Villa Romana de la Dehesa


villa_romana_dehesa_soria

Prop de Soria hi ha un museu sobre una antiga vil·la romana que va s’anomena Magna Mater. De totes maneres és més i millor conegut com a jaciment de la Vila Romana “La Dehesa”. Està situat al sud-oest de la capital, a uns 40 kms. de Soria, al poblet de Cuevas de Soria, a prop de Quintana Rodona, encara que no cal arribar a aquest poble per visitar-la. El museu acull sota una coberta moderna les restes de la vila romana i un ampli espai cultural, un d’aquells llocs pensats amb el cap on els nens i joves descobreixen jugant el món romà. Està dotat de tot tipus de materials pedagògics molt bé pensats i dissenyats, audiovisuals, panells, vitrines i tot tipus d’informacions. Es pot passejar sobre les restes del que va ser una luxosa domus rural, datada entre els segles III i IV de la nostra era. Es conserven unes 30 estances pavimentades totes amb mosaics geomètrics, interessants, encara que al no ser figuratius, no són prou resultones. Hi ha viles a Espanya amb mosaics molt millors, amb escenes mitològiques, d’animals o persones, a tot color. Aquests són més senzills, més monòcroms. Encara que n’hi ha alguns amb inscripcions que han permès identificar els seus antics propietaris, en aquest cas la família Irricos. Al Museu Magna Mater veureu recreada d’una manera molt didàctica el que va ser aquesta factoria agrícola en aquells temps. Les instal·lacions són molt modernes, amb un sistema de passarel·les per recórrer les estances de la casa des de dalt, donant la volta a un gran pati central amb un passadís envoltat de columnes. Si aneu per aquesta zona de Soria, o si sou una família aficionada a l’art i la història, i esteu de vacances per aquestes terres, no deixeu de donar-li un cop d’ull. Més informació en els telèfons: 60.017.854 i 651.381 240. O bé escrivint a info@villaromanaladehesa.es. L’empresa que el porta té destacat allà personal molt amable i eficient que us resoldrà qualsevol dubte i estarà encantat d’atendre-us. Realment molt acollidors. Per arribar-hi cal anar des de Soria capital per l’autovia A-15 cap a Almazán i Medinaceli, dues ciutats molt boniques, per cert. En els primers kms. ja apareix indicada la desviació per la SO-100 cap a Berlanga de Duero, una altra vila preciosa. Agafeu aquesta carretera fins a veure, a mà dreta, el desviament cap al poble de Izana, bé indicat, així com també la pròpia Vila Romana. En 5 kms. estareu allà, desviament a l’esquerra, amb bon aparcament a l’entrada. Aprofiteu per fer una volta per aquestes terres dures i fascinants. A la capital us espera Sant Joan de Duero, Sant Polo i Sant Saturio, ermites romàniques de pro. Sant Joan de Duero és pura poesia feta pedra. I una altra vegada el Duero, etern, amb la muralla de Soria que cantà Gerardo Diego o Antonio Machado. Soria és un destí sempre somiat. Visiteu Sant Joan de Ravanera, Santo Domingo, Sant Pere, la catedral. Passegeu pels carrers medievals, per la plaça Major. Per allotjar-vos us proposem l’Hotel Apolonia, en ple centre. I també és un bon lloc per menjar bones tapes. Personal atent i servicial, hotel modern i net. Bé també l’hotel Alfonso VIII, un hotel gran, un clàssic. Ens va agradar quan ens vam allotjar també a l’Hotel Leonor Centre, en plena plaça de l’Olivera. Una cosa una mica envellida però bona relació qualitat i preu. Baixeu a Berlanga de Duero, i més enllà, vegeu Sant Baudelio de Casillas una joia incomparable de l’art mossàrab. Després de Sant Baudelio visiteu Berlanga de Duero, amb la seva Col·legiata i el seu castell. A Berlanga podeu menjar i dormir a l’incomparable hotel rural Villa de Berlanga, fantàstic, un dels millors d’Espanya. També molt bé La posada dels Lleons, o al Palau de Brias, o el Fra Tomàs, on hi ha el restaurant Casa Vallecas, car, però d’una qualitat i servei extrems. I Berlanga no està a més de 20 kms. de la Vila Romana La Dehesa, seguint des de Quintana Rodona per la SO-100. Us aconsellem també alguns pobles medievals encantadors, com Catalañazor. Allà podeu allotjar-vos o dinar al Mirador de Almanzor, o bé a la Casa Rural de Calatañazor, o a la Casa del Cura de Calatañazor. No deixeu de veure el Burgo d’Osma, una vila medieval amb catedral i torre barroca. O el superb castell califal de Gormaz, el més gran d’Europa. O els paisatges austers del riu Duero. I, per descomptat, convé un repàs a les belleses naturals, com els Picos de Urbión i la Llacuna Negra. O l’espectacular canó del Rio Lobos, o La Fuentona. Ja ho sabeu … Soria us espera !.

