Roussillon, revisitat


Roussillon és el típic i tòpic poblet provençal que tothom espera veure. Un poble de cases baixes pintades de colors d’ocre i terrosos amb finestres de color pastel. A l’estiu impossible ni tan sols pensar en aparcar prop de la vila. Autocars plens de turistes desembarquen a milers cada dia. Al sol de l’hivern, buit i desert, pot resultar senzillament preciós, encara que sigui com un decorat de teatre. Però si obvieu que les cases estan restaurades, que ningú viu realment aquí si no és en vacances o en cap de setmana, fer un volt admirant cada racó pot ser un exercici mental molt recomanable. Roussillon, a més, és un dels “plus beaux villages de France” i està situat en una regió plena de canteres d’ocre, on podeu fer rutes de senderisme per veure aquestes muntanyes plenes de colors. La regió que envolta Roussillon està farcida de petits pobles medievals preciosos, amb carrers de pedra, esglésies i castells. Podem recomanar Gordes, amb un castell molt impactant, situat damunt un esperó rocós, Menerbes, Bonnieux o Lacoste. A tocar teniu el fenomen natural de la fontaine de la Vaucluse, on neix la Sorgue. I les abadies de Senanque i Silvacane, dos monestirs cistercens guapíssims. Per la gent que estima la natura i la muntanya ofereixen els cims del Mont Ventoux, omnipresent i les petites muntanyes del Luberon, plenes d’encant. Prop del poble hi ha el famós colorado de Rustrel, o la “Chaussée des géants”, un lloc on les “cheminées de fées” i les canteres d’ocre explotades des dels romans ofereixen tonalitats que abarquen tots els colors de la terra. Pugeu a Roussillon, aparqueu el cotxe en un dels molts espais habilitats que son de pagament de l’abril al novembre, lliures a l’hivern. Passegeu en pau i calma pels carrers adoquinats, treient el nas les les escales, racons i carrerons pintorescos, contemplant les façanes de colors. Un bàlsam per l’esperit.

A Roussillon podeu dormir i menjar molt bé. Per exemple l’Hotel de la Maison des Ocres, molt maco, o l’Hotel Les Ambres, més senzill però bo, o La Clef des champs, deliciós, al mig dels camps, amb piscina. També xulo Le Clos de la GlycineLes Sables d’ocre. Tots bons, cap dolent. Només diferents en la proposta i els preus. Hi ha un camping: L’Arc en ciel, i diverses cases rurals guapes, com ara L’Esquirou, o la Burliere, o la Pitchoune, o bé Lavandine. Per dinar o sopar teniu diversos restaurants, alguns dels seus propis hotels, com el Clos de la glycine que es diu el David. Altres com Le Petit Gourmand estan oberts tot l’any. Ens van parlar molt bé de Le Piquebaure, La Grappe de Raisin o la Treille, que sembla son molt recomanables. Entre els bars destaquem le Café des couleurs a la Place de la Mairie.

           

Roussillon no está en el Rosellón, está en la Provenza. Está al norte de la Provenza, en un paisaje que nunca habéis visto. Un paisaje hecho de canteras de dónde se extrae el ocre que los pintores usan, que las industries necesitan. Tonos amarillos, marrones, naranjas, rojos, tiñen los cerros de este bello pueblo provenzal, de calles medievales estrechas. Tonos como los de las casas de Rousillon, que evocan el mejor y más conocido poster de la Provenza y el Mediterráneo.

Roussillon c’est un des plus beaux villages de France, situé au cœur du plus important gisement d’ocre au monde. Un feu d’artifice de couleurs et de lumières dans un écrin de verdure, entre Ventoux et Luberon. Ce village ne ressemble à aucun autre avec son site grandiose sculpté par l’eau, le vent et la main de l’homme et son étonnante palette de couleurs flamboyantes qui passe du presque blanc, au jaune d’or, rouge sang pour finir au violet foncé. Découvrez le sentier des ocres qui vous conduira à la “Chaussée des géants” et au milieu des cheminées de fées, vous en verrez de toutes les couleurs…  Roussillon est un lieu magique, un lieu de rendez-vous animés sur la place de la mairie où locaux et visiteurs se retrouvent. Parcourez les ruelles du village, les escaliers pittoresques qui rejoignent les différents niveaux, tous les coins et recoins en contemplant les façades colorées.

L’Abadia de Thoronet


Image00122

Aquest Nadal, camí d’Itàlia, travessant la bella Provença, no hem resistit la tentació i ens hem aturat de nou al petit monestir del Thoronet, una joia de l’art cistercenc, de línies imperturbables, de pedra sola, nua. I us en possarem moltes fotos, perquè no es pot explicar amb simples paraules tanta bellessa.

Image00124Image00125

Com deiem, el Thoronet és una abadia de la Provença. Una abadia romànica cistercenca. D’una bellessa corprenedora, estoradora, inexplicable. La puressa de les seves línies, la indescriptible sutilitat dels espais no podem transcriure-les només en paraules. S’han de veure, o encara millor, s’han de sentir. El claustre atípic, potent però lleuger, tancat i recollit. La font, delicada, màgica, un indret que no sembla d’aquest món, d’una pau atordidora. L’esglèsia senzilla, nua, perfecta, d’una sonoritat celestial. I tot això en un racó amagat de la Provença més lluminosa, més bonica. Un monestir envoltat de boscos de pins on, a l’estiu, canten dia i nit les cigarres, la tardor posa colors, l’hivern, de vegades neu, i la primavera flors. Envoltat d’un mur antic, iniciàtic… un clos telúric. No es poden definir les sensacions d’extrema beatitud que s’experimenten en recòrrer aquest silenciosos murs, aquestes arestes nítides de pedra blanca i pura.

Image00128

Arribeu-vos a l’abadia del Thoronet si mai hi passeu camí d’Itàlia. O bé si us endinseu en aquesta terra encisadora i mítica que és la Provença. Un destí de vacances que es farà inoblidable. Podeu recòrrer les seves terres a finals de la primavera, quan els camps de lavanda són en flor i l’aire s’omple de flaires maravelloses, a l’estiu per gaudir de la calor seca del lloc, i sentir cantar les cigarres, a la tardor, moment màgic dels boscos de colors, o a l’hivern, quan la neu pot cobrir els teulats. Si voleu fer la feina complerta, prop del Thoronet, a la Provença mítica, en un radi de 100 kms, altres abadies germanes us esperen. Son Senanque o Sylvacane. Dues joies tan boniques com la que us expliquem. I ciutats medievals com Les Baux, enfilada dalt del seu turó fortificat. O Aigües Mortes, extreta de l’edat mitjana. Petits pobles penjats del Luberon, com ara Rousillon. Curiositats naturals com La Vaucluse. Parcs naturals tan magnífics com La Camargue, amb els seus bous, cavalls, platges. Ciutats plenes d’història, com Avignon, Arles, Aix en Provence o Saint Remy. Provença està allà, per vosaltres. I l’abadia del Thoronet no n’és la joia més petita. De vegades costa una mica de trobar. El millor és anar per l’autopista A 8, passat Aix en Provence, i deixar-la a la sortida 35, a tocar de Cannet des Maures, (també possible per la N 7).  Allà prendre la D 79 fins el poble de Thoronet i després fins la pròpia Abadia del Thoronet. Hi ha bon lloc per aparcar, a la sombra, i un petit bar, força car, on fan quatre plats i tenen begudes. No hem dormit mai prop del Thoronet, però als pobles del costat hi ha restaurants i hotels que ens van semblar agradables.

