Penyíscola, ara tancats, et somniem!

Quan no sabem què fer ni on anar, quan ens deixin sortir del confinament, potser agafem el cotxe i anem cap a Penyíscola. Potser només un cap de setmana. Però la mera passejada per aquesta ciutat murallada, enfilada en la seva penya damunt del mar, omple de serenor l’anima. I si és al pic de l’estiu, millor! La vila blanca marinera, llevantina, valenciana, mediterrània, té unes platges fabuloses!

A Penyíscola hi ha tota mena d’allotjaments i de restaurants. També teniu càmpings ben familiars, hostals ben portats, hotels amb encant i grans complexos sense gaire encant. Hi ha alguns hotels recomanables, un xic més cars, molt recomanables, com l’hotel Don Carlos, molt bé. Però nosaltres seguirem anat al Tio Pepe, perquè creiem que és un bon hotel, però encara un millor restaurant. Us el recomanem!. També ens agrada molt l’hotel Estrella de Mar, no fa gaires anys completament renovat, situat a primera línia de platja, on anàvem quan encara era un pobre hostal. O el Porto Cristo, molt guapo també. Si us agraden les tapes aneu al restaurant Mel de Romer, prop del carrer Major, a tocar de l’església, no ens em mouríem!.

L’endemà, en llevar-vos, feu un tomb amb la llum del dia que neix. Veureu com Penyíscola ensenya una altra cara, més mediterrània encara. Carrers blancs, racons llevantins, mar, sol esbatanant.

Pugeu al castell, visiteu les sales gòtiques on va desafiar el món el Papa LLuna! Albireu l’horitzó des de les muralles, des del far. Baixeu al port a veure arribar la pesca, a mitja tarda. Aneu fins la platja, banyeu-vos en les aigües cristal·lines, i, en acabar la banyada, aneu als restaurants de la vila closa, o prop de la mateixa platja, on dinareu bona teca. Peix fresc, arròs i fideuà. Recomanable.

 

Peñíscola es una fantástica villa medieval que parece flotar sobre el agua azul del mar Mediterráneo. Pasear por sus calles estrechas, blancos, admirar su castillo, las murallas y, como no podía ser de otro modo, bañarse ses en su playa de arena fina, en un mar calmado, caliente, acogedor, plano, sin peligro, es una pura delicia. Una salida familiar muy clara. Para más vendida en el turismo de masas que esté la costa de Castellón, Peñíscola será siempre Peñíscola. A pesar de los hoteles, las discos, los bares y las tiendas de recuerdos … Para que el pueblo antiguo, en medio del mar, dominado por el castillo del Papa Luna conserva todavía algo, incluso bajo el vértigo consumista. quizás serán las calles encalados bajo la luz blanca del Mediterráneo. Quizás su situación, rodeada del mar azul. O su puerto donde llegan los barcos de pesca con el pie fresco, a media tarde. Peñíscola siempre engancha. En Peñíscola hay todo tipo de alojamientos. Camping, hostales, hoteles y grandes complejos. Hoteles recomendables, como el hotel Don Carlos, muy bien. O Tio Pepe, un buen hotel, céntrico y bien de precio, pero aún un mejor restaurante. Os lo recomendamos !. O el hotel Estrella de Mar, renovado, en primera línea de playa, donde íbamos hace muchos años, cuando todavía era un pobre hostal. O el Porto Cristo, muy guapo también. Si os gustan las tapas vaya al restaurante Miel de Romero, en la calle Mayor, junto a la iglesia, no nos me moveríamos!

Penyíscola, revisitada

Quan no sabem què fer agafem el cotxe i anem cap a Penyíscola. De vegades només és un cap de setmana, i hi arribem a l’hora de la posta. La mera passejada per aquesta ciutat murallada, enfilada en la seva penya damunt del mar, mentre es va fent fosc, omple de serenor l’anima. I si és hivern, o primavera, o tardor, encara millor. Però tan li fa que sigui al pic de l’estiu. Està plena de gent i continua tenint àngel, aquesta vila blanca marinera, llevantina, valenciana, mediterrània.

Ara acostumem a anar a sopar, perquè s’hi menja molt bé, i bé de preu, a l’hotel Tio Pepe. I acostumem també a dormir en aquest mateix hotel. És senzill, barat, està net i cèntric. Té bones habitacions familiars no gaire cares. Ens agrada.

I l’endemà, amb la llum del dia omplint fins el darrer racó d’aquest poble encisador, Penyíscola ensenya una altra cara, més mediterrània encara. Els seus carrers blancs, el mar blau, el sol esbatanant, la llum encegadora.

Penyíscola mai ens defrauda. Si us agrada la història podeu visitar i admirar el seu castell, i les muralles, tot plegat és molt evocador. Si us va la platja heu de banyar-vos en aquell mar calmat, calent, acollidor, pla, sense perill, que és una pura delícia. Aquesta és una sortida familiar molt clara. Malgrat la gentada, els hotels de cadena, les discos atronadores, els bars de copes i les botigues de records… Perquè el poble antic, clavat al mig del mar, dominat pel magnífic castell del Papa Lluna triomfa per damunt del vertigen consumista. Aneu al port quan arriben les barques de pesca amb el peix fresc, a mitja tarda. Si el Tio Pepe no us fa prou el pes, no us amoïneu. A Penyíscola hi ha tota mena d’allotjaments. Càmping ben familiars, hostals ben portats, hotels amb encant i grans complexos sense gaire encant. Hi ha alguns hotels recomanables, un xic més cars, com ara l’hotel Don Carlos, molt bé. Però nosaltres seguirem anat al Tio Pepe, perquè creiem que és un bon hotel, però encara un millor restaurant. Us el recomanem!. També ens agrada molt l’hotel Estrella de Mar, no fa gaires anys completament renovat, situat a primera línia de platja, on anàvem quan encara era un pobre hostal. O el Porto Cristo, molt guapo també. Si us agraden les tapes aneu al restaurant Mel de Romer, prop del carrer Major, a tocar de l’església, no ens em mouríem!.

Peñíscola es una fantástica villa medieval que parece flotar sobre el agua azul del mar Mediterráneo. Pasear por sus calles estrechas, blancos, admirar su castillo, las murallas y, como no podía ser de otro modo, bañarse ses en su playa de arena fina, en un mar calmado, caliente, acogedor, plano, sin peligro, es una pura delicia. Una salida familiar muy clara. Para más vendida en el turismo de masas que esté la costa de Castellón, Peñíscola será siempre Peñíscola. A pesar de los hoteles, las discos, los bares y las tiendas de recuerdos … Para que el pueblo antiguo, en medio del mar, dominado por el castillo del Papa Luna conserva todavía algo, incluso bajo el vértigo consumista. quizás serán las calles encalados bajo la luz blanca del Mediterráneo. Quizás su situación, rodeada del mar azul. O su puerto donde llegan los barcos de pesca con el pie fresco, a media tarde. Peñíscola siempre engancha. En Peñíscola hay todo tipo de alojamientos. Camping, hostales, hoteles y grandes complejos. Hoteles recomendables, como el hotel Don Carlos, muy bien. O Tio Pepe, un buen hotel, céntrico y bien de precio, pero aún un mejor restaurante. Os lo recomendamos !. O el hotel Estrella de Mar, renovado, en primera línea de playa, donde íbamos hace muchos años, cuando todavía era un pobre hostal. O el Porto Cristo, muy guapo también. Si os gustan las tapas vaya al restaurante Miel de Romero, en la calle Mayor, junto a la iglesia, no nos me moveríamos!

Peníscola de nou

Peníscola és una fantàstica vila medieval que sembla surar damunt l’aigua blava del mar Mediterrani. Passejar pels seus carrers estrets, blancs, admirar el seu castell, i les muralles, és molt evocador. Banyar-ses en la seva platja de sorra fina, en un mar calmat, calent, acollidor, pla, sense perill, és una pura delícia. Una sortida familiar molt clara. Per més venuda al turisme de masses que estigui la costa de Castelló, Peníscola serà sempre Peníscola. Malgrat els hotels, les discos, els bars i les botigues de records… Perquè el poble antic, al mig del mar, dominat pel castell del Papa Lluna conserva encara alguna cosa, fins i tot sota el vertigen consumista. Ens agrada el seu port on arriben les barques de pesca amb el peu fresc, a mitja tarda. Penyíscola sempre enganxa. A Penyíscola hi ha tota mena d’allotjaments. Càmping, hostals, hotels i grans complexos. Hotels recomanables, com ara l’hotel Don Carlos, molt bé. O el Tio Pepe, un bon hotel, cèntric i bé de preu, però encara un millor restaurant. Us el recomanem!. O l’hotel Estrella de Mar, renovat, a primera línia de platja, on anàvem fa molts anys, quan encara era un pobre hostal. O el Porto Cristo, molt guapo també. Si us agraden les tapes aneu al restaurant Mel de Romer, al carrer Major, a tocar de l’església, no ens em mouríem!.

