Fira de la castanya a Maçanet de Cabrenys

 

Maçanet de Cabrenys és un poble de l’Alt Empordà. En aquest cas podríem fins i tot dir-ne de l’altíssim Empordà, perquè quasi toca ja a la Catalunya Nord, terres ara de França. Si pugeu fins Maçanet aquest proper dissabte no us en penedireu. Podreu veure i viure la seva Fira de la Castanya. Hi haurà diferents tallers i activitats per a la canalla i les famílies, al llarg del dia, repartides pel centre de la vila. També s’ofereixen unes jornades gastronòmiques als restaurants. A més, cal dir que els afores del poble són encantadors, amb nombroses fonts, boscos frondosos, gorgs i indrets que conviden a la passejada. Especialment interessant resulta pels que sou aficionats a recórrer llocs històrics. Podeu arribar-vos fins la mina de talc, a la carretera que puja cap a La Vajol. Una mina que també farà les delícies dels amants de cercar minerals. Una mina que va passar a la història quan en Joan Negrín, president del govern republicà l’escollí per amagar-hi un seguit de quadres del museu del Prado i un fabulós tresor en or i diners. També us encantarà pujar fins el pas fronterer del Coll de Manrella, per on van passar a França moltíssims exiliats, entre ells Lluís Companys. Un monument ho recorda. El coll és accessible en cotxe, tot i que, de vegades, està tancat el pas cap al poble de les Illes, a la Catalunya Nord. Podeu veure totes aquestes coses en el curs d’una visita a la Vall de Cabrenys, que inclogui Darnius, La Vajol i Maçanet de Cabrenys. També podeu fer una ruta cap a Les Illes i Ceret, a l’altra banda de la frontera. O remuntar fins Costoja, per veure la seva esglèsia romànica, una meravella. Per arribar a Maçanet de Cabrenys el millor és arribar-se fins Figueres, per la A-2 en direcció La Jonquera, i sortir abans d’arribar a aquesta darrera població. Gireu en direcció Darnius, i després a Maçanet de Cabrenys. Al poble hi ha molts hotels i restaurants. Recomanem La Quadra. Habitacions familiars senzilles. També bé Els Caçadors, un altre hotel i restaurant tipus hostal de tota la vida. Can Tenli és un restaurant ben tradicional. Una aposta segura és Can Duran, a Figueres. Menjareu de primera, i tenen habitacions familiars molt boniques. Molt recomanat és el restaurant de Tapís, un poblet més amunt de Maçanet. Un bon lloc per dinar-hi molt bé. El veureu al costat de la carretera, tel. 972 543 311.

Maçanet de Cabrenys es un pequeño pueblo de la comarca del Alt Empordà. En este caso podríamos incluso llamarlo del altísimo Empordà, porque toca ya en la Cataluña Norte, tierras ahora de Francia. Si subís hasta allí este sábado no os arrepentireis. Podréis ver su núcleo medieval lleno de talleres y juegos, actividades variadas, con motivo de la feria de la castaña. Las afueras del pueblo son encantadoras, con numerosas fuentes, bosques frondosos y lugares que invitan al paseo. Especialmente interesante resulta para los que sois aficionados a recorrer lugares históricos. Pueden llegar paseando hasta la mina de talco, en la carretera que sube hacia La Vajol. Una mina que también hará las delicias de los amantes de buscar minerales. Una mina que pasó a la historia cuando Juan Negrín, presidente del gobierno republicano la escogió para esconder una serie de cuadros del museo del Prado y un fabuloso tesoro en oro y dinero. También os encantará subir hasta el paso fronterizo del Coll de Manrella, por donde pasaron a Francia muchísimos exiliados, entre ellos Lluís Companys. Un monumento lo recuerda. El cuello es accesible en coche, aunque, a veces, está cerrado el paso hacia el pueblo de las Illes, en la Cataluña Norte. Por su situación fue un lugar con mucho contrabando. También lugar de paso obligado de fugitivos de la guerra mundial. Podéis ver todas estas cosas en el curso de una visita al Valle de Cabrenys, que incluya Darnius, La Vajol y Maçanet de Cabrenys. También se puede hacer una ruta hacia Las Illes y Ceret, al otro lado de la frontera. O remontar hasta Coustouges, para ver su iglesia románica, una maravilla. Para llegar lo mejor es acercarse hasta Figueres, por la A-2 en dirección La Jonquera, y salir antes de llegar a esta última población. Giren en dirección Darnius, y después en Maçanet de Cabrenys. Hay buenos hoteles y restaurantes de Maçanet de Cabrenys. Nos han hablado muy bien de La Quadra. Habitaciones familiares sencillas. Una apuesta segura es Can Duran, en Figueres. Comeréis de primera, y tienen habitaciones familiares muy bonitas. También muy recomendado es el restaurante de Tapis, un pueblecito más arriba de Maçanet. Un buen lugar para comer bien. Lo veréis al lado de la carretera, tel. 972 543 311.