Image00129

El Thoronet es una abadía de la Provenza. Una abadía románica cisterciense. De una belleza sobrecogedora, inexplicable. La pureza de sus líneas, la indescriptible sutilidad de los espacios, que no podemos transcribir en palabras porque son cosas que se han de ver, o mejor aún, que deben sentirse. El claustro, atípico, potente pero ligero, és a la vez abierto y recogido. La fuente, delicada, mágica, un lugar que no parece de este mundo, de una paz indefinible. La iglesia sencilla, desnuda, perfecta, de una sonoridad celestial. Y todo ello en un rincón escondido de la Provenza más luminosa, más bonita. Un monasterio rodeado de bosques de pinos donde cantan día y noche las cigarras. Rodeado de un muro antiguo, iniciático… un cercado telúrico. No se pueden definir las sensaciones de extrema beatitud que se experimentan al recorrer estos silenciosos muros, estas aristas nítidas de piedra blanca y pura. Acercaos a la abadía del Thoronet si alguna vez pasáis camino de Italia. O bien si os adentrais en esta tierra encantadora y mítica que es la Provenza. Un destino de vacaciones que se os hará inolvidable. Pueden recorrer sus tierras a finales de la primavera, cuando los campos de lavanda estan en flor y el aire se llena de aromas maravillosos. Cerca del Thoronet hay otras abadías hermanas que os esperan. Senanque o Sylvacane. Dos joyas tan bonitas como la que les indicamos. Ciudades medievales como Les Baux o Aguas Muertas. Pueblos colgados del Luberon, como Rousillon. Curiosidades naturales como La Vaucluse. Parques naturales tan magníficos como La Camargue. Ciudades llenas de historia, como Avignon, Arles, Aix en Provence o Saint Remy. Provenza está allí, está por vosotros. Y la abadía del Thoronet no es la joya más pequeña. A veces cuesta un poco de encontrar. Lo mejor es ir por la autopista A8, pasando Aix en Provence, y dejarla en la salida 35, cerca de Cannet les Maures, (también és posible ir por la N7). Allí tomar la D 79 hasta el pueblo de Thoronet y después hasta la propia Abadía del Thoronet. Hay un buen lugar para estacionar, a la sombra, y un pequeño bar, bastante caro, donde hacen cuatro platos combinados y tienen bebidas. No hemos dormido nunca cerca del Thoronet, pero en el pueblo hay restaurantes y hoteles que nos parecieron agradables.

Arles, revisitada


Image00001

Aquest Nadal hem tornat de nou a Arles, una petita ciutat francesa, molt provençal, situada al costat del gran riu Rhoine, ja a la seva desembocadura, en ple delta. Arles és una antiga vila romana, una ciutat que cal visitar si aneu a voltar per la Camarga o la Provença o aneu cap a Itàlia. Mediterrània, clara, oberta, feliç i divertida. Plena de monuments esplèndits del seu passat romà: amfiteatre, termes, forum, teatre… i de carrers i places on perdre-us. I també amb una catedral romànica de campanetes, amb imatges de marbre rosa a la façana. Increible. Excel·lent com a centre d’excursions: les Baux, castell inexpugnable, la Camarga, amb els flamencs i els cavalls salvatges, la gran vila medieval d’Avignon, monestirs, petits pobles penjats del Luberon, i tota la Provença al vostre abast. Quan hi anem dormim sempre a l’Hotel Ibis Styles, un xic als afores, habitacions familiars, parquing i piscina. Molt bé. I per sopar una pizzeria, com ara Le comptoir d’Italie, petita però molt bona molt bona. O bé al carrer de l’amfiteatre 20, La Mamma, un italià boníssim. O le Bistrot des Artistes, un autèntic francès, al 32 del Boulevard Georges Clemenceau, bon aparcament a tocar. No deixeu de gaudir d’Arles si hi passeu a tocar!. 

Image00002

Arles, a orillas del Ródano, es una ciudad que hay que visitar si vais a la Camarga o a la Provenza o hacia Italia. Mediterranea, clara, abierta, feliz y divertida. Llena de monuments esplendidos de su pasado romano: amfiteatro, teatro… y de calles y plazas. Excelente como centro para excursiones: les Baux, Camarga, Avignon, o toda la Provenza a vuestro alcance.

Arles, on the banks of the Rhone, is a city that it is necessary to visit if you go to the Camarga or to the Provence or towards Italy. Mediterranean, clear, opened, happy and enterteining. It’s full of Roman monuments: amfitheatre, theatre … and of streets and squares. Excellent as center for excursions: Baux, Camarga, Avignon, or the whole Provence to your scope.

 

