Cotlliure, revisitada


Pel pont del desembre vam tornar a visitar de nou la vila de Cotlliure, preciosa població marinera de la Costa Vermella de la Catalunya Nord, ja dins França. Vam fer tota la costa, des de Llança a Argelers. Grifeu, Colera, Port-Bou, Cervera, Banyuls, Port-Vendres. Petits pobles mariners, dormits a l’hivern, vora una mar grisa, calmada. Sense turistes, sense gentades. A Cotlliure, tot i ser temporada baixa no és fàcil aparcar. Hi ha un seguit d’aparcaments organitzats, dissuasius. Feu-los servir. Aparcar al centre és difícil i, sovint, està prohibit. Podeu rondar les dues platges del poble. La de la dreta del castell, allunyada, o la de l’esquerra, on desemboca la riera, on s’aixeca l’església. El castell és privat, militar encara. El temple és més bonic per fora que per dins. Les muralles son xules. I els carrers de pescadors que protegeixen, plens de bars, cafès i hotels, son una cucada. Les cases estan pintades de colors pastel, una mica pujats, plenament mediterrànies. Ens agrada també explorar les ribes, recórrer els molls més enllà de l’església. Veure els velers, els llaguts amb les veles plegades damunt les pedretes i picons de la platja. I visitar el cementeri on hi ha enterrat Antonio Machado. Per dinar hi ha molts bons llocs. Aquesta vegada nosaltres ho vam fer al Café Solà, un lloc molt casual, senzill, amb no gaire glamour, un café de poble. Estaven a mica desbordats per la feina que tenien, però vam poder menjar prou bé, i bé de preu per ser França. Plats de patacada sense gaire manies. Una mica més glamurós pot ser el Capillo, a la vila vella, dins les muralles. Si voleu dormir a Cotlliure podeu anar a l’Hotel Maddeloc, una mica als afores, molt xulo, amb apartaments interessants. O bé, al port, l’Hotel Templiers, un clàssic. Aneu a Cotlliure. A l’hivern, a la primavera o la tardor, i fins i tot atapeïda de gent, a l’estiu, continua essent tan màgica i encantadora com sempre.

Colliure és un pueblecito de la Catalunya Norte que merce una visita. Con su castillo, su playa de piedras, la iglesia marinera y las murallas. No dejeis de ir hasta Colliure si teneis ocasión.

 

 

Anuncis

Sant Andreu de Sureda


A l’altre costat de la Serra de les Alberes, tot just acabada de passar la ratlla fronterera entre Espanya i França, però encara en terres ben catalanes, hi trobareu un seguit d’esglésies romàniques. Son temples petitons, sense grans pretensions ni volada, però molt molt bonics, com petits joiells. Avui us parlarem de Sant Andreu de Sureda. El trobareu al bell mig del poble de Saint André, a la dreta de la carretera que va des de El Voló fins Colliute, prop d’Elna. El primer que crida l’atenció en veure-la és la seva esplèndida portada romànica, d’una finor inaudita. Us passaríeu hores contemplant aquestes figures tan naif. L’interior tampoc defrauda. Sever, auster, massís, denota la por i la poca traça d’aquells pagesos que la van bastir al segle XI. Hi ha una ruta familiar clara a fer per aquestes terres, tot resseguint l’art romànic. Només travessar la frontera, teniu Sant Martí del Fenollar, a peu de la carretera nacional, i de la sortida de l’autopista de El Voló. Maravellosos frescos i pintures us esperen. Obert només els caps de setmana, i a la tarda!. Ben a prop del Fenollar, anant camí de Colliure, hi ha, a mà dreta el poble de Saint-Genís des Fontaines. L’antic monestir de Sant Genís de les Fonts presenta un dintell romànic d’infart. Una joia increible. L’escultura romànica, diuen els entesos, més antiga de Catalunya. Allà, davant vostre, fantàstica. Si voleu veure l’esglèsia per dins haureu de tenir sort. Recordeu l’horari francès universal de visita als seus monuments: de 10 a 12 i de 14 a 17. Ja podeu espavilar!. Ara el dintell està disponible, al carrer, tothora. Uns kms. més endevant, trobareu Sant Andreu de Sureda, ja descrita. Aquestes són les tres joies romàniques que vàrem lograr veure. A la zona també teniu la catedral d’Elna, amb el seu claustre magnífic, amb uns capitells que us deixaran bocabadats, i el petit monestir del Camp, al poblet de Passa, prop de El Voló també, amb un claustre del primer gòtic. I encara ens deixem alguna esglèsia i abadia menor, com Brulla, prop d’Elna, o el fris del mestre de Cabestany, un Miquel Àngel del segle XII, que es guarda a l’esglèsia del poble de Cabestany, avui en la pràctica un barri de Perpinyà. Creueu les Alberes per veure el Romànic de la Catalunya Nord. No us en penedireu. Per dinar podeu anar a Perpinyà. Som fans d’una pizzeria anomenada “Le Napoli”, boníssima, que fa també pasta i carn, uns lats de veritable gourmet. Servei exquisit, preus molt ajustats. La trobareu a la Plaça Catalunya, 3, en ple centre de la ciutat. Tel: 04 68 51 25 02. Parquing subterrani públic allà mateix. Per dormir teniu dos Novotel: un a les afores i un al centre mateix de la ciutat. Atenció a l’esmorzar del Novotel Suites: escassíssim!. A Colliure mireu-vos Les Templiers, que és una casa fonda, també amb habitacions. Us avisem: molt originals i peculiars.

