Dingle península

La Dingle península és un racó apartat i ferèstec d’Irlanda, que vàrem recòrrer un estiu en que vàrem anar a aquesta meravellosa illa verda. Ens vam dedicar a seguir la Wild Ocean Route, la mítica carretera de la costa, no apta per a pusil·lànims o cardíacs. Vistes fabuloses, bona carretera, però estreta amb ganes. Per veure bé la península de Dingle podeu sortir des de la mateixa ciutat de Dingle, la capital de la zona. Seguint la carretera cap a l’oest anem tota l’estona penjats per una carretera força estreta a mig aire sobre una mar blau marí, profunda. Pedres i gavines. Arribem a la punta del cap de Clogher i veiem entre les ones les Illes de Blasket. Si voleu saber més sobre aquestes illes visiteu el Blasket Centre al poblet de parla Gaeltacht Dunquin (Dún Chaoin en celta). Les illes estaven habitades fins el 1953. Ara son refugi d’aus marines i un lloc perfecte per veure balenes. Encara podeu coneixer-les millor si agafeu el ferry que surt del mateix port de Dunquin. En menys de mitja hora, amb bona mar, sereu allà. Podreu caminar per la Great Blasket, amb les restes de cases i edificacions, amb les seves foques, les roques, les cales amagades. Baixem cap a l’altre costat, la cara nord de la zona. Hi ha pobles com Murreagh amb boniques badies sorrenques. Torneu a Dingle per alguna de les boniques carreteres interiors que creuen les landes. Podeu dinar allà. Per sortir d’aquesta zona teniu dues alternatives. Pels valents travessar pel Connor Pass. Pels més conservadors seguir el camí d’entrada. El Connor Pass és un petit pas de muntanya, amb una carretera on només hi cap un cotxe. Una missió impossible. Roca viva excavada amb dinamita. Vistes corprenedores. Si heu estat valents el premi és l’extrany oratori de Gallarus, a la imatge, molt primitiu, rupestre, fascinant. I tot seguit aneu cap a Castlegregory i la península de Ballycurrane, amb dunes de sorra, platges llargues i natura arreu. Dingle i la seva península us encantarà, i el Connor Pass si us atreviu!. A Dingle, nosaltres, dinàrem a The Goat, un cafè ara lamentablement tancat. No vam anar al millor, situat al port de Dingle, al Mall. Es diu The Chart i és molt bo, però car.

La Dingle península está situada en Irlanda. Forma parte de la Wild Ocean Route, la mítica carretera de la costa, no apta para cobardes. Ahora bién, ofrece a cambio una vistas fabulosas y es una buena carretera, estrecha a tramos. Podemos salir de la ciudad de Dingle, la capital de la zona. Yendo al oeste pasamos por una maravillosa carretera bordeando el mar. Piedras y gaviotas. Se llega hasta el cabo de Clogher i vemos las Islas de Blasket. Podeis visitar el Blasket Center en Dunquin (Dún Chaoin en celta). Les islas estan desabitadas desde 1953. Hay un ferry que sale de Dunquin y en media hora os lleva a la Great Blasket Más adelante está Murreagh con bonitas playas. Volved a Dingle por la carretera interior. Después teneis dos alternativas. Ir por el Connor Pass o no. El Connor Pass es n puerto de muntaña, con una carretera donde solo cabe un vehículo. Una misión imposible. Roca viva excavada a dinamita. Vistas bestiales. El premio es el oratorio de Gallarus, ver en la imagen, primitivo, rupestre, fascinante. Y Castlegregory, con la península de Ballycurrane, y sus dunas de arena i naturaleza salvaje junto al mar. Nosotros, en Dingle, cominos en The Goat, un cafè lamentablemente cerrado. El mejor es The Chart, bueno, muy bueno, pero caro.

