Pernes les Fontaines

Pernes les Fontaines és una petita vila francesa, a la regió de la Provença nord, la menys turística, la situada al peu del Mont Ventoux, camí de París, i no d’Itàlia. Una Provença més ruda, menys delicada, menys amable, molt autèntica. Pernes ens rep amagada darrera la seva muralla medieval, oferint-nos per entrar-hi, una solemne porta, al final d’un graciós pont, damunt un petit riu, on hi ha penjada una capella. Impressionant, oi?. Travessada la porta, (deixeu el cotxe a fora, please!), trobareu la halle, l’antic mercat, i un laberint de petits carrers i carrerons, que desemboquen en placetes recollides, on hi ha una font. Una font a cada plaça. Pernes les Fontaines!. Hi ha també les restes d’un castell, un sever palau del XVIII i moltes cases d’aire medieval. No en va fou la capital del Comtat Venessí, quasi res!. Hi arribareu per l’autopista A7, i passat Avignon, cal prendre la sortida 23 “Avignon Nord”, en direcció Carpentras per la D942 o la D-31. Cal abandonar-la a la sortida “Entraigues / Les Valayans”, per la D16 i continuar per la D28, ja en direcció Pernes les Fontaines. Al poble podeu menjar i dormir bé, (atenció, això sí, molt al gust francés, recarregat i poc modern). Mireu-vos La Goute d’Eau, és una bona opció. També podeu probar a la Dame d’Oie, bon restaurant, o a l’hotelet amb encant, provençal de fets i colors, Prato Plage. També bonic aquest altre hotel amb molt d’encant. Arofiteu l’estada a Pernes per fer un volt per la terra del Mont Ventoux, en la Provença menys coneguda, menys turística. I visitar la vila veïna de Venasque, amb una colegiata gotica, i un baptisteri merovingi. Allà també hi ha hotels d’aire provençal, com “La Garriga”, el Castell de la Roca, o el Castell de Mazan. I cases rurals on hi cabreu tots, com La Granja. Per dinar a venasque aneu a Les Remparts, al centre mateix del poble, un hotelet amb molt d’encant i un bon restaurant. Parlant de restaurants, ja sabeu que la cuina francesa té bona fama. A Baucet, un agregat a Venasque, hi ha un restaurant amb glamour, mireu-vos-el. A Saint Didier, un poblet proper, teniu el “L’Autre côté du Lavoir”, que també és excel·lent. Aprofiteu també per rondar per Gordes, la vila penjada damunt del seu espoló rocós, coronada pel castell. O baixar a la pau celestial de la vall on s’alça la petita Abadia de Senanque. Císter recòndit, viu. No deixeu de visitar la joia més destacada de la regió, la vila d’Avignon, la vila papal. Allà podeu dormir molt bé a qualsevol dels hotels Novotel, que trobareu. també, per pocs diners podeu dormir molt bé, amb dos infants, als hotelets de la cadena B&B. Pernes les Fontaines, un destí amb encant. Penseu-hi!.

