Ávila Medieval


Àvila és una ciutat que cal descobrir, que cal visitar, davant la que cal treure’s el barret. És una ciutat que ens arriba intacta des de l’edat mitjana, senyorial, altiva, incòlume darrera les seves muralles poderoses. Les conserva totes, tal qual, sense un forat ni una sola màcula. I dins d’aquest cercle de pedra potent, com una perla dins la seva ostra, teniu la ciutat amb els seus carrers medievals, la seva catedral forta i austera, amb l’absis servint de torre de defensa, però delicada per dins, plena d’obres d’art bellíssimes, com ara el sepulcre renaixentista de “El Tostado”, unigualable. Però també les seves esglésies recollides, els seus convents i monestirs amagats i quiets, austers. Heu de veure, extramurs, la basílica de San Vicente, per citar-ne una, amb el sepulcre d’aquest sant màrtir, esplèndid, increible. Una joia de la policromia romànica, única al món. Ávila cal veure-la. I si avui us parlem d’Àvila és en motiu de les seves famoses jornades medievals, que seran aquest cap de setmana, del 7 al 9 de septiembre de 2018. Un imponent mercat, amb els carrers i l’espectacular muralla medieval del siglo XI como teló de fons. També torneig, tir amb arc, cetreria, focs d’artifici, música… En total més de 250 activitats de tota mena!.  Totes impressionants. I per completar el dia podeu allotjar-vos en un palau, ara reconvertit en còmode hotel. Com ara el Palacio de los Velada, hotel amb solera, davant mateix de la catedral. Quan vam anar a Ávila nosaltres vam dormir a l’altre palau, el de Vallderrábanos, a l’altra costat de la catedral, i varem sopar al seu Fogón de Santa Teresa. Magnífic, però ens han comentat que, darrerament, està molt envellit. Serà cert, perquè hores d’ara està en obres. En canvi l’Hotel Arco de San Vicente, tot i ser un dues estrelles, te molt d’encant. I nosaltres hem dinat a la seva taverna del Verdugo, un restaurant molt recomanable. Però tranquils, a Avila menjareu i dormireu bé arreu, molt bé. Per exemple, als afores, vora el riu, en un antic molí fariner, un restaurant de categoria: El Molino de la Losa. També podeu menjar molt bé, de menú, a Los Candiles, al carrer Pedro de Lagasca, 5, dins l’Ávila medieval, tel: 920 21 31 02, o al Siglo XII, un restaurant molt especial, amb menús tradicionals, diaris, i altres a compartir per dues persones, sempre amb “chuletón”, en un edifici de totxana vermella, en ple casc antic.  També tradicional el Tres Siglos, bones carns, espai ampli. Si passeu de menjar tradicional i us van més les pizzes, i la pasta, el vostre lloc és la trattoria Roberto. Trobeu vosaltres el vostre palau a Àvila. És fàcil. Per exemple a l’hotel Puerta de la Santa, petitó, de només dues estrelles, però acollidor, net i polit. També bo el Las Moradas.  I varem poder veure les cigonyes niar als teulats i campanars de les capelles. I varem menjar els suculents plats d’una gastronomia que no admet mitjanies. Aneu Àvila amb motiu de les seves jornades medievals i visiteu també els voltants. Esplèndits. Aneu fins Madrigal de las Altas Torres, o Arévalo, amb els seus castells i muralles, amb les seves esglésies mudejars. O feu una ruta per la Castella intemporal, per Valladolid, Segóvia, Zamora, Toro, Salamanca, o per l’Escorial. Pocs kms. i moltes satisfaccions!.

Ávila es una ciudad que hay que descubrir, que hay que visitar, ante la que hay que descubrirse y quitarse el sombrero. Es una ciudad que nos llega intacta desde la Edad Media, señorial, altiva, incólume tras sus murallas poderosas. Las conserva todas, tal cual, sin un agujero ni una sola mácula. Y dentro de este círculo de piedra potente, como una perla en su ostra, tienen la ciudad con sus calles medievales, su catedral fuerte y dura, sus iglesias recogidas, sus conventos y monasterios escondidos y quietos, sus palacios impresionantes. Y si hoy hablamos de Ávila es porque allí, del 7 al 9 de setiembre de 2018, se realizan unas de las mejores jornadas medievales de España. Se llaman Ávila Medieval 2018, y tienen el reconocimiento de Fiesta de Interés Turístico. Podreis ver el famoso Mercado de las Tres culturas, torneos y justas medievales, pasacalles, exhibiciones de tiro con arco y cetrería, espectáculos de pirotecnia, lanzamiento nocturno de flechas desde la muralla, conciertos de música medieval… En total seran más de los 250 espectáculos y recreaciones históricas programadas. Podeis alojaros en un palacio, ahora reconvertidos en cómodos hoteles. Nosotros lo hicimos al Vallderrábanos, y cenamos en su Fogón de Santa Teresa. Magnífico. Otras veces lo hicimos en el Hotel los Cuatro Postes. Encuentren también ustedes su palacio en Ávila. Es fácil. Y pudimos ver las cigüeñas anidar en tejados y campanarios de capillas. Y comer los suculentos platos de una gastronomía que no admite medias tintas. Venid a Ávila y visitad también los alrededores. Aprovechen las jornadas de Ávila Medieval y hagan una ruta por la Castilla intemporal, por Segovia, por Zamora y Salamanca, por el Escorial. Pocos kms. y muchas satisfacciones.