La Diputación Provincial de Soria y la Junta de Castilla y León crearon no hace mucho tiempo un museo sobre una antigua villa romana que recibió el nombre de Magna Mater. De todas maneras és más y mejor conocido como yacimiento de la Villa Romana “La Dehesa”. Está situado al sudoeste de la capital, a unos 40 kms. de Soria, en el pueblecito de Cuevas de Soria, cerca de Quintana Redonda, aunque no hay que llegar a este pueblo para visitarla. El museo acoge bajo una cubierta moderna los restos de la villa romana y un ámplio espacio cultural, un buén lugar para que los niños y jóvenes descubran el mundo romano. Está dotado de todo tipo de materiales pedagógicos muy bién pensados y diseñados, audiovisuales, paneles, vitrinas y todo tipo de informaciones. Se puede pasear sobre los restos de lo que fué una lujosa domus rural, datada entre los siglos III y IV de nuestra era. Se conservan unas 30 estancias pavimentadas todas con mosaicos geométricos, interesantes, aunque al no ser figurativos, no son lo bastante resultones. Hay villas en España con mosaicos mucho mejores, con escenas mitológicas, de animales o personas, a todo color. Estos son más senzillos, más monócromos.  Aunque hay algunos con inscripciones que han permitido identificar a sus antiguos propietarios, en este caso la familia Irricos. En el Museo Magna Mater vereis recreada de una manera muy didáctica lo que fué esta factoria agrícola en aquellos tiempos. Las instalaciones son muy modernas, con un sistema de pasarelas para recorrer las estancias de la casa desde lo alto, dando la vuelta a un gran patio central con un pasillo rodeado de columnas. Si vais por esta zona de Soria, o si sois una família aficionada al arte y la historia, y estais de vacaciones por estas tierras, no dejeis de darle un vistazo. Más información en los teéfonos: 60 017 854 y 651 381 240. O bién escribiendo a info@villaromanaladehesa.es. La empresa que lo lleva tiene destacado allí personal muy amable y eficiente que os resolverá cualquier duda y estará encantado de atenderos. Realmente muy acogedores. Para llegar hay que ir des de Soria capital por la autovia A-15 hacia Almazán y Medinaceli, dos ciudades muy bonitas, por cierto. En los primeros kms. ya aparece indicada la desviación por la SO-100 hacia Berlanga de Duero, otra villa preciosa. Coged esta carretera hasta ver, a mano derecha, el desvio hacia el pueblo de Izana, bién indicado, así como también la propia Villa Romana. En 5 kms. estareis allí, desvio a la izquierda, con buén aparcamiento a la entrada. Aprovechad para dar una vuelta por estas tierras duras y fascinantes. En la capital os espera San Juan de Duero, San Polo y San Saturio, ermitas románicas de pro. San Juan de Duero es pura poesia hecha piedra. Y otra vez el Duero, eterno, con la muralla de Soria que cantà Gerardo Diego o Antonio Machado. Soria es un destino siempre soñado. Visitad San Juan de Ravanera, Santo Domingo, San Pedro, la catedral. Pasead por las calles medievales, per la plaza Mayor. Alojaros en el Hotel Apolonia, en pleno centro. Y también buén lugar para comer buenas tapas. Personal atento y servicial, hotel moderno y limpio. Bueno también el hotel Alfonso VIII, un hotel grande, un clásico. Nos gustó cuando nos alojamos también en el Hotel Leonor Centro, en plena plaza del Olivo. Algo envejecido pero buena relación calidad y precio. Bajad a Berlanga de Duero, y más alla, ved San Baudelio de Casillas una joya incomparable del arte mozárabe. Tras San Baudelio visitad Berlanga de Duero, con su Colegiata y su castillo. En Berlanga podeis comer y dormir en el incomparable hotel rural Villa de Berlanga, fantástico, uno de los mejores de España. También muy bién en La posada de los leones, o en el Palacio de Brias, o en el Fray Tomás, donde está el restaurante Casa Vallecas, caro, pero de una calidad y servicio extremos. Y Berlanga no está a más de 20 kms. de la Villa Romana La Dehesa, siguiendo desde Quintana Redonda la SO-100. Os aconsejamos también algunos pueblos medievales encantadores, como Catalañazor.  Allí podeis alojaros o comer en el Mirador de Almanzor, o bién en la Casa Rural de Calatañazor, o en la Casa del Cura de Calatañazor. No dejeis de ver el Burgo de Osma, una villa medieval con catedral y torre barroca. O el soberbio castillo califal de Gormaz, el más grande de Europa. O los paisajes austeros del rio Duero. Y, por supuesto, conviene un repaso a las bellezas naturales, como los Picos de Urbión y la Laguna Negra. O el espectacular cañon del Rio Lobos, o La Fuentona. Ya lo sabeis… ¡Soria os espera!.

