ajuntament que l’està restaurant. El seu senzill pati, l’esglèsia blanca i el jardinet modest i petit, no són gran cosa, però si passeu per allà aquest proper diumenge de juny podreu gaudir del Remeiart que és la Fira d’herbes remeieres de Santa Margarida i els Monjos. Es celebra cada tercer diumenge del mes de juny al Castell de Penyafort i esdevé un punt de trobada de totes aquelles persones que treballen amb les herbes remeieres des de qualsevol vessant. La Fira ve acompanyada d’un programa gastronòmic anomenat Cuines i Tapes del Remeiart que es duu a terme durant els dies previs a la fira als bars i restaurants del municipi, on s’ofereixen tapes i menús elaborats amb herbes remeieres i que aplega un gran nombre de visitants i públic local. I què podem trobar a la fira?. Doncs, per exemple, una caminada de reconeixement de plantes silvestres medicinals, comestibles i les tòxiques, que sortirà a les 9 del matí del Castell de Penyafort, a càrrec de Jean-François Henry. La fira estarà oberta de 10.00 a 20.00 hores ininterrompudament. Podeu trobar-hi tota mena de productes fets amb herbes remeieres. També tallers i jocs infantils sobre natura i herbes, xerrades, visites guiades al castell i moltes altres activitats que es repetiran diverses vegades al matí, i a la tarda. Més informació a promocio@smmonjos.cat. Durant tota la jornada hi haurà un servei de bar amb venda de botifarra d’herbes i empedrat remeier. També s’habilitarà una zona de pícnic i un àrea infantil de jocs creatius. Podeu arribar al castell fer ús del servei de transport amb trenet turístic. Per anar fins el Castell de Penyafort el millor que podeu fer, des de Barcelona, es agafar l’autopista AP-7, en direcció Tarragona, i sortir passat Vilafranca del Penedés. Anireu llavors cap a Santa Margarida i els Monjos per l’antiga N-340, atenció, no la moderna circumvalació, sinó l’antiga carretera seguint direcció sud. Entrareu al poble de Els Monjos, que haureu de travessar i anireu cap a l’agregat de La Rápita, i just a la rotonda d’entrada trobareu una benzinera i, a mà esquerra, els cartells indicadors del camí cap al Castell. El camí, primer asfaltat i després una bona pista de terra, és fàcil i ample. Però donada l’afluència de gent s’habilitaran zones d’aparcament abans d’arribar al Castell mateix. Si no us agrada el menú de la fira podeu probar el del Racó de la Cigonya, una mica adreçat a noces, és cert, o els menús del Restaurante Paco, o els del bar l’Arc, més informal. No lluny d’aquí, per completar el dia, teniu el pantà del Foix, parc natural, amb el poble medieval de Castellet. I tampoc no gaire llunyà està el conjunt monumental d’Olèrdola. Bona excursió pel Penedès!.

Al sur de Santa Margarida i els Monjos, cerca de Vilafranca del Penedès, al lado del rio Foix, está el castillo que vio nacer a San Raimundo de Penyafort. En el XVI feu convertido en un convento dominico. Luego en finca agrícola. Abandonado y cedido al ayuntamiento que lo está restaurando. Su patio sencillo, el jardincillo modesto, pequeño, no són gran cosa, pero si pasais por allí este domingo de junio, encontrareis una bonita feria de hierbas y remedios naturales, llamada Remeiart.  Además os enseñaran el castillo por dentro. Es el único dia que está abierto mientras duren las obras. Atención también a los itinerarios de naturaleza cerca del rio.

To the south of Santa Margarida i els Monjos, near Vilafranca del Penedès, next to the river Foix, there is the castle that where Saint Raimundus of Penyafort was born. In the XVIth turned into a Dominican monastery. Then in agricultural estate. Left and yielded to the town hall that is restoring it. It has a simple court, the modest, small garden. Not very great things, but if you come there on the next Sunday of June, the day of Remeiart they were showing it to you. It is the only day that is opened while the works last. Attention also to the itineraries of nature near the river.

