York


York serà, des que la vam veure per primera vegada, un dels nostres destins estrella. Cal arribar a la ciutat amb molt de temps per visitar-la. Cal fer-ho a consciència. Costa circular pel centre, per això el millor consell es ficar el cotxe en un pàrquing el més aviat possible. York conserva les muralles medievals, que eren romanes. També te una senyora catedral, molt impressionant i molt maca, la més gran d’Europa en estil gòtic, creiem. A més hi ha un castell, una pila de carrers medievals, amb cases d’entramat de fusta, i edificis singulars. No us perdeu The Samples, el carrer de les carnisseries. Una passada!. Els amants de Harry Potter xalaran. Tot és com màgic. Hi ha un munt de bons restaurants. Nosaltres vam dinar a la pizzeria Caesar’s, al darrera mateix de la catedral. Molt bé. A la tarda vam anar a veure el museu del ferrocarril d’Anglaterra, molt maco. Allà trobareu locomotores, vagons i tota mena d’artefactes dedicats al tren. L’estació, molt propera al museu, també és molt xula. No deixeu de parar a York en una ruta per Anglaterra. És la ciutat més bonica del regne!. Nosaltres no vam poder dormir a York. Els hotels estaven plens o eren massa cars. És una ciutat molt turística. Per això vam continuar uns kilòmetres fins a Darlington on haviem reservat l’hotel Mercure de la ciutat. No és una vila bonica, però te una església que no està malament i no està lluny de York!

York será, desde que la vimos por primera vez, uno de nuestros destinos estrella. Hay que llegar a la ciudad con mucho tiempo para visitarla. Hay que hacerlo a conciencia. Costa circular por el centro, por eso el mejor consejo se metió el coche en un parking lo antes posible. York conserva las murallas medievales, que eran romanas. También tiene una señora catedral, muy impresionante y muy bonita, la más grande de Europa en estilo gótico, creemos. Además hay un castillo, una pila de calles medievales, con casas de entramado de madera, y edificios singulares. No se pierdan The Samples, la calle de las carnicerías. Un pase !. Los amantes de Harry Potter disfrutarán. Todo es como mágico. Hay un montón de buenos restaurantes. Nosotros comimos en la pizzería Caesar s, detrás mismo de la catedral. Muy bien. Por la tarde fuimos a ver el museo del ferrocarril de Inglaterra, muy bonito. Allí encontrará locomotoras, vagones y todo tipo de artefactos dedicados al tren. La estación, muy cercana al museo, también es muy chula. No deje de parar a York en una ruta por Inglaterra. Es la ciudad más bonita del reino !. Nosotros no pudimos dormir en York. Los hoteles estaban llenos o eran demasiado caros. Es una ciudad muy turística. Por eso continuamos unos kilómetros hasta Darlington donde habíamos reservado el hotel Mercure de la ciudad. No es una villa bonita, pero tiene una iglesia que no está mal y no está lejos de York!

York will be, since we first saw it, one of our star destinations. You must reach the city for a long time to visit it. It is necessary to make it aware. Circular coast through the center, so the best advice is to put the car in a car park as soon as possible. York conserves the medieval walls, which were Roman. You also have a cathedral lady, very impressive and very beautiful, the largest in Europe in Gothic style, we believe. In addition there is a castle, a pile of medieval streets, with wooden framework houses, and unique buildings. Do not miss The Samples, the street of the butchers. One pass! Harry Potter lovers will swallow. Everything is as magical. There are a lot of good restaurants. We ate at the Caesar’s pizzeria, at the very end of the cathedral. Really good. In the afternoon we went to see the train museum in England, very handsome. There you will find locomotives, wagons and all kinds of devices dedicated to the train. The station, very close to the museum, is also very cool. Do not stop stopping in York on a route to England. It is the most beautiful city in the kingdom !. We could not sleep in York. The hotels were full or too expensive. It is a very touristy city. That’s why we went on a few kilometers to Darlington where we booked the Mercure hotel in the city. It’s not a beautiful town, but I have a church that is not bad and it’s not far from York!

