Augustusburg


augustusburg

A 16 kms al sur de Köln, la ciutat alemana de Colònia, a la vall del vell riu Rhin, hi trobareu l’Augustusburg, al poble de Bruhl. Es tracta d’un ostentós palau barroc, fet construir per el princep Clement August de Baviera, i que sense cap excusa heu de visitar si passeu prop de Bonn, o de Colònia, en un viatge per Alemania. Mai no veureu una delicia rococó com aquesta. Una vila de descans dels princeps arquebisbes de la vila de Köln, amb uns salons maravellosos, i uns  bells jardins a la francesa, però també amb uns boscos a l’anglesa molt encantadors. Fàcilment accessible en cotxe, o bé amb el tramvia 18 des de Colònia o Bonn. Baixeu a Bruhl Mitte. També fàcil amb tren. L’estació está al costat del palau. A la ciutat de Brulh trobareu moltíssims bars, restaurants i hotels de tota mena, si us fessin falta. Entrada familiar: 14 € del 2013, per 2 adults i 2 nens. El castell tanca a les 16 hores. El parc a les 21 hores. L’accés al parc és lliure. I ja que sou aquí, val la pena fer una bona paradeta a Köln. Ja des de lluny, de molt lluny, veureu les altíssimes agulles gòtiques de les imponents torres de la seva catedral. Un dels millors edificis gòtic d’Europa, a l’alçada de les grans catedrals franceses d’Amiens, Chartres o Reims, o de les angleses de Canterbury, Saisbury o Ely. Elles us serviran de reclam per trobar el centre de la ciutat. Per descomptat aquest és el temple gòtic més bonic d’Alemania. Alt i poderós, ple d’obres d’art. I dins hi ha un sepulcre que farà les delícies dels vostres infants. Ni més ni menys que la tomba dels Reis Mags d’Orient, preciosa, resplandent i magnífica. Romànica del segle XII. Però Colònia també és el seu centre medieval, tot i que molt fet malbé per les bombes. Avui ple d’edificis moderns, amb botigues de tota mena. Però encara podreu disfrutar de la plaça del mercat amb les cases antigues i les seves boniques esglèsies romàniques, en total en te una dotzena. Sant Martí, Santa Maria, Sant Gedeó, Sant Pantaleó… I de la terrassa damunt el riu, veient passar els vaixells, en un tràfec incessant. I del pont de ferro Hoënzollern, com una mena de pont tipus Eiffel, per on arriben els trens a la Haunptbahnhof, a tocar del Dom, i on els enamorats passegen damunt l’aigua marró del Rhin, i pengen candaus, milers de candaus amb els seus noms. Mai no hem vist tants candaus en un pont, enlloc del món. Disfruteu de Colònia sense presses, fent servir el tramvia, que ara és metro, i ara tren de rodalies, i els centenars de bus que hi ha a la ciutat. Mireu-vos la web del transport i escolliu la vostra tarifa. O mireu-vos a la web de turisme, on hi ha informació sobre la carta Welcome, que dona accés a museus, com ara el Luwding d’art modern, o el d’art romà, que son molt interessants, a més de via lliure per circular per tota la ciutat. La seva excel·lent xarxa de transport, amb la tarifa 2B, o regional, us durà a Augustusburg o a Bonn, l’antiga capital federal, on nasqué Beethoven. Una vila petita, amb un castell palau. Molt digne tot plegat. O feu una excursió a Aachen, l’Aquisgrà Imperial de Carlemany. O una anada fins el Lorelei, la desfilada del riu Rhin sota les roques, patrimoni de la humanitat de la UNESCO, al sur de la ciutat de Coblenza, (Koblenz), i fins arribar a la bella Magúncia, (Mainz). Nosaltres varem dormir en un càmping molt familiar, el càmping oficial de Colònia, a tocar del Rhin. Menjavem en un restaurant a tocar d’aquest càmping: el Bosporus, amb especialitats alemanyes. Ja de més grans hem anat amb els nens al Novotel, molt ben situat a la vora del riu també, i hem dinat i sopat en una trattoria i pizzeria magnífica, que s’anomena Toscanini. Mitja ciutat hi va. Reserveu. Està al carrer Jakobstrasse 22. Però a banda d’aquest, que us recomanem amb l’ànima, Colònia està plena d’hotels molt agradables i centenars de bons restaurants. No us perdeuel maravellós palau d’Augustusburg, en un viatge per Alemania, i tampoc la vila de Köln, i la seva catedral. Valen la pena!.