Anuncis

Baeza i Úbeda, el renaixement


baeza

Un dia, quan us vagi bé, heu de pensar de muntar un pont llarg, unes vacances de Setmana Santa, o fins unes vacances d’estiu a Baeza, i la seva zona. Perquè Baeza és una bellíssima ciutat monumental. És, de fet, una de les ciutats més boniques d’Espany i, si m’apureu, d’Europa. I no només és això. Per si fos poc, te una altra vila a tocar, a només 7 kms. que és la seva bessona, una altra maravella andalusa. Úbeda, que es troba només a 7 km. Totes dues ciutats són patrimoni de la humanitat, i s’ho mereixen. Són com els dos sols d’un sistema planetari. Brillen juntes en el firmament de l’art d’Andalusia. Baeza és monumental, renaixentista, educada, espectacular. La llista dels seus monuments és inesgotable. No hi caben tots. No hi ha un pam que no tingui un palau, una esglèsia, una plaça que mereixin una visita. Teniu la catedral, la plaça amb la font renaixentista de Santa Maria, una petita obra d’art. La monumental plaça de la carniceria, amb la font dels lleons al mig, amb la porta de Carles V. Teniu el palau del Jabalquinto, antiga universitat on ensenyà Machado. Teniu la universitat, amb la seva capella, l’edifici de les escribanies, l’ajuntament… bé, ja ho veieu, inesgotable. Us recomanem que passejeu serenament per Baeza, lentament. Degustant-ne la seva admirable bellessa. I, quan acabeu, ja ho sabeu, no oblideu de fer una visita a la seva germana bessona, Úbeda. Aquesta altra vila és una joia d’art feta pedra. Un ciutat amb molt de senyoriu. També cal recòrrer-la amb calma, sense preses, degustant cada carrer, cada palau, cada detall artístic. Perquè Úbeda està farcida de palaus. d’esglèsies, com ho està Baeza. Hi ha la renaixentista del Salvador, la de Santa Maria de l’Alcazar i moltes més. Però també cal gaudir dels seus carrers àrabs, amb patis amagats, places i placetes, cases símples, encalades. Perquè Úbeda i Baeza son la Andalusia més monumental, la de les grans construccions en pedra, la que fou més rica durant els segles XVII i XVIII, i això es nota. Aneu a Úbeda i Baeza per València i Alcaraz, per la nacional que travessa la millor Mancha. O bé, més ràpida, per la nova autovia que pasa per San Clemente i Argamasilla. Son 700 kms. Visiteu aquestes dues viles excepcionals i després ja ens direu quina us ha agradat més. Si us queden dies, si destineu al lloc unes vacances, podeu fer un volt per Jaén, la capital, o per Sierra Mágina, un espai natural increible i desconegut, o bé per la Serra de Cazorla, un parc natural magnífic, que no està molt lluny, gens lluny de fet. Nosaltres hem dormit a l’hotel Campos de Baeza, un quatre estrelles, amb categoria de tres, als afores, però molt econòmic. El personal és amable, es desviu, i encabeixen la família. A l’estiu es veu que és molt sorollós. A l’hivern gens. Però sens dubte hi ha establiments millors, com ara el Baeza Monumental, o el palauet Puerta de la Luna. A Úbeda també hi ha bons hotels amb encant, i d’altres amb un disseny innovador, o fins i tot un parador de turisme. Per menjar trobareu tota mena de locals. Però ara us en recomanarem un de singular. Es tracta d’un bar de tapes, petitó, amagat en un carreró de Baeza: el Arcediano. El porta un singular personatge, mestre de la comunicació, aixerit i polivalent, en Ramon. A la cuina la Trini, i mitja família, asseguren la ràpida sortida i servei de les delicioses tapes i montaditos que podreu disfrutar per un preu irrisori, ridícul. Encara que el local sigui petit, encara que estigui ple fins la bandera, en Ramon, que mai perd el somriure, us atendrà amb diligència. Potser haureu d’estar drets, potser haureu de buidar-vos vosaltres mateixos la taula. Però el vi que probareu, les canyes ben servides, el menjar típic, de tapes, boníssim, faran que valgui la pena.Hi arribareu passant sota l’arc de la torre del rellotge, al passeig de Baeza. Difícil de trobar. Entreu al carreró anomenat de la Barbacana. Allà està el Arcediano. A més d’aquest local a Baeza, i a la fabulosa Úbeda, segur que trobareu tot allò que us faci falta per omplir la panxa. Però nosaltres només vam anar al bar d’en Ramon, per sentir-lo tocar la bocina quan algú li dona propina, o veure’l desempallegar-se amb gràcia darrera la seva barra. Molt recomanable!.