Fira de la cervesa a Torredembarra

La 7a Fira de la cervesa artesana tindrà lloc aquest proper cap de setmana, el divendres 14 i el dissabte 15 d’octubre de 2016 a la Plaça del Castell de la bonica població marinera de Torredembarra. Podeu demanar més informació al telèfon 977 644 580, o bé via mail a turisme@torredembarra.cat, o bé consultar la web de la vila: turismetorredembarra.cat. No us perdeu aquesta cita amb la bona cervesa artesanal que comença el divendres a les 18 hores amb l’obertura de la Fira i que inclou, aquell dia, actuacions musicals, com ara la de los Pasantes, que proposen un repàs a la música dels anys 70 i 80. L’endemà, dissabte, és el dia fort. Hi haurà trobada dels amics dels Scooters Clàssics, música, activitats infantils a càrrec de les Tecletes de Tarragona, cata de cerveses, jazz i moltes coses més. L’entrada a la fira és completament gratuïta, però per tastar les cerveses és imprescindible adquirir el got de la fira. Podeu passar a Torredembarra el cap de setmana i gaudir del bonic nucli antic de la població, o bé fer un bany a les aigües càlides de la Costa Daurada. Perquè Torredembarra te una preciosa platja de sorra fina, ideal per a la canalla, d’aigües netes i calentes, on podreu banyar-vos-hi fins ben entrat l’octubre. Si no en teniu prou, us direm també que ens encanta el barri mariner i pescador de la ciutat, amb aire de mar i peix fresc fregit. Hi ha molts motius i al·licients per decidir passar un cap de setmana a Torredembarra. El barri antic, coronat pel palau renaixentista de l’ajuntament, ple de palaus i cases senyorials i d’història. Tampoc cal oblidar les dunes i aiguamolls dels “Muntanyans”. Aquesta zona és la única zona humida verge, i mig protegida, de la costa sud de Catalunya. Un paradís desconegut, ple d’ocells. Tocant ja a Altafulla, just al costat contrari, trobareu la vila romana dels Munts, un exemple de mansió romana, amb mosaics molt bonics. Per arribar al poble no teniu pèrdua. Des de Barcelona son 70 kms per l’autopista AP-7. Una horeta i poc. Senzillíssim. Per a dinar teniu molts bons llocs, sobretot a baix a mar, al barri mariner. Com per exemple la masia de Cal Pastoret, típica catalana. Hi ha una pizzeria, prop de les dunes que abans hem mencionat, que ens agrada molt. Es diu Il padrino di Enzo. Bones pizzes!. L’avi Vitali és sempre un valor segur, peix i arròs. I també el clàssic Les Palmeres. Al nucli antic, no lluny de la plaça del castell hi ha la Serra, un restaurant normal i senzill, mol bona cuina. Per dormir teniu un munt de càmpings, hostals i hotels. Els hotels de la zona són els típics de platja. Teniu el Morros, per exemple. Bones cerveses a Torredembarra!.

La Feria de la cerveza artesana tiene lugar en el núcleo antiguo de la población marinera de Torredembarra, en la Costa Dorada. Podemos encontrar, este sábado, una variada gama de cervezas y algunos actos festivos más.  Además de todo esto hay que decir que Torredembarra tiene una preciosa playa de arena fina, ideal para los niños, de aguas limpias y calientes, donde podrán bañarse hasta bien entrado octubre. Si no tenéis suficiente, os diremos también que nos encanta el barrio marinero y pescador de la ciudad, con aires de mar y de pescado fresco frito. Hay muchos motivos y alicientes para decidir pasar un fin de semana en Torredembarra. El barrio antiguo, coronado por el palacio renacentista del ayuntamiento, lleno de palacios y casas señoriales, está lleno de historia. Tampoco hay que olvidar las dunas y humedales de los “Muntanyans”. Esta es la única zona húmeda virgen, y medio protegida, de la costa sur de Cataluña. Un paraíso desconocido, lleno de pájaros. Tocando ya Altafulla, justo al lado contrario, encontrarán la villa romana de Els Munts, un ejemplo de mansión romana, con mosaicos muy bonitos. Llegar al pueblo no tiene pérdida. Desde Barcelona son 70 kms por la autopista AP-7. Una horita y poco. Sencillísimo. Para dormir tienen un montón de campings, hostales y hoteles. Los hoteles de la zona son los típicos de playa. Tenéis el Morros, por ejemplo. Para el tema restaurantes les recomendamos los del barrio marinero. Buena feria de la cerveza en Torredembarra.

