Köln

A l’Alemania feliç, a les vores del vell riu Rhin, en una posició perfecta, al mig d’Europa, camí de França, d’Holanda, de Bèlgica i, naturalment, de la pròpia Alemania, la ciutat de Colònia és una fita que cal visitar, i per la que haureu de passar per poc que us trepitgeu el vell continent. I no fa falta que us diguem que, si mai passeu per la vall del Rhin, nord allà, val la pena fer una bona paradeta a Köln. Ja des de lluny, de molt lluny, veureu les altíssimes agulles gòtiques de les imponents torres de la seva catedral. Un dels millors edificis gòtic d’Europa, a l’alçada de les grans catedrals franceses d’Amiens, Chartres o Reims, o de les angleses de Canterbury, Saisbury o Ely. Elles us serviran de reclam per trobar el centre de la ciutat. Per descomptat aquest és el temple gòtic més bonic d’Alemania. Alt i poderós, ple d’obres d’art. I dins hi ha un sepulcre que farà les delícies dels vostres infants. Ni més ni menys que la tomba dels Reis Mags d’Orient, preciosa, resplandent i magnífica. Romànica del segle XII. Però Colònia també és el seu centre medieval, tot i que molt fet malbé per les bombes. Avui ple d’edificis moderns, amb botigues de tota mena. Però encara podreu disfrutar de la plaça del mercat amb les cases antigues i les seves boniques esglèsies romàniques, en total en te una dotzena. Sant Martí, Santa Maria, Sant Gedeó, Sant Pantaleó… I de la terrassa damunt el riu, veient passar els vaixells, en un tràfec incessant. I del pont de ferro Hoënzollern, com una mena de pont tipus Eiffel, per on arriben els trens a la Haunptbahnhof, a tocar del Dom, i on els enamorats passegen damunt l’aigua marró del Rhin, i pengen candaus, milers de candaus amb els seus noms. Mai no hem vist tants candaus en un pont, enlloc del món. Disfruteu de Colònia sense presses, fent servir el tramvia, que ara és metro, i ara tren de rodalies, i els centenars de bus que hi ha a la ciutat. Mireu-vos la web del transport i escolliu la vostra tarifa. O mireu-vos a la web de turisme, on hi ha informació sobre la carta Welcome, que dona accés a museus, com ara el Luwding d’art modern, o el d’art romà, que son molt interessants, a més de via lliure per circular per tota la ciutat. La seva excel·lent xarxa de transport, amb la tarifa 2B, o regional, us durà a l’Augustusburg  de Bruhl, un palau barroc a les afores de la ciutat que heu de visitar. Delicia rococó dels princeps arquebisbes de la vila, amb salons maravellosos, i un jardí a la francesa, i un bosc a l’anglesa encantadors. O arribeu-vos fins a Bonn, l’antiga capital federal, on nasqué Beethoven. Una vila petita, amb un castell palau. Molt digne tot plegat. O feu una excursió a Aachen, l’Aquisgrà Imperial de Carlemany. O una anada fins el Lorelei, la desfilada del riu Rhin sota les roques, patrimoni de la humanitat de la UNESCO, al sur de la ciutat de Coblenza, (Koblenz), i fins arribar a la bella Magúncia, (Mainz). Nosaltres varem dormir en un càmping molt familiar, el càmping oficial de Colònia, a tocar del Rhin. Menjavem en un restaurant a tocar d’aquest càmping: el Bosporus, amb especialitats alemanyes. Ja de més grans hem anat amb els nens al Novotel, molt ben situat a la vora del riu també, i hem dinat i sopat en una trattoria i pizzeria magnífica, que s’anomena Toscanini. Mitja ciutat hi va. Reserveu. Està al carrer Jakobstrasse 22. Però a banda d’aquest, que us recomanem amb l’ànima, Colònia està plena d’hotels molt agradables i centenars de bons restaurants. No us perdeu la vila de Köln, i la seva catedral. Valen la pena!.

