Agullana

Agullana és un petit poblet situat molt a tocar de la frontera francesa, molt a prop de La Jonquera, dins de la plana, però ja tenint com a teló de fons la bellíssima serralada pirinenca. El poble és molt rural, coquetó. S’agrupa al voltant de la seva església parroquial, un temple espectacular, romànic. A més de l’església, que val una parada camí de França, per exemple, als afores del poble hi ha moltíssims megàlits, i una necròpolis de l’edat dels metalls, les restes de la qual es poden visitar a la sala d’exposicions permanent de la necròpolis de Can Bech de Baix. Per visites concertades cal trucar a l’Ajuntament d’Agullana, al telèfon 972 535 206. Rondant pels boscos i camps de la vila trobareu menhirs, dolmens i altres construccions prehistòriques, com ara els que anomenen la Barraca del Lladre i la Llosa de la Jaça d’en Torrent, que son dolmens, i un parell de menhirs: la Pedra Dreta, o Roc del Frare, i el Menhir dels Palaus. A Agullana s’hi arriba per l’autopista A-7 fins la sortida de Figueres, anant després per l’antiga N-II, o sortint directament a La Jonquera. Un tram de només 3 km de la carretera G-500 uneix l’entrada sud de La Jonquera, anant per la N-II, des del lloc anomenat Can Quartos, en mig d’un immens polígon industrial, amb Agullana. També possible accedir-hi des de Figueres per la GI-502, cap a Darnius i, abans d’arribar a aquesta localitat, girar a la dreta per la GI-504 fins Agullana. L’obertura d’una nova carretera travessant el Pirineu i la frontera francesa ha fet possible la comunicació directa amb el Vallespir a través del coll de Manrella, lloc per on van exiliar-se moltíssims republicans, el President Companys entre ells. Es bonic fer aquesta ruta, d’Agullana a La Vajol i d’allà a Les Illes i Ceret, a França. Una ruta molt emotiva. Podeu passar el cap de setmana al poble llogant un dels apartaments anomenats del Suro, n’hi molt per allà, malgrat el terrorífic incendi de l’estiu del 2012, i es poden llogar durant tot l’any. N’hi ha d’una sola habitació i amb dues habitacions. Si us hi quedeu podreu gaudir de la natura, fent la ruta de les capelles romàniques, a peu o en bici, o la ruta dels dòlmens, o la  dels castells… Podeu trucar al telèfon: 972 53 51 78, visitar la seva web: http://www.elsuro.com, o escrure’l: elsuro@elsuro.com. Si us agrada més llogar una casa rural, al poble hi ha Can Palau, una antiga masia del segle XVII, voltada de bosc. Podeu informar-vos al telèfon: 972 53 52 57, o a la seva adreça http://www.canpalau.com, o via mail: info@canpalau.com. També disposeu d’una fonda, casolana, de les d’abans, “La Font d’Avall” amb habitacions senzilles però acollidores i un bon restaurant, que hem provat.  Informació al telèfon: 972 53 52 35, a internet:  restaurant la font d’avall, o per correu: info@restaurantlafontdavall.com. També podeu dinar al bar Pinyareda, al final del carrer Pinyareda, 11, telèfon: 972 53 55 08. Si us decidiu a passar el cap de setmana podeu visitar Maçanet de Cabrenys, i dormir al magnífic Hotel Els Caçadors, on menjareu també molt bé. o també a La Quadra, un altre hostal de la zona, amb restaurant també. Podeu pujar cap a Tapis, on hi ha un altre restaurant molt recomanable, mític a la comarca, i arribar-vos fins el poble francés català de Coustouges, (Costoja) amb una bonica església romànica. També podeu baixar a Darrnius, i d’allà a Albanyà. per veure l’església de Sant Pere, romànica, ben conservada, i el que queda de la muralla d’aquest petit poblet de l’Alt Empordà, i si seguiu la carretera GI-511, des del nord de Figueres, passareu per Sant Llorenç de la Muga, un altre poble preciós que mereix una visita detinguda. No deixeu de fer una agradable passejada familiar per les pistes que porten a l’Albera des d’Albanyà, sobretot les que van riu amunt, i que s’endinsen al majestuòs Parc Natural del Bassegoda. Per dinar i dormir al poble l’opció més habitual i correcta és el magnífic i molt familiar càmping Bassegoda Park. Un clàssic a la zona. Amb un bon restaurant, piscina, bungalows climatitzats i una natura desbordant. També interessant el restaurant Samuga, a Sant Llorenç. Ens encanta també el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. També molt recomanable La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç. El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. Agullana us espera per passar un bon cap de setmana a l’Empordà!.

En Agullana, una bella población del Ampurdán, cercana a Francia y a La Junquera, tienen un templo romànico guapísimo, que puede ser una excusa perfecta para una parada camino de Francia. O bién para descubrir la zona, llena de monumentos megalíticos, o pasar a Francia por los pasos del exilio. No dudeis en llegar hasta Agullana para visitar los rincones llenos de iglesias románicas y dólmenes prehistóricos y dejarse llevar por el dulce descanso. Buenos hoteles y restaurantes en el mismo pueblo y en los alrededores.

