Fira de l’oli novell a Santa Bàrbara


oli_santa_barbara

Santa Bàrbara és un poble de les Terres de l’Ebre, a la comarca del Montsià, situat entre Tortosa i Amposta. Hi arribareu per l’autopista AP-7, sortint a Tortosa i agafant la T-331, o bé sortint a Amposta i prenent la T-350. Fàcil en qualsevol cas. És un poble típic del sur, amb carrers amples, creuats en angle recte, cases baixes i blanques i molt de sol i vent. El paisatge també és el que podíem esperar. Camps de secà. Oliveres fins on es perd la vista, i tarongers. Roca nua, camps sense gespa, i darrera la població les aspres muntanyes dels Ports aixecant al cel els seus cims poderosos i austers. Santa Bàrbara te una cooperativa oleícola molt important. A les Terres de l’Ebre, l’agricultura és el sector econòmic més important. Per això, en aquesta vila sudenca organitzent una senyora fira de l’Oli Novell, dels Cítrics i Comerç. El que tenen, ni més ni menys. Hi haurà, és clar, una fira. Amb els típics stands d’expositors, amb productes rurals i gastronòmics de qualitat, però també activitats de tota mena i per a totes les edats. Ens interessen les infantils: passejades en carro des del museu Àngel Fibla, tallers, mostra d’artesania…  Amb motiu de la fira, els restaurants de la zona oferiran menús basats en la cuina de l’oli. Santa Bàrbara, a més, te alguns atractius turístics que podeu visitar en familía, com per exemple la seva església, el museu del pàges d’Àngel Fibla, o les famoses masades, masies, dels entorns. Pel fet d’estar situada a prop de Tortosa, de l’Ebre, dels seu Delt,a i dels Ports, és un bon centre d’excursions per la zona. Així podeu rodar per la capital de l’Ebre, la seva catedral, el castell, o bé arribar-vos al Delta, a passejar amb la barca. O admirar les pintures llevantines, declarades patrimoni de la humanitat. Les de l’Ermita per exemple. O visitar un molí d’oli, com el Molí de la Creu, a La Galera, a tocar de Santa Bàrbara, amb els seus camps d’oliveres centenàries. O fer senderisme pel Mont Caro, pels barrancs de La Galera, o resseguir la via verda que remunta l’Ebre. Uns dies d’esbarjo per aquesta terra dura i inhòspita, tan diferent de casa nostra. Paradoxalment, malgrat el que poguèssiu pensar, a Santa Bàrbara menjareu i dormireu de fàbula. Un poble petit que te unes infraestructures que ja voldríen ciutats de major importància. Mireu-vos l’Hotel Diego, amb un restaurant encara millor. Molt recomanable. No està gens malament l’Hostal Arasa, amb restaurant i habitacions molt correctes. També molt bo el restaurant Com Tú. Modern i desenfadat. L’Hostal dels Frares ofereix natura i un restaurant interessant. Molt més senzillet, La Venta de la Punta ofereix també taula i llits, al carrer Major, 226, Tel: 977 71 90 95. Al tennis del poble també hi ha servei de bar, i quelcom més. També teniu els hotels i restaurants de Tortosa, o bé els de les poblacions de costa, com Sant Carles de la Ràpita o Alcanar, on hi ha tota mena de serveis.

Santa Bárbara es un pueblo de las Tierras del Ebro, en la comarca del Montsià, situado entre Tortosa y Amposta. Llegarán por la autopista AP-7, saliendo en Tortosa y tomando la T-331, o bien saliendo en Amposta y tomando la T-350. Fácil en cualquier caso. Es un pueblo típico del sur, con calles anchas, cruzadas en ángulo recto, casas bajas y blancas y mucho sol y viento. El paisaje también es lo que podíamos esperar. Campos de secano. Olivos hasta donde se pierde la vista, y naranjos. Roca desnuda, campos sin hierba, y detrás de la población las ásperas montañas de los Ports levantando al cielo sus cumbres poderosos y austeros. Santa Bárbara tiene una cooperativa oleícola muy importante. En las Tierras del Ebro, la agricultura es el sector económico más importante. Por ello, esta villa organiza una señora feria del Aceite, los Cítricos y el Comercio. Lo que tienen, ni más ni menos. Habrá, claro, una feria. Con los típicos stands de expositores, con productos rurales y gastronómicos de calidad, pero también actividades de todo tipo y para todas las edades. Nos interesan las infantiles: paseos en carro desde el museo Ángel Fibla, talleres, muestra de artesanía … Con motivo de la feria, los restaurantes de la zona ofrecerán menús basados ​​en la cocina del aceite. Santa Bárbara, además, tiene algunos atractivos turísticos que se pueden visitar en familía, como por ejemplo su iglesia, el museo del campesino de Ángel Fibla, o las famosas masías de los entornos. Por estar situada cerca de Tortosa, del Ebro, de su Delta, y de los Puertos de Beceite, es un buen centro de excursiones por la zona. Así pueden llegarse hasta la capital del Ebro, con su catedral, el castillo, o bien al Delta, a pasear con la barca. O admirar las pinturas levantinas, declaradas patrimonio de la humanidad. Las de la Ermita por ejemplo. O visitar un molino de aceite, como el Molino de la Cruz, en La Galera, junto a Santa Bárbara, con sus campos de olivos centenarios. O hacer senderismo por Mont Caro, por los barrancos de La Galera, o seguir la vía verde que remonta el Ebro. Unos días de recreo en esta tierra dura e inhóspita, tan diferente de nuestra casa. Paradójicamente, pese a lo que pudiéramos pensar, en Santa Bárbara comeréis y dormiréis de fábula. Un pueblo pequeño que tiene unas infraestructuras que ya desearían ciudades de mayor importancia. Como el Hotel Diego, con un restaurante aún mejor. El Hostal los Frailes, que ofrece naturaleza y un restaurante interesante. Mucho más sencillito, La Venta de la Punta ofrece también mesa y camas, en la calle Mayor, 226, Tel: 977 71 90 95. En el tenis del pueblo también hay servicio de bar, y algo más. También tienen a mano los hoteles y restaurantes de Tortosa, o bien los de las poblaciones de costa, como San Carlos de la Rápita o Alcanar.

