Fira de la castanya a Maçanet de Cabrenys

 

Maçanet de Cabrenys és un poble de l’Alt Empordà. En aquest cas podríem fins i tot dir-ne de l’altíssim Empordà, perquè quasi toca ja a la Catalunya Nord, terres ara de França. Si pugeu fins Maçanet aquest proper dissabte no us en penedireu. Podreu veure i viure la seva Fira de la Castanya. Hi haurà diferents tallers i activitats per a la canalla i les famílies, al llarg del dia, repartides pel centre de la vila. També s’ofereixen unes jornades gastronòmiques als restaurants. A més, cal dir que els afores del poble són encantadors, amb nombroses fonts, boscos frondosos, gorgs i indrets que conviden a la passejada. Especialment interessant resulta pels que sou aficionats a recórrer llocs històrics. Podeu arribar-vos fins la mina de talc, a la carretera que puja cap a La Vajol. Una mina que també farà les delícies dels amants de cercar minerals. Una mina que va passar a la història quan en Joan Negrín, president del govern republicà l’escollí per amagar-hi un seguit de quadres del museu del Prado i un fabulós tresor en or i diners. També us encantarà pujar fins el pas fronterer del Coll de Manrella, per on van passar a França moltíssims exiliats, entre ells Lluís Companys. Un monument ho recorda. El coll és accessible en cotxe, tot i que, de vegades, està tancat el pas cap al poble de les Illes, a la Catalunya Nord. Podeu veure totes aquestes coses en el curs d’una visita a la Vall de Cabrenys, que inclogui Darnius, La Vajol i Maçanet de Cabrenys. També podeu fer una ruta cap a Les Illes i Ceret, a l’altra banda de la frontera. O remuntar fins Costoja, per veure la seva esglèsia romànica, una meravella. Per arribar a Maçanet de Cabrenys el millor és arribar-se fins Figueres, per la A-2 en direcció La Jonquera, i sortir abans d’arribar a aquesta darrera població. Gireu en direcció Darnius, i després a Maçanet de Cabrenys. Al poble hi ha molts hotels i restaurants. Recomanem La Quadra. Habitacions familiars senzilles. També bé Els Caçadors, un altre hotel i restaurant tipus hostal de tota la vida. Can Tenli és un restaurant ben tradicional. Una aposta segura és Can Duran, a Figueres. Menjareu de primera, i tenen habitacions familiars molt boniques. Molt recomanat és el restaurant de Tapís, un poblet més amunt de Maçanet. Un bon lloc per dinar-hi molt bé. El veureu al costat de la carretera, tel. 972 543 311.

Maçanet de Cabrenys es un pequeño pueblo de la comarca del Alt Empordà. En este caso podríamos incluso llamarlo del altísimo Empordà, porque toca ya en la Cataluña Norte, tierras ahora de Francia. Si subís hasta allí este sábado no os arrepentireis. Podréis ver su núcleo medieval lleno de talleres y juegos, actividades variadas, con motivo de la feria de la castaña. Las afueras del pueblo son encantadoras, con numerosas fuentes, bosques frondosos y lugares que invitan al paseo. Especialmente interesante resulta para los que sois aficionados a recorrer lugares históricos. Pueden llegar paseando hasta la mina de talco, en la carretera que sube hacia La Vajol. Una mina que también hará las delicias de los amantes de buscar minerales. Una mina que pasó a la historia cuando Juan Negrín, presidente del gobierno republicano la escogió para esconder una serie de cuadros del museo del Prado y un fabuloso tesoro en oro y dinero. También os encantará subir hasta el paso fronterizo del Coll de Manrella, por donde pasaron a Francia muchísimos exiliados, entre ellos Lluís Companys. Un monumento lo recuerda. El cuello es accesible en coche, aunque, a veces, está cerrado el paso hacia el pueblo de las Illes, en la Cataluña Norte. Por su situación fue un lugar con mucho contrabando. También lugar de paso obligado de fugitivos de la guerra mundial. Podéis ver todas estas cosas en el curso de una visita al Valle de Cabrenys, que incluya Darnius, La Vajol y Maçanet de Cabrenys. También se puede hacer una ruta hacia Las Illes y Ceret, al otro lado de la frontera. O remontar hasta Coustouges, para ver su iglesia románica, una maravilla. Para llegar lo mejor es acercarse hasta Figueres, por la A-2 en dirección La Jonquera, y salir antes de llegar a esta última población. Giren en dirección Darnius, y después en Maçanet de Cabrenys. Hay buenos hoteles y restaurantes de Maçanet de Cabrenys. Nos han hablado muy bien de La Quadra. Habitaciones familiares sencillas. Una apuesta segura es Can Duran, en Figueres. Comeréis de primera, y tienen habitaciones familiares muy bonitas. También muy recomendado es el restaurante de Tapis, un pueblecito más arriba de Maçanet. Un buen lugar para comer bien. Lo veréis al lado de la carretera, tel. 972 543 311.