Bonnieux


Bonnieux és un petit poble, un poble penjat dalt d’un turó, un d’aquells “beaux villages perchés” de la comarca del Luberon, a la bellíssima provença. Juntament amb altres viles del rialler sud de França, com ara la magnífica Gordes, o l’encantadora Roussillon, la vila de Bonnieux destil·la mediterrània per tot arreu. Les seves cases de pedra, sovint de colors, agrupades al peu del cim on s’enlaira l’església, envoltada d’antigues muralles, amb carrerons estrets, li donen molt de caràcter. La cresta oberta a la vall, on hi ha el parc dels cedres, és un petit parc d’esbarjo, un pulmó verd, on hi vien uns exemplars d’aquestes coníferes veritablement esplèndits. Bonnieux no te res més, ni res menys que això que us hem explicat. I tanmateix és senzillament deliciós. No us recomanarem anar fins a Bonnieux només pel seu encant, per gran que fos, evidentment. So massa kms. Però Bonnieux no està sola allà. Altres pobles tan bonics com ell l’envolten. Pobles com ara Lacoste, medieval, o Oppede, encara més antic, o bé Lourmarin, amb el seu castell, i el cementiri on està enterrat Camús. Una petita vila encantadora, considerada com una de les més belles de França. Aneu a gaudir de la pau i bellessa de l’Abadia cistercenca de Silvacane, una maravella de l’art provençal. No us la perdèssiu!.  I podeu també arribar-vos a Rousillon, una altra petita joia. O bé anar un xic més lluny, fins Gordes, una vila penjada damunt del seu espoló rocós, coronada per un altre castell. I d’allà baixar a la pau celestial de la vall on s’alça la petita Abadia de Senanque. De nou el císter més recòndit. Per anar i tornar d’aquestes maravelles haureu de travessar una carena de muntanyes, i els pobles provençals, joiells sutils del Luberón més encantador. Per dormir i menjar a Bonnieux, un hotel de campanetes, de la cadena Relais & Chateaux, ja està tot dit: el Domaine de Capalongue. Provença en estat pur.  Preus en consonància. Més senzill el Logis Hotel Panoramique César, al centre del poble, a la Place de la Liberté, Tel: 334 90 75 96 35, us proposa una bona taula, i unes habitacions netes i cuidades, amb vistes a mitja provença, panoràmiques. Ens va agradar. Com a restaurants, sense hotel, us recomanem L’Arome, cuidat, en una casa medieval, de pedra. Modern i desenfadat, Le Fournil. Una pizzeria, on fan tota mena de plats, amanides, pastes, una carta on és fàcil escollir alguna cosa, també bona brasa, que ens van aconsellar, és Les Terrasses. També podeu dormir molt bé a qualsevol hotel de Lourmarin. Com ara l’Hotel Bastide, a la carretera que va cap a Cucuron, tel: 04 90 070. També està bé l’Auberge du Pere Panse molt petit, a la carretera que va cap a Vaugines. L’Hotel Paradou és de regust oriental. Fora de Bonnieux o Lourmarin us recomanem dormir als molts hotels Novotel, que trobareu per la zona. N’hi ha a Nîmes, Marsella, Le Grau du Roi o Avignon. Aquesta darrera ciutat sigui, possiblement, el millor centre per visitar les viles provençals. Els hem probat tots, i son ideals per famílies amb nens. Per pocs diners també podeu dormir molt bé, amb dos infants, als hotelets de la cadena B&B. Hem menjat molt bé a molts llocs però a Lourmarin hi ha la pizzeria Nonni és el millor lloc. Quines espectaculars pizzas al forn de llenya, i quines pastes de la casa, fetes manualment. Trobareu aquesta delícia gourmet al Carrer Albert camus, 2. Tel: 0490682333. No deixeu de tastar els seus gnocchis o raviolis. I per descomptat haureu de demanar una pizza. Sopeu dins, o bé a la plaça, tot sentint com raja la font. Excepcional!. Bona estada a Bonnieux, i a la Provença!.

Bonnieux es un pequeño pueblo , un pueblo colgado sobre una colina , uno de esos ” beaux villages perchés ” de la comarca del Luberon , en la bellísima provença . Junto con otras villas del risueño sur de Francia , como la magnífica Gordes , o la encantadora Roussillon , la villa de Bonnieux destila esencia mediterránea por todas partes. Sus casas de piedra , a menudo de colores , agrupadas al pie de la cima donde está la iglesia, rodeada de antiguas murallas , con callejuelas estrechas , le dan mucho carácter . La cresta abierta al valle, donde se encuentra el parque de los cedros , es un pequeño parque de recreo , un pulmón verde , donde hay unos ejemplares de estas coníferas verdaderamente espléndidos . Bonnieux no tiene nada más , ni nada menos que lo que os hemos explicado. Y sin embargo es sencillamente delicioso. No os recomendaremos ir hasta Bonnieux sólo por su encanto , por grande que fuera , evidentemente. Son demasiados kms . Pero Bonnieux no está sola allí. Otros pueblos tan bonitos como él lo rodean. Pueblos como Lacoste , medieval , o Oppede , aún más antiguo , o bien Lourmarin , con su castillo. Una pequeña villa encantadora , considerada como una de las más bellas de Francia. Vayan a disfrutar de la paz y belleza de la Abadía cisterciense de Silvacane , una maravilla del arte provenzal. Y pueden también acercarse a Rousillon , otra pequeña joya . O bien ir un poco más lejos, hasta Gordes , una villa colgada encima de su espolón rocoso , coronada por otro castillo . Y de allí bajar a la paz celestial del valle donde se alza la pequeña Abadía de Senanque . De nuevo el cister más recóndito . Para ir y volver de estas maravillas deberán atravesar una cresta de montañas , y los pueblos provenzales , joyas sutiles del Luberon más encantador. Para dormir y comer en Bonnieux , un hotel de campanillas , de la cadena Relais & Chateaux , ya está todo dicho : el Domaine de Capalongue . Provenza en estado puro . Precios en consonancia. Más sencillo el Logis Hotel Panoramique César , en el centro del pueblo , en la Place de la Liberté , Tel: 334 90 75 96 35, propone una buena mesa , y unas habitaciones limpias y cuidadas , con vistas a media provença , panorámicas . Nos gustó . Como restaurantes , sin hotel , recomendamos L’Arome, cuidado , en una casa medieval , de piedra . Moderno y desenfadado , Le Fournil . Una pizzería , donde hacen todo tipo de platos , ensaladas , pastas , una carta donde es fácil escoger algo, también buena brasa , que nos aconsejaron , en Las Terrazas . También puede dormir muy bien en cualquier hotel de Lourmarin . Como el Hotel Bastide , en la carretera que va hacia Cucuron , tel: 04 90070 . También está bien el Auberge, en la carretera que va hacia Vaugines . El Hotel Paradou es de sabor oriental . Fuera de Bonnieux o Lourmarin les recomendamos dormir en uno de los muchos hoteles Novotel situados por la zona . Los hay en Nimes , Marsella , Le Grau du Roy o Aviñón . Esta última ciudad sea , posiblemente , el mejor centro para visitar las villas provenzales . Los hemos probado todos , y son ideales para familias con niños . Por poco dinero también se puede dormir muy bien, con dos niños, a los hotelitos de la cadena B & B. Hemos comido muy bien en muchos lugares pero en Lourmarin, donde está la pizzería Nonni, es el mejor lugar . Qué espectaculares pizzas al horno de leña , y qué pastas de la casa , hechas manualmente. Encontrará esta delicia gourmet en la Calle Albert camus , 2 . Tel. : 0490682333 . No dejen de probar sus gnocchis o raviolis . Y por supuesto tendrán que pedir una pizza . Cenen dentro , o bien en la plaza , junto a la fuente . ¡Excepcional ! . Buena estancia en Bonnieux , y en la Provenza.

