Bilbo, Bilbao, de nou

Bilbao, Bilbo en Euskera, és una bella ciutat, una destinió clara d’una sortida familiar, d’unes vacances. Si abans era el símbol d’una ciutat industrial i bruta, ara és la punta de llança de la modernitat més rabiosa. La transformació ha estat molt radical, i es deu a la iniciativa de construir el museu Guggenheim. Tot i que no us agradi l’art modern no podeu passar de visitar-lo, ni que sigui per fora. L’edifici, a tocar de la ria, canvia de color segons les hores del dia. Tot en els voltants del museu és innovador: el tramvia, els passejos. I sempre us quedarà, si el Guggenheim no us fa el pes, el casc vell de Bilbao, las siete calles, la ria, la basílica de Begoña, o el museu d’art, molt més tradicional, amb grans obres mestres. Recordeu que ha Barakaldo, a tocar de Bilbao, hi ha un Novotel. Nosaltres, però, hem dormit a l’Hotel Gran Bilbao, un molt bon hotel, no lluny dels set carrers. Aquest hotel també te bon restaurant, millor en el menjar que en l’aspecte. De tota manera a Bilbao es menja bé. Prop de l’hotel teniu el Arandia de Julen, a la plaça de l’Encarnació, un restaurant car però molt bo. I si no, al casc antic, el Petxo, bar de tapes i restaurant de menú, a la Belosticalle, 20, i a la plaça nova trobareu el Bar Charly, bon lloc de tapes, la Olla i el Gure Toki. També podeu fer una escapada al bonic poblet mariner de Pletzia, i anar a la seva platja, tot agafant el metro de la línia 1.

I quan us canseu de moure-us pel casc antic, la ria i las siete calles… sortiu a descobrir el País Basc. Gernika, els pobles pescadors Getxo, Ondàrroa, Lekeitio, Bermeo, o els parcs naturals, tot bonic, molt bonic. I un xic més lluny, Castro Urdiales, a Santander, la costa de Guipuzkoa…

Bilbao es una bonita ciudad, y si antes era el símbolo de ciudad industrial y sucia, es ahora la punta de lanza de la modernidad. La transformación, muy radical, se debe a la iniciativa de construir el museo Guggenheim, que aunque no os guste el arte moderno, no podéis dejar de visitar, ni que sea por fuera. Dadle una vuelta por el exterior, bastante alucinante. El edificio, al lado de la ría, varia de color según las horas del día. Todo en los alrededores del museo es innovador: el tranvía, los puentes y los paseos. Y siempre os quedará, si el Guggenheim no os gusta, el casco viejo de Bilbao, Begoña, o el museo de arte, mucho más tradicional, con grandes obras cumbre del barroco. Recordad que en Barakaldo, a tocar de Bilbao, hay un novotel. Nosotros hemos dormido en el Hotel Gran Bilbao, no lejos de las siete calles.