Baeza es una bellísima ciudad monumental. Es la gemela de la otra maravilla andaluza, Úbeda, que se encuentra sólo a 7 km. Ambas ciudades son patrimonio de la humanidad, y se lo merecen. Son como los dos soles de un sistema planetario. Brillan juntas en el firmamento del arte de Andalucía. Baeza es monumental, renacentista, educada, espectacular. La lista de sus monumentos es inagotable. No caben todos. No hay un palmo que no tenga un palacio, una iglesia, una plaza que merezcan una visita. Tiene la catedral, la plaza con la fuente renacentista de Santa Maria, la de los leones, el palacio de Jabalquinto, (en la foto), la universidad, las escribananias, el ayuntamiento … bien, ya lo veis, inagotables. Pasear serenamente por Baeza és una delícia. Hay que contemplar su belleza lentamente. Y no olvidar hacer una visita a su gemela, Úbeda. Después ya nos diréis cual os ha gustado más. Si les quedan días pueden dar un paseo por Jaén, la capital, o por Sierra Mágina, un espacio natural increíble y desconocido, o bien por Cazorla, un parque natural magnífico, que no está muy lejos. Nosotros dormimos en el hotel Campos de Baeza, un cuatro estrellas, con categoria de tres, pero muy economico. El personal és amable, se desvive, y cabe toda la família. Se ve que en verano hay mucho ruido. En onvierno no. Sin duda hay establecimientos mejores, como el Baeza Monumental, o el Puerta de la Luna. En Úbeda también encontrareis hoteles con encanto, o con un disseño innovador, o un parador de turismo. Para comer hay tota clase de locales. Pero os queremos recomendar de corazón uno de bién singular. Se trata de un bar de tapas, pequeño, escondido en una calleja de Baeza: el Arcediano. Lo regenta un singular personaje, maestro de la comunicación, vivo, espavilado y polivalente, que atiende al nombre de Ramon. En la cocina está Trini, y media família. Aseguran un servicio rápido de deliciosas tapas y montaditos, que disfrutareis por un precio irrisorio, ridículo. Aún con el local lleno, Ramon, que nunca pierde la sonrisa, os atenderá con suma diligéncia. Quizás estareis de pie, quizás debereis recoger vosotros la mesa, pero el vino que os pondrá, la caña bién tirada, y la comida, única, siempre de tapas, buenísima, haran que ir allí os valga la pena. Habrá otros buenos bares y restaurantes en la maravillosa Baeza, y en la fabulosa Úbeda, pero nosotros fuimos a ese, al bar de Ramon. Magnífico.

Salduero


Salduero és la Serrania de Sória. Despoblada com tota Soria, però autèntica. Quatre cases. Salduero són boscos, natura, arbres centenaris, camins calmats, gespa, aire pur. Salduero és art, cases de pedra, el pont damunt el riu, una església ferrenya amb quatre altars barrocs. Salduero és, sobretot, el Duero. Una corrent d’aigua potent, poderosa, tot i que recién nascuda. Aigües netes, cantarines, saltarines que a l’estiu es remansen per convidar al bany a la canalla que hi passa les vacances. Perquè a Salduero, a l’hivern, quan tot està nevat i gelat, quan les xemeneies exhalen el fum de la llenya, el poble és mort, sense nens, sense vides més enllà de quatre iaies que resisteixen l’embat del temps. Per això us recomenem molt una estada a Salduero. Per viure l’autenticitat del món rural en estat pur. Per passejar tranquil·lament vora el Duero fins Molinos, pel camí de l’ermita del Santo Cristo. Heu de saber que Molinos de Duero està a tocar, a dos kms. ben escassos. A pujar fins els pics d’Urbión, a baixar fins el pantà de la Cuerda del Pozo, per nedar i navegar. A pujar a Vinuesa, a la Laguna Negra, com feu Antonio Machado. A xipollejar dins el pare Duero. A veure Castroviejo, émul de la ciutat encantada. La natura us espera, intacta, com esperen els camins el vostre pas. Salduero és un lloc on estirar l’ànima, on pedalejar la lenta caiguda de les tardes sense objectiu més enllà del “dolce far niente”. I els infants, asilvestrats, correran riu amunt i riu avall, aniran en bici, gaudiran de cavalls, gallines, vaques i ovelles, de l’herba fresca al matí, i de la jaqueta a la tarda, encara que tot just siguin mitjans d’agost. Si voleu dormir al poble, en un hotel, teniu l’Hostal “Las Nieves”. Un hotelet rural, senzillet, on hem passat alguna nit. Te encant, tot i que ja li convindria un “aggiornamento” general, sobretot de matalassos. Era maravellós quan el van inaugurar. Però el preu és asequible, i fan el possible per encabir la família. El restaurant no està malament, tot i l’esmorzar, escàs, dur, poc variat. El menú és castellà, sobri, frugal potser massa. També teniu moltes cases rurals, algunes precioses, sobretot a la veïna Molinos. I, encara, alguns bons hotels a Abejar, a només 10 kms. Aneu cap a la Soria eterna, la natura us espera.