Fira de la castanya a Maçanet de Cabrenys

Maçanet de Cabrenys és un poble de l’Alt Empordà. En aquest cas podríem fins i tot dir-ne de l’altíssim Empordà, perquè quasi toca ja a la Catalunya Nord, terres ara de França. Si pugeu fins Maçanet aquest proper diumenge no us en penedireu. Podreu veure i viure la seva Fira de la Castanya, que serà el diumenge 4 de novembre de 2018. Hi haurà diferents tallers i activitats per a la canalla i les famílies, al llarg del dia, repartides pel centre de la vila. També s’ofereixen unes jornades gastronòmiques als restaurants. A més, cal dir que els afores del poble són encantadors, amb nombroses fonts, boscos frondosos, gorgs i indrets que conviden a la passejada. Especialment interessant resulta pels que sou aficionats a recórrer llocs històrics. Podeu arribar-vos fins la mina de talc, a la carretera que puja cap a La Vajol. Una mina que també farà les delícies dels amants de cercar minerals. Una mina que va passar a la història quan en Joan Negrín, president del govern republicà l’escollí per amagar-hi un seguit de quadres del museu del Prado i un fabulós tresor en or i diners. També us encantarà pujar fins el pas fronterer del Coll de Manrella, per on van passar a França moltíssims exiliats, entre ells Lluís Companys. Un monument ho recorda. El coll és accessible en cotxe, tot i que, de vegades, està tancat el pas cap al poble de les Illes, a la Catalunya Nord. Podeu veure totes aquestes coses en el curs d’una visita a la Vall de Cabrenys, que inclogui Darnius, La Vajol i Maçanet de Cabrenys. També podeu fer una ruta cap a Les Illes i Ceret, a l’altra banda de la frontera. O remuntar fins Costoja, per veure la seva esglèsia romànica, una meravella. Per arribar a Maçanet de Cabrenys el millor és arribar-se fins Figueres, per la A-2 en direcció La Jonquera, i sortir abans d’arribar a aquesta darrera població. Gireu en direcció Darnius, i després a Maçanet de Cabrenys. Al poble hi ha molts hotels i restaurants. Recomanem La Quadra. Habitacions familiars senzilles. També bé Els Caçadors, un altre hotel i restaurant tipus hostal de tota la vida. Can Tenli és un restaurant ben tradicional. Una aposta segura és Can Duran, a Figueres. Menjareu de primera, i tenen habitacions familiars molt boniques. Molt recomanat és el restaurant de Tapís, un poblet més amunt de Maçanet. Un bon lloc per dinar-hi molt bé. El veureu al costat de la carretera, tel. 972 543 311.  A La Vajol teniu els apartaments Can Quera. I per menjar podeu anar a Casa Comaulis, a la plaça Major, 3,  Tel: 972 535 125, o bé al restaurant Mandrella, la mateixa carretera que va fins el Coll de Manrella, Tel: 972 535 223.

Maçanet de Cabrenys es un pequeño pueblo de la comarca del Alt Empordà. En este caso podríamos incluso llamarlo del altísimo Empordà, porque toca ya en la Cataluña Norte, tierras ahora de Francia. Si subís hasta allí este domingo no os arrepentireis. Podréis ver su núcleo medieval lleno de talleres y juegos, actividades variadas, con motivo de la feria de la castaña. Las afueras del pueblo son encantadoras, con numerosas fuentes, bosques frondosos y lugares que invitan al paseo. Especialmente interesante resulta para los que sois aficionados a recorrer lugares históricos. Pueden llegar paseando hasta la mina de talco, en la carretera que sube hacia La Vajol. Una mina que también hará las delicias de los amantes de buscar minerales. Una mina que pasó a la historia cuando Juan Negrín, presidente del gobierno republicano la escogió para esconder una serie de cuadros del museo del Prado y un fabuloso tesoro en oro y dinero. También os encantará subir hasta el paso fronterizo del Coll de Manrella, por donde pasaron a Francia muchísimos exiliados, entre ellos Lluís Companys. Un monumento lo recuerda. El cuello es accesible en coche, aunque, a veces, está cerrado el paso hacia el pueblo de las Illes, en la Cataluña Norte. Por su situación fue un lugar con mucho contrabando. También lugar de paso obligado de fugitivos de la guerra mundial. Podéis ver todas estas cosas en el curso de una visita al Valle de Cabrenys, que incluya Darnius, La Vajol y Maçanet de Cabrenys. También se puede hacer una ruta hacia Las Illes y Ceret, al otro lado de la frontera. O remontar hasta Coustouges, para ver su iglesia románica, una maravilla. Para llegar lo mejor es acercarse hasta Figueres, por la A-2 en dirección La Jonquera, y salir antes de llegar a esta última población. Giren en dirección Darnius, y después en Maçanet de Cabrenys. Hay buenos hoteles y restaurantes de Maçanet de Cabrenys. Nos han hablado muy bien de La Quadra. Habitaciones familiares sencillas. Una apuesta segura es Can Duran, en Figueres. Comeréis de primera, y tienen habitaciones familiares muy bonitas. También muy recomendado es el restaurante de Tapis, un pueblecito más arriba de Maçanet. Un buen lugar para comer bien. Lo veréis al lado de la carretera, tel. 972 543 311. Para dormir en el pueblo vecino de La Vajol tienen los apartamentos Can Quera. Y para comer pueden ir a Casa Comaulis, en la plaza Mayor, 3, Tel.: 972 535 125, o bien al restaurante Mandrella, la misma carretera que va hasta el Coll de Manrella, Tel: 972 535 223.