Fira de l’oli a Santa Bárbara


fira_santa_bárbara

Santa Bárbara és un poble nou, com colonial, de carrers rectes, oberts, i cases blanques, situat a la Vall de l’Ebre, no lluny d’Amposta, o de Tortosa. En aquest poblet lluminós hi celebren aquest proper cap de setmana la Fira de l’Oli Novell, la dels Cítrics i una del comerç local. Santa Bárbara és una vila productora d’olives, i d’un oli de primera qualitat. Tot el poble està envoltat d’oliveres. Per això és molt natural que la fira sigui l’aparador principal de la venda d’aquest fantàstic oli d’oliva. Arribar a Santa Bárbara és molt fácil. Està a uns 190 kms de Barcelona. Tres horetes per la AP-7, la que va a València. Heu de deixar l’autopista a la sortida d’Amposta i Sant Carles de la Ràpita, passar Amposta de llarg per la circumval·lació de la N-340, i agafar la carretera  C-12, la que va en direcció Tortosa. En una rotonda, ben indicat, trobareu el desviament cap al poblet de Masdenverge, per la T-344. En arribar a Masdenverge agafeu cap a Santa Bárbara per la T-350. Sense pèrdua possible. Total uns 16 km. I per quina raó caldria fer tots aquests kms?. Bé, perquè la fira s’ho val. Ja hi ha actes el divendres, però només us explicarem el què fan dissabte i diumenge. El dissabte a les 9.30 hores hi ha esmorzar popular amb baldanes, (botifarra negra d’arròs) i allioli. Durant tot el matí, a partir de les 11, els més petits poden fer una passejada en carro de cavalls, o bé es pot visitar la Casa Museu del pagès, d’Àngel Fibla, (Centre d’Interpretació de la Vida a la Plana de l’Ebre), molt interessant. També hi haurà bonics tallers infantils: “Batuts de cítrics” i “Cítrics disfressats”. A la tarda son diferents: “Collir, trencar i posar olives” i “Confecciona la teva oliva”. Els actes es repeteixen diumenge, tot i que els tallers son diferents. A les 11: “Confecció d’ungles per recollir olives”. Un xic més tard, també el diumenge, faran un concurs d’allioli. Els concursants hauran de portar els estris, però l’oli serà obsequi per la Cooperativa Agrícola del Camp i la Cooperativa Sant Gregori de Santa Bàrbara, les dues que hi ha al poble, i la resta ingredients els subministrarà l’ajuntament. De nou hi haurà passejada en carro i cavalls, i visita a la Casa Museu del pagès d’Àngel Fibla. A les 20 hores, xocolatada popular. Si això no us convenç d’agafar el cotxe, us direm que podeu veure i visitar les cooperatives, l’església, construïda a principis del s. XX, i les “masades”, granges fruit de la colonització de la plana durant els segles XVIII i XIX. No us perdeu la masada d’en Martí, que és el Museu de la vida a la plana, i està agafant la carretera en direcció Ulldecona, el Molí de Vallès, que està anat cap al Mas de Barberans, o la Masada de Gironet, que serà un hotel rural, i està en direcció a Tortosa. Si, a més, us recomanem una sortida familiar tan llunyana és perquè a tocar teniu el  Delta de l’Ebre, un lloc on sempre venen ganes d’anar-hi. El Delta és sempre un esclat de vida, i un paisatge insòlit. Una terra plana, diferent, sense horitzó. Us hem convençut prou com per baixar fins Santa Bárbara?. Doncs no sigueu tímids i passeu-hi el cap de setmana. Visiteu la ciutat medieval de Tortosa, plena de palaus, esglèsies, convents i cases nobles, amb una catedral preciosa, i un castell dalt d’un turó que domina el riu Ebre. Arribeu-vos fins els ports de Beseit, amb el mont Caro, un parc natural únic, o bé les viles medievals properes de Miravet, Arnes, Horta de Sant Joan. Si sou amants podeu bicicletejar per una de les millors vies verdes d’Espanya. Penseu en recòrrer el tram final del riu en una de les barques que van a la desembocadura. Recordeu que a Benifallet teniu la cova de les maravelles, que és, naturalment, maravellosa. Si ja esteu convençuts parlarem ara de restaurants i hotels al poble. Tots faran cuina de l’oli. Teniu el  Diego. Un hotel fantàstic, amb un restaurant millor encara, si es pot. Habitacions netes, grans, desdejuni esplèndid, amabilitat de la Sònia i el Diego. Molt recomanable. Com també és un bon restaurant el Com tú. Petit, coquetó, cuina excel·lent. N’hi ha d’altres, com el Llorens, 977 719 666. La Llar, 977 718 955, o l’Arasa, 977 719 733 o 610 182 330, però no els coneixem. També hi ha un hostal, bona cuina, habitacions senzilles, però tranquil·les i netes. És el Venta la Punta, 977 719 095. Fora del poble, a Tortosa, hi ha l’Hotel Corona o el Berenguer IV. Per dinar a Tortosa probeu d’anar al parc, al restaurant que hi ha al parc, que es diu així, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cuina de mercat, molt cuidada, a preus asequibles. A la propera Amposta podeu anar a l’hotel Ciutat d’Amposta, o bé al HCC Montsià. Per menjar, en ple delta teniu l’Algadir, que és un hotel amb un bon restaurant. Si us agrada més estar a la vora del mar teniu l‘Hotel del Port, a l’Ametlla de mar, o Cal Batiste, a Sant Carles de la Ràpita. No us perdeu l’oportunitat de baixar fins Santa Bárbara, a gaudir de la fira de l’Oli, i del parc natural de l’Ebre, paradís dels amants dels ocells i dels amants de la bicicleta!. Bon oli nou a Santa Bárbara!.