Al otro lado de la Sierra de la Albera, apenas recién pasada la raya fronteriza entre España y Francia, pero todavía en tierras bien catalanas, encontraréis una serie de iglesias románicas. Son templos pequeños, sin grandes pretensiones ni vuelo, pero muy muy bonitos, como pequeñas joyas. Hoy os hablaremos de Saint-André. Lo encontraréis en el centro del pueblo de Saint André, a la derecha de la carretera que va desde El Voló hasta Colliute, cerca de Elna. Lo primero que llama la atención al verla es su espléndida portada románica, de una finura inaudita. Os pasaríais horas contemplando estas figuras tan naif. El interior tampoco defrauda. Severo, austero, macizo, denota el miedo y la torpeza de aquellos campesinos que la construyeron en el siglo XI. Hay una ruta familiar clara a hacer por estas tierras, siguiendo el arte románico. Sólo cruzar la frontera, tienen San Martín del Fenollar, a pie de la carretera nacional, y de la salida de la autopista de Le Boulou. Maravillosos frescos y pinturas os esperan. Abierto sólo los fines de semana, y ¡por la tarde!. Muy cerca del Fenollar, yendo camino de Colliure, está, a mano derecha el pueblo de Saint-Genís des Fontaines. El antiguo monasterio de Sant Genís presenta un dintel románico de infarto. Una joya increible. La escultura románica, dicen los entendidos, más antigua de Cataluña. Allí, ante vosotros, fantástica. Si quieres ver la iglesia por dentro debereis tener suerte. Recuerdad el horario francés universal de visita a sus monumentos: de 10 a 12 y de 14 a 17. ¡Ya se pueden espabilar!. Ahora bién, el dintel está disponible, en la calle, en todo momento. Unos kms. más adelante, encontrará Saint-André, ya descrita. Estas son las tres joyas románicas que logramos ver. En la zona también tienen la catedral de Elna, con su claustro magnífico, con unos capiteles que os dejarán boquiabiertos, y el pequeño monasterio del Camp, en la aldea de Pasa, cerca de Le Boulou también, con un claustro del primer gótico. Y aún nos dejamos alguna iglesia y abadía menor, como Brulla, cerca de Elna, o el friso del maestro de Cabestany, un Miguel Ángel del siglo XII, que se guarda en la iglesia del pueblo de Cabestany hoy, en la práctica, un barrio de Perpiñán. Crucen las Alberas para ver el Románico de la Cataluña Norte. No se arrepentirán. Para comer puede ir a Perpiñán. Somos fans de una pizzería llamada “Le Napoli”, buenísima, que hace también pasta y carne, unos platos de verdadero gourmet. Servicio exquisito, precios muy ajustados. La encontraréis en la Plaza Catalunya, 3, en pleno centro de la ciudad. Tel: 04 68 51 25 02. Parquing subterráneo público allí mismo. Para dormir tienen dos Novotel: uno en las afueras y uno en el centro mismo de la ciudad. Atención al desayuno del Novotel Suites: ¡escasísimo!. En Colliure vayan a Les Templiers, que es una casa fonda, con habitaciones. Os avisamos: son muy originales y peculiares.