Agullana

Agullana és un petit poblet situat molt a tocar de la frontera francesa, molt a prop de La Jonquera, dins de la plana, però ja tenint com a teló de fons la bellíssima serralada pirinenca. El poble és molt rural, coquetó. S’agrupa al voltant de la seva església parroquial, un temple espectacular, romànic. A més de l’església, que val una parada camí de França, per exemple, als afores del poble hi ha moltíssims megàlits, i una necròpolis de l’edat dels metalls, les restes de la qual es poden visitar a la sala d’exposicions permanent de la necròpolis de Can Bech de Baix. Per visites concertades cal trucar a l’Ajuntament d’Agullana, al telèfon 972 535 206. Rondant pels boscos i camps de la vila trobareu menhirs, dolmens i altres construccions prehistòriques, com ara els que anomenen la Barraca del Lladre i la Llosa de la Jaça d’en Torrent, que son dolmens, i un parell de menhirs: la Pedra Dreta, o Roc del Frare, i el Menhir dels Palaus. A Agullana s’hi arriba per l’autopista A-7 fins la sortida de Figueres, anant després per l’antiga N-II, o sortint directament a La Jonquera. Un tram de només 3 km de la carretera G-500 uneix l’entrada sud de La Jonquera, anant per la N-II, des del lloc anomenat Can Quartos, en mig d’un immens polígon industrial, amb Agullana. També possible accedir-hi des de Figueres per la GI-502, cap a Darnius i, abans d’arribar a aquesta localitat, girar a la dreta per la GI-504 fins Agullana. L’obertura d’una nova carretera travessant el Pirineu i la frontera francesa ha fet possible la comunicació directa amb el Vallespir a través del coll de Manrella, lloc per on van exiliar-se moltíssims republicans, el President Companys entre ells. Es bonic fer aquesta ruta, d’Agullana a La Vajol i d’allà a Les Illes i Ceret, a França. Una ruta molt emotiva. Podeu passar el cap de setmana al poble llogant un dels apartaments anomenats del Suro, n’hi molt per allà, malgrat el terrorífic incendi de l’estiu del 2012, i es poden llogar durant tot l’any. N’hi ha d’una sola habitació i amb dues habitacions. Si us hi quedeu podreu gaudir de la natura, fent la ruta de les capelles romàniques, a peu o en bici, o la ruta dels dòlmens, o la  dels castells… Podeu trucar al telèfon: 972 53 51 78, visitar la seva web: http://www.elsuro.com, o escrure’l: elsuro@elsuro.com. Si us agrada més llogar una casa rural, al poble hi ha Can Palau, una antiga masia del segle XVII, voltada de bosc. Podeu informar-vos al telèfon: 972 53 52 57, o a la seva adreça http://www.canpalau.com, o via mail: info@canpalau.com. També disposeu d’una fonda, casolana, de les d’abans, “La Font d’Avall” amb habitacions senzilles però acollidores i un bon restaurant, que hem provat.  Informació al telèfon: 972 53 52 35, a internet:  restaurant la font d’avall, o per correu: info@restaurantlafontdavall.com. També podeu dinar al bar Pinyareda, al final del carrer Pinyareda, 11, telèfon: 972 53 55 08. Si us decidiu a passar el cap de setmana podeu visitar Maçanet de Cabrenys, i dormir al magnífic Hotel Els Caçadors, on menjareu també molt bé. o també a La Quadra, un altre hostal de la zona, amb restaurant també. Podeu pujar cap a Tapis, on hi ha un altre restaurant molt recomanable, mític a la comarca, i arribar-vos fins el poble francés català de Coustouges, (Costoja) amb una bonica església romànica. També podeu baixar a Darrnius, i d’allà a Albanyà. per veure l’església de Sant Pere, romànica, ben conservada, i el que queda de la muralla d’aquest petit poblet de l’Alt Empordà, i si seguiu la carretera GI-511, des del nord de Figueres, passareu per Sant Llorenç de la Muga, un altre poble preciós que mereix una visita detinguda. No deixeu de fer una agradable passejada familiar per les pistes que porten a l’Albera des d’Albanyà, sobretot les que van riu amunt, i que s’endinsen al majestuòs Parc Natural del Bassegoda. Per dinar i dormir al poble l’opció més habitual i correcta és el magnífic i molt familiar càmping Bassegoda Park. Un clàssic a la zona. Amb un bon restaurant, piscina, bungalows climatitzats i una natura desbordant. També interessant el restaurant Samuga, a Sant Llorenç. Ens encanta també el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. També molt recomanable La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç. El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. Agullana us espera per passar un bon cap de setmana a l’Empordà!.

En Agullana, una bella población del Ampurdán, cercana a Francia y a La Junquera, tienen un templo romànico guapísimo, que puede ser una excusa perfecta para una parada camino de Francia. O bién para descubrir la zona, llena de monumentos megalíticos, o pasar a Francia por los pasos del exilio. No dudeis en llegar hasta Agullana para visitar los rincones llenos de iglesias románicas y dólmenes prehistóricos y dejarse llevar por el dulce descanso. Buenos hoteles y restaurantes en el mismo pueblo y en los alrededores.

