Mercat del Trumfo i la Sal a Odèn


oden

El poblet d’Oden, i els altres pobles que formen aquest municipi de la comarca del Solsonès, son completament desconeguts del gran públic. I és una llàstima perquè son un dels racons més bonics que podeu trobar encara, verges, al Pirineu de Lleida. Per tal que us feu una idea us direm que estan situats a prop de l’estació d’esquí de Port del Comte, a una altitud de més de 1.000 metres, i rodejat de muntanyams que poden arribar als 2.300 i més. A més del poblet d’Oden aquesta vall enlairada, un mirador continu, acull llocs tan bonic i despoblats com Canalda, amb els seus cingles plens d’àligues, Cambrils del Pirineu, un nucli important, Llinars, o els Salins, un lloc excepcional on la sal és la protagonista. Salines, banys de sal… increible!. Un món rural de boscos, espadats, prats, torrents, masies amagades, i camps de patates, trumfos els diuen allà, de la varietat Bufet. I avui us volem convidar a veure tota aquesta meravella amb motiu del Mercat del Trumfo i la Sal d’Odèn que tindrà aquest proper diumenge 20 de novembre de 2016. Comença a les 10 hores i romandrà obert fins a les 18 hores. Hi trobareu parades de pagesos de camp i d’artesans alimentaris i també d’artesania en general. Tot de qualitat. Hi haurà tallers de cuina, tastets, moltes activitats pels nens i nenes… I visites guiades al Salí de Cambrils, que ja hem citat abans, amb demostració de com moldre la sal i una exhibició d’animals nocturns del Pirineu. Arribar allà dalt no és fàcil, però tampoc impossible i si bé les carreteres son estretes i amb corbes, el paisatge és fantàstic. Des de Barcelona, cal anar a Manresa per l’autopista i agafar la C-55 cap a Solsona. De Solsona, una ciutat molt maca de visitar per cert, podeu seguir cap el Coll de Jou per la carretera LV-4241, que va al Port del Comte i a Sant Llorenç de Morunys, un altre poble fabulòs!. Però no ens despistem, un cop sigueu al Coll de Jou heu de prendre la carretera L-401, a l’esquerra, en direcció Coll de Nargó fins arribar a Oden i, més endevant, a Cambrils, cap de municipi. Al tornar podeu baixar pel Pont del Clop que us durà a a Solsona, pels poblets de Montpol. Si la feu de pujada, i baixeu per l’altra, llavors heu de sortir de Solsona per la carretera C-26, en direcció a Bassella, i al cap de 3 km. trobareu un encreuament. Cal agafar-lo a mà dreta, per una carretera local, en direcció Cirera. Es passa pel Pont del Clop, Montpol i s’arriba a Cambrils. També és possible anar per Querol. Sortiu de Solsona, per la carretera C-26 en direcció a Bassella, com abans i, al cap d’uns 13 km, a Querol, es troba un encreuament a mà dreta i pujareu a Cambrils també. Possible, fent força volta, però molt bonica, anar-hi per Berga, passant per Sant Llorenç de Morunys per la carretera BV-4241 que travessa tota la magnífica Vall del Lord fins a Sant Llorenç de Morunys i pujar per la carretera LV-4241 fins a Coll de Jou. Ja veieu quantes rutes circulars per pujar i baixar de Solsona a Oden i Cambrils. Veureu molt de món!. Dinar i dormir molt bé és possible en aquestes muntanyes. Us recomanem uns quants llocs. Sota el nom del Call d’Oden hi ha diverses cases rurals molt boniques, com el mateix Call, el Racó de la Guita o Les Planes. Trieu i remeneu!. Totes son xules. Canalda Agroturisme també agrupa diverses cases rurals maques. El mateix que l’hotelet rural amb encant de casa Espunyes, molt bonic. Casa Pastor és més una típica casa rural, amb apartaments per a molta gent. Típica també la casa de Cal Jaumet. Per dinar teniu una fonda: Cal Agusti, on també lloguen habitacions, i fan teca casolana. A tocar teniu un càmping: La Comella, tot a Cambrils. A la Fonda Casanova també podeu menjar i dormir. Fora d’això caldrà que aneu a menjar o dormir a Sant Llorenç de Morunys, preciós, o a Solsona, molt bé. Si aneu a Sant Llorenç de Morunys, no us perdeu la capella de la Mare de Déu dels Colls a l’esglèsia del poble. També podeu anar a tocar neu al Port del Compte, amb la seva amable estació d’esquí, molt familiar, o remuntar el riu d’aigua d’Orà, tan bucòlic, o pujar a la serra de Busa, al santuari del Lord. Per menjar a Sant Llorenç aneu a Cal Tecu, cuina de prestigi, nou però arrasant al poble i la comarca. També teniu el restaurant El Jardí, tradicional, com Cal Pereta, amb preus molt ajustats, senzill, de tota la vida. O bé la pizzeria “El Cau”. Només pizzes cassolanes i amanides, però quines pizzes!. Hi ha bars que fan menjars com el Celler. Per dormir l’Hostal Piteus, amb un petit spa, o el nou i modern Hotel Monegal, amb encant, o més tradicional l’Hostal Casa Joan. També els apartaments de Cal Nassari. Heu de saber que hi ha un càmping, i que el seu restaurant és molt bo. L’hotel Fonts del Cardener és una veritable cucada. Molt familiar. Tracte excel·lent als nens i als pares. Cuina selecta de veritat. No lluny teniu també l‘Hotel i restaurant L’Avet, que també ens agrada, o el coquetó hotel rural Can Joan del Batlle. Per la vall hi ha cases rurals fantàstiques, com ara la Casa VilasalóCan Martí, o bé Cal Saragossa.   També podeu dormir i dedicar un temps a visitar Solsona, capital de les terres pre-pirenenques. És una vila bonica, amb una catedral romànica, molt reformada, un museu d’art episcopal que està molt bé i un casc antic, barroc, fastuòs. Per dormir i per menjar a Solsona teniu molt bons hotels i restaurants: per exemple el glamuròs hotel Sant Roc carot però que s’ho val, només un nen per habitació, o el restaurant la Cabana d’en Geli, a la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys, s/n. (Dins del poble encara), Tel. 973 48 35 82. Bon menjar i lloc selecte. Bona estada a la Vall amagada de Cambrils i Oden!.