Ávila Augusta


avila

Àvila és una ciutat que cal descobrir, que cal visitar, davant la que cal treure’s el barret. És una ciutat que ens arriba intacta des de l’edat mitjana, senyorial, altiva, incòlume darrera les seves muralles poderoses. Les conserva totes, tal qual, sense un forat ni una sola màcula. I dins d’aquest cercle de pedra potent, com una perla dins la seva ostra, teniu la ciutat amb els seus carrers medievals, la seva catedral forta i austera, amb l’absis servint de torre de defensa, però delicada per dins, plena d’obres d’art bellíssimes, com ara el sepulcre renaixentista de “El Tostado”, unigualable. Però també les seves esglésies recollides, els seus convents i monestirs amagats i quiets, austers. Heu de veure, extramurs, la basílica de San Vicente, per citar-ne una, amb el sepulcre d’aquest sant màrtir, esplèndid, increible. Una joia de la policromia romànica, única al món. Ávila també és els seus palaus ferrenys, impressionants. De fet podeu allotjar-vos en un d’aquests palaus, ara reconvertits en còmodes hotels. Com ara el Palacio de los Velada, hotel amb solera, davant mateix de la catedral. Quan vam anar a Ávila nosaltres vam dormir a l’altre palau, el de Vallderrábanos, a l’altra costat de la catedral, i varem sopar al seu Fogón de Santa Teresa. Magnífic, però ens han comentat que, darrerament, està molt envellit. Serà cert, perquè hores d’ara està en obres. En canvi l’Hotel Arco de San Vicente, tot i ser un dues estrelles, te molt d’encant. I nosaltres hem dinat a la seva taverna del Verdugo, un restaurant molt recomanable. Però tranquils, a Avila menjareu i dormireu bé arreu, molt bé. Per exemple, als afores, vora el riu, en un antic molí fariner, un restaurant de categoria: El Molino de la Losa. També podeu menjar molt bé, de menú, a Los Candiles, al carrer Pedro de Lagasca, 5, dins l’Ávila medieval, tel: 920 21 31 02, o al Siglo XII, un restaurant molt especial, amb menús tradicionals, diaris, i altres a compartir per dues persones, sempre amb “chuletón”, en un edifici de totxana vermella, en ple casc antic.  També tradicional el Tres Siglos, bones carns, espai ampli. Si passeu de menjar tradicional i us van més les pizzes, i la pasta, el vostre lloc és la trattoria Roberto. Trobeu vosaltres el vostre palau a Àvila. És fàcil. Per exemple a l’hotel Puerta de la Santa, petitó, de només dues estrelles, però acollidor, net i polit. També bo el Las Moradas.  I varem poder veure les cigonyes niar als teulats i campanars de les capelles. I varem menjar els suculents plats d’una gastronomia que no admet mitjanies. Aneu Àvila i visiteu també els voltants. Esplèndits. Aneu fins Madrigal de las Altas Torres, o Arévalo, amb els seus castells i muralles, amb les seves esglésies mudejars. O feu una ruta per la Castella intemporal, per Valladolid, Segóvia, Zamora, Toro, Salamanca, o per l’Escorial. Pocs kms. i moltes satisfaccions!.

Ávila es una ciudad que hay que descubrir, que hay que visitar, ante la que hay que descubrirse y quitarse el sombrero. Es una ciudad que nos llega intacta desde la Edad Media, señorial, altiva, incólume tras sus murallas poderosas. Las conserva todas, tal cual, sin un agujero ni una sola mácula. Y dentro de este círculo de piedra potente, como una perla en su ostra, tienen la ciudad con sus calles medievales, su catedral fuerte y dura, sus iglesias recogidas, sus conventos y monasterios escondidos y quietos, sus palacios impresionantes. De hecho pueden alojarse en uno de estos palacios, ahora reconvertidos en cómodos hoteles. Nosotros lo hicimos al Vallderrábanos, y cenamos en su Fogón de Santa Teresa. Magnífico. Encuentren también ustedes su palacio en Ávila. Es fácil. Y pudimos ver las cigüeñas anidar en tejados y campanarios de capillas. Y comer los suculentos platos de una gastronomía que no admite medias tintas. Venid a Ávila y visitad también los alrededores. Mejor hagan una ruta por la Castilla intemporal, por Segovia, por Zamora y Salamanca, por el Escorial. Pocos kms. y muchas satisfacciones.

Santibáñez del Val


La maravellosa ermita pre-romànica de Santa Cecília està enclavada en una vall oblidada del món, a tocar del riu Mataviejas, en un paratge magnífic, als peus de la Peña Cervera, a tocar del poble de Santibáñez del Val. Per arribar-hi des d’aquesta localitat, cal travessar-la, seguint els indicadors, i pendre el camí local, asfaltat, però estret, que va cap al poblet de Barriosuso, a la vall de Tabladillo. L’església està enlairada, sense pèrdua possible, en un escarpament de roca, dominant el paisatge, molt ferèstec, de la zona. Aparcament sense problemes. Demaneu al poble els horaris d’obertura o les claus.  Tot i que ara aquesta terra està molt despoblada, hi havia aquí una gran villa romana, que estava situada a peu de la calçada que comunicava la ciutat imperial de Clunia amb els assentaments romans al llarg de la vall del riu Arlanza.  Evidentment Santa Cecília no justifica un viatge, però la zona si que mereix la nostra atenció. Trobareu l’ermita si preneu la BU-900 entre el bellíssim monestir romànic de Silos, l’impressionant monestir romànic castellà, i Covarrubias, la millor vila medieval castellana. Llavors, en el marc d’una ruta per aquestes terres que van veure nèixer Castella, si que mereix una escapada familiar. També, molt propera a Santa Cecilia de Santibáñez, trobareu un paratge natural de cinc estrelles, espectacular de veritat. Es tracta de l’anomenada Garganta de la Yecla. Una muralla de roca més de 200 mts. d’alçada, perforada per un riuet al llarg de uns 500 mts de recorregut. També podeu visitar les ruïnes del monestir cistercenc de Sant Pere d’Arlanza que també s’aixequen en un congost, veritable joia natural, que forma el riu Arlanza, anant per la carretera CL-110, a només 7 kms. de Covarrúbias. Vall del riu avall, des de Santibáñez, fareu cap a Lerma, poderosíssima ciutat monumental, joia del renaixement espanyol. Tot plegat, en fi, està a poc més de 40 kms. Burgos, la capital d’aquestes maravelles, fantàstica ella mateixa, amb els seus monestirs, la catedral i el fabulós Museu de l’Evolució Humana. Potder és adient per un cap de setmana llarg o un pont, i fins per les vostres vacances. Per dinar a la zona teniu els hotels i restaurants del mateix Santo Domingo de Silos, que no tenen pas mala pinta. Però nosaltres ens quedem amb Casa Galín, a Covarrúbias, un restaurant estupendo, ben atés, bon menjar i amb menú arreglat. També tenen habitacions. A la plaça Doña Urraca, davant de l’ajuntament. També ens agrada el De Galo. Una mica a les afores, l’Hotel Doña Sancha fa molt bona impressió. Està just al costat del Camping Covarrúbias. Per descomtat, també a Burgos podreu dormir i menjar de fàbula. Us recomanem l’Hotel Palació de los Velada, cèntric, net, familiar, amb bones habitacions per a dos infants, a cor de la ciutat. Servei amable, desdejuni de fàbula, molt recomanable. Garatge petit i complicat. També molt bé l’hotel Via Gòtica, davant de la catedral, nou i net. L’Abba, el Silken, l’AC i l’NH, totes aquestes cadenes, tenen hotels bonics i ben situats, però no admeten més d’un infant a les habitacions dels pares. A les afores, en mig d’un gran parc hi ha el càmping Fuentes Blancas. Ideal per l’entorn, dins un parc metropolità. Si feu un volt per les terres de Burgos, no us oblideu de Santa Cecília de Santibáñez del Val!.