No muy lejos de la villa de Colonia, en Alemania, se alza el sueño barroco de Clemente Augusto, arzobispo y principe de esta ciudad del valle del Rhin. Un palacio rococo con inmensos y bellísimos jardines a la francesa y un parque muy bonito. Los aposentos son una maravilla, valen la pena de ver en una excursión por esta zona de Alemania. Fácil llegar hasta el Augustusburg, que así se llama el castillo, con el tren, o el tranvia 18 des de Colonia. Son solo 16 kms. Y ya que estais por allí no dejeis de visitar la impresionante ciudad de Köln, (Colónia), con su imponente catedral gótica, la mejor de toda Alemania, y sus museos. Para dormir, el mejor familiar, el Novotel. Niños gratis, hay que aprovecharlo. Y para comer os recomendamos una pizzeria fantástica: Toscanini, en la calle Jacobstrasse, 28, cerca del Novotel. Vale la pena desplazarse hasta el palacio de Augustusburg si dais una vuelta por Alemania. Querais boquiabiertos.

Praha


Ens permetreu que de cara a les vacances us recomanem una visita a Praha, (Praga), la capital de Bohemia, i de la República Txeca. Tot i que no és una ciutat barata, de fet és més cara que París o Viena, és molt bonica. Us podríem haver posat aquí, com a reclam, la vista que des del castell hi ha del riu Moldava i els ponts de la vila. Però hem preferit fer-ho a la inversa, i mostrar-vos la torre imponent de la catedral de Praga, al bell mig del castell, enlairada dalt del turó que domina la ciutat. I és que malgrat sigui una capital cara, molt cara, no deixaríem mai de voler tornar a Praha. De voltar pels seus carrerons medievals, d’admirar la plaça de nostra senyora del Tynn, amb les esveltes agulles d’una església que veus però no trobes, perquè no te façana. D’esperar a que el rellotge astronòmic toqui les hores per veure el gall batre les ales i desfilar les figuretes de metall. I escoltar com la trompeta sona dalt de la torre, una burda còpia del que fan a Cracòvia, però prou efectista. Travesseu el pont Carles, per sota de la torre, i remunteu cap al castell. Poc a poc, assaborint el paisatge, les riuades de gent, els músics, artistes… Entreu a Mala Strana, el barri renaixentista, barroc, amb l’església airosa de Sant Nicolau. A la placeta que es forma hi ha restaurants no massa cars per dinar-hi, com el Tri Zlkatych Hvezd, o bé el Jo’s bar, que a la nit son locals musicals. Continueu fins el castell, visiteu el palau, la catedral, els museus i, si voleu caminar més, arribeu-vos fins el monestir de Strahov, amb la seva biblioteca rococó. Praha és una ciutat per recòrrer a peu, carrer a carrer, mai en cotxe. Feu servir el metro, i sobretot els tramvies, aquestes andròmines vermelles i blanques, pura ferralla, que us portaran a qualsevol racó de la ciutat. Hi ha molts hotels a Praga. Tots molt cars. Si aneu amb infants us recomanem el Novotel. No lluny del centre i ben comunicat. Vinga!. Praha us espera!.