Peñíscola es una fantástica villa medieval que parece flotar sobre el agua azul del mar Mediterráneo. Pasear por sus calles estrechas, blancos, admirar su castillo, las murallas y, como no podía ser de otro modo, bañarse ses en su playa de arena fina, en un mar calmado, caliente, acogedor, plano, sin peligro, es una pura delicia. Una salida familiar muy clara. Para más vendida en el turismo de masas que esté la costa de Castellón, Peñíscola será siempre Peñíscola. A pesar de los hoteles, las discos, los bares y las tiendas de recuerdos … Para que el pueblo antiguo, en medio del mar, dominado por el castillo del Papa Luna conserva todavía algo, incluso bajo el vértigo consumista. quizás serán las calles encalados bajo la luz blanca del Mediterráneo. Quizás su situación, rodeada del mar azul. O su puerto donde llegan los barcos de pesca con el pie fresco, a media tarde. Peñíscola siempre engancha. En Peñíscola hay todo tipo de alojamientos. Camping, hostales, hoteles y grandes complejos. Hoteles recomendables, como el hotel Don Carlos, muy bien. O Tio Pepe, un buen hotel, céntrico y bien de precio, pero aún un mejor restaurante. Os lo recomendamos !. O el hotel Estrella de Mar, renovado, en primera línea de playa, donde íbamos hace muchos años, cuando todavía era un pobre hostal. O el Porto Cristo, muy guapo también. Si os gustan las tapas vaya al restaurante Miel de Romero, en la calle Mayor, junto a la iglesia, no nos me moveríamos !.

 

Les Falles de l’Alta Ribagorça

De nou arriba un Sant Joan, a finals de juny, el solstici d’estiu, en cap de setmana, arriba el temps de les fogueres. Us volem proposar un viatge familiar, aquest dissabte 17 de juny, a Durró, a la Vall de Boí, magnífica. O aprofitant la setmana de Sant Joan, que aquest any és dissabte, o qualsevol altre cap de setmana de juliol, per anar a gaudir de les falles i les fogueres del Pirineu. Ha estat declarada a París com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Podeu anar, per exemple, a la comarca de l’Alta Ribagorça on, a l’esplèndida Vall de Boí, tenen falles des de mitjans de juny fins ben entrat el juliol. Unes boniques i antiquíssimes baixades de Falles. Un ritual antic, ancestral, de culte al foc, a la vida que reneix, a l’estiu. Els joves, i ara també els infants, pugen dalt la muntanya, encenen grans fogueres i carreguen les falles, troncs d’arbre, com torxes, a l’esquena i les baixen fins al poble. Amb elles s’encén a baix una altra foguera. La gent hi balla al voltant, canta, riu, i s’enamora en aquesta nit de Sant Joan, màgica, renovadora, vital, única, irrepetible. És un crit de la terra, des de la nit dels temps, una benedicció pagana que omple de llum i joia els cors. Arribeu-vos aquest diumenge proper, o per Sant Joan a la Vall de Boí per viure-les en directe. Escolliu el poble, el cap de setmana i pugeu a disfrutar-les. Durro, com ja us hem dit, les fa aquest proper dissabte 17 de juny de 2017. El poble de Boí, ho fa el 23 de juny, per la verbena, com Casós, Pont de Suert i Vilaller. El 24 de juny, Sant Joan ho fa Senet. L’1 de juliol serà a Barruera, el 7 de juliol de 2017 a Erill la Vall, el 14 de juliol, el poblet de Taüll, i tancarà Llesp el 22 de juliol. No us preocupeu. Si voleu passar uns dies a l’estiu en aquestes terres beneïdes pels Déus, podeu trobar lloc on dormir i menjar  a  la Vall de Boi fàcilment. Contra el que podríeu pensar, no és cap problema. Hi ha molts hotels, cases rurals, càmpings i restaurants molt bons, i tots molts familiars. A Vilaller podeu dinar a la Fonda Mas. A nosaltres en agrada allotjar-nos en establiments familiars de primera, com ara el Farré d’Avall, molt recomanable, o Casa Peiró, també familiar i molt bonic. A l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, estareu molt bé, com també us agradarà l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà.  A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques, i tot un complexe d’hotels a la vostra disposició: l’estació d’esquí Boí-Taüll. Com a apartaments rurals Ca de Martí és fantàstic. A Pont de Suert hi ha l’hotel Mestre, senzillet. No us perdeu les falles a l’Alta Ribaçorça!.

San Juan, junio, solsticio, tiempo de hogueras. De hogueras que se hacen a todos nuestros pueblos, villas y ciudades. Pero lo cierto es que, cuanto más al norte, más se hacen. Más tradición. Y cuanto más en montaña, más hay. El paroxismo total del fuego tiene lugar en el Pirineo. Ya hemos hablado en este blog de las fallas en Isil, reconocidas mundialmente. Pero todos los valles de la cordillera Pirenaica veneran la noche de San Juan, la noche mágica, y se llenan de fuego. Hoy queremos hablaros de la comarca de la Alta Ribagorça, en concreto del Valle de Boí. Allí tienen lugar, desde mediados de junio hasta bien entrado julio, unas antiquísimas bajadas de Fallas. Imaginamos que se trata de un ritual de culto al fuego, de culto al verano, al solsticio. El ritual es siempre el mismo, año tras año. Los jóvenes, y ahora también los niños, suben a una montaña que domine el pueblo. Allí se enciende una gran hoguera donde se prenden las antorchas, o fallas, troncos de árbol, leños, o ramas. Una vez el fuego está vivo, se cargan las fallas en la espalda y las bajan hasta el pueblo. Allí se enciende otra hoguera. La gente baila, canta, ríe, y se enamora. Viven la noche de San Juan, única, irrepetible. A veces el fuego, llevado por las antorchas, se extiende por las calles de la villa, corre por las casas, llena de luz la noche. Como una bendición pagana. Si nunca habeis visto una bajada de Fallas, no podeis dejar de subir hasta la Vall de Boí para vivirla en directo. Los pueblos que suelen bajar fallas son: Durro, en el valle mismo, Senet, ya cerca del túnel de Vielha, Barruera y Boí, la capital, Pont de Suert, Vilaller, en mitad de la Alta Ribagorça. Casós, Erill la Vall y Taüll, con su románico maravilloso, y Llesp. Elijan el pueblo, el fin de semana y suban a disfrutar de las verbenas falleras del verano. En muchos lugares la bajada de las fallas va ligada a fiestas mayores, sobre todo en julio. En otros, a la mismísima verbena de San Juan. Dormir y comer en el Valle de Boi no es ningún problema. Este paraíso montañoso tiene hoteles, casas rurales y restaurantes muy buenos, muchos familiares. También tenéis los del complejo de esquí Boí-Taüll. Nosotros dormimos en el hotel Pey: habitaciones familiares y comida de toda la vida.

Pica-Pica al Turó de l’Enric

La Morera és un barri de Badalona. Està situat cap a la muntanya, camí de l’Hospital General de Can Ruti, a tocar de Pomar, i al costat de Bufalà. Des de fa anys la gent d’aquest barri, i dels barris veïns te en marxa una reivindicació per aconseguir salvar el Turó de l’Enric, un espai oblidat i degradat durant anys on ara hi volen fer un supermercat. Aquest diumenge 29 de gener de 2017 hi ha una activitat familiar organitzada pel col·lectiu Salvem el Turó de l’Enric, en concret un pica-pica, amb vermouth, música, jocs pels infants, passejades de natura… a partir de quarts d’una del matí. Serà una activitat gratuïta d’accés lliure a tothom. Per a més informació sobre el grup organitzador mireu el facebook del salvemelturodelenric. Arribareu a Badalona, amb el tren de la línia C-1. L’estació queda al centre i caldrà agafar un bus a la mateixa estació. Possible igualment agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona, que us deixa al barri veï de Pomar, o a l’entrada de la Morera, just a la gasolinera. O el metro de la línia 2, la lila, fins parada final: Pompeu Fabra. D’allà de nou cal agafar un bús: B27, B3, B4, B25… B8… Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Nord, i preneu en direcció muntanya, cap a Can Ruti. Si veniu per la B-20, llavors haureu de baixar cap al mar. Fàcil aparcament. Animeu-vos!.