Fira de la castanya a Maçanet de Cabrenys

Maçanet de Cabrenys és un poble de l’Alt Empordà. En aquest cas podríem fins i tot dir-ne de l’altíssim Empordà, perquè quasi toca ja a la Catalunya Nord, terres ara de França. Si pugeu fins Maçanet aquest proper diumenge no us en penedireu. Podreu veure i viure la seva Fira de la Castanya, que serà el diumenge 4 de novembre de 2018. Hi haurà diferents tallers i activitats per a la canalla i les famílies, al llarg del dia, repartides pel centre de la vila. També s’ofereixen unes jornades gastronòmiques als restaurants. A més, cal dir que els afores del poble són encantadors, amb nombroses fonts, boscos frondosos, gorgs i indrets que conviden a la passejada. Especialment interessant resulta pels que sou aficionats a recórrer llocs històrics. Podeu arribar-vos fins la mina de talc, a la carretera que puja cap a La Vajol. Una mina que també farà les delícies dels amants de cercar minerals. Una mina que va passar a la història quan en Joan Negrín, president del govern republicà l’escollí per amagar-hi un seguit de quadres del museu del Prado i un fabulós tresor en or i diners. També us encantarà pujar fins el pas fronterer del Coll de Manrella, per on van passar a França moltíssims exiliats, entre ells Lluís Companys. Un monument ho recorda. El coll és accessible en cotxe, tot i que, de vegades, està tancat el pas cap al poble de les Illes, a la Catalunya Nord. Podeu veure totes aquestes coses en el curs d’una visita a la Vall de Cabrenys, que inclogui Darnius, La Vajol i Maçanet de Cabrenys. També podeu fer una ruta cap a Les Illes i Ceret, a l’altra banda de la frontera. O remuntar fins Costoja, per veure la seva esglèsia romànica, una meravella. Per arribar a Maçanet de Cabrenys el millor és arribar-se fins Figueres, per la A-2 en direcció La Jonquera, i sortir abans d’arribar a aquesta darrera població. Gireu en direcció Darnius, i després a Maçanet de Cabrenys. Al poble hi ha molts hotels i restaurants. Recomanem La Quadra. Habitacions familiars senzilles. També bé Els Caçadors, un altre hotel i restaurant tipus hostal de tota la vida. Can Tenli és un restaurant ben tradicional. Una aposta segura és Can Duran, a Figueres. Menjareu de primera, i tenen habitacions familiars molt boniques. Molt recomanat és el restaurant de Tapís, un poblet més amunt de Maçanet. Un bon lloc per dinar-hi molt bé. El veureu al costat de la carretera, tel. 972 543 311.  A La Vajol teniu els apartaments Can Quera. I per menjar podeu anar a Casa Comaulis, a la plaça Major, 3,  Tel: 972 535 125, o bé al restaurant Mandrella, la mateixa carretera que va fins el Coll de Manrella, Tel: 972 535 223.