Salduero es la Serranía de Soria. Despoblada como toda Soria, pero auténtica. Cuatro casas. Salduero son bosques, naturaleza, árboles centenarios, caminos calmados, césped, aire puro. Salduero es arte, casas de piedra, el puente sobre el río, una iglesia adusta con cuatro altares barrocos. Salduero es, sobre todo, el Duero. Una corriente de agua potente, poderosa, aunque recién nacida. Aguas limpias, cantarinas, saltarinas que en verano se remansan para invitar al baño a los niños que pasan allí las vacaciones. Porque en Salduero, en invierno, cuando todo está nevado y helado, cuando las chimeneas exhalan el humo de la leña, el pueblo está muerto, sin niños, sin vidas más allá de cuatro abuelas que resisten el embate del tiempo. Por eso os recomendamos mucho una estancia en Salduero. Para vivir la autenticidad del mundo rural en estado puro. Para pasear tranquilamente junto al Duero hasta Molinos, por el camino de la ermita del Santo Cristo. Debéis saber que Molinos de Duero está muy cerca, a dos kms. bien escasos. A subir hasta los picos de Urbión, a bajar hasta el pantano de la Cuerda del Pozo, para nadar y navegar. A subir a Vinuesa, la Laguna Negra, como hizo Antonio Machado. A chapotear en el padre Duero. A ver Castroviejo, émulo de la ciudad encantada. La naturaleza os espera, intacta, como esperan los caminos vuestro paso. Salduero es un lugar donde tirar el alma, donde pedalear la lenta caída de las tardes sin objetivo más allá del “dolce far niente”. Y los niños, asilvestrados, correrán río arriba y río abajo, irán en bici, disfrutarán de caballos, gallinas, vacas y ovejas, de la hierba fresca por la mañana, y de la chaqueta por la tarde, aunque apenas sean mediados de agosto. Si quieres dormir en el pueblo, en un hotel, tienen el Hostal “Las Nieves”. Un hotelito rural, sencillito, donde hemos pasado alguna noche. Tiene encanto, aunque ya le convendría un “aggiornamento” general, sobre todo de colchones. Era maravilloso cuando lo inauguraron. Pero el precio es asequible, y hacen lo posible por acomodar la familia. El restaurante no está mal, aunque el desayuno és escaso, duro, poco variado. El menú es castellano, sobrio, frugal, quizás demasiado. También tienen muchas casas rurales, algunas muy bonitas, sobre todo en la vecina Molinos. Y, aún, algunos buenos hoteles en Abejar, a sólo 10 kms.