La maravillosa ermita prerrománica de Santa Cecilia está enclavada en un valle olvidado del mundo, junto al río Mataviejas, en un paraje magnífico, a los pies de la Peña Cervera, junto al pueblo de Santibáñez del Val. Para llegar desde esta localidad, hay que atravesarla, siguiendo los indicadores, y tomar el camino local, asfaltado, pero estrecho, que va hacia el pueblecito de Barriosuso, en el valle de Tabladillo. La iglesia está elevada, sin pérdida posible, en un escarpe de roca, dominando el paisaje, muy salvaje, de la zona. Parking sin problemas. Pedid en el pueblo los horarios de apertura o las llaves. Aunque ahora esta tierra está muy despoblada, había aquí una gran villa romana, que estaba situada a pie de la calzada que comunicaba la ciudad imperial de Clunia con los asentamientos romanos a lo largo del valle del río Arlanza. Evidentemente Santa Cecilia no justifica un viaje, pero la zona sí que merece nuestra atención. Encontrarán la ermita si toman la BU-900 entre el bellísimo monasterio románico de Silos, el impresionante monasterio románico castellano, y Covarrubias, la mejor villa medieval castellana. Entonces, en el marco de una ruta por estas tierras que vieron nacer Castilla, si que merece una escapada familiar. También, muy próxima a Santa Cecilia de Santibáñez, encontraréis un paraje natural de cinco estrellas, espectacular de verdad. Se trata de la llamada Garganta de la Yecla. Una muralla de roca más de 200 mts. de altura, perforada por un riachuelo a lo largo de unos 500 mts de recorrido. También se pueden visitar las ruinas del monasterio cisterciense de San Pedro de Arlanza que también se levantan en un desfiladero, verdadera joya natural, que forma el río Arlanza, yendo por la carretera CL-110, a sólo 7 kms. de Covarrubias. Valle del río abajo, desde Santibáñez, iréis hacia Lerma, poderosísima ciudad monumental, joya del renacimiento español. Todo ello, en fin, está a poco más de 40 kms. Burgos, la capital de estas maravillas, fantástica ella misma, con sus monasterios, la Catedral y con su Museo de la Evolución Humana. Es adecuado para un fin de semana largo o un puente, y hasta para sus vacaciones. Para comer en la zona estan los hoteles y restaurantes del mismo Santo Domingo de Silos, que no tienen mala pinta. Pero nosotros nos quedamos con Casa Galín, en Covarrubias, un restaurante estupendo, bien atendido, buena comida y con menú arreglado. También tienen habitaciones. Está en la plaza Doña Urraca, frente al ayuntamiento. También nos gusta el De Galo. Un poco a las afueras, el Hotel Doña Sancha nos hace muy buena impresión. Está justo al lado del Camping Covarrubias. Por descontado, también en Burgos se podrá dormir y comer de fábula. Os recomendamos el Hotel Palacio de los Velada, céntrico, limpio, familiar, con buenas habitaciones para dos niños. Servicio amable, desayuno de fábula, muy recomendable. Garaje pequeño y complicado. También muy bien el hotel Vía Gótica, frente a la catedral, nuevo y limpio. El Abba, el Silken, el AC y el NH, todas estas cadenas, tienen hoteles bonitos y bien situados, pero no admiten más de un niño en las habitaciones de los padres. A las afueras, en medio de un gran parque se encuentra el camping Fuentes Blancas. Ideal para el entorno, dentro de un parque metropolitano. Si dan una vuelta por las tierras de Burgos, no se olviden de Santa Cecilia de Santibáñez del Val.