Lourmarin


Lourmarin està situada a la Provença del sud, la que s’obre al Mediterrà, però no el veu. La de les vores del riu Durance. La Provença que no és la lavanda florida al juny, sinó l’agreste, la de la mel i les roques, els pins olorosos i la calor. Lourmarin és un petit poblet  amable, de cases de pedra amb finestres de tons pastel, blaus, verd poma o caramel, i amb un castell en mig d’una praderia. Una petita vila encantadora, considerada com una de les més belles de França. Dona gust de passejar pels carrers calmats, plens de flors i petites fonts. De Lourmarin també cal visitar el seu cementiri on reposa Albert Camús, el novelista. Lourmarin està situada a la ruta que lliga Avignon amb Manosque. També és ben a prop d’Aix en Provence. Un cop hagueu voltat tot el poblet, agafeu el cotxe, passeu la Durance i aneu a gaudir de la pau i bellessa de l’Abadia cistercenca de Silvacane, una maravella de l’art provençal. No us la perdèssiu!.  Si feu centre a Lourmarin podeu rondar tota la Provença. I arribar-vos a Rousillon, una petita joia. O bé anar un xic més lluny, fins Gordes, una vila penjada damunt del seu espoló rocós, coronada per un altre castell. I d’allà baixar a la pau celestial de la vall on s’alça la petita Abadia de Senanque. De nou el císter més recòndit. Per anar i tornar d’aquestes maravelles haureu de travessar una carena de muntanyes, i els pobles provençals de Bonnieux, Lacoste, o Oppede… joiells sutils del Luberón més encantador. Podeu dormir molt bé a qualsevol hotel de Lourmarin. Com ara l’Hotel Bastide, a la carretera que va cap a Cucuron, tel: 04 90 070. També està bé l’Auberge du Pere Panse molt petit, a la carretera que va cap a Vaugines. Tel: 0490682797. L’Hotel Paradou és de regust oriental. Ens va saber greu veure que el Moulin de Lourmarin, possiblement el millor hotel de la vila, estava tancat i abandonat. Esperem que sigui passatger. Era encantador. Es tracta d’un antic molí d’oli, un lloc amb molt d’encant. Fora de Lourmarin us recomanem dormir als molts hotels Novotel, que trobareu per la zona. N’hi ha a Nîmes, Marsella, Le Grau du Roi o Avignon. Aquesta darrera ciutat sigui, possiblement, el millor centre per visitar les viles provençals. Els hem probat tots, i son ideals per famílies amb nens. Per pocs diners també podeu dormir molt bé, amb dos infants, als hotelets de la cadena B&B. Hem menjat molt bé a molts llocs a Lourmarin, pero la pizzeria Nonni és el millor lloc. Quines espectaculars pizzas al forn de llenya, i quines pastes de la casa, fetes manualment. Trobareu aquesta delícia gourmet al Carrer Albert camus, 2. Tel: 0490682333. No deixeu de tastar els seus gnocchis o raviolis. I per descomptat haureu de demanar una pizza. Sopeu dins, o bé a la plaça, tot sentint com raja la font. Excepcional!.

Lourmarin está situada en la Provenza del sur, la que se abre al Mediterráneo, pero no lo ve. La de las orillas del río Durance. La Provenza que no es la que tiene la lavanda florida en junio, sino la agreste, la de la miel y las rocas, los pinos olorosos y el calor. Lourmarin es un pequeño pueblo amable, de casas de piedra con ventanas de tonos pastel, azules, verde manzana o caramelo, y con un castillo en medio de una pradera. Una pequeña villa encantadora, considerada como una de las más bellas de Francia. Da gusto de pasear por las calles calmadas, llenas de flores y pequeñas fuentes. De Lourmarin también hay que visitar su cementerio donde reposa Albert Camus, el novelista. Lourmarin está situada en la ruta que liga Avignon con Manosque. También está muy cerca de Aix en Provence. Una vez que hayan visto todo el pueblo, tomen el coche, passen la Durance y vayan a disfrutar de la paz y belleza de la Abadía cisterciense de Silvacane, una maravilla del arte provenzal. No os la podeis perder. Si escojen como centro Lourmarin pueden rondar desde allí toda la Provenza. Y llegaros hasta Rousillon, una pequeña joya. O bien ir un poco más lejos, hasta Gordes, una villa colgada encima de su espolón rocoso, coronada por otro castillo. Y de allí bajar a la paz celestial del valle donde se alza la pequeña Abadía de Senanque. De nuevo el cister más recóndito. Para ir y volver de estas maravillas deberán atravesar una cresta de montañas, y los pueblos provenzales de Bonnieux, Lacoste, o Oppede … joyas sutiles del Luberon más encantador. Pueden dormir muy bien en cualquier hotel de Lourmarin. Como el Hotel Bastide, en la carretera que va hacia Cucuron, tel: 04 90 070. También está bien el Auberge du Pere Panse muy pequeño, en la carretera que va hacia Vaugines. Tel: 0490682797. El Hotel Paradou es de sabor oriental. Nos supo mal ver que el Moulin de Lourmarin, posiblemente el mejor hotel de la villa, estaba cerrado y abandonado. Esperamos que sea pasajero. Era encantador. Se trata de un antiguo molino de aceite, un lugar con mucho encanto. Fuera de Lourmarin os recomendamos dormir en los muchos hoteles Novotel, que encontrarán por la zona. Los hay en Nîmes, Marsella, Le Grau du Roi o Avignon. Esta última ciudad sea, posiblemente, el mejor centro para visitar las villas provenzales. Los hemos probado todos, y son ideales para familias con niños. Por poco dinero también pueden dormir muy bien, con dos niños, a los hotelitos de la cadena B & B. Hemos comido muy bien en muchos lugares en Lourmarin, pero la pizzería Nonni es el mejor. ¿Qué espectaculares pizzas al horno de leña, y qué pastas de la casa, hechas manualmente. Encontrarán esta delicia gourmet en la Calle Albert Camus, 2. Tel: 0490682333. No dejen de probar sus gnocchi o raviolis. Y por supuesto tendrán que pedir una pizza. Cenen dentro, o bien en la plaza, sintiendo el rumor suave de la fuente. ¡Excepcional!.

