Belfort i el Nadal

Belfort és una ciutat francesa, tocant a la frontera suissa i alemanya, no gens lluny de Basilea i de Fribourg. Està declarada patrimoni de la humanitat en raó de les seves impressionants fortalesses edificades pel gran enginyer Vauban al segle XVIII. Es conserva tal qual. Tanmateix, avui dia, aquesta acròpolis militar està rodejada per una vila nova i és un nucli industrial molt important i un nus de comunicacions de primer ordre. És famós el seu lleó, una gran escultura monumental de l’artista Bartholdi, que va fer la famosa estàtua de la llibertat de New York. També per la ciutadella, com ja hem dit, obra de Vauban. Res més a veure. Ara bé, si hi aneu per Nadal, entre el 5 de desembre i el 3 de gener de 2016, podreu viure el que ells anomenen “Le mois givré“. Durant aquests dies els museus son gratuïts, i hi ha moltes animacions per infants com ara una pista de trineus, una pista de patinatge sobre gel, un petit tren, camp de neu amb igloos, quads, un Père Noël per recollir cartes, casetes de menjar i artesania i nits amb fanalets pels carrers de la vila antiga que recorren mascotes gegants de pelutx. Belfort està a dues passes de Mulhouse, ciutat bonica on hi ha el museu de trens de França, fantàstic, i el museu de cotxes Peugeot. Està a tocar de Basilea, ciutat medieval suissa. A poca distància dels Vosgues, amb el cèlebre Ballon d’Alsàcia, muntanyes plenes de neu ben familiar. Tampoc no està lluny de Colmar, capital de la baixa Alsàcia, deliciosa ciutat medieval que recorda una petita venecia, i d’Estrasburg, amb la seva catedral i el barri antic ple de canals. La Selva Negra alemana queda a 100 kms. Un destí idoni de vacances d’hivern, o de Nadal, oi?. Podeu dormir de fàbula al Novotel Atria, cèntric, familiar, on els infants menors de 16 anys no paguen ni estada ni desdejuni. Parlem ara de llocs on menjar. Anireu ben servits: La Fontaine des saveurs, clàssic, ben parat, bona teca, al casc antic. També allà un lloc més informal, productes de primera qualitat: La Société. Des d’una hamburguesa a una amanida tèbia. Carta curta i canviant. Les pizzes estan molt bé a Chez Xav et Dom, al 3 de la rue du repos, a La Strada, a la Grand Rue mateix, i a Mamma Emilia. Bona Cuina Marroquina a La Gacelle d’Or. Ja ho sabeu…. cap a Belfort!.

Belfort es una ciudad francesa, tocando la frontera suiza y alemana, no lejos Basilea y Fribourgo. Declarada patrimonio de la humanidad por la Unesco por las fortalezas de Vauban del siglo XVIII. Podreis ver una gran escultura monumental de Bartholdi, el que hizo la famosa estatua de la libertad de New York. Poco más a ver. Ahora bién si vais entre el 5 de deciembre y el 3 de enero de 2016, podreis vivir “Le mois givré“. Museos gratis. Pista de trineos, pista de patinaje sobre hielo, tren, igloos, quads, Père Noël… Belfort está a dos pasos de Mulhouse, de Basilea, de los Vosgues, del Ballon d’Alsàcia, con montañas de nieve familiar, de Colmar, o de Estrasburgo. La Selva Negra alemana queda a 100 kms. Podeis dormir en el Novotel Atria, familiar, y comer en La Fontaine des saveurs, o más informal: La Société.  Pizzas en Chez Xav et Dom, 3 rue du repos, o en La Strada, Grand Rue o Mamma Emilia. Cocina marroquí en La Gacelle d’Or. Esta Navidad Belfort!.

