Fira de la castanya a Maçanet de Cabrenys


 

Maçanet de Cabrenys és un poble de l’Alt Empordà. En aquest cas podríem fins i tot dir-ne de l’altíssim Empordà, perquè quasi toca ja a la Catalunya Nord, terres ara de França. Si pugeu fins Maçanet aquest proper dissabte no us en penedireu. Podreu veure i viure la seva Fira de la Castanya. Hi haurà diferents tallers i activitats per a la canalla i les famílies, al llarg del dia, repartides pel centre de la vila. També s’ofereixen unes jornades gastronòmiques als restaurants. A més, cal dir que els afores del poble són encantadors, amb nombroses fonts, boscos frondosos, gorgs i indrets que conviden a la passejada. Especialment interessant resulta pels que sou aficionats a recórrer llocs històrics. Podeu arribar-vos fins la mina de talc, a la carretera que puja cap a La Vajol. Una mina que també farà les delícies dels amants de cercar minerals. Una mina que va passar a la història quan en Joan Negrín, president del govern republicà l’escollí per amagar-hi un seguit de quadres del museu del Prado i un fabulós tresor en or i diners. També us encantarà pujar fins el pas fronterer del Coll de Manrella, per on van passar a França moltíssims exiliats, entre ells Lluís Companys. Un monument ho recorda. El coll és accessible en cotxe, tot i que, de vegades, està tancat el pas cap al poble de les Illes, a la Catalunya Nord. Podeu veure totes aquestes coses en el curs d’una visita a la Vall de Cabrenys, que inclogui Darnius, La Vajol i Maçanet de Cabrenys. També podeu fer una ruta cap a Les Illes i Ceret, a l’altra banda de la frontera. O remuntar fins Costoja, per veure la seva esglèsia romànica, una meravella. Per arribar a Maçanet de Cabrenys el millor és arribar-se fins Figueres, per la A-2 en direcció La Jonquera, i sortir abans d’arribar a aquesta darrera població. Gireu en direcció Darnius, i després a Maçanet de Cabrenys. Al poble hi ha molts hotels i restaurants. Recomanem La Quadra. Habitacions familiars senzilles. També bé Els Caçadors, un altre hotel i restaurant tipus hostal de tota la vida. Can Tenli és un restaurant ben tradicional. Una aposta segura és Can Duran, a Figueres. Menjareu de primera, i tenen habitacions familiars molt boniques. Molt recomanat és el restaurant de Tapís, un poblet més amunt de Maçanet. Un bon lloc per dinar-hi molt bé. El veureu al costat de la carretera, tel. 972 543 311.

Maçanet de Cabrenys es un pequeño pueblo de la comarca del Alt Empordà. En este caso podríamos incluso llamarlo del altísimo Empordà, porque toca ya en la Cataluña Norte, tierras ahora de Francia. Si subís hasta allí este sábado no os arrepentireis. Podréis ver su núcleo medieval lleno de talleres y juegos, actividades variadas, con motivo de la feria de la castaña. Las afueras del pueblo son encantadoras, con numerosas fuentes, bosques frondosos y lugares que invitan al paseo. Especialmente interesante resulta para los que sois aficionados a recorrer lugares históricos. Pueden llegar paseando hasta la mina de talco, en la carretera que sube hacia La Vajol. Una mina que también hará las delicias de los amantes de buscar minerales. Una mina que pasó a la historia cuando Juan Negrín, presidente del gobierno republicano la escogió para esconder una serie de cuadros del museo del Prado y un fabuloso tesoro en oro y dinero. También os encantará subir hasta el paso fronterizo del Coll de Manrella, por donde pasaron a Francia muchísimos exiliados, entre ellos Lluís Companys. Un monumento lo recuerda. El cuello es accesible en coche, aunque, a veces, está cerrado el paso hacia el pueblo de las Illes, en la Cataluña Norte. Por su situación fue un lugar con mucho contrabando. También lugar de paso obligado de fugitivos de la guerra mundial. Podéis ver todas estas cosas en el curso de una visita al Valle de Cabrenys, que incluya Darnius, La Vajol y Maçanet de Cabrenys. También se puede hacer una ruta hacia Las Illes y Ceret, al otro lado de la frontera. O remontar hasta Coustouges, para ver su iglesia románica, una maravilla. Para llegar lo mejor es acercarse hasta Figueres, por la A-2 en dirección La Jonquera, y salir antes de llegar a esta última población. Giren en dirección Darnius, y después en Maçanet de Cabrenys. Hay buenos hoteles y restaurantes de Maçanet de Cabrenys. Nos han hablado muy bien de La Quadra. Habitaciones familiares sencillas. Una apuesta segura es Can Duran, en Figueres. Comeréis de primera, y tienen habitaciones familiares muy bonitas. También muy recomendado es el restaurante de Tapis, un pueblecito más arriba de Maçanet. Un buen lugar para comer bien. Lo veréis al lado de la carretera, tel. 972 543 311.