Nos permitiréis que de cara a las vacaciones os recomendemos una visita a Praha, (Praga), la capital de Bohemia, y de la República Checa. Aunque no es una ciudad barata, de hecho es más cara que París o Viena, es muy bonita. Os podríamos haber puesto la foto, como reclamo, de la vista que desde el castillo hay del río Moldava y los puentes de la villa. Pero hemos preferido hacerlo a la inversa, y mostraros la torre imponente de la catedral de Praga, en medio del castillo en lo alto de la colina que domina la ciudad. Y es que aunque sea una capital cara, muy cara, no dejaríamos nunca de querer volver a Praha. De pasear por sus callejuelas medievales, de admirar la plaza de nuestra señora del Tynn, con las esbeltas agujas de una iglesia que ves pero no encuentras, porque no tiene fachada. De esperar a que el reloj astronómico toque las horas para ver como el gallo batió las alas y desfilar las figuritas de metal. Y escuchar como la trompeta suena en lo alto de la torre, una burda copia de lo que hacen en Cracovia, pero lo suficientemente efectista. Crucen ahora el puente Carlos, por debajo de la torre, para subir hacia el castillo. Poco a poco, saboreando el paisaje, las riadas de gente, los músicos, artistas … Entrad en Mala Strana, el barrio renacentista, barroco, con la iglesia airosa de San Nicolás. En la plazoleta que se forma hay restaurantes no demasiado caros para comer, como el Tri Zlkatych Hvezda, o bien el Jo’s bar, que por la noche son locales musicales. Continúen hasta el castillo, visiten el palacio, la catedral, los museos y, si queréis caminar más, no dejeis de ir hasta el monasterio de Strahov, con su biblioteca rococó. Praha es una ciudad para recorrerla a pie, calle a calle, nunca en coche. Usen el metro, y sobre todo los tranvías, estos trastos, pura chatarra, que les llevarán a cualquier rincón de la ciudad. Hay muchos hoteles en Praga. Todos muy caros. Si viajais con niños os recomendamos el Novotel. No lejos del centro y bien comunicado.

Linz


Possiblement no sigui Linz la ciutat més bonica d’Austria. Dissortadament és quasi segur que deu ser de les menys. Ara bé, si la visiteu, convindreu amb nosaltres que és una ciutat molt amable, simpàtica, i molt ben preparada per acollir al visitant. Possiblement perquè els turistes que s’hi aturen són, disortadament, molt pocs. I fan mal fet. Convé descansar una mica en un lloc tranquil, acollidor, i veure la vila de Linz i, sobretot, els seus voltants. Perquè els voltants d’aquesta discreta vila industrial, banyada pel Danubi, són espectaculars. I per això la portem a aquest bloc de viatges familiars i us la recomanem. Perquè està situada a escassos kms. del fabulós monestir barroc de Sant Florià, joia de l’art austríac, una abadia encara viva, amb monjos i amb un cor de veus blanques que compta entre els més antics d’Europa. I, molt aprop d’aquesta fita, un castell que fou dels abats, un palauet paladià, reconvertit en museu de la caça. I a l’altra banda del Danubi, en l’encantador poblet de Mathausen, el sinistre camp nazi de la mort del mateix nom. I, encara, no lluny de Linz, riu amunt, el monestir cistercenc de Wilhering, amb els seus edificis barrocs, però sobretot amb la seva increïble església rococó, paroxisme de la decoració exuberant, del barroquisme total. Més lluny, a 90 kms, al nord teniu la vila alemanya de Passau, medieval, al costat del Danubi. I uns 90 kms. riu avall, una altra perla: l’abadia de Melk, la millor de Centre Europa. Al nord, a uns 40 kms. en les terres txeques de Bohèmia, la ciutat medieval de Cesky Krumlov, patrimoni de la humanitat, de les millors d’Europa. Ja veieu que Linz, tot i no ser una ciutat amb grans atractius turístics, permet una parada interessant en una ruta per Austria, o pot ser una destinació per un pont llarg. Linz mateix us ofereix una graciosa i gran plaça central, unes quantes esglésies barroques més, i la visió plàcida i grandilocuent del Danubi. A més de molt bons hotels i restaurants. Nosaltres vàrem dormir a l’Hotel All Seasons, molt recomanable per les famílies i amb bona comunicació per tramvia amb el centre de la ciutat. Linz, una destinació agradable.