La Xuia a Agullana

Agullana és un municipi situat a tocar de la frontera francesa, prop de La Jonquera, a la bellíssima serralada pirinenca. En aquest petit poblet del més Alt Empordà hi celebren aquest cap de setmana la festa de la Xuia. Es tracta d’un costum ancestral en que els infants del poble recullen aliments, una recapta de fet, per menjar-se’ls a la tarda. Serà el dissabte 8 de març, a partir de les 10 hores del matí, quan sortirà des de l’escola de la cercavila de la xuia, amb la participació de tots els nens i nenes de la llar d’infants i de l’escola, i de tothom que hi vulgui participar, a cercar els aliments, botifarra, oli, vi, patates, cansalada… per les cases i masos de la contrada. Ho faran acompanyats per la banda de percussió d’els senyors del foc. A la tarda, a partir de les 15 hores, hi haurà la trobada de cuiners i mestres xuiers als baixos de l’Ajuntament. Serà aleshores quan començarà el carnestoltes infantil a la Plaça Major a càrrec de l’Oriol Canals. A les cinc a la mateixa plaça Major, s’inicia el repartiment de la tradicional “Xuia” i s’hi ballen sardanes. A la nit, gran ball de carnestoltes, a la Sala Polivalent, amb el grup Granotes de la Bassa. I, encara, més tard, en Pau de la Gramola farà que la gresca no decaigui. El poble és rural, petit i coquetó. S’agrupa al voltant de la seva església parroquial, un temple espectacular, romànic. Al poble hi ha moltíssims megàlits, i una necròpolis de l’edat dels metalls, les restes de la qual es poden visitar a la sala d’exposicions permanent de la necròpolis de Can Bech de Baix. Per visites concertades cal trucar a l’Ajuntament d’Agullana, al telèfon 972 535 206. Rondant pels boscos i camps de la vila trobareu menhirs, dolmens i altres construccions prehistòriques, com ara els que anomenen la Barraca del Lladre i la Llosa de la Jaça d’en Torrent, que son dolmens, i un parell de menhirs: la Pedra Dreta, o Roc del Frare, i el Menhir dels Palaus. A Agullana s’hi arriba per l’autopista A-7 fins la sortida de Figueres, anant després per l’antiga N-II, o sortint directament a La Jonquera. Un tram de només 3 km de la carretera G-500 uneix l’entrada sud de La Jonquera, anant per la N-II, des del lloc anomenat Can Quartos, en mig d’un immens polígon industrial, amb Agullana. També possible accedir-hi des de Figueres per la GI-502, cap a Darnius i, abans d’arribar a aquesta localitat, girar a la dreta per la GI-504 fins Agullana. L’obertura d’una nova carretera travessant el Pirineu i la frontera francesa ha fet possible la comunicació directa amb el Vallespir a través del coll de Manrella, lloc per on van exiliar-se moltíssims republicans, el President Companys entre ells. Es bonic fer aquesta ruta, d’Agullana a La Vajol i d’allà a Les Illes i Ceret, a França. Una ruta molt emotiva. Podeu passar el cap de setmana al poble llogant un dels apartaments anomenats del Suro, n’hi molt per allà, malgrat el terrorífic incendi de l’estiu del 2012, i es poden llogar durant tot l’any. N’hi ha d’una sola habitació i amb dues habitacions. Si us hi quedeu podreu gaudir de la natura, fent la ruta de les capelles romàniques, a peu o en bici, o la ruta dels dòlmens, o la  dels castells… Podeu trucar al telèfon: 972 53 51 78, visitar la seva web: http://www.elsuro.com, o escrure’l: elsuro@elsuro.com. Si us agrada més llogar una casa rural, al poble hi ha Can Palau, una antiga masia del segle XVII, voltada de bosc. Podeu informar-vos al telèfon: 972 53 52 57, o a la seva adreça http://www.canpalau.com, o via mail: info@canpalau.com. També disposeu d’una fonda, casolana, de les d’abans, “La Font d’Avall” amb habitacions senzilles però acollidores i un bon restaurant, que hem provat.  Informació al telèfon: 972 53 52 35, a internet:  restaurant la font d’avall, o per correu: info@restaurantlafontdavall.com. També podeu dinar al bar Pinyareda, al carrer Pinyareda, 11, telèfon: 972 53 55 08. Si us decidiu a passar el cap de setmana podeu visitar Maçanet de Cabrenys, i dormir al magnífic Hotel Els Caçadors, on menjareu també molt bé. o també a La Quadra, un altre hostal de la zona, amb restaurant també. Podeu pujar cap a Tapis, on hi ha un altre restaurant molt recomanable, mític a la comarca, i arribar-vos fins el poble francés català de Coustouges, (Costoja) amb una bonica església romànica. També podeu baixar a Darrnius, i d’allà a Albanyà. per veure l’església de Sant Pere, romànica, ben conservada, i el que queda de la muralla d’aquest petit poblet de l’Alt Empordà, i si seguiu la carretera GI-511, des del nord de Figueres, passareu per Sant Llorenç de la Muga, un altre poble preciós que mereix una visita detinguda. No deixeu de fer una agradable passejada familiar per les pistes que porten a l’Albera des d’Albanyà, sobretot les que van riu amunt, i que s’endinsen al majestuòs Parc Natural del Bassegoda. Per dinar i dormir al poble l’opció més habitual i correcta és el magnífic i molt familiar càmping Bassegoda Park. Un clàssic a la zona. Amb un bon restaurant, piscina, bungalows climatitzats i una natura desbordant. També interessant el restaurant Samuga, a Sant Llorenç. Ens encanta també el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. També molt recomanable La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç. El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. La Xuia d’Agullana us espera per passar un bon cap de setmana a l’Empordà!.

En Agullana, una bella población del Ampurdán, cercana a Francia y a La Junquera, celebran este sábado su típica fiesta de la Xuia, en que los niños recogen alimentos que por la tarde se guisaran y compartiran. Una excusa perfecta para subir hasta Agullana y descubrir la zona, pasar a Francia por los pasos del exilio, visitar los rincones llenos de iglesias románicas y dólmenes prehistóricos y dejarse llevar por el dulce descanso. Buenos hoteles y restaurantes en el mismo pueblo y en los alrededores.