Les tres flors: pícnic i barbacoes

Les 3 Flors és una zona de pícnic i barbacoes, nova de trinca, en la que encara no hem estat, però de la que coneixem molt bé la zona i els voltants, que és la dels pobles de Sils, Vidreres i Caldes de Malavella, és a dir, casa nostra!. Les 3 flors està en mig d’una d’aquelles arbredes que fan tan de goig, amb plàtans alts i molta ombra, amb bon aparcament, però a peu de carretera, a tocar d’una gasolinera, en un paratge bonic si obvies tot això que hem dit fins ara. El cert és que està prop de l’estany de Sils, una zona natural que cada vegada pren més volada, i te tota mena de serveis: bar, lavabos o contenidors per llençar la brossa i fins i tot reciclar plàstic, vidre, paper i orgànica separadament. Permet l’entrada de gossos lligats, però no d’aparells de música atronadors i molestos. Te taules i les lloga, és el seu negoci, i per això no permeten que la gent porti taules plegables pròpies. Les taules i barbacoes es poden reservar, hi ha dos torns, i se us assignaran per ordre. Intenten tenir el lloc net i polit. No es permet tampoc l’ús de bicicletes dins del recinte, pel risc d’accidents. I on és aquesta zona de pícnic i barbacoes tan xula que us diem. Doncs a Sils al km 693 de la Nacional II, que just allà ja és una autovia, a la Selva, camí de Girona. Per arribar-hi des de Barcelona cal agafar l’autopista AP-7 fins a la sortida 9A-9B, a Maçanet, i anar en direcció Sant Feliu de Guíxols durant 500 metres. Un cop veieu la desviació per agafar la N-II aneu en direcció Girona. Passareu una gasolinera a mà esquerra, (també n’hi ha una a mà dreta), i veureu, entre tanques, el camí que comença just a l’entrada de la gasolinera, a l’altra costat de la carretera, i els arbres, plataners joves, de la zona de pícnic. El millor és que passeu de llarg i que feu un canvi de sentit a la primera rotonda elevada que trobareu, que és la de Sils i Santa Coloma de Farners. Mitja volta i torneu per on heu vingut, ara sí per la mà correcta, i feu atenció: cal entrar a l’accés a la gasolinera i girar a mà dreta pel camí de terra. Allà mateix hi ha l’entrada. Al seu web donen les coordenades GPS de l’entrada de Les 3 Flors: 41.789310, 2.756304. Un cop allà trobareu una gran arbreda i taules i bancs per a 100 persones, amb 8 barbacoes de carbó i 4 paellers de butà. També ofereixen servei de bar, i venen cafès, refrescs, gelats… i alguna cosa més. Disposa de lavabos i zona de jocs. També tenen un petit zoo per a la canalla amb gallines, tórtores, conillets… Està obert de març a novembre, tots els caps de setmana, festius i ponts de 11 a 20 hores. A l’estiu obert està obert cada dia. es pot reservar per telèfon o des de la seva pàgina web. Els preus son variats segons la mida d’una taula: de 15 € a 30 €. També cobren per barbacoa, incloent carbó i graelles, 15 € del 2016. Per motius de normativa el carbó portat de casa no es pot fer servir. Si hi ha molta gent fan dos torns de 12 a 14 hores o bé de 14 a 16 hores. Les 3 Flors tenen un bloc. Hi ha molt d’espai per còrrer i jugar, i varis camins per fer una caminada o anar amb bicicleta, no dins del pícnic, recordeu. No lluny hi ha l’estany de Sils. Ideal per una passejada, per observar les aus i gaudir de la natura.

Les tres flors és una zona de pícnic i barbacoas, privada, a la que aún no hemos podido ir, però que està en un lugar que si nos és muy conocido, entre Sils, Vidreres y Caldas de Malavella. Instalado en una arboleda de plátanos jovenes, típicos árboles de cultivo para corte en estas tierras, dispone de ocho barbacoas, mesas de todo tamaño y bancos, lavabos y servicio de bar. El aparcamiento y la entrada e libre, pero las mesas, las barbacoas y el carbón hay que comprarlo y pagarlo allí. Mirad en su página web para más información. Cercano al estanque de Sils, refugio de aves cuando hay suficiente agua, y a pueblos tan bonitos como Caldas de Malavella. Fácil de llegar por la autopista AP-7 saliendo en la salida 9, Maçanet, y seguir dirección Sant Feliu de Guíxols durante 500 m. Hay que coger a la derecha la N-II dirección Girona. Lo mejor es pasar de largo y girar en la primera rotonda elevada, la de Sils y Santa Coloma de Farners. Media vuelta y volved, ahora sí, por el lado correcto, hasta el acceso a una gasolinera. Allí está la entrada. Coordenadas GPS de Les 3 Flors: 41.789310, 2.756304.