Pernes las Fontaines es una pequeña villa francesa, en la región de la Provenza norte, la menos turística, la situada al pie del Mont Ventoux, camino de París, y no de Italia. Una Provenza más ruda, menos delicada, menos amable, muy auténtica. Pernes nos recibe escondida detrás de su muralla medieval, ofreciéndonos para entrar, una solemne puerta, al final de un gracioso puente, sobre un pequeño río, donde hay colgada una capilla. Impresionante, ¿verdad?. Atravesada la puerta, (dejad el coche fuera, please!), se encuentra la halle, el antiguo mercado, y un laberinto de pequeñas calles y callejuelas, que desembocan en plazuelas recogidas, donde hay una fuente. Una fuente en cada plaza. ¡Pernes las Fontaines!. Hay también los restos de un castillo, un severo palacio del XVIII y muchas casas de aire medieval. No en vano fue la capital del Condado Venesino, ¡casi nada!. Se llega por la autopista A7, ya pasado Avignon, hay que tomar la salida 23 “Avignon Nord”, en dirección Carpentras por la D942 o la D-31. Hay que abandonarla en la salida “Entraigues / Las Valayans”, por D16 y continuar por la D28, ya en dirección Pernes las Fontaines. En el pueblo se puede comer y dormir bien, (atención, eso sí, muy al gusto francés, recargado y poco moderno). Mirad La Goute d’Eau, es una buena opción. También pueden probar en la Dame de Oie, buen restaurante, o en el hotelito con encanto, provenzal de hechos y colores, Prato Plage. Podeis dar una vuelta por la tierra del Mont Ventoux, en la Provenza menos conocida, menos turística. Y visitar la villa vecina de Venasque, con una colegiata gótica, y un baptisterio merovingio. Allí también hay hoteles de aire provenzal, como “La Garriga”, el Castillo de la Roca, o el Castillo de Mazan. Y casas rurales como La Granja. Para comer en Venasque vayan a Les Remparts, en el centro mismo del pueblo, un hotelito con mucho encanto y un buen restaurante. Hablando de restaurantes, ya sabéis que la cocina francesa tiene buena fama. En Baucet, un agregado a Venasque, hay un restaurante con glamour. En Saint Didier, un pueblecito cercano, tienen “L’Autre côté du Lavoir”, que también es excelente. Aprovechen también para rondar por Gordes, la villa colgada encima de su espolón rocoso, coronada por el castillo. O bajar a la paz celestial del valle donde se alza la pequeña Abadía de Senanque. Císter recóndito, vivo. No dejéis de visitar la joya más destacada de la región, la villa de Avignon, la villa papal. Allí se puede dormir muy bien en cualquiera de los hoteles Novotel o en los hotelitos de la cadena B&B. Pernes las Fontaines es un destino con encanto.

Venasque

No ens hem equivocat. No volem parlar-vos de Benasque, el poblet pirinenc preciós d’Osca, per cert fantàstic, sinó del Venasque provençal. Un poble amagat sota el Mont Ventoux, en la Provença menys coneguda, menys turística. I us en volem parlar per recomanar-vos una parada en aquesta vila encantadora, una de les més boniques de França, si mai programeu unes vacances a la Provença, cosa que seria una gran idea. O bé com una aturada en el camí cap a París, o cap als Alps italians. Perquè Venasque és bonica, i està molt a prop d’Avignon, uns 20 kms. al nord, i no gaire lluny de l’autopista que porta de Nîmes a Lyon, i a París. Sortiu de la A-7 a la sortida 23 « Avignon Nord » per pendre la direcció de Carpentras, i girar a la rotonda cap a Pernes les Fontaines i Venasque, ben senyalitzat. I per quina raó hauríeu de parar-hi?. Doncs la primera l’espai natural. La vila està penjada a dalt d’un espoló rocós, al damunt d’un barranc. Molt fotogènic tot plegat. Les cases son de pedra, i l’estructura medieval, amb carrers estrets i placetes recoletes, on trobareu algunes fonts originals. Conserva panys de muralla, amb una porta en túnel, restes d’un castell i una torre del rellotge que podría estar en una estació d’autobusos. Però el plat fort de Venasque és el seu baptisteri, del segle VI. Sí, sí, el més antic de França. Petit, reduït, senzill, corprenedor. Al costat l’església de Notre-Dame, del segle XII amb afegitons posteriors, guarda a l’interior un tresor de magnes dimensions històrico artístiques. A la capella de la verge podreu contemplar una taula amb una crucifixió del 1498.  Renaixement enlluernador. Maria Magdalena exercint de dona de Jesús. Art herètic disputat amb el propi Louvre, que Venasque va batallar fins tenir-lo en la seva humil parròquia. No us la perdeu. Podeu fer una ruta visitant la maravellosa abadia de Senanque, la vila medieval de Gordes, o el simpàtic poblet de Pernes Les Fontaines, on hi ha un hotel amb un encant molt especial, que us recomanem. Tampoc no pot faltar una pujada al Mont Ventoux, el gegant de pedra que domina la comarca. Per dormir teniu llocs ben agradables, de tot preu i condició, des del petit hotel d’aire provençal “La Garriga”, fins el caríssims i imponents castells o palaus, com el Castell de la Roca, o el Castell de Mazan, un poblet proper. També cases rurals on hi cabreu tots, com La Granja. Nosaltres però ens vam decantar per Les Remparts, al centre mateix del poble, un hotelet amb molt d’encant i un bon restaurant. Parlant de restaurants, ja sabeu que la cuina francesa té bona fama. A Baucet, un agregat a Venasque, hi ha un restaurant amb glamour, mireu-vos-el. A Saint Didier, un poblet proper, teniu el “L’Autre côté du Lavoir”, que també és excel·lent.