San Clemente


san_clemente

La Manxa és una regió d’Espanya injustament menyspreada i poc coneguda. Però a nosaltres és un dels llocs on més ens agrada passar un cap de setmana llarg o unes petites vacances. És ben cert que a l’hivern fa molt fred, i massa calor a l’estiu, però és un destí familiar molt clar de primavera i, una mica menys de tardor. A la primavera, a La Manxa, hi ha de tot: ocells, vegetació, aigua i bon temps. Els monuments, com els parcs naturals, i son tot l’any. I d’un poble monumental, excepcional, increible, volem parlar-vos avui. Es tracta de San Clemente, una vila renaixentista, idealment situada per servir de parada en una anada de València a Madrid, o en una ruta de Barcelona a Andalusia. Perquè San Clemente està al peu de l’autovia A-43, la que va del poble d’Alarcón a Manzanares. Aquesta autovia, doncs, connecta València amb Ciutad Real, i és una drecera molt recomanable si penseu anar a Andalusia. Uns 200 kms. menys que passant via Madrid o Múrcia. I per quina raó parar en aquest racó perdut de món?. Fàcil. La vila te un seguit de monuments que podem contar entre els millors de l’estat en l’art renaixentista. la plaça major, per exemple, amb l’esplèndit ajuntament vell, (a la foto), o les portes d’accés. O l’església, també de l’època. No son pocs, a més, els palaus, les cases senyorials i els convents que adornen, amb les seves portades i blasons els carrers de la ciutat. Tot plegat un bonic conjunt. Tot ell declarat monument artístic nacional. Per si això fora poc aquest edifici citat alberga en el seu interior un museu d’obra gràfica recollida per l’Antonio Pérez amb làmines de primeres figures de l’art contemporani, com ara Brossa, Miralles, Saura, Equipo Crónica… S’ha de veure!. El museu de l’objecte trobat és un altre reclam del poble. Per pocs diners els veureu tots dos. La gastronomia del lloc és fabulosa. La Manxa dona bones carns i bona horta. A costat de l’ajuntament vell, en plena plaça, un allotjament amb restaurant senzill, net, correcte, com els d’abans, sense pretensions. Bona cuina i habitacions amb bany. Es tracta de l’antiga Posada del Reloj. Molt interessant. L’Hostal Milan és un altre d’aquests establiments senzills, cuidats, però sense luxes, que trobareu en aquestes terres. De la mateixa família l’Hotel Milan te més pretensions, a preus de riure. Bona teca i bones habitacions, entre elles una familiar. La Casa de los Acacio és un d’aquells antics palaus nobles amb portalada i escut dels que us hem parlat. Allotjament luxós i restaurant recomanat i recomanable, sense que us hagueu de quedar a rentar els plats. Si sou colla i preferiu una casa rural, també n’hi ha unes quantes de ben boniques, com ara Alcañiz, o bé El Tesorillo, bonica i estratègicament situada, o La Aldea, més que una casa una maravella. I què més es pot fer a la zona?. Doncs visitar el castell i el poble de Belmonte, molt proper, o els molins de vent de Campo de Criptana, Mota del Cuervo i altres pobles manxecs, o les llacunes d’aquesta terra, com ara les de Ruidera, o les de Pedro Muñoz. O viure la seva setmana santa, i les festes del dilluns de pasqua o de pentacosta en que la imatge de la verge de Rus, que dona nom al riu i l’ermita va i ve, amunt i avall. O fer la ruta de Don Quijote, per Tomelloso, Argamasilla, El Toboso o Puerto Lápice. Descobrireu una terra amigable, acollidora i gens massificada.