L’Ariege

L’Ariege és el departament francès més proper a Barcelona i la millor manera d’accedir al país germà d’Occitània. Hi arribareu des de Barcelona travessant la bellíssima Cerdanya. Seguirem camí de Puigcerdà, per entrar ja a França i arribar-nos fins Porta. D’aquí pujarem el coll de Puymorens, per la carretera, o pel túnel si està obert. Vistes magnífiques. Prats i vaquetes, gespa, espais oberts, muntanyes ben altes. Baixarem cap a Merens, i Ax les Termes. L’Arieja ja ens acull i desplega els seus encants. Els voltants d’Ax són molt bonics, sobretot el vall d’Orlú. No deixeu de banyar-vos els peus a la piscina termal medieval!. Després cap a Tarascó i avall. Des d’aquesta població podeu visitar la gruta de Niaux, amb les seves pintures rupestres, precioses, o la de la Vache, guapa també. Tornem a la carretera, cap a Foix. Poc abans d’arribar a Foix, seguirem la desviació que ens porta a Lavelanet, Quillan i Perpinyà. Abans d’arribar al primer poble ens desviarem cap a Villenueve d’Olmes, Montferrier i al castell càtar de Montsegur. Montsegur és escenogràfic, vegeu la foto!. Aquest castell càtar us semblarà, al mateix temps, senzill i imponent. Per visitar-lo cal fer una mitja hora de pujada dura, que no cal fer si porteu infats petits. Us proposem una baixada seguint la carretera cap a Belesta i passant per la Font de Fontestorbes, una bonica curiositat natural. Ara arribeu-vos a Foix, , una altra ciutat càtara, capital del Bearn, que us agradarà molt. Visiteu el seu castell. De Foix és fàcil anar fins la gruta del Mas d’Azil, on la carretera i el riu es fiquen dins la terra. Asombròs!. I ja que sou aquí, feu una ruta pels castells càtars, cap a Puiverd. El paisatge que ens envolta és magnífic. Baxeu cap al nord, fins la vila medieval de Mirepoix, seguint una ruta plena d’abadies i castells derruïts. Admireu la plaça porxada, l’església. Lligueu aquesta visita amb la dels altres castells càtars o amb la del sud de França, amb una estada a Carcassonne, la ciutat medieval per excel·lencia. Per dormir i menjar, nosaltres recomanem, l’Hotel Lons, a Foix. Baratet i senzill, però digne. A Tarascó d’Arieja, un lloc encantador: Le Manoir d’Agnes. Cuco, bonic, un regal. Caret, sí, però quin luxe!. Semblen unes vacances molt maques, oi?. Doncs sí, ho són. Us ho assegurem. Ens hem imaginat els llocs on podríeu necessitar menjar o dormir i us recomanarem alguns bons hotels i restaurants on hem menjat i dormit nosaltres. Com l’Hotel La Chaumiere, que ens va agradar molt, o a l’Hotel Cartier, a Quillan. A Cuiza, hi ha un hotel-castell una mica car i sofisticat: el Ducs de la Joiosa. Però el millor hotel de la zona està un xic apartat, però és una joia!. Bon menjar, un restaurant fantàstic, i habitacions prou cuidades. La mestressa és un sol. Baratet i de qualitat, que més voleu?. Hi hem dinat i dormit de fàbula. És el Delta Hotel a Auterive, passat Pamiers, Pamiás en llengua d’Oc, camí ja de Toulouse, Tolosa de Llenguadoc en Occità. Apartat, un xic apartat de la ruta, però val la pena. L’Ariege és l’Occitània més propera!.

L’Ariege és la zona de Francia más bonita y la que tenemos más cerca de Barcelona. Fácil de llegar por el túnel dl Cadí y el puerto de Puymorens, que también tiene su túnel. Todo el pirineo a vuestro alcance. Pueblos medievales de ensueño, castillos cátaros sin cuento, valles, cuevas prehistóricas… Para dormir teneis el Hotel Lons en Foix, el Manoir de Agnes en Tarascón o el Delta Hotel en Auterive, camino ya de Toulouse. Unas vacaciones o un puente en l’Ariege, en Occitania, una buena idea.

 