La Petita Camarga

La petita Camarga és una terra fluvial, un tros petitó d’un delta magnífic, el del riu Roine. És de la mida del delta de l’Ebre, però situat a França, encara que no gaire lluny de casa nostra. De fet, la petita Camarga, és l’extrem del delta del Roine que toca més cap a Barcelona. I també, per a nosaltres, és el més bonic. S’hi arriba via Girona, Perpinyà, Narbona i Montpeller, per l’autopista AP-7 i la continuació passada la Junquera, l’A9. Son uns 400 kms. Es fan en mig dia. Si us haguèssim de suggerir una porta d’entrada a aquesta meravella de la natura us recomanaríem  que ho féssiu per Montpeller, bé des d’aquesta ciutat mateix, bé anant cap a La Grande Motte, o bé cap a Le Grau du Roi, dos bonics llocs de mar, a pesar d’estar molt urbanitzats, i que tenen tota mena de serveis. Allà trobareu bons hotels on podreu dormir. I l’endemà sortiríeu d’un d’aquests pobles per veure la increible ciutat medieval, perfectament conservada, d’Aigües Mortes, amb els seus carrers rectilinis, la seva esglèsia, la deliciosa placeta i les botigues de tota mena. I, és clar, les seves poderoses i altives muralles. I els seus restaurants i hotelets amb encant, i els seus càmpings. Seguiríeu la visita cap a Saintes Maries de la Mer, a la punta de la petita Camarga, on potser hi arribaríeu passant el petit Rhoine en vaixell transbordador, gratuït, pel pas anomenat del Bac. Saintes Maries te una esglèsia fortificada on es guarda el sepulcre de Santa Sara, patrona dels gitanos. Impactant. I també el de dues Maries més. Platja, dunes, cavalls i bous en llibertat, ocells: ànecs, flamencs… un paradís. Molt turístic a l’estiu, esplèndit a la primavera, al maig, el juny, o l’abril. Si us queda temps podeu fer un passeig pel Rhoine en vaixell, visitar el parc ornitològic o endinsar-vos pels senders marcats, amb uns bons prismàtics. Enlloc veureu tantes aus com aquí. Una passada. Si disposeu de més dies podeu fer la Camarga sencera, amb Arles, les salines de Giraud, fantàstiques, o passejar arran del mar visitant els estanys salats de Vaccares. Son mítics flamencs roses de la Camarga, i n’hi ha un piló. Tornant a Le Grau du Roi, o La Grande Motte podeu dedicar una estona a anar fins el far de l’Espigette, a veure una maravellosa posta de sol. Per dormir podeu fer-ho als nombrosos hotels de Montpellier, per exemple. Nosaltres hem dormit al Novotel, que està a l’entrada de l’autopista, ben situat. Habitacions familiars que els nens no paguen. També està molt bé el Mercure de La Grande Motte, situat al mateix port, vistes de somni damunt el mar. Hi ha molts altres hotels que també estan molt bé. A l’hora de dinar us recomanarem alguns llocs fantàstics. Com ara la pizzeria Cosa Nostra,  al port, al Quai d’Honneur. Telèfon: 467.56.68.69, 612.14.45.62. Molt bones pizzes, bé de preu. Com a restaurant de més de categoria, teniu el Sancyr, al port també. A les Saintes Maries ens va agradar un bar de tapes, regentat per un italià molt mediterrani: Chez Vito, a l’avinguda Mistral, la principal del poble. Un lloc estrany, amb menjar sorprenent, i un amfitrio més sorprenent encara. Pizza Las Vegas, una mica més avall no està gens malament. Bona Camarga!.

La pequeña Camarga es una tierra fluvial , un trozo pequeño de un delta magnífico , el del río Ródano . Es del tamaño del delta del Ebro , pero situado en Francia, aunque no muy lejos de casa. De hecho , la pequeña Camarga , es el extremo del delta del Ródano que toca más hacia Barcelona . Y también , para nosotros , es el más bonito. Se llega vía Girona , Perpiñán , Narbona y Montpellier , por la autopista AP -7 y la continuación pasada la Junquera , la A9 . Son unos 400 kms . Se hacen en medio día . Os queremos sugerir una puerta de entrada a esta maravilla de la naturaleza. Os recomendaríamos que lo hicierais por Montpellier, bien desde esta misma ciudad, yendo hacia La Grande Motte, o bien hacia Le Grau du Roi, dos bonitos lugares de mar, a pesar de estar muy urbanizadas, y que tienen todo tipo de servicios. Allí encontrarán buenos hoteles donde podrán dormir muy bién. Y al día siguiente saldríamos de uno de estos pueblos para ver la increíble ciudad medieval , perfectamente conservada , de Aguas Muertas, con sus calles rectilíneas , su iglesia , la deliciosa plaza y las tiendas de todo tipo. Y, claro , sus poderosas y altivas murallas . Y sus restaurantes y hotelitos con encanto , y sus campings . Seguiría la visita hacia Saintes Maries de la Mer , en la punta de la pequeña Camarga , donde quizás llegaríais pasando el pequeño Rhoine en barco transbordador , gratuito , por el paso llamado del Bac . Saintes Maries tiene una iglesia fortificada donde se guarda el sepulcro de Santa Sara , patrona de los gitanos . Impactante . Y también el de dos Marías más. Playa , dunas , caballos y toros en libertad , pájaros : patos , flamencos … un paraíso . Muy turístico en verano, espléndido en la primavera, en mayo , en junio , o en abril . Si os queda tiempo puede dar un paseo por Rhoine en barco , visitar el parque ornitológico o adentrarse por los senderos marcados , con unos buenos prismáticos. En lugar verá tantas aves como aquí. Una pasada. Si dispone de más días pueden hacer la Camarga entera, con Arles , las salinas de Giraud , fantásticas , o pasear junto al mar visitando los lagos salados de Vacca . Son míticos flamencos rosas de la Camarga , y hay un montón. Volviendo a Le Grau du Roi , o La Grande Motte puede dedicar un rato a ir hasta el faro de la Espigette , a ver una maravillosa puesta de sol . Para dormir puede hacerlo a los numerosos hoteles de Montpellier , por ejemplo. Nosotros hemos dormido en el Novotel , que está a la entrada de la autopista , bien situado. Habitaciones familiares que los niños no pagan. También está muy bien el Mercure de La Grande Motte , situado en el mismo puerto, vistas de ensueño sobre mar. Hay muchos otros hoteles que también están muy bien. A la hora de comer le recomendaremos algunos lugares fantásticos . Como la pizzería Cosa Nostra , en el puerto , en el Quai d’ Honneur . Teléfono: 467.56.68.69 , 612.14.45.62 . Muy buenas pizzas , bien de precio . Como restaurante de más de categoría , tiene el Sancyr , el puerto también. A las Saintes Maries nos gustó un bar de tapas , regentado por un italiano muy mediterráneo : Chez Vito , en la avenida Mistral , la principal del pueblo . Un lugar extraño , con comida sorprendente , y un anfitrión más sorprendente aún . Pizza Las Vegas , un poco más abajo no está nada mal .