Este fin de semana hay una feria en Oden y Cambrils del Pirineo, en la montaña que hay detrás de Solsona, cerca de la estación de esquí de Port del Comte y de Sant Llorenç de Morunys. Una excusa perfecta para ver todas las maravillas que encierra esta naturaleza virgen.

Fira de la Trumfa de Molló


fira-trumfa-2014

Molló és un bonic i polit poblet de la Vall de Camprodón, al Pirineu gironí, quasi tocant a França. En aquest lloc idílic, rodejat de natura per tot arreu, i amb una església romànica que us deixarà bocabadats per la seva bellessa, s’hi celebra el segon cap de setmana de setembre, una fira de la trumfa. Aquesta festa forma part del cicle de festes tradicionals de la muntanya de Molló, juntament amb la Tria de Mulats d’Espinavell, a l’octubre, la Fira Transfronterera i de la Retirada. La trumfa o patata de Molló te denominació d’orígen i gran importància econòmica per la zona. Durant tot el proper dissabte, dia 13 de setembre de 2014, a partir de les 10 hores, i durant tot el dia, trobareu a la Plaça Major i carrers adjacents paradetes de venda de Trumfa de la Vall de Camprodon, així com d’altres productes artesanals i locals com ara embotits, formatges o bolets. També tot el matí hi haurà diversos espectacles de carrer, amb música, jocs i animació. A les 11 hores, a la Plaça Major, teniu un taller de cuina pels infants, per menors de 14 anys. A les 11:30 hores, i fins a exhaurir existències, a la Plaça Major, gran degustació de trumfes, cuinades pels restaurants del municipi: Can Calitxó, El Costabona, L’Enclusa, Can Bertran, Can Jordi i Les Planes, a 1 euro. A les 13 hores, a la Plaça Major podeu aconseguir els mateixos quilos que peseu en autèntica trumfa de Molló. A al tarda concurs de pelar trumfes.  Aquestes setmanes els restaurants del poble, i voltants, ofereixen menú de la trumfa. El podeu degustar de l’1 al 14 de setembre als restaurants: l’Enclusa, 972.74.02.65, al Costabona, 972.13.03.63, o al bar Bertran, tots ells a la plaça major del poble. O bé al restaurant Calitxó, del que us parlarem més endavant. També a Espinavell, a Can Jordi del carrer d’Avall, 972.74.13.70, o al restaurant Les Planes, del carrer de Costabona, 972.74.13.74. Per dormir us recomanem el ja esmentat hotel de Can Calitxó, al mateix Molló. Un hotel rural amb molt d’encant. Molt recomanable. Preus alts però és una aposta gastronómica excepcional. Arribeu-vos fins a Molló per la C-17, per Vic i Ripoll, agafant a Ripoll la C-26 cap a Sant Joan de les Abadesses i Camprodón. Seguiu la carretera camí de França. Si us decidiu a passar el cap de setmana per aquí dalt, no deixeu de visitar poblets com Espinavell, Beget, Setcases o Molló mateix. Pujar a Vallter també és molt bonic. I fer una excursió pel Vallespir, bellíssima comarca de la Catalunya Nord, visitant la vila murallada de Prats de Molló i, si podeu, Arles i les gorges de la Fou. Un cap de setmana complert.