El petit Sant Bernat

El coll de muntanya del Petit Sant Bernat, als Alps, és un d’aquells llocs mítics on un dia heu d’anar. Connecta la meravellosa Val d’Aosta, a Itàlia, amb la no menys bonica Savoia francesa, per la zona d’Albertville. Les vistes damunt el massís del MontBlanc, i sobre es muntanyes del Parc Natural de la Vanoise a França, son senzillament espectaculars, i no només des del propi pas, sinó des de tota la carreera, ja des dels seus inicis a Courmayeur, a Itàlia. Està obert de maig a Novembre, depenent de la quantitat de neu, que son ser molta. Ideal per una ruta panoràmica entre Bourg Sanint Maurice, a França, venint des de Grenoble, fins a Aosta, Torino o Milano, a Itàlia. Fantàstic com a ruta alternativa de Barcelona a Venezia, o com a part d’uan excursió familiar als Alps, a l’estiu, o a l’hivern. L’arribada a Itàlia es fa per l’estació d’esquí de Pre Saint Didier, amb unes vistes impagables al Mont-Blanc. El darrer poble del cantó italià és La Thuile, una bona estació d’esquí. La carretera és bona durant tot el recorregut, però amb unes corbes impossibles, retorçades a més no poder, que van numerades a la part italiana, per desesperació dels conductors. No en va parlem d’un port de muntanya de més de 2.180 metres!. A dalt del coll, desolat, un petit llac, cims que semblen lunars, una botiga de records plena de gossets Sant Bernat de peluix, un petit restaurant anomenat precisament San Bernardo, just davant del llac, a la vessant italina, i que no està gens malament. També hi ha, disseminats aquí i allà, uns quants monòlits que recorden efemèrides i epopeies passades, de les que la collada és ben rica. Com ara l’estàtua de Sant Bernat, o un monuments que commemora les víctimes de moltes guerres. Pel Petit Sant Bernat hi han passat més de dos milions de soldats al llarg de dos mil·lennis. Ara bé, els monuments que més agradarà a la canalla segur que seran els grans animals de fibra de vidre de reclam. La cabra, el gos, la marmota… No marxeu sense una foto!. Pel cantó francès el darrer poble abans del coll és La Rosiere, una estació d’esquí d’altitud on ens agrada parar-nos per dinar. Ho fem sempre al simpàtic bar que regenta l’amic Renaud amb maestria. Està situat a l’Hotel “Le Relais du Petit Saint Bernat”, un hotelet de muntanya amb encant, que cal tenir en compte, i amb un restaurant molt interessant. Perque al bar trobareu només una petita carta, amb hamburgueses fabuloses, amanides i pizzes, plats de formatges i embotits sense compromís. A nosaltres ens és suficient. Us serviran sigui l’hora que sigui, del matí fins a les 7 de la tarda. No deixeu d’assaborir com a postres les copes de gelat artesà i els pastissos de fruits del bosc. Gaudiu de la seva terrassa florida oberta a tots els vents, i a tots els cims. Bona travessa del Petit Sant Bernat!.

El puerto de montaña del Pequeño San Bernardo, entre la región de la Saboya, en Francia, y el Valle de Aosta, en Italia, ofrece vista espectaculares sobre las montañas de la Vanoise y sobre el macizo del Mont-Blanc. És una ruta de más de 2180 mts, llena de curvas, pero muy recomendable para ir de Grenoble a Milan por los Alpes, lo que quiere decir ir de Barcelona a Venecia sin seguir la calurosa autopista de la costa. Para comer, y para dormir, os recomendamos el Hotel “Le Relais du Petit Saint Bernat”, sobretodo su bar, donde podreis comer de manera informal pero suculenta.

 