Fira d’indians a Torredembarra

La Fira d’Indians té lloc al nucli antic de la població marinera de Torredembarra, a la Costa Daurada. Hi podem trobar una fira d’artesania, una zona de gastronomia i una altra zona de tavernes amb música ambiental i havaneres. La gent anirà vestida d’època, i diversos figurants representaran escenes extretes del segle XIX. Per al infants hi haurà cercaviles, tallers i una zona infantil molt ben pensada. Al llarg de tot el cap de setmana podreu gaudir de visites guiades a indrets màgics de la vila, com el castell, cases d’indians o el cementiri, que no son oberts habitualment. A més de tot això val a dir que Torredembarra te una preciosa platja de sorra fina, ideal per a la canalla, d’aigües netes i calentes, on podreu banyar-vos-hi fins ben entrat l’octubre. Si no en teniu prou, us direm també que ens encanta el barri mariner i pescador de la ciutat, amb aire de mar i peix fresc fregit. Hi ha molts motius i alicients per decidir passar un cap de setmana a Torredembarra. El barri antic, coronat pel palau renaixentista de l’ajuntament, ple de palaus i cases senyorials, és ple d’història. Tampoc cal oblidar les dunes i aiguamolls dels “Muntanyans”. Aquesta zona és la única zona humida verge, i mig protegida, de la costa sud de Catalunya. Un paradís desconegut, ple d’ocells. Tocant ja a Altafulla, just al costat contrari, trobareu la vila romana dels Munts, un exemple de mansió romana, amb mosaics molt bonics. Per arribar al poble no teniu pèrdua. Des de Barcelona son 70 kms per l’autopista AP-7. Una horeta i poc. Senzillíssim. Per a dormir teniu un munt de càmpings, hostals i hotels. Els hotels de la zona són els típics de platja. Teniu el Morros, per exemple. Per restaurants us recomanem els del barri mariner, com ara Can Cues, al carrer Tamarit, 14, Tel: 977 640 573‎, a tocar del mar, prop dels Muntanyans. O bé al centre del poble Can Gla, al carrer Pere Badia, 33, Tel: 977 641 324‎. Bona fira dels indians a Torredembarra.