Molló es un bonito pueblo del Valle de Camprodón, en el Pirineo gerundense, casi tocando a Francia. En este lugar idílico, rodeado de naturaleza por todas partes, y con una iglesia románica que os dejará boquiabiertos por su belleza, se celebra el segundo fin de semana de septiembre, una feria de la patata. Esta fiesta forma parte del ciclo de fiestas tradicionales de la montaña de Molló, junto con la Selección de Mulatos de Espinavell, en octubre, o la Feria Transfronteriza y de la Retirada. La patata o trumfa de Molló tiene denominación de origen y gran importancia económica para la zona. Durante todo el sábado encontrarán en las calles de Molló las típicas paradas de productos artesanales. Además, los restaurantes del municipio, les ofrecerán platos hechos con patatas, como suculentas tortillas. De hacer tortillas, sus niños podrán aprender en la misma feria, en un taller especial. También son muy interesantes la diada castellera que se organiza y el concierto de música tradicional del Ripollès, por la noche. Para comer y dormir os recomendamos Can Calitxó, en el mismo Molló. Un hotel rural con mucho encanto. Muy recomendable. Precios altos pero es una apuesta gastronómica excepcional. Acercaos hasta Molló por la C-17, por Vic y Ripoll, tomando en Ripoll la C-26 hacia Sant Joan de les Abadesses y Camprodón. Sigan la carretera camino de Francia. Si os decidiís a pasar el fin de semana por aquí, no dejéis de visitar pueblos como Espinavell, Beget, Setcases o Molló mismo. Debeis de subir a Vallter, que también es muy bonito. Y hacer una excursión por el Vallespir, bellísima comarca de la Cataluña Norte, visitando la villa amurallada de Prats de Molló y, si pueden, Arles y las gargantas de la Fou. Un fin de semana completo.

Homenatge a Roser Planas


roser_planas

A l’escola Salvador Espriu de Badalona, situada al barri de la Morera, al carrer de la Reina Elisenda, 2, hi haurà aquest divendres, dia 29 de novembre, a les 19 hores, un acte en record i homenatge a la mestra Roser Planas i Buera. Aquesta badalonina va ser la fundadora, juntament amb la també mestra Montserrat Falcó, de l’escola Àngelus, la primera que va existir a la Morera, l’any 1963, ara fa 50 anys. En aquells temps en què els carrers encara eren de sorra, elles dues van saber arrencar un projecte educatiu que s’ha anat desenvolupant al llarg dels anys fins convertir-se, hores d’ara, en la pròpia escola Salvador Espriu, fruit de la fusió de l’escola Àngelus i l’escola Ricard Coll, ara fa, justament, 25 anys. Seria llarg parlar aquí de l’excel·lent tasca pedagògica de la Roser Planas. Tampoc és el lloc per glosar les seves múltiples virtuts humanes. Només convidar a tots i totes aquells que la vàreu conèixer i tractar, i als qui l’apreciàveu, a arribar-vos fins la Sala Central de la nostra escola on ens retrobarem alumnes, pares i mares, professors i professores que vàrem compartir hores amb ella, i molta bona gent que l’estimava. Inaugurarà l’acte un seguit de parlaments entre els quals els de M. Antònia Canals, Directora de l’escola, o Joan de Déu Soler i Amigó, erudit badaloní, amics personals, familiars i una exalumna. Actuarà el Cor Jove del Conservatori de Badalona, dirigit per la Montse Pi, que interpretarà l’Ave Verum Corpus, Maria Mater gratiae de Fauré entre d’altres composicions i unes nadales. Arribareu al Salvador Espriu sortint a la sortida Badalona Nord de l’autopista C-31, i anat en direcció Mollet, cap a muntanya. A la primera rotonda gireu. Passareu al costat de l’escola. Aparcament fàcil. Si veniu per la pota nord, per la C-32, des del nús de la Trinitat, o des del Maresme, sortiu a la sortida de Mollet també, però agafeu ara en direcció Badalona, cap al mar. A gran rotonda, on hi ha els mossos d’esquadra, aneu cap a muntanya. O aparqueu per allà i pregunteu. Si veniu amb transport públic us recomanem el metro i el bus B-27, que va a l’Hospital de Can Ruti. Parada La Morera. També possible pujar amb els busos 3, 8 o 9. Us esperem!. 

En la escuela Salvador Espriu de Badalona , situada en el barrio de la Morera, en la calle de la Reina Elisenda , 2  tendrá lugar este próximo viernes, 29 de noviembre, a las 19 horas, un acto en recuerdo de la gran maestra Roser Planas. En la Sala Central de la escuela actuará el Cor Jove del Conservatorio de Música de la ciudad y se haran diversos parlamentos. Llegarán al Salvador Espriu saliendo en la salida Badalona Norte de la autopista C -31 , y yendo en dirección Mollet , hacia la montaña . En la primera rotonda giren. Aparcamiento fácil . Si vienen por la pata norte , por la C -32 , desde el nudo de la Trinidad , o desde el Maresme , hay que salir en la salida de Mollet también , pero tomen ahora en dirección Badalona , hacia el mar. En la gran rotonda , donde están los mozos de escuadra , vayan hacia la montaña. O aparquen por allí y pregunten. Si vienen en transporte público les recomendamos el metro y el bus B -27 , que va hacia el Hospital de Can Ruti . Parada La Morera. También posible subir con el número 3, el 8 o el 9. ¡Os esperamos! .