Pernes les Fontaines


Pernes les Fontaines és una petita vila francesa, a la regió de la Provença nord, la menys turística, la situada al peu del Mont Ventoux, camí de París, i no d’Itàlia. Una Provença més ruda, menys delicada, menys amable, molt autèntica. Pernes ens rep amagada darrera la seva muralla medieval, oferint-nos per entrar-hi, una solemne porta, al final d’un graciós pont, damunt un petit riu, on hi ha penjada una capella. Impressionant, oi?. Travessada la porta, (deixeu el cotxe a fora, please!), trobareu la halle, l’antic mercat, i un laberint de petits carrers i carrerons, que desemboquen en placetes recollides, on hi ha una font. Una font a cada plaça. Pernes les Fontaines!. Hi ha també les restes d’un castell, un sever palau del XVIII i moltes cases d’aire medieval. No en va fou la capital del Comtat Venessí, quasi res!. Hi arribareu per l’autopista A7, i passat Avignon, cal prendre la sortida 23 “Avignon Nord”, en direcció Carpentras per la D942 o la D-31. Cal abandonar-la a la sortida “Entraigues / Les Valayans”, per la D16 i continuar per la D28, ja en direcció Pernes les Fontaines. Al poble podeu menjar i dormir bé, (atenció, això sí, molt al gust francés, recarregat i poc modern). Mireu-vos La Goute d’Eau, és una bona opció. També podeu probar a la Dame d’Oie, bon restaurant, o a l’hotelet amb encant, provençal de fets i colors, Prato Plage. També bonic aquest altre hotel amb molt d’encant. Arofiteu l’estada a Pernes per fer un volt per la terra del Mont Ventoux, en la Provença menys coneguda, menys turística. I visitar la vila veïna de Venasque, amb una colegiata gotica, i un baptisteri merovingi. Allà també hi ha hotels d’aire provençal, com “La Garriga”, el Castell de la Roca, o el Castell de Mazan. I cases rurals on hi cabreu tots, com La Granja. Per dinar a venasque aneu a Les Remparts, al centre mateix del poble, un hotelet amb molt d’encant i un bon restaurant. Parlant de restaurants, ja sabeu que la cuina francesa té bona fama. A Baucet, un agregat a Venasque, hi ha un restaurant amb glamour, mireu-vos-el. A Saint Didier, un poblet proper, teniu el “L’Autre côté du Lavoir”, que també és excel·lent. Aprofiteu també per rondar per Gordes, la vila penjada damunt del seu espoló rocós, coronada pel castell. O baixar a la pau celestial de la vall on s’alça la petita Abadia de Senanque. Císter recòndit, viu. No deixeu de visitar la joia més destacada de la regió, la vila d’Avignon, la vila papal. Allà podeu dormir molt bé a qualsevol dels hotels Novotel, que trobareu. també, per pocs diners podeu dormir molt bé, amb dos infants, als hotelets de la cadena B&B. Pernes les Fontaines, un destí amb encant. Penseu-hi!.

Pernes las Fontaines es una pequeña villa francesa, en la región de la Provenza norte, la menos turística, la situada al pie del Mont Ventoux, camino de París, y no de Italia. Una Provenza más ruda, menos delicada, menos amable, muy auténtica. Pernes nos recibe escondida detrás de su muralla medieval, ofreciéndonos para entrar, una solemne puerta, al final de un gracioso puente, sobre un pequeño río, donde hay colgada una capilla. Impresionante, ¿verdad?. Atravesada la puerta, (dejad el coche fuera, please!), se encuentra la halle, el antiguo mercado, y un laberinto de pequeñas calles y callejuelas, que desembocan en plazuelas recogidas, donde hay una fuente. Una fuente en cada plaza. ¡Pernes las Fontaines!. Hay también los restos de un castillo, un severo palacio del XVIII y muchas casas de aire medieval. No en vano fue la capital del Condado Venesino, ¡casi nada!. Se llega por la autopista A7, ya pasado Avignon, hay que tomar la salida 23 “Avignon Nord”, en dirección Carpentras por la D942 o la D-31. Hay que abandonarla en la salida “Entraigues / Las Valayans”, por D16 y continuar por la D28, ya en dirección Pernes las Fontaines. En el pueblo se puede comer y dormir bien, (atención, eso sí, muy al gusto francés, recargado y poco moderno). Mirad La Goute d’Eau, es una buena opción. También pueden probar en la Dame de Oie, buen restaurante, o en el hotelito con encanto, provenzal de hechos y colores, Prato Plage. Podeis dar una vuelta por la tierra del Mont Ventoux, en la Provenza menos conocida, menos turística. Y visitar la villa vecina de Venasque, con una colegiata gótica, y un baptisterio merovingio. Allí también hay hoteles de aire provenzal, como “La Garriga”, el Castillo de la Roca, o el Castillo de Mazan. Y casas rurales como La Granja. Para comer en Venasque vayan a Les Remparts, en el centro mismo del pueblo, un hotelito con mucho encanto y un buen restaurante. Hablando de restaurantes, ya sabéis que la cocina francesa tiene buena fama. En Baucet, un agregado a Venasque, hay un restaurante con glamour. En Saint Didier, un pueblecito cercano, tienen “L’Autre côté du Lavoir”, que también es excelente. Aprovechen también para rondar por Gordes, la villa colgada encima de su espolón rocoso, coronada por el castillo. O bajar a la paz celestial del valle donde se alza la pequeña Abadía de Senanque. Císter recóndito, vivo. No dejéis de visitar la joya más destacada de la región, la villa de Avignon, la villa papal. Allí se puede dormir muy bien en cualquiera de los hoteles Novotel o en los hotelitos de la cadena B&B. Pernes las Fontaines es un destino con encanto.

Les villages de l’ocre


Hi ha moltes Provences a França. Teniu la Provença de la Camarga, amb la seva natura desbocada, el riu, els cavalls, els flamencs i els aigüamolls. Teniu la Provença romana, amb Arles, Orange o Nîmes, i els seus fantàstics monuments. Teniu la Provença medieval, la dels monestirs com Sylvacane, Senanque o Le Thoronet, o les ciutats impressionants, com Avignon. Però avui us volem parlar de la Provença arquetípica, la que tots somniem, la que evoquem quan diem… Provença. És a dir… la Provença de la lavanda florida al juny, del sabó d’olors, dels teixits vaporosos per fer faldilles o estovalles, la dels cels nítids a cop de mestral, la de les cases pintades de color terrós, amb finestres de tons pastel. La Provença amable, riallera, dels petits poblets de carrers estrets, botigues a cada pas i petits restaurants plens d’olor i sabor. Doncs bé, aquesta Provença existeix, es pot visitar, (tot i que a l’estiu està impossible de gent), i no és massa lluny de casa. És la Provença dels pobles de l’ocre. Dels “villages” penjats, de carrerons i edificis pintats de rovell. Per exemple Rousillon, una petita joia. Cases amb olor a flors, un casc antic molt bonic, i unes canteres d’ocre que us al·lucinaran. Naturalment, una vila tan encantadora, està considerada com una de les més belles de França. Com també ho és la seva veïna Gordes, penjada damunt del seu espoló rocós, coronada pel castell. O baixar a la pau celestial de la vall on s’alça la petita Abadia de Senanque. Císter recòndit, viu. O els pobles de l’altra costat del riu, enfront dels que us hem citat, Bonnieux, Lourmarin, Lacoste, Oppede… joiells sutils del Luberón més encantador. Podeu dormir molt bé a qualsevol dels hotels Novotel, que trobareu a Nîmes, Marsella, Le Grau du Roi o els diversos que hi ha a Avignon, possiblement el millor centre per visitar els villages de l’ocre. Els hem probat tots, i son ideals per famílies amb nens. Per pocs diners podeu dormir molt bé, amb dos infants, als hotelets de la cadena B&B. Hem menjat molt bé a molts llocs en aquesta ruta que us proposem. Us donarem alguns bons noms. Per exemple la pizzeria Nonni, a Lourmarin. Espectaculars pizzas al forn de llenya. Carrer Albert camus, 2. Tel: 0490682333. O a Gordes, a l’ombra del seu castell, el petit Bistrot La Cannelle, d’en Miquel i l’Aurora, pizzas, amanides i delicatessen, en un local minúscul. Tel: 0490720786. Gaudiu de la Provença dels petits pobles de l’ocre, a només 400 kms. de Barcelona, 5 hores per l’autopista AP-7 i A-9, via Girona, Narbonne i Montpellier. Un destí deliciós que recordareu sempre!.