La Morera es un barrio de Badalona. Está situado hacia la montaña, camino del Hospital General de Can Ruti, junto a Pomar, y junto a Bufalà. Desde hace años la gente de este barrio reivindica la remodelación y limpieza del Turó de l’Enric, una pequeña elevación abandonada durante años. Este domingo 29 de enero de 2017 hay allí una actividad familiar: pica-pica, juegos… Podeis llegar con la línea C-1 de trenes. La estación queda en el centro y habrá que coger un bus en la misma estación. Posible igualmente coger el bus B-25 desde la plaza Urquinaona, que llega al barrio vecino de Pomar, o bién bajar en la entrada de la Morera, justo en la gasolinera. O el metro de la línea 2, la lila, hasta parada final: Pompeu Fabra. De allí de nuevo hay que coger un autobús: B27, B3, B4, B25 … B8 … Si venís en coche, seguid la C-32 hasta la salida Badalona Norte, y tomar en dirección montaña, hacia Can Ruti. Si venís por la B-20, entonces tendréis que bajar hacia el mar. Fácil aparcamiento. ¡Animaros!.

Caga tió al Turó de l’Enric

La Morera és un barri de Badalona. Està situat cap a la muntanya, camí de l’Hospital General de Can Ruti, a tocar de Pomar, i al costat de Bufalà. Des de fa anys la gent d’aquest barri, i dels barris veïns te en marxa una reivindicació per aconseguir salvar el Turó de l’Enric, un espai oblidat i degradat durant anys on ara hi volen fer un supermercat. Aquest diumenge 27 de novembre hi ha una activitat familiar organitzada pel col·lectiu Salvem el Turó de l’Enric, en concret un taller d’imans de nevera, a partir de les 11 del matí, un conte del tió, i la tradicional cagada del tió, a les 12 hores. Finalitzarà amb una mega selfie de tots plegats. Serà una activitat gratuïta d’accés lliure a tothom. Per a més informació sobre el grup organitzador mireu el facebook del salvemelturodelenric. Arribareu a Badalona, amb el tren de la línia C-1. L’estació queda al centre i caldrà agafar un bus a la mateixa estació. Possible igualment agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona, que us deixa al barri veï de Pomar, o a l’entrada de la Morera, just a la gasolinera. O el metro de la línia 2, la lila, fins parada final: Pompeu Fabra. D’allà de nou cal agafar un bús: B27, B3, B4, B25… B8… Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Nord, i preneu en direcció muntanya, cap a Can Ruti. Si veniu per la B-20, llavors haureu de baixar cap al mar. Fàcil aparcament. Animeu-vos!.

La Morera es un barrio de Badalona. Está situado hacia la montaña, camino del Hospital General de Can Ruti, junto a Pomar, y junto a Bufalà. Desde hace años la gente de este barrio reivindica la remodelación y limpieza del Turó de l’Enric, una pequeña elevación abandonada durante años. Este 24 de diciembre hay una actividad familiar: un taller de imanes de nevera, cuentacuentos y cagatió. Podeis llegar con la línea C-1 de trenes. La estación queda en el centro y habrá que coger un bus en la misma estación. Posible igualmente coger el bus B-25 desde la plaza Urquinaona, que llega al barrio vecino de Pomar, o bién bajar en la entrada de la Morera, justo en la gasolinera. O el metro de la línea 2, la lila, hasta parada final: Pompeu Fabra. De allí de nuevo hay que coger un autobús: B27, B3, B4, B25 … B8 … Si venís en coche, seguid la C-32 hasta la salida Badalona Norte, y tomar en dirección montaña, hacia Can Ruti. Si venís por la B-20, entonces tendréis que bajar hacia el mar. Fácil aparcamiento. ¡Animaros!.

Concert i rua de Nadal a La Morera

Aquest cap de setmana al barri de La Morera de Badalona s’organitza una rua i un concert benèfic, amb l’objectiu de dinamitzar la vida al barri i generar un ambient nadalenc. L’activitat principal serà una rua que se celebrarà el dissabte 17 de desembre de 2016 a les 10,30 del matí, i que serà encapçalada pel Pare Noel en persona. El lloc d’inici de l’itinerari serà el Carrer Jaume I el Conqueridor, i la rua recorrerà els carrers principals del barri per finalitzar al mateix punt d’origen. Un cop allà, els infants podran lliurar la seva carta de desitjos al Pare Noel i fer-se fotos amb ell i els seus amics. A més a més, podran fer cagar el Tió, que els obsequiarà amb caramels. El diumenge 18 de desembre de 2016, el músic Manuel Fernández presentarà el seu tercer disc “Una Navidad para Tod@s”. El concert benèfic tindrà lloc a la gran sala central de l’Escola Salvador Espriu a les 17:30 hores de la tarda. Tots els beneficis del concert, aniran destinats als nens i nenes del Sahara a través de l’entitat Esabar saharaui Badalona Cooperación. L’escola Salvador Espriu de Badalona està situada al barri de la Morera de la ciutat de Badalona, al carrer de la Reina Elisenda, 2. La sala central és un immens espai que molts teatres i sales de concert envejarien. Arribareu al barri de la Morera, i a l’escola Salvador Espriu sortint a la sortida Badalona Nord de l’autopista C-31, i anat en direcció Mollet, cap a muntanya. A la primera rotonda gireu. Passareu al costat de l’escola. Aparcament fàcil. Si veniu per la pota nord, per la C-32, des del nús de la Trinitat, o des del Maresme, sortiu a la sortida de Mollet també, però agafeu ara en direcció Badalona, cap al mar. A gran rotonda, on hi ha els mossos d’esquadra, aneu cap a muntanya. O aparqueu per allà i pregunteu. Si veniu amb transport públic us recomanem el metro i el bus B-27, que va a l’Hospital de Can Ruti. Parada La Morera. No serà una gran rua, ni un concert de masses, però si veniu us ho passareu bé i col·laborareu!.

La escuela Salvador Espriu de Badalona , situada en el barrio de la Morera, en la calle de la Reina Elisenda 2 , acoge este domingo 18 de diciembre de 2016, a las 17:30 horas, un fabuloso concierto benéfico. Y el sábado por la mañana hay una rua por las calles del barrio de la Morera, con batuca y Papa Noel, para acabar haciendo cagar el tió. Actividades sencillas pero interesantes si sois de Badalona. La Morera, y su escuela, el Salvador Espriu, estan saliendo en la salida Badalona Norte de la autopista C -31, y yendo en dirección Mollet , hacia la montaña . En la primera rotonda giren. Aparcamiento fácil . Si vienen por la pata norte , por la C -32 , desde el nudo de la Trinidad , o desde el Maresme , hay que salir en la salida de Mollet también , pero tomen ahora en dirección Badalona , hacia el mar. En la gran rotonda , donde están los mozos de escuadra , vayan hacia la montaña . O aparquen por allí y pregunten. Si vienen en transporte público les recomendamos el metro y el bus B -27 , que va hacia el Hospital de Can Ruti . Parada La Morera .

Caçations

Ha nascut una nova activitat familiar a Catalunya aquest Nadal. Es tracta d’anar al bosc a caçar, en el sentit de recollir, com caçar bolets, un tió de Nadal. Mireu-vos la web on trobareu tota la informació. Pel preu d’un tió de Nadal a qualsevol fira catalana, portareu a casa un tió i gaudireu d’una experiència familiar única i divertida. Es tracta de trobar un tió amagat en un bosc de Catalunya. Són tions de 35 cm de llarg i 15 cm de diàmetre, prou grans doncs, i van guarnits amb barretina i decorats amb cara i ulls. A més el vostre tió portarà un missatge personalitzat pel vostre fill o filla. Podeu anar a cercar el vostre tió a 7 boscos, n’hi ha a Girona, a Tarragona o Barcelona i en espais tan xulos com Montserrat o les Guilleries. Estan geolocalitzats i podeu trobar-los perquè us en donaran les coordenades exacte, i també un mapa en el mòbil, i fins una descripció de com arribar a trobar-lo. Només cal escollir el bosc, fer la reserva, i pagar 34€ per tió, descomptes per grups de 5 o més i també per reserves anticipades. També podreu reservar taula per dinar, si us fa falta, en un restaurant de la zona, concertat, a escollir. Podeu reservar també un menú a preu tancat, i un menú infantil. Aquesta activitat s’obre a partir del dissabte 5 de novembre. Entre un i tres dies abans del dia assenyalat rebreu per correu electrònic un mapa amb la descripció de com trobar el tió i les coordenades GPS. El dia escollit hi haurà el tió esperant-vos a partir de les 11 del matí, al bosc indicat. Si hi hagués algun problema es pot contactar per telèfon el mateix dia amb un responsable. Impossible fallar!. Si plou podreu endarrerir l’activitat a una altra data, però cal avisar, i si no podeu canviar el dia els tions estaran situats molt propers a una zona a cobert de la pluja. Facilitats màximes.