La Xuia a Agullana

Agullana és un municipi situat a tocar de la frontera francesa, prop de La Jonquera, a la bellíssima serralada pirinenca. En aquest petit poblet del més Alt Empordà hi celebren aquest cap de setmana la festa de la Xuia. Es tracta d’un costum ancestral en que els infants del poble recullen aliments, una recapta de fet, per menjar-se’ls a la tarda. Serà el dissabte 8 de març, a partir de les 10 hores del matí, quan sortirà des de l’escola de la cercavila de la xuia, amb la participació de tots els nens i nenes de la llar d’infants i de l’escola, i de tothom que hi vulgui participar, a cercar els aliments, botifarra, oli, vi, patates, cansalada… per les cases i masos de la contrada. Ho faran acompanyats per la banda de percussió d’els senyors del foc. A la tarda, a partir de les 15 hores, hi haurà la trobada de cuiners i mestres xuiers als baixos de l’Ajuntament. Serà aleshores quan començarà el carnestoltes infantil a la Plaça Major a càrrec de l’Oriol Canals. A les cinc a la mateixa plaça Major, s’inicia el repartiment de la tradicional “Xuia” i s’hi ballen sardanes. A la nit, gran ball de carnestoltes, a la Sala Polivalent, amb el grup Granotes de la Bassa. I, encara, més tard, en Pau de la Gramola farà que la gresca no decaigui. El poble és rural, petit i coquetó. S’agrupa al voltant de la seva església parroquial, un temple espectacular, romànic. Al poble hi ha moltíssims megàlits, i una necròpolis de l’edat dels metalls, les restes de la qual es poden visitar a la sala d’exposicions permanent de la necròpolis de Can Bech de Baix. Per visites concertades cal trucar a l’Ajuntament d’Agullana, al telèfon 972 535 206. Rondant pels boscos i camps de la vila trobareu menhirs, dolmens i altres construccions prehistòriques, com ara els que anomenen la Barraca del Lladre i la Llosa de la Jaça d’en Torrent, que son dolmens, i un parell de menhirs: la Pedra Dreta, o Roc del Frare, i el Menhir dels Palaus. A Agullana s’hi arriba per l’autopista A-7 fins la sortida de Figueres, anant després per l’antiga N-II, o sortint directament a La Jonquera. Un tram de només 3 km de la carretera G-500 uneix l’entrada sud de La Jonquera, anant per la N-II, des del lloc anomenat Can Quartos, en mig d’un immens polígon industrial, amb Agullana. També possible accedir-hi des de Figueres per la GI-502, cap a Darnius i, abans d’arribar a aquesta localitat, girar a la dreta per la GI-504 fins Agullana. L’obertura d’una nova carretera travessant el Pirineu i la frontera francesa ha fet possible la comunicació directa amb el Vallespir a través del coll de Manrella, lloc per on van exiliar-se moltíssims republicans, el President Companys entre ells. Es bonic fer aquesta ruta, d’Agullana a La Vajol i d’allà a Les Illes i Ceret, a França. Una ruta molt emotiva. Podeu passar el cap de setmana al poble llogant un dels apartaments anomenats del Suro, n’hi molt per allà, malgrat el terrorífic incendi de l’estiu del 2012, i es poden llogar durant tot l’any. N’hi ha d’una sola habitació i amb dues habitacions. Si us hi quedeu podreu gaudir de la natura, fent la ruta de les capelles romàniques, a peu o en bici, o la ruta dels dòlmens, o la  dels castells… Podeu trucar al telèfon: 972 53 51 78, visitar la seva web: http://www.elsuro.com, o escrure’l: elsuro@elsuro.com. Si us agrada més llogar una casa rural, al poble hi ha Can Palau, una antiga masia del segle XVII, voltada de bosc. Podeu informar-vos al telèfon: 972 53 52 57, o a la seva adreça http://www.canpalau.com, o via mail: info@canpalau.com. També disposeu d’una fonda, casolana, de les d’abans, “La Font d’Avall” amb habitacions senzilles però acollidores i un bon restaurant, que hem provat.  Informació al telèfon: 972 53 52 35, a internet:  restaurant la font d’avall, o per correu: info@restaurantlafontdavall.com. També podeu dinar al bar Pinyareda, al carrer Pinyareda, 11, telèfon: 972 53 55 08. Si us decidiu a passar el cap de setmana podeu visitar Maçanet de Cabrenys, i dormir al magnífic Hotel Els Caçadors, on menjareu també molt bé. o també a La Quadra, un altre hostal de la zona, amb restaurant també. Podeu pujar cap a Tapis, on hi ha un altre restaurant molt recomanable, mític a la comarca, i arribar-vos fins el poble francés català de Coustouges, (Costoja) amb una bonica església romànica. També podeu baixar a Darrnius, i d’allà a Albanyà. per veure l’església de Sant Pere, romànica, ben conservada, i el que queda de la muralla d’aquest petit poblet de l’Alt Empordà, i si seguiu la carretera GI-511, des del nord de Figueres, passareu per Sant Llorenç de la Muga, un altre poble preciós que mereix una visita detinguda. No deixeu de fer una agradable passejada familiar per les pistes que porten a l’Albera des d’Albanyà, sobretot les que van riu amunt, i que s’endinsen al majestuòs Parc Natural del Bassegoda. Per dinar i dormir al poble l’opció més habitual i correcta és el magnífic i molt familiar càmping Bassegoda Park. Un clàssic a la zona. Amb un bon restaurant, piscina, bungalows climatitzats i una natura desbordant. També interessant el restaurant Samuga, a Sant Llorenç. Ens encanta també el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. També molt recomanable La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç. El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. La Xuia d’Agullana us espera per passar un bon cap de setmana a l’Empordà!.

En Agullana, una bella población del Ampurdán, cercana a Francia y a La Junquera, celebran este sábado su típica fiesta de la Xuia, en que los niños recogen alimentos que por la tarde se guisaran y compartiran. Una excusa perfecta para subir hasta Agullana y descubrir la zona, pasar a Francia por los pasos del exilio, visitar los rincones llenos de iglesias románicas y dólmenes prehistóricos y dejarse llevar por el dulce descanso. Buenos hoteles y restaurantes en el mismo pueblo y en los alrededores.