La Feria de Indianos tiene lugar en el núcleo antiguo de la población marinera de Torredembarra, en la Costa Dorada. Podemos encontrar una feria de artesanía, una zona de gastronomía y otra zona de tabernas con música ambiental y habaneras. La gente irá vestida de época, y varios figurantes representarán escenas extraídas del siglo XIX. Para el niños habrá pasacalles, talleres y una zona infantil muy bien pensada. A lo largo de todo el fin de semana se podrá disfrutar de visitas guiadas a lugares mágicos de la villa, como el castillo, casas de indianos o el cementerio, que no están abiertas habitualmente. Además de todo esto hay que decir que Torredembarra tiene una preciosa playa de arena fina, ideal para los niños, de aguas limpias y calientes, donde podrán bañarse hasta bien entrado octubre. Si no tenéis suficiente, os diremos también que nos encanta el barrio marinero y pescador de la ciudad, con aires de mar y de pescado fresco frito. Hay muchos motivos y alicientes para decidir pasar un fin de semana en Torredembarra. El barrio antiguo, coronado por el palacio renacentista del ayuntamiento, lleno de palacios y casas señoriales, está lleno de historia. Tampoco hay que olvidar las dunas y humedales de los “Muntanyans”. Esta es la única zona húmeda virgen, y medio protegida, de la costa sur de Cataluña. Un paraíso desconocido, lleno de pájaros. Tocando ya Altafulla, justo al lado contrario, encontrarán la villa romana de Els Munts, un ejemplo de mansión romana, con mosaicos muy bonitos. Llegar al pueblo no tiene pérdida. Desde Barcelona son 70 kms por la autopista AP-7. Una horita y poco. Sencillísimo. Para dormir tienen un montón de campings, hostales y hoteles. Los hoteles de la zona son los típicos de playa. Tenéis el Morros, por ejemplo. Para el tema restaurantes les recomendamos los del barrio marinero, como Can Cues, en la calle Tamarit, 14, Tel: 977 640 573, junto al mar, cerca de los Muntanyans. O bien el centro del pueblo Can Gla, en la calle Pere Badia, 33, Tel: 977 641 324. Buena feria de los indianos en Torredembarra.

Platja dels Muntanyans

La platja dels Muntanyans, entre Torredembarra i Creixell, és la darrera mostra que queda a la Costa Daurada del que debia ser la línia de mar fa 200 anys. Dunes, aiguamolls plens de vida, i una platja gran, molt gran, ample, llarga, netíssima i solitària, si no hi aneu al pic de l’estiu. Fa poc temps que aquest maravellós espai natural està una mica protegit. I la vida que s’hi mou bé s’ho val: fotges, camallargs, ànecs de tota mena i, de vegades, flamencs. Per no parlar dels anfibis, la flora i la fauna més petita. Sembla mentida que un paradís petit com aquest hagi resistit les cases, els càmpings, la via del tren, els cotxes i la gent tan bé i durant tant de temps fins arribar als nostres dies. Aneu a veure-ho. No és el delta de l’Ebre ni els aiguamolls de l’Empordà, ni tan sols el delta del Llobregat, però si no hi heu anat mai, aneu-hi. Encara que només sigui per la platja, desèrtica i d’un blau turquesa que enamora. Podreu plantar la tovallola arran d’aigua, darrera les dunes, i veure moure’s els ocells. S’hi pot accedir des de Torredembarra, al final del passeig marítim, on hi ha una mica d’aparcament. O bé des de Clarà o Creixell. Hi ha pasarel·les de fusta i observatoris. Algunes basses s’assequen durant l’estiu, però la del Saler no del tot. Podeu dinar al barri marítim de Torredembarra on hi ha uns restaurants de platja poc coneguts i d’alta qualitat. N’hi ha molts, a primera línia i a segona. No en podem recomanar un, tots són molt bons!.

La playa de los Muntanyans, entre Torredembarra y Creixell, es la última muestra que queda en la Costa Dorada de lo que debía ser la línea de mar hace 200 años. Dunas, humedales llenos de vida, y una playa grande, muy grande, ancha, larga, límpia y solitaria, si no veienen Vds. en pleno verano, claro. Hace poco tiempo que este maravilloso espacio natural está algo protegido. Y la vida que se mueve por allí bien merece la pena: pollas de agua, fochas, zancudos, patos de todo tipo y, a veces, flamencos. Por no hablar de los anfibios, la flora, y la fauna más pequeña. Parece mentira que un paraíso pequeño como éste haya resistido las casas, los campings, la vía del tren, los coches y la gente durante tanto tiempo hasta llegar a nuestros días. Vayan a verlo. No es el Delta del Ebro ni los Aiguamolls de l’Empordà, ni siquiera el delta del Llobregat, pero si no han ido nunca, vayan. Aunque sólo sea por la playa, desértica, y de un azul turquesa que enamora. Pueden plantar la toalla al lado del agua, detrás de las dunas, y ver moverse los pájaros. Se puede acceder desde Torredembarra, al final del paseo marítimo, donde hay un poco de aparcamiento. O bien desde Clarà o Creixell. Hay pasarelas de madera y observatorios. Algunas balsas se secan durante el verano, pero la del Saler no del todo. Pueden comer en el barrio marítimo de Torredembarra donde hay unos restaurantes de playa poco conocidos y de alta calidad. Hay muchos, en primera línea y segunda. No podemos recomendar uno, ¡todos son muy buenos!