Ha nacido una nueva actividad familiar en Cataluña para esta Navidad. Se trata de ir al bosque a cazar, en el sentido de recoger, como cazar setas, un tizón de Navidad. Consulten la web donde encontrarán toda la información. Por el precio de un tió de Navidad en cualquier feria catalana, llevaréis a casa un tizón y disfrutarán de una experiencia familiar única y divertida. Se trata de encontrar un tizón escondido en un bosque de Cataluña. Son tiones de 35 cm de largo y 15 cm de diámetro, suficientemente grandes pues, y adornados con barretina y decorados con cara y ojos. Además su tió llevará un mensaje personalizado para su hijo o hija. Pueden ir a buscar su tió a 7 bosques, hay en Girona, en Tarragona o Barcelona y en espacios tan chulos como Montserrat o las Guilleries. Están geolocalizados y os darán las coordenadas exactas, y también un mapa en el móvil, y hasta una descripción de cómo llegar a encontrarlo. Sólo hay que escoger el bosque, hacer la reserva, y pagar 34 € por tión, descuentos para grupos de 5 o más y también para reservas anticipadas. También podrá reservar mesa para comer, por si os hace falta, en un restaurante de la zona, concertado, a elegir. Pueden reservar también un menú a precio cerrado, y un menú infantil. Esta actividad se abre a partir del sábado 5 de noviembre. Entre uno y tres días antes del día señalado recibirá por correo electrónico un mapa con la descripción de cómo encontrar el tió y las coordenadas GPS. El día elegido será el tió esperando sesión a partir de las 11 de la mañana, en el bosque indicado. Si hubiera algún problema se puede contactar por teléfono el mismo día con un responsable. Imposible fallar !. Si llueve puede retrasar la actividad a otra fecha, pero hay que avisar, y si no puede cambiar el día los tiones estarán situados muy próximos a una zona a cubierto de la lluvia. Facilidades máximas.

Falles a la Vall de Boí (II)

Us volem recordar que aquest divendres 15 de juliol de 2106 hi ha al bonic poblet de Taüll, a la Vall de Boí, una baixada de falles declarada a París com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. La comarca de l’Alta Ribagorça, a l’esplèndida Vall de Boí, fa falles des de mitjans de juny fins ben entrat el juliol. Unes boniques i antiquíssimes baixades de Falles. Un ritual antic, ancestral, de culte al foc, a la vida que reneix, a l’estiu. Els joves, i ara també els infants, pugen dalt la muntanya, encenen grans fogueres i carreguen les falles, troncs d’arbre, com torxes, a l’esquena i les baixen fins al poble. Amb elles s’encén a baix una altra foguera. La gent hi balla al voltant, canta, riu, i s’enamora en aquesta nit màgica, renovadora, vital, única, irrepetible. És un crit de la terra, des de la nit dels temps, una benedicció pagana que omple de llum i joia els cors. Arribeu-vos aquest divendres 15 a Taüll, és festa major!, o el dissabte 23 a Llesp, per viure-les en directe. Escolliu el poble, el cap de setmana i pugeu a disfrutar-les. I l’endemà, aprofiteu per voltar per la natura meravellosa del Pirineu. Per veure les esglésies romàniques, declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat: Taüll, Boí, Erill la Vall… Agafeu un jeep i arribeu-vos fins el Parc Nacional d’Aigüestortes. Si voleu passar uns dies a l’estiu en aquestes terres beneïdes pels Déus, podeu trobar lloc on dormir i menjar  a  la Vall de Boi fàcilment. Contra el que podríeu pensar, no és cap problema. Hi ha molts hotels, cases rurals, càmpings i restaurants molt bons, i tots molts familiars. A Vilaller podeu dinar a la Fonda Mas. A nosaltres en agrada allotjar-nos en establiments familiars de primera, com ara el Farré d’Avall, molt recomanable, o Casa Peiró, també familiar i molt bonic. A l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, estareu molt bé, com també us agradarà l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà.  A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques, i tot un complexe d’hotels a la vostra disposició: l’estació d’esquí Boí-Taüll. Com a apartaments rurals Ca de Martí és fantàstic. A Pont de Suert hi ha l’hotel Mestre, senzillet. No us perdeu les falles a l’Alta Ribaçorça!.

San Juan, junio, solsticio, tiempo de hogueras. De hogueras que se hacen a todos nuestros pueblos, villas y ciudades. Pero lo cierto es que, cuanto más al norte, más se hacen. Más tradición. Y cuanto más en montaña, más hay. El paroxismo total del fuego tiene lugar en el Pirineo. Ya hemos hablado en este blog de las fallas en Isil, reconocidas mundialmente. Pero todos los valles de la cordillera Pirenaica veneran la noche de San Juan, la noche mágica, y se llenan de fuego. Hoy queremos hablaros de la comarca de la Alta Ribagorça, en concreto del Valle de Boí. Allí tienen lugar, desde mediados de junio hasta bien entrado julio, unas antiquísimas bajadas de Fallas. Imaginamos que se trata de un ritual de culto al fuego, de culto al verano, al solsticio. El ritual es siempre el mismo, año tras año. Los jóvenes, y ahora también los niños, suben a una montaña que domine el pueblo. Allí se enciende una gran hoguera donde se prenden las antorchas, o fallas, troncos de árbol, leños, o ramas. Una vez el fuego está vivo, se cargan las fallas en la espalda y las bajan hasta el pueblo. Allí se enciende otra hoguera. La gente baila, canta, ríe, y se enamora. Viven la noche de San Juan, única, irrepetible. A veces el fuego, llevado por las antorchas, se extiende por las calles de la villa, corre por las casas, llena de luz la noche. Como una bendición pagana. Si nunca habeis visto una bajada de Fallas, no podeis dejar de subir hasta la Vall de Boí para vivirla en directo. Los pueblos que suelen bajar fallas son: Durro, en el valle mismo, Senet, ya cerca del túnel de Vielha, Barruera y Boí, la capital, Pont de Suert, Vilaller, en mitad de la Alta Ribagorça. Casós, Erill la Vall y Taüll, con su románico maravilloso, y Llesp. Elijan el pueblo, el fin de semana y suban a disfrutar de las verbenas falleras del verano. En muchos lugares la bajada de las fallas va ligada a fiestas mayores, sobre todo en julio. En otros, a la mismísima verbena de San Juan. Dormir y comer en el Valle de Boi no es ningún problema. Este paraíso montañoso tiene hoteles, casas rurales y restaurantes muy buenos, muchos familiares. También tenéis los del complejo de esquí Boí-Taüll. Nosotros dormimos en el hotel Pey: habitaciones familiares y comida de toda la vida.