Pernes les Fontaines

Pernes les Fontaines és una petita vila francesa, a la regió de la Provença nord, la menys turística, la situada al peu del Mont Ventoux, camí de París, i no d’Itàlia. Una Provença més ruda, menys delicada, menys amable, molt autèntica. Pernes ens rep amagada darrera la seva muralla medieval, oferint-nos per entrar-hi, una solemne porta, al final d’un graciós pont, damunt un petit riu, on hi ha penjada una capella. Impressionant, oi?. Travessada la porta, (deixeu el cotxe a fora, please!), trobareu la halle, l’antic mercat, i un laberint de petits carrers i carrerons, que desemboquen en placetes recollides, on hi ha una font. Una font a cada plaça. Pernes les Fontaines!. Hi ha també les restes d’un castell, un sever palau del XVIII i moltes cases d’aire medieval. No en va fou la capital del Comtat Venessí, quasi res!. Hi arribareu per l’autopista A7, i passat Avignon, cal prendre la sortida 23 “Avignon Nord”, en direcció Carpentras per la D942 o la D-31. Cal abandonar-la a la sortida “Entraigues / Les Valayans”, per la D16 i continuar per la D28, ja en direcció Pernes les Fontaines. Al poble podeu menjar i dormir bé, (atenció, això sí, molt al gust francés, recarregat i poc modern). Mireu-vos La Goute d’Eau, és una bona opció. També podeu probar a la Dame d’Oie, bon restaurant, o a l’hotelet amb encant, provençal de fets i colors, Prato Plage. També bonic aquest altre hotel amb molt d’encant. Arofiteu l’estada a Pernes per fer un volt per la terra del Mont Ventoux, en la Provença menys coneguda, menys turística. I visitar la vila veïna de Venasque, amb una colegiata gotica, i un baptisteri merovingi. Allà també hi ha hotels d’aire provençal, com “La Garriga”, el Castell de la Roca, o el Castell de Mazan. I cases rurals on hi cabreu tots, com La Granja. Per dinar a venasque aneu a Les Remparts, al centre mateix del poble, un hotelet amb molt d’encant i un bon restaurant. Parlant de restaurants, ja sabeu que la cuina francesa té bona fama. A Baucet, un agregat a Venasque, hi ha un restaurant amb glamour, mireu-vos-el. A Saint Didier, un poblet proper, teniu el “L’Autre côté du Lavoir”, que també és excel·lent. Aprofiteu també per rondar per Gordes, la vila penjada damunt del seu espoló rocós, coronada pel castell. O baixar a la pau celestial de la vall on s’alça la petita Abadia de Senanque. Císter recòndit, viu. No deixeu de visitar la joia més destacada de la regió, la vila d’Avignon, la vila papal. Allà podeu dormir molt bé a qualsevol dels hotels Novotel, que trobareu. també, per pocs diners podeu dormir molt bé, amb dos infants, als hotelets de la cadena B&B. Pernes les Fontaines, un destí amb encant. Penseu-hi!.

Pernes las Fontaines es una pequeña villa francesa, en la región de la Provenza norte, la menos turística, la situada al pie del Mont Ventoux, camino de París, y no de Italia. Una Provenza más ruda, menos delicada, menos amable, muy auténtica. Pernes nos recibe escondida detrás de su muralla medieval, ofreciéndonos para entrar, una solemne puerta, al final de un gracioso puente, sobre un pequeño río, donde hay colgada una capilla. Impresionante, ¿verdad?. Atravesada la puerta, (dejad el coche fuera, please!), se encuentra la halle, el antiguo mercado, y un laberinto de pequeñas calles y callejuelas, que desembocan en plazuelas recogidas, donde hay una fuente. Una fuente en cada plaza. ¡Pernes las Fontaines!. Hay también los restos de un castillo, un severo palacio del XVIII y muchas casas de aire medieval. No en vano fue la capital del Condado Venesino, ¡casi nada!. Se llega por la autopista A7, ya pasado Avignon, hay que tomar la salida 23 “Avignon Nord”, en dirección Carpentras por la D942 o la D-31. Hay que abandonarla en la salida “Entraigues / Las Valayans”, por D16 y continuar por la D28, ya en dirección Pernes las Fontaines. En el pueblo se puede comer y dormir bien, (atención, eso sí, muy al gusto francés, recargado y poco moderno). Mirad La Goute d’Eau, es una buena opción. También pueden probar en la Dame de Oie, buen restaurante, o en el hotelito con encanto, provenzal de hechos y colores, Prato Plage. Podeis dar una vuelta por la tierra del Mont Ventoux, en la Provenza menos conocida, menos turística. Y visitar la villa vecina de Venasque, con una colegiata gótica, y un baptisterio merovingio. Allí también hay hoteles de aire provenzal, como “La Garriga”, el Castillo de la Roca, o el Castillo de Mazan. Y casas rurales como La Granja. Para comer en Venasque vayan a Les Remparts, en el centro mismo del pueblo, un hotelito con mucho encanto y un buen restaurante. Hablando de restaurantes, ya sabéis que la cocina francesa tiene buena fama. En Baucet, un agregado a Venasque, hay un restaurante con glamour. En Saint Didier, un pueblecito cercano, tienen “L’Autre côté du Lavoir”, que también es excelente. Aprovechen también para rondar por Gordes, la villa colgada encima de su espolón rocoso, coronada por el castillo. O bajar a la paz celestial del valle donde se alza la pequeña Abadía de Senanque. Císter recóndito, vivo. No dejéis de visitar la joya más destacada de la región, la villa de Avignon, la villa papal. Allí se puede dormir muy bien en cualquiera de los hoteles Novotel o en los hotelitos de la cadena B&B. Pernes las Fontaines es un destino con encanto.