A orillas del Rhin, en una posición perfecta, en medio de Europa, camino de Francia, de Holenda, de Bélgica y, naturalmente de la propia Alemania, Colonia es una ciudad por la que deberán pasar a poco que pisen el viejo continente. Y no hace falta que les digamos que, si cruzan por allí, vale la pena hacer una buena parada. Desde lejos, muy lejos, las torres góticas de su catedral les servirán de reclamo. (En la foto). Es el templo gótico más bello de Alemania. Y dentro hay un sepulcro que hará las delicias de sus niños. Ni más ni menos que la tumba de los Reyes Magos de Oriente, preciosa, resplandeciente y magnífica. Pero Colonia también es su centro medieval, con las puertas de la muralla, la plaza del mercado con las casas antiguas y las iglesias románicas. Nosotros dormimos en un camping familiar, el camping oficial de Colonia, junto al Rhin. Comíamos en un restaurante junto a este camping: el Bosporus, con especialidades alemanas. Pero Colonia está llena de hoteles, como el familiar Novotel, donde los niños duermen y desayunan gratis, y campings. ¡Y aún más de restaurantes!. Miraros la trattoria i pizzeria magnífica, que se llama Toscanini. En Jakobstrasse 22. Vale la pena ir a comer allí. Muy recomendable!.

Santibáñez del Val

La maravellosa ermita pre-romànica de Santa Cecília està enclavada en una vall oblidada del món, a tocar del riu Mataviejas, en un paratge magnífic, als peus de la Peña Cervera, a tocar del poble de Santibáñez del Val. Per arribar-hi des d’aquesta localitat, cal travessar-la, seguint els indicadors, i pendre el camí local, asfaltat, però estret, que va cap al poblet de Barriosuso, a la vall de Tabladillo. L’església està enlairada, sense pèrdua possible, en un escarpament de roca, dominant el paisatge, molt ferèstec, de la zona. Aparcament sense problemes. Demaneu al poble els horaris d’obertura o les claus.  Tot i que ara aquesta terra està molt despoblada, hi havia aquí una gran villa romana, que estava situada a peu de la calçada que comunicava la ciutat imperial de Clunia amb els assentaments romans al llarg de la vall del riu Arlanza.  Evidentment Santa Cecília no justifica un viatge, però la zona si que mereix la nostra atenció. Trobareu l’ermita si preneu la BU-900 entre el bellíssim monestir romànic de Silos, l’impressionant monestir romànic castellà, i Covarrubias, la millor vila medieval castellana. Llavors, en el marc d’una ruta per aquestes terres que van veure nèixer Castella, si que mereix una escapada familiar. També, molt propera a Santa Cecilia de Santibáñez, trobareu un paratge natural de cinc estrelles, espectacular de veritat. Es tracta de l’anomenada Garganta de la Yecla. Una muralla de roca més de 200 mts. d’alçada, perforada per un riuet al llarg de uns 500 mts de recorregut. També podeu visitar les ruïnes del monestir cistercenc de Sant Pere d’Arlanza que també s’aixequen en un congost, veritable joia natural, que forma el riu Arlanza, anant per la carretera CL-110, a només 7 kms. de Covarrúbias. Vall del riu avall, des de Santibáñez, fareu cap a Lerma, poderosíssima ciutat monumental, joia del renaixement espanyol. Tot plegat, en fi, està a poc més de 40 kms. Burgos, la capital d’aquestes maravelles, fantàstica ella mateixa, amb els seus monestirs, la catedral i el fabulós Museu de l’Evolució Humana. Potder és adient per un cap de setmana llarg o un pont, i fins per les vostres vacances. Per dinar a la zona teniu els hotels i restaurants del mateix Santo Domingo de Silos, que no tenen pas mala pinta. Però nosaltres ens quedem amb Casa Galín, a Covarrúbias, un restaurant estupendo, ben atés, bon menjar i amb menú arreglat. També tenen habitacions. A la plaça Doña Urraca, davant de l’ajuntament. També ens agrada el De Galo. Una mica a les afores, l’Hotel Doña Sancha fa molt bona impressió. Està just al costat del Camping Covarrúbias. Per descomtat, també a Burgos podreu dormir i menjar de fàbula. Us recomanem l’Hotel Palació de los Velada, cèntric, net, familiar, amb bones habitacions per a dos infants, a cor de la ciutat. Servei amable, desdejuni de fàbula, molt recomanable. Garatge petit i complicat. També molt bé l’hotel Via Gòtica, davant de la catedral, nou i net. L’Abba, el Silken, l’AC i l’NH, totes aquestes cadenes, tenen hotels bonics i ben situats, però no admeten més d’un infant a les habitacions dels pares. A les afores, en mig d’un gran parc hi ha el càmping Fuentes Blancas. Ideal per l’entorn, dins un parc metropolità. Si feu un volt per les terres de Burgos, no us oblideu de Santa Cecília de Santibáñez del Val!.