Falles a la Vall de Boí

De nou arriba un Sant Joan, a finals de juny, el solstici d’estiu, en cap de setmana, arriba el temps de les fogueres. Us volem proposar un viatge familiar, aquest diumenge 19 de juny a Durró, a la Vall de Boí, magnífica. O aprofitant la setmana de Sant Joan, que aquest any és pont perquè és divendres, o qualsevol altre cap de setmana de juliol, per anar a gaudir de les falles i les fogueres del Pirineu. A més la festa de les falles, que se celebra en 63 pobles dels Pirineus i Pre-Pirineus, 34 del sud de França, 17 a Catalunya, 9 d’Aragó i 3 d’Andorra ha estat declarada a París com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Per exemple, a la comarca de l’Alta Ribagorça, a l’esplèndida Vall de Boí, tenen falles des de mitjans de juny fins ben entrat el juliol. Unes boniques i antiquíssimes baixades de Falles. Un ritual antic, ancestral, de culte al foc, a la vida que reneix, a l’estiu. Els joves, i ara també els infants, pugen dalt la muntanya, encenen grans fogueres i carreguen les falles, troncs d’arbre, com torxes, a l’esquena i les baixen fins al poble. Amb elles s’encén a baix una altra foguera. La gent hi balla al voltant, canta, riu, i s’enamora en aquesta nit de Sant Joan, màgica, renovadora, vital, única, irrepetible. És un crit de la terra, des de la nit dels temps, una benedicció pagana que omple de llum i joia els cors. Arribeu-vos aquest diumenge proper, o per Sant Joan a la Vall de Boí per viure-les en directe. Escolliu el poble, el cap de setmana i pugeu a disfrutar-les. Durro, com ja us hem dit, les fa aquest proper diumenge 19 de juny de 2016. El poble de Boí, el divendres 24 de juny. Barruera el diumenge 3 de juliol. Erill el dissabte 9 de juliol i Taull, el dissabte 16 de juliol. I l’endemà, aprofiteu per voltar per la natura meravellosa del Pirineu. Per veure les esglésies romàniques, declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat: Taüll, Boí, Erill la Vall… Agafeu un jeep i arribeu-vos fins el Parc Nacional d’Aigüestortes. També podeu podeu anar a les revetlles de Sant Joan del Pont de Suert i Vilaller. O pujar a la festa major de Boí, per Sant Joan també. O a principis de juliol, a la festa Major d’Erill la Vall.  I a mitjans de juliol podeu anar a la Festa Major de Taüll. I encara, a finals de juliol la Festa Major de Llesp i de Barruera. No us preocupeu. Si voleu passar uns dies a l’estiu en aquestes terres beneïdes pels Déus, podeu trobar lloc on dormir i menjar  a  la Vall de Boi fàcilment. Contra el que podríeu pensar, no és cap problema. Hi ha molts hotels, cases rurals, càmpings i restaurants molt bons, i tots molts familiars. A Vilaller podeu dinar a la Fonda Mas. A nosaltres en agrada allotjar-nos en establiments familiars de primera, com ara el Farré d’Avall, molt recomanable, o Casa Peiró, també familiar i molt bonic. A l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, estareu molt bé, com també us agradarà l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà.  A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques, i tot un complexe d’hotels a la vostra disposició: l’estació d’esquí Boí-Taüll. Com a apartaments rurals Ca de Martí és fantàstic. A Pont de Suert hi ha l’hotel Mestre, senzillet. No us perdeu les falles a l’Alta Ribaçorça!.

San Juan, junio, solsticio, tiempo de hogueras. De hogueras que se hacen a todos nuestros pueblos, villas y ciudades. Pero lo cierto es que, cuanto más al norte, más se hacen. Más tradición. Y cuanto más en montaña, más hay. El paroxismo total del fuego tiene lugar en el Pirineo. Ya hemos hablado en este blog de las fallas en Isil, reconocidas mundialmente. Pero todos los valles de la cordillera Pirenaica veneran la noche de San Juan, la noche mágica, y se llenan de fuego. Hoy queremos hablaros de la comarca de la Alta Ribagorça, en concreto del Valle de Boí. Allí tienen lugar, desde mediados de junio hasta bien entrado julio, unas antiquísimas bajadas de Fallas. Imaginamos que se trata de un ritual de culto al fuego, de culto al verano, al solsticio. El ritual es siempre el mismo, año tras año. Los jóvenes, y ahora también los niños, suben a una montaña que domine el pueblo. Allí se enciende una gran hoguera donde se prenden las antorchas, o fallas, troncos de árbol, leños, o ramas. Una vez el fuego está vivo, se cargan las fallas en la espalda y las bajan hasta el pueblo. Allí se enciende otra hoguera. La gente baila, canta, ríe, y se enamora. Viven la noche de San Juan, única, irrepetible. A veces el fuego, llevado por las antorchas, se extiende por las calles de la villa, corre por las casas, llena de luz la noche. Como una bendición pagana. Si nunca habeis visto una bajada de Fallas, no podeis dejar de subir hasta la Vall de Boí para vivirla en directo. Los pueblos que suelen bajar fallas son: Durro, en el valle mismo, Senet, ya cerca del túnel de Vielha, Barruera y Boí, la capital, Pont de Suert, Vilaller, en mitad de la Alta Ribagorça. Casós, Erill la Vall y Taüll, con su románico maravilloso, y Llesp. Elijan el pueblo, el fin de semana y suban a disfrutar de las verbenas falleras del verano. En muchos lugares la bajada de las fallas va ligada a fiestas mayores, sobre todo en julio. En otros, a la mismísima verbena de San Juan. Dormir y comer en el Valle de Boi no es ningún problema. Este paraíso montañoso tiene hoteles, casas rurales y restaurantes muy buenos, muchos familiares. También tenéis los del complejo de esquí Boí-Taüll. Nosotros dormimos en el hotel Pey: habitaciones familiares y comida de toda la vida.

Falles a LLesp

A la comarca de l’Alta Ribagorça, a l’esplèndida Vall de Boí. Allà tenen lloc, des de mitjans de juny fins ben entrat el juliol, unes antiquíssimes baixades de Falles. Un ritual antic, ancestral, de culte al foc, a la vida que reneix, a l’estiu. Els joves, i ara també els infants, pugen dalt la muntanya, encenen grans fogueres i carreguen les falles, troncs d’arbre, com torxes, a l’esquena i les baixen fins al poble. Amb elles s’encen a baix una altra foguera. La gent hi balla al voltant, canta, riu, i s’enamora en aquesta nit de Sant Joan, màgica, renovadora, vital, única, irrepetible. És un crit de la terra, des de la nit dels temps, una benedicció pagana que omple de llum i joia els cors. Només en queda una de possibilitat de veure-les!. Arribeu-vos a la Vall de Boí per viure-les en directe. Serà a Llesp el dia 25 de juliol. Sempre a la nit, ben fosc, sobre les 10 els petits i a les 11 els grans. I l’endemà, aprofiteu per voltar per la natura maravellosa del Pirineu. Per veure les esglésies romàniques, declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat: Taüll, Boí, Erill la Vall… Agafeu un jeep i arribeu-vos fins el Parc Nacional d’Aigüestortes. També podeu podeu anar a les revetlles de Sant Joan del Pont de Suert i Vilaller. O pujar a la festa major de Boí, per Sant Joan també. O a principis de juliol, a la festa Major d’Erill la Vall.  I a mitjans de juliol podeu anar a la Festa Major de Taüll. I encara, a finals de juliol la Festa Major de Llesp i de Barruera. No us preocupeu. Si voleu passar uns dies a l’estiu en aquestes terres beneïdes pels Déus, podeu trobar lloc on dormir i menjar  a  la Vall de Boi fàcilment. Contra el que podríeu pensar, no és cap problema. Hi ha molts hotels, cases rurals, càmpings i restaurants molt bons, i tots molts familiars. A Vilaller podeu dinar a la Fonda Mas. A nosaltres en agrada allotjar-nos en establiments familiars de primera, com ara el Farré d’Avall, molt recomanable, o Casa Peiró, també familiar i molt bonic. A l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, estareu molt bé, com també us agradarà l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà.  A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques, i tot un complexe d’hotels a la vostra disposició: l’estació d’esquí Boí-Taüll. Com a apartaments rurals Ca de Martí és fantàstic. A Pont de Suert hi ha l’hotel Mestre, senzillet. No us perdeu les falles a l’Alta Ribaçorça!.

San Juan, junio, solsticio, tiempo de hogueras. De hogueras que se hacen a todos nuestros pueblos, villas y ciudades. Pero lo cierto es que, cuanto más al norte, más se hacen. Más tradición. Y cuanto más en montaña, más hay. El paroxismo total del fuego tiene lugar en el Pirineo. Ya hemos hablado en este blog de las fallas en Isil, reconocidas mundialmente. Pero todos los valles de la cordillera Pirenaica veneran la noche de San Juan, la noche mágica, y se llenan de fuego. Hoy queremos hablaros de la comarca de la Alta Ribagorça, en concreto del Valle de Boí. Allí tienen lugar, desde mediados de junio hasta bien entrado julio, unas antiquísimas bajadas de Fallas. Imaginamos que se trata de un ritual de culto al fuego, de culto al verano, al solsticio. El ritual es siempre el mismo, año tras año. Los jóvenes, y ahora también los niños, suben a una montaña que domine el pueblo. Allí se enciende una gran hoguera donde se prenden las antorchas, o fallas, troncos de árbol, leños, o ramas. Una vez el fuego está vivo, se cargan las fallas en la espalda y las bajan hasta el pueblo. Allí se enciende otra hoguera. La gente baila, canta, ríe, y se enamora. Viven la noche de San Juan, única, irrepetible. A veces el fuego, llevado por las antorchas, se extiende por las calles de la villa, corre por las casas, llena de luz la noche. Como una bendición pagana. Si nunca habeis visto una bajada de Fallas, no podeis dejar de subir hasta la Vall de Boí para vivirla en directo. Los pueblos que suelen bajar fallas son: Durro, en el valle mismo, Senet, ya cerca del túnel de Vielha, Barruera y Boí, la capital, Pont de Suert, Vilaller, en mitad de la Alta Ribagorça. Casós, Erill la Vall y Taüll, con su románico maravilloso, y Llesp. Elijan el pueblo, el fin de semana y suban a disfrutar de las verbenas falleras del verano. En muchos lugares la bajada de las fallas va ligada a fiestas mayores, sobre todo en julio. En otros, a la mismísima verbena de San Juan. Dormir y comer en el Valle de Boi no es ningún problema. Este paraíso montañoso tiene hoteles, casas rurales y restaurantes muy buenos, muchos familiares. También tenéis los del complejo de esquí Boí-Taüll. Nosotros dormimos en el hotel Pey: habitaciones familiares y comida de toda la vida.