No nos hemos equivocado. No queremos hablaros de Benasque, el pueblecito pirenaico precioso de Huesca, por cierto fantástico, sino del Venasque provenzal. Un pueblo escondido bajo el Mont Ventoux, en la Provenza menos conocida, menos turística. Y os queremos hablar para recomendaros una parada en esta villa encantadora, una de las más bonitas de Francia. Si programan unas vacaciones en la Provenza, lo que sería una gran idea, o bien como un alto en el camino hacia París, o hacia los Alpes italianos, piensen en ella. Porque Venasque es bonita, y está muy cerca de Avignon, unos 20 kms. al norte, y no muy lejos de la autopista que lleva de Nîmes a Lyon, y a París. La villa está colgada en lo alto de un espolón rocoso, encima de un barranco. Muy fotogénico todo. Las casas son de piedra, y la estructura medieval, con calles estrechas y plazuelas recoletas, alberga algunas fuentes originales. Conserva lienzos de muralla, con una puerta en túnel, restos de un castillo y una torre del reloj que podría estar en una estación de autobuses. Pero el plato fuerte de Venasque es su baptisterio, del siglo VI. Sí, sí, el más antiguo de Francia. Pequeño, reducido, sencillo, cautivador. Junto la iglesia de Notre-Dame, del siglo XII con añadidos posteriores, que guarda en su interior un tesoro de magnas dimensiones histórico artísticas. En la capilla de la virgen podrán contemplar una tabla con una crucifixión del 1498. Renacimiento deslumbrante. María Magdalena ejerciendo de mujer de Jesús. Arte herético disputado con el propio Louvre, que Venasque batalló hasta tenerlo en su humilde parroquia. No os la perdáis. Haced una ruta visitando la maravillosa abadía de Senanque, la villa medieval de Gordes, o el simpático pueblo de Pernes Las Fontaines, donde hay un hotel con un encanto muy especial, que recomendamos. Tampoco puede faltar una subida al Mont Ventoux, el gigante de piedra que domina la comarca. Para dormir tienen lugares muy agradables, de todo precio y condición, desde el pequeño hotel de aire provenzal “La Garriga”, hasta el carísimos e imponentes castillos o palacios, como el Castillo de la Roca, o el Castillo de Mazan, en un pueblecito cercano. También casas rurales donde cabreis todos, como La Granja. Nosotros pero nos decantamos por Les Remparts, en el centro mismo del pueblo, un hotelito con mucho encanto y un buen restaurante. Hablando de restaurantes, ya sabéis que la cocina francesa tiene buena fama. En Le Baucet, un agregado a Venasque, hay un restaurante con glamour: l’Auberge. En Saint Didier, un pueblecito cercano, tienen el “El Autre côté du Lavoir”, que también es excelente.

