Matinal “Viu el parc” al Sant Mateu


La Diputació de Barcelona gestiona un seguit d’espais naturals. Són els anomenats Parcs Naturals. A més de poder anar a passar-hi un dia en contacte amb la natura, tot sovint els parcs ofereixen un dia molt especial. És l’anomenat “Viu el Parc”. Aquell dia es munten activitats molt divertides per a tota la canalla. Totes gratuites i totes molt engrescadores. Doncs bé, aquest proper diumenge, 28 d’abril de 2019, hi ha la matinal al parc, a Premià de Dalt, a l’ermita de Sant Mateu. De les 10.30 a 14 hores podreu gaudir del taller “Vestim el bosc de festa” amb activitats lúdiques que giren al voltant de les instal·lacions artístiques al bosc. A les 11 hores faran “La Volta al Món en uns Quants Contes” un espectacle infantil itinerant. I a les 12.30 hores l’espectacle de cloenda amb Moi Aznar. L’accés més recomanat per arribar a Sant Mateu és el que es troba anant des de Vilassar de Dalt en direcció Cabrils, agafant el carrer que surt a l’alçada de l’ermita de Sant Sebastià, just en el canvi de rasant que fa de límit entre els dos municipis. Cal continuar pel carrer asfaltat que puja i, tot seguit, continuar per la pista de sorra que dóna accés al parc. Seguint la pista s’arriba a la creu de Can Boquet, cruïlla de camins on hi ha el centre d’informació del parc. Des d’aquesta cruïlla s’accedeix a Sant Mateu si s’agafa el camí de l’esquerra que s’enfila amunt fins a arribar a la cruïlla que indica cap a la font de Sant Mateu, a l’alçada de la subestació elèctrica. Ja ho sabeu, teniu una cita amb la matinal al parc, a l’ermita de Sant Mateu, a Premià de Dalt. Organitzadors: la gent de Viu el parc. Més informació al telèfon: 635 016 790 o escrivint a viuelparc@diba.cat. Totes les activitats estan pensades per a un públic familiar i son gratuïtes. Per altra banda, a la ermita de Sant Mateu mateix, i a les meravelloses planes del seu entorn, son un lloc idíl·lic per fer una bona sortida familiar. Consulteu la pàgina web de Viu el parc per saber-ne més. Us agradarà!. Recordeu que l’accés recomanat per arribar a l’ermita de Sant Mateu és per Vilassar de Dalt. Sortireu de l’autopista de Mataró en direcció Vilassar de Mar, i d’allà agafareu la carretera interior que va cap a Cabrils. En arribar al punt més alt de la carena entre els dos pobles, preneu a mà esquerra el carrer que surt a l’alçada de l’ermita de Sant Sebastià, que com ja hem dit abans, està just en el canvi de rasant que fa de límit entre els dos municipis. Cal continuar pel carrer asfaltat en un principi, tot i que, tot seguit, continua en forma de pista forestal, ampla i en bon estat, que dóna accés al parc. Seguint la pista s’arriba a la creu d’en Boquet, cruïlla de camins on hi ha el centre d’informació del parc. Des d’aquesta cruïlla s’accedeix a l’ermita de Sant Mateu seguint la pista de la mà esquerra de nou, que s’enfila amunt fins a arribar a la cruïlla que indica cap a la font de Sant Mateu, a l’alçada d’una subestació elèctrica. Veureu molts cotxes, aparqueu per allà i agafeu el camí, a la dreta, que es fica dins del bosc. Son uns 500 mts, potser un kilòmetre, sense pèrdua. Potser si que hi haurà molts cotxes i molta gent, però les vistes son magnífiques i la natura esplèndida!. Us agradarà de veritat, us ho recomanem!.

La Diputación de Barcelona gestiona una serie de espacios naturales en la provincia. Son los llamados Parques Naturales. Además de poder ir a pasar un día en contacto con la naturaleza, a menudo los parques ofrecen un día muy especial. Es el llamado “Vive el Parque”. Aquel día se montan actividades muy divertidas para toda la chiquilleria. Todas gratuitas y todas muy estimulantes. Riesgo controlado y diversión asegurada. Todo muy bien organizado. De manera muy profesional. Estad atentos. Cada parque tiene sus días. Però este fin de semana toca y le corresponde al parque de Sant Mateu, en la Sierra Litoral, el domingo 28 de abril de 2019. Consulten en la página web de Vive el parque. De verdad que os gustará mucho.

Caminada Solidària a Badalona


Aquest proper diumenge 8 d’octubre de 2017 tindrà lloc una caminada popular organitzada per la Huella Solidaria. Es tracta de fer una volta de 10 kms., sortint de la Rambla de Mar de Badalona, i pujant cap a Montigalà, per la Serralada de Marina, i passant pel bonic monestir de Sant Jeroni de la Murtra per tornar a Badalona. Una caminada destinada a recollir fons que seran donats a la Creu Roja per comprar aliments per a infants en situació de risc. Un bonic recorregut per la zona més amable de la ciutat, un pulmó verd natural, un parc agradable per passejar. Perquè no es tracta d’una cursa, sinó d’una caminada a pas calmat on el més important serà participar. Veniu aquest diumenge a Badalona i acabeu de fer-hi el dia. Podeu fer una visita al Museu de Badalona, on els vostres infants podran veure la magnífica ciutat romana que s’amaga sota l’actual. A Badalona s’hi arriba fàcilment amb el metro de la linia 2, la lila, baixant a Pompeu Fabra, la darrera parada. També en tren, fins a l’estació de Badalona de la línia C1 de rodalies. Totes dues estacions son molt a tocar de la Rambla. Si veniu en cotxe, molt desaconsellable, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre, i baixeu a la dreta cap al mar. Si us decidiu a passar tot el dia a la ciutat amb la família, us volem recordar que hi ha una platja molt bonica. Per dinar podeu fer pic-nic al parc de Can Solei-Ca l’Arnús, on la canalla tindrà molt lloc per còrrer, i unes atraccions per infants molt divertides. Si preferiu restaurants, direm que hi ha bons llocs on dinar a la ciutat, i la majoria estan al centre, pels voltants del carrer del Mar, l’eix comercial per antonomàsia o per la Rambla.  Com ara el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. No lluny, al carrer de Sant miquel 25, un italià amb classe, dels millors, Caruso, tel: 933 89 98 10. Al centre de la ciutat, al carrer del mar, teniu el bistrot del Forn Bertran, una fleca on fan alguns menús interessants. Per unes tapes ben bones: El Trabucaire. Per a qui li agradin les pastes, el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner, bona qualitat, preus elevats. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Veniu a Badalona a participar a la festa solidària.

Este domingo os invitamos a venir a Badalona con motivo de la tercera caminata que, para recoger fondos para una mejor alimentación infantil, organiza este 8 de Octubre de 2017, la asociación “La Huella Solidaria”. Una asociación de caminantes y excursionistas que creen que la palabra naturaleza tiene no sólo una dimensión física sinó también humana. El dinero que se recoja será para el proyecto de la Cruz Roja para la alimentación infantil: becas de comedores escolares, tarjetas prepago de soporte alimentario para las familias, kits de soporte, meriendas en espacios de educación, etc. La caminata solidaria recorrerá el bonito Parque de la Serralada de Marina, en una ruta de 10 kms., en una excursión pensada para todos los públicos y con una duración aproximada de 3 horas largas, a un ritmo pausado. Como el año pasado, el recorrido sale de Badalona hacia la cruz de Montigalá y sigue hacia el bello Monasterio de Sant Jeroni de la Murtra antes de volver a Badalona. A Badalona se llega fácilmente con el metro de la línea 2, la lila, bajando a Pompeu Fabra, la última parada. También en tren, hasta la estación de Badalona de la línea C1 de cercanías.

Matinal “Viu el parc” al Sant Mateu


La Diputació de Barcelona gestiona un seguit d’espais naturals a la provincia. Són els anomenats Parcs Naturals. A més de poder anar a passar-hi un dia en contacte amb la natura, tot sovint els parcs ofereixen un dia molt especial. És l’anomenat “Viu el Parc”. Aquell dia es munten activitats molt divertides per a tota la canalla. Totes gratuites i totes molt engrescadores. Doncs bé, aquest proper diumenge, 28 de maig de 2017, de 10.30 a 14 hores, teniu una cita amb la matinal al parc, a l’ermita de Sant Mateu, a Premià de Dalt. Organitzadors: la gent de Viu el parc. Més informació al telèfon: 635 016 790 o escrivint a viuelparc@diba.cat. Totes les activitats estan pensades per a un públic familiar i son gratuïtes. I trobareu coses com ara els contes d’anar i tornar, a càrrec de narradors de l’associació ANIN i jocs de construcció i participació a càrrec de Gest Lúdic L’Obrador. Aquest diumenge, a més, s’escau la commemoració del Dia Europeu dels Parcs. Per altra banda, a la ermita de Sant Mateu mateix, i a les maravelloses planes del seu entorn, son un lloc idíl·lic per fer una bona sortida familiar. Consulteu la pàgina web de Viu el parc per saber-ne més. Us agradarà!. Recordeu que l’accés recomanat per arribar a l’ermita de Sant Mateu és per Vilassar de Dalt. Sortireu de l’autopista de Mataró en direcció Vilassar de Mar, i d’allà agafareu la carretera interior que va cap a Cabrils. En arribar al punt més alt de la carena entre els dos pobles, preneu a mà esquerra el carrer que surt a l’alçada de l’ermita de Sant Sebastià, com hem dit està just en el canvi de rasant que fa de límit entre els dos municipis. Cal continuar pel carrer asfaltat en un principi, tot i que, tot seguit, continua en forma de pista forestal, ampla i en bon estat, que dóna accés al parc. Seguint la pista s’arriba a la creu d’en Boquet, cruïlla de camins on hi ha el centre d’informació del parc. Des d’aquesta cruïlla s’accedeix a l’ermita de Sant Mateu seguint la pista de la mà esquerra de nou, que s’enfila amunt fins a arribar a la cruïlla que indica cap a la font de Sant Mateu, a l’alçada d’una subestació elèctrica. Veureu molts cotxes, aparqueu per allà i agafeu el camí, a la dreta, que es fica dins del bosc. Son uns 500 mts, potser un kilòmetre, sense pèrdua. Hi haurà molts cotxes i molta gent. Vistes magnífiques!. Natura esplèndida!. Us agradarà de veritat, us ho recomanem!.