Sasamón


En la ruta cap a Sant Jaume de Compostela, just en sortir de Burgos, camí de Castrojeriz, al peu de l’autovia que va cap a Lleó, trobareu la sortida que us portarà cap a Sasamón. En principi res no us pot fer pensar en la joia que amaga aquest poble gran. Però conforme us aneu aproximant a la vila, més i més destacarà la mole impactant de la seva colegiata gòtica de Santa Maria la Real. La va fer construir, a mitjans del segle XIII, el rei Alfons VII. Pel que és el poble, el temple resulta inmens, amb tres naus, dues portades, una alta torre i un gran creuer, que ara serveix de parròquia. La resta de l’església, l’amplia nau, conté una abigarrada col·lecció de tota mena d’objectes artístics i històrics, romans i medievals, alguns de mèrit, altres no tant. Perquè Sasamón fou important ciutat romana i el poble tot és una inmensa excavació arqueològica, que disfrutarem si algun dia les autoritats s’hi posen. Els voltants de Sasamón també son dignes de ser vistos. Per exemple, a Olmillos hi ha un castell, reconvertit en hotel, amb una pinta molt escenogràfica. A tots els pobles trobareu esglésies ferrenyes, altes, amples, poderoses. A les afores de la vila un pont romà creua, com qui no vol la cosa, un riuet simpàtic. Terres aspres i planes de Castella, de blat i ordi, d’horitzons impossibles. Si mai feu una ruta cap a Santiago de Compostela recordeu, al sortir de Burgos, a uns 25 kms. més a l’oest, haureu d’afluixar la marxa i sortir un moment de l’autovia per visitar Sasamón. I, atenció, no marxeu sense comprar, a la cooperativa agrària, a la fàbrica de formatges, un autèntic formatge de la terra. Increiblement fastuós, sabor únic i a un preu d’escàndol. Per dormir i dinar, a banda del castell reconvertit en hotel, teniu, a tocar d’aquest, un hotel anomenat el Castillo. Hotel de l’antiga carretera nacional reconvertit ara en restaurant de noces. També un hotelet rural de la cadena Rusticae. Fora d’aquests us recomanem dormir o menjar al Mesón de Castrojeriz, bona teca i habitacions amb encant. I, naturalment, a Burgos podreu dormir i menjar de fàbula. Us recomanem l’Hotel Palació de los Velada, cèntric, net, familiar, amb bones habitacions per a dos infants, al cor de la ciutat. Servei amable, desdejuni de fàbula, molt recomanable. Només podem objectar un garatge petit i complicat. Millor aparcar als pàrkings públics. També molt bé l’hotel Via Gòtica, davant de la catedral, nou i net. Recordeu: Sasámon, colegiata i formatge. No us penedireu de tastar-los!.

En la ruta hacia Santiago de Compostela, justo al salir de Burgos, camino de Castrojeriz, al pie de la autovía que va hacia León, se encuentra la salida que le llevará hacia Sasamón. En principio nada puede hacer pensar en la alegría que esconde este pueblo grande. Pero conforme os vayáis aproximando a la villa, más y más destacará la mole impactante de su colegiata gótica de Santa María la Real. La hizo construir, a mediados del siglo XIII, el rey Alfonso VII. Por lo que es el pueblo, el templo resulta inmenso, con tres naves, dos portadas, una alta torre y un gran crucero, que ahora sirve de parròquia. El resto de la iglesia, la amplia nave, contiene una abigarrada colección de todo tipo de objetos artísticos e históricos, romanos y medievales, algunos de mérito, otros no tanto. Porque Sasamón fue importante ciudad romana y el pueblo todo es una inmensa excavación arqueológica, que se verá si algún día las autoridades se ponen. Los alrededores de Sasamón también son dignos de verse. En Olmillos hay un castillo, reconvertido en hotel, con una pinta muy escenográfica. En todos los pueblos encontrareis bonitas iglesias, poderosas. A las afueras de la villa un puente romano cruza, como quien no quiere la cosa, un arroyo simpático. Tierras ásperas y llanuras de Castilla, de trigo y cebada, de horizontes imposibles. Si vais en ruta hacia Santiago de Compostela recordad, al salir de Burgos, a unos 25 kms. más al oeste, aflojar la marcha en la autovía y salir un momento a visitar Sasamón. Y, atención, no os vayáis sin comprar, porque en la cooperativa agraria, en la fábrica de quesos, venden un auténtico queso de la tierra. Increíblemente fastuoso, sabor único a un precio de escándalo. Para dormir y comer, aparte del castillo reconvertido en hotel, tienen, junto a este, un hotel llamado el Castillo. Hotel de la antigua carretera nacional reconvertido ahora en restaurante de bodas. También un hotel rural de la cadena Rusticae. Fuera de estos lugares les recomendamos dormir o comer en el Mesón de Castrojeriz, buena comida y habitaciones con encanto. Naturalmente en Burgos se podrá dormir y comer de fábula. Os recomendamos el Hotel Palacio de los Velada, céntrico, limpio, familiar, con buenas habitaciones para dos niños, en el corazón de la ciudad. Servicio amable, desayuno de fábula, muy recomendable. Sólo podemos objetar un garaje pequeño y complicado. Mejor aparcar en los parkings públicos. También muy bien el hotel Vía Gótica, frente a la catedral, nuevo y limpio. Recuerden: Sasamón, colegiata y queso. ¡No os arrepentiréis de probarlos!.