Les Planes de Vallvidrera


Les Planes de Vallvidrera és un lloc tradicional d’anar a passar el cap de setmana, a Barcelona, des de fa 100 anys, mínim. I, és clar, està ple de gent, sobretot els caps de setmana. Però malgrat tot, malgrat l’aglomeració humana, Les Planes, Vallvidrera, Collserola en general, és un destí fàcil, familiar, senzill i asequible, per treure a passejar els infants, fer un bon picnic, una carnada, una botifarrada o una calçotada. Situat a només uns kms. de la ciutat comtal, just a la vessant nord, obaga, del Tibidabo, envoltat de natura, de bosc, al cor del Parc Natural de Collserola, és un lloc a tenir en compte si volem fer una matinal o sortir a dinar al camp. Podeu arribar-hi molt fàcilment amb el tren dels Ferrocarrils de la Generalitat, línies del Vallés, baixant a Les Planes. O bé en cotxe particular per la carretera que va de Barcelona a Vallvidrera, i baixar després cap a Sant Cugat, per la BV 1462. Son 6 kms. Aparcament difícil dissabtes i impossible diumenges. Les Planes és famosa pels seus “merenderos”. No ens hem pogut estar de fer servir el barbarisme, tan modernista i popular. Les seves taules llargues, verdes, repintades mil vegades, les barbacoes on s’eleva el fum de la carn a la brasa, de l’oli socarrimat. La gent, els crits, el rumor d’humanitat, l’olor de menjar, els nens que corren. Trobareu un restaurant, un bar, fonts… Us llogaran per pocs diners una taula, la parrilla i els suports. Us vendran llenya o carbó. Trobareu aquest espai obert cada dia, excepte el dimarts, de 9 del matí a la posta del sol. Si voleu informar-vos millor feu una ullada a la seva web. Des d’allà podeu fer, mentre es prepara tota la manduca, rutes de costellada, passejades en bici o només cames per obrir la gana. Teniu a una certa distància Vila Joana, on va viure Mossén Cinto, amb el centre d’interpretació del parc a tocar. Bon audiovisual i un petit museu. Un xic més lluny Santa Maria de Vallvidrera, amb una altra àrea de picnic, més petitona, i un bon restaurant, el Pinya 2. Més enllà el pantà de Vallvidrera, amb un altre petit centre d’interpretació. Per grans caminadors deixem l’anada a les fonts de Collserola, a la Budellera, o a les ermites, com Sant Medir. Això ja son paraules majors. Imaginem que, per a la majoria de famílies, servirà donar quatre cops a la pilota o còrrer per les esplanades.

Les Planes de Vallvidrera es un lugar tradicional para ir a pasar el fin de semana, en Barcelona, desde hace 100 años, mínimo. Y, claro, está lleno de gente, sobre todo los fines de semana. Pero a pesar de todo, a pesar de la aglomeración humana, Las Planas, Vallvidrera, Collserola en general, es un destino fácil, familiar, sencillo y asequible, para sacar a pasear a los niños, hacer un buen picnic, una butifarrada o una calçotada . Situado a sólo unos kms. de la ciudad condal, justo en la vertiente norte, umbría, del Tibidabo, rodeado de naturaleza, de bosque, en el corazón del Parque Natural de Collserola, es un lugar a tener en cuenta si queremos hacer una matinal o salir a comer al campo. Pueden llegar muy fácilmente con el tren de los Ferrocarrils de la Generalitat, líneas del Vallés, bajando en Les Planes. O bien en coche particular por la carretera que va de Barcelona a Vallvidrera, y bajar luego hacia Sant Cugat, por la BV 1462. Son 6 kms. Parking difícil sábados e imposible domingos. Les Planes es famosa por sus “merenderos”. Sus mesas largas, verdes, repintadas mil veces, las barbacoas donde se eleva el humo de la carne a la brasa, del aceite chamuscado. La gente, los gritos, el rumor de humanidad, el olor a comida, los niños que corren. Encontrarán allí un restaurante, un bar, fuentes … Os alquilarán por poco dinero una mesa, la parrilla y los soportes. Os venderán leña o carbón. Encontraréis este espacio abierto cada día, excepto el martes, de 9 de la mañana a la puesta del sol. Si queréis informaros mejor echad un vistazo a su web. Desde allí podéis hacer, mientras se prepara toda la manduca, rutas, paseos en bici, para abrir el apetito. Tienen, a una cierta distancia Vila Joana, donde vivió Mossén Cinto, con el centro de interpretación del parque al lado. Buen audiovisual y un pequeño museo. Un poco más lejos Santa Maria de Vallvidrera, con otra área de picnic, más pequeñita, y un buen restaurante, el Piña 2. Más allá el pantano de Vallvidrera, con otro pequeño centro de interpretación. Para los grandes andadores dejamos la ida a las fuentes de Collserola, a la Budellera, o a las ermitas, como Sant Medir. Esto ya son palabras mayores. Imaginemos que, para la mayoría de familias, servirá dar cuatro patadas a la pelota o correr por las explanadas.