El misteri de Rennes le Chateau

Rennes le Chateau és un petit poblet perdut en la ruta dels castells càtars. Res no te que pugui reclamar una visita turística. El castell del seu nom fa temps que és un piló de ruines. I malgrat tot és una destinació interessant, pel morbo. Heu llegit el Còdigo da Vinci?. Sabeu que la idea va venir de les investigacions verídiques d’uns historiadors britànics sobre un secret amagat a Rennes?. En aquest racó de món, oblidat de Déu i dels homes, s’explica que un capellà va descobrir, en fer obres a l’esglèsia, un manuscrit amb una revelació que podía fer trontollar l’ordre mundial establert. Sembla que parlava dels descendents de Crist, reis de França i posteriorment nobles a Anglaterra. El bon capellà anà a Roma a explicar-ho i aconseguí diners per refer l’esglèsia i casa seva. Ningú sap d’on els va treure. Tornat a Rennes edificà l’església dedicada a Santa Magdalena, (dona de Jesús i mare dels seus fills segons la llegenda) i la Tour Magdalene, a la foto. El lloc és farcit de misteri, de símbols estranys i d’una aura sobrenatural. La gent del poble ha decidit explotar la mina turística ara que tothom sap qui és el capellà de Rennes. Si voleu veure amb els vostres ulls els indrets on tot aquest embolic va començar, no ho dubteu, enfileu-vos fins Rennes. Està al sud de França més proper a casa nostra, en plena regió dels Càtars. I podeu arribar des de Puigcerdà, baixant des de la Cerdanya cap a Quillan per la D118, una ruta molt i molt bonica, o bé per la D117 desde Perpinyà, anant cap a Foix, fins arribar a Quillan també. De Quillan per la D118 fins a Couiza, i d’aquí, per una carretereta local estreta, pujareu fins Rennes, elevat damunt la vall de l’Aude. De Barcelona uns 250 kms. Podeu enllaçar aquesta sortida amb una estada a Carcassonne, que no és gaire lluny, per veure aquesta maravellosa ciutat medieval, o amb una volta pels castells càtars, molt propers a Rennes, com ara Montsegur, Puiverd, Puilaurens, Arques, Queribus i altres. També monestirs fabulosos com Lagrasse. O bé viles com Foix o Mirepoix. O curiositats naturals com la font de Fontestorbes. Una destinació fantàstica, mítica i maravellosa. Al poble hi ha dos restaurants, L’Amarante, Tel: 33 (0)468-74 28 98, i Le Jardin de Marie, 33 (0) 0468-20 99 71. A Cuiza l’oferta és més àmplia, començant per un esplèndit hotel que ocupa un magnífic castell medieval: Els Ducs de la Joiosa Marca, que també te un bon restaurant. Com bo és també el molt coquetó Le Carnotzet, rústic i agradable. A Quillan, un poc més lluny, teniu La Chaumiere, un hotel on hem dormit i sopat de fàbula, o Le Cartier, que no està malament, però que és vellet i de gust francés.