Fira de la castanya a Maçanet de Cabrenys


Maçanet de Cabrenys és un poble de l’Alt Empordà. En aquest cas podríem fins i tot dir-ne de l’altíssim Empordà, perquè quasi toca ja a la Catalunya Nord, terres ara de França. Si pugeu fins Maçanet aquest proper diumenge no us en penedireu. Podreu veure i viure la seva Fira de la Castanya, que serà el diumenge 4 de novembre de 2018. Hi haurà diferents tallers i activitats per a la canalla i les famílies, al llarg del dia, repartides pel centre de la vila. També s’ofereixen unes jornades gastronòmiques als restaurants. A més, cal dir que els afores del poble són encantadors, amb nombroses fonts, boscos frondosos, gorgs i indrets que conviden a la passejada. Especialment interessant resulta pels que sou aficionats a recórrer llocs històrics. Podeu arribar-vos fins la mina de talc, a la carretera que puja cap a La Vajol. Una mina que també farà les delícies dels amants de cercar minerals. Una mina que va passar a la història quan en Joan Negrín, president del govern republicà l’escollí per amagar-hi un seguit de quadres del museu del Prado i un fabulós tresor en or i diners. També us encantarà pujar fins el pas fronterer del Coll de Manrella, per on van passar a França moltíssims exiliats, entre ells Lluís Companys. Un monument ho recorda. El coll és accessible en cotxe, tot i que, de vegades, està tancat el pas cap al poble de les Illes, a la Catalunya Nord. Podeu veure totes aquestes coses en el curs d’una visita a la Vall de Cabrenys, que inclogui Darnius, La Vajol i Maçanet de Cabrenys. També podeu fer una ruta cap a Les Illes i Ceret, a l’altra banda de la frontera. O remuntar fins Costoja, per veure la seva esglèsia romànica, una meravella. Per arribar a Maçanet de Cabrenys el millor és arribar-se fins Figueres, per la A-2 en direcció La Jonquera, i sortir abans d’arribar a aquesta darrera població. Gireu en direcció Darnius, i després a Maçanet de Cabrenys. Al poble hi ha molts hotels i restaurants. Recomanem La Quadra. Habitacions familiars senzilles. També bé Els Caçadors, un altre hotel i restaurant tipus hostal de tota la vida. Can Tenli és un restaurant ben tradicional. Una aposta segura és Can Duran, a Figueres. Menjareu de primera, i tenen habitacions familiars molt boniques. Molt recomanat és el restaurant de Tapís, un poblet més amunt de Maçanet. Un bon lloc per dinar-hi molt bé. El veureu al costat de la carretera, tel. 972 543 311.  A La Vajol teniu els apartaments Can Quera. I per menjar podeu anar a Casa Comaulis, a la plaça Major, 3,  Tel: 972 535 125, o bé al restaurant Mandrella, la mateixa carretera que va fins el Coll de Manrella, Tel: 972 535 223.

Maçanet de Cabrenys es un pequeño pueblo de la comarca del Alt Empordà. En este caso podríamos incluso llamarlo del altísimo Empordà, porque toca ya en la Cataluña Norte, tierras ahora de Francia. Si subís hasta allí este domingo no os arrepentireis. Podréis ver su núcleo medieval lleno de talleres y juegos, actividades variadas, con motivo de la feria de la castaña. Las afueras del pueblo son encantadoras, con numerosas fuentes, bosques frondosos y lugares que invitan al paseo. Especialmente interesante resulta para los que sois aficionados a recorrer lugares históricos. Pueden llegar paseando hasta la mina de talco, en la carretera que sube hacia La Vajol. Una mina que también hará las delicias de los amantes de buscar minerales. Una mina que pasó a la historia cuando Juan Negrín, presidente del gobierno republicano la escogió para esconder una serie de cuadros del museo del Prado y un fabuloso tesoro en oro y dinero. También os encantará subir hasta el paso fronterizo del Coll de Manrella, por donde pasaron a Francia muchísimos exiliados, entre ellos Lluís Companys. Un monumento lo recuerda. El cuello es accesible en coche, aunque, a veces, está cerrado el paso hacia el pueblo de las Illes, en la Cataluña Norte. Por su situación fue un lugar con mucho contrabando. También lugar de paso obligado de fugitivos de la guerra mundial. Podéis ver todas estas cosas en el curso de una visita al Valle de Cabrenys, que incluya Darnius, La Vajol y Maçanet de Cabrenys. También se puede hacer una ruta hacia Las Illes y Ceret, al otro lado de la frontera. O remontar hasta Coustouges, para ver su iglesia románica, una maravilla. Para llegar lo mejor es acercarse hasta Figueres, por la A-2 en dirección La Jonquera, y salir antes de llegar a esta última población. Giren en dirección Darnius, y después en Maçanet de Cabrenys. Hay buenos hoteles y restaurantes de Maçanet de Cabrenys. Nos han hablado muy bien de La Quadra. Habitaciones familiares sencillas. Una apuesta segura es Can Duran, en Figueres. Comeréis de primera, y tienen habitaciones familiares muy bonitas. También muy recomendado es el restaurante de Tapis, un pueblecito más arriba de Maçanet. Un buen lugar para comer bien. Lo veréis al lado de la carretera, tel. 972 543 311. Para dormir en el pueblo vecino de La Vajol tienen los apartamentos Can Quera. Y para comer pueden ir a Casa Comaulis, en la plaza Mayor, 3, Tel.: 972 535 125, o bien al restaurante Mandrella, la misma carretera que va hasta el Coll de Manrella, Tel: 972 535 223.