Maçanet de Cabrenys es un pequeño pueblo de la comarca del Alt Empordà. En este caso podríamos incluso llamarlo del altísimo Empordà, porque toca ya en la Cataluña Norte, tierras ahora de Francia. Si subís hasta allí este domingo no os arrepentireis. Podréis ver su núcleo medieval lleno de talleres y juegos, actividades variadas, con motivo de la feria de la castaña. Las afueras del pueblo son encantadoras, con numerosas fuentes, bosques frondosos y lugares que invitan al paseo. Especialmente interesante resulta para los que sois aficionados a recorrer lugares históricos. Pueden llegar paseando hasta la mina de talco, en la carretera que sube hacia La Vajol. Una mina que también hará las delicias de los amantes de buscar minerales. Una mina que pasó a la historia cuando Juan Negrín, presidente del gobierno republicano la escogió para esconder una serie de cuadros del museo del Prado y un fabuloso tesoro en oro y dinero. También os encantará subir hasta el paso fronterizo del Coll de Manrella, por donde pasaron a Francia muchísimos exiliados, entre ellos Lluís Companys. Un monumento lo recuerda. El cuello es accesible en coche, aunque, a veces, está cerrado el paso hacia el pueblo de las Illes, en la Cataluña Norte. Por su situación fue un lugar con mucho contrabando. También lugar de paso obligado de fugitivos de la guerra mundial. Podéis ver todas estas cosas en el curso de una visita al Valle de Cabrenys, que incluya Darnius, La Vajol y Maçanet de Cabrenys. También se puede hacer una ruta hacia Las Illes y Ceret, al otro lado de la frontera. O remontar hasta Coustouges, para ver su iglesia románica, una maravilla. Para llegar lo mejor es acercarse hasta Figueres, por la A-2 en dirección La Jonquera, y salir antes de llegar a esta última población. Giren en dirección Darnius, y después en Maçanet de Cabrenys. Hay buenos hoteles y restaurantes de Maçanet de Cabrenys. Nos han hablado muy bien de La Quadra. Habitaciones familiares sencillas. Una apuesta segura es Can Duran, en Figueres. Comeréis de primera, y tienen habitaciones familiares muy bonitas. También muy recomendado es el restaurante de Tapis, un pueblecito más arriba de Maçanet. Un buen lugar para comer bien. Lo veréis al lado de la carretera, tel. 972 543 311. Para dormir en el pueblo vecino de La Vajol tienen los apartamentos Can Quera. Y para comer pueden ir a Casa Comaulis, en la plaza Mayor, 3, Tel.: 972 535 125, o bien al restaurante Mandrella, la misma carretera que va hasta el Coll de Manrella, Tel: 972 535 223.

Micenes

Micenes, al Peloponès, a Grècia. Un altre nom mític. Un nou lloc que heu de veure. La increible ciutadella de Micenes, força ben conservada pels 3000 o més anys d’antiguitat que la contemplen. Amb les tombes reials, amb els cercles d’enterraments, amb l’acròpolis poderosa i la famosa porta dels lleons. Si hi aneu a l’estiu farà molta calor, potser 39 graus, potser més, però es pot suportar i quedareu meravellats. Arribar-hi és fàcil. La carretera bona. Heu d’anar de Corint, per l’autopista, camí d’Argos. Un altre nom mític, avui una vila gran. Abans d’arribar-hi trobareu la desviació a mà esquerra, ben indicat. Bon aparcament. Primer haureu de parar i aparcar a l’anomenat Tresor d’Atreu, molt impactant, el millor de Micenes. Vista aquesta tomba, haureu de continuar fins l’acròpolis, un km. més enllà. Cal travessar un petit poble turístic, on hi ha molts bars i restaurants abans d’arribar al jaciment. A la tornada podeu parar i dinar. O bé podeu anar a cercar la frescor d’una platja, del mar. A Nauplia, per exemple, bonica ciutat medieval oberta a una badia i un port bonics, amb un castell dalt del penya-segat. Bons hotels i restaurants allà també.