Rennes le Chateau es un pequeño pueblo perdido en la ruta de los castillos cátaros. Nada tiene que pueda reclamar una visita turística. El castillo de su nombre hace tiempo que es un montón de ruinas. Y sin embargo es un destino interesante, por el morbo. ¿Habeis leído el Código da Vinci?. ¿Sabéis que la idea vino de las investigaciones verídicas de unos historiadores británicos sobre un secreto escondido en Rennes?. En este rincón del mundo, olvidado de Dios y los hombres, se explica que un cura descubrió, al hacer obras en la iglesia, un manuscrito con una revelación que podía hacer tambalear el orden mundial establecido. Parece que hablaba de los descendientes de Cristo, reyes de Francia y posteriormente nobles en Inglaterra. El buen cura fue a Roma a explicarlo y consiguió dinero para rehacer la iglesia y casa. Nadie sabe de donde lo sacó. Vuelto a Rennes edificó la iglesia dedicada a Santa Magdalena, (mujer de Jesús y madre de sus hijos según la leyenda) y la Tour Magdalene, en la foto. El lugar está lleno de misterio, de símbolos extraños y de un aura sobrenatural. La gente del pueblo ha decidido explotar la mina turística ahora que todo el mundo sabe quién es el cura de Rennes. Si deseais ver con vuestros ojos los lugares donde todo este lío comenzó, no lo dudéis, enfilad hasta Rennes. Está en el sur de Francia más cercano a nuestra casa, en plena región de los Cátaros. Y se puede llegar desde Puigcerdà, bajando desde la Cerdanya hacia Quillan por la D118, una ruta muy muy bonita, o bien por la D117 desde Perpiñán, yendo hacia Foix, hasta llegar a Quillan también. De Quillan por la D118 hasta Couiza, y de ahí, por una carreterita local estrecha, subiréis hasta Rennes, elevado sobre el valle del Aude. De Barcelona són unos 250 kms. Podéis enlazar esta salida con una estancia en Carcassonne, que no es muy lejos, para ver esta maravillosa ciudad medieval, o con una vuelta por los castillos cátaros, muy cercanos a Rennes, como Montsegur, Puiverd, Puilaurens, Arcas, Queribus y otros. También hay monasterios fabulosos como Lagrasse. O bien villas como Foix o Mirepoix. O curiosidades naturales como la fuente de Fontestorbes. Un destino fantástico, mítico y maravilloso. En el pueblo hay dos restaurantes, El Amarante, Tel: 33 (0) 468-74 28 98, y Le Jardin de Marie, 33 (0) 0468-20 99 71. En Cuiza la oferta es más amplia, empezando por un espléndido hotel que ocupa un magnífico castillo medieval: Los Duques de la Joiosa Marca, que también tiene un buen restaurante. Como bueno es también el muy coqueto Le Carnotzet, rústico y agradable. En Quillan, un poco más lejos, tiene La Chaumiere, un hotel donde hemos dormido y cenado de fábula, o Le Cartier, que no está mal, pero que es viejito y de gusto francés.

Montsegur, el càtar

Aquest castell és mític. És el més famós de tots els castells càtars d’Occitània. Dalt del seu inaccessible puig, desferma tota la imaginació que tinguem amagada sobre l’edat mitjana a casa nostra. Vist des del tètric Prat dels Cremats, tota la virulenta història dels Càtars ens ve de sobte al cap. El paisatge que l’envolta és magnífic. Per arribar-hi cal anar per l’autopista de Puigcerdà, i pels túnels del Cadí i Puymorens, fins quasi bé tocar Foix, una altra ciutat càtara, amb un altre castell que mereix una visita ben detinguda. D’allà agafem la carretera que porta a Perpinyà, (cal fer un xic de marxa enrera). Seguiu les indicacions, i de sobte, passat un bosc magnífic, el veureu des del coll. No se si val la pena pujar fins a dalt. El camí és dret i la caminada ferotge. Son quatre ruïnes. Potser és millor admirar-lo en la distància. I després baixar per l’altra banda cap al poblet de Montsegur, i cap a la Font d’Aigüestorbes, un indret bonic i una curiositat natural. Sortireu a Lavelanet. Podeu seguir la ruta cap a Puiverd, un altre castell càtar, també fantàstic, a peu de carretera, amb bon accés i sense cansar-se massa. O perdre-us per la regió, d’una bellessa íntima, que envolta la vila medieval de Mirepoix, amb abadies i castells derruïts. Lligueu aquesta visita amb la dels altres castells càtars o amb la del sud de França, amb una estada a Carcassonne, la ciutat medieval per excel·lencia. Per dormir i menjar, nosaltres recomanem, l’Hotel Lons, a Foix. Baratet i senzill, però digne.