La Mancha es una región de España injustamente despreciada y poco conocida. Pero a nosotros es uno de los lugares donde más nos gusta pasar un fin de semana largo o unas pequeñas vacaciones. Es cierto que en invierno hace mucho frío, y demasiado calor en verano, pero es un destino familiar muy claro de primavera y, algo menos, de otoño. En primavera, en La Mancha, hay de todo: pájaros, vegetación, agua y buen tiempo. Los monumentos, como los parques naturales, son de todo el año. Y disfrutareis de un pueblo monumental, excepcional, increíble, del que queremos hablaros hoy. Se trata de San Clemente, una villa renacentista, idealmente situada para servir de parada en una ida de Valencia a Madrid, o en una ruta de Barcelona a Andalucía. Porque San Clemente está al pie de la autovía A-43, la que va del pueblo de Alarcón en Manzanares. Esta autovía, pues, conecta Valencia con Ciutad Real, y es un atajo muy recomendable si piensas ir a Andalucía. Unos 200 kms. menos que pasando vía Madrid o Murcia. ¿Y por qué razón parar en este rincón perdido del mundo?. Fácil. La villa tiene una serie de monumentos que podemos contar entre los mejores del estado en el arte renacentista. la plaza mayor, por ejemplo, con el espléndido ayuntamiento viejo, (en la foto), o las puertas de acceso. O la iglesia, también de la época. No son pocos, además, los palacios, las casas señoriales y los conventos que adornan, con sus portadas y blasones las calles de la ciudad. Todo ello un bonito conjunto. Todo él declarado monumento artístico nacional. Por si esto fuera poco este edificio citado alberga en su interior un museo de obra gráfica recogida por Antonio Pérez con láminas de primeras figuras del arte contemporáneo, como Brossa, Miralles, Saura, Equipo Crónica … Hay que verlo. El museo del objeto encontrado es otro reclamo del pueblo. Por poco dinero veréis ambos. La gastronomía del lugar es fabulosa. La Mancha ofrece buenas carnes y buena huerta. A lado del ayuntamiento viejo, en plena plaza, un alojamiento con restaurante sencillo, limpio, correcto, como los de antes, sin pretensiones. Buena cocina y habitaciones con baño. Se trata de la antigua Posada del Reloj. Muy interesante. El Hostal Milan es otro de estos establecimientos sencillos, cuidados, pero sin lujos, que se encuentran en estas tierras. De la misma familia, el Hotel Milan tiene más pretensiones, a precios de risa. Buena comida y buenas habitaciones, entre ellas una familiar. La Casa de los Acacio es uno de esos antiguos palacios nobles con portada y escudo de los que os hemos hablado. Alojamiento lujoso y restaurante recomendado y recomendable, sin que os hayáis quedar a lavar los platos. Si sois grupo y preferís una casa rural, también hay unas cuantas de bien bonitas, como Alcañiz, o bien El Tesorillo, bonita y estratégicamente situada, o La Aldea, más que una casa una maravilla. ¿Y qué más se puede hacer en la zona?. Pues visitar el castillo y el pueblo de Belmonte, muy cercano, o los molinos de viento de Campo de Criptana, Mota del Cuervo y otros pueblos manchegos, o las lagunas de esta tierra, como las de Ruidera, o las de Pedro Muñoz . O vivir su Semana Santa, y las fiestas del lunes de pascua o de Pentecostés en que la imagen de la virgen de Rus, que da nombre al río y la ermita, va y viene, arriba y abajo. O hacer la ruta de Don Quijote, por Tomelloso, Argamasilla, El Toboso o Puerto Lápice. Descubriréis una tierra amigable, acogedora y nada masificada.