Agullana


agullana

Agullana és un petit poblet situat molt a tocar de la frontera francesa, molt a prop de La Jonquera, dins de la plana, però ja tenint com a teló de fons la bellíssima serralada pirinenca. El poble és molt rural, coquetó. S’agrupa al voltant de la seva església parroquial, un temple espectacular, romànic. A més de l’església, que val una parada camí de França, per exemple, als afores del poble hi ha moltíssims megàlits, i una necròpolis de l’edat dels metalls, les restes de la qual es poden visitar a la sala d’exposicions permanent de la necròpolis de Can Bech de Baix. Per visites concertades cal trucar a l’Ajuntament d’Agullana, al telèfon 972 535 206. Rondant pels boscos i camps de la vila trobareu menhirs, dolmens i altres construccions prehistòriques, com ara els que anomenen la Barraca del Lladre i la Llosa de la Jaça d’en Torrent, que son dolmens, i un parell de menhirs: la Pedra Dreta, o Roc del Frare, i el Menhir dels Palaus. A Agullana s’hi arriba per l’autopista A-7 fins la sortida de Figueres, anant després per l’antiga N-II, o sortint directament a La Jonquera. Un tram de només 3 km de la carretera G-500 uneix l’entrada sud de La Jonquera, anant per la N-II, des del lloc anomenat Can Quartos, en mig d’un immens polígon industrial, amb Agullana. També possible accedir-hi des de Figueres per la GI-502, cap a Darnius i, abans d’arribar a aquesta localitat, girar a la dreta per la GI-504 fins Agullana. L’obertura d’una nova carretera travessant el Pirineu i la frontera francesa ha fet possible la comunicació directa amb el Vallespir a través del coll de Manrella, lloc per on van exiliar-se moltíssims republicans, el President Companys entre ells. Es bonic fer aquesta ruta, d’Agullana a La Vajol i d’allà a Les Illes i Ceret, a França. Una ruta molt emotiva. Podeu passar el cap de setmana al poble llogant un dels apartaments anomenats del Suro, n’hi molt per allà, malgrat el terrorífic incendi de l’estiu del 2012, i es poden llogar durant tot l’any. N’hi ha d’una sola habitació i amb dues habitacions. Si us hi quedeu podreu gaudir de la natura, fent la ruta de les capelles romàniques, a peu o en bici, o la ruta dels dòlmens, o la  dels castells… Podeu trucar al telèfon: 972 53 51 78, visitar la seva web: http://www.elsuro.com, o escrure’l: elsuro@elsuro.com. Si us agrada més llogar una casa rural, al poble hi ha Can Palau, una antiga masia del segle XVII, voltada de bosc. Podeu informar-vos al telèfon: 972 53 52 57, o a la seva adreça http://www.canpalau.com, o via mail: info@canpalau.com. També disposeu d’una fonda, casolana, de les d’abans, “La Font d’Avall” amb habitacions senzilles però acollidores i un bon restaurant, que hem provat.  Informació al telèfon: 972 53 52 35, a internet:  restaurant la font d’avall, o per correu: info@restaurantlafontdavall.com. També podeu dinar al bar Pinyareda, al final del carrer Pinyareda, 11, telèfon: 972 53 55 08. Si us decidiu a passar el cap de setmana podeu visitar Maçanet de Cabrenys, i dormir al magnífic Hotel Els Caçadors, on menjareu també molt bé. o també a La Quadra, un altre hostal de la zona, amb restaurant també. Podeu pujar cap a Tapis, on hi ha un altre restaurant molt recomanable, mític a la comarca, i arribar-vos fins el poble francés català de Coustouges, (Costoja) amb una bonica església romànica. També podeu baixar a Darrnius, i d’allà a Albanyà. per veure l’església de Sant Pere, romànica, ben conservada, i el que queda de la muralla d’aquest petit poblet de l’Alt Empordà, i si seguiu la carretera GI-511, des del nord de Figueres, passareu per Sant Llorenç de la Muga, un altre poble preciós que mereix una visita detinguda. No deixeu de fer una agradable passejada familiar per les pistes que porten a l’Albera des d’Albanyà, sobretot les que van riu amunt, i que s’endinsen al majestuòs Parc Natural del Bassegoda. Per dinar i dormir al poble l’opció més habitual i correcta és el magnífic i molt familiar càmping Bassegoda Park. Un clàssic a la zona. Amb un bon restaurant, piscina, bungalows climatitzats i una natura desbordant. També interessant el restaurant Samuga, a Sant Llorenç. Ens encanta també el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. També molt recomanable La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç. El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. Agullana us espera per passar un bon cap de setmana a l’Empordà!.

