Dingle península


La Dingle península és un racó apartat i ferèstec d’Irlanda, que vàrem recòrrer un estiu en que vàrem anar a aquesta meravellosa illa verda. Ens vam dedicar a seguir la Wild Ocean Route, la mítica carretera de la costa, no apta per a pusil·lànims o cardíacs. Vistes fabuloses, bona carretera, però estreta amb ganes. Per veure bé la península de Dingle podeu sortir des de la mateixa ciutat de Dingle, la capital de la zona. Seguint la carretera cap a l’oest anem tota l’estona penjats per una carretera força estreta a mig aire sobre una mar blau marí, profunda. Pedres i gavines. Arribem a la punta del cap de Clogher i veiem entre les ones les Illes de Blasket. Si voleu saber més sobre aquestes illes visiteu el Blasket Centre al poblet de parla Gaeltacht Dunquin (Dún Chaoin en celta). Les illes estaven habitades fins el 1953. Ara son refugi d’aus marines i un lloc perfecte per veure balenes. Encara podeu coneixer-les millor si agafeu el ferry que surt del mateix port de Dunquin. En menys de mitja hora, amb bona mar, sereu allà. Podreu caminar per la Great Blasket, amb les restes de cases i edificacions, amb les seves foques, les roques, les cales amagades. Baixem cap a l’altre costat, la cara nord de la zona. Hi ha pobles com Murreagh amb boniques badies sorrenques. Torneu a Dingle per alguna de les boniques carreteres interiors que creuen les landes. Podeu dinar allà. Per sortir d’aquesta zona teniu dues alternatives. Pels valents travessar pel Connor Pass. Pels més conservadors seguir el camí d’entrada. El Connor Pass és un petit pas de muntanya, amb una carretera on només hi cap un cotxe. Una missió impossible. Roca viva excavada amb dinamita. Vistes corprenedores. Si heu estat valents el premi és l’extrany oratori de Gallarus, a la imatge, molt primitiu, rupestre, fascinant. I tot seguit aneu cap a Castlegregory i la península de Ballycurrane, amb dunes de sorra, platges llargues i natura arreu. Dingle i la seva península us encantarà, i el Connor Pass si us atreviu!. A Dingle, nosaltres, dinàrem a The Goat, un cafè ara lamentablement tancat. No vam anar al millor, situat al port de Dingle, al Mall. Es diu The Chart i és molt bo, però car.

La Dingle península está situada en Irlanda. Forma parte de la Wild Ocean Route, la mítica carretera de la costa, no apta para cobardes. Ahora bién, ofrece a cambio una vistas fabulosas y es una buena carretera, estrecha a tramos. Podemos salir de la ciudad de Dingle, la capital de la zona. Yendo al oeste pasamos por una maravillosa carretera bordeando el mar. Piedras y gaviotas. Se llega hasta el cabo de Clogher i vemos las Islas de Blasket. Podeis visitar el Blasket Center en Dunquin (Dún Chaoin en celta). Les islas estan desabitadas desde 1953. Hay un ferry que sale de Dunquin y en media hora os lleva a la Great Blasket Más adelante está Murreagh con bonitas playas. Volved a Dingle por la carretera interior. Después teneis dos alternativas. Ir por el Connor Pass o no. El Connor Pass es n puerto de muntaña, con una carretera donde solo cabe un vehículo. Una misión imposible. Roca viva excavada a dinamita. Vistas bestiales. El premio es el oratorio de Gallarus, ver en la imagen, primitivo, rupestre, fascinante. Y Castlegregory, con la península de Ballycurrane, y sus dunas de arena i naturaleza salvaje junto al mar. Nosotros, en Dingle, cominos en The Goat, un cafè lamentablemente cerrado. El mejor es The Chart, bueno, muy bueno, pero caro.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s