Graz

Graz és la bellíssima ciutat austríaca, capital de la regió d’Estíria. Graz és una ciutat petita, de mida humana, agradable.  És una vila perfecta, dins la seva senzillessa, patrimoni de la humanitat, amb un casc antic deliciós, sense massa grans monuments. De fet és un bell “coupage”. Una sàvia combinació de bonics palaus nobles, de grans cases burgeses, d’esglésies amb campanars bulbosos, de convents, carrers medievals i carrerons estrets amb patis encantadors. Una ciutat amb una vida cultural de primera, una òpera trencadora, d’arquitectura rabiosa, actual, on s’hi fan tot l’any bons concerts. Entre les seves maravelles no podeu deixar de veure l’arsenal, construcció renaixentista que guarda la millor col·lecció d’armes de ferro d’Europa, per protegir la ciutat del turc, quan anàven maldades, allà pel segle XVII. Tampoc podeu passar de llarg davant el castell, poderós, damunt el turó que domina el riu. Ni de les cases amb esgrafiats del carrer principal, que recorre el tramvia de nord a sur. No heu de deixar pas de vagarejar pel nucli medieval, ple de comerços, restaurants i botigues, però també de mansions que podríen encaixar a Florència sense problemes. Ni de passejar per les rives del Mur, per estorar-vos davant el teatre de l’Opera i el pont ultramodern. I, per descomptat, entrar a la catedral, i al mausoleu grandilocuent de Ferran II, l’Emperador ultracatòlic nascut a la vila. (A la foto). Bereneu pa, o un pastís de la imponent fleca imperial. Graz, vista des de les altures, ofereix un mar de terrats vermells, que enlloc trobareu la freda pissarra nòrdica. I una vida social que recorda més una població mediterrània que una d’estrictament germànica. A l’estiu hi ha terrasses a les plaçes del casc antic, amb sopars a la fresca, i al·legria de copes nocturnes, però familiars. L’Estíria que rodeja Graz us ofereix un bon entorn per complementar l’atractiu de la ciutat. Els camps i muntanyes, els llacs que la rodegen conviden a organitzar unes vacances molt agradables en família. L’estiu és la millor època. Podreu banyar-vos en rius i llacs, perquè fa calor, més calor de la que us penseu. Tothom surt al carrer a gaudir del sol, i l’alegria és contagiosa. La tardor és superba. Els boscos pinten colors impossibles, majestàtics, melangiosos, i la boira sura damunt l’aigua calma. A l’hivern la neu tenyieix les muntanyes, i les viles de blanc. La natura reposa i obren les estacions d’esquí de l’Estiria, familiars, desconegudes, poc visitades. Es pot patinar damunt els estanys gelats i veure els avets carregats de neu. La primavera és un esclat de vida, i els boscos s’omplen d’animals de tota mena. Arribareu a Estíria amb vols bé de preu, a Viena, i en cotxe llogat. O en cotxe propi, que no està tan lluny com podría semblar, travessant Itàlia, per Genova, Brescia, Verona, Padua, Venecia fins pujar per Tarvisio a Austria. Entreu per Villach, per Klagenfurt fins a Graz. Si no us agrada conduir tanta estona, podeu anar de Barcelona fins Livorno amb vaixell, nosaltres ho hem fet. Per dormir a Graz teniu molts i molt bons hotels i hostals. També càmpings i cases rurals. Arreu d’Estiria hi ha “gasthof” precioses. Nosaltres hem dormit a l‘Hotel Gollner, un quatre estrelles al mig de la ciutat, preciós. A la vila hi ha restaurants divins. Hem menjat molt bé al restaurant  Gloockl Brau, sota el carrilló de la vila vella. Si mai penseu fer unes vacances per Austria no us oblideu de Graz i de l’Estiria. Us esperen llacs grans, molt grans, amb una aigüa netíssima, blau cel, que podríeu beure. Boscos profunds, d’un verd potent i insolent, amb mil i un camins. Ideals per fer a peu o en bici, perfectament senyalitzats. Poblets petits, alpins, amb esglèsies barroques encantadores, solemnes, o bé naifs, i cases pintades de colors pastel, groc clar, verd poma, rosa, blau suau. Castells poderosos dominant el territori damunt de turons, verds o nevats. I, finalment, és clar, Graz, petita, senzilla, coqueta, amable i acollidora.