La maravillosa ermita prerrománica de Santa Cecilia está enclavada en un valle olvidado del mundo, junto al río Mataviejas, en un paraje magnífico, a los pies de la Peña Cervera, junto al pueblo de Santibáñez del Val. Para llegar desde esta localidad, hay que atravesarla, siguiendo los indicadores, y tomar el camino local, asfaltado, pero estrecho, que va hacia el pueblecito de Barriosuso, en el valle de Tabladillo. La iglesia está elevada, sin pérdida posible, en un escarpe de roca, dominando el paisaje, muy salvaje, de la zona. Parking sin problemas. Pedid en el pueblo los horarios de apertura o las llaves. Aunque ahora esta tierra está muy despoblada, había aquí una gran villa romana, que estaba situada a pie de la calzada que comunicaba la ciudad imperial de Clunia con los asentamientos romanos a lo largo del valle del río Arlanza. Evidentemente Santa Cecilia no justifica un viaje, pero la zona sí que merece nuestra atención. Encontrarán la ermita si toman la BU-900 entre el bellísimo monasterio románico de Silos, el impresionante monasterio románico castellano, y Covarrubias, la mejor villa medieval castellana. Entonces, en el marco de una ruta por estas tierras que vieron nacer Castilla, si que merece una escapada familiar. También, muy próxima a Santa Cecilia de Santibáñez, encontraréis un paraje natural de cinco estrellas, espectacular de verdad. Se trata de la llamada Garganta de la Yecla. Una muralla de roca más de 200 mts. de altura, perforada por un riachuelo a lo largo de unos 500 mts de recorrido. También se pueden visitar las ruinas del monasterio cisterciense de San Pedro de Arlanza que también se levantan en un desfiladero, verdadera joya natural, que forma el río Arlanza, yendo por la carretera CL-110, a sólo 7 kms. de Covarrubias. Valle del río abajo, desde Santibáñez, iréis hacia Lerma, poderosísima ciudad monumental, joya del renacimiento español. Todo ello, en fin, está a poco más de 40 kms. Burgos, la capital de estas maravillas, fantástica ella misma, con sus monasterios, la Catedral y con su Museo de la Evolución Humana. Es adecuado para un fin de semana largo o un puente, y hasta para sus vacaciones. Para comer en la zona estan los hoteles y restaurantes del mismo Santo Domingo de Silos, que no tienen mala pinta. Pero nosotros nos quedamos con Casa Galín, en Covarrubias, un restaurante estupendo, bien atendido, buena comida y con menú arreglado. También tienen habitaciones. Está en la plaza Doña Urraca, frente al ayuntamiento. También nos gusta el De Galo. Un poco a las afueras, el Hotel Doña Sancha nos hace muy buena impresión. Está justo al lado del Camping Covarrubias. Por descontado, también en Burgos se podrá dormir y comer de fábula. Os recomendamos el Hotel Palacio de los Velada, céntrico, limpio, familiar, con buenas habitaciones para dos niños. Servicio amable, desayuno de fábula, muy recomendable. Garaje pequeño y complicado. También muy bien el hotel Vía Gótica, frente a la catedral, nuevo y limpio. El Abba, el Silken, el AC y el NH, todas estas cadenas, tienen hoteles bonitos y bien situados, pero no admiten más de un niño en las habitaciones de los padres. A las afueras, en medio de un gran parque se encuentra el camping Fuentes Blancas. Ideal para el entorno, dentro de un parque metropolitano. Si dan una vuelta por las tierras de Burgos, no se olviden de Santa Cecilia de Santibáñez del Val.