Hay muchas Provences en Francia. Tenéis la Provenza de la Camarga, con su naturaleza desbocada, el río, los caballos, los flamencos y el delta. Tenéis la Provenza romana, con Arles, Orange o Nîmes, y sus fantásticos monumentos. Tenéis la Provenza medieval, la de los monasterios como Sylvacane, Senanque o Le Thoronet, o las ciudades impresionantes, como Avignon. Pero hoy os queremos hablar de la Provenza arquetípica, la que todos soñamos, la que evocamos cuando decimos … Provenza. Es decir … la Provenza de la lavanda en junio, del jabón de olores, de los tejidos vaporosos para hacer faldas o manteles, la de los cielos nítidos a golpe de mistral, la de las casas pintadas de color pardo, con ventanas de tonos pastel. La Provenza amable, risueña, de los pequeños pueblos de calles estrechas, tiendas en cada paso y pequeños restaurantes llenos de olor y sabor. Pues bien, esta Provenza existe, se puede visitar, (aunque en verano está imposible de gente), y no está demasiado lejos de casa. Es la Provenza de los pueblos del ocre. De los “villages” colgados, de callejuelas y edificios pintados de herrumbre. Por ejemplo Rousillon, una pequeña joya. Casas con olor a flores, un casco antiguo muy bonito, y unas canteras de ocre que les alucinarán. Naturalmente, una villa encantadora, está considerada como una de las más bellas de Francia. Como también lo es su vecina Gordes, colgada encima de su espolón rocoso, coronada por el castillo. O la paz celestial del valle donde se alza la pequeña Abadía de Senanque. Císter recóndito, vivo. O los pueblos del otro lado del río, frente a los que hemos citado, Bonnieux, Lourmarin, Lacoste, Oppede … joyas sutiles del Luberon más encantador. Pueden dormir muy bien en cualquiera de los hoteles Novotel, que se encuentran en Nîmes, Marsella, Le Grau du Roi o los varios que hay en Avignon, posiblemente el mejor centro para visitar los villages del ocre. Los hemos probado todos, y son ideales para familias con niños. Por poco dinero pueden dormir muy bien, con dos niños, en los hotelitos de la cadena B&B. Hemos comido muy bien en muchos lugares en esta ruta que os proponemos. Os daremos algunos buenos nombres. Por ejemplo la pizzería Nonni, en Lourmarin. Espectaculares pizzas al horno de leña. Calle Albert Camus, 2. Tel: 0490682333. O en Gordes, a la sombra de su castillo, el pequeño Bistrot La Cannelle, de Miquel y la Aurora, pizzas, ensaladas y delicatessen, en un local minúsculo. Tel: 0490720786. Disfruten de la Provenza de los pequeños pueblos del ocre, a sólo 400 kms. de Barcelona, 5 horas por la autopista AP-7 y A-9, vía Girona, Narbonne y Montpellier. ¡Un destino que recordaréis siempre!.

Provença


La Provença és un tros del Mediterrà etern, una terra beneïda pels Deus. Un lloc on tothom hauria d’anar, al menys, una vegada a la vida. Una maravella equiparable a la Toscana, o a l’Empordà. Una petita pàtria. Potser no sapigueu qui és Alphonse Daudet, ni res del seu molí, però quan torneu de provença segur que tindreu més ganes de viure, plens com estareu de sol, de llum, de mar i de poblets maravellosos. En aquesta terra és fàcil viure, fàcil menjar, fàcil dormir i fàcil viatjar. En una volta per la Provença hi ha moltes rutes possibles. Per exemple la de les ciutats imperials. Ciutats romanes que conserven nombrosos monuments de l’època. Com ara Nimes, Orange o Arles, amb magnífics amfiteatres, o teatres. Viles més petites, com ara Vaison-la-Romane o Salon de Provence també ofereix construccions romanes. Hi ha la provença dels espais naturals, dels parcs com la Camarga, com el Luberon o el Mont Ventoux. Espais per fruïr del paisatge. Hi ha la Provença de les petites viles medievals o renaixentistes, dels poblets penjats dalt de turons, amb carrers estrets, com ara Rousillon, Gordes, Lacoste, Menerbes, Oppede, Bonnieux… Hi ha els monestirs amagats en valls ferèstegues i recòndites. Petites abadies romàniques, joies de línies pures. Les millors son Senanque, Sylvacane o Thoronet, però les petites també compten: Frigolet, Montmajor o Sant Hilari. Els castells són espectaculars: Lourmarin, Tarascon o l’increïble ciutadella de Les Baux. Finalment hi ha les altres ciutats i vil·les, inconmensurables i inqualificables, com ara la superba Avignon, amb el palau dels papes, el Rhone, i les muralles, o la cortesana Aix-en-Provence, del bon Rei René, plena de palaus, o com la petita Aigües Mortes, que va quedar aturada quan la va deixar el bon Rei Lluís. Molts d’aquets llocs estan considerats, merescudament, entre els més bonics de França. La Provença és un destí ideal per les famílies per unes petites vacances, un pont llarg o unes grans vacances. Si hi aneu a finals de juny, per Sant Joan, o a primers de juliol, trobareu florits els camps de lavanda. És un espectacle digne de ser vist. També és l’època en què hi haurà més gent. A l’estiu fa calor, però les cigarres canten i tot és al·legria, mediterrà pur, puríssim. Aneua la Provença sense por. Trobareu un munt de petits hotels i restaurants arreu, disposats a acollir-vos, a seduir-vos. Recordeu que a la Provença, com a tota França, abunden les cadenes hoteleres de baix cost, que ofereixen habitacions decents i familiars per pocs diners com ara la cadena B&B, o els hotels familiars de tota la vida, com els Novotel. Nosaltres hem dormit als Novotels de Avignon Centre, Nord i al All Seasons. També al Novotel de Nimes, de Marsella i al de Le Grau du Roi. Tots excel·lents. Hem menjat molt bé a molts llocs però us donarem alguns bons noms. Per exemple la pizzeria Nonni, a Lourmarin. Espectaculars pizzas al forn de llenya. Carrer Albert camus, 2. Tel: 0490682333. O a Gordes, a l’ombra del seu castell, el petit Bistrot La Cannelle, d’en Miquel i l’Aurora, pizzas, amanides i delicatessen, en un local minúscul. Tel: 0490720786. Gaudiu de la Provença, a només 400 kms. de Barcelona, 5 hores per l’autopista AP-7 i A-9, via Girona, Narbonne i Montpellier. Atureu-vos un moment a la Provença anant o tornant d’Itàlia, o aneu-hi expressament, perquè és un destí que no us decepcionarà.