Ruta pel Rosselló


El Rosselló, una de les comarques de la Catalunya nord, en terres ara de França, és una esplèndida font de sortides familiars per un pont, un cap de setmana ben aprofitat o unes petites vacances. El Rosselló ho te tot.  Mar i muntanya, platges bellíssimes, una costa d’ensomni, turons i serres altíssimes, frescals i maravelloses. Podem començar la visita per Perpinyà, però de fet, comença abans. Comença amb les precioses esglésies romàniques de Sant Martí de Fenollar, amb els seus frescos, Sant Andreu de Sureda, i de Sant Genís les Fonts, d’un romànic primitiu, que trobareu només creuar la ratlla fronterera, a l’altra cantó de la cadena de les Alberes, a tocar del Voló. O potser entrareu per la fantàstica costa vermella, cosa que pot ser una idea excel·lent. Us esperen pobles mariners com Cervera de la Marenda, amb penyasegats gegantins, que s’alternen amb cales i platges, en un marc realment bonic, ple de mar, de sol, i molt mediterrani. La carretera volta muntanya amunt i avall fins a Banyuls, entre vinyes i masos. Seguint la costa arribem també a Port-Vendres, un port molt actiu, i per acabar la maravellosa Cotlliure. Quin plaer recòrrer els carrers vora el mar, visitar el castell o caminar per la platja, amb la seva esglèsia marinera. O pujar al cementiri a rendir tribut al poeta Machado. Podem dinar en els restaurants del petit port, ran de la riera i el castell. Mireu-vos el típic Les Templiers, que és una casa fonda, amb habitacions, si més no, molt originals. Després podeu fer cap a Elna, que us ve de pas, amb la seva catedral romànica, amb un claustre que és una joia del romànic europeu, la maternitat, museus… Perpinyà és allà mateix i mereix detinguda visita, amb la seva catedral, el castell dels reis de Mallorca i el barri antic, amb els seus palaus i llotjes, ara una àrea comercial moguda. Mireu la seva web. A l’oest teniu Castellnou, prop de Thuir, un poble medieval molt bonic. I, més enllà, dues valls precioses, que ja no són Roselló, però que són catalanes. La vall del Vallespir, amb Ceret i els seus museus (www.musee-ceret.com), i Arles i el seu monestir. Més amunt les Gorges de la Fou, un espectacle natural increible, i Prats de Molló. Per aquí podeu entrar i sortir del Roselló per Camprodón. L’altra vall catalana a l’oest de Perpinyà és el Conflent. Maravellosa vall. Amb els monestir de Cuixà, prop de la vila de Prades, mireu la seva web: http://www.prades-tourisme.com, o la del poble de Vernet: http://www.ot-vernet-les-bains.fr situat als peus de la muntanya del Canigó, amb bons hotels, i on comença la ruta d’accés al monestir i la serra del Canigó. O el maravellós i desconegut priorat de Serrabona, amb uns capitells d’infart. Amb la vila medieval de Vilafranca de Conflet, i les seves muralles, aturades en el temps, i la gruta de les Canaletes, per a qui agradin les coves. Poblets rurals i tranquils, com Èvol, Mosset, Marcevol, Eus… catalans, que estan dins els més bonics de tota França. Si pugueu fins dalt de tot, sortireu camí de Puigcerdà, o hi entrareu. També podeu dedicar un dia a gaudir del tren groc, un trenet propietat de la SNCF, que fa la ruta entre La Tor de Querol, a pocs kms. de Puigcerdà, en mig de la Cerdanya, fins a Vilafranca de Conflent. A l’est de Perpinyà trobareu les platges de sorra fina d’Argeles, on van patir tants republicans, i els estanys de Leucata, paisatge original, amb el castell de Salses, bonica visita també, al nord, tancant la terra de llengua catalana. Ja veieu que podeu fer una bona visita, carregada de paisatge i de cultura, molt a prop de Barcelona, a uns 200 kms. només. Per dormir us recomanem els Novotel, hotels familiars. A Perpinyà n’hi ha dos. O bé dormir al Pradotel, a Prada de Conflent, senzillet però acollidor. Si no voleu gastar tant, i aneu amb infants, teniu sempre els econòmics però dignes, B&B Hotels. Us els recomanem. Per dinar o sopar us donarem tres noms, imprescindibles, fantàstics. A Perpinyà “Le Napoli”, una pizzeria boníssima, que fa també pasta i carn, de gourmet. Servei exquisit, preus ajustats. Podeu demanar més?. A la Plaça Catalunya, 3, en ple centre de la ciutat. Tel: 04 68 51 25 02.  A Prades teniu l’hotel Hostalrich al 156, de l’avinguda Général de Gaulle, també al centre, Tel. 04 68 96 05 38. Menú senzill i habitacions molt senzilles, però super barates. Podeu mirar també el restaurant “Le Meridienne”, al 20, de la rue des Marchands. Prop de Cuixà ens va encantar, al poblet de Codalet, L’Hostal de Nogarols, al Chemin Nougarols, s/n. Tel. : 04 68 96 24 57.