Baeza i Úbeda, el renaixement


baeza

Un dia, quan us vagi bé, heu de pensar de muntar un pont llarg, unes vacances de Setmana Santa, o fins unes vacances d’estiu a Baeza, i la seva zona. Perquè Baeza és una bellíssima ciutat monumental. És, de fet, una de les ciutats més boniques d’Espany i, si m’apureu, d’Europa. I no només és això. Per si fos poc, te una altra vila a tocar, a només 7 kms. que és la seva bessona, una altra maravella andalusa. Úbeda, que es troba només a 7 km. Totes dues ciutats són patrimoni de la humanitat, i s’ho mereixen. Són com els dos sols d’un sistema planetari. Brillen juntes en el firmament de l’art d’Andalusia. Baeza és monumental, renaixentista, educada, espectacular. La llista dels seus monuments és inesgotable. No hi caben tots. No hi ha un pam que no tingui un palau, una esglèsia, una plaça que mereixin una visita. Teniu la catedral, la plaça amb la font renaixentista de Santa Maria, una petita obra d’art. La monumental plaça de la carniceria, amb la font dels lleons al mig, amb la porta de Carles V. Teniu el palau del Jabalquinto, antiga universitat on ensenyà Machado. Teniu la universitat, amb la seva capella, l’edifici de les escribanies, l’ajuntament… bé, ja ho veieu, inesgotable. Us recomanem que passejeu serenament per Baeza, lentament. Degustant-ne la seva admirable bellessa. I, quan acabeu, ja ho sabeu, no oblideu de fer una visita a la seva germana bessona, Úbeda. Aquesta altra vila és una joia d’art feta pedra. Un ciutat amb molt de senyoriu. També cal recòrrer-la amb calma, sense preses, degustant cada carrer, cada palau, cada detall artístic. Perquè Úbeda està farcida de palaus. d’esglèsies, com ho està Baeza. Hi ha la renaixentista del Salvador, la de Santa Maria de l’Alcazar i moltes més. Però també cal gaudir dels seus carrers àrabs, amb patis amagats, places i placetes, cases símples, encalades. Perquè Úbeda i Baeza son la Andalusia més monumental, la de les grans construccions en pedra, la que fou més rica durant els segles XVII i XVIII, i això es nota. Aneu a Úbeda i Baeza per València i Alcaraz, per la nacional que travessa la millor Mancha. O bé, més ràpida, per la nova autovia que pasa per San Clemente i Argamasilla. Son 700 kms. Visiteu aquestes dues viles excepcionals i després ja ens direu quina us ha agradat més. Si us queden dies, si destineu al lloc unes vacances, podeu fer un volt per Jaén, la capital, o per Sierra Mágina, un espai natural increible i desconegut, o bé per la Serra de Cazorla, un parc natural magnífic, que no està molt lluny, gens lluny de fet. Nosaltres hem dormit a l’hotel Campos de Baeza, un quatre estrelles, amb categoria de tres, als afores, però molt econòmic. El personal és amable, es desviu, i encabeixen la família. A l’estiu es veu que és molt sorollós. A l’hivern gens. Però sens dubte hi ha establiments millors, com ara el Baeza Monumental, o el palauet Puerta de la Luna. A Úbeda també hi ha bons hotels amb encant, i d’altres amb un disseny innovador, o fins i tot un parador de turisme. Per menjar trobareu tota mena de locals. Però ara us en recomanarem un de singular. Es tracta d’un bar de tapes, petitó, amagat en un carreró de Baeza: el Arcediano. El porta un singular personatge, mestre de la comunicació, aixerit i polivalent, en Ramon. A la cuina la Trini, i mitja família, asseguren la ràpida sortida i servei de les delicioses tapes i montaditos que podreu disfrutar per un preu irrisori, ridícul. Encara que el local sigui petit, encara que estigui ple fins la bandera, en Ramon, que mai perd el somriure, us atendrà amb diligència. Potser haureu d’estar drets, potser haureu de buidar-vos vosaltres mateixos la taula. Però el vi que probareu, les canyes ben servides, el menjar típic, de tapes, boníssim, faran que valgui la pena.Hi arribareu passant sota l’arc de la torre del rellotge, al passeig de Baeza. Difícil de trobar. Entreu al carreró anomenat de la Barbacana. Allà està el Arcediano. A més d’aquest local a Baeza, i a la fabulosa Úbeda, segur que trobareu tot allò que us faci falta per omplir la panxa. Però nosaltres només vam anar al bar d’en Ramon, per sentir-lo tocar la bocina quan algú li dona propina, o veure’l desempallegar-se amb gràcia darrera la seva barra. Molt recomanable!.