En Agullana, una bella población del Ampurdán, cercana a Francia y a La Junquera, tienen un templo romànico guapísimo, que puede ser una excusa perfecta para una parada camino de Francia. O bién para descubrir la zona, llena de monumentos megalíticos, o pasar a Francia por los pasos del exilio. No dudeis en llegar hasta Agullana para visitar los rincones llenos de iglesias románicas y dólmenes prehistóricos y dejarse llevar por el dulce descanso. Buenos hoteles y restaurantes en el mismo pueblo y en los alrededores.

Bayeux


bayeux

Bayeux és una vila gran del nord de França, de la Normandia. La ciutat en si és molt cuca, amb una catedral interessant, molt gran, i carrers plens de cases de fang, pedra i fusta, medievals, precioses. O els canals, amb els molins i les cases dels tintorers penjades damunt l’aigua. En fi, Bayeux, és una vila divertida, desenfadada, on la gent es veu alegre, els carrers animats, amb botigues i restaurants. Però de tot el què guarda aquesta bella ciutat una cosa sobresurt d’entre totes les altres i la fa ser molt especial. És el famós tapís de Bayeux, brodat per una reina, i que relata la conquesta d’Anglaterra per part del Duc de Normandia, Guillem. És romànic, molt antic i ben conservat. És troba a la seu de l’antic bisbat i ocupa una immensa sala fosca de més de 70 metres de llarg on s’exposa el tapís. Potser fareu cua, possiblement no entendreu res, malgrat el servei d’audioguia, però fins i tot els més profans en la matèria quedareu bocabadats davant d’aquesta tela llarguíssima, brodada en llana de més de mil anys d’antiguitat. Acompanyen la peça, que és patrimoni de la humanitat de la UNESCO, una biblioteca de més de 30.000 volums, un museu arqueològic i un centre d’interpretació amb audiovisuals i tota mena de serveis, inclosa una botiga de records. Encara que potser els nens i nenes s’avorriran de valent, altres quedaran impressionats per l’envergadura de l’obra que tindran al davant dels seus ulls. Però no aneu a Normandia i Bretanya només pel tapís de Bayeux, ni tan sols per la ciutat. Veniu-hi i admireu les seves costes retallades, amb platges plenes de petxines. La meravella sense parangó del Mont Saint Michel, increïble. Ciutats pirates com Saint Maló, medievals com Fougueres o Vitré. Capitals grans, boniques, plenes d’art, com Nantes, Rennes, Caen o Rouen. Les platges del desembarcament del dia D, durant la segona guerra mundial, tan instructives. Els immensos cementiris militars, tan emotius. El paisatge amable i ondulat, els penya-segats que cauen a l’Atlàntic ferotge, els fars davant l’abisme, les vaques que fan el camembert, o les galetes de sarraï, pizzes bretones de pobre. Per dinar us proposem algunes opcions. Ens va agradar molt Le Volet qui Penche, un petit, minúscul restaurant, a tocar d’un canal, a l’impasse de l’Islet al  centre de la ciutat. Certament una finestra està que cau!. Carta curta, molt curta, ambient bohemi. El Moulin de la Galette, a la Rue de Nesmond, 38, proposa cuina bretona: galetes i creps també, és clar. Més prestigiós, car, de qualitat, menjar molt més refinat: La Rapière. Una pizza?: Al Fred’Au, al carrer dels Tintorers, davant del canal. Fantàstiques pizzes!. Un de gust francés? Au Petit Bistrot o  Chez Paulette, deliciosos. A Bayeux varem dormir al Novotel, cadena que admet families senceres, ideal per parelles amb nens, que dormen i esmorzen gratis!. Ens van semblar bonics, tot passejant, el Reina Matilde, o el clàssic D’Argougues, tan francés, tan cuidat. I, sobretot, el Villa Lara, a la plaça on vam aparcar el cotxe, coquetó, i que semblava molt acollidor. Una volta per Normandia i Bretanya, amb l’excusa de Bayeux, una idea fantàstica per unes vacances!.

Bayeux1

Bayeux, en la Normandia francesa, cerca de Bretaña, és un destino claro para las famílias enamoradas del arte y la historia. Y no por su catedral, o sus casas medievales, sus canales o su animado centro peatonal. Sinó por su tapiz, el tapiz de la Reina Matilde, patrimonio de la humanidad. Una pieza de lana brodada, románica, de más de 70 metros de largo y 1.000 años de antiguedad. No os lo podeis perder. Y ya que vais a ir, dedicad unas vacaciones a recorrer Normandia y Bretaña, a ver maravillas como el Mont Saint Michel o Saint Maló. A disfrutar de sus paisajes, sus acantilados, los faros, las playas, las ciudades medievales como Fougueres, Vitre, Rennes, Nantes o Rouen. Una ideal genial.