La Provenza es un trozo del Mediterráneo eterno, una tierra bendecida, un lugar donde todo el mundo debería ir, al menos, una vez en la vida. Una maravilla equiparable a la Toscana, o el Empordà. Una pequeña patria. Quizás no sepáis quién es Alphonse Daudet, ni nada de su molino, pero cuando volvais de provenza seguro que tendréis más ganas de vivir, llenos como estaréis de sol, de luz, de mar y de pueblos maravillosos. En esta tierra es fácil vivir, fácil comer, fácil dormir y fácil viajar. En una vuelta por la Provenza hay muchas rutas posibles. Por ejemplo la de las ciudades imperiales. Ciudades romanes que conservan numerosos monumentos de la época. Como Nimes, Orange o Arles, con magníficos anfiteatros, o teatros. Villas más pequeñas, como Vaison-la-Romane o Salon de Provence también ofrecen construcciones romanas. Existe la provenza los espacios naturales, los parques como la Camarga, como el Luberon o el Mont Ventoux. Espacios para disfrutar del paisaje. Existe la Provenza de las pequeñas villas medievales o renacentistas, con los pueblos colgados en las colinas, de calles estrechas, como Rousillon, Gordes, Lacoste, Ménerbes, Oppede, Bonnieux … Hay monasterios escondidos en valles agrestes y recónditos. Pequeñas abadías románicas, joyas de líneas puras. Las mejores son Sénanque, Sylvacane o Thoronet, pero las pequeñas también cuentan: Frigolet, Montmajor o Sant Hilari. Los castillos son espectaculares: Lourmarin, Tarascon o el increíble ciudadela de Les Baux. Finalmente están las otras ciudades y villas, inconmensurables y incalificables, como la soberbia Avignon, con el palacio de los papas, el Rhone, y las murallas, o la cortesana Aix-en-Provence, del buen Rey René, llena de palacios, o como la pequeña Aigües Mortes, que quedó parada en el tiempo. Muchos de estos sitios están considerados, merecidamente, entre los más bellos de Francia. La Provenza es un destino ideal para las familias, fantástica para una pequeña escapada, un puente largo o unas grandes vacaciones. Si vais a finales de junio, por San Juan, o primeros de julio, encontrareis floridos los campos de lavanda. Es un espectáculo digno de ser visto. También es la época en que habrá más gente. En verano hace calor, pero las cigarras cantan y todo es alegría, mediterráneo puro, purísimo. Vayan hasta la Provenza sin miedo. Encontraréis un montón de pequeños hoteles y restaurantes en todas partes, dispuestos a acogeros y a seduciros. Recuerden que en la Provenza, como toda Francia, abundan las cadenas hoteleras de bajo coste, que ofrecen habitaciones decentes y familiares por poco dinero como la cadena B & B, o los hoteles familiares de toda la vida, como los Novotel. Nosotros hemos dormido en los Novotel de Avignon Centro, Norte y el All Seasons. También en el Novotel de Nimes, de Marsella y el de Le Grau du Roi. Todos excelentes. Hemos comido muy bien en muchos lugares pero les daremos algunos buenos nombres. Por ejemplo la pizzería Nonni, en Lourmarin. Espectaculares pizzas al horno de leña. Calle Albert Camus, 2. Tel.: 0490682333. O en Gordes, a la sombra de su castillo, el pequeño Bistrot La Cannelle, de Miguel y la Aurora, pizzas, ensaladas y delicatessen, en un local minúsculo. Tel.: 0490720786. Disfruten de la Provenza, a sólo 400 kms. Barcelona, ​​5 horas por la autopista AP-7 y A-9, vía Girona, Narbonne y Montpellier. También podeis deteneros por un momento en la Provenza yendo o volviendo de Italia, o ir allí expresamente, porque es un destino que no os decepcionará.

Orange


Trobareu Orange a l’extrem nord de la maravellosa Provença, al mig de la vall del inmens riu Rhône, que passa, poderós i mandrós, a tocar de la vila. Orange té un passat gloriós, romà, medieval, i com a seu de la família reial holandesa. Milers de pobles al món porten el seu nom. Però avui dia, Orange és només un poble gran. Un gran poble amb monuments molt importants que justifiquen plenament que us hi atureu si aneu camí de París, dels Alps, d’Itàlia o si esteu descobrint els racons més bonics de la Provença eterna. Orange te un teatre romà, espectacular, perfectament conservat, que les nits de primavera, d’estiu i a la tardor, s’omple de màgia. L’altre monument romà excepcional és l’arc de triomf. Res a veure amb el que heu vist fins ara. Supera fins i tot els de la pròpia Roma. Un arc de triomf imponent, historiat, carregat de figures i de decoració. Aquests dos monuments valen una parada a Orange. Però n’hi ha més: restes del mur del Forum, restes de temples, museus de tota mena. Hi ha també un Orange menys conegut, el dels princeps de Nassau. L’Orange protestant i europea. Està feta de petites cases nobles i palauets, com ara l’hôtel Louis de Silhol, o l’hôtel de Georges Van Cuyl o el de Lapise, o d’altres mansions de senyors holandesos. O la curiositat del temple protestant, de la universitat, de l’hospici o del col·legi de Guillem, rei d’Holanda i Anglaterra. Tots ells edificis d’un brillant segle XVII, que va marxar sense remei. Orange també és un bon centre d’excursions familiars per la Provença del nord. Poblacions com la increible ciutat papal d’Avignon, com la vila medieval dels Baux, o la ciutat romana de Vaison-la-Romane, amb monuments encara més fastuosos que els d’Orange. Tampoc està mancada d’atractius naturals, com les escenografiques gorges del riu Ardeche, uns kms. més al nord, impressionants. La vila disposa de molts hotels, molt bonics i poc barrocs, cosa que cal agraïr quan parlem d’hotels francesos. Com el Best-Western Arene, molt comfortable. O el Logis Glacier. No deixeu de pensar en el bon preu i la comoditat dels senzills BB hotels, molt ben pensats per families. Finalment mireu-vos les ofertes del Novotel d’Avignon nord, una aposta segura, on podreu dormir molt bé, tota la família, sovint amb un presupost ridícul. La Provença, l’eterna provença, us està esperant!.