York sera, depuis que nous l’avons vu pour la première fois, une de nos destinations vedettes. Vous devez atteindre la ville pendant un long moment pour la visiter. Il faut le faire savoir. Côte circulaire à travers le centre, le meilleur conseil est de mettre la voiture dans un parking le plus tôt possible. York conserve les murs médiévaux, qui étaient romains. Vous avez également une dame de la cathédrale, très impressionnante et très belle, la plus grande d’Europe de style gothique, à notre avis. En outre, il y a un château, une pile de rues médiévales, avec des maisons à ossature de bois et des bâtiments uniques. Ne manquez pas The Samples, la rue des bouchers. Une passe! Les amoureux de Harry Potter vont avaler. Tout est aussi magique. Il y a beaucoup de bons restaurants. Nous avons mangé à la pizzeria de César, tout au bout de la cathédrale. Très bien Dans l’après-midi, nous sommes allés voir le musée du train en Angleterre, très beau. Vous y trouverez des locomotives, des wagons et toutes sortes de dispositifs dédiés au train. La gare, très proche du musée, est également très cool. Ne vous arrêtez pas à York pour vous rendre en Angleterre. C’est la plus belle ville du royaume! Nous ne pouvions pas dormir à York. Les hôtels étaient complets ou trop chers. C’est une ville très touristique. C’est pourquoi nous sommes allés sur quelques kilomètres jusqu’à Darlington où nous avons réservé l’hôtel Mercure en ville. Ce n’est pas une belle ville, mais j’ai une église qui n’est pas mauvaise et qui n’est pas loin de York!

La Petita Camarga


camarga

La petita Camarga és una terra fluvial, un tros petitó d’un delta magnífic, el del riu Roine. És de la mida del delta de l’Ebre, però situat a França, encara que no gaire lluny de casa nostra. De fet, la petita Camarga, és l’extrem del delta del Roine que toca més cap a Barcelona. I també, per a nosaltres, és el més bonic. S’hi arriba via Girona, Perpinyà, Narbona i Montpeller, per l’autopista AP-7 i la continuació passada la Junquera, l’A9. Son uns 400 kms. Es fan en mig dia. Si us haguèssim de suggerir una porta d’entrada a aquesta meravella de la natura us recomanaríem  que ho féssiu per Montpeller, bé des d’aquesta ciutat mateix, bé anant cap a La Grande Motte, o bé cap a Le Grau du Roi, dos bonics llocs de mar, a pesar d’estar molt urbanitzats, i que tenen tota mena de serveis. Allà trobareu bons hotels on podreu dormir. I l’endemà sortiríeu d’un d’aquests pobles per veure la increible ciutat medieval, perfectament conservada, d’Aigües Mortes, amb els seus carrers rectilinis, la seva esglèsia, la deliciosa placeta i les botigues de tota mena. I, és clar, les seves poderoses i altives muralles. I els seus restaurants i hotelets amb encant, i els seus càmpings. Seguiríeu la visita cap a Saintes Maries de la Mer, a la punta de la petita Camarga, on potser hi arribaríeu passant el petit Rhoine en vaixell transbordador, gratuït, pel pas anomenat del Bac. Saintes Maries te una esglèsia fortificada on es guarda el sepulcre de Santa Sara, patrona dels gitanos. Impactant. I també el de dues Maries més. Platja, dunes, cavalls i bous en llibertat, ocells: ànecs, flamencs… un paradís. Molt turístic a l’estiu, esplèndit a la primavera, al maig, el juny, o l’abril. Si us queda temps podeu fer un passeig pel Rhoine en vaixell, visitar el parc ornitològic o endinsar-vos pels senders marcats, amb uns bons prismàtics. Enlloc veureu tantes aus com aquí. Una passada. Si disposeu de més dies podeu fer la Camarga sencera, amb Arles, les salines de Giraud, fantàstiques, o passejar arran del mar visitant els estanys salats de Vaccares. Son mítics flamencs roses de la Camarga, i n’hi ha un piló. Tornant a Le Grau du Roi, o La Grande Motte podeu dedicar una estona a anar fins el far de l’Espigette, a veure una maravellosa posta de sol. Per dormir podeu fer-ho als nombrosos hotels de Montpellier, per exemple. Nosaltres hem dormit al Novotel, que està a l’entrada de l’autopista, ben situat. Habitacions familiars que els nens no paguen. També està molt bé el Mercure de La Grande Motte, situat al mateix port, vistes de somni damunt el mar. Hi ha molts altres hotels que també estan molt bé. A l’hora de dinar us recomanarem alguns llocs fantàstics. Com ara la pizzeria Cosa Nostra,  al port, al Quai d’Honneur. Telèfon: 467.56.68.69, 612.14.45.62. Molt bones pizzes, bé de preu. Com a restaurant de més de categoria, teniu el Sancyr, al port també. A les Saintes Maries ens va agradar un bar de tapes, regentat per un italià molt mediterrani: Chez Vito, a l’avinguda Mistral, la principal del poble. Un lloc estrany, amb menjar sorprenent, i un amfitrio més sorprenent encara. Pizza Las Vegas, una mica més avall no està gens malament. Bona Camarga!.