Ruta pel Rosselló

El Rosselló, una de les comarques de la Catalunya nord, en terres ara de França, és una esplèndida font de sortides familiars per un pont, un cap de setmana ben aprofitat o unes petites vacances. El Rosselló ho te tot.  Mar i muntanya, platges bellíssimes, una costa d’ensomni, turons i serres altíssimes, frescals i maravelloses. Podem començar la visita per Perpinyà, però de fet, comença abans. Comença amb les precioses esglésies romàniques de Sant Martí de Fenollar, amb els seus frescos, Sant Andreu de Sureda, i de Sant Genís les Fonts, d’un romànic primitiu, que trobareu només creuar la ratlla fronterera, a l’altra cantó de la cadena de les Alberes, a tocar del Voló. O potser entrareu per la fantàstica costa vermella, cosa que pot ser una idea excel·lent. Us esperen pobles mariners com Cervera de la Marenda, amb penyasegats gegantins, que s’alternen amb cales i platges, en un marc realment bonic, ple de mar, de sol, i molt mediterrani. La carretera volta muntanya amunt i avall fins a Banyuls, entre vinyes i masos. Seguint la costa arribem també a Port-Vendres, un port molt actiu, i per acabar la maravellosa Cotlliure. Quin plaer recòrrer els carrers vora el mar, visitar el castell o caminar per la platja, amb la seva esglèsia marinera. O pujar al cementiri a rendir tribut al poeta Machado. Podem dinar en els restaurants del petit port, ran de la riera i el castell. Mireu-vos el típic Les Templiers, que és una casa fonda, amb habitacions, si més no, molt originals. Després podeu fer cap a Elna, que us ve de pas, amb la seva catedral romànica, amb un claustre que és una joia del romànic europeu, la maternitat, museus… Perpinyà és allà mateix i mereix detinguda visita, amb la seva catedral, el castell dels reis de Mallorca i el barri antic, amb els seus palaus i llotjes, ara una àrea comercial moguda. Mireu la seva web. A l’oest teniu Castellnou, prop de Thuir, un poble medieval molt bonic. I, més enllà, dues valls precioses, que ja no són Roselló, però que són catalanes. La vall del Vallespir, amb Ceret i els seus museus (www.musee-ceret.com), i Arles i el seu monestir. Més amunt les Gorges de la Fou, un espectacle natural increible, i Prats de Molló. Per aquí podeu entrar i sortir del Roselló per Camprodón. L’altra vall catalana a l’oest de Perpinyà és el Conflent. Maravellosa vall. Amb els monestir de Cuixà, prop de la vila de Prades, mireu la seva web: http://www.prades-tourisme.com, o la del poble de Vernet: http://www.ot-vernet-les-bains.fr situat als peus de la muntanya del Canigó, amb bons hotels, i on comença la ruta d’accés al monestir i la serra del Canigó. O el maravellós i desconegut priorat de Serrabona, amb uns capitells d’infart. Amb la vila medieval de Vilafranca de Conflet, i les seves muralles, aturades en el temps, i la gruta de les Canaletes, per a qui agradin les coves. Poblets rurals i tranquils, com Èvol, Mosset, Marcevol, Eus… catalans, que estan dins els més bonics de tota França. Si pugueu fins dalt de tot, sortireu camí de Puigcerdà, o hi entrareu. També podeu dedicar un dia a gaudir del tren groc, un trenet propietat de la SNCF, que fa la ruta entre La Tor de Querol, a pocs kms. de Puigcerdà, en mig de la Cerdanya, fins a Vilafranca de Conflent. A l’est de Perpinyà trobareu les platges de sorra fina d’Argeles, on van patir tants republicans, i els estanys de Leucata, paisatge original, amb el castell de Salses, bonica visita també, al nord, tancant la terra de llengua catalana. Ja veieu que podeu fer una bona visita, carregada de paisatge i de cultura, molt a prop de Barcelona, a uns 200 kms. només. Per dormir us recomanem els Novotel, hotels familiars. A Perpinyà n’hi ha dos. O bé dormir al Pradotel, a Prada de Conflent, senzillet però acollidor. Si no voleu gastar tant, i aneu amb infants, teniu sempre els econòmics però dignes, B&B Hotels. Us els recomanem. Per dinar o sopar us donarem tres noms, imprescindibles, fantàstics. A Perpinyà “Le Napoli”, una pizzeria boníssima, que fa també pasta i carn, de gourmet. Servei exquisit, preus ajustats. Podeu demanar més?. A la Plaça Catalunya, 3, en ple centre de la ciutat. Tel: 04 68 51 25 02.  A Prades teniu l’hotel Hostalrich al 156, de l’avinguda Général de Gaulle, també al centre, Tel. 04 68 96 05 38. Menú senzill i habitacions molt senzilles, però super barates. Podeu mirar també el restaurant “Le Meridienne”, al 20, de la rue des Marchands. Prop de Cuixà ens va encantar, al poblet de Codalet, L’Hostal de Nogarols, al Chemin Nougarols, s/n. Tel. : 04 68 96 24 57.