Posiblemente no sea Linz la ciudad más bonita de Austria. Desgraciadamente es casi seguro que debe ser de las menos. Ahora bien, si la visitais, convendréis con nosotros que es una ciudad muy amable, simpática, y muy bien preparada para acoger al visitante. Posiblemente porque los turistas que se detienen son aquí, lastimosamente, muy pocos. Y hacen mal. Conviene descansar un poco en un lugar tranquilo, acogedor, y ver la villa de Linz y sobre todo sus alrededores. Porque los alrededores de esta discreta villa industrial, bañada por el Danubio, son espectaculares. Y por eso la traemos a este blog de viajes familiares y os la recomendamos. Porque está situada a escasos kms. del fabuloso monasterio barroco de San Florián, joya del arte austríaco, una abadía todavía viva, con monjes y con un coro de voces blancas que cuenta entre los más antiguos de Europa. Y, muy cerca existe un castillo que fue de los abades, un palacete paladiano, reconvertido en museo de la caza. Y al otro lado del Danubio, en el encantador pueblo de Mathausen, el siniestro campo nazi de la muerte del mismo nombre. Y, todavía, no lejos de Linz, río arriba, el monasterio cisterciense de Wilhering, con sus edificios barrocos, pero sobre todo con su increíble iglesia rococó, paroxismo de la decoración exuberante, del barroquismo total. Más lejos, a 90 kms al norte, tienen la villa alemana de Passau, medieval, junto al Danubio. Y unos 90 kms. río abajo, otra perla: la abadía de Melk, la mejor de Centro Europa. Al norte, a unos 40 kms. en las tierras checas de Bohemia, la ciudad medieval de Cesky Krumlov, patrimonio de la humanidad. Ya veis que Linz, a pesar de no ser una ciudad con grandes atractivos turísticos, permite una parada interesante en una ruta por Austria, o puede ser un destino para un puente largo. Linz mismo ofrece una graciosa y gran plaza central, varias iglesias barrocas, y la visión plácida y grandilocuente del Danubio. Además de muy buenos hoteles y restaurantes. Nosotros dormimos en el Hotel All Seasons, muy recomendable para las familias y con buena comunicación por tranvía con el centro de la ciudad.

Belleperche


La plana del riu Garona més enllà de Tolosa de Llenguadoc, i Montauban, és una d’aquelles extensions de terres de cultiu, a tocar dels grans rius europeus, que tan abunden al nostre continent. Planes com la del Po a Itàlia, com la de l’Ebre a Catalunya, com la del Roine a la Provença. Terres fèrtils, pobles fets de fang i de totxanes, horitzons il·limitats fins on es perd la vista. No són paisatges bonics. No són gens agraïts. Cap interés turístic. Però malgrat tot ens agraden. Potser perquè són ordenats, camps quadriculats, ben cultivats. Potser perque són molt humans, i es pot intuïr, en les granges, en els colomars, en els graners, la presència dels camperols i la seva feina. O potser perquè tenen quelcom de polsós, de decadent, de massegat pel sol i el vent. I és en un d’aquests indrets, a tocar del Garona, a uns 40 kms. riu avall des de Toulouse, prop de la sortida Castellsarrazin de l’autopista A-62, al creuament de les carreteres D-14 i D-26, que s’aixequen els atrotinats, desventrats, enfonsats i modificats edificis d’una de les més antigues abadies de França: Belleperche. Si quedava alguna cosa d’autèntic en aquest vetust monestir cistercenc, el temps s’ha encarregat d’arruinar-ho. Els monjos van mutilar i reedificar el bellíssim cenobi del segle XII, canviant la seva severa austeritat romànica per una bondadosa i còmoda edificació barroca. Però finalment aquesta també ha estat vençuda pel pas dels homes i els anys. I què ens empeny a recomanar-vos una visita a una semblant andròmina?. Doncs us donarem poderoses raons per fer una aturada a Belleperche si feu una ruta pel sud de la França Occitana. Primerament perquè es conserven algunes bones sales, sobretot aquelles amb vistes magnífiques al riu, que valen la pena de ser vistes. Sales que millor correspondrien al llibertinatge dels palaus del segle de les llums que a una casa de Déu. Amb la seva decoració Rococó, les cadires, les taules, les vitrines. I també perquè s’exhibeixen entre els seus murs els valuosos objectes d’un Museu de les Arts de la Taula. Sí, de plats, olles, coberts, copes, cristalleries i milers d’altres estris, dels segles XVII al XX , que han servit senyors i plebeus per menjar i beure. A més, és gratuït. I és molt interessant, i molt instructiu. I molt diferent. Si visiteu Tolosa de Llenguadoc, si aneu camí del maravellós claustre de Moissac. Si penseu fer parada a Montauban, amb el seu fabulós Museu Ingres. Si heu decidit, bona decisió, passar un pont a les terres d’Occitània, o potser a la Ciutat de l’Espai, llavors no us oblideu d’aquesta abadia vinguda a menys i els tresors que amaga. Mai no ho dirieu. Podeu dormir a Toulouse, als dos Novotels, i als B&B hotels. Toulouse és un bon centre familiar per recòrrer la vall de la Garona. Com també ho és Montauban, la vila rosa. Pels voltants podeu gaudir de pobles medievals com Auvillar, Penne d’Agenais, Villenueve sur Lot, Lecture, Fleurance o Comdom. I per dinar, el millor serà anar fins Moissac, molt proper. Bons restaurants al voltant del fantàstic monestir de Sant Pere.