Baeza es una bellísima ciudad monumental. Es la gemela de la otra maravilla andaluza, Úbeda, que se encuentra sólo a 7 km. Ambas ciudades son patrimonio de la humanidad, y se lo merecen. Son como los dos soles de un sistema planetario. Brillan juntas en el firmamento del arte de Andalucía. Baeza es monumental, renacentista, educada, espectacular. La lista de sus monumentos es inagotable. No caben todos. No hay un palmo que no tenga un palacio, una iglesia, una plaza que merezcan una visita. Tiene la catedral, la plaza con la fuente renacentista de Santa Maria, la de los leones, el palacio de Jabalquinto, (en la foto), la universidad, las escribananias, el ayuntamiento … bien, ya lo veis, inagotables. Pasear serenamente por Baeza és una delícia. Hay que contemplar su belleza lentamente. Y no olvidar hacer una visita a su gemela, Úbeda. Después ya nos diréis cual os ha gustado más. Si les quedan días pueden dar un paseo por Jaén, la capital, o por Sierra Mágina, un espacio natural increíble y desconocido, o bien por Cazorla, un parque natural magnífico, que no está muy lejos. Nosotros dormimos en el hotel Campos de Baeza, un cuatro estrellas, con categoria de tres, pero muy economico. El personal és amable, se desvive, y cabe toda la família. Se ve que en verano hay mucho ruido. En onvierno no. Sin duda hay establecimientos mejores, como el Baeza Monumental, o el Puerta de la Luna. En Úbeda también encontrareis hoteles con encanto, o con un disseño innovador, o un parador de turismo. Para comer hay tota clase de locales. Pero os queremos recomendar de corazón uno de bién singular. Se trata de un bar de tapas, pequeño, escondido en una calleja de Baeza: el Arcediano. Lo regenta un singular personaje, maestro de la comunicación, vivo, espavilado y polivalente, que atiende al nombre de Ramon. En la cocina está Trini, y media família. Aseguran un servicio rápido de deliciosas tapas y montaditos, que disfrutareis por un precio irrisorio, ridículo. Aún con el local lleno, Ramon, que nunca pierde la sonrisa, os atenderá con suma diligéncia. Quizás estareis de pie, quizás debereis recoger vosotros la mesa, pero el vino que os pondrá, la caña bién tirada, y la comida, única, siempre de tapas, buenísima, haran que ir allí os valga la pena. Habrá otros buenos bares y restaurantes en la maravillosa Baeza, y en la fabulosa Úbeda, pero nosotros fuimos a ese, al bar de Ramon. Magnífico.

Juguem a Terrassa?


