Matera

Matera és una ciutat molt especial. Coneguda mundialment pels Sassi, famoses cases coves, ta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers estrets, amb escales i arcs, d’una pedra blanca i groga. Teulades que son terrasses, passadissos, esglésies barroques precioses, esglésies i cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Matera no es pot explicar. S’ha de veure i s’ha de viure. Serà la capital cultural europea l’any 2019 i ja és patrimoni de la humanitat. La ciutat més estranya i més bonica que he vist. S’hi arriba fàcilment des de Roma, de la que està a uns 450 kms. al sur, a la Basilicata, una terra tan rara i desconeguda com Matera mateix.

I no està sola allà baix, al final de la bota italiana. Altamura és ben a tocar i també és una fantàstica vila medieval. I no lluny teniu les platges verges, intocades de la Basilicata, que miren a dos mars, al Tirrè i al Jònic. I més enllà, no gaire lluny, la Puglia, preciosa, amb viles com Lecce o Alberobello, patrimoni UNESCO també. Aquesta part del sur remot d’Itàlia no és bruta ni fosca ni perillosa. És dinàmica, bonica, neta i feliç. Baixeu a comprovar-ho qualsevol dia que tingueu una setmana de vacances.

Nosaltres hem sopat a Matera al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula. Podeu aprofitar per tornar a recòrrer els carrers de la vila havent sopat. Llavors és diferent. El duomo resplandeix en la nit de Matera, i San Pedro Caveoso s’amaga dins la seva cova. Per dormir us proposem el lloc on hem estat nosaltres. Un apartament perfecte per quatre persones o més, que es diu Pane e Amore, un magnífic apartament. A més estpa ben situat, al centre modern de la ciutat però a tocar dels Sassi, i amb un aparcament municipal a tocar, cosa que s’agraeix. No us perdeu Matera, perquè no hi ha gaires coses tan pures i intactes com aquesta vila fascinant a Europa.

Matera es una villa medieval de la Basilicata, al sur de Italia. Una ciudad de piedra blanca con callejones, arcos y pasadizos, patrimonio de la humanidad, que merece una visita.

El Museu Blau de Barcelona

Un dia de pluja?. Fa fred?. Una ventada que no convida a passejar amb els nens pel carrer?. Penseu en el Museu Blau. El nou museu de les ciències naturals de Barcelona. Està situat en aquell grandiós edifici blau que es va construir amb motiu del Fòrum de les Cultures, i que ningú no va saber bé ben per a què servia, exactament. Ara, mal que bé, s’ha pogut donar sortida a 9.000 m2 molt mal distribuïts, i pitjor aprofitats. El resultat és un museu curiós, un xic decimonònic malgrat l’aire modern. I és que animals dissecats, fòsils i pedres son difícilment conjugables amb disseny. Però s’ha intentat. No és el Cosmocaixa, però mereix una visita. És curiós. Te espais per a exposicions temporals, una mediateca i una sala, molt xula, on fan tallers pels infants de 0-6 anys, anomenada el niu. En algún lloc que no vàrem visitar hi ha un bar i un restaurant. Sortint una botiga. L’exposició principal es diu Planeta Vida, i no està malament. Te alguns atractius per la canalla, de caire tecnològic, com ara les pantalles lupes d’informació, que son molt aparents. El Museu Blau és, doncs, una bona alternativa a quedar-se avorrit a casa. Obert de dimarts a divendres de 10 a 19 hores. Dissabtes i diumenges fins les 20 h. Els primers diumenges de mes, o els diumenges a la tarda, gratuït. L’entrada val 7 €, (2012), amb reduccions per famílies, per petits i grans. Gratuïta pels menors de 16 anys. Ja veieu que donen moltes facilitats. I, a més, l’entrada serveix per veure també el Jardí Botànic de Barcelona, que està a Montjuïc. Podeu arribar-hi molt fàcilment en metro de la L4, la groga, baixant a Maresme-Fòrum, millor la sortida Rambla Prim. També amb el tram T4, parada Fòrum, o en els busos 43, 41, 7, 141, 36, 99 i B23. En cotxe el millor fora utilitzar els aparcaments del centre comercial de Diagonal Mar, que donen tres hores gratuïtes i son molt grans. Una bona idea si fa fred, plou o fa mal temps!.

¿Un día de lluvia?. ¿Hace frío?. ¿Un viento que no invita a pasear con los niños por la calle?. Piensen en el Museo Azul. El nuevo museo de las ciencias naturales de Barcelona. Está situado en ese grandioso edificio azul que se construyó con motivo del Fórum de las Culturas, y que nadie supo bien bien para qué servía, exactamente. Ahora, mal que bien, se ha podido dar salida a 9.000 m2 muy mal distribuidos, y peor aprovechados. El resultado es un museo curioso, un poco decimonónico a pesar del aire moderno. Y es que animales disecados, fósiles y piedras son difícilmente conjugables con diseño. Pero se ha intentado. No es el Cosmocaixa, pero merece una visita. Es curioso. Tiene espacios para exposiciones temporales, una mediateca y una sala, muy chula, donde hacen talleres para los niños de 0-6 años, llamada el nido. En algún lugar que no visitamos hay un bar y un restaurante. Saliendo una tienda. La exposición principal se llama Planeta Vida, y no está mal. Tiene algunos atractivos para los niños, de carácter tecnológico, como las pantallas lupas de información, que son muy aparentes. El Museo Azul es, pues, una buena alternativa a quedarse aburrido en casa. Abierto de martes a viernes de 10 a 19 horas. Sábados y domingos hasta las 20 h. Los primeros domingos de mes, o los domingos por la tarde, gratuito. La entrada vale 7 €, (2012), con reducciones para familias, para peques y mayores. Gratuita para los menores de 16 años. Ya veis que dan muchas facilidades. Y, además, la entrada sirve para ver también el Jardín Botánico de Barcelona, que está en Montjuïc. Pueden llegar muy fácilmente en metro de la L4, la amarilla, bajando en Maresme-Fòrum, mejor la salida Rambla Prim. También con el tram T4, parada Forum, o en los buses 43, 41, 7, 141, 36, 99 y B23. En coche hay que utilizar los aparcamientos del centro comercial de Diagonal Mar, que dan tres horas gratuitas y son muy grandes.