La llanura del río Garona más allá de Toulouse, y de Montauban, es una de esas extensiones de tierras de cultivo, cerca de los grandes ríos europeos, que tanto abundan en nuestro continente. Llanuras como la del Po en Italia, como la del Ebro en Cataluña, como la del Ródano en la Provenza. Tierras fértiles, pueblos hechos de barro y de ladrillos, horizontes ilimitados hasta donde se pierde la vista. No son paisajes bonitos. No son nada agradecidos. Ningún interés turístico. Pero a pesar de todo nos gustan. Quizás porque son ordenados, con sus campos cuadriculados, bien cultivados. Quizás porque son muy humanos, y se puede intuir, en las granjas, en los palomares, en los graneros, la presencia de los campesinos y su trabajo. O tal vez porque tienen algo polvoriento, de decadente, de tierras batidas por el sol y el viento. Y es en uno de estos lugares, junto al Garona, a unos 40 kms. río abajo desde Toulouse, cerca de la salida Castellsarrazin de la autopista A-62, en el cruce de las carreteras D-14 y D-26, donde se levantan los destartalados, hundidos y modificados edificios de una de las más antiguas abadías de Francia: Belleperche. Si quedaba algo de auténtico en este vetusto monasterio cisterciense, el tiempo se ha encargado de arruinarlo. Los monjes mutilaron y reedificaron el bellísimo cenobio del siglo XII, cambiando su severa austeridad románica por una bondadosa y cómoda edificación barroca. Pero finalmente ésta también ha sido vencida por el paso de los hombres y los años. ¿Y qué nos empuja a recomendaros una visita a una similar ruina?. Pues les daremos poderosas razones para hacer una parada en Belleperche en el curso de una ruta por el sur de la Francia Occitana. Primero porque se conservan algunas buenas salas, sobre todo aquellas con vistas al río, que valen la pena ser vistas. Salas que mejor corresponderian al libertinaje de los palacios del siglo de las luces que a una casa de Dios. Con su decoración Rococó, las sillas, las mesas, las vitrinas. Y también porque exhiben entre sus muros los valiosos objetos de un Museo de las Artes de la Mesa. Sí, de platos, ollas, cubiertos, copas, cristalerías y miles de otros utensilios, de los siglos XVII al XX, que han servido señores y plebeyos para comer y beber. Además, es gratuito. Y es muy interesante, y muy instructivo. Y muy diferente. Si visitais Toulouse, si vais camino del maravilloso claustro de Moissac. Si van a hacer una parada en Montauban, con su fabuloso Museo Ingres. Si han decidido, buena decisión, pasar un puente en las tierras de Occitania, o tal vez en la Ciudad del Espacio, entonces no se les olvide esta abadía venida a menos y los tesoros que esconde. Nunca lo diríais. Pueden dormir en Toulouse, en los dos Novotel, y los B & B hoteles. Toulouse es un buen centro familiar para recorrer el valle del Garona. Como también lo es Montauban, la villa rosa. En los alrededores podrán disfrutar de pueblos medievales como Auvillar, Penne de Agenais, Villenueve sur Lot, Lecture, Fleurance o Comdom. Y para comer, lo mejor será ir hasta Moissac, muy cercano. Buenos restaurantes alrededor del fantástico monasterio de San Pedro.