La Diputación de Barcelona gestiona una serie de espacios naturales en la provincia. Son los llamados Parques Naturales. Además de poder ir a pasar un día en contacto con la naturaleza, a menudo los parques ofrecen un día muy especial. Es el llamado “Vive el Parque”. Aquel día se montan actividades muy divertidas para toda la chiquilleria. Todas gratuitas y todas muy estimulantes. Riesgo controlado y diversión asegurada. Todo muy bien organizado. De manera muy profesional. Estad atentos. Cada parque tiene sus días. Però este fin de semana toca y le corresponde al parque de Sant Mateu, en la Sierra Litoral, el domingo 28 de mayo de 2017. Consulten en la página web de Vive el parque. De verdad que os gustará mucho.

El Sant Mateu


sant_mateu

El Sant Mateu és la muntanya més alta de la serralada litoral al Maresme. Domina l’espai entre Mongat i Mataró, alçant-se damunt l’horitzo. Es veu arreu. I és una muntanya molt familiar, plena de racons ben bonics, indrets d’accés fàcil, amb moltes propostes xules pels infants. Està dins del desconegut Parc de la Serralada Litoral. Un parc que malgrat estar situat a tocar de Barcelona, i ser molt accessible, poca gent sap on és i com s’hi va. De fet ocupa els municipis d’Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Premià de Dalt, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt al Maresme, i els municipis vallesans de Montornés del Vallès, la Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Vallromanes i Vilanova del Vallès. La manera més fàcil d’accedir al massís del Sant Mateu és agafar l’autopista B-20 de Barcelona a Montgat i Mataró, o bé l’autopista C-31 de Barcelona a Badalona i Mataró. Per accedir al Sant Mateu podeu abandonar l’autopista a Alella, pujant cap al poble, passant-lo i seguint en direcció Granollers cap al coll de Font de Cera. Just a la sortida del poble, primera oportunitat d’entrada al parc del Sant Mateu. A mà dreta un rètol anuncia la masia de Can Magarola, un museu municipal, i l’hotel Porta d’Alella. Seguiu el carrer, passeu davant l’hotel. L’asfalt es transforma en una pista, bona, i amunt. Si aquesta entrada no la trobeu, continueu per la carretera pujant cap a Coll de Cera per la BV-5002. Uns 200 mts abans d’arribar a la collada,  preneu a mà dreta, una pista de sorra que surt just passat el restaurant Masia La Vinya. Tots dos camins conflueixen i arriben a dalt la carena, sota l’ermita del Sant Mateu, on podeu aparcar a la mateixa pista. Vistes espectaculars, aèries, durant la pujada. Pista bona, ample, sense problemes pel cotxe, més enllà de la pols i els xaragalls. En 300 mts de pujada per un camí que surt a mà esquerra, on heu aparcat el cotxe, a peu arribareu a l’esplanada on hi ha l’ermita, a la dreta, i la gran masia de Can Riera, a l’esquerra. A la masia lloguen ponies i cavalls, i tenen animals de granja i estruços. Des d’allà, tan si heu començat per visitar la masia, com si heu anat a l’ermita, podeu baixar fins la font del Sant Mateu, indret ombrívol i recollit. Des de qualsevol dels llocs hi ha boniques rutes pel bosc i esplanades grans per jugar i córrer. Si voleu anar al Sant Mateu per un altre lloc, podeu entrar-hi per darrera, per la zona de la font, i fer l’itinerari a la inversa. Llavors cal que continueu la C-32 fins la sortida Premià de Mar, abans del peatge. Sortiu i preneu en direcció Vilassar de Dalt. Un cop al poble dues opcions: pujar riera amunt cap a la carena, per pista de terra, o bé anar en direcció Cabrils, ben senyalitzat. Aquest és el nostre accés recomanat per arribar a l’ermita de Sant Mateu, perquè és més planer i millor pel cotxe. Si ens seguiu la idea caldrà que deixeu enrere Vilassar de Dalt, anant cap a Cabrils per la carretera que uneix les dues poblacions per l’interior i, en arribar al punt més alt de la carena entre els dos pobles, preneu a mà esquerra el carrer que surt a l’alçada de l’ermita de Sant Sebastià, just en el canvi de rasant. Continueu amunt per un carrer asfaltat que es fa pista ampla i en bon estat, tot i la pols i xaragalls. Puja i puja, suaument, fins arribar a La Creu d’en Boquet, que és una gran cruïlla de camins, a la carena, on hi ha el centre d’informació del parc. Obert dissabtes i diumenges, de 9 a 14:30 h. Tel. 656 903 642. Des d’aquesta cruïlla s’accedeix a l’ermita de Sant Mateu seguint la pista de la mà esquerra, que s’enfila poc a poc fins a arribar a la cruïlla que indica cap a la font de Sant Mateu, en un punt on hi ha una estació elèctrica. Potser veureu molts cotxes, aparqueu on pugueu i agafeu el camí, que surt a la dreta, dins del bosc. En 700 mts, arribareu a la font del Sant Mateu, amb una petita bassa. Indret bonic. Si seguiu camí endavant, ja al cor del Sant Mateu, trobareu la masia de Can Riera, amb cavalls i ponis que lloguen als nens i nenes, conills, ocellets, estruços i una cabra. Vistes espectaculars del Maresme, Barcelona i Vallès. Montserrat i el Pirineu, el Montseny i Collserola. Seguiu el camí una mica més hi arribareu a l’ermita de Sant Mateu, a la foto. Des d’aquí es pot baixar a la pista que puja des d’Alella. De fet sempre hem pujat per Cabrils i baixat per Alella. Ruta circular amb vistes bestials. Per allà trobareu altres coses d’interès, com ara dolmens, com el de la roca d’en Toni, al costat del restaurant i l’hípca de Cal Senyor.  O restes ibèriques com la Cadira del Bisbe. De fet hi ha un munt d’excursions possibles, a peu, en bici, a cavall o en cotxe. Tot el Sant Mateu està creuat de camins i pistes en bon estat entre Orrius i Alella, entre Vilanova del Vallès i Teià o Alella, entre Alella i Orrius o bé Cabrils, entre Argentona i Cabrera i Vallromanes. Paisatges plens de pins i sauló, oberts al mar i a la llum. Racons plens de verd, amb alzines i roures i molta humitat, fonts, ermites… No us ho perdeu!.

La Diputación de Barcelona gestiona una serie de espacios naturales en la provincia. Son los llamados Parques Naturales. Además de poder ir a pasar un día en contacto con la naturaleza, podeis pasear, ir en bici y disfrutar de vistas esplendidas. Es el caso del bonito parque de Sant Mateu, en la Sierra Litoral, un lugar cercano a Barcelona y lleno de encanto. De verdad que os gustará mucho.

Festa “Viu el parc” al Sant Mateu


sant_mateu

La Diputació de Barcelona gestiona un seguit d’espais naturals a la provincia. Són els anomenats Parcs Naturals. A més de poder anar a passar-hi un dia en contacte amb la natura, tot sovint els parcs ofereixen un dia molt especial. És l’anomenat “Viu el Parc”. Aquell dia es munten activitats molt divertides per a tota la canalla. Totes gratuites i totes molt engrescadores. Doncs bé, aquest diumenge, dia 24 de maig de 2015, en que s’escau la commemoració del Dia Europeu dels Parcs, tindrà lloc a l’ermita de Sant Mateu, a Premià de Dalt, durant tot el matí, de les 10.30 a les 14 hores, la festa del Parc de la Serralada Litoral. Hi haurà grans activitats per a famílies. Així els Guixot de 8 us ofereixen un conjunt d’escultures convertides en jocs que posaran a prova les habilitats i imaginació de grans i petits. Gaudireu de valent mirant d’esbrinar quina prova heu de superar, ja sigui encistellar un ou en un pot o fer passar una pilota per la gola d’un drac. També son xulos els tallers de natura d’ACER, que us aproparan al coneixement de la fauna i flora del parc, i us endureu diversos elements que vosaltres mateixos elaborareu. Durant el matí la música engrescadora de l’Os Pedrer us acompanyarà per arreu. I com a cloenda us convidaran i ensenyaran a ballar danses col·lectives i tradicionals. Per altra banda, a la ermita de Sant Mateu mateix, i a les maravelloses planes del seu entorn, son un lloc idíl·lic per fer una bona sortida familiar. No falteu a la matinal “Viu el parc” dins del programa Viu el parc, i menys aquest any coincideix amb el Dia Europeu dels Parcs. Serà, com hem dit, a Sant Mateu, (mireu l’entrada en aquest mateix bloc) de 10.30 a 14 hores. Una festa matinal engrescadora i lúdica per a tota la família. Ben organitzada. De manera molt professional. Consulteu la pàgina web de Viu el parc per saber-ne més. Us agradarà!. L’accés recomanat per arribar a l’ermita de Sant Mateu és per Vilassar de Dalt. Sortireu de l’autopista de Mataró en direcció Vilassar de Mar, i d’allà agafareu la carretera interior que va cap a Cabrils. En arribar al punt més alt de la carena entre els dos pobles, preneu a mà esquerra el carrer que surt a l’alçada de l’ermita de Sant Sebastià, com hem dit està just en el canvi de rasant que fa de límit entre els dos municipis. Cal continuar pel carrer asfaltat en un principi, tot i que, tot seguit, continua en forma de pista forestal, ampla i en bon estat, que dóna accés al parc. Seguint la pista s’arriba a la creu d’en Boquet, cruïlla de camins on hi ha el centre d’informació del parc. Des d’aquesta cruïlla s’accedeix a l’ermita de Sant Mateu seguint la pista de la mà esquerra de nou, que s’enfila amunt fins a arribar a la cruïlla que indica cap a la font de Sant Mateu, a l’alçada d’una subestació elèctrica. Veureu molts cotxes, aparqueu per allà i agafeu el camí, a la dreta, que es fica dins del bosc. Son uns 500 mts, potser un kilòmetre, sense pèrdua. Hi haurà molts cotxes i molta gent. Vistes magnífiques!. Natura esplèndida!. Per més dades truqueu al Centre d’Informació de la Creu de Can Boquet, al tel. 656 903 642.  Us agradarà de veritat, us ho recomanem!.

