Almeria, revisitada


De nou hem estat a la bella ciutat d’Almeria, que és un destí per tota època de l’any. Hi hem estat per Setmana Santa, per veure les processons. Que Almeria pot ser un destí per l’hivern, quan arreu fa fred, sembla obvi, tot i que ningú no hi pensa. Allà, prop del Mediterrà etern i blau, fa caloreta tot l’any. No fa calor, és clar, però no fa gens de fred. I plou poquet. Es pot passejar per la ciutat, deserta, i per les platges, desertes, i pels racons de la província, encara més deserts. La tardor i la primavera són encara millors. No fa gens de fred i la calor, que ja pot apretar, no ofega. Fins les zones àrides semblen menys dures. I segueix plovent poquet. L’estiu només és apte si sou mediterranis de socarrel. Mediterranis fins la mèdula. Fa molta, molta calor, però teniu el mar, el mar amable, les platges de somni, inigualables, magnífiques, al vostre abast. I aire condicionat arreu. La ciutat és el paradigma, la quinta esència de la mediterràneitat. Blanca, oberta, hospitalària. No és la ciutat més bonica d’Andalusia, d’acord. El centre és molt modern i queda poc patrimoni àrab. Però teniu la bellíssima alcassaba, forta i altiva, que domina les cases, (a la foto). És un mirador privilegiat damunt el mar de teulades i la mar autèntica. Dins la ciutat, la catedral. Una església fortalessa, gòtica de saló, austera però bonica. Carrers i places donen tipisme a l’antiga medina. Però el millor d’Almeria son els entorns. la provincia d’Almeria te molts atractius. Per exemple el cap de Gata, amb les Salines i les seves platges fabuloses. El parc natural de Níjar, amb les platges espectaculars de Monsul o Los Genoveses. La costa, ben preservada, amb San José, La Isleta del Moro, Rodalquilar, Las Negras, Carboneras o Mojacar. Els pobles del nord amb els seus castells i carrers típics, alguns dalt de penyals de guix, com ara Sorbas, altres com Vélez Blanco o Vélez Rubio amb els seus castells. Més a tocar Níjar, amb les jarapes. O el desert, a Tabernas, amb el seu hollywood hispànic. I l’Alpujarra, plena dels pobles blancs, penjats de les serres que venen de la gran Sierra Nevada. No us perdeu Almeria. Un pont llarg, unes vacances… us espera, diferent, molt diferent, africana. Dins d’Almeria podeu anar a l’hotel Costasol, un hotelet familiar amb encant, ni gran ni petit, al mateix centre. O bé apostar per l’NH Ciudad de Almeria, a tocar de l’estació, una mica allunyat del centre, però aposta segura. Te habitacions comunicades per a famílies amb infants, però pagareu un preu un xic car. El garatge és especial, amb un montacargues per a cotxes!. Per dinar o sopar ens agrada anar de tapes. Nosaltres som fanàtics del Café Cyrano, un local petit, sempre ple de gent, amb tapes de disseny. Dins el centre teniu Casa Puga, molt bo també. Especialitzada en truites, prop de la catedral, amb un primer pis molt friki, la cervesseria La Mala, boníssima. Una mica més amunt, prop de la placeta de las Flores, Nuestra Tierra ofereix també bones tapes. Si toca càmping ens agrada el Tau, a San José, en ple parc natural de Cabo de Gata.

Almería es un destino para toda época del año. Que lo es para el invierno parece obvio, aunque nadie piensa en él. Allí, cerca del Mediterráneo, eterno y azul, hace calorcito. No hace calor, claro, pero no hace nada de frío. Y llueve poco. Se puede pasear por la ciudad, desierta, y por las playas desiertas, y por los rincones de la provincia, aún más desiertos. El otoño y la primavera son aún mejores. No hace nada de frío, y el calor, que ya puede apretar, no ahoga. Hasta las zonas áridas parecen menos duras. Y sigue lloviendo poquito. El verano sólo es apto si sois mediterráneos de raíz. Mediterráneos hasta la médula. Hace mucho, mucho calor, pero tienen el mar, el mar amable, las playas de ensueño, inigualables, a su alcance. Y aire acondicionado en todas partes. La ciudad es el paradigma, la quinta esencia de la mediterraneidad. Blanca, abierta, hospitalaria. La Alcazaba, fuerte y altiva domina las casas, (en la foto). Es un mirador privilegiado sobre el mar de tejados y la mar auténtica. Dentro de la ciudad, de trazado árabe, iglesias, conventos, y la catedral, dan tipismo a la antigua medina. Los alrededores tienen todavía más atractivo: el cabo de Gata, con las Salinas y sus playas fabulosas, como Mosul o Los Genoveses. La costa norte, con San José, Rodalquilar, Las Negras, o Mojacar. Los pueblos del norte con sus castillos y calles típicas, como Vélez Blanco, Vélez Rubio o Níjar, la de las jarapas. El desierto, y su Hollywood hispánico. Y la Alpujarra, llena de pueblos blancos, colgados de las sierras que vienen de la gran Sierra Nevada. No os perdáis Almería. Un puente largo, unas vacaciones … os espera allí, diferente, muy diferente, africana. En Almería capital siempre vamos al Costasol, un hotelito familiar con encanto, ni grande ni pequeño, en el mismo centro. Si toca camping, nos gusta el Tau, en San José, en pleno parque natural de Cabo de Gata.