Continuen les falles de la Ribagorça

A finals de juny és temps de falles i fogueres del Pirineu. A la comarca de l’Alta Ribagorça, a l’esplèndida Vall de Boí. Allà tenen lloc, des de mitjans de juny fins ben entrat el juliol, unes antiquíssimes baixades de Falles. Un ritual antic, ancestral, de culte al foc, a la vida que reneix, a l’estiu. Els joves, i ara també els infants, pugen dalt la muntanya, encenen grans fogueres i carreguen les falles, troncs d’arbre, com torxes, a l’esquena i les baixen fins al poble. Amb elles s’encen a baix una altra foguera. La gent hi balla al voltant, canta, riu, i s’enamora en aquesta nit de Sant Joan, màgica, renovadora, vital, única, irrepetible. És un crit de la terra, des de la nit dels temps, una benedicció pagana que omple de llum i joia els cors. Arribeu-vos per Sant Joan a la Vall de Boí per viure-les en directe. Escolliu el poble, el cap de setmana i pugeu a disfrutar-les. Durró serà el 13 de juny, Senet serà el 20 de juny. Boí, Casós, Pont de Suert, i Vilaller el 23 de juny. Barruera el 27 de juny. Erill la Vall el 10 de juliol, Taüll el 17 de juliol i Llesp el 25. Sempre a la nit, ben fosc, sobre les 10 els petits i a les 11 els grans. I l’endemà, aprofiteu per voltar per la natura maravellosa del Pirineu. Per veure les esglésies romàniques, declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat: Taüll, Boí, Erill la Vall… Agafeu un jeep i arribeu-vos fins el Parc Nacional d’Aigüestortes. També podeu podeu anar a les revetlles de Sant Joan del Pont de Suert i Vilaller. O pujar a la festa major de Boí, per Sant Joan també. O a principis de juliol, a la festa Major d’Erill la Vall.  I a mitjans de juliol podeu anar a la Festa Major de Taüll. I encara, a finals de juliol la Festa Major de Llesp i de Barruera. No us preocupeu. Si voleu passar uns dies a l’estiu en aquestes terres beneïdes pels Déus, podeu trobar lloc on dormir i menjar  a  la Vall de Boi fàcilment. Contra el que podríeu pensar, no és cap problema. Hi ha molts hotels, cases rurals, càmpings i restaurants molt bons, i tots molts familiars. A Vilaller podeu dinar a la Fonda Mas. A nosaltres en agrada allotjar-nos en establiments familiars de primera, com ara el Farré d’Avall, molt recomanable, o Casa Peiró, també familiar i molt bonic. A l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, estareu molt bé, com també us agradarà l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà.  A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques, i tot un complexe d’hotels a la vostra disposició: l’estació d’esquí Boí-Taüll. Com a apartaments rurals Ca de Martí és fantàstic. A Pont de Suert hi ha l’hotel Mestre, senzillet. No us perdeu les falles a l’Alta Ribaçorça!.

San Juan, junio, solsticio, tiempo de hogueras. De hogueras que se hacen a todos nuestros pueblos, villas y ciudades. Pero lo cierto es que, cuanto más al norte, más se hacen. Más tradición. Y cuanto más en montaña, más hay. El paroxismo total del fuego tiene lugar en el Pirineo. Ya hemos hablado en este blog de las fallas en Isil, reconocidas mundialmente. Pero todos los valles de la cordillera Pirenaica veneran la noche de San Juan, la noche mágica, y se llenan de fuego. Hoy queremos hablaros de la comarca de la Alta Ribagorça, en concreto del Valle de Boí. Allí tienen lugar, desde mediados de junio hasta bien entrado julio, unas antiquísimas bajadas de Fallas. Imaginamos que se trata de un ritual de culto al fuego, de culto al verano, al solsticio. El ritual es siempre el mismo, año tras año. Los jóvenes, y ahora también los niños, suben a una montaña que domine el pueblo. Allí se enciende una gran hoguera donde se prenden las antorchas, o fallas, troncos de árbol, leños, o ramas. Una vez el fuego está vivo, se cargan las fallas en la espalda y las bajan hasta el pueblo. Allí se enciende otra hoguera. La gente baila, canta, ríe, y se enamora. Viven la noche de San Juan, única, irrepetible. A veces el fuego, llevado por las antorchas, se extiende por las calles de la villa, corre por las casas, llena de luz la noche. Como una bendición pagana. Si nunca habeis visto una bajada de Fallas, no podeis dejar de subir hasta la Vall de Boí para vivirla en directo. Los pueblos que suelen bajar fallas son: Durro, en el valle mismo, Senet, ya cerca del túnel de Vielha, Barruera y Boí, la capital, Pont de Suert, Vilaller, en mitad de la Alta Ribagorça. Casós, Erill la Vall y Taüll, con su románico maravilloso, y Llesp. Elijan el pueblo, el fin de semana y suban a disfrutar de las verbenas falleras del verano. En muchos lugares la bajada de las fallas va ligada a fiestas mayores, sobre todo en julio. En otros, a la mismísima verbena de San Juan. Dormir y comer en el Valle de Boi no es ningún problema. Este paraíso montañoso tiene hoteles, casas rurales y restaurantes muy buenos, muchos familiares. También tenéis los del complejo de esquí Boí-Taüll. Nosotros dormimos en el hotel Pey: habitaciones familiares y comida de toda la vida.

Les falles de la Ribagorça

De nou arriba un Sant Joan, a finals de juny, el solstici d’estiu, en cap de setmana, arriba el temps de les fogueres. Us volem proposar un viatge familiar, aprofitant que Sant Joan és dissabte, per anar a gaudir de les falles i les fogueres del Pirineu. A la comarca de l’Alta Ribagorça, a l’esplèndida Vall de Boí. Allà tenen lloc, des de mitjans de juny fins ben entrat el juliol, unes antiquíssimes baixades de Falles. Un ritual antic, ancestral, de culte al foc, a la vida que reneix, a l’estiu. Els joves, i ara també els infants, pugen dalt la muntanya, encenen grans fogueres i carreguen les falles, troncs d’arbre, com torxes, a l’esquena i les baixen fins al poble. Amb elles s’encen a baix una altra foguera. La gent hi balla al voltant, canta, riu, i s’enamora en aquesta nit de Sant Joan, màgica, renovadora, vital, única, irrepetible. És un crit de la terra, des de la nit dels temps, una benedicció pagana que omple de llum i joia els cors. Arribeu-vos per Sant Joan a la Vall de Boí per viure-les en directe. Escolliu el poble, el cap de setmana i pugeu a disfrutar-les. Durró serà el 13 de juny, Senet serà el 20 de juny. Boí, Casós, Pont de Suert, i Vilaller el 23 de juny. Barruera el 27 de juny. Erill la Vall el 10 de juliol, Taüll el 17 de juliol i Llesp el 25. Sempre a la nit, ben fosc, sobre les 10 els petits i a les 11 els grans. I l’endemà, aprofiteu per voltar per la natura maravellosa del Pirineu. Per veure les esglésies romàniques, declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat: Taüll, Boí, Erill la Vall… Agafeu un jeep i arribeu-vos fins el Parc Nacional d’Aigüestortes. També podeu podeu anar a les revetlles de Sant Joan del Pont de Suert i Vilaller. O pujar a la festa major de Boí, per Sant Joan també. O a principis de juliol, a la festa Major d’Erill la Vall.  I a mitjans de juliol podeu anar a la Festa Major de Taüll. I encara, a finals de juliol la Festa Major de Llesp i de Barruera. No us preocupeu. Si voleu passar uns dies a l’estiu en aquestes terres beneïdes pels Déus, podeu trobar lloc on dormir i menjar  a  la Vall de Boi fàcilment. Contra el que podríeu pensar, no és cap problema. Hi ha molts hotels, cases rurals, càmpings i restaurants molt bons, i tots molts familiars. A Vilaller podeu dinar a la Fonda Mas. A nosaltres en agrada allotjar-nos en establiments familiars de primera, com ara el Farré d’Avall, molt recomanable, o Casa Peiró, també familiar i molt bonic. A l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, estareu molt bé, com també us agradarà l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà.  A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques, i tot un complexe d’hotels a la vostra disposició: l’estació d’esquí Boí-Taüll. Com a apartaments rurals Ca de Martí és fantàstic. A Pont de Suert hi ha l’hotel Mestre, senzillet. No us perdeu les falles a l’Alta Ribaçorça!.