Graz es la bellísima ciudad austriaca, capital de la región de Estiria. Graz es una ciudad pequeña, de tamaño humano, agradable. Es una villa perfecta, dentro de su sencillez, patrimonio de la humanidad, con un casco antiguo delicioso, sin demasiados grandes monumentos. De hecho es un bello “coupage”. Una sabia combinación de hermosos palacios nobles, de grandes casas burguesas, de iglesias con campanarios bulbosos, de conventos, calles medievales y patios encantadores. Una ciudad con una vida cultural de primera, una ópera rompedora, de arquitectura rabiosa, actual, donde se hacen todo el año buenos conciertos. Entre sus maravillas no se puede dejar de ver el arsenal, construcción renacentista que guarda la mejor colección de armas de Europa, para proteger la ciudad del turco, cuando iban mal dadas, allá por el siglo XVII. Tampoco se puede pasar de largo ante el castillo, poderoso, sobre el cerro que domina el río. Ni de las casas con esgrafiados de la calle principal, que recorre el tranvía de norte a sur. No debe dejar de vagar por el núcleo medieval, lleno de comercios, restaurantes y tiendas, pero también de mansiones que podrían encajar en Florencia sin problemas. Ni de pasear por las riberas del Mur, y ver el teatro de la Opera y el puente ultramoderno. Y, por supuesto, entrar en la catedral, y en el mausoleo grandilocuente de Fernando II, el Emperador ultracatólico nacido en la villa. (En la foto). Merienden con pan, o pastas de la imponente panadería imperial. Graz, vista desde las alturas, ofrece un mar de tejados rojos, en lugar de la fría pizarra nórdica. Y una vida social que recuerda más una población mediterránea que a una de estrictamente germánica. En verano hay terrazas en las plazas del casco antiguo, con cenas al aire libre, y alegría de copas nocturnas, pero familiares. La Estiria que rodea Graz és un buen entorno para complementar el atractivo de la ciudad. Los campos y montañas, los lagos, invitan a organizar unas vacaciones muy agradables en familia. El verano es la mejor época. Podrán bañarse en ríos y lagos, porque hace calor, más calor de la que pensáis. Todo el mundo sale a la calle a disfrutar del sol, y la alegría es contagiosa. El otoño es soberbio. Los bosques pintan colores imposibles, mayestáticos, melancólicos, y la niebla flota sobre el agua calma. En invierno la nieve tiñé las montañas, y las villas de blanco. La naturaleza se pone a dormir y abren las estaciones de esquí de Estiria, familiares, desconocidas, poco visitadas. Se puede patinar sobre los lagos helados y ver los abetos cargados de nieve. La primavera es un estallido de vida, y los bosques se llenan de animales de todo tipo. Llegarán a Estiria con los vuelos baratos a Viena, y en coche alquilado. O en coche propio, que no está tan lejos como podría parecer, atravesando Italia, por Genova, Brescia, Verona, Padua, Venecia hasta subir por Tarvisio hasta Austria. De Villach, por Klagenfurt, hasta Graz. Si no os gusta conducir tanto tiempo, se puede ir de Barcelona hasta Livorno en barco, que nosotros lo hemos hecho. Para dormir en Graz tienen muchos y muy buenos hoteles y hostales. También campings y casas rurales. Por toda Estiria hay “Gasthof” preciosas. Nosotros hemos dormido en el Hotel Gollner, un cuatro estrellas en el centro de la ciudad, precioso. En la villa hay restaurantes divinos. Hemos comido muy bien en el restaurante Gloockl, bajo el carillón de la ciudad vieja. Si alguna vez van a pasar unas vacaciones por Austria no se olviden de visitar Graz y la Estiria. Os esperan lagos grandes, muy grandes, con una agua limpísima, azul cielo, que puede beber. Bosques profundos, de un verde potente e insolente, con mil y un caminos. Ideales para ir a pie o en bici, perfectamente señalizados. Pueblos pequeños, alpinos, con iglesias barrocas encantadoras, solemnes, o bien naif, y casas pintadas de colores pastel, amarillo claro, verde manzana, rosa, azul suave. Castillos poderosos dominando el territorio sobre colinas, verdes o nevadas. Y, por último, claro, Graz, pequeña, sencilla, coqueta, amable y acogedora.