La Diputación de Barcelona gestiona una serie de espacios naturales en la provincia. Son los llamados Parques Naturales. Además de poder ir a pasar un día en contacto con la naturaleza, a menudo los parques ofrecen un día muy especial. Es el llamado “Vive el Parque”. Aquel día se montan actividades muy divertidas para toda la chiquilleria. Todas gratuitas y todas muy estimulantes. Riesgo controlado y diversión asegurada. Todo muy bien organizado. De manera muy profesional. Estad atentos. Cada parque tiene sus días. Però este fin de semana toca y le corresponde al parque de Sant Mateu, en la Sierra Litoral, el domingo 24 de mayo de 2015. Consulten en la página web de Vive el parque. De verdad que os gustará mucho.

Petjades a Mataró


petjades

L’amic Marcelo Cabrera és veterinari. I és un veterinari solidari. Ho és perque treballa a la protectora de Mataró, i perquè manté un bloc solidari. Un bloc dedicat a una iniciativa amb animals abandonats. La iniciativa s’anomena, com el mateix bloc, Petjades, i consisteix en una caminada de gossos i persones pels voltants de Mataró. No és una passejada mortal. És una ruta circular, pels terrenys agradables de la vessant de solei dels turons del nord-est de Mataró. S’hi pot participar amb gos o sense. La sortida serà de l’esplanada del CAAC de Mataró, al carrer Galicia s/n. La tercera edició serà aquest diumenge, dia 16 de març de 2014. El dia comença a les 9 del matí, amb el lliurament de dorsals i el control veterinari. La sortida de la caminada serà a les 10. Final i botifarrada a les 11. Entrega d’obsequis a l’acabar. A l’arribada es farà entrega d’una botifarra (o el seu substitut vegetarià) i aigua a tots els participants. També hi haurà un estand amb un bar solidari per comprar begudes. El punt de trobada és el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (CAAC) de la Societat Protectora d’Animals de Mataró, situat al carrer Galícia s/n  de Mataró. Tentador, oi?. Si us agraden els gossos, si us emociona la natura, si gaudiu caminant sense pressa, si a la vostra canalla els encanten els animals, aquesta és la vostra sortida del cap de setmana. A més, és un acte solidari. Per recaptar diners pels animals dels refugis, i per pensar si voldríeu acollir un animalet a casa. Estigueu tranquils, que no us assetjaran ni us intimidaran. Però potser pensareu… perquè no?.  La caminada popular “Petjades” l’organitza la Societat Protectora d’Animals de Mataró, una entitat sense ànim de lucre. Per inscriure-us recomanem la lectura atenta de la web de Petjades, on tot està molt ben explicat. No es farà si plou. Animeu-vos a caminar plegats amb la vostra mascota, o amb una d’acollida o sense cap mascota. Tot serà per una bona causa!.

El amigo Marcelo Cabrera es veterinario. Y es un veterinario solidario. Lo es porque trabaja en la protectora de Mataró, y porque mantiene un blog solidario. Un blog dedicado a una iniciativa con animales abandonados. La iniciativa se llama, como el mismo blog, Petjades, y consiste en una caminata de perros y personas por los alrededores de Mataró. No es un paseo mortal. Es una ruta circular, por los terrenos agradables de la vertiente de solana de los cerros del noreste de Mataró. Se puede participar con perro o sin él. La salida será de la explanada del CAAC de Mataró, en la calle Galicia s / n. Tentador, ¿verdad?. Si os gustan los perros, si os emociona la naturaleza, si disfrutais caminando sin prisa, si a sus hijos e hijas les encantan los animales, esta es vuestra salida del fin de semana. Además, es un acto solidario. Para recaudar dinero para los animales de los refugios, y para pensar si se desea acoger a un animalito en casa. Estad tranquilos, que no os asediarán ni os intimidaran. Pero quizás pensaréis … ¿porque no?. La caminata popular está organizada por la Sociedad Protectora de Animales de Mataró, una entidad sin ánimo de lucro. Para inscribirse recomendamos la lectura atenta de la web de petjades, donde todo está muy bien explicado, y escribir a pet-jades@protectoramataro.org. No se hará ese día si lloviera. Animaros a caminar juntos con vuestra mascota, o con una de acogida, o sin mascota. ¡Todo será por una buena causa!.

Viu el parc de la Serra Litoral


sant_mateu

La Diputació de Barcelona gestiona un seguit d’espais naturals a la provincia. Són els anomenats Parcs Naturals. A més de poder anar a passar-hi un dia en contacte amb la natura, tot sovint els parcs ofereixen un dia molt especial. És l’anomenat “Viu el Parc”. Aquell dia es munten activitats molt divertides per a tota la canalla. Totes gratuites i totes molt engrescadores. Doncs bé, aquest diumenge, dia 26 de maig de 2013, toca festa al Parc de la Serralada Litoral. Hi haurà dues grans activitats. Una per famílies amb ganes de caminar de veritat. Es tracta d’una sortida senderista per la ruta de l’esquirol, pel massís del Sant Mateu, al Maresme. Una passejada per conèixer els llocs més emblemàtics del Parc de la Serralada Litoral seguint un itinerari ben pautat: la ruta de l’esquirol. Sortirem de l’Ajuntament de Premià de Dalt, ben preparats per caminar seriosament: calçats, vestits, amb aigua i menjar. Per més informació i per fer les  inscripcions, truqueu al Centre d’Informació de la Creu de Can Boquet, al tel. 656 903 642.  Per altra banda, a la ermita de Sant Mateu mateix, i a les maravelloses planes del seu entorn, tindrà lloc la matinal “Viu el parc” que abans us anunciàvem, dins del programa Viu el parc.  Aquest any coincideix amb el Dia Europeu dels Parcs. Serà, com hem dit, a Sant Mateu, (mireu l’entrada en aquest mateix bloc) de 10.30 a 14 hores. Una festa matinal engrescadora i lúdica per a tota la família amb taller d’esports rurals, taller de construcció de cabanes amb l’Obrador, taller de dibuix de la natura amb Manguilongui, i un tastet musical amb Mireia Izquierdo i The Piano has been drinking, que amenitzarà el dia. Risc molt controlat i diversió assegurada. Tot molt ben organitzat. De manera molt professional. Consulteu la pàgina web de Viu el parc per saber-ne més. Us agradarà!.

La Diputación de Barcelona gestiona una serie de espacios naturales en la provincia. Son los llamados Parques Naturales. Además de poder ir a pasar un día en contacto con la naturaleza, a menudo los parques ofrecen un día muy especial. Es el llamado “Vive el Parque”. Aquel día se montan actividades muy divertidas para toda la chiquilleria. Todas gratuitas y todas muy estimulantes. Riesgo controlado y diversión asegurada. Todo muy bien organizado. De manera muy profesional. Estad atentos. Cada parque tiene sus días. Però este fin de semana toca y le corresponde al parque de Sant Mateu, en la Sierra Litoral, el domingo 26 de mayo. Consulten en la página web de Vive el parque. De verdad que os gustará mucho.