Ruta pel Rosselló


El Rosselló, una de les comarques de la Catalunya nord, en terres ara de França, és una esplèndida font de sortides familiars per un pont, un cap de setmana ben aprofitat o unes petites vacances. El Rosselló ho te tot.  Mar i muntanya, platges bellíssimes, una costa d’ensomni, turons i serres altíssimes, frescals i maravelloses. Podem començar la visita per Perpinyà, però de fet, comença abans. Comença amb les precioses esglésies romàniques de Sant Martí de Fenollar, amb els seus frescos, Sant Andreu de Sureda, i de Sant Genís les Fonts, d’un romànic primitiu, que trobareu només creuar la ratlla fronterera, a l’altra cantó de la cadena de les Alberes, a tocar del Voló. O potser entrareu per la fantàstica costa vermella, cosa que pot ser una idea excel·lent. Us esperen pobles mariners com Cervera de la Marenda, amb penyasegats gegantins, que s’alternen amb cales i platges, en un marc realment bonic, ple de mar, de sol, i molt mediterrani. La carretera volta muntanya amunt i avall fins a Banyuls, entre vinyes i masos. Seguint la costa arribem també a Port-Vendres, un port molt actiu, i per acabar la maravellosa Cotlliure. Quin plaer recòrrer els carrers vora el mar, visitar el castell o caminar per la platja, amb la seva esglèsia marinera. O pujar al cementiri a rendir tribut al poeta Machado. Podem dinar en els restaurants del petit port, ran de la riera i el castell. Mireu-vos el típic Les Templiers, que és una casa fonda, amb habitacions, si més no, molt originals. Després podeu fer cap a Elna, que us ve de pas, amb la seva catedral romànica, amb un claustre que és una joia del romànic europeu, la maternitat, museus… Perpinyà és allà mateix i mereix detinguda visita, amb la seva catedral, el castell dels reis de Mallorca i el barri antic, amb els seus palaus i llotjes, ara una àrea comercial moguda. Mireu la seva web. A l’oest teniu Castellnou, prop de Thuir, un poble medieval molt bonic. I, més enllà, dues valls precioses, que ja no són Roselló, però que són catalanes. La vall del Vallespir, amb Ceret i els seus museus (www.musee-ceret.com), i Arles i el seu monestir. Més amunt les Gorges de la Fou, un espectacle natural increible, i Prats de Molló. Per aquí podeu entrar i sortir del Roselló per Camprodón. L’altra vall catalana a l’oest de Perpinyà és el Conflent. Maravellosa vall. Amb els monestir de Cuixà, prop de la vila de Prades, mireu la seva web: http://www.prades-tourisme.com, o la del poble de Vernet: http://www.ot-vernet-les-bains.fr situat als peus de la muntanya del Canigó, amb bons hotels, i on comença la ruta d’accés al monestir i la serra del Canigó. O el maravellós i desconegut priorat de Serrabona, amb uns capitells d’infart. Amb la vila medieval de Vilafranca de Conflet, i les seves muralles, aturades en el temps, i la gruta de les Canaletes, per a qui agradin les coves. Poblets rurals i tranquils, com Èvol, Mosset, Marcevol, Eus… catalans, que estan dins els més bonics de tota França. Si pugueu fins dalt de tot, sortireu camí de Puigcerdà, o hi entrareu. També podeu dedicar un dia a gaudir del tren groc, un trenet propietat de la SNCF, que fa la ruta entre La Tor de Querol, a pocs kms. de Puigcerdà, en mig de la Cerdanya, fins a Vilafranca de Conflent. A l’est de Perpinyà trobareu les platges de sorra fina d’Argeles, on van patir tants republicans, i els estanys de Leucata, paisatge original, amb el castell de Salses, bonica visita també, al nord, tancant la terra de llengua catalana. Ja veieu que podeu fer una bona visita, carregada de paisatge i de cultura, molt a prop de Barcelona, a uns 200 kms. només. Per dormir us recomanem els Novotel, hotels familiars. A Perpinyà n’hi ha dos. O bé dormir al Pradotel, a Prada de Conflent, senzillet però acollidor. Si no voleu gastar tant, i aneu amb infants, teniu sempre els econòmics però dignes, B&B Hotels. Us els recomanem. Per dinar o sopar us donarem tres noms, imprescindibles, fantàstics. A Perpinyà “Le Napoli”, una pizzeria boníssima, que fa també pasta i carn, de gourmet. Servei exquisit, preus ajustats. Podeu demanar més?. A la Plaça Catalunya, 3, en ple centre de la ciutat. Tel: 04 68 51 25 02.  A Prades teniu l’hotel Hostalrich al 156, de l’avinguda Général de Gaulle, també al centre, Tel. 04 68 96 05 38. Menú senzill i habitacions molt senzilles, però super barates. Podeu mirar també el restaurant “Le Meridienne”, al 20, de la rue des Marchands. Prop de Cuixà ens va encantar, al poblet de Codalet, L’Hostal de Nogarols, al Chemin Nougarols, s/n. Tel. : 04 68 96 24 57.