Praha


Ens permetreu que de cara a les vacances us recomanem una visita a Praha, (Praga), la capital de Bohemia, i de la República Txeca. Tot i que no és una ciutat barata, de fet és més cara que París o Viena, és molt bonica. Us podríem haver posat aquí, com a reclam, la vista que des del castell hi ha del riu Moldava i els ponts de la vila. Però hem preferit fer-ho a la inversa, i mostrar-vos la torre imponent de la catedral de Praga, al bell mig del castell, enlairada dalt del turó que domina la ciutat. I és que malgrat sigui una capital cara, molt cara, no deixaríem mai de voler tornar a Praha. De voltar pels seus carrerons medievals, d’admirar la plaça de nostra senyora del Tynn, amb les esveltes agulles d’una església que veus però no trobes, perquè no te façana. D’esperar a que el rellotge astronòmic toqui les hores per veure el gall batre les ales i desfilar les figuretes de metall. I escoltar com la trompeta sona dalt de la torre, una burda còpia del que fan a Cracòvia, però prou efectista. Travesseu el pont Carles, per sota de la torre, i remunteu cap al castell. Poc a poc, assaborint el paisatge, les riuades de gent, els músics, artistes… Entreu a Mala Strana, el barri renaixentista, barroc, amb l’església airosa de Sant Nicolau. A la placeta que es forma hi ha restaurants no massa cars per dinar-hi, com el Tri Zlkatych Hvezd, o bé el Jo’s bar, que a la nit son locals musicals. Continueu fins el castell, visiteu el palau, la catedral, els museus i, si voleu caminar més, arribeu-vos fins el monestir de Strahov, amb la seva biblioteca rococó. Praha és una ciutat per recòrrer a peu, carrer a carrer, mai en cotxe. Feu servir el metro, i sobretot els tramvies, aquestes andròmines vermelles i blanques, pura ferralla, que us portaran a qualsevol racó de la ciutat. Hi ha molts hotels a Praga. Tots molt cars. Si aneu amb infants us recomanem el Novotel. No lluny del centre i ben comunicat. Vinga!. Praha us espera!.

Nos permitiréis que de cara a las vacaciones os recomendemos una visita a Praha, (Praga), la capital de Bohemia, y de la República Checa. Aunque no es una ciudad barata, de hecho es más cara que París o Viena, es muy bonita. Os podríamos haber puesto la foto, como reclamo, de la vista que desde el castillo hay del río Moldava y los puentes de la villa. Pero hemos preferido hacerlo a la inversa, y mostraros la torre imponente de la catedral de Praga, en medio del castillo en lo alto de la colina que domina la ciudad. Y es que aunque sea una capital cara, muy cara, no dejaríamos nunca de querer volver a Praha. De pasear por sus callejuelas medievales, de admirar la plaza de nuestra señora del Tynn, con las esbeltas agujas de una iglesia que ves pero no encuentras, porque no tiene fachada. De esperar a que el reloj astronómico toque las horas para ver como el gallo batió las alas y desfilar las figuritas de metal. Y escuchar como la trompeta suena en lo alto de la torre, una burda copia de lo que hacen en Cracovia, pero lo suficientemente efectista. Crucen ahora el puente Carlos, por debajo de la torre, para subir hacia el castillo. Poco a poco, saboreando el paisaje, las riadas de gente, los músicos, artistas … Entrad en Mala Strana, el barrio renacentista, barroco, con la iglesia airosa de San Nicolás. En la plazoleta que se forma hay restaurantes no demasiado caros para comer, como el Tri Zlkatych Hvezda, o bien el Jo’s bar, que por la noche son locales musicales. Continúen hasta el castillo, visiten el palacio, la catedral, los museos y, si queréis caminar más, no dejeis de ir hasta el monasterio de Strahov, con su biblioteca rococó. Praha es una ciudad para recorrerla a pie, calle a calle, nunca en coche. Usen el metro, y sobre todo los tranvías, estos trastos, pura chatarra, que les llevarán a cualquier rincón de la ciudad. Hay muchos hoteles en Praga. Todos muy caros. Si viajais con niños os recomendamos el Novotel. No lejos del centro y bien comunicado.