Ruta pel Rosselló

El Rosselló, una de les comarques de la Catalunya nord, en terres ara de França, és una esplèndida font de sortides familiars per un pont, un cap de setmana ben aprofitat o unes petites vacances. El Rosselló ho te tot.  Mar i muntanya, platges bellíssimes, una costa d’ensomni, turons i serres altíssimes, frescals i maravelloses. Podem començar la visita per Perpinyà, però de fet, comença abans. Comença amb les precioses esglésies romàniques de Sant Martí de Fenollar, amb els seus frescos, Sant Andreu de Sureda, i de Sant Genís les Fonts, d’un romànic primitiu, que trobareu només creuar la ratlla fronterera, a l’altra cantó de la cadena de les Alberes, a tocar del Voló. O potser entrareu per la fantàstica costa vermella, cosa que pot ser una idea excel·lent. Us esperen pobles mariners com Cervera de la Marenda, amb penyasegats gegantins, que s’alternen amb cales i platges, en un marc realment bonic, ple de mar, de sol, i molt mediterrani. La carretera volta muntanya amunt i avall fins a Banyuls, entre vinyes i masos. Seguint la costa arribem també a Port-Vendres, un port molt actiu, i per acabar la maravellosa Cotlliure. Quin plaer recòrrer els carrers vora el mar, visitar el castell o caminar per la platja, amb la seva esglèsia marinera. O pujar al cementiri a rendir tribut al poeta Machado. Podem dinar en els restaurants del petit port, ran de la riera i el castell. Mireu-vos el típic Les Templiers, que és una casa fonda, amb habitacions, si més no, molt originals. Després podeu fer cap a Elna, que us ve de pas, amb la seva catedral romànica, amb un claustre que és una joia del romànic europeu, la maternitat, museus… Perpinyà és allà mateix i mereix detinguda visita, amb la seva catedral, el castell dels reis de Mallorca i el barri antic, amb els seus palaus i llotjes, ara una àrea comercial moguda. Mireu la seva web. A l’oest teniu Castellnou, prop de Thuir, un poble medieval molt bonic. I, més enllà, dues valls precioses, que ja no són Roselló, però que són catalanes. La vall del Vallespir, amb Ceret i els seus museus (www.musee-ceret.com), i Arles i el seu monestir. Més amunt les Gorges de la Fou, un espectacle natural increible, i Prats de Molló. Per aquí podeu entrar i sortir del Roselló per Camprodón. L’altra vall catalana a l’oest de Perpinyà és el Conflent. Maravellosa vall. Amb els monestir de Cuixà, prop de la vila de Prades, mireu la seva web: http://www.prades-tourisme.com, o la del poble de Vernet: http://www.ot-vernet-les-bains.fr situat als peus de la muntanya del Canigó, amb bons hotels, i on comença la ruta d’accés al monestir i la serra del Canigó. O el maravellós i desconegut priorat de Serrabona, amb uns capitells d’infart. Amb la vila medieval de Vilafranca de Conflet, i les seves muralles, aturades en el temps, i la gruta de les Canaletes, per a qui agradin les coves. Poblets rurals i tranquils, com Èvol, Mosset, Marcevol, Eus… catalans, que estan dins els més bonics de tota França. Si pugueu fins dalt de tot, sortireu camí de Puigcerdà, o hi entrareu. També podeu dedicar un dia a gaudir del tren groc, un trenet propietat de la SNCF, que fa la ruta entre La Tor de Querol, a pocs kms. de Puigcerdà, en mig de la Cerdanya, fins a Vilafranca de Conflent. A l’est de Perpinyà trobareu les platges de sorra fina d’Argeles, on van patir tants republicans, i els estanys de Leucata, paisatge original, amb el castell de Salses, bonica visita també, al nord, tancant la terra de llengua catalana. Ja veieu que podeu fer una bona visita, carregada de paisatge i de cultura, molt a prop de Barcelona, a uns 200 kms. només. Per dormir us recomanem els Novotel, hotels familiars. A Perpinyà n’hi ha dos. O bé dormir al Pradotel, a Prada de Conflent, senzillet però acollidor. Si no voleu gastar tant, i aneu amb infants, teniu sempre els econòmics però dignes, B&B Hotels. Us els recomanem. Per dinar o sopar us donarem tres noms, imprescindibles, fantàstics. A Perpinyà “Le Napoli”, una pizzeria boníssima, que fa també pasta i carn, de gourmet. Servei exquisit, preus ajustats. Podeu demanar més?. A la Plaça Catalunya, 3, en ple centre de la ciutat. Tel: 04 68 51 25 02.  A Prades teniu l’hotel Hostalrich al 156, de l’avinguda Général de Gaulle, també al centre, Tel. 04 68 96 05 38. Menú senzill i habitacions molt senzilles, però super barates. Podeu mirar també el restaurant “Le Meridienne”, al 20, de la rue des Marchands. Prop de Cuixà ens va encantar, al poblet de Codalet, L’Hostal de Nogarols, al Chemin Nougarols, s/n. Tel. : 04 68 96 24 57.