Petjades: la caminada de gossos i persones


L’amic Marcelo Cabrera és veterinari. I és un veterinari solidari. Ho és perque treballa a la protectora de Mataró, i perquè manté un bloc solidari. Un bloc dedicat a una iniciativa amb animals abandonats. La iniciativa s’anomena, com el mateix bloc, Petjades, i consisteix en una caminada de gossos i persones pels voltants de Mataró. No és una passejada mortal. Son només 10 Km en una ruta circular, pels terrenys agradables de la vessant de solei dels turons del nord-est de Mataró. S’hi pot participar amb gos o sense. La sortida serà de l’esplanada del CAAC de Mataró, al carrer Galicia s/n. Es demana un donatiu de 12 Euros, (menors de 12 anys només 4 €). Però, atenció!, perque inclou una preciosa samarreta, l’avituallament a mig camí i una botifarrada popular a l’acabar. Tentador, oi?. Si us agraden els gossos, si us emociona la natura, si gaudiu caminant sense pressa, si a la vostra canalla els encanten els animals, aquesta és la vostra sortida del cap de setmana. A més, és un acte solidari. Per recaptar diners pels animals dels refugis, i per pensar si voldríeu acollir un animalet a casa. Estigueu tranquils, que no us assetjaran ni us intimidaran. Però potser pensareu… perquè no?.  La caminada popular “Petjades” l’organitza la Societat Protectora d’Animals de Mataró, una entitat sense ànim de lucre. Per inscriure-us recomanem la lectura atenta de la web de Petjades, on tot està molt ben explicat, i escriure a pet-jades@protectoramataro.org. També podeu arribar-vos a un refugi de l’associació: CAAC Mataró: Carrer Galícia s/n, o bé, Cal Pilé, a la carretera N-II km 648,4, de Mataró. Si sou de l’altre costat de Barcelona potser us interessa més anar al RMAC de Sant Boi, a la riera del fonollar, 2, Sant Boi de Llobregat. Atenció, les places són limitades. No es farà aquell dia si plogués. Animeu-vos a caminar plegats amb la vostra mascota, o amb una d’acollida o sense cap mascota. Tot serà per una bona causa!.

El amigo Marcelo Cabrera es veterinario. Y es un veterinario solidario. Lo es porque trabaja en la protectora de Mataró, y porque mantiene un blog solidario. Un blog dedicado a una iniciativa con animales abandonados. La iniciativa se llama, como el mismo blog, Petjades, y consiste en una caminata de perros y personas por los alrededores de Mataró. No es un paseo mortal. Son sólo 10 Km. en una ruta circular, por los terrenos agradables de la vertiente de solana de los cerros del noreste de Mataró. Se puede participar con perro o sin él. La salida será de la explanada del CAAC de Mataró, en la calle Galicia s / n. Se pide un donativo de 12 Euros, (menores de 12 años sólo 4 €). Pero, ¡atención!, porque incluye una preciosa camiseta, el avituallamiento a mitad de camino y una butifarrada popular al terminar. Tentador, ¿verdad?. Si os gustan los perros, si os emociona la naturaleza, si disfrutais caminando sin prisa, si a sus hijos e hijas les encantan los animales, esta es vuestra salida del fin de semana. Además, es un acto solidario. Para recaudar dinero para los animales de los refugios, y para pensar si se desea acoger a un animalito en casa. Estad tranquilos, que no os asediarán ni os intimidaran. Pero quizás pensaréis … ¿porque no?. La caminata popular está organizada por la Sociedad Protectora de Animales de Mataró, una entidad sin ánimo de lucro. Para inscribirse recomendamos la lectura atenta de la web de petjades, donde todo está muy bien explicado, y escribir a pet-jades@protectoramataro.org. También pueden llegarse a un refugio de la asociación: CAAC Mataró: Calle Galicia s / n, o bien, Cal Pilé, en la carretera N-II Km. 648,4, de Mataró. Si es en el otro lado de Barcelona quizás os interesaria más ir al RMAC de Sant Boi, en la riera del Fonollar, 2, Sant Boi de Llobregat. Atención, las plazas son limitadas. No se hará ese día si lloviera. Animaros a caminar juntos con vuestra mascota, o con una de acogida, o sin mascota. ¡Todo será por una buena causa!.

Aplec de Pedracastell


Canet de Mar és una bonica vila marinera de la costa del Maresme, molt propera a Barcelona, i molt ben comunicada. Podeu arribar-hi per les autovies C-32 i C-31, o agafant el tren de la costa. Trobareu Canet uns kms. més enllà de Mataró, passat Arenys de mar. El poble compta amb molts atractius turístics que justifiquen una visita. No és el menor la seva platja, gran, ample i llarga, amb sorra gruixuda, i unes aigües molt netes. Els carrers de Canet acullen moltes obres modernistes, com l’Ajuntament, l’Ateneu, la casa Roura o bé la pròpia casa de Domènech i Muntaner, un xic malmesa. Una mica a les afores trobareu el parc i el santuari de la Misericòrdia, lloc d’esbarjo dels canetencs, i al bosc el romàntic castell de Santa Florentina, lloc de concerts i actuacions les nits d’estiu. Us convidem a pujar fins Canet aquest primer de maig, si no heu sortit de pont, per gaudir del popular aplec de Pedracastell. Tot comença a les 10 del matí, encara que grups de jovent hauran passat la nit al cim. A les 10.30 hores hi ha programats jocs de cucanya i tallers. A les 11.00 hores una ruta pel bosc descobrint Can Roig del Castell., una bonica masia, i els seus voltants. A les 12.00 hores, sardanes. A l’hora de dinar podeu fer picnic a les esplanades o carn a la brasa en les graelles que hi haurà. Una bonica sortida per conèixer els vessants de les muntanyes del Montnegre, i els maravellosos boscos olorosos, de pi i de resina, de Pedracastell. A dalt d’aquest cim de només 300 metres, s’alça la coneguda com Creu de Canet, i s’albira una de les millors panoràmiques de la costa del Maresme, ja que en dies clars es pot veure fins i tot Barcelona. Hi ha diverses  rutes senyalitzades per fer a peu dins dels boscos de Canet fins arribar a Pedracastell. Totes surten del Santuari de la Misericòrdia, pujant per la Riera, o per Can Manresa, o pel Castell de Santa Florentina i el Rial de l’Aubó fins Pedracastell. També és possible anar-hi des de Sant Iscle de Vallalta, un poblet preciós, petitó i amable, situat dins una vall closa, verda, humida, plena de vegetació, la Vall de Vallalta. Hi arribareu per l’autopista C-32,  sortida d’Arenys de Munt. Travesseu aquest poble seguint la carretera que porta cap a Sant Celoni. A la sortida d’Arenys de Munt trobareu l’encreuament, on girareu a mà dreta, cap a Sant Iscle, Sant Cebrià i Sant Pol. Aquest camí des de Sant Iscle és possible fer-lo en cotxe, tot i que és de terra, estret, i depenent de les pluges, ple de bonys i xeragalls. Pregunteu al poble com anar de Sant Iscle a Can Roig del Castell, si està obert el camí, i en quin estat. També és possible arribar-hi des del rial de Bellsolei al poble d’Arenys de Munt. El camí és pitjor que el de Sant Iscle. Gaudiu d’una matinal d’aplec al Parc Natural del Montnegre. Podreu fer caminades pels boscos, rutes a peu i muntant amb bicicleta. Si no us quedeu al dinar popular a l’esplanada de la Creu de Canet, molt recomanable, penseu que a Sant Iscle hi ha alguns bars i restaurants que fan menjars. Com ara La Taverna d’en Sidru, al carrer de les Escoles. Tel. 93 794 63 27, o el restaurant Llavina al carrer del 25 de juny. Tel. 93 794 60 81. Ens agrada, per familiar i cassolà, el bar Can Mingo, a la carretera mateix que travessa el poble. Tel. 93 763 09 84. A Arenys de Munt recordeu que al Parc de Lurdes teniu la possibilitat de fer-hi pic-nic i carn a la brasa. Us llogaran la taula, us vendran llenya i us vendran beguda i amanida, si voleu. Si voleu seure en una taula aneu a l’Era, un molt bon restaurant. Dins el poble una fonda de menú de les de tota la vida. Menjar senzill bé de preu a Can Martori, a la Riera, Rambla Francesc Macià, 62 Tel: 937 938 067.  Però ens agrada més dinar fora del poble, al bosc. En aquest cas son molt recomanables el Subirans, just al parc de Lurdes, Tel: 937 951 290. Cuina tradicional a bon preu. O el molt típic Tres Turons, a Torrentbó, tel: 937 951 446, un clàssic de la cuina catalana, on us caldrà reservar. Però menjareu molt bé. A Canet de mar de restaurants n’hi ha un munt, de tota mena: pizzeries, llesqueries, cuina moderna, marinera o de mercat. Us recomanem el 6Q, un lloc informal ple de delicadesses. O bé Casa Roura, a la mateixa casa modernista que abans us hem citat. Un ambient molt distinguit en un marc únic. Preus en consonància. Us animem a caminar una mica, i anar a l’aplec de Pedracastell!.