La Xuia a Agullana


festa-xuia-agullana-2014

Agullana és un municipi situat a tocar de la frontera francesa, prop de La Jonquera, a la bellíssima serralada pirinenca. En aquest petit poblet del més Alt Empordà hi celebren aquest cap de setmana la festa de la Xuia. Es tracta d’un costum ancestral en que els infants del poble recullen aliments, una recapta de fet, per menjar-se’ls a la tarda. Serà el dissabte 8 de març, a partir de les 10 hores del matí, quan sortirà des de l’escola de la cercavila de la xuia, amb la participació de tots els nens i nenes de la llar d’infants i de l’escola, i de tothom que hi vulgui participar, a cercar els aliments, botifarra, oli, vi, patates, cansalada… per les cases i masos de la contrada. Ho faran acompanyats per la banda de percussió d’els senyors del foc. A la tarda, a partir de les 15 hores, hi haurà la trobada de cuiners i mestres xuiers als baixos de l’Ajuntament. Serà aleshores quan començarà el carnestoltes infantil a la Plaça Major a càrrec de l’Oriol Canals. A les cinc a la mateixa plaça Major, s’inicia el repartiment de la tradicional “Xuia” i s’hi ballen sardanes. A la nit, gran ball de carnestoltes, a la Sala Polivalent, amb el grup Granotes de la Bassa. I, encara, més tard, en Pau de la Gramola farà que la gresca no decaigui. El poble és rural, petit i coquetó. S’agrupa al voltant de la seva església parroquial, un temple espectacular, romànic. Al poble hi ha moltíssims megàlits, i una necròpolis de l’edat dels metalls, les restes de la qual es poden visitar a la sala d’exposicions permanent de la necròpolis de Can Bech de Baix. Per visites concertades cal trucar a l’Ajuntament d’Agullana, al telèfon 972 535 206. Rondant pels boscos i camps de la vila trobareu menhirs, dolmens i altres construccions prehistòriques, com ara els que anomenen la Barraca del Lladre i la Llosa de la Jaça d’en Torrent, que son dolmens, i un parell de menhirs: la Pedra Dreta, o Roc del Frare, i el Menhir dels Palaus. A Agullana s’hi arriba per l’autopista A-7 fins la sortida de Figueres, anant després per l’antiga N-II, o sortint directament a La Jonquera. Un tram de només 3 km de la carretera G-500 uneix l’entrada sud de La Jonquera, anant per la N-II, des del lloc anomenat Can Quartos, en mig d’un immens polígon industrial, amb Agullana. També possible accedir-hi des de Figueres per la GI-502, cap a Darnius i, abans d’arribar a aquesta localitat, girar a la dreta per la GI-504 fins Agullana. L’obertura d’una nova carretera travessant el Pirineu i la frontera francesa ha fet possible la comunicació directa amb el Vallespir a través del coll de Manrella, lloc per on van exiliar-se moltíssims republicans, el President Companys entre ells. Es bonic fer aquesta ruta, d’Agullana a La Vajol i d’allà a Les Illes i Ceret, a França. Una ruta molt emotiva. Podeu passar el cap de setmana al poble llogant un dels apartaments anomenats del Suro, n’hi molt per allà, malgrat el terrorífic incendi de l’estiu del 2012, i es poden llogar durant tot l’any. N’hi ha d’una sola habitació i amb dues habitacions. Si us hi quedeu podreu gaudir de la natura, fent la ruta de les capelles romàniques, a peu o en bici, o la ruta dels dòlmens, o la  dels castells… Podeu trucar al telèfon: 972 53 51 78, visitar la seva web: http://www.elsuro.com, o escrure’l: elsuro@elsuro.com. Si us agrada més llogar una casa rural, al poble hi ha Can Palau, una antiga masia del segle XVII, voltada de bosc. Podeu informar-vos al telèfon: 972 53 52 57, o a la seva adreça http://www.canpalau.com, o via mail: info@canpalau.com. També disposeu d’una fonda, casolana, de les d’abans, “La Font d’Avall” amb habitacions senzilles però acollidores i un bon restaurant, que hem provat.  Informació al telèfon: 972 53 52 35, a internet:  restaurant la font d’avall, o per correu: info@restaurantlafontdavall.com. També podeu dinar al bar Pinyareda, al carrer Pinyareda, 11, telèfon: 972 53 55 08. Si us decidiu a passar el cap de setmana podeu visitar Maçanet de Cabrenys, i dormir al magnífic Hotel Els Caçadors, on menjareu també molt bé. o també a La Quadra, un altre hostal de la zona, amb restaurant també. Podeu pujar cap a Tapis, on hi ha un altre restaurant molt recomanable, mític a la comarca, i arribar-vos fins el poble francés català de Coustouges, (Costoja) amb una bonica església romànica. També podeu baixar a Darrnius, i d’allà a Albanyà. per veure l’església de Sant Pere, romànica, ben conservada, i el que queda de la muralla d’aquest petit poblet de l’Alt Empordà, i si seguiu la carretera GI-511, des del nord de Figueres, passareu per Sant Llorenç de la Muga, un altre poble preciós que mereix una visita detinguda. No deixeu de fer una agradable passejada familiar per les pistes que porten a l’Albera des d’Albanyà, sobretot les que van riu amunt, i que s’endinsen al majestuòs Parc Natural del Bassegoda. Per dinar i dormir al poble l’opció més habitual i correcta és el magnífic i molt familiar càmping Bassegoda Park. Un clàssic a la zona. Amb un bon restaurant, piscina, bungalows climatitzats i una natura desbordant. També interessant el restaurant Samuga, a Sant Llorenç. Ens encanta també el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. També molt recomanable La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç. El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. La Xuia d’Agullana us espera per passar un bon cap de setmana a l’Empordà!.

