El petit Sant Bernat

El coll de muntanya del Petit Sant Bernat, als Alps, és un d’aquells llocs mítics on un dia heu d’anar. Connecta la meravellosa Val d’Aosta, a Itàlia, amb la no menys bonica Savoia francesa, per la zona d’Albertville. Les vistes damunt el massís del MontBlanc, i sobre es muntanyes del Parc Natural de la Vanoise a França, son senzillament espectaculars, i no només des del propi pas, sinó des de tota la carreera, ja des dels seus inicis a Courmayeur, a Itàlia. Està obert de maig a Novembre, depenent de la quantitat de neu, que son ser molta. Ideal per una ruta panoràmica entre Bourg Sanint Maurice, a França, venint des de Grenoble, fins a Aosta, Torino o Milano, a Itàlia. Fantàstic com a ruta alternativa de Barcelona a Venezia, o com a part d’uan excursió familiar als Alps, a l’estiu, o a l’hivern. L’arribada a Itàlia es fa per l’estació d’esquí de Pre Saint Didier, amb unes vistes impagables al Mont-Blanc. El darrer poble del cantó italià és La Thuile, una bona estació d’esquí. La carretera és bona durant tot el recorregut, però amb unes corbes impossibles, retorçades a més no poder, que van numerades a la part italiana, per desesperació dels conductors. No en va parlem d’un port de muntanya de més de 2.180 metres!. A dalt del coll, desolat, un petit llac, cims que semblen lunars, una botiga de records plena de gossets Sant Bernat de peluix, un petit restaurant anomenat precisament San Bernardo, just davant del llac, a la vessant italina, i que no està gens malament. També hi ha, disseminats aquí i allà, uns quants monòlits que recorden efemèrides i epopeies passades, de les que la collada és ben rica. Com ara l’estàtua de Sant Bernat, o un monuments que commemora les víctimes de moltes guerres. Pel Petit Sant Bernat hi han passat més de dos milions de soldats al llarg de dos mil·lennis. Ara bé, els monuments que més agradarà a la canalla segur que seran els grans animals de fibra de vidre de reclam. La cabra, el gos, la marmota… No marxeu sense una foto!. Pel cantó francès el darrer poble abans del coll és La Rosiere, una estació d’esquí d’altitud on ens agrada parar-nos per dinar. Ho fem sempre al simpàtic bar que regenta l’amic Renaud amb maestria. Està situat a l’Hotel “Le Relais du Petit Saint Bernat”, un hotelet de muntanya amb encant, que cal tenir en compte, i amb un restaurant molt interessant. Perque al bar trobareu només una petita carta, amb hamburgueses fabuloses, amanides i pizzes, plats de formatges i embotits sense compromís. A nosaltres ens és suficient. Us serviran sigui l’hora que sigui, del matí fins a les 7 de la tarda. No deixeu d’assaborir com a postres les copes de gelat artesà i els pastissos de fruits del bosc. Gaudiu de la seva terrassa florida oberta a tots els vents, i a tots els cims. Bona travessa del Petit Sant Bernat!.

El puerto de montaña del Pequeño San Bernardo, entre la región de la Saboya, en Francia, y el Valle de Aosta, en Italia, ofrece vista espectaculares sobre las montañas de la Vanoise y sobre el macizo del Mont-Blanc. És una ruta de más de 2180 mts, llena de curvas, pero muy recomendable para ir de Grenoble a Milan por los Alpes, lo que quiere decir ir de Barcelona a Venecia sin seguir la calurosa autopista de la costa. Para comer, y para dormir, os recomendamos el Hotel “Le Relais du Petit Saint Bernat”, sobretodo su bar, donde podreis comer de manera informal pero suculenta.

 