El Rosellón, una de las comarcas de la Cataluña norte, en tierras ahora de Francia, es una espléndida fuente de salidas familiares para un puente, un fin de semana bien aprovechado o unas pequeñas vacaciones. El Rosellón lo tiene todo. Mar y montaña, playas bellísimas, una costa de ensueño, colinas y sierras altísimas, frescas y maravillosas. Podemos empezar la visita por Perpiñán, pero de hecho, empieza antes. Comienza con las preciosas iglesias románicas de Sant Martí de Fenollar, con sus frescos, Saint-André, y de Sant Genís les Fonts, de un románico primitivo, que se encuentra sólo cruzar la raya fronteriza, en el otro lado de la cadena de las Alberes, junto a Le Boulú. O quizás entraréis por la fantástica costa roja, lo que puede ser una idea excelente. Os esperan pueblos marineros como Cerbère, con acantilados gigantescos, que se alternan con calas y playas, en un marco realmente bonito, lleno de mar, de sol, y muy mediterráneo. La carretera corre montaña arriba y abajo hasta Banyuls, entre viñas y caseríos. Siguiendo la costa llegamos también a Port-Vendres, un puerto muy activo, y para acabar, a la maravillosa Cotlliure. Qué placer recorrer las calles junto al mar, visitar el castillo o caminar por la playa, con su iglesia marinera. O subir al cementerio a rendir tributo al poeta Machado. Podemos comer en los restaurantes del pequeño puerto, cerca de la riera y el castillo. Observad el típico Les Templiers, que es una casa fonda, con habitaciones, al menos, muy originales. Después pueden visitar Elna, que os viene de paso, con su catedral románica, con un claustro que es una joya del románico europeo, la maternidad, museos … Perpiñán está allí mismo y merece una detenida visita, con su catedral, el castillo de los reyes de Mallorca y el barrio antiguo, con sus palacios y lonjas, ahora un área comercial movida. Vean su web. Al oeste tienen Castellnou, cerca de Thuir, un pueblo medieval muy bonito. Y, más allá, dos valles preciosos, que ya no son Roselló, pero que son catalanes. El valle del Vallespir, con Ceret y sus museos (www.musee-ceret.com), y Arles y su monasterio. Más arriba las Gargantas de la Fou, un espectáculo natural increíble, y Prats de Molló. Por aquí puede entrar y salir del Rosellón por Camprodón. El otro valle catalana al oeste de Perpiñán es el Conflent. Maravillosa valle. Con los monasterios de Cuixà, cerca de la villa de Prades, vea su web: http://www.prades-tourisme.com, o la del pueblo de Vernet: http://www.ot-vernet-les-bains.fr situado a los pies de la montaña del Canigó, con buenos hoteles, y donde comienza la ruta de acceso al monasterio y la sierra del Canigó. O el maravilloso y desconocido priorato de Serrabona, con unos capiteles de infarto. Con la villa medieval de Vilafranca de Conflet, y sus murallas, paradas en el tiempo, y la gruta de las Canaletas, para quienes gusten de las cuevas. Pueblos rurales y tranquilos, como Evol, Mosset, Marcevol, Eus … catalanes, pero que están dentro de los más bellos de toda Francia. Si subís hasta arriba del todo, saldreis del valle camino de Puigcerdà, o entraréis por allí. También pueden dedicar un día a disfrutar del tren amarillo, un tren propiedad de la SNCF, que hace la ruta entre La Tor de Querol, a pocos kms. de Puigcerdà, en medio de la Cerdanya, hasta Vilafranca de Conflent. Al este de Perpignan encontrarán las playas de arena fina de Argeles, donde sufrieron tantos republicanos, y los lagos de Leucata, paisaje original, con el castillo de Salses, bonita visita también, ya muy al norte, cerrando la tierra de lengua catalana . Ya veis que puede hacer una buena visita, cargada de paisaje y de cultura, muy cerca de Barcelona, a unos 200 kms. sólo. Para dormir os recomendamos los Novotel, hoteles familiares. En Perpiñán hay dos. O bien dormir en Pradotel, en Prada de Conflent, sencillito pero acogedor. Si no quieren gastar tanto, y viajan con niños, tienen los siempre económicos pero dignos, B & B Hotels. Los recomendamos. Para comer o cenar os daremos tres nombres, imprescindibles, fantásticos. En Perpiñán “Le Napoli”, una pizzería buenísima, donde hacen también pasta y carne, de gourmet. Servicio exquisito, precios ajustados. ¿Se puede pedir más?. En la Plaza Catalunya, 3, en pleno centro de la ciudad. Tel: 04 68 51 25 02. En Prades tienen el hotel Hostalrich en el 156, de la avenida Général de Gaulle, también en el centro, Tel. 04 68 96 05 38. Menú sencillo y habitaciones muy sencillas, pero super baratas. Pueden mirar también el restaurante “Le Meridienne”, en el 20, de la rue des Marchand. Cerca de Cuixà nos encantó, en la aldea de Codalet, El Hostal de Nogarola, el Chemin Nougarols, s / n. Tel. : 04 68 96 24 57.