Este castillo es mítico. Es el más famoso de todos los castillos cátaros de Occitania. Arriba, en su inaccesible cima, desata toda la imaginación que tengamos escondida sobre la Edad Media en nuestro país. Visto desde el tétrico Prado de los Quemados, toda la virulenta historia de los Cátaros nos viene de repente a la cabeza. El paisaje que lo rodea es magnífico. Para llegar hay que ir por la autopista de Puigcerdà, y los túneles del Cadí y Puymorens, hasta casi tocar Foix, otra ciudad cátara, con otro castillo que merece una visita bien detenida. De allí tomamos la carretera que lleva a Perpiñán, (hay que hacer un poco de marcha atrás). Sigan las indicaciones, y de repente, pasado un bosque magnífico, lo veréis desde la collada. No se si vale la pena subir hasta arriba. El camino es muy derecho y la caminata feroz. Son cuatro ruinas. Quizás es mejor admirarlo en la distancia. Y después bajar por el otro lado hacia el pueblo de Montsegur, y hacia la Fuente de Aigüestorbes, un lugar bonito y una curiosidad natural. Saldréis a Lavelanet. Podéis seguir la ruta hacia Puiverd, otro castillo cátaro, también fantástico, a pie de carretera, con buen acceso y sin cansarse demasiado. O perderse por la región, de una belleza íntima, que rodea la villa medieval de Mirepoix, con abadías y castillos derruidos. Ligad esta visita con la de los otros castillos cátaros o con la del sur de Francia, con una estancia en Carcassonne, la ciudad medieval por excelencia. Para dormir y comer, nosotros recomendamos, el Hotel Lons, en Foix. Barato y sencillo, pero digno.

Abadia de Vallmagne

Al sud de França, entre suaus turonets plens de vinya, de pins, de farigola i de romaní, prop de Montpellier, trobareu el preciós conjunt monumental cistercenc de l’Abadia de Vallmagne. Cal arribar-hi venint per la carretera nacional des de Pézénas. Per aquestes idíl·liques carreteres del Llenguadoc, abans empedrades, amb els plàtans altíssims que les dibuixen, i les acompanyen a banda i banda. La trobareu al costat esquerra de la carretera. Us cridarà poderosament l’atenció la pedra daurada d’aquest bellíssim edifici. Aparqueu. Els edificis s’han restaurat amb elegància. L’esglèsia primitiva, del Císter, fou reconstruida en estil gòtic. Un gòtic esplendorós, imponent. Dins el claustre, els ulls marxaran decidits a la maravellosa font. Admirareu la puresa de la Sala Capitular, la magnificiència dels jardins, la pau que s’hi respira. El monestir és avui dia una bodega, una empresa de vins d’anomenada, on podeu tastar i comprar excel·lents anyades i orígens variats, a més dels vins de la terra. Els jardins, l’esglèsia i el cenobi complert, si cal, es lloguen per actes socials, esdeveniments i conferències. A l’estiu acull un festival de música. Per dormir nosaltres ho fem sempre en els Novotel. Prop de l’Abadia teniu alguns allotjaments familiars. Com ara el Mas des Fontaines, o La Dordine, a Pezenas. A Montpellier en teniu molts més. Podeu parar a Vallmagne camí de París, d’Itàlia o de la Provença.

En el sur de Francia, entre suaves colinas llenas de viñedos, de pinos, de tomillo y romero, cerca de Montpellier, encontrará el precioso conjunto monumental cisterciense de la Abadía de Vallmagne. Hay que llegar viniendo por la carretera nacional desde Pézénas. Por estas idílicas carreteras del Languedoc, antes empedradas, con los plátanos altísimos que las dibujan, y las acompañan a ambos lados. La encontraréis en el lado izquierdo de la carretera. Os llamará poderosamente la atención la piedra dorada de este bellísimo edificio. Aparcad. Los edificios se han restaurado con elegancia. La iglesia primitiva, del Císter, fue reconstruida en estilo gótico. Un gótico esplendoroso, imponente. Dentro del claustro, los ojos se os irán, decididos, a la maravillosa fuente. Admirad la pureza de la Sala Capitular, la magnificiència los jardines, la paz que se respira. El monasterio es hoy en día una bodega, una empresa de vinos de renombre, donde podrá degustar y comprar excelentes añadas y orígenes variados, además de los vinos de la tierra. Los jardines, la iglesia y el cenobio completo, si es necesario, se alquilan para eventos sociales y conferencias. En verano acoge un festival de música. Para dormir nosotros escogemos siempre un Novotel. Cerca de la Abadía tiene algunos alojamientos familiares. Como el Mas des Fontaines, o La Dordine, en Pezenas. En Montpellier dispone de muchos más. Pueden parar a Vallmagne camino de París, de Italia o de la Provenza.