Santa Bárbara es un pueblo nuevo , como colonial , de calles rectas , espacios abiertos, y casas blancas , situado en el Valle del Ebro , no lejos de Amposta , o de Tortosa . En este pueblo luminoso celebran este próximo fin de semana la Feria del Aceite Nuevo, la de los Cítricos y una del comercio local . Santa Bárbara es una villa productora de aceitunas , y de un aceite de primera calidad . Todo el pueblo está rodeado de olivos . Por eso es muy natural que la feria sea el escaparate principal de la venta de este fantástico aceite de oliva . Llegar a Santa Bárbara es muy fácil . Está a unos 190 kms de Barcelona . Tres horas por la AP -7 , la que en Valencia. Debeis dejar la autopista en la salida de Amposta y Sant Carles de la Ràpita , pasar Amposta de largo por la circunvalación de la N -340 , y tomar la carretera C -12 , la que va en dirección Tortosa. En una rotonda , bien indicado , encontrarán el desvío hacia el pueblo de Masdenverge , por la T -344 . Al llegar a Masdenverge tomen hacia Santa Bárbara por la T -350 . Sin pérdida posible . Total unos 16 km . ¿aY por qué razón habrían que hacer todos estos kms ? . Bueno, porque la feria lo vale . Ya hay eventos el viernes, pero sólo os explicaremos lo que hacen el sábado y domingo . El sábado a las 9.30 horas hay almuerzo popular con morcillas , (morcilla de arroz ) y alioli . Durante toda la mañana , a partir de las 11 , los más pequeños pueden dar un paseo en carro de caballos , o bien se puede visitar la Casa Museo del campesino, de Ángel Fibla , ( Centro de Interpretación de la Vida en la Plana del Ebro ), muy interesante . También habrá bonitos talleres infantiles : ” Batidos de cítricos ” y ” Cítricos disfrazados ” . Por la tarde son diferentes : ” Cosechar , romper y reponer aceitunas ” y ” Confecciona tu aceituna ” . Los actos se repiten domingo, aunque los talleres son diferentes . A las 11 : ” Confección de uñas para recoger aceitunas ” . Un poco más tarde, también el domingo, harán un concurso de alioli . Los concursantes deberán llevar los utensilios , pero el aceite será obsequio por la Cooperativa Agrícola del Campo y la Cooperativa San Gregorio de Santa Bárbara , las dos que hay en el pueblo , y el resto de ingredientes los suministrará el ayuntamiento . De nuevo habrá paseo en carro y caballos , y visita a la Casa Museo del campesino de Ángel Fibla . A las 20 horas , chocolatada popular . Si esto no os convence para coger el coche , os diremos que puede ver y visitar las cooperativas , la iglesia , construida a principios del s . XX , y las ” heredades o masadas” , granjas fruto de la colonización de la llanura durante los siglos XVIII y XIX . No se pierdan la masada de Martí , que es el Museo de la vida en la plana, y está tomando la carretera en dirección Ulldecona , el Molino de Vallés , que está ido hacia el Mas de Barberans , o la Masada de Gironet , que será un hotel rural , y está en dirección a Tortosa . Si, además , se recomienda una salida familiar tan lejana es porque al lado tienen el Delta del Ebro , un lugar donde siempre dan ganas de ir. El Delta es siempre un estallido de vida , y un paisaje insólito . Una tierra plana, diferente, sin horizonte . ¿Os hemos convencido lo suficiente como para bajar hasta Santa Bárbara?. Pues no seáis tímidos y pasad allí el fin de semana . Visitad la ciudad medieval de Tortosa , llena de palacios , iglesias , conventos y casas nobles , con una catedral preciosa , y un castillo sobre una colina que domina el río Ebro . Debemos ir hasta los puertos de Beceite , con el monte Caro , un parque natural único , o bien las villas medievales cercanas de Miravet , Arnes , Horta de Sant Joan . Si sois amantes de bicicletear teneis una de las mejores vías verdes de España . Consideren también recorrer el tramo final del río en una de las barcas que van a la desembocadura. Recuerden que en Benifallet tienen la cueva de las maravillas , que es, naturalmente , maravillosa . Si ya está convencidos hablaremos ahora de restaurantes y hoteles en el pueblo . Todos harán la cocina del aceite. Tienen el Diego . Un hotel fantástico, con un restaurante mejor aún , si es que se puede . Habitaciones limpias , grandes , desayuno espléndido , amabilidad de Sonia y Diego . Muy recomendable . Como también es un buen restaurante el Com tú. Pequeño , coqueto , cocina excelente . Hay otros , como el Llorens , 977719666 . El llar, 977718955 , o el Arasa , 977719733 o 610182330 , pero no los conocemos . También hay un hostal, buena cocina, habitaciones sencillas , pero tranquilas y limpias . Es el Venta La Punta, 977719095 . Fuera del pueblo , en Tortosa , está el Hotel Corona o el Berenguer IV . Para comer en Tortosa prueben a ir al parque, el restaurante que hay en el parque, que se llama así , El Parque , Av. . Generalidad , 72 , 977 444 866 . Cocina de mercado , muy cuidada , a precios asequibles . En la próxima Amposta pueden ir al hotel Ciudad de Amposta, o bien al HCC Montsià . Para comer , en pleno delta tienen el Algadir , que es un hotel con un buen restaurante . Si os gusta más estar en la orilla del mar tienen el Hotel del Puerto, en la Ametlla de mar, o Cal Batiste , en San Carlos de la Rápita . No se pierdan la oportunidad de bajar hasta Santa Bárbara , a disfrutar de la feria del Aceite , y del parque natural del Ebro , ¡paraíso de los amantes de los pájaros y de los amantes de la bicicleta !