Pernes les Fontaines

Pernes les Fontaines és una petita vila francesa, a la regió de la Provença nord, la menys turística, la situada al peu del Mont Ventoux, camí de París, i no d’Itàlia. Una Provença més ruda, menys delicada, menys amable, molt autèntica. Pernes ens rep amagada darrera la seva muralla medieval, oferint-nos per entrar-hi, una solemne porta, al final d’un graciós pont, damunt un petit riu, on hi ha penjada una capella. Impressionant, oi?. Travessada la porta, (deixeu el cotxe a fora, please!), trobareu la halle, l’antic mercat, i un laberint de petits carrers i carrerons, que desemboquen en placetes recollides, on hi ha una font. Una font a cada plaça. Pernes les Fontaines!. Hi ha també les restes d’un castell, un sever palau del XVIII i moltes cases d’aire medieval. No en va fou la capital del Comtat Venessí, quasi res!. Hi arribareu per l’autopista A7, i passat Avignon, cal prendre la sortida 23 “Avignon Nord”, en direcció Carpentras per la D942 o la D-31. Cal abandonar-la a la sortida “Entraigues / Les Valayans”, per la D16 i continuar per la D28, ja en direcció Pernes les Fontaines. Al poble podeu menjar i dormir bé, (atenció, això sí, molt al gust francés, recarregat i poc modern). Mireu-vos La Goute d’Eau, és una bona opció. També podeu probar a la Dame d’Oie, bon restaurant, o a l’hotelet amb encant, provençal de fets i colors, Prato Plage. També bonic aquest altre hotel amb molt d’encant. Arofiteu l’estada a Pernes per fer un volt per la terra del Mont Ventoux, en la Provença menys coneguda, menys turística. I visitar la vila veïna de Venasque, amb una colegiata gotica, i un baptisteri merovingi. Allà també hi ha hotels d’aire provençal, com “La Garriga”, el Castell de la Roca, o el Castell de Mazan. I cases rurals on hi cabreu tots, com La Granja. Per dinar a venasque aneu a Les Remparts, al centre mateix del poble, un hotelet amb molt d’encant i un bon restaurant. Parlant de restaurants, ja sabeu que la cuina francesa té bona fama. A Baucet, un agregat a Venasque, hi ha un restaurant amb glamour, mireu-vos-el. A Saint Didier, un poblet proper, teniu el “L’Autre côté du Lavoir”, que també és excel·lent. Aprofiteu també per rondar per Gordes, la vila penjada damunt del seu espoló rocós, coronada pel castell. O baixar a la pau celestial de la vall on s’alça la petita Abadia de Senanque. Císter recòndit, viu. No deixeu de visitar la joia més destacada de la regió, la vila d’Avignon, la vila papal. Allà podeu dormir molt bé a qualsevol dels hotels Novotel, que trobareu. també, per pocs diners podeu dormir molt bé, amb dos infants, als hotelets de la cadena B&B. Pernes les Fontaines, un destí amb encant. Penseu-hi!.

Pernes las Fontaines es una pequeña villa francesa, en la región de la Provenza norte, la menos turística, la situada al pie del Mont Ventoux, camino de París, y no de Italia. Una Provenza más ruda, menos delicada, menos amable, muy auténtica. Pernes nos recibe escondida detrás de su muralla medieval, ofreciéndonos para entrar, una solemne puerta, al final de un gracioso puente, sobre un pequeño río, donde hay colgada una capilla. Impresionante, ¿verdad?. Atravesada la puerta, (dejad el coche fuera, please!), se encuentra la halle, el antiguo mercado, y un laberinto de pequeñas calles y callejuelas, que desembocan en plazuelas recogidas, donde hay una fuente. Una fuente en cada plaza. ¡Pernes las Fontaines!. Hay también los restos de un castillo, un severo palacio del XVIII y muchas casas de aire medieval. No en vano fue la capital del Condado Venesino, ¡casi nada!. Se llega por la autopista A7, ya pasado Avignon, hay que tomar la salida 23 “Avignon Nord”, en dirección Carpentras por la D942 o la D-31. Hay que abandonarla en la salida “Entraigues / Las Valayans”, por D16 y continuar por la D28, ya en dirección Pernes las Fontaines. En el pueblo se puede comer y dormir bien, (atención, eso sí, muy al gusto francés, recargado y poco moderno). Mirad La Goute d’Eau, es una buena opción. También pueden probar en la Dame de Oie, buen restaurante, o en el hotelito con encanto, provenzal de hechos y colores, Prato Plage. Podeis dar una vuelta por la tierra del Mont Ventoux, en la Provenza menos conocida, menos turística. Y visitar la villa vecina de Venasque, con una colegiata gótica, y un baptisterio merovingio. Allí también hay hoteles de aire provenzal, como “La Garriga”, el Castillo de la Roca, o el Castillo de Mazan. Y casas rurales como La Granja. Para comer en Venasque vayan a Les Remparts, en el centro mismo del pueblo, un hotelito con mucho encanto y un buen restaurante. Hablando de restaurantes, ya sabéis que la cocina francesa tiene buena fama. En Baucet, un agregado a Venasque, hay un restaurante con glamour. En Saint Didier, un pueblecito cercano, tienen “L’Autre côté du Lavoir”, que también es excelente. Aprovechen también para rondar por Gordes, la villa colgada encima de su espolón rocoso, coronada por el castillo. O bajar a la paz celestial del valle donde se alza la pequeña Abadía de Senanque. Císter recóndito, vivo. No dejéis de visitar la joya más destacada de la región, la villa de Avignon, la villa papal. Allí se puede dormir muy bien en cualquiera de los hoteles Novotel o en los hotelitos de la cadena B&B. Pernes las Fontaines es un destino con encanto.