Canet de Mar es una hermosa villa marinera de la costa del Maresme, muy cercana a Barcelona, y muy bien comunicada. Pueden llegar por las autovías C-32 y C-31, o con el tren de la costa. Encontrarán Canet unos kms. más allá de Mataró, pasado Arenys de Mar. El pueblo cuenta con muchos atractivos turísticos que justifican una visita. No es el menor su playa, grande, ancho y larga, con arena gruesa, y unas aguas muy limpias. Las calles de Canet acogen muchas obras modernistas, como el Ayuntamiento, el Ateneo, la casa Roura o bien la propia casa de Domènech i Muntaner, un poco dañada. Un poco a las afueras están el parque y el santuario de la Misericordia, lugar de recreo de los canetenses, y en el bosque, el romántico castillo de Santa Florentina, lugar de conciertos y actuaciones las noches de verano. Os invitamos a subir hasta Canet este primero de mayo, si no habeis salido de puente, para disfrutar del popular aplec de Pedracastell. Todo comienza a las 10 de la mañana, aunque grupos de jóvenes habrán pasado la noche en la cima. A las 10.30 horas hay programados juegos de cucaña y talleres. A las 11.00 horas una ruta por el bosque descubriendo Can Roig del Castillo, una bonita masía, y sus alrededores. A las 12.00 horas, sardanes. A la hora de comer pueden hacer picnic en las explanadas o carne a la brasa en las parrillas que habrá. Una bonita salida para conocer las laderas de las montañas del Montnegre, y los maravillosos bosques olorosos, de pino y de resina, de Pedracastell. Arriba de esta cumbre de sólo 300 metros, se alza la conocida como Cruz de Canet, y se divisa una de las mejores panorámicas de la costa del Maresme, ya que en días claros se puede ver incluso Barcelona. Hay varias rutas señalizadas para hacer a pie dentro de los bosques de Canet hasta llegar a Pedracastell. Todas salen del Santuario de la Misericordia, subiendo por la Riera, o por Can Manresa, o por el Castillo de Santa Florentina y Rial del Aubó hasta Pedracastell. También es posible ir desde Sant Iscle de Vallalta, un pueblecito precioso, pequeñito y amable, situado en un valle verde, húmedo, lleno de vegetación, el Valle de Vallalta. Se llega por la autopista C-32, salida de Arenys de Munt. Cruce este pueblo siguiendo la carretera que lleva hacia Sant Celoni. A la salida de Arenys de Munt encontraréis el cruce, donde girar a mano derecha, hacia Sant Iscle, Sant Cebrià y Sant Pol. Este camino desde Sant Iscle es posible hacerlo en coche, aunque es de tierra, estrecho, y dependiendo de las lluvias, lleno de baches. Pregunten en el pueblo como ir de Sant Iscle hasta Can Roig del Castillo, si está abierto el camino, y en qué estado. También es posible llegar desde el rial de Bellsolei en el pueblo de Arenys de Munt. El camino es peor que el de Sant Iscle. Disfruten de una matinal en el Parque Natural del Montnegre. Podrán hacer caminatas por los bosques, rutas a pie y montando en bicicleta. Si no os quedáseis en la comida popular en la explanada de la Cruz de Canet, muy recomendable, pensad que en Sant Iscle hay algunos bares y restaurantes que hacen comidas. Como La Taberna de en Sidru, en la calle de las Escuelas. Tel. 93794 63 27, o el restaurante Llavina en la calle del 25 de junio. Tel. 93794 60 81. Nos gusta, por familiar y casero, el bar Can Mingo, en la carretera mismo que atraviesa el pueblo. Tel. 93763 09 84. En Arenys de Munt recuerden que el Parque de Lourdes tiene la posibilidad de hacer pic-nic y carne a la brasa. Os alquilarán la mesa, os venderán leña, bebida y ensalada, si queréis. Si desean sentarse en una mesa vayan a la Era, un muy buen restaurante. Dentro del pueblo una fonda de menú de las de toda la vida. Comida sencilla bien de precio en Can Martori, en la Riera, Rambla Francesc Macià, 62 Tel: 937938067. Pero nos gusta más comer fuera del pueblo, en el bosque. En este caso son muy recomendables el Subirans, justo en el parque de Lourdes, Tel: 937 951 290. Cocina tradicional a buen precio. O el muy típico Tres Turons, en Torrentbó, tel: 937 951 446, un clásico de la cocina catalana, donde será necesario reservar. Pero comereis muy bien. En Canet de mar de restaurantes hay un montón, de todo tipo: pizzerías, llesqueries, cocina moderna, marinera o de mercado. Os recomendamos el 6Q, un lugar informal lleno de delicadeza. O bien Casa Roura, en la misma casa modernista que antes hemos citado. Un ambiente muy distinguido en un marco único. Precios en consonancia. ¡Os animamos a caminar un poco, e ir a Pedracastell!.

Ejulve


Ejulve és Aragó. És Teruel, el Maestrat de Teruel. És terra ferma, dura, verge, veritable, potent i aspre. Autèntica. Ejulve son pernils. El poble fa olor a pernil serrà de Terol. Una delícia. Curats a 1.113 metres d’alçada, a l’aire sec, tallant, de la muntanya del Maestrazgo. Perquè Ejulve està en plena serranía. En una zona despoblada, abrupta, rocosa, sense contemplacions ni concesions, on corre la cabra, i niua el voltor. Llocs com el port de Majalinos, a 1.600 metros, el riu Guadalope, las Masías de Ejulve, la caleja del Huergo, la Valredonda, els sabinars o la Hoya de los Villasecos, corprenen per la seva inmensa bellessa i desolació. Ejulve està situat al nord del Maestrat, no gaire lluny d’Alcanyís i Calanda, poble on s’arriba per la AP-7, fins Tarragona, i seguint cap a Alcanyís per Falset, Mora i Gandesa. D’Alcanyís es va per la nacional 211, la que porta a Teruel, fins arribar a la carretera A-1702 que s’agafa en el creuament on hi ha la Venta de la Pintada, en direcció Villarluengo. A banda del paisatge inaudit i llunar del poble, Ejulve te alguns monuments interessants, com ara l’ajuntament, del XVI, amb arcades, i alguns casals. També podeu anar a voltar les ribes del riu Guadalopillo, on veureu dos antics molins. L’església de Santa María la Mayor, del XVI també, te una portada plateresca, (a la foto). Evidentment heu de sortir del poble amb un pernil. Hi ha molts secadors d’aquest producte deliciós. Tampoc cal passar per alt els seus finíssims formatges de cabra. Us recomanem Ejulve però no per ell mateix, sinó com a porta d’entrada o de sortida en una ruta fabulosa, increible, per la zona del Maestrat.  Una comarca, fantàstica, molt diferent de tot el que heu vist. Una terra amb rius d’aigües netes, roques nues, vent potent i boscos resistents. De pobles amb sabor potent, on dinar costelles de xai de veritat i vi poderós. Remunteu la carretera d’Ejulve fins Pitarque, la joia amagada, una recondita, diminuta població del Maestrat de Terol, tocant a Villarluengo. Feu la caminada, llarga, fins el naixement del riu Pitarque, o banyeu-vos, sense esperar més, al primer gorg que trobeu. Aneu en direcció contrària, des d’Ejulve a Molinos, amb la cova de cristall, petita, bellíssima. Una visita al Maestrat o una ronda pel Baix Aragó, o pel Matarranya. A Ejulve només hi ha una petita fonda, un bar de poble, de menú senzill, que no serveix els diumenges. Però podeu menjar i dormir molt bé a Molinos, per exemple a l’Hostal de la Villa, al carrer Major. O anar fins al restaurant “El Fontanal”, a la plaça major mateix, on us atendran molt bé. El millor allotjament de la comarca està molt lluny d’Ejulve, però no podem resistir-nos a donar-vos la referència, perquè hi hem dormit de fàbula:  l’Hotel Balfagón, a Cantavieja. ‎ Habitacions familiars dignes d’un cinc estrelles. Cuina molt cuidada.

Ejulve es Aragón. Es Teruel, el Maestrazgo de Teruel. Es tierra firme, dura, virgen, verdadera, potente y áspera. Auténtica. Ejulve son jamones. El pueblo huele a jamón serrano de Teruel. Una delicia. Curados a 1113 metros de altura, al aire seco, cortante, de la montaña del Maestrazgo. Porque Ejulve está en plena serranía. En una zona despoblada, abrupta, rocosa, sin contemplaciones ni concesiones, donde corre la cabra, y anida el buitre. Lugares como el puerto de Majalinos, a 1.600 metros, el río Guadalope, las Masías de Ejulve, la caleja del Huergo, la Valredonda, los sabinares o la Hoya de los Villasecos, cautivan por su inmensa belleza y desolación. Ejulve está situado al norte del Maestrazgo, no muy lejos de Alcañiz y Calanda, pueblo donde se llega por la AP-7, hasta Tarragona, y siguiendo hacia Alcañiz por Falset, Mora y Gandesa. De Alcañiz se va por la nacional 211, la que lleva a Teruel, hasta llegar a la carretera A-1702 que se toma en el cruce donde está la Venta de la Pintada, en dirección Villarluengo. Aparte del paisaje inaudito y lunar del pueblo, Ejulve tiene algunos monumentos interesantes, como el ayuntamiento, del XVI, con arcadas, y algunas casonas. También se puede ir a recorrer las orillas del río Guadalopillo, donde veréis dos antiguos molinos. La iglesia de Santa María la Mayor, del XVI también, tiene una portada plateresca, (en la foto). Evidentemente deben salir del pueblo con un jamón. Hay muchos secadores de este producto delicioso. Tampoco hay que pasar por alto sus finísimos quesos de cabra. Les recomendamos Ejulve, pero no por sí mismo, sino como puerta de entrada o de salida en una ruta fabulosa, increíble, por la zona del Maestrazgo. Una comarca, fantástica, muy diferente de todo lo que habéis visto. Una tierra con ríos de aguas limpias, rocas desnudas, viento potente y bosques resistentes. De pueblos con sabor pleno, donde comer costillas de cordero de verdad y vino poderoso. Remontad la carretera de Ejulve hasta Pitarque, la joya escondida, una recóndita, diminuta población del Maestrazgo de Teruel, junto a Villarluengo. Hagan la caminata, larga, hasta el nacimiento del río Pitarque, o báñense, sin esperar más, en la primera poza que encuentren. Vayan en dirección contraria, desde Ejulve en Molinos, con su cueva de cristal, pequeña, bellísima. Una visita al Maestrazgo o una ronda por el Bajo Aragón, o por Matarraña. En Ejulve sólo hay una pequeña fonda, un bar de pueblo, de menú sencillo, que no sirve los domingos. Pero pueden comer y dormir muy bien en Molinos, por ejemplo en el Hostal de la Villa, en la calle Mayor. O ir hasta el restaurante “El Fontanal”, en la plaza mayor mismo, donde les atenderán muy bien. El mejor alojamiento de la comarca está muy lejos de Ejulve, pero no podemos resistirnos a daros la referencia, porque hemos dormido de fábula: el Hotel Balfagón, en Cantavieja. Habitaciones familiares dignas de un cinco estrellas. Cocina muy cuidada.