Ceret

Ceret és una vila catalana del sud de França. Està propera a la frontera, just uns kms. més enllà. Per arribar-hi heu de prendre l’autopista A-7, per Girona i Figueres, passar La Jonquera, i sortir per la primera sortida en terres administrativament franceses, al Voló (Le Boulu). D’allà us serà fàcil seguir les indicacions que us portaran a Ceret. Aquest poblet és un lloc apacible, calmat, relaxant, fins diriem refrescant. Te un patrimoni notable, tan històric com artístic, i un aura cultural que supera les dimensions i la importància real de la ciutat. Aquí treballaren i visqueren artistes cabdals en l’art del segle XX, i s’hi respira aquest ambient bohemi. Conserva un casc antic petitó, mediterrani, sense grans monuments, amb dues portes de l’antiga muralla. La Porte d’Espagne, i la de France. L’església de Sant Pere, la font dels nou brocs, els caputxins, l’hospital amb la Capelleta, el Pont del Diable… formen un conjunt a veure, en agradable passejada. Si hi aneu pel temps de les cireres us sorpendrà el paisatge florit que us espera. Fa anys que la pagesia de la zona cultiva cirerers. És l’arbre emblemàtic del poble. Però Ceret destaca pel seu museu d’art modern, fruit de la intensa relació dels artistes amb la vila. Allà han deixat la seva obra genis de la mida de Manolo Hugué, Picasso, Braque, Gris… Aquí es creà el moviment cubista. Menció a banda mereix la col·lecció de gravats de la sèrie la Tauromàquia, d’en Picasso. Perquè Ceret és una ciutat taurina, amb un festival de toros molt notable. Podeu veure horaris i informació a la web: www.musee-ceret.com. No hem dormit ni dinat mai a Ceret. Hem preferit fer-ho sempre a la Catalunya del Sud. La raó és que no compartim el gust particular que tenen els hotels francesos pel que fa a la decoració, ni els preus dels seus restaurants. Naturalment és una opinió discutible. Preferim, per exemple, dormir a Roses, al Mediterraneo Park. O bé a Figueres, a Can Duran, que està a mitja hora i on es dina i dorm de fábula. O bé a Perpinyà, en un Novotel. O al Pradotel de Prada de Conflent, un Bed & Breakfast senzillet. Però si cal recomanar un parell d’hotels a la vila ho fem: La Terrasse au Soleil, te un aire descuidadament, anys 60. Està decorat amb tons blancs i de colors, força naif. Els preus son molt elevats. El Mas Trilles, també és de gust molt francés.  Dins Ceret, hi ha l’Hotel Vidal, amb restaurant, molt més modest.  Podeu aprofitar un cap de setmana a la Catalunya nord per visitar les esglèsies romàniques de Sant Genís les fonts, de Sureda, de Cabestany o la catedral d’Elna, amb el seu claustre. També, naturalment Perpinyà. Els pobles medievals de Colliure, arran de mar, de Castellnou, prop de Thuir, o els de Prada i Vilafranca de Conflent, Eus, Mosset o Evol són imprescindibles. El Canigó ofereix excursions a peu i en cotxe, en plena natura.  Cuixà, Sant Martí del Canigó o Serrabona són monestirs romànics de primer ordre. El Vallespir ofereix, a més de Ceret, Arles, les gorges de la Fou o Prats de Molló. Ja veieu que no faltaran motius per arribar-se a Ceret.