Paisatge i aventura


Teniu ganes de fer una passejada a cavall o en ruc?. Potser sou més agossarats encara i voleu llogar un carro, o una diligència i passar tot un dia com els antics pagesos. O potser encara ho sou més, d’agossarats, i voleu passar no un dia, sinó un cap de setmana, o fins una setmana sencera, rodant per la muntanya com si fòssiu zingars. Si mai heu pensat que podria estar bé viure una aventura com aquesta, podeu fer-la realitat ben fàcilment. A la de Les Planes, a Sant Mateu de Bages, prop de Manresa, existeix una empresa, anomenda Paisatge i Aventura, que us ofereix diverses opcions de fer rutes per la Serra de castelltallat. Aquesta serra, una de les més desconegudes de Catalunya, era un paradís natural. Els incendis la van destrossar. Però ara els arbres tornen a brotar, i el verd va guanyant la partida al desastre. La gent de pagès s’ha esforçat molt per no marxar del seu territori. D’aquest territori ferèstec i allunyat on viuen. Paisatge i aventura és part d’aquest esforç. Ells posaran a la vostra disposició mules, cavalls i rucs, en una variadíssima oferta lúdica per les familíes. Recòrrer Castelltallat al ritme del carro o de la mula permet conèixer bé la terra. Desestressa i calma.  L’entorn és de completa ruralia. Pau i tranquil·litat. Masies i bona gent.  Podeu llogar una caravana, com les del salvatge far-west. O bé uns cavalls. Podeu gaudir de rutes que poden durar des d’una hora fins a uns quants dies. La caravana, fàcil de conduir, està equipada amb taula, bancs, llits, cuina de gas, estris per cuinar, estufa, dipòsit d’aigua i tot allòque podeu necessitar per viure-hi fins a quatre persones. La diligència, (a la foto), admet fins a 20 persones. S’ofereix en diligència una ruta de dos dies per l’interior més amagat del Bages. Podeu també organitzar una caminada, on els rucs i mules us portaran l’equipatge. També podeu llogar el carro, la caravana o els animals, i fer una ruta d’uns dies dormint a les cases rurals. L’animal a l’estable i vosaltres en còmodes llits. A la zona també hi ha un càmping molt rústic, senzill, però familiar i bonic.

¿Tienen Vds. ganas de dar un paseo a caballo o en burro?. Tal vez sois más atrevidos todavía y deseais alquilar un carro, o una diligencia y pasar todo un día como los antiguos campesinos. O tal vez aún lo sois más y deseais pasar no un día, sino un fin de semana, o hasta una semana entera, rodando por la montaña como si fueseis nómadas zingaros. Si alguna vez habéis pensado que podría estar bien vivir una aventura como esta, habeis de saber que puede hacerse realidad muy fácilmente. En la de Les Planes, en Sant Mateu de Bages, cerca de Manresa, existe una empresa, llamada Paisaje y Aventura, que ofrece diversas opciones de rutas por la Sierra de Castelltallat. Esta sierra, una de las más desconocidas de Cataluña, era un paraíso natural. Los incendios la destrozaron. Pero ahora los árboles vuelven a brotar, y el verde va ganando la partida al desastre. La gente de campo se ha esforzado mucho para no irse de su territorio. De este territorio salvaje y alejado donde viven. Paisaje y aventura es parte de este esfuerzo. Ellos pondrán a vuestra disposición mulas, caballos y burros, en una variadísima oferta de ocio para las familias. Recorrer Castelltallat al ritmo del carro o de la mula permite conocer bien la tierra. Desestresante y calmante. El entorno es de completa campiña. Paz y tranquilidad. Masías y buena gente. Pueden alquilar una caravana, como las del salvaje far-west. O bien unos caballos. Pueden disfrutar de rutas que duran desde una hora hasta varios días. La caravana, fácil de conducir, está equipada con mesa, bancos, camas, cocina de gas, utensilios de cocina, estufa, tanque de agua y todo aquello que necesitan vivir hasta cuatro personas. La diligencia, (en la foto), admite hasta 20 personas. Se ofrece en diligencia una ruta de dos días por el interior más escondido del Bages. También se puede organizar una caminata, donde los burros y mulas os llevarán el equipaje. O se puede alquilar el carro, la caravana o los animales, y hacer una ruta de unos días durmiendo en las casas rurales. El animal dormirá en el establo y vosotros en cómodas camas. En la zona también hay un camping muy rústico, sencillo, pero familiar y bonito.