La pequeña Camarga es una tierra fluvial , un trozo pequeño de un delta magnífico , el del río Ródano . Es del tamaño del delta del Ebro , pero situado en Francia, aunque no muy lejos de casa. De hecho , la pequeña Camarga , es el extremo del delta del Ródano que toca más hacia Barcelona . Y también , para nosotros , es el más bonito. Se llega vía Girona , Perpiñán , Narbona y Montpellier , por la autopista AP -7 y la continuación pasada la Junquera , la A9 . Son unos 400 kms . Se hacen en medio día . Os queremos sugerir una puerta de entrada a esta maravilla de la naturaleza. Os recomendaríamos que lo hicierais por Montpellier, bien desde esta misma ciudad, yendo hacia La Grande Motte, o bien hacia Le Grau du Roi, dos bonitos lugares de mar, a pesar de estar muy urbanizadas, y que tienen todo tipo de servicios. Allí encontrarán buenos hoteles donde podrán dormir muy bién. Y al día siguiente saldríamos de uno de estos pueblos para ver la increíble ciudad medieval , perfectamente conservada , de Aguas Muertas, con sus calles rectilíneas , su iglesia , la deliciosa plaza y las tiendas de todo tipo. Y, claro , sus poderosas y altivas murallas . Y sus restaurantes y hotelitos con encanto , y sus campings . Seguiría la visita hacia Saintes Maries de la Mer , en la punta de la pequeña Camarga , donde quizás llegaríais pasando el pequeño Rhoine en barco transbordador , gratuito , por el paso llamado del Bac . Saintes Maries tiene una iglesia fortificada donde se guarda el sepulcro de Santa Sara , patrona de los gitanos . Impactante . Y también el de dos Marías más. Playa , dunas , caballos y toros en libertad , pájaros : patos , flamencos … un paraíso . Muy turístico en verano, espléndido en la primavera, en mayo , en junio , o en abril . Si os queda tiempo puede dar un paseo por Rhoine en barco , visitar el parque ornitológico o adentrarse por los senderos marcados , con unos buenos prismáticos. En lugar verá tantas aves como aquí. Una pasada. Si dispone de más días pueden hacer la Camarga entera, con Arles , las salinas de Giraud , fantásticas , o pasear junto al mar visitando los lagos salados de Vacca . Son míticos flamencos rosas de la Camarga , y hay un montón. Volviendo a Le Grau du Roi , o La Grande Motte puede dedicar un rato a ir hasta el faro de la Espigette , a ver una maravillosa puesta de sol . Para dormir puede hacerlo a los numerosos hoteles de Montpellier , por ejemplo. Nosotros hemos dormido en el Novotel , que está a la entrada de la autopista , bien situado. Habitaciones familiares que los niños no pagan. También está muy bien el Mercure de La Grande Motte , situado en el mismo puerto, vistas de ensueño sobre mar. Hay muchos otros hoteles que también están muy bien. A la hora de comer le recomendaremos algunos lugares fantásticos . Como la pizzería Cosa Nostra , en el puerto , en el Quai d’ Honneur . Teléfono: 467.56.68.69 , 612.14.45.62 . Muy buenas pizzas , bien de precio . Como restaurante de más de categoría , tiene el Sancyr , el puerto también. A las Saintes Maries nos gustó un bar de tapas , regentado por un italiano muy mediterráneo : Chez Vito , en la avenida Mistral , la principal del pueblo . Un lugar extraño , con comida sorprendente , y un anfitrión más sorprendente aún . Pizza Las Vegas , un poco más abajo no está nada mal .