Nosaltres vam anar a dinar, per banyar-nos, al poble on dormíem i des d’on vam fer l’escapada a Micenes. Es tracta de Loutra Elenis. Ho ferem a la platja del poble, al restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo. L’hotel on estàvem, de fet uns apartaments, eren els Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns estudis amplis, amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius. No deixeu d’incloure Micenes en una sortida familiar per Grècia!.

Micenas es otro nombre mítico, otra civilización antigua de renombre, de las muchas que florecieron en el Peloponeso, en Grecia. Una ciudadela potente, inexpugnable, unas sepulturas impresionantes, la puerta de los leones, los círculos reales, las murallas. Todo esto es Micenas, hoy un pequeño pueblo cerca de Argo y de Nauplia. Un pueblo por el que se pasa para llegar al yacimiento más famoso de la antiguedad clásica en esta zona. No dejeis de visitar Micenas en una excursión por Grecia.

Vescomtat de Turenne

Turenne és una magnífica ciutat medieval enfilada damunt un turó en un paisatge bellíssim de la França eterna. A més és un dels pobles més bonics de França. En l’edat mitjana fou molt més important que no ho és ara. Era la seu d’un poderós vescomtat que extenia els seus dominis feudals pel Limousin, el Périgord i el Quercy. Vingut a menys, això li ha servit per conservar, com congelat en el temps, el seu casc antic, sense cap edificació que molesti la vista. Monuments com les torres del César, y la del tresor, restes del seu altiu castell, o les cases antigues dels segles XV al XVII, fan de la seva visita un agradable passeig per la història. Des de l’antic pati del castell, ara jardí, podeu abastar unes vistes esplèndides. També és bonica la capella del convent dels Caputxins, ara reconvertida en sala d’exposicions i concerts. La Colegiata de Notre-Dame, dedicada a Sant Pantaleó, guarda un retaure barroc. Però el que enamora de Turenne és el conjunt. Els carrers estrets, les cases nobles, amb les seves torres. Turenne està en aquest maravellós i desconegut centre de França, ple de rius preciosos, de poblets encantadors, de gent amable, hotelets de somni i de  paisatges de llibre de contes. Trobareu Turenne si segui la N-20, autopista, autovia o carretera, de Toulouse cap a Brive la Gallarde. A Brive hi ha molts hotels, de totes les categories, que podeu veure a la seva web de turisme. Turenne te uns quants restaurants agrupats a la plaça d’entrada al casc antic medieval, i en el carrer proper. Destaquen La Maison des Chanoines, molt recomanable, amb habitacions ben posades, un hotelet rural amb encant, i la La Vicomté. Volem també esmentar Le Vieux Sechoir, a uns kms. del poble medieval de Turenne, en l’agregat de quatre cases que es va formar al costat de l’estació del tren, i que ara s’anomena la gare de Turenne. Per dormir teniu un hotelet en un poble veï anomenat Meyssac. També recomanem l’Auberge de Cartasssac, no gaire lluny. La zona abunda en pobles medievals encantadors, com ara Collonges la Rouge, un poblet fet tot ell de pedra vermella, on teniu l’Hotel Saint Jacques, o bé Martel, o Beaulieu amb la seva abadia, o Carennac… on podeu allotjar-vos a l’hotel Le Fenelon, una aposta segura que nosaltres hem gaudit. Cuina impecable. O bé altres localitats nominades també dins el grup de les més boniques de França, com Curemonte, Loubressac o Autoire. Totes molt properes. Feu una volta per la vall del riu Dordogne, un pont llarg o unes vacances, i descobriu Turenne i les viles companyes. Un somni.