Garganta de la Yecla


Si fos a França seria arxiconegut. S’hi organitzarien sortides i en farien publicitat tots els mitjans. Creieu-nos si us diem que varem sortir impactats de veritat pel recorregut per l’anomenada Garganta de la Yecla, a tocar de Santo Dominngo de Silos, a Burgos. Un veritable espectacle naturat, gratuït, fàcil, accessible i alucinant. Imagineu-vos una muralla de més de 200 mts. d’alçada, taladrada, perforada per un riuet cantarí, que s’ha obert pas al llarg de uns 500 mts de recorregut. Una carretera corre paral·lela a aquesta curiositat geològica, travessant també paral·lament la mateixa muralla rocosa, i oferint la possibilitat d’accedir-hi amb suma facilitat. D’un i l’altre costat del túnel es pot baixar, per unes escales, al fons de l’estret barranc on mai no arriba la llum del sol. Allà, una pasarel·la penjada de les parets verticals, sobre el riu, ens permet un recorregut bellíssim, aeri, maravellós per tot l’estret. Els vostres infants quedaran bocabadats, i vosaltres també. No deixeu d’incloure una visita a la Yecla, a escassos 4 kms. del bellíssim monestir romànic de Silos, en una escursió, pont, o vacances familiars per aquesta delicadíssima zona de la província de Burgos. Intentarem explicar-vos com arribar-hi des de Silos, tot i que està prou ben indicat. Cal agafar la BU-911, en direcció Hinojar de Cervera, i ja està. Quan arribeu al túnel, el passeu, i aparqueu a la dreta. L’entrada al congost està a l’esquerra de la carretera. És més fàcil fer-lo de baixada. Si us decidiu a passar uns dies en aquestes terres fantàstiques, podeu veure, a només 17 kms. de la Yecla, el poble medieval de Covarrúbias, magnífic. Amb la seva colegiata, les cases de pedra, muralles i carrers. A tocar de Covarrúbias s’alcen les ruïnes venerables del monestir cistercenc de Sant Pere d’Arlanza que també s’aixequen en un congost, veritable joia natural, que forma el riu Arlanza, anant per la carretera CL-110. A només 17 kms. de Covarrúbias trobareu Lerma, ciutat monumental, joia del renaixement espanyol, i a uns 25 kms. Burgos, la capital, amb els seus monestirs, la catedral, la ciutat tota ella, ah! i el fabulós Museu de l’Evolució Humana!. Un cap de setmana llarg?. Un pont?. Per dinar a la zona teniu els hotels i restaurants del mateix Santo Domingo de Silos, que no tenen pas mala pinta. Però nosaltres ens quedem amb Casa Galín, a Covarrúbias, un restaurant estupendo, ben atés, bon menjar i amb menú arreglat. També tenen habitacions. A la Plaça Major, plaça Doña Urraca, davant de l’ajuntament. A prop teniu un restaurant molt més sofisticat, però amb molta anomenada, el De Galo. Categoria. L’Hotel i restaurant Nuevo Arlanza no te gaire bona premsa, darrerament. L’aspecte és d’haver viscut moments millors. En canvi, a les afores, l’Hotel Doña Sancha fa molt bona impressió. Està just al costat del Camping Covarrúbias. Per descomtat, també a Burgos podreu dormir i menjar de fàbula. Us recomanem l’Hotel Palació de los Velada, cèntric, net, familiar, amb bones habitacions per a dos infants, a cor de la ciutat. Servei amable, desdejuni de fàbula, molt recomanable. Garatge petit i complicat. També molt bé l’hotel Via Gòtica, davant de la catedral, nou i net. L’Abba, el Silken, l’AC i l’NH, totes aquestes cadenes, tenen hotels bonics i ben situats, però no admeten més d’un infant a les habitacions dels pares. A les afores, en mig d’un gran parc hi ha el càmping Fuentes Blancas. Ideal per l’entorn, dins un parc metropolità. Si feu un volt per les terres de Burgos, no oblideu La Yecla!.

Si fuera en Francia sería archiconocido. Se organizarían salidas y harían publicidad todos los medios. Creednos si os decimos que salimos impactados de verdad del recorrido por la llamada Garganta de la Yecla, junto a Santo Dominngo de Silos, en Burgos. Un verdadero espectáculo de la naturaleza, gratuito, fácil, accesible y alucinante. Imaginaos una muralla de más de 200 mts. de altura, taladrada, perforada por un riachuelo cantarín, que se ha abierto paso a lo largo de unos 500 mts de recorrido. Una carretera corre paralela a esta curiosidad geológica, atravesando también paralela la misma muralla rocosa, y ofreciendo la posibilidad de acceder con suma facilidad. De uno y otro lado del túnel se puede bajar, por unas escaleras, al fondo del estrecho barranco donde nunca llega la luz del sol. Allí, una pasarela colgada de las paredes verticales, sobre el río, nos permite un recorrido bellísimo, aéreo, maravilloso por todo el estrecho. Sus niños quedarán boquiabiertos, y vosotros también. No dejen de incluir una visita a la Yecla, a escasos 4 kms. del bellísimo monasterio románico de Silos, en una escursió, puente, o vacaciones familiares por esta delicadísima zona de la provincia de Burgos. Intentaremos explicar cómo llegar desde Silos, aunque está bastante bien indicado. Hay que coger la BU-911, en dirección Hinojar de Cervera, y ya está. Al llegar al túnel, lo pasais, y aparcais a la derecha. La entrada al desfiladero está a la izquierda de la carretera. Es más fácil hacerlo de bajada. Si se deciden a pasar unos días en estas tierras fantásticas, pueden ver, a sólo 17 kms. de la Yecla, el pueblo medieval de Covarrubias, magnífico. Con su colegiata, las casas de piedra, murallas y calles. Junto a Covarrubias se alzan las ruinas venerables del monasterio cisterciense de San Pedro de Arlanza que también se levantan en un desfiladero, verdadera joya natural, que forma el río Arlanza, yendo por la carretera CL-110. A sólo 17 kms. de Covarrubias encontraréis Lerma, ciudad monumental, joya del renacimiento español, y a unos 25 kms. Burgos, la capital, con sus monasterios, la catedral, la ciudad toda ella, ¡ah! y el fabuloso Museo de la Evolución Humana. ¿Un fin de semana largo o un puente?. Para comer en la zona tienen los hoteles y restaurantes del mismo Santo Domingo de Silos, que no tienen mala pinta. Pero nosotros nos quedamos con Casa Galín, en Covarrubias, un restaurante estupendo, bien atendido, buena comida y con menú arreglado. También tienen habitaciones. En la Plaza Mayor, plaza Doña Urraca, frente al ayuntamiento. Cerca está un restaurante mucho más sofisticado, pero con mucho renombre, el De Galo. Categoría. El Hotel y restaurante Nuevo Arlanza no tiene muy buena prensa últimamente. El aspecto es de haber vivido momentos mejores. En cambio, en las afueras, el Hotel Doña Sancha hace muy buena impresión. Está justo al lado del Camping Covarrubias. Por descontado, también en Burgos se podrá dormir y comer de fábula. Os recomendamos el Hotel Palacio de los Velada, céntrico, limpio, familiar, con buenas habitaciones para dos niños. Servicio amable, desayuno de fábula, muy recomendable. Garaje pequeño y complicado. También muy bien el hotel Vía Gótica, frente a la catedral, nuevo y limpio. El Abba, el Silken, el AC y el NH, todas estas cadenas, tienen hoteles bonitos y bien situados, pero no admiten más de un niño en las habitaciones de los padres. A las afueras, en medio de un gran parque se encuentra el camping Fuentes Blancas. Ideal por el entorno.