La Font de la Budellera


Budellera

Estem davant una excursió clàssica, un destí de tota la vida a l’interior del Parc Natural de Collserola, a tocar de Barcelona. L’indret te una esplèndida vegetació, en part ordenada en forma de jardí per Forestier, durant el segle XIX. El fet d’estar situada a la part d’obaga del Tibidabo fa que la Font de la Budellera sigui un lloc especialment fresc i amb bones ombres. El bosc d’alzines i roures és el millor de tot el parc. També trobareu petits rierols, (a la foto) on hi creixen arbres de ribera. Podeu arribar-hi fàcilment deixant el cotxe a les Planes de Vallvidrera, a Vila Joana o al centre d’interpretació del parc, i pujant per la carretera finsl’anomenat revolt de les monges, una corba molt tancada de la carretera de Sant Cugat a Vallvidrera. D’allà cal pujar fins la Budellera. Un camí molt amé, d’una mitja hora, tot pujada. També podeu deixar el cotxe a Vallvidrera, o arribar-hi amb transport públic, i arribar a la font baixant pel carrer anomenat Camí de la Budellera, dins Vallvidrera mateix. També és possible un itinerari en ruta. Pugeu a Vallvidrera amb funicular, una delícia, i baixeu a la font, i després fins Les Planes i Vila Joana. Allà podeu agafar els Ferrocarrils de la Generalitat al baixador. Gens cansat. Una ruta molt recomanable per a totes les edats. Podeu fer un bon pic-nic, amb tots els serveis, a Les Planes: barbacoa, fogons, taules, bar i restaurant. Podeu visitar també el Centre d’Informació del Parc de Collserola, tel. 280 35 52, on passen un bonic audiovisual. Vila Joana està una mica atrotinada, però hi va viure Verdaguer els seus darrers dies. L’Església de Santa Maria de Vallvidrera, amb l’àrea de lleure, o el pantà de Vallvidrera, també són bones opcions per completar el dia. Un dia magnífic, en contacte amb la natura, a pocs kms. de Barcelona.

Estamos ante una excursión clásica, un destino de toda la vida en el interior del Parque Natural de Collserola, cerca de Barcelona. El lugar tiene una espléndida vegetación, en parte ordenada en forma de jardín por Forestier, durante el siglo XIX. El hecho de estar situada en la parte de umbría del Tibidabo hace que la Font de la Budellera sea un lugar especialmente fresco y con buenas sombras. El bosque de encinas y robles es lo mejor de todo el parque. También encontrará pequeños arroyos, (en la foto) donde crecen árboles de ribera. Puede llegar fácilmente dejando el coche en Les Planes de Vallvidrera, en Vila Joana o en el centro de interpretación del parque, y subiendo por la carretera hasta la curva de las monjas, una curva muy cerrada de la carretera de Sant Cugat a Vallvidrera. De allí hay que subir hasta la Budellera. Un camino muy ameno, de una media hora, todo subida. También puede dejar el coche en Vallvidrera, o llegar con transporte público, y llegar a la fuente bajando por la calle llamada del Camí de la Budellera, dentro Vallvidrera mismo. También es posible un itinerario en ruta. Subir a Vallvidrera con funicular, una delicia, y bajar hasta la fuente, y luego hasta Les Planes y Vila Joana. Allí puede coger los Ferrocarriles de la Generalitat en el apeadero y volver. Nada cansado. Una ruta muy recomendable para todas las edades. Puede hacer un buen pic-nic, con todos los servicios, en Les Planes: barbacoa, fogones, mesas, bar y restaurante. Puede visitar también el Centro de Información del Parque de Collserola, tel. 280 35 52, donde pasan un bonito audiovisual. Vila Joana está algo envejecida, pero allí vivió Verdaguer sus últimos días. La Iglesia de Santa Maria de Vallvidrera, con el área de ocio, o el pantano de Vallvidrera, también son buenas opciones para completar el día. Un día magnífico, en contacto con la naturaleza, a pocos kms. de Barcelona.

Son


sonpoble

El bonic poblet de Son es troba al Pallars Sobirà, a dalt de tot d’un balcó privilegiat damunt la Vall d’Àneu. S’hi arriba per la carretera de Sort a Vielha, pel Port de la Bonaigua, desviant-se un km. més a munt de València d’Àneu. Està ben indicat. El petit poble conserva molt bé tot l’aire rural i està envoltat d’una natura magnífica. és centre adient per fer moltíssimes excursions per la zona. La seva esglèsia, amb un campanar romànic maravellós, (a la foto), és visitable. Dins trobareu unes pintures romàniques. Des del campanar les vistes són de vertígen damunt tot el Pirineu i les valls circundants. Des de Son us podeu arribar en poca estona al complex de Les Planes de Son. Una escola de natura on podeu fer tallers científics i de natura, i també allotjar-vos. Per dormir, si no us agraden les habitacions i preus de les Planes, podeu fer cap a qualsevol hotel d’Esterri d’Àneu o de Sort. Nosaltres hem dormit a la Pensió Noguera a Llavorsí.