Garganta de la Yecla

Si fos a França seria arxiconegut. S’hi organitzarien sortides i en farien publicitat tots els mitjans. Creieu-nos si us diem que varem sortir impactats de veritat pel recorregut per l’anomenada Garganta de la Yecla, a tocar de Santo Dominngo de Silos, a Burgos. Un veritable espectacle naturat, gratuït, fàcil, accessible i alucinant. Imagineu-vos una muralla de més de 200 mts. d’alçada, taladrada, perforada per un riuet cantarí, que s’ha obert pas al llarg de uns 500 mts de recorregut. Una carretera corre paral·lela a aquesta curiositat geològica, travessant també paral·lament la mateixa muralla rocosa, i oferint la possibilitat d’accedir-hi amb suma facilitat. D’un i l’altre costat del túnel es pot baixar, per unes escales, al fons de l’estret barranc on mai no arriba la llum del sol. Allà, una pasarel·la penjada de les parets verticals, sobre el riu, ens permet un recorregut bellíssim, aeri, maravellós per tot l’estret. Els vostres infants quedaran bocabadats, i vosaltres també. No deixeu d’incloure una visita a la Yecla, a escassos 4 kms. del bellíssim monestir romànic de Silos, en una escursió, pont, o vacances familiars per aquesta delicadíssima zona de la província de Burgos. Intentarem explicar-vos com arribar-hi des de Silos, tot i que està prou ben indicat. Cal agafar la BU-911, en direcció Hinojar de Cervera, i ja està. Quan arribeu al túnel, el passeu, i aparqueu a la dreta. L’entrada al congost està a l’esquerra de la carretera. És més fàcil fer-lo de baixada. Si us decidiu a passar uns dies en aquestes terres fantàstiques, podeu veure, a només 17 kms. de la Yecla, el poble medieval de Covarrúbias, magnífic. Amb la seva colegiata, les cases de pedra, muralles i carrers. A tocar de Covarrúbias s’alcen les ruïnes venerables del monestir cistercenc de Sant Pere d’Arlanza que també s’aixequen en un congost, veritable joia natural, que forma el riu Arlanza, anant per la carretera CL-110. A només 17 kms. de Covarrúbias trobareu Lerma, ciutat monumental, joia del renaixement espanyol, i a uns 25 kms. Burgos, la capital, amb els seus monestirs, la catedral, la ciutat tota ella, ah! i el fabulós Museu de l’Evolució Humana!. Un cap de setmana llarg?. Un pont?. Per dinar a la zona teniu els hotels i restaurants del mateix Santo Domingo de Silos, que no tenen pas mala pinta. Però nosaltres ens quedem amb Casa Galín, a Covarrúbias, un restaurant estupendo, ben atés, bon menjar i amb menú arreglat. També tenen habitacions. A la Plaça Major, plaça Doña Urraca, davant de l’ajuntament. A prop teniu un restaurant molt més sofisticat, però amb molta anomenada, el De Galo. Categoria. L’Hotel i restaurant Nuevo Arlanza no te gaire bona premsa, darrerament. L’aspecte és d’haver viscut moments millors. En canvi, a les afores, l’Hotel Doña Sancha fa molt bona impressió. Està just al costat del Camping Covarrúbias. Per descomtat, també a Burgos podreu dormir i menjar de fàbula. Us recomanem l’Hotel Palació de los Velada, cèntric, net, familiar, amb bones habitacions per a dos infants, a cor de la ciutat. Servei amable, desdejuni de fàbula, molt recomanable. Garatge petit i complicat. També molt bé l’hotel Via Gòtica, davant de la catedral, nou i net. L’Abba, el Silken, l’AC i l’NH, totes aquestes cadenes, tenen hotels bonics i ben situats, però no admeten més d’un infant a les habitacions dels pares. A les afores, en mig d’un gran parc hi ha el càmping Fuentes Blancas. Ideal per l’entorn, dins un parc metropolità. Si feu un volt per les terres de Burgos, no oblideu La Yecla!.