El Rosellón, una de las comarcas de la Cataluña norte, en tierras ahora de Francia, es una espléndida fuente de salidas familiares para un puente, un fin de semana bien aprovechado o unas pequeñas vacaciones. El Rosellón lo tiene todo. Mar y montaña, playas bellísimas, una costa de ensueño, colinas y sierras altísimas, frescas y maravillosas. Podemos empezar la visita por Perpiñán, pero de hecho, empieza antes. Comienza con las preciosas iglesias románicas de Sant Martí de Fenollar, con sus frescos, Saint-André, y de Sant Genís les Fonts, de un románico primitivo, que se encuentra sólo cruzar la raya fronteriza, en el otro lado de la cadena de las Alberes, junto a Le Boulú. O quizás entraréis por la fantástica costa roja, lo que puede ser una idea excelente. Os esperan pueblos marineros como Cerbère, con acantilados gigantescos, que se alternan con calas y playas, en un marco realmente bonito, lleno de mar, de sol, y muy mediterráneo. La carretera corre montaña arriba y abajo hasta Banyuls, entre viñas y caseríos. Siguiendo la costa llegamos también a Port-Vendres, un puerto muy activo, y para acabar, a la maravillosa Cotlliure. Qué placer recorrer las calles junto al mar, visitar el castillo o caminar por la playa, con su iglesia marinera. O subir al cementerio a rendir tributo al poeta Machado. Podemos comer en los restaurantes del pequeño puerto, cerca de la riera y el castillo. Observad el típico Les Templiers, que es una casa fonda, con habitaciones, al menos, muy originales. Después pueden visitar Elna, que os viene de paso, con su catedral románica, con un claustro que es una joya del románico europeo, la maternidad, museos … Perpiñán está allí mismo y merece una detenida visita, con su catedral, el castillo de los reyes de Mallorca y el barrio antiguo, con sus palacios y lonjas, ahora un área comercial movida. Vean su web. Al oeste tienen Castellnou, cerca de Thuir, un pueblo medieval muy bonito. Y, más allá, dos valles preciosos, que ya no son Roselló, pero que son catalanes. El valle del Vallespir, con Ceret y sus museos (www.musee-ceret.com), y Arles y su monasterio. Más arriba las Gargantas de la Fou, un espectáculo natural increíble, y Prats de Molló. Por aquí puede entrar y salir del Rosellón por Camprodón. El otro valle catalana al oeste de Perpiñán es el Conflent. Maravillosa valle. Con los monasterios de Cuixà, cerca de la villa de Prades, vea su web: http://www.prades-tourisme.com, o la del pueblo de Vernet: http://www.ot-vernet-les-bains.fr situado a los pies de la montaña del Canigó, con buenos hoteles, y donde comienza la ruta de acceso al monasterio y la sierra del Canigó. O el maravilloso y desconocido priorato de Serrabona, con unos capiteles de infarto. Con la villa medieval de Vilafranca de Conflet, y sus murallas, paradas en el tiempo, y la gruta de las Canaletas, para quienes gusten de las cuevas. Pueblos rurales y tranquilos, como Evol, Mosset, Marcevol, Eus … catalanes, pero que están dentro de los más bellos de toda Francia. Si subís hasta arriba del todo, saldreis del valle camino de Puigcerdà, o entraréis por allí. También pueden dedicar un día a disfrutar del tren amarillo, un tren propiedad de la SNCF, que hace la ruta entre La Tor de Querol, a pocos kms. de Puigcerdà, en medio de la Cerdanya, hasta Vilafranca de Conflent. Al este de Perpignan encontrarán las playas de arena fina de Argeles, donde sufrieron tantos republicanos, y los lagos de Leucata, paisaje original, con el castillo de Salses, bonita visita también, ya muy al norte, cerrando la tierra de lengua catalana . Ya veis que puede hacer una buena visita, cargada de paisaje y de cultura, muy cerca de Barcelona, a unos 200 kms. sólo. Para dormir os recomendamos los Novotel, hoteles familiares. En Perpiñán hay dos. O bien dormir en Pradotel, en Prada de Conflent, sencillito pero acogedor. Si no quieren gastar tanto, y viajan con niños, tienen los siempre económicos pero dignos, B & B Hotels. Los recomendamos. Para comer o cenar os daremos tres nombres, imprescindibles, fantásticos. En Perpiñán “Le Napoli”, una pizzería buenísima, donde hacen también pasta y carne, de gourmet. Servicio exquisito, precios ajustados. ¿Se puede pedir más?. En la Plaza Catalunya, 3, en pleno centro de la ciudad. Tel: 04 68 51 25 02. En Prades tienen el hotel Hostalrich en el 156, de la avenida Général de Gaulle, también en el centro, Tel. 04 68 96 05 38. Menú sencillo y habitaciones muy sencillas, pero super baratas. Pueden mirar también el restaurante “Le Meridienne”, en el 20, de la rue des Marchand. Cerca de Cuixà nos encantó, en la aldea de Codalet, El Hostal de Nogarola, el Chemin Nougarols, s / n. Tel. : 04 68 96 24 57.