En Agullana, una bella población del Ampurdán, cercana a Francia y a La Junquera, celebran este sábado su típica fiesta de la Xuia, en que los niños recogen alimentos que por la tarde se guisaran y compartiran. Una excusa perfecta para subir hasta Agullana y descubrir la zona, pasar a Francia por los pasos del exilio, visitar los rincones llenos de iglesias románicas y dólmenes prehistóricos y dejarse llevar por el dulce descanso. Buenos hoteles y restaurantes en el mismo pueblo y en los alrededores.

Santa Maria del Campo


Santa Maria del Campo és hores d’ara un petit poblet perdut en un racó dels pàrams castellans, a mig camí entre les províncies de Burgos i Palència.  Però en el segle XVI, aquesta vila, avui diminuta, fou un important mercat de la llana i el blat, un eslavó de la cadena de riquesa que des de Medina del Campo, passant per Burgos, irradiava la Mesta per tota Castella. I en aquest avui ignorat racó del camp castellà, en aquest llogarret insignificant, una comunitat de clergues, els canonges de Santa Maria del Camp, edificà una superba església. La volgueren col·legiata, i per tant hagueren d’ampliar el temple primitiu fins elevar una fantàstica catedral gòtica. Contractaren Diego de Siloe, gran mestre del renaixement espanyol, per tal que aixequés una espectacular torre, glòria de l’art renaixentista castellà. Una torre magnífica, impressionant, que heu d’anar a veure, sí o sí.  La fotografia de la torre no li fa justícia. És realment alta i poderosa. Però el que no podeu imaginar és l’interior. Una església gran, molt gran, una veritable catedral, amb tot el que pogueu imaginar. També bastiren un cor, obra de Joan de Colonia, amb les seves cadires tallades, maravelloses, i un òrgan fastuòs. També feren edificar un claustre. Si tot això fora poc, els canonges ompliren el temple de tota mena d’obres d’art, d’autors punters. Així veureu taules de Berruguete, tapissos de Flandes, pintures, tombes bellament esculpides, escales de pedra ornades amb gust… La sacristia acull armaris de noguera tallats per les dues bandes. La nau conté retaules i talles de tota època i condició portats de les ermites i esglésies de la comarca. Una señora del poble us mostrarà sol·lícita totes aquestes joies. Truqueu-la al seu telèfon, o mòbil, 947 174 111 o 686857382. De 11.00 a 14.00 hores i de 17.00 a 20.00 hores. Dilluns no. (Ho teniu tot clavat a la porta de la col·legiata). No ho dubteu, truqueu-la i acudirà ràpidament. Encara millor si passeu a buscar-la en cotxe a casa. La visita guiada durarà, pel cap baix, una hora llarga. Perquè aquesta església és la seva passió, i la de tot el poble, orgullós del seu patrimoni. Ella manté la web de la col·legiata, n’ha escrit un llibre que ven al final del recorregut. Un cop dit tot això, deixeu-nos lamentar-nos, com ho fa tothom, de l’estat d’abandonament d’aquest monument nacional. Ningú no se’n preocupa, ningú hi aporta un miserable euro. Tot està brut i deixat, mantingut només per la voluntat de la gent. Goteres aquí i allà, parets que necessiten una neteja profunda. A més de la colegiata també és bonic el poble en si, amb troços de muralla i les portes de la mateixa. Algunes cases nobles i ermites. Us proposem la visita a aquesta vila en el curs d’una ruta per la vall de l’Arlanza, que podría iniciar-se a Burgos, continuar cap a Lerma, un maravellós conjunt urbà renaixentista, amb un palau i una altra colegiata fantàstics. Seguir amb la petita joia del monestir cistercenc de Villamayor de los Montes, per visitar seguidament Mahamud, amb una altra església fabulosa, (sempre tancada). La ruta pot acabar a Castrojeriz y Sasamón, abans de retornar a Burgos. Covarrubias no està lluny. Santo Domingo de Silos tampoc. Palència pràcticament al costat. No hi ha gaires serveis en aquest municipi. Per menjar, uns quants bars i un restaurant. No podem opinar. No vàrem dinar aquí. Ho vàrem fer, molt bé, al Mesón de Castrojeriz, on també tenen habitacions amb encant. Per cert, per dormir al poble de Santa Maria de Campos mateix, podeu probar els apartaments Ancasela, senzills, o una bonica casa rural, on hi cap molta gent: Villagómez. Si preferiu un hotel, no us preocupeu, perquè Burgos està a només 35 kms. A Burgos podreu dormir i menjar de fàbula. Us recomanem l’Hotel Palació de los Velada, cèntric, net, familiar, amb bones habitacions per a dos infants, a cor de la ciutat. Servei amable, desdejuni de fàbula, molt recomanable. Només podem objectar un garatge petit i complicat. Millor aparcar als pàrkings públics. També molt bé l’hotel Via Gòtica, davant de la catedral, nou i net. L’Abba, el Silken, l’AC i l’NH, totes aquestes cadenes, tenen hotels bonics i ben situats, però no admeten més d’un infant a les habitacions dels pares. Santa Maria del Campo, quina joia!.