Calp/Calpe


calp

Calp és una joia de la Costa Blanca. Una de les poblacions turístiques més boniques de la província d’Alacant. Sí,  Ja sabem que massificada, plena de turistes, de residents estrangers, que res no te a veure amb aquella coquetona vila que estenia les seves cases blanques a tocar del mar, damunt d’un turó, entre les salines i el Morro de Toix, als peus del penyal imponent d’Ifach. Ja sabem que els edificis de primera línia han destrossat el seu ski-line. Que s’ha construït molt i malament. Però, que voleu… ens agrada Calp. Ens xifla la penya bestial d’Ifach, daurada a la posta, esvelta al matí. Ens perd la seva platja llarga, l’Arenal-Bol, o la de llevant, la Fossa. I també les seves cales i caletes d’aigües manses i càlides, fantàstiques per als nens. Ens fascinen les salines, plenes de flamencs quan és l’època, i les postes de sol darrera el Toix. I el petit poble blanc de carrers costeruts que encara queden, amagats, entre l’església i el castell. Calp te un clima excepcional. Us banyareu des de l’abril fins el novembre. I un ambient molt familiar. I oblidem voluntàriament els carrers més turístics a tocar del mar, les discoteques, els bars i els restaurants. Calp també te altres atractius. Unes runes romanes envaïdes per l’aigua marina. Un complex anomenat “Els Banys de la Reina Mora” que eren unes termes marines, o una piscifactoria, o tot a la vegada. Us hi podeu banyar, si voleu. I el penyal d’Ifach, que ho emmarca tot. Ara és un parc natural, una reserva terrestre i marina, amb una aula de natura. Es pot pujar dalt del penyal, per un camí de muntanya i un túnel excavat en la roca. Atenció, és una bona caminada, i te 343 metres d’alt. Les salines sovint acullen ànecs i flamencs, quan és la temporada. Amants dels ocells… ja ho sabeu!. Us recomanem anar a Calp fora de temporada, pel maig, el juny, setembre, l’octubre o novembre. Us banyareu igual i el disfrutareu molt. Per dinar o sopar ens agrada molt un local de tapes, senzill, amable, on fan uns menjars deliciosos. Racions i tapes molt bones. Personal amable. Menú molt bo per poquíssim diner. Estem parlant de La PIcaeta, al carrer Blasco Ibáñez 10, tel: 965.04.06.34, o mòbil 626764822. un lloc on segur que tornarem. També ens va agradar la Casa o la Casita, un restaurant encantador, coquetó, d’especialitats suisses al casc antic, al carrer del mar. Tel: 965 83 06 06. La Llar de Barbara també és molt bonic, i s’hi menja molt bé. Al carrer Major 10, al casc antic també, Tel: 965830160. Per allà també hi ha una pizzeria diferent, senyora, ben muntada i ben decorada, gens vulgar. Bona cuina italiana: El Borgo Antico. A la zona de baix a mar, al costat de la Picaeta, hi ha la pizzeria rusticana, al carrer pintor Sorolla, 5. Bones pizzes, a bon preu. Servei amable. Tel: 965 874 520. Finalment us recomanem de veritat el millor hotel de la Costa Blanca. Habitacions grans, a tocar de la platja, algunes amb vistes impagables al Mediterrà. La foto està presa des de l’habitació de l’hotel. I, a més, tocant al centre de Calp. Un quatre estrelles que en mereix cinc. Piscina oberta al mar, beach club i spa admirable, que cal pagar, és clar. Però solen fer ofertes. Admeten nens, i fora de temporada van gratis. Buffet per desdejunar, espectacular. Fora de l’estiu el preu és increïble, si pensem la qualitat que et donen. Us l’aconsellem sense cap mena de dubte. És el Gran Hotel Solymar. És gran, de veritat, és molt bo. Personal acollidor, que es desviu pels clients. No podem dir més!. I ara parlarem dels voltants de Calp. A nosaltres ens mola Altea. Ens agrada. Com Calp, Teulada o Moraira, pels carrers estrets i costeruts, o les cúpules blaves. Evocant la Grècia llunyana. Calp, Altea, Teulada o Moraira ens recorden pobles d’una illa de les Cíclades. Sempre ho han fet. Ens sedueixen les seves platges d’aigües blaves i verdes. Les seves nits. La llum. I també ens agrada el paisatge interior, com la vila castell de Guadalest, amb les seves serres, els tarongers. Aquesta costa és un miracle. Bona estada a la acollidora Calp!.