El Rosellón, una de las comarcas de la Cataluña norte, en tierras ahora de Francia, es una espléndida fuente de salidas familiares para un puente, un fin de semana bien aprovechado o unas pequeñas vacaciones. El Rosellón lo tiene todo. Mar y montaña, playas bellísimas, una costa de ensueño, colinas y sierras altísimas, frescas y maravillosas. Podemos empezar la visita por Perpiñán, pero de hecho, empieza antes. Comienza con las preciosas iglesias románicas de Sant Martí de Fenollar, con sus frescos, Saint-André, y de Sant Genís les Fonts, de un románico primitivo, que se encuentra sólo cruzar la raya fronteriza, en el otro lado de la cadena de las Alberes, junto a Le Boulú. O quizás entraréis por la fantástica costa roja, lo que puede ser una idea excelente. Os esperan pueblos marineros como Cerbère, con acantilados gigantescos, que se alternan con calas y playas, en un marco realmente bonito, lleno de mar, de sol, y muy mediterráneo. La carretera corre montaña arriba y abajo hasta Banyuls, entre viñas y caseríos. Siguiendo la costa llegamos también a Port-Vendres, un puerto muy activo, y para acabar, a la maravillosa Cotlliure. Qué placer recorrer las calles junto al mar, visitar el castillo o caminar por la playa, con su iglesia marinera. O subir al cementerio a rendir tributo al poeta Machado. Podemos comer en los restaurantes del pequeño puerto, cerca de la riera y el castillo. Observad el típico Les Templiers, que es una casa fonda, con habitaciones, al menos, muy originales. Después pueden visitar Elna, que os viene de paso, con su catedral románica, con un claustro que es una joya del románico europeo, la maternidad, museos … Perpiñán está allí mismo y merece una detenida visita, con su catedral, el castillo de los reyes de Mallorca y el barrio antiguo, con sus palacios y lonjas, ahora un área comercial movida. Vean su web. Al oeste tienen Castellnou, cerca de Thuir, un pueblo medieval muy bonito. Y, más allá, dos valles preciosos, que ya no son Roselló, pero que son catalanes. El valle del Vallespir, con Ceret y sus museos (www.musee-ceret.com), y Arles y su monasterio. Más arriba las Gargantas de la Fou, un espectáculo natural increíble, y Prats de Molló. Por aquí puede entrar y salir del Rosellón por Camprodón. El otro valle catalana al oeste de Perpiñán es el Conflent. Maravillosa valle. Con los monasterios de Cuixà, cerca de la villa de Prades, vea su web: http://www.prades-tourisme.com, o la del pueblo de Vernet: http://www.ot-vernet-les-bains.fr situado a los pies de la montaña del Canigó, con buenos hoteles, y donde comienza la ruta de acceso al monasterio y la sierra del Canigó. O el maravilloso y desconocido priorato de Serrabona, con unos capiteles de infarto. Con la villa medieval de Vilafranca de Conflet, y sus murallas, paradas en el tiempo, y la gruta de las Canaletas, para quienes gusten de las cuevas. Pueblos rurales y tranquilos, como Evol, Mosset, Marcevol, Eus … catalanes, pero que están dentro de los más bellos de toda Francia. Si subís hasta arriba del todo, saldreis del valle camino de Puigcerdà, o entraréis por allí. También pueden dedicar un día a disfrutar del tren amarillo, un tren propiedad de la SNCF, que hace la ruta entre La Tor de Querol, a pocos kms. de Puigcerdà, en medio de la Cerdanya, hasta Vilafranca de Conflent. Al este de Perpignan encontrarán las playas de arena fina de Argeles, donde sufrieron tantos republicanos, y los lagos de Leucata, paisaje original, con el castillo de Salses, bonita visita también, ya muy al norte, cerrando la tierra de lengua catalana . Ya veis que puede hacer una buena visita, cargada de paisaje y de cultura, muy cerca de Barcelona, a unos 200 kms. sólo. Para dormir os recomendamos los Novotel, hoteles familiares. En Perpiñán hay dos. O bien dormir en Pradotel, en Prada de Conflent, sencillito pero acogedor. Si no quieren gastar tanto, y viajan con niños, tienen los siempre económicos pero dignos, B & B Hotels. Los recomendamos. Para comer o cenar os daremos tres nombres, imprescindibles, fantásticos. En Perpiñán “Le Napoli”, una pizzería buenísima, donde hacen también pasta y carne, de gourmet. Servicio exquisito, precios ajustados. ¿Se puede pedir más?. En la Plaza Catalunya, 3, en pleno centro de la ciudad. Tel: 04 68 51 25 02. En Prades tienen el hotel Hostalrich en el 156, de la avenida Général de Gaulle, también en el centro, Tel. 04 68 96 05 38. Menú sencillo y habitaciones muy sencillas, pero super baratas. Pueden mirar también el restaurante “Le Meridienne”, en el 20, de la rue des Marchand. Cerca de Cuixà nos encantó, en la aldea de Codalet, El Hostal de Nogarola, el Chemin Nougarols, s / n. Tel. : 04 68 96 24 57.