Venasque

No ens hem equivocat. No volem parlar-vos de Benasque, el poblet pirinenc preciós d’Osca, per cert fantàstic, sinó del Venasque provençal. Un poble amagat sota el Mont Ventoux, en la Provença menys coneguda, menys turística. I us en volem parlar per recomanar-vos una parada en aquesta vila encantadora, una de les més boniques de França, si mai programeu unes vacances a la Provença, cosa que seria una gran idea. O bé com una aturada en el camí cap a París, o cap als Alps italians. Perquè Venasque és bonica, i està molt a prop d’Avignon, uns 20 kms. al nord, i no gaire lluny de l’autopista que porta de Nîmes a Lyon, i a París. Sortiu de la A-7 a la sortida 23 « Avignon Nord » per pendre la direcció de Carpentras, i girar a la rotonda cap a Pernes les Fontaines i Venasque, ben senyalitzat. I per quina raó hauríeu de parar-hi?. Doncs la primera l’espai natural. La vila està penjada a dalt d’un espoló rocós, al damunt d’un barranc. Molt fotogènic tot plegat. Les cases son de pedra, i l’estructura medieval, amb carrers estrets i placetes recoletes, on trobareu algunes fonts originals. Conserva panys de muralla, amb una porta en túnel, restes d’un castell i una torre del rellotge que podría estar en una estació d’autobusos. Però el plat fort de Venasque és el seu baptisteri, del segle VI. Sí, sí, el més antic de França. Petit, reduït, senzill, corprenedor. Al costat l’església de Notre-Dame, del segle XII amb afegitons posteriors, guarda a l’interior un tresor de magnes dimensions històrico artístiques. A la capella de la verge podreu contemplar una taula amb una crucifixió del 1498.  Renaixement enlluernador. Maria Magdalena exercint de dona de Jesús. Art herètic disputat amb el propi Louvre, que Venasque va batallar fins tenir-lo en la seva humil parròquia. No us la perdeu. Podeu fer una ruta visitant la maravellosa abadia de Senanque, la vila medieval de Gordes, o el simpàtic poblet de Pernes Les Fontaines, on hi ha un hotel amb un encant molt especial, que us recomanem. Tampoc no pot faltar una pujada al Mont Ventoux, el gegant de pedra que domina la comarca. Per dormir teniu llocs ben agradables, de tot preu i condició, des del petit hotel d’aire provençal “La Garriga”, fins el caríssims i imponents castells o palaus, com el Castell de la Roca, o el Castell de Mazan, un poblet proper. També cases rurals on hi cabreu tots, com La Granja. Nosaltres però ens vam decantar per Les Remparts, al centre mateix del poble, un hotelet amb molt d’encant i un bon restaurant. Parlant de restaurants, ja sabeu que la cuina francesa té bona fama. A Baucet, un agregat a Venasque, hi ha un restaurant amb glamour, mireu-vos-el. A Saint Didier, un poblet proper, teniu el “L’Autre côté du Lavoir”, que també és excel·lent.

No nos hemos equivocado. No queremos hablaros de Benasque, el pueblecito pirenaico precioso de Huesca, por cierto fantástico, sino del Venasque provenzal. Un pueblo escondido bajo el Mont Ventoux, en la Provenza menos conocida, menos turística. Y os queremos hablar para recomendaros una parada en esta villa encantadora, una de las más bonitas de Francia. Si programan unas vacaciones en la Provenza, lo que sería una gran idea, o bien como un alto en el camino hacia París, o hacia los Alpes italianos, piensen en ella. Porque Venasque es bonita, y está muy cerca de Avignon, unos 20 kms. al norte, y no muy lejos de la autopista que lleva de Nîmes a Lyon, y a París. La villa está colgada en lo alto de un espolón rocoso, encima de un barranco. Muy fotogénico todo. Las casas son de piedra, y la estructura medieval, con calles estrechas y plazuelas recoletas, alberga algunas fuentes originales. Conserva lienzos de muralla, con una puerta en túnel, restos de un castillo y una torre del reloj que podría estar en una estación de autobuses. Pero el plato fuerte de Venasque es su baptisterio, del siglo VI. Sí, sí, el más antiguo de Francia. Pequeño, reducido, sencillo, cautivador. Junto la iglesia de Notre-Dame, del siglo XII con añadidos posteriores, que guarda en su interior un tesoro de magnas dimensiones histórico artísticas. En la capilla de la virgen podrán contemplar una tabla con una crucifixión del 1498. Renacimiento deslumbrante. María Magdalena ejerciendo de mujer de Jesús. Arte herético disputado con el propio Louvre, que Venasque batalló hasta tenerlo en su humilde parroquia. No os la perdáis. Haced una ruta visitando la maravillosa abadía de Senanque, la villa medieval de Gordes, o el simpático pueblo de Pernes Las Fontaines, donde hay un hotel con un encanto muy especial, que recomendamos. Tampoco puede faltar una subida al Mont Ventoux, el gigante de piedra que domina la comarca. Para dormir tienen lugares muy agradables, de todo precio y condición, desde el pequeño hotel de aire provenzal “La Garriga”, hasta el carísimos e imponentes castillos o palacios, como el Castillo de la Roca, o el Castillo de Mazan, en un pueblecito cercano. También casas rurales donde cabreis todos, como La Granja. Nosotros pero nos decantamos por Les Remparts, en el centro mismo del pueblo, un hotelito con mucho encanto y un buen restaurante. Hablando de restaurantes, ya sabéis que la cocina francesa tiene buena fama. En Le Baucet, un agregado a Venasque, hay un restaurante con glamour: l’Auberge. En Saint Didier, un pueblecito cercano, tienen el “El Autre côté du Lavoir”, que también es excelente.