El Camí dels Bons Homes


En aquesta web de sortides familiars no us proposarem que agafeu les criatures i us feu a peu, o en bici, tota la ruta dels bons homes, tot i que si sou fanàtics del senderisme, llavors seria una altra cosa. Però si que us proposarem fer la ruta dels bons homes en cotxe, (una aproximació al veritable camí, és clar), o que feu determinats trams a peu, com nosaltres hem fet. És aquest camí la recreació d’una suposada ruta que els càtars feien servir per avituallar-se, fugir, i tornar entre Catalunya i Occitània, en els temps funestos de la guerra contra els albigesos, que va acabar amb la sumisió a França dels germans occitans, després de la desfeta de Muret. Aquest Camí dels Bons Homes, de cap a peus, fa uns 200 kms, i te diferents possibles sortides. Nosaltres farem servir el bellíssim Santuari de Queralt, sobre Berga, i una arribada també difusa, que per nosaltres serà la vila de Foix, a l’Arièja. El camí està catalogat com a sender de gran recorregut (GR-107), i convenientment marcat, editat i descrit, cosa que no treu que sigui difícil de seguir, segons i com. Si el feu, descobrireu paisatges increiblement bells, pobles medievals menuts i bonics, riuets que canten, ponts damunt barrancs imponents i sobre salts d’aigua diminuts, colls de muntanya que us obriran grans horitzons, serralades poderoses, boscos encantats, ermites romàniques guapíssimes i castells roquers. Un itinerari sense cap desperdici. El millor moment per fer aquesta ruta seria un estiu, unes vacances, un pont llarg de primavera, o encara millor de tardor. A l’hivern, hi ha molta neu, però és també molt divertida, si fa bon temps. Hi ha bones guies, i bons mapes sobre la ruta, i les oficines de turisme la promocionen. Iniciarem la nostra particular experiència, mig en cotxe, mig a peu o en bici, pujant fins a Berga per la C-16. De Berga començareu el fantàstic primer tram, que us portarà al maravellós Santuari de Queralt, situat damunt la ciutat, a 1120 mts d’alçada i amb vistes a mitja Catalunya. D’aquí seguirem pujant per anar a explorar el Berguedà més autèntic. La carretera està asfaltada i és prou bona fins els Rasos de Peguera, una estació d’esquí familiar, enmarcada en un paratge bucòlic. El camí travessa la carena per anar a caure damunt el vall que presideix el Pedraforca. No és mal camí, ni cansat. Els qui anem en cotxe retornem a Berga i continuem fins l’entrada de Guardiola de Berguedà, on a mà dreta, agafem la desviació cap a Sàldes i Gòsol, ja als peus del Pedraforca. El camí arriba a Gòsol havent travessat els Rasos de Peguera i s’enfila de nou, rodejant la muntanya forcada i mítica, en un entorn paradisíac d’alta muntanya, per la vall frescal del Gresolet, en direcció Gisclareny. Si aneu motoritzats el millor és tornar a Guardiola de Berguedà i continuar fins Bagà. Allà prenem la carretera que porta a Gisclareny, i d’aquí al Coll de la Bena, per trobar el camí, que passa per allà. La ruta està tota asfaltada, sense problemes, i en canvi els paisatges són grandilocuents, amb el Pedraforca omnipresent. Us recomanem una estona de caminada fins l’adou de Bastareny, o els Bullidors de la Llet, o els Empedrats… petites excursions a peu, sense problemes, que son part del camí que, precisament per aquí salta la muralla del Cadí i marxa cap a la Cerdanya. En cotxe podeu arribar fins el xalet de natura La Salle, o si sou atrevits fins a Bastareny mateix, per una bona pista de terra. Un cop fet l’aventurer, retornarem amb el nostre cotxe fins Bagà, una vila medieval que mereix una visita, i passarem el túnel del Cadí. Ja som a la Cerdanya!. Anirem fins a Bellver, i retrobarem la ruta, que baixa de la muntanya per una pista forestal que travessa pel costat de les fantàstiques esglésies romàniques de Talló i Sant Serni de Coborriu. Nosaltres podem abastar-les i visitar-les des de Bellver. No us les perdeu. D’alla el camí puja per Prullans y Ardóvol per anar seguint el vall de la Llosa fins entrar en terres de França. Possible fer un tros asfaltat i després es torna difícil. Ens agrada molt més pujar per Lles fins el pla i refugi del Cap de Rec. Un espai idil·lic on els infants s’ho passaran de por. Riuets, gespa, serveis… camí molt fàcil i segur, apte per cotxes. No us ho perdeu!. Aprofiteu per visitar els encants de la Cerdanya. Seguirem camí de Puigcerdà, per entrar ja a França i arribar-nos fins Porta. D’aquí pujarem el coll de Puymorens, per la carretera, no pel túnel!, mentre el camí ens mira des d’un xic més enlaire, però fent la mateixa senda. Vistes magnífiques. Prats i vaquetes, gespa, espais oberts, muntanyes ben altes. Baixarem cap a Merens, i Ax les Termes. L’Arieja ens acull i desplega els seus encants. Els voltants d’Ax són molt bonics, sobretot el vall d’Orlú. No deixeu de banyar-vos els peus a la piscina termal medieval. Iniciarem la darrera etapa, per Tarascó i avall. Poc abans d’arribar a Foix, seguirem la desviació que ens porta a Lavelanet, Quillan i Perpinyà. Abans d’arribar al primer poble ens desviarem cap a Villenueve d’Olmes, Montferrier i Montsegur. El camí també ha pujat al castell. Montsegur és escenogràfic. Aquest castell càtar us semblarà, al mateix temps, senzill i imponent. Per visitar-lo cal fer una mitja hora de pujada dura, que no cal fer si porteu infats petits. Us proposem una baixada seguint la carretera cap a Belesta i passant per la Font de Fontestorbes, una bonica curiositat natural. La ruta dels bons homes s’ha acabat, però nosaltres us diríem: arribeu-vos a Foix, capital del Bearn, que us agradarà molt. Visiteu el seu castell. I ja que sou aquí, retorneu fent una ruta pels castells càtars, per Puiverd, Puylaurens, Queribús i Perapertusa, fins Perpinyà. Semblen unes vacances molt maques, oi?. Doncs sí, ho són. Us ho assegurem. Ens hem imaginat els llocs on podríeu necessitar menjar o dormir i us recomanarem alguns bons hotels i restaurants on hem menjat i dormit nosaltres. Per exemple Bagà. Allà teniu l’Hotel del Blat, magnífic i modern. O l’Hostal Batista, molt casolà. Finalment recomanar-vos de tot cor Ca l’Amagat, fonda de tota la vida, i el Niu Nou, un hotelet molt bonic. Al Berguedà i la Cerdanya bé cal passar-hi uns dies. A la plana ceretana què millor que als Banys de Sant Vicenç, una cucada, molt rústica o al familiar Hotel Muntanya de Prullans on tot està pensat pels nens i nenes. A La Molina, teniu els apartaments Guitard, preus arreglats, o bé cases rurals, com Cal Rei de Lles. També bonics hotels clàssics com el Bellavista de Martinet, on també podeu dinar molt bé. No oblidem pas els maravellosos càmpings, com els del grup l’Stel, que són de primera categoria. A Llívia podeu anar al cassolà Hostal Rusó, que fa un menú molt arreglat i te habitacions bé de preu, o hostatjar-vos en hotels i restaurants de campanetes, amb preus en consonància, com el Sant Guillem, o el Bernat de So. Hi ha a la Cerdanya un alberg familiar molt interessant: La Bruna. Per Foix i el país càtar podeu restaurar-vos a l’Hotel Lons, a Foix. Baratet i senzill, de gust francés, però bo. També a l’Hotel La Chaumiere, que ens va agradar molt, o a l’Hotel Cartier, a Quillan. A Cuiza, hi ha un hotel-castell una mica car i sofisticat: el Ducs de la Joiosa. Bon camí, bons homes i dones!.