Si fuera en Francia sería archiconocido. Se organizarían salidas y harían publicidad todos los medios. Creednos si os decimos que salimos impactados de verdad del recorrido por la llamada Garganta de la Yecla, junto a Santo Dominngo de Silos, en Burgos. Un verdadero espectáculo de la naturaleza, gratuito, fácil, accesible y alucinante. Imaginaos una muralla de más de 200 mts. de altura, taladrada, perforada por un riachuelo cantarín, que se ha abierto paso a lo largo de unos 500 mts de recorrido. Una carretera corre paralela a esta curiosidad geológica, atravesando también paralela la misma muralla rocosa, y ofreciendo la posibilidad de acceder con suma facilidad. De uno y otro lado del túnel se puede bajar, por unas escaleras, al fondo del estrecho barranco donde nunca llega la luz del sol. Allí, una pasarela colgada de las paredes verticales, sobre el río, nos permite un recorrido bellísimo, aéreo, maravilloso por todo el estrecho. Sus niños quedarán boquiabiertos, y vosotros también. No dejen de incluir una visita a la Yecla, a escasos 4 kms. del bellísimo monasterio románico de Silos, en una escursió, puente, o vacaciones familiares por esta delicadísima zona de la provincia de Burgos. Intentaremos explicar cómo llegar desde Silos, aunque está bastante bien indicado. Hay que coger la BU-911, en dirección Hinojar de Cervera, y ya está. Al llegar al túnel, lo pasais, y aparcais a la derecha. La entrada al desfiladero está a la izquierda de la carretera. Es más fácil hacerlo de bajada. Si se deciden a pasar unos días en estas tierras fantásticas, pueden ver, a sólo 17 kms. de la Yecla, el pueblo medieval de Covarrubias, magnífico. Con su colegiata, las casas de piedra, murallas y calles. Junto a Covarrubias se alzan las ruinas venerables del monasterio cisterciense de San Pedro de Arlanza que también se levantan en un desfiladero, verdadera joya natural, que forma el río Arlanza, yendo por la carretera CL-110. A sólo 17 kms. de Covarrubias encontraréis Lerma, ciudad monumental, joya del renacimiento español, y a unos 25 kms. Burgos, la capital, con sus monasterios, la catedral, la ciudad toda ella, ¡ah! y el fabuloso Museo de la Evolución Humana. ¿Un fin de semana largo o un puente?. Para comer en la zona tienen los hoteles y restaurantes del mismo Santo Domingo de Silos, que no tienen mala pinta. Pero nosotros nos quedamos con Casa Galín, en Covarrubias, un restaurante estupendo, bien atendido, buena comida y con menú arreglado. También tienen habitaciones. En la Plaza Mayor, plaza Doña Urraca, frente al ayuntamiento. Cerca está un restaurante mucho más sofisticado, pero con mucho renombre, el De Galo. Categoría. El Hotel y restaurante Nuevo Arlanza no tiene muy buena prensa últimamente. El aspecto es de haber vivido momentos mejores. En cambio, en las afueras, el Hotel Doña Sancha hace muy buena impresión. Está justo al lado del Camping Covarrubias. Por descontado, también en Burgos se podrá dormir y comer de fábula. Os recomendamos el Hotel Palacio de los Velada, céntrico, limpio, familiar, con buenas habitaciones para dos niños. Servicio amable, desayuno de fábula, muy recomendable. Garaje pequeño y complicado. También muy bien el hotel Vía Gótica, frente a la catedral, nuevo y limpio. El Abba, el Silken, el AC y el NH, todas estas cadenas, tienen hoteles bonitos y bien situados, pero no admiten más de un niño en las habitaciones de los padres. A las afueras, en medio de un gran parque se encuentra el camping Fuentes Blancas. Ideal por el entorno.