Pla d’Anyella

El pla d’Anyella és un dels millors llocs, sinó el millor, per trobar neu familiar a Catalunya. Neu sense ordres, sense esquiadors, sense cues, sense obligacions. Neu per tirar-s’hi amb trineu, amb bosses o sense res. Neu per fer batalles amb boles sense que ningú us cridi l’atenció. Neu sense restriccions, sense parkings, ni guardes. Neu per fet ninots de neu, o per caminar-hi al damunt, o per rodolar-hi tot fent la croqueta. Neu pels infants. Sense gent que es queixi, us molesti o us faci fora. Els plans d’Anyella son fantàstics!. Primer perquè son plans, no del tot, és clar, son ondulats, però son desnivells divertits i sense perill. A l’estiu és el punt de trobada de milers d’ovelles que s’enfilen fins aqui dalt des del Ripollès, del Lluçanès o d’Osona. I aquests ramats han de pasturar sense entrebancs, sense precipicis on estimbar-se. Us encantaran les formes suaus i arrodonides d’Anyella. Segon avantatge: esteu dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Les vistes son magnífiques, esplèndides, teatrals, escenenogràfiques. Per passar l’estona simplement contemplant els cims nevats que ens envolten. Tercer avantatge: si fa sol, no farà fred. Anyella està orientat a sud. Sol a dojo. I poc vent. Ideal. Quart avantatge: bones possibilitats d’aparcament. La carretera creua els plans des del coll de la Creueta, a 1924 metres d’alçada, fins La Molina, a 1600 metres, durant uns 8 kms. Al llarg d’aquest recorregut hi ha moltes zones on podreu aparcar el cotxe sense dificultat, i sense massa problemes. No hi ha gaire gent aquí. Al pla d’Anyella s’hi arriba per la carretera C-17 de Barcelona fins Guardiola de Bergueda, per seguir cap a La pobla de Lillet a Castellar de n’Hug, i d’aquesta població per la carretera BV-4031, amb bon asfalt, fins el coll de la Creueta. O bé podeu seguir la C-17, travessant el túnel del Cadí, fins Das o Alp, per pujar d’allà a Masella o La Molina, i continuar cap a la collada de Toses per la GI-400. Agafareu abans d’arribar a la collada el desviament cap a Castellar de n’Hug, i entrareu als plans d’Anyella. També possible pel petit poble de Toses, o per la carretera nacional de la Collada, (no ho recomanem). A tocar de La Molina, en agafar el desviament, ja veureu el telecadira del Pla d’Anyella, amb el parquing organitzat i serveis de bar i restaurant. No us quedeu aquí, seguiu cap al coll de la Creueta per buscar espais de neu lliure on gaudir del dia amb la canalla. La pleta Roja, el pic del Puigllançada i la Tosa d’Alp us rodegen. Domineu, amb vista aèria les comarques de La Cerdanya, del Ripollès i del Berguedà segons el punt on sigueu. Sembla mentida que, a aquesta alçada, el terreny sigui tan pla, i amb tan poques dificultats per caminar-hi. Us proposem que si podeu hi passeu el cap de setmana. Podeu allotjar-vos a La Molina, als apartaments Guitart, que per les famílies estan molt bé. Per dormir a Puigcerdà mateix, penseu en els grans càmpings. L’Estel, situat camí de Llívia, o bé el Pirineus, a Guils, a les afores. Són dos terrenys d’acampada de luxe, amb tota mena de serveis. També teniu hotels, que solen ser molt bonics, però sovint son molt cars, com ara el Prado, amb bones habitacions familiars. Pel costat de Castellar de n’Hug, o per la zona de Baga, trobareu hotels fantàstics com ara l’Hotel del Blat, magnífic i modern, o Ca l’Amagat, una boníssima fonda de les de tota la vida. A la Pobla de Lillet, teniu l’Hostal Pericas, un lloc casolà, amb habitacions de fonda, normaletes i senzilles. També és molt bonic, amb bona taula i bons llits l’hostatgeria del santuari de  la Verge de Falgars, que està situat a la serra del mateix nom, en un entorn natural de conte de fades, a  1.300 metres d’alçada, a uns 7 kms. de la Pobla. Tots aquests llocs també tenen bons restaurants, encara que per allà podreu fer picnic sense problemes, o dinar als restaurants i bars de La Molina. Si penseu anar-hi uns dies podreu recòrrer els carrers amb les cases de pedra dels pobles de la vall alta del Llobregat, com Castellar, i les moltes ermites i esglésies romàniques que hi ha pels voltants, perdudes entre els camps i els boscos, que podeu jugar a trobar: Rotgers, Rus… i fins algun un monestir com ara Sant Jaume de Frontanyà o Santa Maria de Lillet. A més pels volts de la Pobla de Lillet i Castellar trobareu una obra mestra d’en Gaudí: els jardins Artigues. També molt divertit pels nens pujar en el tren del ciment que us portarà a la fàbrica del Clot del Moro. Abans d’arribar a Castellar d’en Hug pareu a les fonts del Llobregat, bonic indret familiar on neix el riu. Ja no us diem res del que podeu trobar a La Cerdanya: Puigcerdà, Llívia, Bastanist, Cap del Riu… Bona neu familiar, recordeu: Pla d’Anyella!.