San Pedro de Arlanza


Les ruïnes venerables del monestir cistercenc de Sant Pere d’Arlanza s’aixequen en un congost, veritable joia natural, que forma el riu Arlanza, a uns quants quilòmetres de l’espectacular vila medieval de Covarrúbias, per la carretera CL-110, i a uns 45 kms. de Burgos. El lloc és bellíssim, com tots els que els monjos cercàven. El cenobi és un dels més antics de Castella, donat que fou fundat pel comte Gonzalo Fernández, pare de Fernán González, primer comte independent d’aquestes terres, quan corria l’any 912. Tot està enrunat, caigut, destrossat. Tot i això admirarem les evocadores restes de la superba esglèsia abacial, romànica, i la poderosa torre del siglo XII. Els dos claustres renaixentistes, desolats, i les dependèncias monacals, en trist i lamentable abandonament. Les millors obres d’art estan a New York o Barcelona. Però us recomanem la visita, per l’indret, d’una natura arrebatadora, per l’edifici que, tot i castrat, te dignitat. Fàcil aparcament a la mateixa entrada de l’abadia. Atenció a l’horari. Està tancat els dilluns, dimarts i el darrer cap de setmana de cada mes. Hi ha vigilants i guies, però no sempre visita guiada, tot i que la podeu fer per lliure. Obert d’octubre a abril de 10.00 hores a 17.00 hores, i de maig a setembre de 10.00 hores a 14.00 hores i de 16.00 hores a 20.00 hores. Per més informació truqueu al telèfon: 947 281 500. Des de San Pedro es poden fer boniques rutes curtes a peu fins ermites properes on podreu contemplar el canyó amb el monestir, el riu i els espadats on niuen àguiles i voltors. L’Arlanza és aquí un riuet acollidor, d’aigües clares que conviden a la banyada, si fa calor. El paratge és molt bucòlic. Integreu aquesta visita en una ruta per la zona de l’Arlanza. Covarrúbias, a només 7 kms. és un poble medieval fabulós, amb cases d’època, una torre i una col·legiata preciosa, plena d’art. Santo Domingo de Silos, obra culminant del romànic hispànic, habitada pels seus monjos, que canten bellíssim gregorià, està a només 17 kms. Lerma, ciutat monumental, joia del renaixement espanyol, a uns 25 kms. Burgos, amb els seus monestirs, la catedral, la ciutat tota ella, el Museu de l’Evolució Humana, a 45 kms. Un cap de setmana llarg?. Un pont?. Hi heu d’anar!. No hi ha cap mena de servei a San Pedro de Arlanza, però tots els que vulgueu a Covarrúbias. I serà difícil triar perquè n’hi ha molts. Però per qualitat, preu, atenció i decoració ens quedem amb Casa Galín, un restaurant estupendo, ben atés, bon menjar i amb menú arreglat. També tenen habitacions. A la Plaça Major, plaça Doña Urraca, davant de l’ajuntament. A prop teniu un restaurant molt més sofisticat, però amb molta anomenada, el De Galo. Categoria. L’Hotel i restaurant Nuevo Arlanza no te gaire bona premsa, darrerament. L’aspecte és d’haver viscut moments millors. En canvi, a les afores, l’Hotel Doña Sancha fa molt bona impressió. Està just al costat del Camping Covarrúbias. Per descomtat, també a Burgos podreu dormir i menjar de fàbula. Us recomanem l’Hotel Palació de los Velada, cèntric, net, familiar, amb bones habitacions per a dos infants, a cor de la ciutat. Servei amable, desdejuni de fàbula, molt recomanable. Només podem objectar un garatge petit i complicat. Millor aparcar als pàrkings públics. També molt bé l’hotel Via Gòtica, davant de la catedral, nou i net. L’Abba, el Silken, l’AC i l’NH, totes aquestes cadenes, tenen hotels bonics i ben situats, però no admeten més d’un infant a les habitacions dels pares. Ells s’ho perden!.