El Rosellón, una de las comarcas de la Cataluña norte, en tierras ahora de Francia, es una espléndida fuente de salidas familiares para un puente, un fin de semana bien aprovechado o unas pequeñas vacaciones. El Rosellón lo tiene todo. Mar y montaña, playas bellísimas, una costa de ensueño, colinas y sierras altísimas, frescas y maravillosas. Podemos empezar la visita por Perpiñán, pero de hecho, empieza antes. Comienza con las preciosas iglesias románicas de Sant Martí de Fenollar, con sus frescos, Saint-André, y de Sant Genís les Fonts, de un románico primitivo, que se encuentra sólo cruzar la raya fronteriza, en el otro lado de la cadena de las Alberes, junto a Le Boulú. O quizás entraréis por la fantástica costa roja, lo que puede ser una idea excelente. Os esperan pueblos marineros como Cerbère, con acantilados gigantescos, que se alternan con calas y playas, en un marco realmente bonito, lleno de mar, de sol, y muy mediterráneo. La carretera corre montaña arriba y abajo hasta Banyuls, entre viñas y caseríos. Siguiendo la costa llegamos también a Port-Vendres, un puerto muy activo, y para acabar, a la maravillosa Cotlliure. Qué placer recorrer las calles junto al mar, visitar el castillo o caminar por la playa, con su iglesia marinera. O subir al cementerio a rendir tributo al poeta Machado. Podemos comer en los restaurantes del pequeño puerto, cerca de la riera y el castillo. Observad el típico Les Templiers, que es una casa fonda, con habitaciones, al menos, muy originales. Después pueden visitar Elna, que os viene de paso, con su catedral románica, con un claustro que es una joya del románico europeo, la maternidad, museos … Perpiñán está allí mismo y merece una detenida visita, con su catedral, el castillo de los reyes de Mallorca y el barrio antiguo, con sus palacios y lonjas, ahora un área comercial movida. Vean su web. Al oeste tienen Castellnou, cerca de Thuir, un pueblo medieval muy bonito. Y, más allá, dos valles preciosos, que ya no son Roselló, pero que son catalanes. El valle del Vallespir, con Ceret y sus museos (www.musee-ceret.com), y Arles y su monasterio. Más arriba las Gargantas de la Fou, un espectáculo natural increíble, y Prats de Molló. Por aquí puede entrar y salir del Rosellón por Camprodón. El otro valle catalana al oeste de Perpiñán es el Conflent. Maravillosa valle. Con los monasterios de Cuixà, cerca de la villa de Prades, vea su web: http://www.prades-tourisme.com, o la del pueblo de Vernet: http://www.ot-vernet-les-bains.fr situado a los pies de la montaña del Canigó, con buenos hoteles, y donde comienza la ruta de acceso al monasterio y la sierra del Canigó. O el maravilloso y desconocido priorato de Serrabona, con unos capiteles de infarto. Con la villa medieval de Vilafranca de Conflet, y sus murallas, paradas en el tiempo, y la gruta de las Canaletas, para quienes gusten de las cuevas. Pueblos rurales y tranquilos, como Evol, Mosset, Marcevol, Eus … catalanes, pero que están dentro de los más bellos de toda Francia. Si subís hasta arriba del todo, saldreis del valle camino de Puigcerdà, o entraréis por allí. También pueden dedicar un día a disfrutar del tren amarillo, un tren propiedad de la SNCF, que hace la ruta entre La Tor de Querol, a pocos kms. de Puigcerdà, en medio de la Cerdanya, hasta Vilafranca de Conflent. Al este de Perpignan encontrarán las playas de arena fina de Argeles, donde sufrieron tantos republicanos, y los lagos de Leucata, paisaje original, con el castillo de Salses, bonita visita también, ya muy al norte, cerrando la tierra de lengua catalana . Ya veis que puede hacer una buena visita, cargada de paisaje y de cultura, muy cerca de Barcelona, a unos 200 kms. sólo. Para dormir os recomendamos los Novotel, hoteles familiares. En Perpiñán hay dos. O bien dormir en Pradotel, en Prada de Conflent, sencillito pero acogedor. Si no quieren gastar tanto, y viajan con niños, tienen los siempre económicos pero dignos, B & B Hotels. Los recomendamos. Para comer o cenar os daremos tres nombres, imprescindibles, fantásticos. En Perpiñán “Le Napoli”, una pizzería buenísima, donde hacen también pasta y carne, de gourmet. Servicio exquisito, precios ajustados. ¿Se puede pedir más?. En la Plaza Catalunya, 3, en pleno centro de la ciudad. Tel: 04 68 51 25 02. En Prades tienen el hotel Hostalrich en el 156, de la avenida Général de Gaulle, también en el centro, Tel. 04 68 96 05 38. Menú sencillo y habitaciones muy sencillas, pero super baratas. Pueden mirar también el restaurante “Le Meridienne”, en el 20, de la rue des Marchand. Cerca de Cuixà nos encantó, en la aldea de Codalet, El Hostal de Nogarola, el Chemin Nougarols, s / n. Tel. : 04 68 96 24 57.