El bonito pueblo de Son se encuentra en el Pallars Sobirà, en lo alto de un balcón privilegiado sobre la Vall d’Àneu. Se llega por la carretera de Sort a Vielha, por el Puerto de la Bonaigua, desviándonos un km. más arriba de Valencia d’Àneu. Está bien indicado. El pequeño pueblo conserva muy bien todo el aire rural y está rodeado de una naturaleza magnífica. Es un centro muy adecuado para hacer muchísimas excursiones por la zona. Su iglesia, con un campanario románico maravilloso, (en la foto), es visitable. Dentro encontraréis unas pinturas románicas. Desde el campanario las vistas son de vértigo sobre todo el Pirineo y los valles circundantes. Desde Son puede llegar rápidamente al complejo de Les Planes de Son. Una escuela de naturaleza donde podéis hacer talleres científicos y de naturaleza, y también disfrutar. Para dormir, si no os gustan las habitaciones y precios de Les Planes, pueden hacer noche en cualquier hotel de Esterri d’Àneu o de Sort. Nosotros hemos dormido en la Pensión Noguera en Llavorsí.

Les planes de Son


son

Més amunt del poble de Són, al Pallars Sobirà, a les valls d’Àneu, en mig d’un plans maravellosos, envoltats per circs de muntanyes que superes els 2500 mts, es troba el complexe de Les Planes de Són. És una iniciativa de Caixa Catalunya, que comprà els boscos i terrenys de mitja vall per preservar-los de l’especulació turística i mantenir-los verges. Allà s’ha aixecat un edifici sostenible que ofereix als visitants tallers i itineraris científics i de natura. N’hi ha de tota mena i per totes les edats, però estan bàsicament enfocats als infants. A més de visitar-lo, també hi podeu passar una o més nits, i fer-hi els àpats. No és gens baratet, de fet és un xic car, però l’experiència s’ho val. Tot sigui pel medi ambient!. Cal reservar amb molta antelació, i està super ple. Els voltants són molt bonics i hi ha moltes rutes a fer de tota mena i per tots els nivells. També és agradable visitar els poblets de la zona, com ara Són, i els altres de la Vall d’Àneu. Arribeu-hi per Sort, continuant fins a València d’Àneu, per la C-28. Cal seguir aquesta carretera en direcció a la Vall d’Aran pel Port de la Bonaigua, un kilòmetre més i agafar el desviament cap a Son, ben senyialitzat, i pujar per una carretera estreta però acceptable fins Són i, passat aquest poble, arribareu a les Planes de Son.

Un poco más arriba del pueblo de Son, en el Pallars Sobirà, en les valls d’Àneu, en medio de unos llanos maravillosos, rodeados por circos de montañas que superan los 2500 mts, se encuentra el complejo de Les Planes de Son. Es una iniciativa de Caixa Cataluña, que compró los bosques y terrenos de medio valle para preservarlos de la especulación turística y mantenerlos vírgenes. Allí se ha levantado un edificio sostenible que ofrece a los visitantes talleres e itinerarios científicos y de naturaleza. Hay de todo tipo y para todas las edades, pero están básicamente enfocados a los niños. Además de visitarlo, también se puede pasar allí una o más noches, y comer. No es nada barato, de hecho es un poco caro, pero la experiencia merece la pena. ¡Todo sea por el medio ambiente!. Hay que reservar con mucha antelación, y está super lleno. Los alrededores son muy bonitos y hay muchas rutas de todo tipo y para todos los niveles. También es agradable visitar los pueblos de la zona, como Son, y los otros de la Vall d’Àneu. Llegue por Sort, continuando hasta Valencia d’Àneu, por la C-28. Hay que seguir esta carretera en dirección a la Vall d’Aran por el Puerto de la Bonaigua, un kilómetro más y coger el desvío hacia Son, subiendo por una carretera estrecha pero aceptable hasta Son y, pasado este pueblo, llegaran a Les Planes de Son.