Nacedero de l’Ubagua

A la zona intermitja de Navarra, on el país ja no és verd del tot, on els camps de cereals dominen un paisatge de turons suaus, hi neix el riu Ubagua. Neix d’una forma sobtada, recollint les aigües subterrànies de la serra d’Andia. És com un miratge, un oasi en mig d’una terra que ja no és fresca i ufana com la Navarra del nord. L’aigua del riu Ubagua, clara, límpida, gelada, forma un seguit de gorgs naturals bellíssims al llarg de quatre kilòmetres, des del nacedero fins la carretera de Riezu. Indrets plàcids, amables, preparats per a la banyada llarga, segura i refrescant. Ideal per a les famílies amb infants. Bona ombra, facilitat d’accés i racons idíl·lics per passar una estona o un bon dia a la muntanya. Ubagua es troba molt a prop de Pamplona, uns 40 kms. I també molt a tocar d’Estella, a la serra d’Andia, en ple Vall de Yerri. Hi arribareu, des d’Estella o Pamplona, per la NA-700, una carretera que travessa un terreny molt bonic, com ara Salinas de Oro, un poblet on encara estan actives unes antigues salines, amb un decorat quasi màgic, o bé la pujada fins les darreres estribacions d’Andia, amb les rapinyaires niuant als penyasegats imponents, i la baixada consegüent cap a Pamplona, amb vistes aèries. Des de la N-700 cal pendre la desviació cap al poblet de Riezu, i seguir la carretera NA-7140 cap a Iturgoyen. Just acabat Riezu, una corba i un pont damunt el riu Ubagua us assenyalen el lloc on deixar el cotxe, aparcat on pogueu. Cal prendre aleshores un ample camí de terra, paral·lel al riu, que puja suaument. Els gorgs i llocs de banyada, increiblement bonics, es succeeixen. Només cal triar. Si sou caminadors podreu arribar fins el naixement de l’Ubagua, passada l’ermita de Sant Blas, a uns 4 kms. de la carretera. Si encara ho sou més podeu continuar fins el terrible i impressionant canyó de l’Ubagua, parets verticals, paisatge verge i demolidor. Són uns 8 kms. Si encara caminèssiu més aniríeu a sortir al poble de Lezaún, ja a l’altra banda del canyó, a uns 12 kms. A més del nacedero de l’Ubagua, i de les caminades per les serres i els canyons, la comarca de Tierra d’Estella, i més concretament la part de les terres d’Iranzu, te més atractius turístics, com ara les serres poderoses d’Urbasa i Andia, el monestir cistercenc d’Iranzu, un racó d’art i de pau maravellós, o la bonica vila d’Estella, plena d’esglésies romàniques. Sense cap mena de dubte, un lloc que pot ser un destí familiar en si mateix, o una excursió facultativa si us esteu a Pamplona, Logroño o Estella en el curs d’una ruta o visita a Navarra o la Rioja. A Riezu hi ha un petit, senzill i bonic càmping i diverses cases rurals. També un munt de restaurants.

En la zona intermedia de Navarra, donde el país ya no es verde del todo, donde los campos de cereales dominan un paisaje de colinas suaves, nace el río Ubagua. Nace de una forma repentina, recogiendo las aguas subterráneas de la sierra de Andia. Es como un espejismo, un oasis en medio de una tierra que ya no es fresca y ufana como la Navarra del norte. El agua del río Ubagua, clara, límpida, helada, forma una serie de pozas naturales bellísimas a lo largo de cuatro kilómetros, desde el nacedero hasta la carretera de Riezu. Lugares apacibles, amables, preparados para la bañada larga, segura y refrescante. Ideal para las familias con niños. Buena sombra, facilidad de acceso y rincones idílicos para pasar un rato o un buen día en la montaña. Ubagua se encuentra muy cerca de Pamplona, ​​unos 40 kms. Y también muy cerca de Estella, en la sierra de Andia, en pleno Valle de Yerri. Llegarán, desde Estella o Pamplona, ​​por la NA-700, una carretera que atraviesa un terreno muy bonito, como Salinas de Oro, un pueblo donde aún están activas unas antiguas salinas, con un decorado casi mágico, o bien la subida hasta las últimas estribaciones de Andia, con las rapaces sobrevolando los acantilados imponentes, y la bajada consiguiente hacia Pamplona, ​​con vistas aéreas. Desde la N-700 hay que tomar la desviación hacia el pueblo de Riezu, y seguir la carretera NA-7140 hacia Iturgoyen. Recién saliendo de Riezu, en una curva, hay un puente sobre el río Ubagua. Ese puente les señalan el lugar donde dejar el coche, aparcado, donde podáis. Hay que tomar entonces un ancho camino de tierra, paralelo al río, que sube suavemente. Las pozas y lugares de bañada, increíblemente bellos, se suceden. Sólo hay que elegir. Si sois andadores podreis llegar hasta el nacimiento del Ubagua, pasada la ermita de San Blas, a unos 4 kms. de la carretera. Si aún lo sois más, se puede continuar hasta el terrible e impresionante cañón del Ubagua, de paredes verticales, paisaje virgen y demoledor. Son unos 8 kms. Si aún anduviéramos más saldríamos al pueblo de Lezaún, ya al otro lado del cañón, a unos 12 kms. Además del nacedero del Ubagua, y de las caminatas por las sierras y los cañones, la comarca de Tierra de Estella, y más concretamente la parte de las tierras de Iranzu, tienen muchísimos atractivos turísticos, como las sierras poderosas de Urbasa y Andia, el monasterio cisterciense de Iranzu, un rincón de arte y de paz maravilloso, o la bonita villa de Estella, llena de iglesias románicas. Sin lugar a dudas, un lugar que puede ser un destino familiar en sí mismo, o una excursión facultativa si estáis en Pamplona, ​​Logroño o Estella en el curso de una ruta o visita en Navarra o La Rioja. En Riezu hay un pequeño, sencillo y bonito camping y varias casas rurales. También un montón de restaurantes.