Fontestorbes

Quan feu una ruta pels castells càtars dels sud de França hi ha un punt turístic molt poc conegut, que no podeu deixar de veure: Fontestorbes.  Es tracta d’una curiositat natural. Una sorgència impresionant d’un riu subterrani, que ara porta molta aigua, i ara no en porta gens. És intermitent. Si teniu sort, la veureu plena. Està a la carretera que, baixant del famosíssim castell de Montsegur, porta al poble de Belesta. Si teniu temps, sortiu de Foix, aneu a veure Montsegur i el seu Prat dels Cremats, i continueu la mateixa ruta, carretera avall, cap a Belesta. Trobareu Fontestorbes a mà dreta, en un bonic espai lúdic, molt fresc a l’estiu, amb un bar i una àrea de pic-nic. Podeu continuar des de Belesta cap a Piverd, on hi ha un altre bonic castell càtar. Després podeu tornar a Foix, si us allotjeu allà, o seguir la ruta cap a Quillan i Axat, per anar a veure els castells càtars de Puylaurens i Queribús, o fins i tot Peyrepertuse, per acabar sortint a Perpinyà. Evidentment la ruta es pot fer al revés. En tot cas, no us perdeu, entre tanta maravella, la petita sorgència de Fontestorbes. A Foix, podeu dormir i dinar a l’hotel Lons.

Cuando haga la ruta por los castillos cátaros del sur de Francia hay un punto turístico muy poco conocido, que no puede dejar de ver: Fontestorbes. Se trata de una curiosidad natural. Una surgencia impresionante de un río subterráneo, que hoy lleva mucha agua, y mañana no lleva nada de agua. Es intermitente. Si tiene suerte, la encontrará llena. Está en la carretera que, bajando del famosísimo castillo de Montsegur, lleva al pueblo de Belesta. Si tiene tiempo, salga de Foix, vaya a ver Montsegur y su Prado de los Quemados, y continúe la misma ruta, carretera abajo, hacia Belesta. Encontraréis Fontestorbes a mano derecha, en un bonito espacio lúdico, muy fresco en verano, con un bar y un área de pic-nic. Pueden continuar desde Belesta hacia Puiverd, donde hay otro bonito castillo cátaro. Después pueden volver a Foix, si se alojan allí, o seguir la ruta hacia Quillan y Axat, para ir a ver los castillos cátaros de Puylaurens y Quéribus, o incluso Peyrepertuse, para acabar llegando a Perpignan. Evidentemente la ruta se puede hacer al revés. En todo caso, no os perdáis, entre tanta maravilla, la pequeña surgencia de Fontestorbes. En Foix, puede dormir y comer en el hotel Lons.

Vaucluse

Petrarca va cantar la Vallclosa, on la font sorgeix del terra, impetuosa, límpida, cristal·lina. Al mig de la Provença, prop d’Avignon, teniu aquesta maravella natural. Al peu d’un espadat, milers de lires d’aigua brollen de les entranyes del món telúric. Sense cap mena de dubte, i malgrat les botiguetes i restaurants que senyorejen ara el lloc, un punt astral de contacte ple amb la natura. http://www.provenceguide.com/

Petrarca cantó el Valle-recluido, dónde la fuente surge de la tierra, impetuosa, límpida, cristalina. En medio de la Provenza, cerca de Avignon, tenéis esta maravilla natural. Al pie de un escarpe rocoso, miles de litros de agua brotan de las entrañas del mundo telúrico. Sin el menor asomo de duda, y pese a las tiendas y restaurantes que senñorean ahora el lugar, un punto astral de contacto lleno con la naturaleza. http://www.provenceguide.com/