Las ruinas venerables del monasterio cisterciense de San Pedro de Arlanza se levantan en un desfiladero, verdadera joya natural, que forma el río Arlanza, a unos cuantos kilómetros de la espectacular villa medieval de Covarrubias, por la carretera CL-110, a unos 45 kms. de Burgos. El lugar es bellísimo, como todos los que los monjes buscaban. El cenobio es uno de los más antiguos de Castilla, dado que fue fundado por el conde Gonzalo Fernández, padre de Fernán González, primer conde independiente de estas tierras, cuando corría el año 912. Todo está caído, destrozado. Sin embargo admiraremos las evocadoras ruinas de la soberbia iglesia abacial, románica, y la poderosa torre del siglo XII. Los dos claustros renacentistas, desolados, y las dependencias monacales, en triste y lamentable abandono. Las mejores obras de arte están en New York o Barcelona. Pero os recomendamos la visita, por el lugar, de una naturaleza arrebatadora, por el edificio que, aunque castrado, tiene dignidad. Fácil aparcamiento en la misma entrada de la abadía. Atención al horario. Está cerrado los lunes, martes y el último fin de semana de cada mes. Hay vigilantes y guías, pero no siempre visita guiada, aunque se puede hacer por libre. Abierto de octubre a abril de 10.00 horas a 17.00 horas, y de mayo a septiembre de 10.00 horas a 14.00 horas y de 16.00 horas a 20.00 horas. Para más información llamar al teléfono: 947281500. Desde San Pedro se pueden hacer bellas rutas cortas a pie hasta ermitas cercanas donde podrán contemplar el cañón, con el monasterio, el río y los acantilados donde anidan águilas y buitres. El Arlanza es aquí un riachuelo acogedor, de aguas claras que invitan a la bañada, si hace calor. El paraje es muy bucólico. Integren esta visita en una ruta por la zona del Arlanza. Covarrubias, a sólo 7 kms. es un pueblo medieval fabuloso, con casas de época, una torre y una colegiata preciosa, llena de arte. Santo Domingo de Silos, obra cumbre del románico hispánico, habitada por sus monjes, que cantan bellísimo gregoriano, está a sólo 17 kms. Lerma, ciudad monumental, joya del renacimiento español, a unos 25 kms. Burgos, con sus monasterios, la catedral, la ciudad toda ella, el Museo de la Evolución Humana, a 45 kms. ¿Un fin de semana largo?. ¿Un puente?. ¡Tenéis que ir!. No hay ningún tipo de servicio en San Pedro de Arlanza, pero todos los que queráis en Covarrubias. Y será difícil elegir porque hay muchos. Pero por calidad, precio, atención y decoración nos quedamos con Casa Galín, un restaurante estupendo, bien atendido, buena comida y con un menú arreglado. También tienen habitaciones. En la Plaza Mayor, plaza Doña Urraca, frente al ayuntamiento. Cerca está un restaurante mucho más sofisticado, pero con mucho renombre, el De Galo. Categoría. El Hotel y restaurante Nuevo Arlanza no tiene muy buena prensa últimamente. El aspecto es el de haber vivido momentos mejores. En cambio, en las afueras, el Hotel Doña Sancha hace muy buena impresión. Está justo al lado del Camping Covarrubias. Por descontado, también en Burgos se podrá dormir y comer de fábula. Os recomendamos el Hotel Palacio de los Velada, céntrico, limpio, familiar, con buenas habitaciones para dos niños, en el mismo centro de la ciudad. Servicio amable, desayuno de fábula, muy recomendable. Sólo podemos objetar un garaje pequeño y complicado. Mejor aparcar en parkings públicos. También muy bien el hotel Vía Gótica, frente a la catedral, nuevo y limpio. El Abba, el Silken, el AC y el NH, todas estas cadenas, tienen hoteles bonitos y bien situados, pero no admiten más de un niño en las habitaciones de los padres. ¡Ellos se lo pierden!.

Santa Maria del Campo


Santa Maria del Campo és hores d’ara un petit poblet perdut en un racó dels pàrams castellans, a mig camí entre les províncies de Burgos i Palència.  Però en el segle XVI, aquesta vila, avui diminuta, fou un important mercat de la llana i el blat, un eslavó de la cadena de riquesa que des de Medina del Campo, passant per Burgos, irradiava la Mesta per tota Castella. I en aquest avui ignorat racó del camp castellà, en aquest llogarret insignificant, una comunitat de clergues, els canonges de Santa Maria del Camp, edificà una superba església. La volgueren col·legiata, i per tant hagueren d’ampliar el temple primitiu fins elevar una fantàstica catedral gòtica. Contractaren Diego de Siloe, gran mestre del renaixement espanyol, per tal que aixequés una espectacular torre, glòria de l’art renaixentista castellà. Una torre magnífica, impressionant, que heu d’anar a veure, sí o sí.  La fotografia de la torre no li fa justícia. És realment alta i poderosa. Però el que no podeu imaginar és l’interior. Una església gran, molt gran, una veritable catedral, amb tot el que pogueu imaginar. També bastiren un cor, obra de Joan de Colonia, amb les seves cadires tallades, maravelloses, i un òrgan fastuòs. També feren edificar un claustre. Si tot això fora poc, els canonges ompliren el temple de tota mena d’obres d’art, d’autors punters. Així veureu taules de Berruguete, tapissos de Flandes, pintures, tombes bellament esculpides, escales de pedra ornades amb gust… La sacristia acull armaris de noguera tallats per les dues bandes. La nau conté retaules i talles de tota època i condició portats de les ermites i esglésies de la comarca. Una señora del poble us mostrarà sol·lícita totes aquestes joies. Truqueu-la al seu telèfon, o mòbil, 947 174 111 o 686857382. De 11.00 a 14.00 hores i de 17.00 a 20.00 hores. Dilluns no. (Ho teniu tot clavat a la porta de la col·legiata). No ho dubteu, truqueu-la i acudirà ràpidament. Encara millor si passeu a buscar-la en cotxe a casa. La visita guiada durarà, pel cap baix, una hora llarga. Perquè aquesta església és la seva passió, i la de tot el poble, orgullós del seu patrimoni. Ella manté la web de la col·legiata, n’ha escrit un llibre que ven al final del recorregut. Un cop dit tot això, deixeu-nos lamentar-nos, com ho fa tothom, de l’estat d’abandonament d’aquest monument nacional. Ningú no se’n preocupa, ningú hi aporta un miserable euro. Tot està brut i deixat, mantingut només per la voluntat de la gent. Goteres aquí i allà, parets que necessiten una neteja profunda. A més de la colegiata també és bonic el poble en si, amb troços de muralla i les portes de la mateixa. Algunes cases nobles i ermites. Us proposem la visita a aquesta vila en el curs d’una ruta per la vall de l’Arlanza, que podría iniciar-se a Burgos, continuar cap a Lerma, un maravellós conjunt urbà renaixentista, amb un palau i una altra colegiata fantàstics. Seguir amb la petita joia del monestir cistercenc de Villamayor de los Montes, per visitar seguidament Mahamud, amb una altra església fabulosa, (sempre tancada). La ruta pot acabar a Castrojeriz y Sasamón, abans de retornar a Burgos. Covarrubias no està lluny. Santo Domingo de Silos tampoc. Palència pràcticament al costat. No hi ha gaires serveis en aquest municipi. Per menjar, uns quants bars i un restaurant. No podem opinar. No vàrem dinar aquí. Ho vàrem fer, molt bé, al Mesón de Castrojeriz, on també tenen habitacions amb encant. Per cert, per dormir al poble de Santa Maria de Campos mateix, podeu probar els apartaments Ancasela, senzills, o una bonica casa rural, on hi cap molta gent: Villagómez. Si preferiu un hotel, no us preocupeu, perquè Burgos està a només 35 kms. A Burgos podreu dormir i menjar de fàbula. Us recomanem l’Hotel Palació de los Velada, cèntric, net, familiar, amb bones habitacions per a dos infants, a cor de la ciutat. Servei amable, desdejuni de fàbula, molt recomanable. Només podem objectar un garatge petit i complicat. Millor aparcar als pàrkings públics. També molt bé l’hotel Via Gòtica, davant de la catedral, nou i net. L’Abba, el Silken, l’AC i l’NH, totes aquestes cadenes, tenen hotels bonics i ben situats, però no admeten més d’un infant a les habitacions dels pares. Santa Maria del Campo, quina joia!.