Gorges de la Jonte

Les gorges de la Jonte estan situades al sud de França, prop de Millau i de les del Tarn. La Jonte és el riu que les forma. Aquest riu s’ajunta amb el Tarn al poble de Le Rozier. Les gorges de la Jonte són menys conegudes, menys grans i menys amples que les del riu Tarn, però no per això menys boniques i espectaculars. De fet són molt més salvatges, estretes i poc visitades. El riu Jonte ha excavat uns imponents penyasegats a banda i banda des del Mont Aigoual, al parc natural de les Cévennes, fins pràcticament l’entrada a Le Rozier. Possiblement el lloc més adequat per observar les gorges és el Belvedere de Vautours. Podeu arribar-hi molt fàcilment anant per l’autopista AP-7 en direcció Girona, Narbonne, Beziers, per pendre la A-75 en direcció Millau. A Millau cal sortir, abans de passar el seu famós viaducte, i anar cap a Le Rozier. Molt ben indicat tot. Si sou amants del càmping, una alternativa molt adequada en aquesta zona natural, us recomanem el municipal, o bé un de més luxós. Però heu de saber que n’hi ha un munt i tots estan molt bé, pels estàndars francesos, és clar. (Res a veure amb els càmpings catalans). Si us estimeu més un hotel, doncs us recomanem vivament l’Auberge du Moulin, al bellíssim poblet de Ste. Enimie, a les Gorges del Tarn, o bé Le Cevenol, a Millau. Estan propers a la zona de la Jonte i hi hem dormit molt i molt bé. La zona de les gorges de la Jonte i del Tarn posseix increibles maravelles naturals. Només us ressenyem les més importants i boniques. No podeu perdre-us els avencs i coves, com ara l’Armand, o la impressionant surgència de Bramabiau, o la increible gruta de Dargilan. També la possibilitat de fer descensos en canoa, o de visitar poblets de pessebre com Canteubre, viles medievals com La Malene, amb un hotel i restaurant de campanetes, on hem dinat molt bé, o bé Sante Enimie, un dels més bonics pobles de França.

Las gargantas de la Jonte están situadas en el sur de Francia, cerca de Millau y de las del Tarn. La Jonte es el río que las forma. Este río se junta con el Tarn en el pueblo de Le Rozier. Las gargantas de la Jonte son menos conocidas, menos grandes y menos anchas que las del río Tarn, pero no por ello menos bonitas y espectaculares. De hecho son mucho más salvajes, estrechas y poco visitadas. El río Jonte ha excavado unos imponentes acantilados a ambos lados desde el Monte Aigoual, en el parque natural de las Cévennes, hasta prácticamente la entrada en Le Rozier. Posiblemente el lugar más adecuado para observar las gargantas es el Belvedere de Vautour. Pueden llegar muy fácilmente yendo por la autopista AP-7 en dirección Girona, Narbonne, Beziers, para tomar la A-75 en dirección Millau. En Millau hay que salir, antes de pasar su famoso viaducto, e ir hacia Le Rozier. Muy bien indicado todo. Si sois amantes del camping, una alternativa muy adecuada en esta zona natural, les recomendamos el municipal. Pero debe saber que hay un montón y todos están muy bien, para los estándares franceses, claro. (Nada que ver con los campings españoles y catalanes). Si prefieren un hotel, pues le recomendamos vivamente l’Auberge du Moulin, en el bellísimo pueblo de Ste. Enimie, en las Gargantas del Tarn, o bien Le Cévenol, en Millau. Están próximos a la zona de la Jonte y hemos dormido en ellos muchas veces y muy bien. La zona de las gargantas de la Jonte y del Tarn posee increíbles maravillas naturales. Sólo reseñamos las más importantes y bonitas. No pueden perderse las simas y cuevas, como Armand, o la impresionante surgencia Bramabiau, o la increíble gruta de Dargilan. También la posibilidad de hacer descensos en canoa, o visitar pueblos de pesebre como Canteubre, villas medievales como La Malene, con un hotel y restaurante de campanillas, donde hemos comido muy bien, o bien Sante Enimie, uno de los más bellos pueblos de Francia.