Turenne es una magnífica ciudad medieval encaramada sobre una colina en un paisaje bellísimo de la Francia eterna. Además es uno de los pueblos más bonitos de Francia. En la Edad Media fue mucho más importante que no lo es ahora. Era la sede de un poderoso vizcondado que extendia sus dominios feudales por el Limousin, el Périgord y Quercy. Venido a menos, eso le ha servido a turenne para conservar, como congelado en el tiempo, su casco antiguo, sin ninguna edificación que moleste la vista. Monumentos como las torres del César, y la del tesoro, restos de su altivo castillo, o las casas antiguas de los siglos XV al XVII, hacen de su visita un agradable paseo por la historia. Desde el antiguo patio del castillo, ahora jardín, se puede alcanzar a ver unas vistas espléndidas. También es bonita la capilla del convento de los Capuchinos, ahora reconvertida en sala de exposiciones y conciertos. La Colegiata de Notre-Dame, dedicada a San Pantaleón, guarda un retablo barroco. Pero lo que enamora de Turenne es el conjunto. Las calles estrechas, las casas nobles, con sus torres. Turenne está en este maravilloso y desconocido centro de Francia, lleno de ríos preciosos, de pueblos encantadores, de gente amable, hotelitos de sueño y de paisajes de libro de cuentos. Encontraréis Turenne si seguir la N-20, autopista A-20, autovía o carretera, de Toulouse hacia Brive la Gallarde. En Brive hay muchos hoteles, de todas las categorías, que podéis ver en su web de turismo. Turenne tiene cerca un hotelito en un pueblo vecino llamado Meyssac. La zona abunda en pueblos medievales encantadores, como Collonges la Rouge, un pueblo hecho todo él de piedra roja, donde tienen el Hotel Saint Jacques, o bien Martel, o Beaulieu con su abadía, o Carennac … donde podrá alojarse hotel Le Fenelon, una apuesta segura que nosotros hemos disfrutado. Cocina impecable. O bien otras localidades nominadas también dentro del grupo de las más bonitas de Francia,  como Curemonte, Loubressac o Autoire. Todas muy cercanas. Dense una vuelta por el valle del río Dordogne, con ocasión de  un puente largo o unas vacaciones, y descubran Turenne y las villas compañeras. Un sueño.

La Vajol

La Vajol és un petit poblet de la comarca de l’Alt Empordà. En aquest cas podríem fins i tot dir-ne de l’altíssim Empordà, perquè La Vajol toca ja a la Catalunya Nord, terres ara de França. Si pugeu fins La Vajol no us en penedireu. Podreu veure el seu nucli medieval, amb l’església antiga de Sant Martí, que te unes pintures massòniques. Les afores del poble són encantadores, amb nombroses fonts, boscos frondosos i indrets que conviden a la passejada. Especialment interessant resulta pels que sou aficionats a recòrrer llocs històrics. Podeu arribar-vos fins la mina de talc, a la carretera que baixa cap a Maçanet de Cabrenys. Una mina que també farà les delícies dels amants de cercar minerals. Una mina que va passar a la història quan en Joan Negrín, president del govern republicà l’escollí per amagar-hi un seguit de quadres del museu del Prado i un fabulós tresor en or i diners. També us encantarà pujar fins el pas fronterer del Coll de Manrella, per on van passar a França moltíssims exiliats, entre ells Lluís Companys. Un monument ho recorda. El coll és accessible en cotxe, tot i que, de veagdes, està tancat el pas cap al poble de les Illes, a la Catalunya Nord. Per la seva situació, La Vajol fou un indret amb molt de contraband. També lloc de pas obligat de fugitius de la guerra mundial. Podeu veure totes aquestes coses en el curs d’una visita a la Vall de Cabrenys, que inclogui Darnius i Maçanet de Cabrenys. També podeu fer una ruta cap a Les Illes i Ceret, a l’altra banda de la frontera. O remuntar fins Costoja, per veure la seva esglèsia romànica, una maravella. Per dormir a La Vajol teniu els apartaments Can Quera. I per menjar podeu anar a Casa Comaulis, a la plaça Major, 3,  Tel: 972 535 125, o bé al restaurant Mandrella, la mateixa carretera que va fins el Coll de Manrella, Tel: 972 535 223. Per arribar a La Vajol el millor és arribar-se fins Figueres, per la A-2 en direcció La Jonquera, i sortir abans d’arribar a aquesta darrera població. Gireu en direcció Darnius, i després a Maçanet de Cabrenys, (ruta llarga). O bé cap a Agullana, i d’allà agafem la carretera GI-501 en direcció a La Vajol. (Ruta curta). També podeu fer servir els hotels i restaurants de Maçanet de Cabrenys. Ens han parlat molt bé de La Quadra. Habitacions familiars senzilles.  Una aposta segura és Can Duran, a Figueres. Menjareu de primera, i tenen habitacions familiars molt boniques. Molt recomanat és el restaurant de Tapís, un poblet més amunt de Maçanet. Un bon lloc per dinar-hi molt bé. El veureu al costat de la carretera, tel. 972 543 311.