En esta web de salidas familiares no les propondremos que tomen las criaturas y hagais toda la ruta de los buenos hombres, aunque si sois fanáticos del senderismo, entonces sería otra cosa. Pero si que os propondremos hacer el camino de los buenos hombres en coche, (una aproximación al verdadero camino, claro), o que hagan determinados tramos a pie o en bici, como nosotros hemos hecho. Es este camino la recreación de una supuesta ruta que los cátaros utilizaban para avituallarse, huir y volver entre Cataluña y Occitania, en los tiempos funestos de la guerra contra los albigenses, que acabó con la sumisión a Francia de los hermanos occitanos, tras la derrota de Muret. Este Camino de los Cátaros, de principio a fin, son unos 200 kms, y tiene diferentes posibles salidas. Nosotros usaremos el bellísimo Santuario de Queralt, sobre Berga. Tiene también una llegada también difusa, que para nosotros será la villa de Foix, en Ariège. El camino está catalogado como sendero de gran recorrido (GR-107), y convenientemente marcado, editado y descrito, lo que no quita que sea difícil de seguir, según y cómo. Si lo hacéis, descubriréis paisajes increíblemente hermosos, pueblos medievales pequeños y bonitos, riachuelos que cantan, puentes sobre barrancos imponentes y sobre saltos de agua diminutos, puertos de montaña que les abrirán grandes horizontes, cordilleras poderosas, bosques encantados, ermitas románicas guapísimas y castillos roqueros. Un itinerario sin desperdicio. El mejor momento para hacer esta ruta sería un verano, unas vacaciones, un puente largo de primavera, o aún mejor de otoño. En invierno, hay mucha nieve, pero es también muy divertida, si hace buen tiempo. Hay buenas guías, y buenos mapas sobre la ruta, y las oficinas de turismo la promocionan. Iniciaremos nuestra particular experiencia, medio en coche, medio a pie o en bici, subiendo hasta Berga por la C-16. De Berga empezaréis el fantástico primer tramo, que os llevará al maravilloso Santuario de Queralt, situado sobre la ciudad, a 1120 mts de altura y con vistas sobre media Cataluña. De ahí seguiremos subiendo para ir a explorar el Berguedà más auténtico. La carretera está asfaltada y es bastante buena hasta los Rasos de Peguera, una estación de esquí familiar, enmarcada en un paraje bucólico. El camino atraviesa la cresta para ir a caer sobre el valle que preside el Pedraforca. No es mal camino, ni cansado. Los que vamos en coche volvemos a Berga y continuamos hasta la entrada de Guardiola de Berguedà, donde a mano derecha, cogemos la desviación hacia Saldes y Gósol, ya a los pies del Pedraforca. El camino llega a Gòsol habiendo atravesado los Rasos de Peguera y sube de nuevo, rodeando la montaña forzada y mítica, en un entorno paradisíaco de alta montaña, por el valle fresco del Gresolet, en dirección Gisclareny. Si vais motorizados lo mejor es volver a Guardiola de Berguedà y continuar hasta Bagà. Allí tomamos la carretera que lleva a Gisclareny, y de ahí el Coll de la Bena, para encontrar el camino, que pasa por allí. La ruta está toda asfaltada, sin problemas, y en cambio los paisajes son grandilocuentes, con el Pedraforca omnipresente. Os recomendamos un rato de caminata hasta la Adou de Bastareny, o los Hervidores de la Leche, o los Empedrats … pequeñas excursiones a pie, sin problemas, que son parte del camino que, precisamente por ahí salta la muralla del Cadí y marcha hacia la Cerdanya. En coche pueden llegar hasta el chalet de naturaleza La Salle, o si sois atrevidos hasta Bastareny mismo, por una buena pista de tierra. Una vez hayan hecho el aventurero, volveremos con nuestro coche hasta Bagà, una villa medieval que merece una visita, y pasaremos el túnel del Cadí. ¡Ya estamos en la Cerdanya!. Iremos hasta Bellver, y reencontraremos la ruta, que baja por una pista forestal que pasa al lado de las fantásticas iglesias románicas de Talló y Sant Serni de Coborriu. Nosotros podemos abarcarlo todo desde Bellver. No os las perdáis. De allí el camino sube por Prullans y Ardòvol para ir siguiendo el valle de la Llosa hasta entrar en tierras de Francia. Posible hacer un trozo asfaltado y luego se vuelve difícil. Nos gusta mucho más subir por Lles hasta el plan y refugio de Cap de Rec. Un espacio idílico donde los niños se lo pasarán de miedo. Riachuelos, césped, servicios … camino muy fácil y seguro, apto para coches. ¡No os lo perdáis!. Aprovechen para visitar los encantos de la Cerdaña. Seguiremos camino de Puigcerdà, para entrar ya en Francia y llegar hasta el col de Puymorens, por la carretera, ¡no por el túnel!. Mientras, el camino nos mira desde un poco más arriba, pero haciendo la misma senda. Vistas, muchas vistas. Espacios abiertos, montañas muy altas. Bajaremos hacia Merens, y Ax las Termas. Ariège nos acoge y desarrolla sus encantos. Los alrededores de Ax son muy bonitos, sobre todo el valle de Orlú. No dejéis de bañaros los pies en la piscina termal medieval. Iniciaremos la última etapa, por Tarascón y hacia abajo. Poco antes de llegar a Foix, seguiremos el desvío que nos lleva a Lavelanet, Quillan y Perpiñán. Antes de llegar al primer pueblo nos desviaremos hacia Villenueve de Olmes, Montferrier y Montségur. El camino también ha subido al castillo. Montségur es escenográfico. Este castillo cátaro os parecerá, al mismo tiempo, sencillo e imponente. Para visitarlo hay que hacer una media hora de subida dura. Os proponemos una bajada siguiendo la carretera hacia Bélesta y pasando por la Fuente de Fontestorbes, una bonita curiosidad natural. La ruta de los buenos hombres se ha acabado, pero nosotros les diríamos: debemos ir a Foix, capital del Bearn, que os gustará mucho. Visitad su castillo. Y ya que estáis aquí, regresad por los castillos cátaros, por Puiverd, Puylaurens, Quéribus y Peyrepertuse, hasta Perpiñán. Parecen unas vacaciones muy bonitas, ¿verdad?. Pues sí, lo son. Os lo aseguramos. Nos hemos imaginado los lugares donde podríais necesitar comer o dormir y os recomendaremos algunos buenos hoteles y restaurantes donde hemos comido y dormido nosotros. Por ejemplo Bagà. Allí tiene el Hotel del Blat, magnífico y moderno. O el Hostal Batista, muy casero. Finalmente recomendaros de todo corazón Ca l’Amagat, una fonda de toda la vida. En el Berguedà y la Cerdanya cae bien pasar unos días. En la Ceretania qué mejor que los Baños de San Vicente, una cucada, muy rústica o al familiar Hotel Montaña de Prullans donde todo está pensado para los niños y niñas. En La Molina, tiene los apartamentos Guitard, a precios arreglados, o bien casas rurales, como Cal Rei de Lles. También bonitos hoteles clásicos como el Bellavista de Martinet, donde también se puede comer muy bien. No olvidemos los maravillosos campings, como los del grupo del Stel, que son de primera categoría. En Llívia pueden ir al casero Hostal Rusó, que hace un menú muy arreglado y tiene habitaciones bien de precio, o ir a hoteles y restaurantes de campanillas, con precios en consonancia, como el San Guillem, o Bernat de So. Hay en la Cerdanya un albergue familiar muy interesante: La Bruna. En Foix y el país cátaro pueden alojarse en el Hotel Lons, en Foix. Baratito y sencillo, de gusto francés, pero bueno. También el Hotel La Chaumiere, que nos gustó mucho, o en el Hotel Cartier, en Quillan. En Cuiza, hay un hotel-castillo un poco caro y sofisticado: el Duques de Joiosa.

Iraty


El bosc d’Irati, ja us ho varem comentar en una altra entrada d’aquest mateix bloc, és l’extensió forestal de faig més gran d’Europa Occidental. Us recomanàvem l’entrada a Irati des de Orbaiceta, a Navarra. Ara us volem presentar una entrada a aquesta bellíssima massa forestal des d’un lloc ben diferent. L’entrada en questió es fa per la Navarra francesa, la regió de La Soule. És un paisatge molt diferent del que podeu trobar als altres accessos a Irati des d’Espanya. En primer lloc perquè la regió és molt més agreste. Hi ha pocs pobles, poca gent i molta natura. Cap camp de conreu. Per arribar-hi teniu dues clares opcions. Baixar de Roncesvalles cap a Saint Jean Pie de Port, o bé entrar pels ports d’Orhi o de l’Arette, accessibles des del Vall del Roncal. Naturalment també s’hi pot accedir pujant des de Pau o Oloron Sainte Marie, en el curs d’una volta pels Pirineus Francesos. Sigui com sigui, els accessos a l’Iraty francés són dificultosos. Ports de muntanya importants, moltes corbes, carreteres estretes. Ara bé, el premi és excepcional. L’espai natural francés d’Iraty és molt pastoral. Podreu tocar cavalls en completa llibertat, a més de vaques i ovelles. El riu Irati, serpenteja entre prats de gespa, formant petits llacs. A la tardor el contrast de colors fa que sigui dificilment expressable la sensació que provoca a la vista. A l’hivern la neu cobreix les fagedes mítiques, gela el riu i els llacs. Llavors és l’hora de practicar l’esquí de fons en família, en un entorn verge. Primavera i estiu és l’època d’anar amb els infants a veure les flors, els boscos en plenitud i els ramats de tota mena d’animals que pasturen aquestes terres. Evidentment els serveis son escassos a la zona. Nosaltres us recomanem una ruta circular que des de Roncesvalles us porti a Saint Jean le Vieux, Lekumberri, Mendive, per pujar el dur col de Burdinkurutxeta. Són uns 22 km des de Saint Jean.  S’arriba a l’encreuament de carreteres, al llac, i falta 1 km. fins arribar al Chalet de Pedro. Allà trobareu tota mena d’atencions, bar, restaurant i habitacions. També és possible servei de begudes abans d’arribar al Chalet de Pedro, en el bar que hi ha al creuament de carreteres que hem citat. Un cop allà la única i maravellosa cosa que podreu fer és caminar i disfrutar de la natura. A peu o en bici. També es pot accedir força lluny, i a llocs força bonics amb el cotxe, encara que no als millors llocs, és clar. Podeu continuar la ruta anant cap a Larrau. D’allà es pot entrar a Espanya pel port de l’Orhi, alta muntanya i moltes corbes, o anar cap a Sainte Engrace i l’Arette Pierre Saint Martin, cosa que permet descobrir les espectaculars gorges de Kakuetta. Creieu-nos si us diem que Iraty, la reserva natural francesa d’Iraty, és un dels llocs més macos que hem vist al Pirineu de França. No és una cosa espectacular com Gavarnie o Pont d’Espagne. És una bellessa més serena, més tranquil·la, més calmada. Feta d’aigua, d’herba, de boscos frondosos on viuen els follets i les fades, de rius màgics, de camins planers que conviden a la passejada en família. I els  voltants d’Iraty són tant o més bonics. De fet no sabreu mai on s’acaba Iraty fins que sigueu lluny. Llavors, dissortadament, si que trobareu a faltar quelcom. Per a dormir, a més del xalet de Pedro, podeu provar els Xalets d’Iraty. Lloguer d’apartaments i xalets. També de material d’esquí nòrdic. O bé podeu també fer centre a Isaba. O a Roncesvalles. També és possibledormir a França, a  Saint Jean de Port, Oloron o Pau, per descomptat. O en alguns hotelets petits als pobles, com l’Hotel del Frontó a Lekumberri, o l’Andreinia a Esterencubi. Per menjar, de nou, el xalet de Pedro, o el bar de l’encreuament, o els hotelets citats abans.