Santa María del Campo es actualmente un pequeño pueblo perdido en un rincón de los paramos castellanos, a medio camino entre las provincias de Burgos y Palencia. Pero en el siglo XVI, esta villa, hoy diminuta, fue un importante mercado de la lana y el trigo, un eslabón de la cadena de riqueza que desde Medina del Campo, pasando por Burgos, irradiaba la Mesta por toda Castilla. Y en este hoy ignorado rincón del campo castellano, en esta aldea insignificante, una comunidad de clérigos, los canónigos de Santa María del Campo, edificó una soberbia iglesia. La quisieron colegiata, y por tanto tuvieron que ampliar el templo primitivo hasta elevar una fantástica catedral gótica. Contrataron a Diego de Siloé, gran maestro del renacimiento español, para que levantara una espectacular torre, gloria del arte renacentista español. Una torre magnífica, impresionante, que debeis ir a ver, sí o sí. La fotografía de la torre no le hace justicia. Es realmente alta y poderosa. Pero lo que no podéis imaginar es el interior. Una iglesia grande, muy grande, una verdadera catedral, con todo lo que podáis imaginar. También construyeron un coro, obra de Juan de Colonia, con sus sillas talladas, maravillosas, y un órgano fastuoso. También hicieron edificar un claustro. Si todo esto fuera poco, los canónigos llenaron el templo de todo tipo de obras de arte, de autores punteros. Así veréis tablas de Berruguete, tapices de Flandes, pinturas, tumbas bellamente esculpidas, escaleras de piedra adornadas con gusto … La sacristía acoge armarios de nogal tallados por las dos bandas. La nave contiene retablos y tallas de toda época y condición traídos de las ermitas e iglesias de la comarca. Una señora del pueblo os mostrará solícita todas estas joyas. Llámadla a su teléfono, o al móvil, 947174111 o 686857382. De 11.00 a 14.00 horas y de 17.00 a 20.00 horas. Lunes no. (Lo tenéis todo clavado en la puerta de la colegiata). No lo dudeis, llámadla y acudirá rápidamente. Aún mejor si pasáis a buscarla en coche a casa. La visita guiada durará, como mínimo, una hora larga. Porque esta iglesia es su pasión, y la de todo el pueblo, orgulloso de su patrimonio. Ella mantiene la web de la colegiata, ha escrito un libro que vende al final del recorrido. Una vez dicho todo esto, dejadnos lamentarnos, como lo hace todo el mundo, del estado de abandono de este monumento nacional. Nadie se preocupa, nadie aporta un miserable euro. Todo está sucio y dejado, mantenido sólo por la voluntad de la gente. Goteras aquí y allá, paredes que necesitan una limpieza profunda. Además de la colegiata también es bonito el pueblo en sí, con trozos de muralla y las puertas de la misma. Algunas casas nobles y ermitas. Os proponemos la visita a esta villa en el curso de una ruta por el valle del Arlanza, que podría iniciarse en Burgos, continuar hacia Lerma, un maravilloso conjunto urbano renacentista, con un palacio y otra colegiata fantásticos. Y seguir con la pequeña joya del monasterio cisterciense de Villamayor de los Montes, para visitar seguidamente Mahamud, con otra iglesia fabulosa, (siempre cerrada). La ruta puede acabar en Castrojeriz y Sasamón, antes de regresar a Burgos. Covarrubias no está lejos. Santo Domingo de Silos tampoco. Palencia prácticamente al lado. No hay muchos servicios en este municipio. Para comer, varios bares y un restaurante. No podemos opinar. No comimos aquí. Lo hicimos, muy bien, en el Mesón de Castrojeriz, donde también tienen habitaciones. Por cierto, para dormir en el pueblo de Santa María de Campos mismo, pueden probar los apartamentos Ancasela, sencillos, o una casa rural, donde cabe mucha gente: Villagómez. Si prefierís un hotel, no os preocupéis, porque Burgos está a sólo 35 kms. En Burgos podreis dormir y comer de fábula. Os recomendamos el Hotel Palacio de los Velada, céntrico, limpio, familiar, con buenas habitaciones para dos niños, en el corazón de la ciudad. Servicio amable, desayuno de fábula, muy recomendable. Sólo podemos objetar un garaje pequeño y complicado. Mejor aparcar en parkings públicos. También muy bien el hotel Via Gótica, frente a la catedral, nuevo y limpio. El Abba, el Silken, el AC y el NH, todas estas cadenas, tienen hoteles bonitos y bien situados, pero no admiten más de un niño en las habitaciones de los padres.