El plan de Anyella es uno de los mejores lugares, sino el mejor, para encontrar nieve familiar en Cataluña. Nieve sin órdenes, sin esquiadores, sin colas, sin obligaciones. Nieve para tirarse con trineo, con bolsas o sin nada. Nieve para hacer batallas con bolas sin que nadie les llame la atención. Nieve sin restricciones, sin parkings, ni guardas. Nieve de muñecos de nieve, o para caminar sobre ella, o para rodar haciendo la croqueta. Nieve para los niños. Sin gente que se queje, les moleste o les eche. Los llanos de Anyella son fantásticos. Primero porque son planos, no del todo, claro, son ondulados, pero son desniveles divertidos y sin peligro. En verano es el punto de encuentro de miles de ovejas que suben hasta aquí arriba desde el Ripollès, del Lluçanès o de Osona. Y estos rebaños deben apacentar sin tropiezos, sin precipicios donde despeñarse. Os encantarán las formas suaves y redondeadas de Anyella. Segunda ventaja: está dentro del Parque Natural del Cadí-Moixeró. Las vistas son magníficas, espléndidas, teatrales. Para pasar el rato simplemente contemplando las cumbres nevadas que nos rodean. Tercera ventaja: si hace sol, no hará frío. Anyella está orientado a sur. Sol a raudales. Y poco viento. Ideal. Cuarta ventaja: buenas posibilidades de aparcamiento. La carretera cruza los planos desde el coll de la Creueta, a 1924 metros de altura, hasta La Molina, a 1600 metros, durante unos 8 kms. A lo largo de este recorrido hay muchas zonas donde podrán aparcar el coche sin dificultad, y sin demasiados problemas. No hay mucha gente aquí. Al plan de Anyella se llega por la carretera C-17 de Barcelona hasta Guardiola de Bergueda, para seguir hacia La Pobla de Lillet a Castellar de n’Hug, y de esta población por la carretera BV-4031, con buen asfalto, hasta la Creueta. O bien pueden seguir la C-17, atravesando el túnel del Cadí, hasta Das o Alp, para subir de allí en Masella o La Molina, y continuar hacia la collada de Toses por la GI-400. Cogeréis antes de llegar al collado el desvío hacia Castellar de n’Hug, y entraréis a los llanos de Anyella. También posible por el pequeño pueblo de Toses, o por la carretera nacional de la Collada, (no lo recomendamos). Junto a La Molina, al coger el desvío, ya veréis el telesilla del Plan de Anyella, con el parking organizado y servicios de bar y restaurante. No se queden ahí, sigan hacia la Creueta para buscar espacios de nieve libre donde disfrutar del día con los niños. Parece mentira que, a esta altura, el terreno sea tan plano, y con tan pocas dificultades para caminar. Os proponemos que paséis el fin de semana aquí. Pueden alojarse en La Molina, en los apartamentos Guitart, que para las familias están muy bien. Para dormir en Puigcerdà mismo, piensen en los grandes campings. Estel, situado camino de Llívia, o bien el Pirineos, en Guils, a las afueras. Son dos terrenos de acampada de lujo, con todo tipo de servicios. También tienen hoteles, que suelen ser muy bonitos, pero a menudo son muy caros, como el Prado, con buenas habitaciones familiares. Por el lado de Castellar de n’Hug, o por la zona de Baga, encontrarán hoteles fantásticos como el Hotel del Blat, magnífico y moderno, o Ca l’Amagat, una buenísima fonda de las de toda la vida. En la Pobla de Lillet, tienen el Hostal Pericas, un lugar casero, con habitaciones de fonda, normalitas y sencillas. También es muy bonito, con buena mesa, la hospedería del santuario de la Virgen de Falgars, que está situado en la sierra del mismo nombre, en un entorno natural de cuento de hadas, a 1.300 metros de altura, a unos 7 kms. de la Pobla. Todos estos sitios también tienen buenos restaurantes, aunque por allí podréis hacer picnic sin problemas, o comer en los restaurantes y bares de La Molina. Si pensáis ir unos días podréis recorrer las calles con las casas de piedra de los pueblos del valle alto del Llobregat, como Castellar, y las muchas ermitas e iglesias románicas que hay por los alrededores, perdidas entre los campos y los bosques: Rotgers, Rus … y hasta algún un monasterio como Sant Jaume de Frontanyà o Santa María de Lillet. Además alrededor de la Pobla de Lillet y Castellar encontrarán una obra maestra de Gaudí: los jardines Artigas. También muy divertido para los niños subir en el tren del cemento que les llevará a la fábrica del Clot del Moro. Antes de llegar a Castellar d’en Hug parad en las fuentes del Llobregat, bonito lugar familiar donde nace el río. Ya no os decimos nada de lo que se puede encontrar en La Cerdanya: Puigcerdà, Llívia, Bastanist, Cap del Río … Buena nieve familiar, recuerden: ¡Plan de Anyella!.

Concerts a la Vall de Toses

Si des de Planoles aneu en direcció a la Cerdanya, per exemple a la Molina, per la Collada de Toses i les seves interminables corbes, podeu desviar-vos cap al petit poblet de Toses. Anireu llavors just per allà on va el tren, pel fons de la vall, per la vall de Toses, seguint un camí mil·lenari, avui una encantadora carretereta molt estreta però en mig d’un paisatge veritablement encantador. Descobrireu un secret molt ben guardat: la vall de Toses, amb els seus petits poblets, el riu que canta, i molts racons per descansar i jugar els infants, bé en una tardor multicolor d’encanteri, en una primavera amb verds de luxe, en un hivern ben nevat, o en un estiu ple de música. Perquè l’antiga Baronia de Toses, acull en les seves esglésies i ermites, cada estiu, un cicle de concerts anomenat “Romànic en Viu“. A més de gaudir de la música, si assistiu a algun dels actes programats, podreu disfrutar d’un lloc encantador on passar una jornada, un parell de dies o un pont. Són pobles de muntanya, rurals i autèntics, com ara Planoles, Nevà, Dòrria, Fornells o Toses. No són grans orquestres ni conjunts, son petits concerts estiuencs, petits, amables, càlids, familiars i agradables. Es fan en joies romàniques rurals. Son d’estils musicals molt variats, jazz, el swing, cantautors catalans i d’arreu del món, clàssics, ètnics. Us els recomanem de tot cor, però en ser cada any diferents els dies, llocs, horaris i artistes, us remetem a aquesta pàgina web per obtenir tota la informació necessaria. Aquí podeu trobar també tots els allotjaments, hotels, hostals, cases rurals, càmpings i restaurants de la vall de Toses, que són molts i molt bonics. Només ens permetren fer-vos un apunt personal. Per dinar us recomanem el petit restaurant Les Forques d’en Pep, al mig de les quatre cases del poble de Toses. Bons concerts!.

