Ceret

Ceret és una vila catalana del sud de França. Està propera a la frontera, just uns kms. més enllà. Per arribar-hi heu de prendre l’autopista A-7, per Girona i Figueres, passar La Jonquera, i sortir per la primera sortida en terres administrativament franceses, al Voló (Le Boulu). D’allà us serà fàcil seguir les indicacions que us portaran a Ceret. Aquest poblet és un lloc apacible, calmat, relaxant, fins diriem refrescant. Te un patrimoni notable, tan històric com artístic, i un aura cultural que supera les dimensions i la importància real de la ciutat. Aquí treballaren i visqueren artistes cabdals en l’art del segle XX, i s’hi respira aquest ambient bohemi. Conserva un casc antic petitó, mediterrani, sense grans monuments, amb dues portes de l’antiga muralla. La Porte d’Espagne, i la de France. L’església de Sant Pere, la font dels nou brocs, els caputxins, l’hospital amb la Capelleta, el Pont del Diable… formen un conjunt a veure, en agradable passejada. Si hi aneu pel temps de les cireres us sorpendrà el paisatge florit que us espera. Fa anys que la pagesia de la zona cultiva cirerers. És l’arbre emblemàtic del poble. Però Ceret destaca pel seu museu d’art modern, fruit de la intensa relació dels artistes amb la vila. Allà han deixat la seva obra genis de la mida de Manolo Hugué, Picasso, Braque, Gris… Aquí es creà el moviment cubista. Menció a banda mereix la col·lecció de gravats de la sèrie la Tauromàquia, d’en Picasso. Perquè Ceret és una ciutat taurina, amb un festival de toros molt notable. Podeu veure horaris i informació a la web: www.musee-ceret.com. No hem dormit ni dinat mai a Ceret. Hem preferit fer-ho sempre a la Catalunya del Sud. La raó és que no compartim el gust particular que tenen els hotels francesos pel que fa a la decoració, ni els preus dels seus restaurants. Naturalment és una opinió discutible. Preferim, per exemple, dormir a Roses, al Mediterraneo Park. O bé a Figueres, a Can Duran, que està a mitja hora i on es dina i dorm de fábula. O bé a Perpinyà, en un Novotel. O al Pradotel de Prada de Conflent, un Bed & Breakfast senzillet. Però si cal recomanar un parell d’hotels a la vila ho fem: La Terrasse au Soleil, te un aire descuidadament, anys 60. Està decorat amb tons blancs i de colors, força naif. Els preus son molt elevats. El Mas Trilles, també és de gust molt francés.  Dins Ceret, hi ha l’Hotel Vidal, amb restaurant, molt més modest.  Podeu aprofitar un cap de setmana a la Catalunya nord per visitar les esglèsies romàniques de Sant Genís les fonts, de Sureda, de Cabestany o la catedral d’Elna, amb el seu claustre. També, naturalment Perpinyà. Els pobles medievals de Colliure, arran de mar, de Castellnou, prop de Thuir, o els de Prada i Vilafranca de Conflent, Eus, Mosset o Evol són imprescindibles. El Canigó ofereix excursions a peu i en cotxe, en plena natura.  Cuixà, Sant Martí del Canigó o Serrabona són monestirs romànics de primer ordre. El Vallespir ofereix, a més de Ceret, Arles, les gorges de la Fou o Prats de Molló. Ja veieu que no faltaran motius per arribar-se a Ceret.