Calpe es una joya de la Costa Blanca . Una de las poblaciones turísticas más bonitas de la provincia de Alicante . Sí , ya sabemos que masificada , llena de turistas , de residentes extranjeros , que nada tiene que ver con aquella coquetona villa que extendía sus casas blancas junto al mar , sobre una colina , entre las salinas y el Morro de Toix , a los pies del peñón imponente de Ifach . Ya sabemos que los edificios de primera línea han destrozado su ski- line. Que se ha construido mucho y mal . Pero… nos gusta Calpe. Nos encanta la peña bestial de Ifach , dorada en la puesta, esbelta por la mañana. Nos pierde su playa larga , el Arenal -Bol , o la de levante , la Fossa . Y también sus calas escondidas de aguas mansas y cálidas , fantásticas para los niños . Nos fascinan las salinas , llenas de flamencos cuando es la época , y las puestas de sol detrás del Toix . Y el pequeño pueblo blanco de calles empinadas que aún quedan algunas , escondidas , entre la iglesia y el castillo . Calpe tiene un clima excepcional . Bañense desde abril hasta noviembre. Y un ambiente muy familiar . Y olvidamos voluntariamente las calles más turísticas cerca del mar , las discotecas , los bares y los restaurantes . Calpe también tiene otros atractivos . Unas ruinas romanas invadidas por el agua marina . Un complejo llamado ” Los Baños de la Reina Mora ” que eran unas termas marinas , o una piscifactoría , o todo a la vez. Os podéis bañar , si deseais, donde lo hacian los romanos. Y el peñasco de Ifach, que lo enmarca todo. Ahora es un parque natural , una reserva terrestre y marina , con un aula de naturaleza. Se puede subir por un camino de montaña y un túnel excavado en la roca . Atención , es una buena caminata , y tiene 343 metros de alto . Las salinas a menudo acogen patos y flamencos , cuando es la temporada . Amantes de los pájaros … ¡ya lo sabéis ! . Recomendamos ir a Calpe fuera de temporada , en mayo , en junio, septiembre , octubre o noviembre. Os bañareis igual y disfrutaréis mucho. Para comer o cenar nos gusta mucho un local de tapas , sencillo, donde hacen unas comidas deliciosas . Raciones y tapas muy buenas . Personal amable . Menú muy bueno por poquísimo dinero . Estamos hablando de La Picaeta , en la calle Blasco Ibáñez 10, tel : 965.04.06.34 , o móvil 626764822 . Un lugar donde seguro que volveremos . También nos gustó la Casa o la Casita , un restaurante encantador , coqueto , de especialidades suizas en el casco antiguo , en la calle del mar. Tel: 965 83 06 06 . Por allí también hay una pizzería diferente, muy señora , bien montada y bien decorada , nada vulgar . Buena cocina italiana : El Borgo Antico . En la zona de abajo a mar, junto a la Picaeta , está la pizzería Rusticana , en la calle pintor Sorolla , 5 . Buenas pizzas , a buen precio . Servicio atento. Tel : 965 874 520 . Finalmente le recomendamos de verdad el mejor hotel de la Costa Blanca . Habitaciones grandes , muy cerca de la playa , algunas con vistas impagables al Mediterráneo. La foto está tomada desde la habitación del hotel . Y, además , junto al centro de Calpe . Un cuatro estrellas que merece cinco . Piscina abierta al mar , beach club y spa admirable , aunque hay que pagarlo, claro. Pero suelen hacer ofertas . Admiten niños , y fuera de temporada van y comen gratis. Buffet para desayunar , espectacular . Fuera del verano el precio es increíble , si pensamos la calidad que te dan . Os lo recomendamos sin duda . Es el Gran Hotel Solymar . Es grande , de verdad , es muy bueno . Personal acogedor , que se desvive por los clientes . ¡No podemos decir más ! . Y ahora hablaremos de los alrededores de Calpe . A nosotros nos mola Altea . Nos gusta. Como Calpe, Teulada o Moraira , por las calles estrechas y empinadas , o las cúpulas azules . Evocando la Grecia lejana . Calpe, Altea , Teulada o Moraira nos recuerdan pueblos de una isla de las Cícladas . Siempre lo han hecho. Nos seducen sus playas de aguas azules y verdes . Sus noches . La luz . Y también nos gusta el paisaje interior, como la villa castillo de Guadalest , con sus sierras , los naranjos . Esta costa es un milagro . ¡Buena estancia en Calpe ! .