Si desde Planoles suben hacia la Cerdanya, por ejemplo a La Molina, por la Collada de Toses y sus interminables curvas, pueden desviarse hacia el pequeño pueblo de Toses. Iréis entonces justo por donde va el tren, por el fondo del valle, por el valle de Toses, siguiendo un camino milenario, hoy una encantadora carretera muy estrecha, pero en medio de un paisaje verdaderamente encantador. Descubriréis un secreto muy bien guardado: el valle de Toses, con sus pequeños pueblos, el río que canta, y muchos rincones para descansar y jugar los niños, bien en un otoño multicolor de hechizo, en una primavera con verdes de lujo, en un invierno muy nevado, o en un verano lleno de música. Porque la antigua Baronía de Toses, acoge en sus iglesias y ermitas, cada verano, un ciclo de conciertos llamado “Románico en Vivo”. Además de disfrutar de la música, si asisten a alguno de los actos programados, podrán disfrutar de un lugar encantador donde pasar una jornada, un par de días o un puente. Son pueblos de montaña, rurales y auténticos, como Planoles, Nevà, Dòrria, Fornells o Toses. No son grandes orquestas ni conjuntos los que tocan, son pequeños conciertos veraniegos, pequeños, amables, cálidos, familiares y agradables. Se hacen en joyas románicas rurales. Son de estilos musicales muy variados, jazz, el swing, cantautores catalanes y de todo el mundo, clásicos, étnicos. Os los recomendamos de todo corazón, pero al ser cada año diferentes los días, lugares, horarios y artistas, os remitimos a esta página web para obtener toda la información necesaria. Aquí podéis encontrar también todos los alojamientos, hoteles, hostales, casas rurales, campings y restaurantes del valle de Toses, que son muchos y muy bonitos. Sólo nos permitireis haceros un apunte personal. Para comer os recomendamos el pequeño restaurante Les Forques de Pep, en medio de las cuatro casas del pueblo de Toses.

La Molina

La neu més fàcil i tradicional de Catalunya és la de La Molina. Fàcil d’arribar-hi, en bus, en tren o en cotxe. Pel túnel del Cadí, o per la Collada de Toses. O per les petites carreteres desconegudes que van per Toses poble, on hi ha un bon restaurant, “Les Forques d’en Pep”, Plaça de l’Estudi, 2. Tel: 972 73 61 25. O per Castellar d’en Hug. Fàcil aparcament. No un, sinó desenes de llocs on deixar el cotxe. Pistes per esquiar seriosament, amb la canalla, pistes de tota mena. Difícils, vermelles, o verdes, i fins descolorides algunes de tan fàcils com són. Plans, com de l’Anyella, ben plans. Sense perills. Parcs de neu, zones per trineu, i racons on tirar-se amb plàstics i fer gresca sense molestar a ningú. Restaurants a peu de pista i més llunyants. Fins hi ha un bon self-service. L’hem probat. Hotels i apartaments, alguns de somni. Molt recomanables, com els del grup Guitart, a la Molina o a la Collada. O el HG. Neu familiar, sense preocupacions, sense problemes. Neu socialitzada, compartida, gens elitista. La Molina, l’estació més antiga del país us espera.

La nieve más fácil y tradicional de Cataluña es la de La Molina. Fácil de llegar, en bus, en tren o en coche. Por el túnel del Cadí, o por la Collada de Toses. O por las pequeñas carreteras desconocidas que van por Toses pueblo, donde hay un buen restaurante “Les Forques d’en Pep”, Plaça de l’Estudi, 2. Tel: 972 73 61 25. O por Castellar d’en Hug. Fácil aparcamiento. No uno, sino decenas de lugares donde dejar el coche. Pistas para esquiar en serio, o con los niños, pistas de todo tipo. Difíciles, rojas o verdes, y hasta descoloridas algunas de tan fáciles como son. Llanuras como de la Anyella, bien llanas. Sin peligros. Parques de nieve, zonas para trineo, y rincones donde tirarse con plásticos y hacer vuestra fiesta sin molestar a nadie. Restaurantes a pie de pista y más alejados. Hasta hay un buen self-service. Lo hemos probado. Hoteles y apartamentos, algunos de ensueño. Muy recomendables, como los del grupo Guitart, en La Molina o la Collada. O el HG. Nieve familiar, sin preocupaciones, sin problemas. Nieve socializada, compartida, nada elitista. La Molina, la estación más antigua del país le espera.