Encontrarán Orange en el extremo norte de la maravillosa Provenza, en medio del valle del inmenso río Rhône, que pasa, poderoso y perezoso, junto a la villa. Orange tiene un pasado glorioso, romano, medieval, y como sede de la familia real holandesa. Miles de pueblos en el mundo llevan su nombre. Pero hoy día, Orange es sólo un pueblo grande. Un gran pueblo con monumentos muy importantes que justifican plenamente que os detengais si vais camino de París, los Alpes, de Italia o si estáis descubriendo los rincones más bonitos de la Provenza eterna. Orange tiene un teatro romano, espectacular, perfectamente conservado, que las noches de primavera, de verano y en otoño, se llena de magia. El otro monumento romano excepcional es el arco de triunfo. Nada que ver con lo que hayais visto hasta ahora. Supera incluso los de la propia Roma. Un arco de triunfo imponente, historiado, cargado de figuras y de decoración. Estos dos monumentos valen una parada en Orange. Pero hay más: restos del muro del Forum, restos de templos, museos de todo tipo. Hay también un Orange menos conocido, el de los príncipes de Nassau. El Orange protestante y europeo. Está hecho de pequeñas casas nobles y palacetes, como el hôtel Louis de Silhol, o el hôtel de Georges Van Cuyl o el de Lapise, o de otras mansiones de señores holandeses. O la curiosidad del templo protestante, de la universidad, del hospicio o del colegio de Guillermo, rey de Holanda e Inglaterra. Todos ellos edificios de un brillante siglo XVII, que se marchó sin remedio. Orange también es un buen centro de excursiones familiares por la Provenza del norte. Poblaciones como la increíble ciudad papal de Avignon, como la villa medieval de los Baux, o la ciudad romana de Vaison-la-Romane, con monumentos aún más fastuosos que los de Orange. Tampoco carece de atractivos naturales, como las escenográficas gargantas del río Ardeche, unos kms. más al norte, impresionantes. La villa dispone de muchos hoteles, muy bonitos y poco barrocos, lo que hay que agradecer cuando hablamos de hoteles franceses. Como el Best-Western Arene, muy confortable. O el Logis Glacier. No dejen de pensar en el buen precio y la comodidad de los sencillos BB hoteles, muy bien pensados para familias. Finalmente, vean las ofertas del Novotel de Avignon norte, una apuesta segura, donde dormireis muy bien, toda la familia, a menudo con un presupuesto ridículo.

Thoronet


El Thoronet és una abadia de la Provença. Una abadia romànica cistercenca. D’una bellessa corprenedora, estoradora, inexplicable. La puressa de les seves línies, la indescriptible sutilitat dels espais no podem transcriure-les en paraules. S’han de veure, o encara millor, s’han de sentir. El claustre atípic, potent però lleuger, tancat i recollit. La font, delicada, màgica, un indret que no sembla d’aquest món, d’una pau atordidora. L’esglèsia senzilla, nua, perfecta, d’una sonoritat celestial. I tot això en un racó amagat de la Provença més lluminosa, més bonica. Un monestir envoltat de boscos de pins on canten dia i nit les cigarres. Envoltat d’un mur antic, iniciàtic… un clos telúric. No es poden definir les sensacions d’extrema beatitud que s’experimenten en recòrrer aquest silenciosos murs, aquestes arestes nítides de pedra blanca i pura. Arribeu-vos a l’abadia del Thoronet si mai hi passeu camí d’Itàlia. O bé si us endinseu en aquesta terra encisadora i mítica que és la Provença. Un destí de vacances que es farà inoblidable. Podeu recòrrer les seves terres a finals de la primavera, quan els camps de lavanda són en flor i l’aire s’omple de flaires maravelloses. Prop del Thoronet altres abadies germanes us esperen. Senanque o Sylvacane. Dues joies tan boniques com la que us expliquem. Ciutats medievals com Les Baux o Aigües Mortes. Pobles penjats del Luberon, com ara Rousillon. Curiositats naturals com La Vaucluse. Parcs naturals tan magnífics com La Camargue. Ciutats plenes d’història, com Avignon, Arles, Aix en Provence o Saint Remy. Provença està allà, per vosaltres. I l’abadia del Thoronet no n’és la joia més petita. De vegades costa una mica de trobar. El millor és anar per l’autopista A 8, passat Aix en Provence, i deixar-la a la sortida 35, a tocar de Cannet des Maures, (també possible per la N 7).  Allà prendre la D 79 fins el poble de Thoronet i després fins la pròpia Abadia del Thoronet. Hi ha bon lloc per aparcar, a la sombra, i un petit bar, força car, on fan quatre plats i tenen begudes. No hem dormit mai prop del Thoronet, però al poble hi ha restaurants i hotels que ens van semblar agradables, com ara L’Hotel Thoronet.

El Thoronet es una abadía de la Provenza. Una abadía románica cisterciense. De una belleza sobrecogedora, inexplicable. La pureza de sus líneas, la indescriptible sutilidad de los espacios, que no podemos transcribir en palabras porque son cosas que se han de ver, o mejor aún, que deben sentirse. El claustro, atípico, potente pero ligero, és a la vez abierto y recogido. La fuente, delicada, mágica, un lugar que no parece de este mundo, de una paz indefinible. La iglesia sencilla, desnuda, perfecta, de una sonoridad celestial. Y todo ello en un rincón escondido de la Provenza más luminosa, más bonita. Un monasterio rodeado de bosques de pinos donde cantan día y noche las cigarras. Rodeado de un muro antiguo, iniciático… un cercado telúrico. No se pueden definir las sensaciones de extrema beatitud que se experimentan al recorrer estos silenciosos muros, estas aristas nítidas de piedra blanca y pura. Acercaos a la abadía del Thoronet si alguna vez pasáis camino de Italia. O bien si os adentrais en esta tierra encantadora y mítica que es la Provenza. Un destino de vacaciones que se os hará inolvidable. Pueden recorrer sus tierras a finales de la primavera, cuando los campos de lavanda estan en flor y el aire se llena de aromas maravillosos. Cerca del Thoronet hay otras abadías hermanas que os esperan. Senanque o Sylvacane. Dos joyas tan bonitas como la que les indicamos. Ciudades medievales como Les Baux o Aguas Muertas. Pueblos colgados del Luberon, como Rousillon. Curiosidades naturales como La Vaucluse. Parques naturales tan magníficos como La Camargue. Ciudades llenas de historia, como Avignon, Arles, Aix en Provence o Saint Remy. Provenza está allí, está por vosotros. Y la abadía del Thoronet no es la joya más pequeña. A veces cuesta un poco de encontrar. Lo mejor es ir por la autopista A8, pasando Aix en Provence, y dejarla en la salida 35, cerca de Cannet les Maures, (también és posible ir por la N7). Allí tomar la D 79 hasta el pueblo de Thoronet y después hasta la propia Abadía del Thoronet. Hay un buen lugar para estacionar, a la sombra, y un pequeño bar, bastante caro, donde hacen cuatro platos combinados y tienen bebidas. No hemos dormido nunca cerca del Thoronet, pero en el pueblo hay restaurantes y hoteles que nos parecieron agradables, como el Hotel Thoronet.