Blancafort


Blancafort es un petit poble de la bella i desconeguda comarca de la Conca de Barberà. Hi podeu arribar, des de Barcelona, per l’autopista AP-2, sortida 9, a Montblanc, i continuar per la carretera C-14 en direcció a Tàrrega. Aviat trobareu la TV-2337 que us durà a Blancafort. Altres carreteres, des del poble, van fins els Omells de Na Gaia, i l’Espluga de Francolí o Solivella. Blancafort és el típic poble de secà, sense massa secrets, obert i rialler, pagès. Te algunes cases antigues notables, com ara Cal Miret, que és un edifici del segle XIV, o Cal Cavaller, al carrer Major, un palauet del XVIII, o fins i tot un edifici modernista, Cal Sec. I poca cosa més. El celler cooperatiu, de l’any 1896, és una bona referència d’arquitectura modernista, i un lloc on trobar bon vi, i bon cava de la comarca. Un cava poc conegut, molt bé de preu, i que res te a envejar al que podeu trobar al Penedés. L’església parroquial, del segle XVIII, és neoclàssic, però de gust barroc, com tants d’altres d’aquestes terres el sud català. Des de Blancafort és fàcil arribar a notables fites turístiques de tota la comarca. Per nosaltres la primera fora el maravellós monestir de Santa Maria de Poblet. L’Abadia de Poblet és una fita maravellosa i ineludible, joia del císter català. O bé l’Espluga de Francolí, amb el museu de la vida rural i la cova prehistòrica. No gens lluny queda la bella ciutat medieval de Montblanc, amb les seves muralles, perfectament conservades, i la gran església de Santa Maria, quasi una catedral. La zona està plena de nuclis amb cascs antics notables, com ara la veïna Barberà de la Conca, o Conesa, dalt del seu turó. No gaire apartat queda el monestir cistercenc de Vallbona de les Monges. Ja veieu que el poble de Blancafort dona per una estada de cap de setmana de sobres. Per dinar, i per dormir, us podem donar algunes bones adreces. Es pot menjar a la veïna població de Montblanc, per poca pasta, al buffet lliure de Bon Àrea. Si cerqueu quelcom amb més glamour, el vostre local és la fonda Cal Blasi. Amb habitacions. Si Montblanc està massa ple de gent pel vostre gust, aneu cap a l’Espluga de Francolí, un bonic poble, amb una cova prehistòrica fabulosa. Mengeu i dormiu a l’Ocell Francolí. És una casa fonda. O pels volts de Poblet, a la Masia del Cadet, i altres hotels de la zona. Montblanc també te un bon càmping, amb bungalows pels amants de la natura.

Blancafort se un pequeño pueblo de la bella y desconocida comarca de la Conca de Barberà. Podéis llegar, desde Barcelona, ​​por la autopista AP-2, salida 9, en Montblanc, y continuar por la carretera C-14 en dirección a Tàrrega. Pronto encontrareis la TV-2337 que os llevará a Blancafort. Otras carreteras, desde el pueblo, van hasta los Omells de Na Gaia, y L’Espluga de Francolí o Solivella. Blancafort es el típico pueblo de secano, sin demasiados secretos, abierto y risueño, agricultor. Tiene algunas casas antiguas notables, como Cal Miret, que es un edificio del siglo XIV, o Cal Cavaller, en la calle Mayor, un palacete del XVIII, o incluso un edificio modernista, Cal Sec. Y poco más. La bodega cooperativa, del año 1896, es una buena referencia de arquitectura modernista, y un lugar donde encontrar buen vino, y buen cava de la comarca. Un cava poco conocido, muy bien de precio, y que nada tiene que envidiar al que encontrareis en el Penedés. La iglesia parroquial, del siglo XVIII, es neoclásica, pero de gusto barroco, como tantas otras de estas tierras el sur catalán. Desde Blancafort es fácil llegar a notables hitos turísticos de toda la comarca. Para nosotros el primero fuera el maravilloso monasterio de Santa María de Poblet. La Abadía de Poblet es un hito maravilloso e ineludible, joya del cister catalán. O bien la Espluga de Francolí, con el museo de la vida rural y la cueva prehistórica. No muy lejos queda la hermosa ciudad medieval de Montblanc, con sus murallas, perfectamente conservadas, y la gran iglesia de Santa María, casi una catedral. La zona está llena de núcleos con cascos antiguos notables, como la vecina Barberà de la Conca, o Conesa, en lo alto de su colina. No muy apartado queda el monasterio cisterciense de Vallbona de les Monges. Ya veis que el pueblo de Blancafort dan para una estancia de fin de semana de sobra. Para comer, y para dormir, os podemos dar algunas buenas direcciones. Se puede comer en la vecina población de Montblanc, por poca pasta, en el buffet libre de Bon Área. Si buscais algo con más glamour, su local es la Fonda Cal Blasi. Con habitaciones. Si Montblanc está demasiado lleno de gente por su gusto, vayan hacia la Espluga de Francolí, un bonito pueblo, con una cueva prehistórica fabulosa. Podeis comer y dormir en el Ocell Francolí. Es una casa fonda. O en los alrededores de Poblet, en la Masía del Cadete, y otros hoteles de la zona. Montblanc también tiene un buen camping, con bungalows, para los amantes de la naturaleza.