La Vajol es un pequeño pueblo de la comarca del Alt Empordà. En este caso podríamos incluso llamarlo del altísimo Empordà, porque La Vajol toca ya en la Cataluña Norte, tierras ahora de Francia. Si subís hasta La Vajol no os arrepentireis. Podréis ver su núcleo medieval con la iglesia antigua de Sant Martí, que tiene unas pinturas masónicas. Las afueras del pueblo son encantadoras, con numerosas fuentes, bosques frondosos y lugares que invitan al paseo. Especialmente interesante resulta para los que sois aficionados a recorrer lugares históricos. Pueden llegar paseando hasta la mina de talco, en la carretera que baja hacia Maçanet de Cabrenys. Una mina que también hará las delicias de los amantes de buscar minerales. Una mina que pasó a la historia cuando Juan Negrín, presidente del gobierno republicano la escogió para esconder una serie de cuadros del museo del Prado y un fabuloso tesoro en oro y dinero. También os encantará subir hasta el paso fronterizo del Coll de Manrella, por donde pasaron a Francia muchísimos exiliados, entre ellos Lluís Companys. Un monumento lo recuerda. El cuello es accesible en coche, aunque, a veces, está cerrado el paso hacia el pueblo de las Illes, en la Cataluña Norte. Por su situación, La Vajol fue un lugar con mucho contrabando. También lugar de paso obligado de fugitivos de la guerra mundial. Podéis ver todas estas cosas en el curso de una visita al Valle de Cabrenys, que incluya Darnius y Maçanet de Cabrenys. También se puede hacer una ruta hacia Las Illes y Ceret, al otro lado de la frontera. O remontar hasta Coustouges, para ver su iglesia románica, una maravilla. Para dormir en La Vajol tienen los apartamentos Can Quera. Y para comer pueden ir a Casa Comaulis, en la plaza Mayor, 3, Tel.: 972 535 125, o bien al restaurante Mandrella, la misma carretera que va hasta el Coll de Manrella, Tel: 972 535 223. Para llegar a La Vajol lo mejor es acercarse hasta Figueres, por la A-2 en dirección La Jonquera, y salir antes de llegar a esta última población. Giren en dirección Darnius, y después en Maçanet de Cabrenys, (ruta larga). O bien hacia Agullana, y de allí tomamos la carretera GI-501 en dirección a La Vajol. (Ruta corta). También puede utilizar los hoteles y restaurantes de Maçanet de Cabrenys. Nos han hablado muy bien de La Quadra. Habitaciones familiares sencillas. Una apuesta segura es Can Duran, en Figueres. Comeréis de primera, y tienen habitaciones familiares muy bonitas. También muy recomendado es el restaurante de Tapis, un pueblecito más arriba de Maçanet. Un buen lugar para comer bien. Lo veréis al lado de la carretera, tel. 972 543 311.