Ceret

Ceret és una vila catalana del sud de França. Està propera a la frontera, just uns kms. més enllà. Per arribar-hi heu de prendre l’autopista A-7, per Girona i Figueres, passar La Jonquera, i sortir per la primera sortida en terres administrativament franceses, al Voló (Le Boulu). D’allà us serà fàcil seguir les indicacions que us portaran a Ceret. Aquest poblet és un lloc apacible, calmat, relaxant, fins diriem refrescant. Te un patrimoni notable, tan històric com artístic, i un aura cultural que supera les dimensions i la importància real de la ciutat. Aquí treballaren i visqueren artistes cabdals en l’art del segle XX, i s’hi respira aquest ambient bohemi. Conserva un casc antic petitó, mediterrani, sense grans monuments, amb dues portes de l’antiga muralla. La Porte d’Espagne, i la de France. L’església de Sant Pere, la font dels nou brocs, els caputxins, l’hospital amb la Capelleta, el Pont del Diable… formen un conjunt a veure, en agradable passejada. Si hi aneu pel temps de les cireres us sorpendrà el paisatge florit que us espera. Fa anys que la pagesia de la zona cultiva cirerers. És l’arbre emblemàtic del poble. Però Ceret destaca pel seu museu d’art modern, fruit de la intensa relació dels artistes amb la vila. Allà han deixat la seva obra genis de la mida de Manolo Hugué, Picasso, Braque, Gris… Aquí es creà el moviment cubista. Menció a banda mereix la col·lecció de gravats de la sèrie la Tauromàquia, d’en Picasso. Perquè Ceret és una ciutat taurina, amb un festival de toros molt notable. Podeu veure horaris i informació a la web: www.musee-ceret.com. No hem dormit ni dinat mai a Ceret. Hem preferit fer-ho sempre a la Catalunya del Sud. La raó és que no compartim el gust particular que tenen els hotels francesos pel que fa a la decoració, ni els preus dels seus restaurants. Naturalment és una opinió discutible. Preferim, per exemple, dormir a Roses, al Mediterraneo Park. O bé a Figueres, a Can Duran, que està a mitja hora i on es dina i dorm de fábula. O bé a Perpinyà, en un Novotel. O al Pradotel de Prada de Conflent, un Bed & Breakfast senzillet. Però si cal recomanar un parell d’hotels a la vila ho fem: La Terrasse au Soleil, te un aire descuidadament, anys 60. Està decorat amb tons blancs i de colors, força naif. Els preus son molt elevats. El Mas Trilles, també és de gust molt francés.  Dins Ceret, hi ha l’Hotel Vidal, amb restaurant, molt més modest.  Podeu aprofitar un cap de setmana a la Catalunya nord per visitar les esglèsies romàniques de Sant Genís les fonts, de Sureda, de Cabestany o la catedral d’Elna, amb el seu claustre. També, naturalment Perpinyà. Els pobles medievals de Colliure, arran de mar, de Castellnou, prop de Thuir, o els de Prada i Vilafranca de Conflent, Eus, Mosset o Evol són imprescindibles. El Canigó ofereix excursions a peu i en cotxe, en plena natura.  Cuixà, Sant Martí del Canigó o Serrabona són monestirs romànics de primer ordre. El Vallespir ofereix, a més de Ceret, Arles, les gorges de la Fou o Prats de Molló. Ja veieu que no faltaran motius per arribar-se a Ceret.