Ceret es una villa catalana del sur de Francia. Está muy cercana a la frontera, justo unos kms. más allá. Para llegar deben tomar la autopista A-7, por Girona y Figueres, pasar La Jonquera, y salir por la primera salida en tierras administrativamente francesas, en Le Boulu. De allí hay que seguir las indicaciones que les llevarán a Ceret. Este pueblo es un lugar apacible, calmado, relajante, hasta diríamos refrescante. Tiene un patrimonio notable, tanto histórico como artístico, y un aura cultural que supera las dimensiones y la importancia real de la ciudad. Aquí trabajaron y vivieron artistas capitales en el arte del siglo XX, y las casas y calles de Ceret respiran este ambiente bohemio. Conserva un casco antiguo pequeño, mediterráneo, sin grandes monumentos, con dos puertas de la antigua muralla. La Porte d’Espagne, y la de France. La iglesia de San Pedro, la fuente de los nueve caños, los capuchinos, el hospital con la Capelleta, el Puente del Diablo … forman un conjunto agradable de ver. Si vais por el tiempo de las cerezas os sorprenderá el paisaje florido. Hace años que en la zona se cultivan cerezos. Es el árbol emblemático del pueblo. Pero Ceret destaca por su museo de arte moderno, fruto de la intensa relación de los artistas con la villa. Allí han dejado su obra genios del tamaño de Manolo Hugué, Picasso, Braque, Gris … Aquí se creó el movimiento cubista. Mención aparte merece la colección de grabados de la serie la Tauromaquia, de Picasso. Porque Ceret es una ciudad taurina, con un festival de toros muy notable. Podéis ver horarios e información en la web: www.musee-ceret.com. No hemos dormido ni comido nunca en Ceret. Hemos preferido hacerlo siempre en la Cataluña del Sur. La razón es que no compartimos el gusto que tienen los hoteles franceses con respecto a la decoración, ni los precios de sus restaurantes. Naturalmente es una opinión discutible. Preferimos, por ejemplo, dormir en Roses, en el Mediterraneo Park. O bien en Figueres, en Can Duran, que está a media hora y donde se come y duerme de fábula. O bien en Perpiñán, en un Novotel. O en Pradotel de Prades, un Bed & Breakfast sencillito. Pero nos han recomendado un par de hoteles en la villa y se los citamos. Son la Terrasse au Soleil, con un aire mediterráneo, de tonos blancos y coloreados, muy naif. Precios muy elevados. O el Mas Trilles, también de gusto francés. O, dentro Ceret, el Hotel Vidal, con restaurante, mucho más modesto. Pueden aprovechar un fin de semana en la Cataluña norte para visitar las iglesias románicas de Sant Genís Des Fontaines, Sureda, Cabestany o la catedral de Elna, con su claustro. También, naturalmente Perpiñán. Los pueblos medievales de Colliure, junto al mar, de Castellnou, cerca de Thuir, o los de Prada y Vilafranca de Conflent, Eus, Mosset o Evol son imprescindibles. El Canigó ofrece excursiones a pie y en coche, en plena naturaleza. Cuixà, Sant Martí del Canigó o Serrabona son monasterios románicos de primer orden. El Vallespir ofrece, además de Ceret, Arles, las gargantas de la Fou o Prats de Molló. Ya veis que no os faltarán motivos para llegaros a Ceret.

Montserrat

Montserrat és pels catalans una fita. Tots hi hauríem de pujar un cop a la vida. És un lloc complert, ho té tot: natura, amb el seu paisatge singular, història, un monestir, un centre cultural de primer ordre, un museu dels més importants del país, amb la seva col·lecció d’art modern i antic…  Però també podeu pujar-hi a descansar, a oblidar l’estres, a escoltar Vespres, a sentir l’escolania, a no fer res. Hi ha cel·les per llogar, petits apartaments per 4, 6 o més persones, equipades, molt maques i bé de preu, un self-service i un hotel un xic més car, és clar. Si voleu passar un dia diferent, penseu en Montserrat. Podeu pujar-hi en cotxe, (us caldrà caminar una mica). També en un bonic i modern tren de cremallera, des de Monistrol, amb molt d’aparcament a l’estació, o bé amb el tradicional aeri, una cistella penjada.

Montserrat es para los catalanes un icono. Todos deberíamos subir una vez en la vida. Es un sitio completo, que lo tiene todo: naturaleza, un paisaje singular, mucha historia, un monasterio, un centro cultural de primer orden, un museo de los más importantes del país, con su colección de arte moderno y antiguo. .. Pero también se puede subir a descansar, a olvidarse del estrés, a escuchar Vísperas, a escuchar la escolanía cantar, a no hacer nada. Hay celdas para alquilar, pequeños apartamentos para 4, 6 o más personas, muy bien equipadas, muy bonitas y bien de precio, un self-service y un hotel, un poco más caro, claro. Si deseais pasar un día diferente, pensad en Montserrat. Podeis subir en coche (y caminar un poco). O en un bonito y moderno tren de cremallera, desde Monistrol, y con gran aparcamiento en la misma estación, o bién con un tradicional aéreo, una cesta colgante.