Turenne

Turenne és una magnífica ciutat medieval enfilada damunt un turó en un paisatge bellíssim de la França eterna. A més és un dels pobles més bonics de França. En l’edat mitjana fou molt més important que no ho és ara. Era la seu d’un poderós vescomtat que extenia els seus dominis feudals pel Limousin, el Périgord i el Quercy. Vingut a menys, això li ha servit per conservar, com congelat en el temps, el seu casc antic, sense cap edificació que molesti la vista. Monuments com les torres del César, y la del tresor, restes del seu altiu castell, o les cases antigues dels segles XV al XVII, fan de la seva visita un agradable passeig per la història. Des de l’antic pati del castell, ara jardí, podeu abastar unes vistes esplèndides. També és bonica la capella del convent dels Caputxins, ara reconvertida en sala d’exposicions i concerts. La Colegiata de Notre-Dame, dedicada a Sant Pantaleó, guarda un retaure barroc. Però el que enamora de Turenne és el conjunt. Els carrers estrets, les cases nobles, amb les seves torres. Turenne està en aquest maravellós i desconegut centre de França, ple de rius preciosos, de poblets encantadors, de gent amable, hotelets de somni i de  paisatges de llibre de contes. Trobareu Turenne si segui la N-20, autopista, autovia o carretera, de Toulouse cap a Brive la Gallarde. A Brive hi ha molts hotels, de totes les categories, que podeu veure a la seva web de turisme. Turenne te a prop un hotelet en un poble veï anomenat Meyssac. La zona abunda en pobles medievals encantadors, com ara Collonges la Rouge, un poblet fet tot ell de pedra vermella, on teniu l’Hotel Saint Jacques, o bé Martel, o Beaulieu amb la seva abadia, o Carennac… on podeu allotjar-vos a l’hotel Le Fenelon, una aposta segura que nosaltres hem gaudit. Cuina impecable. O bé altres localitats nominades també dins el grup de les més boniques de França, com Curemonte, Loubressac o Autoire. Totes molt properes. Feu una volta per la vall del riu Dordogne, un pont llarg o unes vacances, i descobriu Turenne i les viles companyes. Un somni.

Turenne es una magnífica ciudad medieval encaramada sobre una colina en un paisaje bellísimo de la Francia eterna. Además es uno de los pueblos más bonitos de Francia. En la Edad Media fue mucho más importante que no lo es ahora. Era la sede de un poderoso vizcondado que extendia sus dominios feudales por el Limousin, el Périgord y Quercy. Venido a menos, eso le ha servido a turenne para conservar, como congelado en el tiempo, su casco antiguo, sin ninguna edificación que moleste la vista. Monumentos como las torres del César, y la del tesoro, restos de su altivo castillo, o las casas antiguas de los siglos XV al XVII, hacen de su visita un agradable paseo por la historia. Desde el antiguo patio del castillo, ahora jardín, se puede alcanzar a ver unas vistas espléndidas. También es bonita la capilla del convento de los Capuchinos, ahora reconvertida en sala de exposiciones y conciertos. La Colegiata de Notre-Dame, dedicada a San Pantaleón, guarda un retablo barroco. Pero lo que enamora de Turenne es el conjunto. Las calles estrechas, las casas nobles, con sus torres. Turenne está en este maravilloso y desconocido centro de Francia, lleno de ríos preciosos, de pueblos encantadores, de gente amable, hotelitos de sueño y de paisajes de libro de cuentos. Encontraréis Turenne si seguir la N-20, autopista A-20, autovía o carretera, de Toulouse hacia Brive la Gallarde. En Brive hay muchos hoteles, de todas las categorías, que podéis ver en su web de turismo. Turenne tiene cerca un hotelito en un pueblo vecino llamado Meyssac. La zona abunda en pueblos medievales encantadores, como Collonges la Rouge, un pueblo hecho todo él de piedra roja, donde tienen el Hotel Saint Jacques, o bien Martel, o Beaulieu con su abadía, o Carennac … donde podrá alojarse hotel Le Fenelon, una apuesta segura que nosotros hemos disfrutado. Cocina impecable. O bien otras localidades nominadas también dentro del grupo de las más bonitas de Francia,  como Curemonte, Loubressac o Autoire. Todas muy cercanas. Dense una vuelta por el valle del río Dordogne, con ocasión de  un puente largo o unas vacaciones, y descubran Turenne y las villas compañeras. Un sueño.