Santa María del Campo es actualmente un pequeño pueblo perdido en un rincón de los paramos castellanos, a medio camino entre las provincias de Burgos y Palencia. Pero en el siglo XVI, esta villa, hoy diminuta, fue un importante mercado de la lana y el trigo, un eslabón de la cadena de riqueza que desde Medina del Campo, pasando por Burgos, irradiaba la Mesta por toda Castilla. Y en este hoy ignorado rincón del campo castellano, en esta aldea insignificante, una comunidad de clérigos, los canónigos de Santa María del Campo, edificó una soberbia iglesia. La quisieron colegiata, y por tanto tuvieron que ampliar el templo primitivo hasta elevar una fantástica catedral gótica. Contrataron a Diego de Siloé, gran maestro del renacimiento español, para que levantara una espectacular torre, gloria del arte renacentista español. Una torre magnífica, impresionante, que debeis ir a ver, sí o sí. La fotografía de la torre no le hace justicia. Es realmente alta y poderosa. Pero lo que no podéis imaginar es el interior. Una iglesia grande, muy grande, una verdadera catedral, con todo lo que podáis imaginar. También construyeron un coro, obra de Juan de Colonia, con sus sillas talladas, maravillosas, y un órgano fastuoso. También hicieron edificar un claustro. Si todo esto fuera poco, los canónigos llenaron el templo de todo tipo de obras de arte, de autores punteros. Así veréis tablas de Berruguete, tapices de Flandes, pinturas, tumbas bellamente esculpidas, escaleras de piedra adornadas con gusto … La sacristía acoge armarios de nogal tallados por las dos bandas. La nave contiene retablos y tallas de toda época y condición traídos de las ermitas e iglesias de la comarca. Una señora del pueblo os mostrará solícita todas estas joyas. Llámadla a su teléfono, o al móvil, 947174111 o 686857382. De 11.00 a 14.00 horas y de 17.00 a 20.00 horas. Lunes no. (Lo tenéis todo clavado en la puerta de la colegiata). No lo dudeis, llámadla y acudirá rápidamente. Aún mejor si pasáis a buscarla en coche a casa. La visita guiada durará, como mínimo, una hora larga. Porque esta iglesia es su pasión, y la de todo el pueblo, orgulloso de su patrimonio. Ella mantiene la web de la colegiata, ha escrito un libro que vende al final del recorrido. Una vez dicho todo esto, dejadnos lamentarnos, como lo hace todo el mundo, del estado de abandono de este monumento nacional. Nadie se preocupa, nadie aporta un miserable euro. Todo está sucio y dejado, mantenido sólo por la voluntad de la gente. Goteras aquí y allá, paredes que necesitan una limpieza profunda. Además de la colegiata también es bonito el pueblo en sí, con trozos de muralla y las puertas de la misma. Algunas casas nobles y ermitas. Os proponemos la visita a esta villa en el curso de una ruta por el valle del Arlanza, que podría iniciarse en Burgos, continuar hacia Lerma, un maravilloso conjunto urbano renacentista, con un palacio y otra colegiata fantásticos. Y seguir con la pequeña joya del monasterio cisterciense de Villamayor de los Montes, para visitar seguidamente Mahamud, con otra iglesia fabulosa, (siempre cerrada). La ruta puede acabar en Castrojeriz y Sasamón, antes de regresar a Burgos. Covarrubias no está lejos. Santo Domingo de Silos tampoco. Palencia prácticamente al lado. No hay muchos servicios en este municipio. Para comer, varios bares y un restaurante. No podemos opinar. No comimos aquí. Lo hicimos, muy bien, en el Mesón de Castrojeriz, donde también tienen habitaciones. Por cierto, para dormir en el pueblo de Santa María de Campos mismo, pueden probar los apartamentos Ancasela, sencillos, o una casa rural, donde cabe mucha gente: Villagómez. Si prefierís un hotel, no os preocupéis, porque Burgos está a sólo 35 kms. En Burgos podreis dormir y comer de fábula. Os recomendamos el Hotel Palacio de los Velada, céntrico, limpio, familiar, con buenas habitaciones para dos niños, en el corazón de la ciudad. Servicio amable, desayuno de fábula, muy recomendable. Sólo podemos objetar un garaje pequeño y complicado. Mejor aparcar en parkings públicos. También muy bien el hotel Via Gótica, frente a la catedral, nuevo y limpio. El Abba, el Silken, el AC y el NH, todas estas cadenas, tienen hoteles bonitos y bien situados, pero no admiten más de un niño en las habitaciones de los padres.