Montauban


montauban

Montauban és una petita capital de Departament, una vila gran, situada al nord de Toulouse, al sud de França. Si no hi heu de passar no val la pena anar-hi. No te cap interés turístic especial. Però si hi heu de passar, camí de París, de la Vall de la Dordogne, de Futurescope o de Bordeaux, llavors plantejeu-vos una aturada. També si esteu uns dies a Toulouse, visitant la regió bellíssima que envolta la capital d’Occitània, fora interessant perdre unes hores a Montauban. Perquè si bé res del que hi trobareu no passarà a la història de les sortides familiars, no deixa de ser un lloc amable, bonic i sorprenent. El primer que crida l’atenció és l’aire decadent que es respira a la vila. Tot és vell, rònec uniformement. Res no brilla, tot te l’aspecte de quelcom endarrerit en el temps, com adormit. Façanes sense pintura, anuncis d’altres èpoques… una mena de maledicció de Blancaneus. Però de seguida la situació de la ciutat s’imposa. És força escenogràfica. Amb bons miradors. Penjada damunt del riu Tarn, un pont airós del XVIII us dona la benvinguda. Un castell clàssic, estil Lluis XIV domina l’altura i l’entrada. Bon aparcament just sota el pont i el castell. Escales fins guanyar el casc antic. Carrers ordenats del segle XIX. Teniu un museu dedicat al pintor Ingres, fill de Montauban, interessant. També una catedral, gran, clàssica, obviable, i un parell d’esglésies més. El que més ens va agradar de Montauban va ser la plaça nacional, a la foto. Una construcció en totxo tota divertida, una plaça vermella sortida del fang del riu, com en una vila italiana del nord. Val la parada per veure-la. I també gastronòmicament. Perquè al voltant de la Place Nationale trobareu bona teca. Nosaltres vàrem dinar a Le Contre Filet, un divertit bistrot portat per una família, ideal si aneu sense presa. Preus ajustats per una qualitat notable. 4 Rue Princesse. A la mateixa plaça, i voltants, n’hi ha molts que ens van fer el pes. Fora de la zona centre, passat el Pont Vieux, amb bones vistes a la vila penjada, teniu dos molt recomanables: Au fil de l’Eau, una aposta moderna, i Le Ventadour, tot un clàssic. Per dormir a Montauban us recomanem un petit hotel amb encant, a tocar de la catedral: Hotel du Commerce. Edifici del XIX, renovat al gust francés, això és, poc renovat, però molt cuco. Històric i decadent com tota la vila. Per més modernitats teniu un Mercure, o tres Novotels a Toulouse si viatgeu amb infants. Feu una visita a Montauban si passeu camí de Cordes sur Ciel, increible ciutadella medieval occitana, o si aneu cap a Albi, la ciutat càtara, amb una catedral de somni. Potser podeu deixar de veure Montauban, però no la seva regió. Bona estada a Montauban!.

Montauban es una pequeña capital de Departamento, una villa grande, situada al norte de Toulouse, en el sur de Francia. Si no tenéis que pasar no vale la pena ir. No tiene ningún interés turístico especial. Pero si tenéis que pasar, camino de París, del Valle de la Dordogne, de Futurescope o de Bordeaux, entonces plantearos una parada. También si estás unos días en Toulouse, visitando la región bellísima que rodea la capital de Occitania, quizás fuera interesante perder unas horas en Montauban. Porque si bien nada de lo que encontraréis no pasará a la historia de las salidas familiares, no deja de ser un lugar amable, bonito y sorprendente. Lo primero que llama la atención es el aire decadente que se respira en la villa. Todo es viejo, destartalado uniformemente. Nada brilla, todo tiene el aspecto de algo retrasado en el tiempo, como dormido. Fachadas sin pintura, anuncios de otras épocas … una especie de maldición de Blancanieves. Pero enseguida la situación de la ciudad impone. Es bastante escenográfica. Con buenos miradores. Colgada sobre el río Tarn, un puente airoso del XVIII le da la bienvenida. Un castillo clásico, estilo Luis XIV domina la altura y la entrada. Buen aparcamiento justo debajo del puente y el castillo. Escaleras hasta ganar el casco antiguo. Calles ordenados del siglo XIX. Tenéis un museo dedicado al pintor Ingres, hijo de Montauban, interesante. También una catedral, grande, clásica, obviable, y un par de iglesias más. Lo que más nos gustó de Montauban fue la plaza nacional, en la foto. Una construcción en ladrillo muy divertida, una plaza roja salida del fango del río, como en una villa italiana del norte. Vale la parada para verla. Y también gastronómicamente. Porque alrededor de la Place Nationale encontrarán buena pitanza. Nosotros comimos en Le Contre Filet, un divertido bistrot llevado por una familia, ideal si vais sin prisas. Precios ajustados para una calidad notable. 4 Rue Princesse. En la misma plaza, y alrededores, hay muchos restaurantes que nos gustaron. Fuera de la zona centro, pasado el Pont Vieux, con buenas vistas a la villa colgada, tienen otros dos muy recomendables: Au fil de l’Eau, una apuesta moderna, y Le Ventadour, todo un clásico. Para dormir en Montauban os recomendamos un pequeño hotel con encanto, junto a la catedral: Hotel du Commerce. Edificio del XIX, renovado al gusto francés, esto es, poco renovado, pero muy cuco. Histórico y decadente como toda la villa. Para más modernidades tiene un Mercure, o tres Novotel en Toulouse si viaja con niños. Haced una visita a Montauban si pasáis camino de Cordes sur Ciel, increible ciudadela medieval occitana, o si vais hacia Albi, la ciudad cátara, con una catedral de ensueño. Quizás se puede dejar de ver Montauban, ¡pero no su región!.