Garganta del Cares

Poques coses tan espectaculars com aquesta gorja impressionant que acompanya el riu Cares, a Astúries, des de Caín a Poncebos. La Garganta Divina li diuen, i amb molta raó. Si sou molt bons caminants potser podreu fer els 1o kms. a peu, per aquesta ruta maravellosa que atravesa el cor dels Pics d’Europa. Us acompanyarà un riu d’aïgues netes, netíssimes, transparents. Passareu ponts. Caminareu a alçades increïbles, penjats literalment de la paret vertical de la gorja. El camí, tot i que sempre és prou ample, està sovint excavat a la pedra. Damunt vostre murs calcaris altíssims. A sota tolls turquesa. I vistes inoblidables. Si, com nosaltres, sou turistes familiars i prou, us acontentareu amb arribar fins Arenas de Cabrales, pàtria del millor formatge del món, i pujar fins a Poncebos. Allà, al pont de la Jaya, on la ruta travessa el riu Cares, podeu aparcar el cotxe. (No hi ha gaire aparcament i, a l’estiu, no en trobareu!). D’allà podeu fer uns kms. pujant la gorja a munt. També podeu anar en funicular de Poncebos al poblet de Bulnes, al peu del famós pic del Naranco. Bona excursió si aneu amb canalla. El experts asseguren que encara és més bonic anar-hi per l’altra banda, per Caín. Nosaltres no ho hem fet, i no ho podem comparar. Per allotjar-vos, o dinar, mireu a Arenas de Cabrales, o en una de les moltes cases rurals i hotelets de muntanya dels pobles de la contrada.

Pocas cosas tan espectaculares como esta garganta impresionante que acompaña al río Cares, en Asturias, desde Caín a Poncebos. La Garganta Divina la llaman, y con mucha razón. Si sois muy buenos caminantes podríais hacer los 1o kms. a pie, por esta ruta maravillosa que atraviesa el corazón de los Picos de Europa. Os acompañará un río de aguas limpias, azules, transparentes. Pasaréis puentes. Caminareis a alturas increíbles, colgados literalmente de la pared vertical de la garganta. El camino, aunque siempre es lo bastante ancho, está a menudo excavado en la piedra. Sobre él vereis los muros calcáreos, altísimos. Abajo las pozas turquesa. Y unas vistas inolvidables. Si, como nosotros, sois turistas familiares, tendreis suficiente con llegar hasta Arenas de Cabrales, patria del mejor queso del mundo, y subir hasta Poncebos. Allí, en el puente de la Jaya, donde la ruta atraviesa el río Cares, podreis aparcar el coche. (No hay mucho aparcamiento y, en verano, ninguno). De allí pueden hacer unos kms. de la ruta subiendo desfiladero arriba. También pueden ir en funicular desde Poncebos hasta la aldea de Bulnes, al pie del famoso pico del Naranco. Buena excursión si vais con niños. Los expertos aseguran que aún es más bonito ir por el otro lado, por Caín. Nosotros no lo hemos hecho, y no lo podemos comparar. Para dormir y comer mirad en Arenas de Cabrales, o en una de las muchas casas rurales y hotelitos de montaña de los pueblos de la comarca.