Masella

Masella és una estació d’esquí que sempre ens ha agradat molt. Hem tingut molta tirada a gaudir de la neu, en família, a Masella. Potser perquè és petita. Potser perquè és familiar. Potser perquè és molt menys coneguda que la seva gran veïna, La Molina. De fet La Molina actua com a filtre. Molta gent es queda a La Molina i no continua la carretera fins Masella. Millor que millor. Hi ha menys gent. Masella disposa de tots els serveis pels amants de l’esquí alpí, però també te bones zones lliures pels trineus i per gaudir de la neu amb els infants. De fet te un jardí de neu, a cota 1600, i un parc de neu a La Pleta, a 2300 mts. I és que Masella te neu per tots els públics, i pistes de tots colors. Des de les verdes a peu de serveis, fins les negres que baixen de la mítica Tossa d’Alp, (a la foto), a més de 2500 mts. Teniu zones de pic-nic, a La Pleta, bars i restaurants, lloguer de material, infermeria i diverses botigues. Hi ha bon aparcament. Per dormir us recomanem, sobretot si teniu infants petits, l’aparthotel Guitard La Molina, apartaments a bon preu. També l’SPA de la Collada, de la mateixa cadena. Però no és l’únic. A la web de Masella trobareu pilons d’allotjaments de tota mena. També passa el mateix amb el menjar. A nosaltres ens agrada anar a Alp. Allà teniu El Mesón de Alp, al carrer Sant Pere, 9, Telf: 972 14 41 20. Super recomanable. O bé, molt a tocar, Casa Patxi, al carrer d’Orient, 23, Telf: 972 89 01 82. Evidentment n’hi ha un munt més, a Masella, i a tota la Cerdanya. I fins un selfservice, que no està malament, gens malament, a La Molina.

Masella es una estación de esquí que siempre nos ha gustado mucho. Hemos tenido mucha tirada a disfrutar de la nieve, en familia, en Masella . Quizá porque es pequeña. Quizá porque es familiar. Quizá porque es mucho menos conocida que su gran vecina, La Molina. De hecho La Molina actúa como filtro. Mucha gente se queda en La Molina y no sigue la carretera hasta Masella. Mejor que mejor. Hay menos gente. Masella dispone de todos los servicios para los amantes del esquí alpino, pero también tiene buenas zonas libres por los trineos y para disfrutar de la nieve con los niños. De hecho tiene un jardín de nieve, a cota 1600, y un parque de nieve en La Pleta, a 2300 mts. Y es que Masella tiene nieve para todos los públicos, y pistas de todos los colores. Desde las verdes a pie de servicios, hasta las negras que bajan de la mítica Tossa d’Alp, (en la foto), a más de 2500 mts. Tiene zonas de picnic, en La Pleta, bares y restaurantes, alquiler de material, enfermería y varias tiendas. Hay buen aparcamiento. Para dormir os recomendamos, sobre todo si tiene niños pequeños, el aparthotel Guitard La Molina , apartamentos a buen precio. También el SPA de la Collada, de la misma cadena. Pero no es el único. En la web de Masella encontrará montones de alojamientos de todo tipo. También ocurre lo mismo con la comida. A nosotros nos gusta ir a comer a Alp. Allí tienen El Mesón de Alp, en la calle Sant Pere, 9, Telf: 972 14 41 20. Super recomendable. O bien, muy cerca, Casa Patxi, en la calle de Oriente, 23, Telf.: 972 89 01 82. Evidentemente hay un montón más, en Masella, y en toda la Cerdanya. Y hasta un self, que no está mal, nada mal, en La Molina.

Toses

Des de Planoles, per pujar a la Molina, no sempre cal passar per la Collada de Toses i les seves interminables corbes. Podeu anar per on va el tren, pel fons de la vall, per la vall de Toses. La carretera és estreta però el paisatge encantador. I se’n fa més via. Són menys quilòmetres i més descansats, si no teniu pressa, és clar!. La vall de Toses, amb els seus petits poblets, ofereix un riu que canta, racons per descansar i jugar els infants, una tardor d’encanteri i una primavera de luxe. Per dinar us recomanem el petit restaurant Les Forques d’en Pep, al mig de les quatre cases del poble de Toses.

Desde Planoles, podeis subir a Molina, pero no siempre hace falta pasar por la Collada de Toses y sus interminables curvas. Podéis ir por dónde va el tren, por el fondo del valle, por el valle de Toses. La carretera es apretadita pero el paisaje encantador. Y se hace más llevadero. Son menos kilómetros y más descansados, si no tenéis prisa, ¡claro está!. El valle de Toses, con sus pueblos, ofrece un río que canta, rincones por descansar y jugar los niños, y un otoño dorado y una primavera de lujo. Para comer os recomendamos el pequeño restaurante “Les Forques de en Pep”, en medio de las cuatro casas del pueblo de Toses.

If you go from Planoles to La Molina, you not always have to climb the Collada of Toses. You can go there like the train. The train goes, for the bottom of the valley. The valley road is small but with a lot of charming. if you do not have hurry you must try it. You will see little villages, a river that sings, green corners for the children rest and to play, and a golden autumn and a spring of luxury. To eat we recommend to you the small restaurant ” They Forques of in Pep “, in the middle of four houses of the Toses village.