Ceret es una villa catalana del sur de Francia. Está muy cercana a la frontera, justo unos kms. más allá. Para llegar deben tomar la autopista A-7, por Girona y Figueres, pasar La Jonquera, y salir por la primera salida en tierras administrativamente francesas, en Le Boulu. De allí hay que seguir las indicaciones que les llevarán a Ceret. Este pueblo es un lugar apacible, calmado, relajante, hasta diríamos refrescante. Tiene un patrimonio notable, tanto histórico como artístico, y un aura cultural que supera las dimensiones y la importancia real de la ciudad. Aquí trabajaron y vivieron artistas capitales en el arte del siglo XX, y las casas y calles de Ceret respiran este ambiente bohemio. Conserva un casco antiguo pequeño, mediterráneo, sin grandes monumentos, con dos puertas de la antigua muralla. La Porte d’Espagne, y la de France. La iglesia de San Pedro, la fuente de los nueve caños, los capuchinos, el hospital con la Capelleta, el Puente del Diablo … forman un conjunto agradable de ver. Si vais por el tiempo de las cerezas os sorprenderá el paisaje florido. Hace años que en la zona se cultivan cerezos. Es el árbol emblemático del pueblo. Pero Ceret destaca por su museo de arte moderno, fruto de la intensa relación de los artistas con la villa. Allí han dejado su obra genios del tamaño de Manolo Hugué, Picasso, Braque, Gris … Aquí se creó el movimiento cubista. Mención aparte merece la colección de grabados de la serie la Tauromaquia, de Picasso. Porque Ceret es una ciudad taurina, con un festival de toros muy notable. Podéis ver horarios e información en la web: www.musee-ceret.com. No hemos dormido ni comido nunca en Ceret. Hemos preferido hacerlo siempre en la Cataluña del Sur. La razón es que no compartimos el gusto que tienen los hoteles franceses con respecto a la decoración, ni los precios de sus restaurantes. Naturalmente es una opinión discutible. Preferimos, por ejemplo, dormir en Roses, en el Mediterraneo Park. O bien en Figueres, en Can Duran, que está a media hora y donde se come y duerme de fábula. O bien en Perpiñán, en un Novotel. O en Pradotel de Prades, un Bed & Breakfast sencillito. Pero nos han recomendado un par de hoteles en la villa y se los citamos. Son la Terrasse au Soleil, con un aire mediterráneo, de tonos blancos y coloreados, muy naif. Precios muy elevados. O el Mas Trilles, también de gusto francés. O, dentro Ceret, el Hotel Vidal, con restaurante, mucho más modesto. Pueden aprovechar un fin de semana en la Cataluña norte para visitar las iglesias románicas de Sant Genís Des Fontaines, Sureda, Cabestany o la catedral de Elna, con su claustro. También, naturalmente Perpiñán. Los pueblos medievales de Colliure, junto al mar, de Castellnou, cerca de Thuir, o los de Prada y Vilafranca de Conflent, Eus, Mosset o Evol son imprescindibles. El Canigó ofrece excursiones a pie y en coche, en plena naturaleza. Cuixà, Sant Martí del Canigó o Serrabona son monasterios románicos de primer orden. El Vallespir ofrece, además de Ceret, Arles, las gargantas de la Fou o Prats de Molló. Ya veis que no os faltarán motivos para llegaros a Ceret.

Elna

Elna s’ha posat molt de moda arran del coneixement de l’heroïsme de les infermeres que, durant la guerra mundial, donaren atenció a la maternitat d’aquesta ciutat, a les dones exilades repúblicanes i els seus nadons. Però Elna mereix una visita a banda d’una possible ruta de l’exili republicà. Elna és una bonica petita ciutat que te una catedral molt bonica i un claustre que cal veure. A més, tot arribant a Elna, podeu parar a qualsevol dels poblets mediterrànis de la Costa Vermella. Colliure, Banyuls, Port Vendres… tots us rebran amb aigües netes, paisatges d’ensomni i monumentalitat. Pujeu cap al nord i passeu la ratlla fronterera amb França. Les terres catalanes del nord no són gaire lluny. I si volteu per allà, no us oblideu de parar a la humil Elna. Si voleu menjar i dormir podeu probar el “Cara al Sol”, de la prestigiosa cadena “Logis de France”, que ens han recomanat, parlant-ne molt bé. Nosaltres no hem dormit a França perquè veniem de l’hotel Mediterraneo de Roses, que també està molt bé, amb piscines, una de coberta, i molt de parc pels infants i bones habitacions.

Elna se ha puesto muy de moda a raíz del conocimiento del heroísmo de las enfermeras que, durante la guerra mundial, dieron atención en la maternidad de esta ciudad, a las mujeres exilades republicanas y sus bebés. Pero Elna merece una visita aparte de una posible ruta del exilio republicano. Elna es una bonita pequeña ciudad que tiene una catedral muy bonita y un claustro que hay que ver. Además, yendo a Elna, puede parar en cualquiera de los pueblos mediterráneos de la Cote Vermeille. Colliure, Banyuls, Port Vendres … todos le recibirán con aguas limpias, paisajes de ensueño y monumentalidad. Suban hacia el norte y pasen la raya fronteriza con Francia. Las tierras catalanas del norte no estan muy lejos. Y si deciden dar vueltas por allí, no se olviden de parar en la humilde Elna. Si quiere comer y dormir puede probar el “Cara al Sol”, de la prestigiosa cadena “Logis de France”, que nos han recomendado, hablando muy bien de él. Nosotros no hemos dormido en Francia porque veníamos del hotel Mediterraneo de Rosas, que también está muy bien, con piscinas, una cubierta, y mucho parque para los niños y buenas habitaciones.