A la vila de Terrassa, que està molt a prop de Barcelona i la seva àrea, hi fan una de les fires de Nadal per a infants més sugestives de Catalunya. El saló per a la infància i la joventut Juguem!. S’esdevindrà els dies de passades les primeres festes, un xic més tard que els altres salons. Això pot ser interessant, si ja no sabeu què fer a casa. En concret en podreu gaudir entre el 29 de desembre i el 4 de gener. Obre cada tarda, matins no, de 16:30 a 21:00 hores. El trobareu al recinte firal de Terrassa, al passeig del vint-i-dos de juliol, número 265, on arribareu fàcilment per l’autopista de Manresa, la C-18. Quedareu bocabadats de l’espai tan gran que hi ha. Tot ple d’atraccions i espectacles pensats expressament per la canalla. Podeu demanar més informació al tèl: 93.733 .98.36, o per correu: fsoler@cambraterrassa.es. Cada any hi ha un tema que fa de fil conductor que orienta tots els tallers, els jocs i les activitats. L’any 2010 son els follets i els altres éssers fantàstics del bosc. Porteu els vostres nens i nenes al Juguem de Terrassa i faran tallers tan bonics com ara plantar llavors, cuina, perfums, xapes o jocs gegants.  També podeu fer un volt per la plaça nova, on hi han instal·lades les paradetes de la tradicional fira d’hivern, amb moltes activitats infantils també. A més, si aneu disposats a passar el dia a Terrassa, podreu visitar la Cartoixa de Vallparadís al mateix centre de la ciutat i, al seu voltant, el magnífic parc de Vallparadís, un dels més bonics no ja de la ciutat, sinó de Catalunya. El parc te un riuet, un petit llac, i un tren en miniatura. Hi ha molta gespa, espai per còrrer i una zona de pic-nic. També un curiós indret dedicat a fer experiments de ciències. Molt a la vora del parc, per arrodonir el dia,  podeu visitar el conjunt de les esglésies de l’antiga Egara. unes esglésies romàniques que son una maravella de primer ordre. Si encara us quedes temps, podeu arribar-vos fins el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Quedareu bocabadats del que hi ha. Animeu-vos, que terrassa està a tocar de Barcelona, només a 30 kms. per autovia. També fàcil anar-hi en tren. Apa!. Cap a Terrassa!.

En la villa de Terrassa, que está muy cerca de Barcelona y su área, hacen una de las ferias de Navidad para niños más sugestivas de Cataluña. El salón para la infancia y la juventud, ¡Jugamos!. Tendrá lugar los días después de las primeras fiestas, un poco más tarde que los otros salones. Esto puede ser interesante, si ya no sabeis qué hacer en casa. En concreto podréis disfrutarlo entre el 29 de diciembre y el 4 de enero. Abre cada tarde, no por las mañanas, de 16:30 a 21:00 horas. Lo encontraréis en el recinto ferial de Terrassa, en el paseo del 22 de julio, número 265,  a donde llegareis fácilmente por la autopista de Manresa, la C-18. Quedaréis boquiabiertos del espacio tan grande que hay. Todo lleno de atracciones y espectáculos pensados expresamente para los niños. Pueden solicitar más información en el tel: 93 733 .98.36, o por correo: fsoler@cambraterrassa.es. Cada año hay un tema que hace de hilo conductor y que orienta todos los talleres, los juegos y las actividades. En el año 2010 son los duendes y los otros seres fantásticos del bosque. Traed vuestros niños y niñas al Jugamos de Terrassa y realizarán talleres tan bonitos como plantar semillas, cocina, perfumes, chapas o juegos gigantes. También pueden dar un paseo por la plaza nueva, donde hay instaladas las paradas de la tradicional feria de invierno, con muchas actividades infantiles también. Además, si vais dispuestos a pasar el día en Terrassa, podréis visitar la Cartuja de Vallparadís en el mismo centro de la ciudad y, a su alrededor, el magnífico parque de Vallparadís, uno de los más bonitos no ya de la ciudad, sino de toda Cataluña. El parque tiene un riachuelo, un pequeño lago, y un tren en miniatura. Hay césped, espacio para correr y una zona de pic-nic. También un curioso lugar dedicado a hacer experimentos de ciencias. Muy cerca del parque, para redondear el día, se puede visitar el conjunto de las iglesias de la antigua Egara. Unas iglesias románicas que son una maravilla de primer orden. Si aún os queda tiempo, podeis llegaros hasta el Museo de la Ciencia y de la Técnica de Cataluña. Quedaréis boquiabiertos de lo que hay allí. Animaros, que Terrassa está muy cerca de Barcelona, sólo a 30 kms. por autovía. También fácil ir en tren.