Ceret


Ceret és una vila catalana del sud de França. Està propera a la frontera, just uns kms. més enllà. Per arribar-hi heu de prendre l’autopista A-7, per Girona i Figueres, passar La Jonquera, i sortir per la primera sortida en terres administrativament franceses, al Voló (Le Boulu). D’allà us serà fàcil seguir les indicacions que us portaran a Ceret. Aquest poblet és un lloc apacible, calmat, relaxant, fins diriem refrescant. Te un patrimoni notable, tan històric com artístic, i un aura cultural que supera les dimensions i la importància real de la ciutat. Aquí treballaren i visqueren artistes cabdals en l’art del segle XX, i s’hi respira aquest ambient bohemi. Conserva un casc antic petitó, mediterrani, sense grans monuments, amb dues portes de l’antiga muralla. La Porte d’Espagne, i la de France. L’església de Sant Pere, la font dels nou brocs, els caputxins, l’hospital amb la Capelleta, el Pont del Diable… formen un conjunt a veure, en agradable passejada. Si hi aneu pel temps de les cireres us sorpendrà el paisatge florit que us espera. Fa anys que la pagesia de la zona cultiva cirerers. És l’arbre emblemàtic del poble. Però Ceret destaca pel seu museu d’art modern, fruit de la intensa relació dels artistes amb la vila. Allà han deixat la seva obra genis de la mida de Manolo Hugué, Picasso, Braque, Gris… Aquí es creà el moviment cubista. Menció a banda mereix la col·lecció de gravats de la sèrie la Tauromàquia, d’en Picasso. Perquè Ceret és una ciutat taurina, amb un festival de toros molt notable. Podeu veure horaris i informació a la web: www.musee-ceret.com. No hem dormit ni dinat mai a Ceret. Hem preferit fer-ho sempre a la Catalunya del Sud. La raó és que no compartim el gust particular que tenen els hotels francesos pel que fa a la decoració, ni els preus dels seus restaurants. Naturalment és una opinió discutible. Preferim, per exemple, dormir a Roses, al Mediterraneo Park. O bé a Figueres, a Can Duran, que està a mitja hora i on es dina i dorm de fábula. O bé a Perpinyà, en un Novotel. O al Pradotel de Prada de Conflent, un Bed & Breakfast senzillet. Però si cal recomanar un parell d’hotels a la vila ho fem: La Terrasse au Soleil, te un aire descuidadament, anys 60. Està decorat amb tons blancs i de colors, força naif. Els preus son molt elevats. El Mas Trilles, també és de gust molt francés.  Dins Ceret, hi ha l’Hotel Vidal, amb restaurant, molt més modest.  Podeu aprofitar un cap de setmana a la Catalunya nord per visitar les esglèsies romàniques de Sant Genís les fonts, de Sureda, de Cabestany o la catedral d’Elna, amb el seu claustre. També, naturalment Perpinyà. Els pobles medievals de Colliure, arran de mar, de Castellnou, prop de Thuir, o els de Prada i Vilafranca de Conflent, Eus, Mosset o Evol són imprescindibles. El Canigó ofereix excursions a peu i en cotxe, en plena natura.  Cuixà, Sant Martí del Canigó o Serrabona són monestirs romànics de primer ordre. El Vallespir ofereix, a més de Ceret, Arles, les gorges de la Fou o Prats de Molló. Ja veieu que no faltaran motius per arribar-se a Ceret.