La Vajol

La Vajol és un petit poblet de la comarca de l’Alt Empordà. En aquest cas podríem fins i tot dir-ne de l’altíssim Empordà, perquè La Vajol toca ja a la Catalunya Nord, terres ara de França. Si pugeu fins La Vajol no us en penedireu. Podreu veure el seu nucli medieval, amb l’església antiga de Sant Martí, que te unes pintures massòniques. Les afores del poble són encantadores, amb nombroses fonts, boscos frondosos i indrets que conviden a la passejada. Especialment interessant resulta pels que sou aficionats a recòrrer llocs històrics. Podeu arribar-vos fins la mina de talc, a la carretera que baixa cap a Maçanet de Cabrenys. Una mina que també farà les delícies dels amants de cercar minerals. Una mina que va passar a la història quan en Joan Negrín, president del govern republicà l’escollí per amagar-hi un seguit de quadres del museu del Prado i un fabulós tresor en or i diners. També us encantarà pujar fins el pas fronterer del Coll de Manrella, per on van passar a França moltíssims exiliats, entre ells Lluís Companys. Un monument ho recorda. El coll és accessible en cotxe, tot i que, de veagdes, està tancat el pas cap al poble de les Illes, a la Catalunya Nord. Per la seva situació, La Vajol fou un indret amb molt de contraband. També lloc de pas obligat de fugitius de la guerra mundial. Podeu veure totes aquestes coses en el curs d’una visita a la Vall de Cabrenys, que inclogui Darnius i Maçanet de Cabrenys. També podeu fer una ruta cap a Les Illes i Ceret, a l’altra banda de la frontera. O remuntar fins Costoja, per veure la seva esglèsia romànica, una maravella. Per dormir a La Vajol teniu els apartaments Can Quera. I per menjar podeu anar a Casa Comaulis, a la plaça Major, 3,  Tel: 972 535 125, o bé al restaurant Mandrella, la mateixa carretera que va fins el Coll de Manrella, Tel: 972 535 223. Per arribar a La Vajol el millor és arribar-se fins Figueres, per la A-2 en direcció La Jonquera, i sortir abans d’arribar a aquesta darrera població. Gireu en direcció Darnius, i després a Maçanet de Cabrenys, (ruta llarga). O bé cap a Agullana, i d’allà agafem la carretera GI-501 en direcció a La Vajol. (Ruta curta). També podeu fer servir els hotels i restaurants de Maçanet de Cabrenys. Ens han parlat molt bé de La Quadra. Habitacions familiars senzilles.  Una aposta segura és Can Duran, a Figueres. Menjareu de primera, i tenen habitacions familiars molt boniques. Molt recomanat és el restaurant de Tapís, un poblet més amunt de Maçanet. Un bon lloc per dinar-hi molt bé. El veureu al costat de la carretera, tel. 972 543 311.

La Vajol es un pequeño pueblo de la comarca del Alt Empordà. En este caso podríamos incluso llamarlo del altísimo Empordà, porque La Vajol toca ya en la Cataluña Norte, tierras ahora de Francia. Si subís hasta La Vajol no os arrepentireis. Podréis ver su núcleo medieval con la iglesia antigua de Sant Martí, que tiene unas pinturas masónicas. Las afueras del pueblo son encantadoras, con numerosas fuentes, bosques frondosos y lugares que invitan al paseo. Especialmente interesante resulta para los que sois aficionados a recorrer lugares históricos. Pueden llegar paseando hasta la mina de talco, en la carretera que baja hacia Maçanet de Cabrenys. Una mina que también hará las delicias de los amantes de buscar minerales. Una mina que pasó a la historia cuando Juan Negrín, presidente del gobierno republicano la escogió para esconder una serie de cuadros del museo del Prado y un fabuloso tesoro en oro y dinero. También os encantará subir hasta el paso fronterizo del Coll de Manrella, por donde pasaron a Francia muchísimos exiliados, entre ellos Lluís Companys. Un monumento lo recuerda. El cuello es accesible en coche, aunque, a veces, está cerrado el paso hacia el pueblo de las Illes, en la Cataluña Norte. Por su situación, La Vajol fue un lugar con mucho contrabando. También lugar de paso obligado de fugitivos de la guerra mundial. Podéis ver todas estas cosas en el curso de una visita al Valle de Cabrenys, que incluya Darnius y Maçanet de Cabrenys. También se puede hacer una ruta hacia Las Illes y Ceret, al otro lado de la frontera. O remontar hasta Coustouges, para ver su iglesia románica, una maravilla. Para dormir en La Vajol tienen los apartamentos Can Quera. Y para comer pueden ir a Casa Comaulis, en la plaza Mayor, 3, Tel.: 972 535 125, o bien al restaurante Mandrella, la misma carretera que va hasta el Coll de Manrella, Tel: 972 535 223. Para llegar a La Vajol lo mejor es acercarse hasta Figueres, por la A-2 en dirección La Jonquera, y salir antes de llegar a esta última población. Giren en dirección Darnius, y después en Maçanet de Cabrenys, (ruta larga). O bien hacia Agullana, y de allí tomamos la carretera GI-501 en dirección a La Vajol. (Ruta corta). También puede utilizar los hoteles y restaurantes de Maçanet de Cabrenys. Nos han hablado muy bien de La Quadra. Habitaciones familiares sencillas. Una apuesta segura es Can Duran, en Figueres. Comeréis de primera, y tienen habitaciones familiares muy bonitas. También muy recomendado es el restaurante de Tapis, un pueblecito más arriba de Maçanet. Un buen lugar para comer bien. Lo veréis al lado de la carretera, tel. 972 543 311.