La Vajol


La Vajol és un petit poblet de la comarca de l’Alt Empordà. En aquest cas podríem fins i tot dir-ne de l’altíssim Empordà, perquè La Vajol toca ja a la Catalunya Nord, terres ara de França. Si pugeu fins La Vajol no us en penedireu. Podreu veure el seu nucli medieval, amb l’església antiga de Sant Martí, que te unes pintures massòniques. Les afores del poble són encantadores, amb nombroses fonts, boscos frondosos i indrets que conviden a la passejada. Especialment interessant resulta pels que sou aficionats a recòrrer llocs històrics. Podeu arribar-vos fins la mina de talc, a la carretera que baixa cap a Maçanet de Cabrenys. Una mina que també farà les delícies dels amants de cercar minerals. Una mina que va passar a la història quan en Joan Negrín, president del govern republicà l’escollí per amagar-hi un seguit de quadres del museu del Prado i un fabulós tresor en or i diners. També us encantarà pujar fins el pas fronterer del Coll de Manrella, per on van passar a França moltíssims exiliats, entre ells Lluís Companys. Un monument ho recorda. El coll és accessible en cotxe, tot i que, de veagdes, està tancat el pas cap al poble de les Illes, a la Catalunya Nord. Per la seva situació, La Vajol fou un indret amb molt de contraband. També lloc de pas obligat de fugitius de la guerra mundial. Podeu veure totes aquestes coses en el curs d’una visita a la Vall de Cabrenys, que inclogui Darnius i Maçanet de Cabrenys. També podeu fer una ruta cap a Les Illes i Ceret, a l’altra banda de la frontera. O remuntar fins Costoja, per veure la seva esglèsia romànica, una maravella. Per dormir a La Vajol teniu els apartaments Can Quera. I per menjar podeu anar a Casa Comaulis, a la plaça Major, 3,  Tel: 972 535 125, o bé al restaurant Mandrella, la mateixa carretera que va fins el Coll de Manrella, Tel: 972 535 223. Per arribar a La Vajol el millor és arribar-se fins Figueres, per la A-2 en direcció La Jonquera, i sortir abans d’arribar a aquesta darrera població. Gireu en direcció Darnius, i després a Maçanet de Cabrenys, (ruta llarga). O bé cap a Agullana, i d’allà agafem la carretera GI-501 en direcció a La Vajol. (Ruta curta). També podeu fer servir els hotels i restaurants de Maçanet de Cabrenys. Ens han parlat molt bé de La Quadra. Habitacions familiars senzilles.  Una aposta segura és Can Duran, a Figueres. Menjareu de primera, i tenen habitacions familiars molt boniques. Molt recomanat és el restaurant de Tapís, un poblet més amunt de Maçanet. Un bon lloc per dinar-hi molt bé. El veureu al costat de la carretera, tel. 972 543 311.

La Vajol es un pequeño pueblo de la comarca del Alt Empordà. En este caso podríamos incluso llamarlo del altísimo Empordà, porque La Vajol toca ya en la Cataluña Norte, tierras ahora de Francia. Si subís hasta La Vajol no os arrepentireis. Podréis ver su núcleo medieval con la iglesia antigua de Sant Martí, que tiene unas pinturas masónicas. Las afueras del pueblo son encantadoras, con numerosas fuentes, bosques frondosos y lugares que invitan al paseo. Especialmente interesante resulta para los que sois aficionados a recorrer lugares históricos. Pueden llegar paseando hasta la mina de talco, en la carretera que baja hacia Maçanet de Cabrenys. Una mina que también hará las delicias de los amantes de buscar minerales. Una mina que pasó a la historia cuando Juan Negrín, presidente del gobierno republicano la escogió para esconder una serie de cuadros del museo del Prado y un fabuloso tesoro en oro y dinero. También os encantará subir hasta el paso fronterizo del Coll de Manrella, por donde pasaron a Francia muchísimos exiliados, entre ellos Lluís Companys. Un monumento lo recuerda. El cuello es accesible en coche, aunque, a veces, está cerrado el paso hacia el pueblo de las Illes, en la Cataluña Norte. Por su situación, La Vajol fue un lugar con mucho contrabando. También lugar de paso obligado de fugitivos de la guerra mundial. Podéis ver todas estas cosas en el curso de una visita al Valle de Cabrenys, que incluya Darnius y Maçanet de Cabrenys. También se puede hacer una ruta hacia Las Illes y Ceret, al otro lado de la frontera. O remontar hasta Coustouges, para ver su iglesia románica, una maravilla. Para dormir en La Vajol tienen los apartamentos Can Quera. Y para comer pueden ir a Casa Comaulis, en la plaza Mayor, 3, Tel.: 972 535 125, o bien al restaurante Mandrella, la misma carretera que va hasta el Coll de Manrella, Tel: 972 535 223. Para llegar a La Vajol lo mejor es acercarse hasta Figueres, por la A-2 en dirección La Jonquera, y salir antes de llegar a esta última población. Giren en dirección Darnius, y después en Maçanet de Cabrenys, (ruta larga). O bien hacia Agullana, y de allí tomamos la carretera GI-501 en dirección a La Vajol. (Ruta corta). También puede utilizar los hoteles y restaurantes de Maçanet de Cabrenys. Nos han hablado muy bien de La Quadra. Habitaciones familiares sencillas. Una apuesta segura es Can Duran, en Figueres. Comeréis de primera, y tienen habitaciones familiares muy bonitas. También muy recomendado es el restaurante de Tapis, un pueblecito más arriba de Maçanet. Un buen lugar para comer bien. Lo veréis al lado de la carretera, tel. 972 543 311.