Ceret es una villa catalana del sur de Francia. Está muy cercana a la frontera, justo unos kms. más allá. Para llegar deben tomar la autopista A-7, por Girona y Figueres, pasar La Jonquera, y salir por la primera salida en tierras administrativamente francesas, en Le Boulu. De allí hay que seguir las indicaciones que les llevarán a Ceret. Este pueblo es un lugar apacible, calmado, relajante, hasta diríamos refrescante. Tiene un patrimonio notable, tanto histórico como artístico, y un aura cultural que supera las dimensiones y la importancia real de la ciudad. Aquí trabajaron y vivieron artistas capitales en el arte del siglo XX, y las casas y calles de Ceret respiran este ambiente bohemio. Conserva un casco antiguo pequeño, mediterráneo, sin grandes monumentos, con dos puertas de la antigua muralla. La Porte d’Espagne, y la de France. La iglesia de San Pedro, la fuente de los nueve caños, los capuchinos, el hospital con la Capelleta, el Puente del Diablo … forman un conjunto agradable de ver. Si vais por el tiempo de las cerezas os sorprenderá el paisaje florido. Hace años que en la zona se cultivan cerezos. Es el árbol emblemático del pueblo. Pero Ceret destaca por su museo de arte moderno, fruto de la intensa relación de los artistas con la villa. Allí han dejado su obra genios del tamaño de Manolo Hugué, Picasso, Braque, Gris … Aquí se creó el movimiento cubista. Mención aparte merece la colección de grabados de la serie la Tauromaquia, de Picasso. Porque Ceret es una ciudad taurina, con un festival de toros muy notable. Podéis ver horarios e información en la web: www.musee-ceret.com. No hemos dormido ni comido nunca en Ceret. Hemos preferido hacerlo siempre en la Cataluña del Sur. La razón es que no compartimos el gusto que tienen los hoteles franceses con respecto a la decoración, ni los precios de sus restaurantes. Naturalmente es una opinión discutible. Preferimos, por ejemplo, dormir en Roses, en el Mediterraneo Park. O bien en Figueres, en Can Duran, que está a media hora y donde se come y duerme de fábula. O bien en Perpiñán, en un Novotel. O en Pradotel de Prades, un Bed & Breakfast sencillito. Pero nos han recomendado un par de hoteles en la villa y se los citamos. Son la Terrasse au Soleil, con un aire mediterráneo, de tonos blancos y coloreados, muy naif. Precios muy elevados. O el Mas Trilles, también de gusto francés. O, dentro Ceret, el Hotel Vidal, con restaurante, mucho más modesto. Pueden aprovechar un fin de semana en la Cataluña norte para visitar las iglesias románicas de Sant Genís Des Fontaines, Sureda, Cabestany o la catedral de Elna, con su claustro. También, naturalmente Perpiñán. Los pueblos medievales de Colliure, junto al mar, de Castellnou, cerca de Thuir, o los de Prada y Vilafranca de Conflent, Eus, Mosset o Evol son imprescindibles. El Canigó ofrece excursiones a pie y en coche, en plena naturaleza. Cuixà, Sant Martí del Canigó o Serrabona son monasterios románicos de primer orden. El Vallespir ofrece, además de Ceret, Arles, las gargantas de la Fou o Prats de Molló. Ya veis que no os faltarán motivos para llegaros a Ceret.