San Juan de Duero


San Juan de Duero és el monestir més visitat de Castella i Lleó. I no ens estranya gens ni mica. San Juan de Duero és pura poesia. Malgrat la quasi total destrucció estem totalment i rendidament enamorats d’aquesta petita i magnífica obra d’art. El claustre, a la foto, és únic al món. Irrepetit, original, fantàstic, maravellós. Les paraules queden ben curtes quan es tracta de descriure el que no és pot descriure. Un claustre romànic que trenca esquemes. Cada costat diferent. I què direm de l’esglèsia. Sota dos templets vuit capitells que són del romànic més pur, del millor romànic del món. Escenes en pedra que heu de veure. I per acabar, l’entorn. El paisatge. Aquest paisatge de les ribes del Duero, on es troba el cenobi. Un espai natural que és un escenari totèmic. Els turons ferèstecs, la muralla de Soria que cantà Gerardo Diego, que pintà Antonio Machado. El que us dèiem… poesia pura. San Juan de Duero es troba a l’entrada de Soria venint des de Saragossa. No agafeu el cinturó de ronda de la ciutat. Ben al contrari baixeu per l’antiga carretera general, N-122, que ara és l’accés est de la vila. Arribareu a Soria pel Duero, per Sant Polo, Sant Saturio i Sant Joan de Duero. No trobo una manera millor d’arribar a aquesta ciutat. Evidentment ara us proposarem passar un pont a Soria. Heu acertat. Soria és un destí somniat. Un dels nostres preferits. Sempre tornem a Soria. Recòrrer la ciutat. Visitar les esglèsies romàniques de San Juan de Ravanera, de Santo Domingo, el claustre de Sant Pere, la catedral. Passejar pels carrers medievals, veure’n els palaus. Dinar a la plaça Major, a Casa Augusto. Un plaer pel paladar. La carta és curta, sí, d’acord. Però quins plats!. I el local, una cucada. Què bé vàrem menjar-hi. Quina amabilitat. O bé al Mesón Castellano, a tocar. Potser menys refinat però de cuina contundent. De cuina de la terra, sense artificis. Els hotels de Soria són antics, poc preparats pel turisme, com ara tota la ciutat. Nosaltres hem dormit a l’hotel Alfons VIII, un hotel gran i clàssic, dels de viatjants d’abans. També és molt bonic el Parador, allà dalt del seu turó, dominant la vila i el Duero. O l’hotel Leonor, en el turó veí. Pugeu fins a Soria. Aneu de San Juan de Duero a San Polo i San Saturio vorejant el Duero. Porteu el poemari de Machado, o de Gerardo Diego. Llegiu-lo en veu alta, proclamant al vent, als pollancres de la riba del riu que ja mai podreu abandonar Soria.

San Juan de Duero és el monasterio romànico más visitado de Castilla y León. Y no nos extraña lo más mínimo. San Juan de Duero es pura poesía. A pesar de la casi total destrucción estamos totalmente y rendidamente enamorados de esta pequeña y magnífica obra de arte. El claustro, en la foto, es único en el mundo. Irrepetible, original, fantástico, maravilloso. Las palabras quedan cortas cuando se trata de describir lo que no se puede describir. Un claustro románico que rompe esquemas. Cada lado diferente. Y qué diremos de la iglesia. Bajo dos templetes ocho capiteles que son del románico más puro, del mejor románico del mundo. Escenas en piedra que han de ver por Vds. mismos. Y para terminar, el entorno. El paisaje. Este paisaje de las orillas del Duero, donde se encuentra el cenobio. Un espacio natural que es un escenario totémico. Los cerros agrestes, la muralla de Soria que cantó Gerardo Diego, que pintó con su verbo Antonio Machado. Lo que le decíamos … poesía pura. San Juan de Duero se encuentra en la entrada de Soria viniendo desde Zaragoza. No tome el cinturón de ronda de la ciudad. Al contrario baje por la antigua carretera general N-122, que ahora es el acceso este de la villa. Llegará en Soria por el Duero, por San Polo, San Saturio y San Juan de Duero. No encuentro una manera mejor de llegar a esta ciudad. Evidentemente ahora les propondremos pasar un puente en Soria. Han acertado. Soria es un destino soñado. Uno de nuestros favoritos. Siempre volvemos a Soria. Recorrer la ciudad. Visitar las iglesias románicas de San Juan de Ravanera, de Santo Domingo, el claustro de San Pedro, la catedral. Pasear por las calles medievales, ver los palacios. Almuerzo en la Plaza Mayor, en Casa Augusto. Un placer para el paladar. La carta es corta, sí, de acuerdo. ¡Pero qué platos!. Y el local, una cucada. ¡Qué bien comimos allí!. Qué amabilidad. O bien en el Mesón Castellano, a tocar. Quizás menos refinado pero de cocina contundente. De cocina de la tierra, sin artificios. Los hoteles de Soria son antiguos, poco preparados para el turismo, como toda la ciudad. Nosotros hemos dormido en el hotel Alfonso VIII un hotel grande y clásico, de los de los viajantes de comercio de antes. También es muy bonito el Parador, en lo alto de su colina, dominando la villa y el Duero. O del hotel Leonor, en el cerro vecino. Subir hasta Soria és uan gozada. Ir hasta San Juan de Duero, y luego por San Polo hasta San Saturio bordeando el Duero, de un romantiscismo evocador. Lleven el poemario de Machado, o de Gerardo Diego. Si los leen en voz alta, proclamandolos al viento, mientras se deleitan con los chopos de la orilla del río, ya nunca podrán abandonar Soria.