Vila Joana


Collserola, el gran parc, el pulmó verd de Barcelona és un altre dels nostres indrets desaprofitats. Sovint fem molts kms. per arribar a llocs menys bonics. Collserola té racons bellíssims. Pujant per qualsevol de les tres carreteres que creuen la serra les trobareu: Font groga, Sant Medir, Les Planes, Olorda… Avui us proposem una visita a Vila Joana i el propi centre d’interpretació del Parc Natural de Collserola, que està al costat. Aneu per la Ronda de Dalt fins la sortida de Sarrià i després cerqueu la carretera que puja a Vallvidrera. Les vistes sobre Barcelona són esplèndides. Quant ja baixem cap al Vallès, després d’uns revolts i una mica abans d’arribar al baixador i al berenador de les Planes, trobareu un ample camí de terra a mà dreta. Cal estar atents. Seguiu-lo fins Vila Joana. També podeu aparcar el cotxe a les Planes i pujar des de l’estació del tren. Són 5 minuts. Vila Joana és un museu dedicat a Mossèn Cinto Verdaguer, que hi va morir. Està molt rònec i descuidat, però trobareu que evoca perfectament una casa  d’estiueig burgesa del segle XIX. Aneu després al Centre d’interpretació. Hi ha un bonic audiovisual. Si us agrada potser us animeu a fer un dels circuits marcats. El de la Font de la Budallera és llarg però molt agraït, el del pantà de Vallvidrera no durà més de 20 minuts. Perfecte per passar un matí. Perfecte per recollir més informació sobre la serra i plantejar-vos noves descobertes.

Collserola, el gran parque, el pulmón verde de Barcelona es otro de nuestros lugares desaprovechados. A menudo hacemos muchos kms. para llegar a lugares menos bellos. Collserola tiene rincones bellísimos. Subiendo por cualquiera de las tres carreteras que cruzan la sierra los encontraréis: Font groga, Sant Medir, Las Planas u Olorda… Hoy os proponemos una visita a Vila Joana y al propio centro de interpretación del Parque Natural de Collserola, que está al lado. Vais por la Ronda de dalt hasta la salida de Sarrià y después buscáis la carretera que sube a Vallvidrera. Las vistas sobre Barcelona son espléndidas. Cuánto ya bajamos al Vallès, tras unas curvas y algo antes de llegar al apeadero y al merendero de las Planas, encontraréis un ancho camino de tierra a mano derecha. Hace falta estar un poco atentos. Seguidlo hasta Vila Joana. También podéis aparcar el coche en las Planas y subir desde la estación del tren. Son 5 minutos. Vila Joana es un museo dedicado a Mossèn Cinto Verdaguer, que murió allí. Está muy descuidado, pero encontraréis que evoca perfectamente una casa de veraneo burguesa del siglo XIX. Vais después al Centro de interpretación. Hay un guapo audiovisual. Si os gusta, quizás os animáis a hacer uno de los circuitos marcados. El de la Fuente de la Budallera es largo pero muy agradecido, el del pantano de Vallvidrera no os llevará más de 20 minutos. Perfecto por pasar una mañana. Perfecto por recoger más información sobre la sierra y plantearos nuevas excursiones.

Vall d’Isil


isil.jpg

La vall d’Isil, la primera que recorre la Noguera Pallaresa des del seu naixement al Pla de Beret, és accessible en cotxe des de la Vall d’Aneu, a partir d’Esterri d’Àneu, via Sort, fins força més amunt d’Alòs d’Isil. Tota ella és una petita joia. Al final de la vall, quan ja no es aconsellable anar més amunt sino és en 4×4, el riu es mostra deliciós, i la natura verge. Pels que disfrutin caminant o els que tinguin un bon tot terreny, uns quilòmetres més enllà trobareu el poblet abandonat de Montgarri, avui reconstruït, i l’accés a la Vall d’Aran per Beret, és adir per la porta del darrera. Hi ha moltíssims hotels i restaurants, a tota la vall i a la veïna d’Àneu. Nosaltres hem fet nit al complexe de les Planes de Son, molt sofisticat i modern, un xic car. Ara bé, és una escola de natura amb habitacions i restaurant, que podreu visitar i on fan tallers per infants. Si voleu quelcom més senzill i familiar, molt bé de preu, mireu-vos l’hostal Noguera a Llavorsí o, més lluny, el Sole a la Pobla de Segur.

La Vall d’Isil, la primera que recorre la Noguera Pallaresa desde su nacimiento en el Pla de Beret, es accesible en coche desde Esterri d’Àneu, vía Sort, hasta bastante más arriba de Alòs d’Isil. Toda ella es una pequeña joya. Al final de la Vall, cuando ya no es aconsejable ir más arriba si no es en 4×4, el río se muestra delicioso, y la naturaleza virgen. Para los que disfruten caminando o los que tengan un buen todo terreno, unos kilómetros más allá encontraréis el pueblo abandonado de Montgarri, hoy reconstruido, y el acceso a la Vall d’Aran por Beret, es decir por la puerta trasera. Hay muchísimos hoteles y restaurantes en todo el valle y en la vecina vall d’Àneu. Nosotros hemos dormido en el complejo de Les Planes de Son, muy sofisticado y moderno, una escuela de naturaleza con habitaciones y restaurante, que podrá visitar y donde hacen talleres para niños. Si desea algo más sencillo y familiar, muy bien de precio, vea el hostal la Noguera, en Llavorsí o, más lejos, el Soler en La Pobla de Segur.