Ceret es una villa catalana del sur de Francia. Está muy cercana a la frontera, justo unos kms. más allá. Para llegar deben tomar la autopista A-7, por Girona y Figueres, pasar La Jonquera, y salir por la primera salida en tierras administrativamente francesas, en Le Boulu. De allí hay que seguir las indicaciones que les llevarán a Ceret. Este pueblo es un lugar apacible, calmado, relajante, hasta diríamos refrescante. Tiene un patrimonio notable, tanto histórico como artístico, y un aura cultural que supera las dimensiones y la importancia real de la ciudad. Aquí trabajaron y vivieron artistas capitales en el arte del siglo XX, y las casas y calles de Ceret respiran este ambiente bohemio. Conserva un casco antiguo pequeño, mediterráneo, sin grandes monumentos, con dos puertas de la antigua muralla. La Porte d’Espagne, y la de France. La iglesia de San Pedro, la fuente de los nueve caños, los capuchinos, el hospital con la Capelleta, el Puente del Diablo … forman un conjunto agradable de ver. Si vais por el tiempo de las cerezas os sorprenderá el paisaje florido. Hace años que en la zona se cultivan cerezos. Es el árbol emblemático del pueblo. Pero Ceret destaca por su museo de arte moderno, fruto de la intensa relación de los artistas con la villa. Allí han dejado su obra genios del tamaño de Manolo Hugué, Picasso, Braque, Gris … Aquí se creó el movimiento cubista. Mención aparte merece la colección de grabados de la serie la Tauromaquia, de Picasso. Porque Ceret es una ciudad taurina, con un festival de toros muy notable. Podéis ver horarios e información en la web: www.musee-ceret.com. No hemos dormido ni comido nunca en Ceret. Hemos preferido hacerlo siempre en la Cataluña del Sur. La razón es que no compartimos el gusto que tienen los hoteles franceses con respecto a la decoración, ni los precios de sus restaurantes. Naturalmente es una opinión discutible. Preferimos, por ejemplo, dormir en Roses, en el Mediterraneo Park. O bien en Figueres, en Can Duran, que está a media hora y donde se come y duerme de fábula. O bien en Perpiñán, en un Novotel. O en Pradotel de Prades, un Bed & Breakfast sencillito. Pero nos han recomendado un par de hoteles en la villa y se los citamos. Son la Terrasse au Soleil, con un aire mediterráneo, de tonos blancos y coloreados, muy naif. Precios muy elevados. O el Mas Trilles, también de gusto francés. O, dentro Ceret, el Hotel Vidal, con restaurante, mucho más modesto. Pueden aprovechar un fin de semana en la Cataluña norte para visitar las iglesias románicas de Sant Genís Des Fontaines, Sureda, Cabestany o la catedral de Elna, con su claustro. También, naturalmente Perpiñán. Los pueblos medievales de Colliure, junto al mar, de Castellnou, cerca de Thuir, o los de Prada y Vilafranca de Conflent, Eus, Mosset o Evol son imprescindibles. El Canigó ofrece excursiones a pie y en coche, en plena naturaleza. Cuixà, Sant Martí del Canigó o Serrabona son monasterios románicos de primer orden. El Vallespir ofrece, además de Ceret, Arles, las gargantas de la Fou o Prats de Molló. Ya veis que no os faltarán motivos para llegaros a Ceret.

Abadia de Vallmagne

Al sud de França, entre suaus turonets plens de vinya, de pins, de farigola i de romaní, prop de Montpellier, trobareu el preciós conjunt monumental cistercenc de l’Abadia de Vallmagne. Cal arribar-hi venint per la carretera nacional des de Pézénas. Per aquestes idíl·liques carreteres del Llenguadoc, abans empedrades, amb els plàtans altíssims que les dibuixen, i les acompanyen a banda i banda. La trobareu al costat esquerra de la carretera. Us cridarà poderosament l’atenció la pedra daurada d’aquest bellíssim edifici. Aparqueu. Els edificis s’han restaurat amb elegància. L’esglèsia primitiva, del Císter, fou reconstruida en estil gòtic. Un gòtic esplendorós, imponent. Dins el claustre, els ulls marxaran decidits a la maravellosa font. Admirareu la puresa de la Sala Capitular, la magnificiència dels jardins, la pau que s’hi respira. El monestir és avui dia una bodega, una empresa de vins d’anomenada, on podeu tastar i comprar excel·lents anyades i orígens variats, a més dels vins de la terra. Els jardins, l’esglèsia i el cenobi complert, si cal, es lloguen per actes socials, esdeveniments i conferències. A l’estiu acull un festival de música. Per dormir nosaltres ho fem sempre en els Novotel. Prop de l’Abadia teniu alguns allotjaments familiars. Com ara el Mas des Fontaines, o La Dordine, a Pezenas. A Montpellier en teniu molts més. Podeu parar a Vallmagne camí de París, d’Itàlia o de la Provença.