Amiens


La catedral d’Amiens és la més gran de França, la més alta del país del gòtic. Això ja és tota una invitació a pujar fins allà dalt, a tocar de la frontera belga, per veure aquesta maravella. Una nau de manual, en que les columnes pugen amb força cap al cel, on les parets han estat substituïdes per vitralls que omplen de llum la construcció. Per fora la magnificiència no és menor, ans ben al contrari. La seva portalada principal és una bíblia en pedra, una de les millors obres de l’escultura europea medieval. No es pot descriure, cal veure-ho amb els propis ulls. Donar la volta a l’edifici dona una lliçó magistral de l’ordre de l’art ojival. Arbotants, pinacles… com un enorme crustaci de pedra, el monument juga amb l’espai i els volums per alçar-se sense caure, com una nova Babel que desafia la gravetat, però aquesta vegada al servei del Déu cristià. Sense cap mena de dubte, un compendi de la fe i l’art medieval. Us recomanem vivament una parada a Amiensen una ruta de vacances per París, (està uns 140 kms. al nord), o en una ruta de marxa cap a Bruges, Gant o Brussel·les. Totes dues opcions son fantàstiques per un estiu en família, o per un Nadal o Setmana Santa. Llavors podeu decidir parar a Amiens, dinar-hi, o passar-hi la nit. La vila és una ciutat a escala humana, no gaire gran, ordenada, amb amples carrers reconstruïts després de les guerres, plens de botigues i comerços. Precisament aquí podeu dinar a bons llocs. Us recomanem, prop de la catedral, a la seva ombra, The Salmon House, 14 Rue Cormont, francés malgrat el nom. O al carrer que va cap al centre, l’establiment de la cadena Bistrot du Boucher, menjar ràpid a bon preu i prou qualitat. Més refinat, però no molt més car, bon menú al Mercure Catedral, bon lloc per dormir, però no amb infants. Al centre, pizzeries i restaurants ofereixen molts menús ben diversos. Per triar i remenar. Amiens conserva algunes cases antigues, alguna església de mèrit, i una part agrícola, ajardinada, plena de petits canals. Ja ho sabeu: Amiens, una de les tres joies de la corona de gòtic mundial, juntament amb Chartres i Reims, un destí obligat pels amants de l’art!.

La catedral de Amiens es la más grande de Francia, la más alta del país del gótico. Esto ya es toda una invitación a subir hasta allí arriba, junto a la frontera belga, para ver esta maravilla. Una nave de manual, en que las columnas suben con fuerza hacia el cielo, donde las paredes han sido sustituidas por vidrieras que llenan de luz la construcción. Por fuera la magnificencia no es menor, sino todo lo contrario. Su portada principal es una biblia en piedra, una de las mejores obras de la escultura europea medieval. No se puede describir, hay que verlo con los propios ojos. Dar la vuelta al edificio és una lección magistral del orden del arte ojival. Arbotantes, pináculos … como un enorme crustáceo de piedra, el monumento juega con el espacio y los volúmenes para alzarse sin caer, como una nueva Babel que desafía la gravedad, pero esta vez al servicio del Dios cristiano. Sin lugar a dudas, un compendio de la fe y el arte medieval. Os recomendamos vivamente una parada en Amiens en una ruta de vacaciones por París, (está unos 140 kms. al norte), o en una ruta hacia Brujas, Gante o Bruselas. Ambas opciones son fantásticas para un verano en familia, o para una Navidad o Semana Santa. Entonces pueden decidir parar en Amiens, comer allí, o pasar la noche. La villa es una ciudad a escala humana, no muy grande, ordenada, con anchas calles reconstruidas después de las guerras, llenas de tiendas y comercios. Precisamente aquí se puede comer en casi todos los lugares. Os recomendamos, cerca de la catedral, a su sombra, The Salmon House, 14 Rue Cormont, francés a pesar del nombre. O en la calle que va hacia el centro, el establecimiento de la cadena Bistrot du Boucher, comida rápida a buen precio y calidad suficiente. Más refinado, pero no mucho más caro, buen menú en el Mercure Catedral, un buen lugar para dormir, pero no para ir con niños. En el centro, pizzerías y restaurantes ofrecen muchos menús y muy diversos. Para elegir de sobra. Amiens conserva algunas casas antiguas, alguna iglesia de mérito, y una parte agrícola, ajardinada, llena de pequeños canales. Ya lo sabéis: Amiens, una de las tres joyas de la corona de gótico mundial, junto con Chartres y Reims, un destino obligado para los amantes del arte.