Fira de l’oli a Santa Bàrbara


Santa Bàrbara és un poble de les Terres de l’Ebre, a la comarca del Montsià, situat entre Tortosa i Amposta. Hi arribareu per l’autopista AP-7, sortint a Tortosa i agafant la T-331, o bé sortint a Amposta i prenent la T-350. Fàcil en qualsevol cas. És un poble típic del sur, amb carrers amples, creuats en angle recte, cases baixes i blanques i molt de sol i vent. El paisatge també és el que podíem esperar. Camps de secà. Oliveres fins on es perd la vista, i tarongers. Roca nua, camps sense gespa, i darrera la població les aspres muntanyes dels Ports aixecant al cel els seus cims poderosos i austers. Santa Bàrbara te una cooperativa oleícola molt important. A les Terres de l’Ebre, l’agricultura és el sector econòmic més important. Per això, en aquesta vila sudenca organitzent una senyora fira de l’Oli Novell, dels Cítrics i Comerç. El que tenen, ni més ni menys. Hi haurà, és clar, una fira. Amb els típics stands d’expositors, amb productes rurals i gastronòmics de qualitat, però també activitats de tota mena i per a totes les edats. Ens interessen les infantils: passejades en carro des del museu Àngel Fibla, tallers, mostra d’artesania…  Amb motiu de la fira, els restaurants de la zona oferiran menús basats en la cuina de l’oli. Santa Bàrbara, a més, te alguns atractius turístics que podeu visitar en familía, com per exemple la seva església, el museu del pàges d’Àngel Fibla, o les famoses masades, masies, dels entorns. Pel fet d’estar situada a prop de Tortosa, de l’Ebre, dels seu Delt,a i dels Ports, és un bon centre d’excursions per la zona. Així podeu rodar per la capital de l’Ebre, la seva catedral, el castell, o bé arribar-vos al Delta, a passejar amb la barca. O admirar les pintures llevantines, declarades patrimoni de la humanitat. Les de l’Ermita per exemple. O visitar un molí d’oli, com el Molí de la Creu, a La Galera, a tocar de Santa Bàrbara, amb els seus camps d’oliveres centenàries. O fer senderisme pel Mont Caro, pels barrancs de La Galera, o resseguir la via verda que remunta l’Ebre. Uns dies d’esbarjo per aquesta terra dura i inhòspita, tan diferent de casa nostra. Paradoxalment, malgrat el que poguèssiu pensar, a Santa Bàrbara menjareu i dormireu de fàbula. Un poble petit que te unes infraestructures que ja voldríen ciutats de major importància. Mireu-vos l’Hotel Diego, amb un restaurant encara millor. L’Hostal dels Frares ofereix natura i un restaurant interessant. Molt més senzillet, La Venta de la Punta ofereix també taula i llits, al carrer Major, 226, Tel: 977 71 90 95. Al tennis del poble també hi ha servei de bar, i quelcom més. També teniu els hotels i restaurants de Tortosa, o bé els de les poblacions de costa, com Sant Carles de la Ràpita o Alcanar, on hi ha tota mena de serveis.

Santa Bárbara es un pueblo de las Tierras del Ebro, en la comarca del Montsià, situado entre Tortosa y Amposta. Llegarán por la autopista AP-7, saliendo en Tortosa y tomando la T-331, o bien saliendo en Amposta y tomando la T-350. Fácil en cualquier caso. Es un pueblo típico del sur, con calles anchas, cruzadas en ángulo recto, casas bajas y blancas y mucho sol y viento. El paisaje también es lo que podíamos esperar. Campos de secano. Olivos hasta donde se pierde la vista, y naranjos. Roca desnuda, campos sin hierba, y detrás de la población las ásperas montañas de los Ports levantando al cielo sus cumbres poderosos y austeros. Santa Bárbara tiene una cooperativa oleícola muy importante. En las Tierras del Ebro, la agricultura es el sector económico más importante. Por ello, esta villa organiza una señora feria del Aceite, los Cítricos y el Comercio. Lo que tienen, ni más ni menos. Habrá, claro, una feria. Con los típicos stands de expositores, con productos rurales y gastronómicos de calidad, pero también actividades de todo tipo y para todas las edades. Nos interesan las infantiles: paseos en carro desde el museo Ángel Fibla, talleres, muestra de artesanía … Con motivo de la feria, los restaurantes de la zona ofrecerán menús basados ​​en la cocina del aceite. Santa Bárbara, además, tiene algunos atractivos turísticos que se pueden visitar en familía, como por ejemplo su iglesia, el museo del campesino de Ángel Fibla, o las famosas masías de los entornos. Por estar situada cerca de Tortosa, del Ebro, de su Delta, y de los Puertos de Beceite, es un buen centro de excursiones por la zona. Así pueden llegarse hasta la capital del Ebro, con su catedral, el castillo, o bien al Delta, a pasear con la barca. O admirar las pinturas levantinas, declaradas patrimonio de la humanidad. Las de la Ermita por ejemplo. O visitar un molino de aceite, como el Molino de la Cruz, en La Galera, junto a Santa Bárbara, con sus campos de olivos centenarios. O hacer senderismo por Mont Caro, por los barrancos de La Galera, o seguir la vía verde que remonta el Ebro. Unos días de recreo en esta tierra dura e inhóspita, tan diferente de nuestra casa. Paradójicamente, pese a lo que pudiéramos pensar, en Santa Bárbara comeréis y dormiréis de fábula. Un pueblo pequeño que tiene unas infraestructuras que ya desearían ciudades de mayor importancia. Como el Hotel Diego, con un restaurante aún mejor. El Hostal los Frailes, que ofrece naturaleza y un restaurante interesante. Mucho más sencillito, La Venta de la Punta ofrece también mesa y camas, en la calle Mayor, 226, Tel: 977 71 90 95. En el tenis del pueblo también hay servicio de bar, y algo más. También tienen a mano los hoteles y restaurantes de Tortosa, o bien los de las poblaciones de costa, como San Carlos de la Rápita o Alcanar.