Costa Vermella

Recòrrer la maravellosa costa vermella catalana del nord, en terres ja de França, és una experiència de ple contacte amb la natura i amb uns pobles mariners que queden en el records, imborrables. Pujeu des de Barcelona per l’AP2 fins Figueres. D’aquí a Llançà, i a Port-Bou. Podeu començar la ruta per Cervera de la Marenda, primer poble català del costat francès. Penyasegats gegantins s’alternen amb cales i platges, de còdols la majoria, de sorra altres, en un marc realment bonic, ple de llum, de mar, de sol, molt mediterrani. La carretera volta i volta, a la dreta i a l’esquerra, puja i baixa, muntanya amunt i avall. Després ve Banyuls, vila coneguda per les seves caves de bon vi, pel seu aquari i centre de recerca marina, que cal visitar, i per la carretera que puja fins la ratlla fronterera entre vinyes i masos. Seguint la costa arribem a Port-Vendres, port actiu, vila atrafegada, per acabar a la maravellosa Cotlliure. Quin plaer recòrrer els carrers vora el mar, visitar el castell o recòrrer la gran platja, amb la seva esglèsia marinera. O pujar al cementiri a rendir tribut al poeta Machado. Podem dinar en els restaurants del petit port, ran de la riera i el castell. Mireu-vos el típic Les Templiers, que és una casa fonda, amb habitacions, si més no, molt originals. Acabeu el recorregut a l’ampla platja d’Argelers, on s’hi plantaren els camps de concentració pels republicans espanyols, o bé aneu fins Elna, amb la seva magnífica catedral, el castell de Valmy o la maternitat, ara tan de moda. I, si teniu temps, fins a Perpinyà, una ciutat que cal visitar. Si és l’estiu no oblideu el banyador. Si no us agrada dormir a França us recomanem l’hotel Grimar, a Llançà. Hostaleria familiar. Habitacions velles però molt netes, i menjar d’excel·lent qualitat. Uns jardins i piscines de somni. Per dinar a França nosaltres fem servir les cafeteries dels Casino, uns selfservice que t’estalvien feina i sorprèses, sobretot anant amb nens.

Recorrer la maravillosa costa catalana del norte, en tierras ya de Francia, es una experiencia de pleno contacto con la naturaleza y con unos pueblos marineros de los que quedan en el recuerdo, imborrables. Subid desde Barcelona por la AP2 hasta Figueres. Luego vais hasta Llançà, y Port-Bou. Puede comenzar la ruta por Cervera de la Marenda, primer pueblo catalán del lado francés. Gigantescos acantilados se alternan con calas y playas, de guijarros la mayoría, de arena otros, en un marco realmente bonito, lleno de luz, de mar, de sol, muy mediterráneo. La carretera és de vuelta y vuelta, ya a la derecha, ya a la izquierda, sube y baja, montaña arriba y abajo. Después viene Banyuls, villa conocida por sus cavas de buen vino, por su acuario y centro de investigación marina, que hay que visitar, y por la carretera que sube hasta la raya fronteriza entre viñas y caseríos. Siguiendo la costa llegamos a Port-Vendres, puerto activo, villa ajetreada, para terminar en la maravillosa Cotlliure. Qué placer recorrer las calles junto al mar, visitar el castillo o recorrer la gran playa, con su iglesia marinera. O subir al cementerio a rendir tributo al poeta Machado. Podemos comer en los restaurantes del pequeño puerto, cerca de la riera, el mar y el castillo. Quizás en el típico Les Templiers, que es una casa fonda, con habitaciones, cuando menos, muy originales. Acabad el recorrido en la amplia playa de Argelers, donde se plantaron los campos de concentración para los republicanos españoles, o bien id hasta Elne, con su magnífica catedral, el castillo de Valmy o la maternidad, ahora tan de moda. Y, si tiene tiempo, suba hasta Perpiñán, una ciudad que hay que visitar. Si es verano no olvide el bañador. Si no les gusta dormir en Francia, les recomendamos el hotel Grimar, en Llançà. Y para comer en Francia nosotros utilizamos las cafeterias de los Casino, unos selfservice que les ahorraran disgustos, sobretodo viajando con niños.