San Juan, junio, solsticio, tiempo de hogueras. De hogueras que se hacen a todos nuestros pueblos, villas y ciudades. Pero lo cierto es que, cuanto más al norte, más se hacen. Más tradición. Y cuanto más en montaña, más hay. El paroxismo total del fuego tiene lugar en el Pirineo. Ya hemos hablado en este blog de las fallas en Isil, reconocidas mundialmente. Pero todos los valles de la cordillera Pirenaica veneran la noche de San Juan, la noche mágica, y se llenan de fuego. Hoy queremos hablaros de la comarca de la Alta Ribagorça, en concreto del Valle de Boí. Allí tienen lugar, desde mediados de junio hasta bien entrado julio, unas antiquísimas bajadas de Fallas. Imaginamos que se trata de un ritual de culto al fuego, de culto al verano, al solsticio. El ritual es siempre el mismo, año tras año. Los jóvenes, y ahora también los niños, suben a una montaña que domine el pueblo. Allí se enciende una gran hoguera donde se prenden las antorchas, o fallas, troncos de árbol, leños, o ramas. Una vez el fuego está vivo, se cargan las fallas en la espalda y las bajan hasta el pueblo. Allí se enciende otra hoguera. La gente baila, canta, ríe, y se enamora. Viven la noche de San Juan, única, irrepetible. A veces el fuego, llevado por las antorchas, se extiende por las calles de la villa, corre por las casas, llena de luz la noche. Como una bendición pagana. Si nunca habeis visto una bajada de Fallas, no podeis dejar de subir hasta la Vall de Boí para vivirla en directo. Los pueblos que suelen bajar fallas son: Durro, en el valle mismo, Senet, ya cerca del túnel de Vielha, Barruera y Boí, la capital, Pont de Suert, Vilaller, en mitad de la Alta Ribagorça. Casós, Erill la Vall y Taüll, con su románico maravilloso, y Llesp. Elijan el pueblo, el fin de semana y suban a disfrutar de las verbenas falleras del verano. En muchos lugares la bajada de las fallas va ligada a fiestas mayores, sobre todo en julio. En otros, a la mismísima verbena de San Juan. Dormir y comer en el Valle de Boi no es ningún problema. Este paraíso montañoso tiene hoteles, casas rurales y restaurantes muy buenos, muchos familiares. También tenéis los del complejo de esquí Boí-Taüll. Nosotros dormimos en el hotel Pey: habitaciones familiares y comida de toda la vida.

Festa Major a Les Piles

Les Piles de Gaià és un petit poblet, molt petit, de la comarca de la Conca de Barbera. Tot i que, de fet, podríem dir que Les Piles és en realitat el nom d’un municipi, d’una constel·lació de petits poblets, el propi Les Piles, entre ells, situat a la zona dels castells del Gaià. Perquè molts dels seus nuclis, també les Les Piles, tenen petits castells. Com exemple us posarem el nucli de Biure, que també te el seu castell. Tots aquests poblets i els seus petits castells estan situats en un indret de Catalunya, remot, on el que domina és el paisatge. Un paisatge molt desconegut, que volta a l’entorn del riu Gaià, que és un dels rius més petits, bonics, desconeguts i més ben conservats, de tot Catalunya. Doncs bé, en aquest poble de Les Piles s’hi celebra una Festa Major senzilla però molt xula. Durant el dissabte al matí teniu un parc d’aventures, i a la tarda jocs per a la canalla, amb xocolatada per a tothom i havaneres. A la nit correfoc amb els Diables Keresus de Santa Coloma de Queralt i concert de Festa Major. El diumenge al matí hi ha inflables a la Plaça dels gronxadors, i una cercavila amb els Geganters i els Grallers de Santa Coloma, que acabarà amb la Missa i un cafè concert. A la nit ball de Festa Major. El munipi de les Piles, amb els agregats de Biure de Gaià, Guialmons, Figuerola, Sant Gallard i les Piles té un variat patrimoni, molt senzillet, això si, com d’estar per casa. Podem assenyalar, com a més importants: a Biure de Gaià el seu castell, que ja hem esmentat, i una bonica creu gòtica de terme. A Figuerola, una altra creu. A les Piles mateix un altre castell, (a la foto), i la Fontfreda. Arreu les petites esglésies. Arribeu-vos a la Conca de Barberà aquest cap de setmana. És un lloc ideal per fer-hi una ruta natural, familiar, i a la vegada cultural, descobrint indrets molt bonics. Podeu fer la ruta del riu Gaià, i els seus castells. Camí de Les Piles visiteu la fantàstica vila medieval de Santa Coloma de Queralt. Una vila molt interesant, i molt poc visitada. De fet us ve de pas, perquè per anar a Les Piles, des de Barcelona, el millor és anar per l’autovia A2, la gratuïta que porta a Lleida, fins la sortida de l’àrea de La Panadella i allà agafar cap a Santa Coloma. Us espera un castell palau fastuós, un parell d’esglésies de mèrit i un seguit de places porxades… la plaça gran, una veritable joia. Podeu seguir la ruta cap a Pontils, pasar per Biure i el seu castell, i així arribar a Les Piles. Podeu també voltar una mica més i descobrir el poblet amagat de Vallespinosa, on hi ha un restaurant molt recomanable. O baixar el riu fins Santa Perpètua de Gaià, una cucada de poble, inaudit i maravellós, amb el seu castell penjat. De postal. O fins i tot fins la llunyana Querol, i el seu castell roquer. Aquí el riu Gaià s’engorja i passa per uns estrets molt bonics. La natura verge us sorprendrà. Hi ha racons deliciosos, ideals per caminar i per banyar-se a l’estiu. Per tornar aneu potser cap a Santes Creus, riu Gaià avall. El seu monestir és una de les joies de la ruta del Císter. Potser serà més una sortida de cap de setmana, oi?. Per dinar, si voleu fer picnic, podeu fer-ho al municipi. No hi posen impediments. A la font de Biure hi ha un espai humil amb aigua, taules i barbacoa. A Guialmons també teniu una font, taules, barbacoa i gronxadors per a la canalla, com al Lorac, a Les Piles. Per dormir per allà teniu la casa de colònies Món Serè a Les Piles, o boniques cases rurals, com ara Can Biel o Can Gasol. A Biure hi ha Cal Marimon. Les masoveries de Cal Romà de les Piles o La Torre de Guialmons també estan molt bé. Als Guiamols també hi ha la casa rural anomenada Les Cavallerisses. Teniu un bon hotel a Santa Coloma de Queralt. Llocs per dinar a taula parada no en falten, us recomanem els restaurants de Santes Creus. Una ruta ideal per una sortida d’un dia, o potser dos. Tota una zona per descobrir. Bona festa a les Piles!.