Sant Antoni a Anglès



Anglès és un poble gran. Un centre de serveis per nombrosos poblets de les Guilleries. Anglès és una vila bonica. Te un barri gòtic, un nucli antic, sense grans monuments, però de molt caràcter. Hi podreu veure els portals adovellats, les finestres coronel·les, i les cases. Casals grans, nobles. Anglès tingué un castell i muralles, i encara se’n veuen les restes. La plaça de la Vila és molt bonica, i era l’antic pati del castell. També és maca l’esglèsia parroquial de Sant Miquel, gòtico-renaixentista, molt modificada. Els voltants d’Anglès, sobretot pujant cap a Osor i Sant Hilari, seguint la idílica riera d’Osor, són deliciosos. Bon lloc per al bany al riu. Boscos i paisatge esplèndits. Al paratge del Pla d’Avall, hi trobareu la capella de Sant Pere Sestroques, romànica. Si us agrada caminar, o teniu un bon cotxe, podeu pujar fins el Santuari de Sta. Bàrbara, en plenes Guileries, un excel·lent mirador sobre mig Girona. Als camps, als boscos, prop de les rieres, s’hi amaguen masos i masies, molins i construccions ben interessants. Són dignes de passejada el Molí de Cuc, del segle XV, d’estil gòtic. O el mas fortificat de Can Biel, amb la seva imponent torre, que podeu veure a la carretera de Girona, la N-141, al costat del riu Ter. Can Planes o el Perarnau, sota mateix de Sta. Bàrbara,també són boniques. Arribareu a Anglès des de Girona per la N-141, molt fàcilment. Però si voleu fer una ruta, tocant les Guilleries, podeu anar per Santa Coloma de Farners en direcció Olot, per la C-63, que agafareu a Sils. Si encara voleu més paisatge, travesseu les Guilleries, a l’anar o al tornar, per Osor, Sant Hilari, Arbúcies fins Hostalric, o a la inversa, per la carretera GI- 542, la carretera d’Osor, que li diuen els d’Anglès. Però si avui us parlem d’aquest poble de Girona és per convidar-vos a veure la seva Fira de Sant Antoni, el tercer diumenge de gener. El dissabte hi ha la benedicció, l’ofici solemne i una fira d’artesania al magnífic nucli antic. També una petita exposició de bestiar. Als Jardins de can Cendra els vostres minyons i minyones podran anar a cavall, i a la plaça Catalunya, gaudir dels gegants i de tallers infantils. El diumenge hi ha una fira d’Antiquaris i Brocanters, una trobada de cotxes i motos clàssics, i una demostració de batre amb una màquina antiga. Es podrà visitar la fàbrica tèxtil Burés, un vapor clàssic. Una diada interessant, que podeu complementar amb un volt per la Riera d’Osor, i les Guilleries. O bé el punt culminant d’una ruta per Sant Hilari, Osor i Anglès. O qui sap si un cap de setmana. Per dinar i dormir, a Anglès, teniu la Fonda Tarrés, de tota la vida. Un típic hostal familiar. Molt recomanable. Més original i sofisticat és L’Aliança, un antic casino obrer esdevingut restaurant de disseny. L’heu de veure!. I encara ens en deixem uns quants. Anglès és un bon lloc per parar-hi. Ànims!

Anglés es un pueblo grande. Un centro de servicios para numerosos pueblos de las Guilleries. Es una villa bonita. Tiene su barrio gótico, un casco antiguo, sin grandes monumentos, pero de mucho carácter. Podréis ver los portales adintelados, las ventanas coronelas, y las casas. Casas grandes, nobles. Tuvo un castillo y murallas, y todavía se ven los restos. La plaza de la Vila es muy bonita, y era el antiguo patio del castillo. También es bonita la iglesia parroquial de San Miguel, gótico-renacentista, muy modificada. Los alrededores de Anglès, sobre todo subiendo hacia Osor y Sant Hilari, siguiendo la idílica riera de Osor, son deliciosos. Buen lugar para el baño en el río. Bosques y paisaje espléndidos. Como los de la capilla de San Pedro Sestroques, románica. Si os gusta caminar, o tienen un buen coche, pueden subir hasta el Santuario de Sta. Bárbara, en plenas Guilleries, un excelente mirador sobre medio Girona. En los campos, los bosques, cerca de los arroyos, se esconden masías y masías, molinos y construcciones muy interesantes. Son dignos de un paseo el Molino de Cuc del siglo XV, de estilo gótico. O el masía fortificada de Can Biel, con su imponente torre, que podéis ver en la carretera de Girona, la N-141, junto al río Ter. Can Planes o el Perarnau, debajo de Sta. Bárbara, también son muy bonitas. Llegarán a Anglés desde Girona por la N-141, muy fácilmente. Pero si quieren hacer una ruta bella, por las Guilleries, pueden ir por Santa Coloma de Farners en dirección Olot, por la C-63, que cogeréis en Sils. Si aún desean ver más paisaje, pueden atravesar las Guilleries, al ir o al volver, por Osor, Sant Hilari, Arbúcies hasta Hostalric, o a la inversa, por la carretera GI-542, la carretera de Osor. Pero si hoy os hablamos de este pueblo de Girona es para invitaros a ver su Feria de San Antonio, el tercer domingo de enero. El sábado hay la bendición, el oficio solemne y una feria de artesanía en el magnífico casco antiguo. También una pequeña exposición de ganado. En los Jardines de Can Cendra se ofrecen salidas ir a caballo, y en la plaza Cataluña, podreis disfrutar de los gigantes y de talleres infantiles. El domingo hay una feria de Anticuarios, un encuentro de coches y motos clásicos, y una demostración de batir con una máquina antigua. Se podrá visitar la fábrica textil Burés, un vapor clásico. Una jornada interesante, que se puede complementar con un paseo por la Riera de Osor, y las Guilleries. O bien con una ruta por Sant Hilari y Osor. O quién sabe si hasta un fin de semana. Para comer y dormir tienen la Fonda Tarrés, una fonda de toda la vida. Un típico hostal familiar. Muy recomendable. Más original y sofisticado es La Alianza, un antiguo casino obrero reconvertido restaurante de diseño. Y aún nos dejamos unos cuantos.