Ceret

Ceret és una vila catalana del sud de França. Està propera a la frontera, just uns kms. més enllà. Per arribar-hi heu de prendre l’autopista A-7, per Girona i Figueres, passar La Jonquera, i sortir per la primera sortida en terres administrativament franceses, al Voló (Le Boulu). D’allà us serà fàcil seguir les indicacions que us portaran a Ceret. Aquest poblet és un lloc apacible, calmat, relaxant, fins diriem refrescant. Te un patrimoni notable, tan històric com artístic, i un aura cultural que supera les dimensions i la importància real de la ciutat. Aquí treballaren i visqueren artistes cabdals en l’art del segle XX, i s’hi respira aquest ambient bohemi. Conserva un casc antic petitó, mediterrani, sense grans monuments, amb dues portes de l’antiga muralla. La Porte d’Espagne, i la de France. L’església de Sant Pere, la font dels nou brocs, els caputxins, l’hospital amb la Capelleta, el Pont del Diable… formen un conjunt a veure, en agradable passejada. Si hi aneu pel temps de les cireres us sorpendrà el paisatge florit que us espera. Fa anys que la pagesia de la zona cultiva cirerers. És l’arbre emblemàtic del poble. Però Ceret destaca pel seu museu d’art modern, fruit de la intensa relació dels artistes amb la vila. Allà han deixat la seva obra genis de la mida de Manolo Hugué, Picasso, Braque, Gris… Aquí es creà el moviment cubista. Menció a banda mereix la col·lecció de gravats de la sèrie la Tauromàquia, d’en Picasso. Perquè Ceret és una ciutat taurina, amb un festival de toros molt notable. Podeu veure horaris i informació a la web: www.musee-ceret.com. No hem dormit ni dinat mai a Ceret. Hem preferit fer-ho sempre a la Catalunya del Sud. La raó és que no compartim el gust particular que tenen els hotels francesos pel que fa a la decoració, ni els preus dels seus restaurants. Naturalment és una opinió discutible. Preferim, per exemple, dormir a Roses, al Mediterraneo Park. O bé a Figueres, a Can Duran, que està a mitja hora i on es dina i dorm de fábula. O bé a Perpinyà, en un Novotel. O al Pradotel de Prada de Conflent, un Bed & Breakfast senzillet. Però si cal recomanar un parell d’hotels a la vila ho fem: La Terrasse au Soleil, te un aire descuidadament, anys 60. Està decorat amb tons blancs i de colors, força naif. Els preus son molt elevats. El Mas Trilles, també és de gust molt francés.  Dins Ceret, hi ha l’Hotel Vidal, amb restaurant, molt més modest.  Podeu aprofitar un cap de setmana a la Catalunya nord per visitar les esglèsies romàniques de Sant Genís les fonts, de Sureda, de Cabestany o la catedral d’Elna, amb el seu claustre. També, naturalment Perpinyà. Els pobles medievals de Colliure, arran de mar, de Castellnou, prop de Thuir, o els de Prada i Vilafranca de Conflent, Eus, Mosset o Evol són imprescindibles. El Canigó ofereix excursions a peu i en cotxe, en plena natura.  Cuixà, Sant Martí del Canigó o Serrabona són monestirs romànics de primer ordre. El Vallespir ofereix, a més de Ceret, Arles, les gorges de la Fou o Prats de Molló. Ja veieu que no faltaran motius per arribar-se a Ceret.

Ceret es una villa catalana del sur de Francia. Está muy cercana a la frontera, justo unos kms. más allá. Para llegar deben tomar la autopista A-7, por Girona y Figueres, pasar La Jonquera, y salir por la primera salida en tierras administrativamente francesas, en Le Boulu. De allí hay que seguir las indicaciones que les llevarán a Ceret. Este pueblo es un lugar apacible, calmado, relajante, hasta diríamos refrescante. Tiene un patrimonio notable, tanto histórico como artístico, y un aura cultural que supera las dimensiones y la importancia real de la ciudad. Aquí trabajaron y vivieron artistas capitales en el arte del siglo XX, y las casas y calles de Ceret respiran este ambiente bohemio. Conserva un casco antiguo pequeño, mediterráneo, sin grandes monumentos, con dos puertas de la antigua muralla. La Porte d’Espagne, y la de France. La iglesia de San Pedro, la fuente de los nueve caños, los capuchinos, el hospital con la Capelleta, el Puente del Diablo … forman un conjunto agradable de ver. Si vais por el tiempo de las cerezas os sorprenderá el paisaje florido. Hace años que en la zona se cultivan cerezos. Es el árbol emblemático del pueblo. Pero Ceret destaca por su museo de arte moderno, fruto de la intensa relación de los artistas con la villa. Allí han dejado su obra genios del tamaño de Manolo Hugué, Picasso, Braque, Gris … Aquí se creó el movimiento cubista. Mención aparte merece la colección de grabados de la serie la Tauromaquia, de Picasso. Porque Ceret es una ciudad taurina, con un festival de toros muy notable. Podéis ver horarios e información en la web: www.musee-ceret.com. No hemos dormido ni comido nunca en Ceret. Hemos preferido hacerlo siempre en la Cataluña del Sur. La razón es que no compartimos el gusto que tienen los hoteles franceses con respecto a la decoración, ni los precios de sus restaurantes. Naturalmente es una opinión discutible. Preferimos, por ejemplo, dormir en Roses, en el Mediterraneo Park. O bien en Figueres, en Can Duran, que está a media hora y donde se come y duerme de fábula. O bien en Perpiñán, en un Novotel. O en Pradotel de Prades, un Bed & Breakfast sencillito. Pero nos han recomendado un par de hoteles en la villa y se los citamos. Son la Terrasse au Soleil, con un aire mediterráneo, de tonos blancos y coloreados, muy naif. Precios muy elevados. O el Mas Trilles, también de gusto francés. O, dentro Ceret, el Hotel Vidal, con restaurante, mucho más modesto. Pueden aprovechar un fin de semana en la Cataluña norte para visitar las iglesias románicas de Sant Genís Des Fontaines, Sureda, Cabestany o la catedral de Elna, con su claustro. También, naturalmente Perpiñán. Los pueblos medievales de Colliure, junto al mar, de Castellnou, cerca de Thuir, o los de Prada y Vilafranca de Conflent, Eus, Mosset o Evol son imprescindibles. El Canigó ofrece excursiones a pie y en coche, en plena naturaleza. Cuixà, Sant Martí del Canigó o Serrabona son monasterios románicos de primer orden. El Vallespir ofrece, además de Ceret, Arles, las gargantas de la Fou o Prats de Molló. Ya veis que no os faltarán motivos para llegaros a Ceret.