Las Pilas de Gaià es un pequeño pueblo, muy pequeño, de la comarca de la Conca de Barbera. Aunque, de hecho, podríamos decir que Las Pilas es en realidad el nombre de un municipio, de una constelación de pequeños pueblos, el propio Las Pilas, entre ellos, situado en la zona de los castillos del Gaià. Porque muchos de sus núcleos, como las Les Piles, tienen pequeños castillos. Como ejemplo os pondremos el núcleo de Biure, que también tiene su castillo. Todos estos pueblos y sus pequeños castillos están situados en un lugar de Cataluña, remoto, donde lo que domina es el paisaje. Un paisaje muy desconocido, que rodea el entorno del río Gaià, que es uno de los ríos más pequeños, bonitos, desconocidos y mejor conservados de toda Cataluña. Pues bien, en este pueblo de Las Pilas se celebra una fiesta mayor muy chula, aunque muy sencilla. El municipio de las Pilas, con los agregados de Biure de Gaià, Guialmons, Figuerola, Sant Gallard y las Pilas tiene un variado patrimonio, muy sencillito, eso sí, como de andar por casa. Podemos señalar, como más importantes: en Biure de Gaià su castillo, que ya hemos mencionado, y una bonita cruz gótica de término. En Figuerola, otra cruz. En las Pilas mismo otro castillo, (en la foto), y la Fontfreda. Todos los núcleos tienen pequeñas iglesias. Lleguense hasta la Conca de Barberà este fin de semana. Es un lugar ideal para hacer una ruta natural, familiar, ya la vez cultural, descubriendo lugares muy bonitos. Pueden hacer la ruta del río Gaià, y sus castillos. Camino de Las Pilas visiten la fantástica villa medieval de Santa Coloma de Queralt. Una villa muy interesante, y muy poco visitada. De hecho os viene de paso, porque para ir a Las Pilas, desde Barcelona, ​​lo mejor es ir por la autovía A2, la gratuita que lleva hasta Lleida, dejándola en la salida del área de La Panadella y allí coger hacia Santa Coloma. Os espera un castillo palacio fastuoso, un par de iglesias de mérito y una serie de plazas porticadas … la plaza mayor, una verdadera joya. Pueden seguir la ruta hacia Pontils, pasar por Biure y su castillo, y así llegar a Las Pilas. Pueden también descubrir el pueblecito escondido de Vallespinosa, donde hay un restaurante muy recomendable. O bajar el río hasta Santa Perpètua de Gaià, una cucada de pueblo, inaudito y maravilloso, con su castillo colgado. De postal. O incluso ir hasta la lejana Querol, y su castillo roquero. Aquí el río Gaià se encajona y pasa por unos estrechos muy bonitos. La naturaleza virgen os sorprenderá. Hay rincones deliciosos, ideales para caminar y para bañarse en verano. Para volver id quizás hacia Santes Creus, río Gaià abajo. Su monasterio es una de las joyas de la ruta del Císter. Quizá sea más una salida de fin de semana, ¿verdad?. Para comer, si queréis hacer picnic, podeis hacerlo en el municipio. No ponen impedimentos. En la fuente de Biure hay un espacio humilde con agua, mesas y barbacoa. En Guialmons también tiene una fuente, mesas, barbacoa y columpios para los niños, como el Lorac, en Les Piles. Para dormir por allí tenéis la casa de colonias Mundo Sereno en Les Piles, o bonitas casas rurales, como Can Biel o Can Gasol. En Biure hay Cal Marimon. Las granjas de Cal Romà de las Pilas o La Torre de Guialmons también están muy bien. En los Guiamols también está la casa rural llamada Las Caballerizas. Tenéis un buen hotel en Santa Coloma de Queralt. Lugares para comer en mesa puesta no faltan, os recomendamos los restaurantes de Santes Creus. Una ruta ideal para una salida de un día, o quizás dos. Toda una zona por descubrir.

Les falles de la Ribagorça

De nou arriba un Sant Joan, a finals de juny, el solstici d’estiu, en cap de setmana, arriba el temps de les fogueres. Us volem proposar un viatge familiar, aprofitant que Sant Joan és dissabte, per anar a gaudir de les falles i les fogueres del Pirineu. A la comarca de l’Alta Ribagorça, a l’esplèndida Vall de Boí. Allà tenen lloc, des de mitjans de juny fins ben entrat el juliol, unes antiquíssimes baixades de Falles. Un ritual antic, ancestral, de culte al foc, a la vida que reneix, a l’estiu. Els joves, i ara també els infants, pugen dalt la muntanya, encenen grans fogueres i carreguen les falles, troncs d’arbre, com torxes, a l’esquena i les baixen fins al poble. Amb elles s’encen a baix una altra foguera. La gent hi balla al voltant, canta, riu, i s’enamora en aquesta nit de Sant Joan, màgica, renovadora, vital, única, irrepetible. És un crit de la terra, des de la nit dels temps, una benedicció pagana que omple de llum i joia els cors. Arribeu-vos per Sant Joan a la Vall de Boí per viure-les en directe. Escolliu el poble, el cap de setmana i pugeu a disfrutar-les. Senet serà el 21 de juny. Boí, Casós, Pont de Suert, i Vilaller el 23 de juny. Barruera el 28 de juny. Erill la Vall el 11 de juliol, Taüll el 18 de juliol i Llesp el 26. Sempre a la nit, ben fosc, sobre les 10 els petits i a les 11 els grans. I l’endemà, aprofiteu per voltar per la natura maravellosa del Pirineu. Per veure les esglésies romàniques, declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat: Taüll, Boí, Erill la Vall… Agafeu un jeep i arribeu-vos fins el Parc Nacional d’Aigüestortes. També podeu podeu anar a les revetlles de Sant Joan del Pont de Suert i Vilaller. O pujar a la festa major de Boí, per Sant Joan també. O a principis de juliol, a la festa Major d’Erill la Vall.  I a mitjans de juliol podeu anar a la Festa Major de Taüll. I encara, a finals de juliol la Festa Major de Llesp i de Barruera. No us preocupeu. Si voleu passar uns dies a l’estiu en aquestes terres beneïdes pels Déus, podeu trobar lloc on dormir i menjar  a  la Vall de Boi fàcilment. Contra el que podríeu pensar, no és cap problema. Hi ha molts hotels, cases rurals, càmpings i restaurants molt bons, i tots molts familiars. A Vilaller podeu dinar a la Fonda Mas. A nosaltres en agrada allotjar-nos en establiments familiars de primera, com ara el Farré d’Avall, molt recomanable, o Casa Peiró, també familiar i molt bonic. A l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, estareu molt bé, com també us agradarà l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà.  A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques, i tot un complexe d’hotels a la vostra disposició: l’estació d’esquí Boí-Taüll. Com a apartaments rurals Ca de Martí és fantàstic. A Pont de Suert hi ha l’hotel Mestre, senzillet. No us perdeu les falles a l’Alta Ribaçorça!.

San Juan, junio, solsticio, tiempo de hogueras. De hogueras que se hacen a todos nuestros pueblos, villas y ciudades. Pero lo cierto es que, cuanto más al norte, más se hacen. Más tradición. Y cuanto más en montaña, más hay. El paroxismo total del fuego tiene lugar en el Pirineo. Ya hemos hablado en este blog de las fallas en Isil, reconocidas mundialmente. Pero todos los valles de la cordillera Pirenaica veneran la noche de San Juan, la noche mágica, y se llenan de fuego. Hoy queremos hablaros de la comarca de la Alta Ribagorça, en concreto del Valle de Boí. Allí tienen lugar, desde mediados de junio hasta bien entrado julio, unas antiquísimas bajadas de Fallas. Imaginamos que se trata de un ritual de culto al fuego, de culto al verano, al solsticio. El ritual es siempre el mismo, año tras año. Los jóvenes, y ahora también los niños, suben a una montaña que domine el pueblo. Allí se enciende una gran hoguera donde se prenden las antorchas, o fallas, troncos de árbol, leños, o ramas. Una vez el fuego está vivo, se cargan las fallas en la espalda y las bajan hasta el pueblo. Allí se enciende otra hoguera. La gente baila, canta, ríe, y se enamora. Viven la noche de San Juan, única, irrepetible. A veces el fuego, llevado por las antorchas, se extiende por las calles de la villa, corre por las casas, llena de luz la noche. Como una bendición pagana. Si nunca habeis visto una bajada de Fallas, no podeis dejar de subir hasta la Vall de Boí para vivirla en directo. Los pueblos que suelen bajar fallas son: Durro, en el valle mismo, Senet, ya cerca del túnel de Vielha, Barruera y Boí, la capital, Pont de Suert, Vilaller, en mitad de la Alta Ribagorça. Casós, Erill la Vall y Taüll, con su románico maravilloso, y Llesp. Elijan el pueblo, el fin de semana y suban a disfrutar de las verbenas falleras del verano. En muchos lugares la bajada de las fallas va ligada a fiestas mayores, sobre todo en julio. En otros, a la mismísima verbena de San Juan. Dormir y comer en el Valle de Boi no es ningún problema. Este paraíso montañoso tiene hoteles, casas rurales y restaurantes muy buenos, muchos familiares. También tenéis los del complejo de esquí Boí-Taüll. Nosotros dormimos en el hotel Pey: habitaciones familiares y comida de toda la vida.