En el sur de Francia, entre suaves colinas llenas de viñedos, de pinos, de tomillo y romero, cerca de Montpellier, encontrará el precioso conjunto monumental cisterciense de la Abadía de Vallmagne. Hay que llegar viniendo por la carretera nacional desde Pézénas. Por estas idílicas carreteras del Languedoc, antes empedradas, con los plátanos altísimos que las dibujan, y las acompañan a ambos lados. La encontraréis en el lado izquierdo de la carretera. Os llamará poderosamente la atención la piedra dorada de este bellísimo edificio. Aparcad. Los edificios se han restaurado con elegancia. La iglesia primitiva, del Císter, fue reconstruida en estilo gótico. Un gótico esplendoroso, imponente. Dentro del claustro, los ojos se os irán, decididos, a la maravillosa fuente. Admirad la pureza de la Sala Capitular, la magnificiència los jardines, la paz que se respira. El monasterio es hoy en día una bodega, una empresa de vinos de renombre, donde podrá degustar y comprar excelentes añadas y orígenes variados, además de los vinos de la tierra. Los jardines, la iglesia y el cenobio completo, si es necesario, se alquilan para eventos sociales y conferencias. En verano acoge un festival de música. Para dormir nosotros escogemos siempre un Novotel. Cerca de la Abadía tiene algunos alojamientos familiares. Como el Mas des Fontaines, o La Dordine, en Pezenas. En Montpellier dispone de muchos más. Pueden parar a Vallmagne camino de París, de Italia o de la Provenza.

Brussel·les

No hi ha ciutat amb cases més boniques que les que Brusel·les ofereix a la seva sensacional “Grand Place”. possiblement la plaça major més fastuosa d’Europa. I si, a més, hi fan el mercat de flors, llavors ja és el summum. Brussel·les, a més de la plaça major, te racons bellíssims, i alguns de pintorescos, com ara la diminuta estàtua del nen fent pipí. Però la plaça és inauditament fantàstica. Podeu fer un recorregut per veure el palau reial, la catedral, l’atomium, les seus del govern europeu, però segur que sempre retornareu a la gran plaça. És natural. http://www.bruxelles-tourisme.be/accueil/es/index.html  Brussel·les és, a més, el centre ideal per fer excursions per tota Bèlgica. Cap ciutat queda a més de 100 Kms. de la seva “gare de Midi”, estació central de trens, on podeu agafar un convoi a qualsevol lloc, quasi a l’instant. Nosaltres vàrem dormir al càmping de Beersel, un poblet a les afores de la ciutat http://www.beersel.be/, i menjar a les “Trois Fontaines” on fan la seva pròpia cervessa i cuina flamenca deliciosa. http://www.3fonteinen.be/ 

No hay ciudad con casas más guapas que las que Bruselas ofrece en su sensacional “Grand Place”, posiblemente la plaza mayor más fastuosa de Europa. Y si, además, alberga el mercado de flores, entonces ya es el summum. Bruselas, además de la plaza mayor, guarda rincones bellísimos, y algunos de pintorescos, como por ejemplo la diminuta estatua del niño haciendo pipí. Pero la plaza es inauditamente fantástica. Podéis hacer un recorrido por el palacio real, la catedral, atomium, las sedes del gobierno europeo, pero seguro que siempre volveréis a la gran plaza. Es natural. http://www.bruxelles-tourisme.be/accueil/es/index.html  Bruselas es, además, el centro ideal para hacer excursiones por toda Bélgica. Ninguna ciudad queda a más de 100 Kms. de su “gare de Midi”, estación central de trenes, dónde podéis coger un convoy a cualquier lugar, casi al momento. Nosotros dormimos en el càmping de Beersel, un pueblo en las afueras de la ciudad.  http://www.beersel.be/, y comimos en las “Trois Fontaines” donde hacen su propia cervessa y cocina flamenca deliciosa. http://www.3fonteinen.be/