El bosque de Irati, ya os lo comentamos en otra entrada de este mismo blog, es la extensión forestal de hayas más grande de Europa Occidental.  Hace poco os recomendábamos la entrada a Irati desde Orbaiceta, en Navarra. Ahora os queremos presentar una entrada a esta bellísima masa forestal desde un lugar muy diferente. La entrada en cuestión se hace por la Navarra francesa, la región de La Soule. Es un paisaje muy distinto del que podéis encontrar en los otros accesos a Irati desde España. En primer lugar porque la región es mucho más agreste. Hay muy pocos pueblos, poca gente y mucha naturaleza. Ningún campo de cultivo. Para llegar tienen dos claras opciones. Bajar de Roncesvalles hacia Saint Jean Pie de Port, o bien entrar por los puertos de Orhi o Arette, accesibles desde el Valle del Roncal. Naturalmente también se puede acceder subiendo desde Pau o Oloron Sainte Marie, en el curso de una vuelta por los Pirineos Franceses. Sea como sea, los accesos al Iraty francés son dificultosos. Puertos de montaña importantes, muchas curvas, carreteras estrechas. Ahora bien, el premio es excepcional. El espacio natural francés de Iraty es muy pastoral. Pueden tocarse caballos en completa libertad, además de vacas y ovejas. El río Irati, serpentea entre prados, formando pequeños lagos. En otoño el contraste de colores hace que sea difícilmente expresable la sensación que provoca a la vista. En invierno la nieve cubre los hayedos míticos, hiela el río y los lagos. Entonces es la hora de practicar el esquí de fondo en familia, en un entorno virgen. Primavera y verano es la época de ir con los niños a ver las flores, los bosques en plenitud y los rebaños de todo tipo de animales que pastan estas tierras. Evidentemente los servicios son escasos en la zona. Nosotros les recomendamos una ruta circular que desde Roncesvalles les lleve a Saint Jean le Vieux, Lekumberri, Mendive, para subir el duro col de Burdinkurutxeta. Son unos 22 km desde Saint Jean. Se llega al cruce de carreteras, con el lago, y falta 1 km. hasta llegar al Chalet de Pedro. Allí encontrará todo tipo de atenciones, bar, restaurante y habitaciones. También es posible un servicio de bebidas antes de llegar al Chalet de Pedro, en el bar que hay en el cruce de carreteras que hemos citado. Una vez allí la única y maravillosa cosa que se puede hacer es caminar y disfrutar de la naturaleza. A pie o en bici. También se puede acceder bastante lejos con el coche, aunque no a los mejores lugares, claro. Pueden seguir la ruta yendo hacia Larrau. De allí se puede entrar en España por el puerto del Orhi, alta montaña y muchas curvas, o ir hacia Sainte Engrace y Arette Pierre Saint Martin, lo que permite descubrir las espectaculares gargantas de Kakuetta. Creednos si os decimos que Iraty, la reserva natural francesa de Iraty, es uno de los lugares más bonitos que hemos visto en el Pirineo de Francia. No és espectacular como Gavarnie o Puente de Espagne. Es una belleza más serena, más tranquila, más calmada. Hecha de agua, de hierba, de bosques frondosos donde viven los duendes y las hadas, de ríos mágicos, de caminos llanos que invitan al paseo en familia. Y los alrededores de Iraty son tanto o más bonitos. De hecho no sabrán nunca donde se acaba Iraty hasta que se encuentren lejos. Entonces, desgraciadamente, sí que echaran en falta algo. Para dormir, además del chalet de Pedro, puede intentarlo en los Chalets de Iraty. Alquiler de apartamentos y chalets. También de material de esquí nórdico. O bien pueden también poner su centro en Isaba. O en Roncesvalles. También es possible dormir en Francia, en Saint Jean de Port, Oloron o Pau, por supuesto. O en algunos hotelitos pequeños en los pueblos, como el Hotel del Frontón en Lekumberri, o el Andreína a Esterencubi. Para comer, de nuevo les indicamos, el chalet de Pedro, el bar del cruce, o los hotelitos citados anteriormente.

Ermita de Sant Adjutori


Arribarse fins l’ermita de Sant Adjutori és una excursió familiar molt fàcil i senzilla, apte per a tota la família. S’hi accedeix molt fàcilment en cotxe des de l’aparcament de la masia Can Borrell, que és un restaurant molt conegut del parc de Collserola. Per arribar a can Borrell haurem d’anar de Barcelona fins quasi arribar a Sant Cugat per la carretera de l’Arrabasada. Després girar a mà esquerra cap al restaurant de Can Borrell, ben indicat, per un camí ample i ben transitable. Naturalment també és pot fer a la inversa, sortint de Sant Cugat, en direcció a Barcelona. Si voleu fer una excursió un xic més llarga, us recomanem iniciar la caminada a Sant Cugat, a la plaça Rotary. Agafeu el camí de terra, ample i ben cuidat, que està senyalitzat. Salveu la cadena, i aneu xino-xano. No fa gaire pujada i, ben aviat s’omple d’arbrat i vegetació. En mitja hora llarga arribareu a la citada masía de Can Borrell, i continuant per la mateixa pista forestal, uns 100 metres, trobareu la indicació de Sant Adjutori, en un ramal del camí. Cal travessar un petit rierol i us la tindreu al davant del front. És una capella de planta rodona, romànica del segle XII. Està púlcrament restaurada tant l’interior com l’exterior. També està molt cuidat l’entorn. Tot i que no podreu entrar-hi, l’excusió en ella mateixa és el que val la pena. Si encara us queden forces podeu continuar fins l’ermita de Sant Medir, uns vint minuts més caminant. O bé anar fins el pantà de Can Borrell, on els nens i nenes podran gaudir de l’aigua. Una sortida familiar molt asequible, tranquil·la i curta, en un lloc molt bonic. Al costat de Sant Adjutori podreu admirar el forn iber, o romà, que s’ha restaurant fa poc temps. Un altre motiu per arribar-se fins aquest bell indret del cor de Collserola.

La ermita de Sant Adjutori es una excursión familiar muy fácil y sencilla, apta para toda la familia. Se llega muy fácilmente en coche desde el aparcamiento de la masía Can Borrell, que es un restaurante muy conocido del parque de Collserola. Para llegar a Can Borrell tendremos que ir de Barcelona hasta casi llegar a Sant Cugat por la carretera de la Arrabasada. Después girar a mano izquierda hacia el restaurante de Can Borrell, bien indicado, por un camino ancho y bien transitable. Naturalmente también se puede hacer a la inversa, saliendo de Sant Cugat, en dirección a Barcelona. Si desean hacer una xcursió un poco más larga, les recomendamos iniciar la caminata en Sant Cugat, en la plaza Rotary. Tomen el camino de tierra, ancho y bien cuidado, que está señalizado. Salven la cadena, y vayan paseando tranquilamente. No hay garndes cuestas y pronto se llena de arbolado y vegetación. En media hora larga llegará a la citada masía de Can Borrell, y continuad por la misma pista forestal a la ermita. Siganla unos 100 metros hasta encontrar la indicación de Sant Adjutori, en un ramal del camino. Hay que atravesar un pequeño riachuelo y se la encontraran de frente. Es una capilla de planta redonda, románica del siglo XII. Está pulcramente restaurada tanto el interior como el exterior. También está muy cuidado el entorno. Aunque no podran acceder a su interior, piensen que es la excursión, en sí misma, lo que vale la pena. Si aún le quedan fuerzas pueden continuar hasta la ermita de Sant Medir. hay unos buenos veinte minutos andando. O bien pueden ir hasta el pantano de Can Borrell, donde los niños y niñas podrán disfrutar del agua. Una salida familiar muy asequible, tranquila y corta, hasta un lugar muy bonito. Junto a San Adjutori podrá admirar el horno íbero, o romano, que se ha restaurado hace poco tiempo. Otro motivo para llegarse hasta este hermoso lugar del corazón de Collserola.