Gormaz: castell i ermita de Sant Miquel

A Gormaz, que és un poblet petit, petit de Soria, un poblet perdut en mig dels camps, aixoplugat sota el turó que corona la poderosa fortalessa califal de Gormaz, hi ha una ermita. El riu Duero, l’etern Duero, passa, jovencell, acaronant la terra de la vall que es divisa des d’aquesta petita església romànica. El castell que s’alça, imponent, sobre l’ermita de San Miguel de Gormaz, dominant les bellíssimes terres de Castella, de Soria, és un exemple magnífic de castell àrab, un dels pocs que resten en estat pur a la península. I just abans d’arribar-hi. Just quan enfileu les darreres rampes de la carretera que, des del poblet, us portarà a l’aparcament del castell, trobareu aquesta ermita: Sant Miquel de Gormaz. Dedicada al sant protector, a l’arcàngel que vigila les contrades que corprenent, les muntanyes que fan por, com aquesta. I dins, on fins fa molt pocs anys les ovelles eren les reines, fa ben poc que s’hi han descobert unes pintures romàniques fantàstiques, prou ben conservades, que ocupen les parets laterals i l’absis. Una escenografia complerta, única. Pujar-hi, a peu o en cotxe, és reviure el passat medieval en primera persona. Ser espectador de l’art en estat pur. S’hi arriba fàcilment des de El Burgo de Osma, una vila eclesiàstica, amb una catedral fabulosa, o desde Berlanga de Duero, una vila medieval que treu la respiració, amb la seva col·legiata gòtica, el seu impresionant castell, els carrers porticats. Per cert, prop de Berlanga, l’ermita de San Baudelio guarda un altre tresor en pintures. Soria, extrema, bella, us espera , amb els seus camps de quadre de Benjamín Palencia. Podeu dormir molt bé a qualsevol racó de la província de Soria. Nosaltres hem anat a Gormaz des de la capital, una altra ciutat guapíssima, però també des de Vinuesa, a la muntanya soriana, on podeu veure Urbión, la Laguna Negra, o el Cañon del Rio Lobos, o des del Burgo de Osma mateix. Podeu arribar-hi molt bé per la SO-160, bona carretera, ben indicat tot i que no cal, perquè el castell es veu de lluny. Entreu al poble, travesseu-lo i amunt, pista asfaltada, bona, no gaire ample, però tampoc estreta. Als voltants només teniu, per dormir, cases rurals, xules, com La Casa Grande, o Casa Patiño. Però a Soria capital hi ha molts bons llocs on pasar uns dies. Us proposem allotjar-vos a l’Hotel Apolonia, en ple centre, i així poder visitar tranquilament aquesta coqueta ciutat. I també és un bon lloc per menjar bones tapes. Personal atent i servicial, hotel modern i net. Bé també l’hotel Alfonso VIII, un hotel gran, un clàssic. Ens va agradar quan ens vam allotjar també a l’Hotel Leonor Centre, en plena plaça de l’Olivera. Una cosa una mica envellida però bona relació qualitat i preu. A Berlanga podeu menjar i dormir a l’incomparable hotel rural Villa de Berlanga, fantàstic, un dels millors d’Espanya. També molt bé La posada dels Lleons, o al Palau de Brias, o el Fra Tomàs, on hi ha el restaurant Casa Vallecas, car, però d’una qualitat i servei extrems. Si esteu disposats a passar uns dies per terres de la Castella soriana, us aconsellem també alguns pobles medievals encantadors, com Catalañazor. Allà podeu allotjar-vos o dinar al Mirador de Almanzor, o bé a la Casa Rural de Calatañazor, o a la Casa del Cura de Calatañazor. Al Burgo, al centre de la població, hi teniu un bon hotel amb un spa de luxe: el de Castilla Termal Burgo de Osma. Atenció: no és baratet!. També amb molt de caràcter el Virrei Palafox, que te habitacions quàdruples i triples amb llit supletori, a preus asequibles. També hi trobareu molts bons restaurants. No us perdeu Gormaz, l’ermita de Sant Miquel i tota Soria!.

La fortaleza califal de Gormaz se alza, imponente, en medio de las tierras de Castilla, en Soria. Es un ejemplo magnífico de castillo árabe, uno de los pocos que quedan en estado puro. Al subir, a pie o en coche, por la pista asfaltada que del pueblo lleva al castillo, reparad a vuestra derecha en la ermita de San Miguel, románica, sencilla. Hasta hace poco se guardaban allí ovejas, pero se descubrieron maravillosas pinturas del siglo XII y se han restaurado completamente. Visitar esta iglesia, y el castillo que la domina, es revivir el pasado medieval en primera persona. No os la perdais. Se llega a Gormaz desde El Burgo de Osma, o desde Berlanga de Duero, por Quintanas de Gormaz, siguiendo la SO-160, buena carretera, ancha. De todos modos no se perderan. Como veis en la foto, la fortificación se alza en medio de los campos como en un cuadro de Benjamín Palencia y se ve desde muy lejos. Pueden dormir en cualquier rincón de la bellisima provincia de Soria. Nosotros hemos ido a Gormaz desde la capital, pero también desde Vinuesa o desde el Burgo de Osma mismo. También hay muchos buenos restaurantes. Aprovechad para visitar otros castillos de Soria, como Osma o Berlanga. O ciudades como el Burgo. O pueblos como Catalañazor, que estan muy cerca.

Gormaz caliphal fortress stands, imposing, in the midst of the land of Castile, Soria. It is a magnificent example of Moorish castle, one of the few remaining pure. Going up on foot or by car, along the paved trail that leads to the castle of the village, make amends to your right at the hermitage of San Miguel, Romanesque, simple. Until recently there were kept sheep, but wonderful paintings of the twelfth century were discovered and have been completely restored. Visiting this church, and the castle that dominates it, is to revive the medieval past in person. Do not miss it. You reach Gormaz from El Burgo de Osma, or from Berlanga, by Quintanas de Gormaz, following the SO-160, good road wider. Anyway you will not be lost. As you see in the picture, fortification stands in the middle of the fields and a picture of Benjamin Palencia and seen from far away. They can sleep anywhere in the beautiful province of Soria. We have gone to Gormaz from the capital, but also from Vinuesa or from the Burgo de Osma same. There are also many good restaurants. You can also visit other castles of Soria land, as Osma and Berlanga. Or cities like Burgo. O peoples as Catalañazor, which are very close.

Villa Romana de la Dehesa

Prop de Soria hi ha un museu sobre una antiga vil·la romana que va s’anomena Magna Mater. De totes maneres és més i millor conegut com a jaciment de la Vila Romana “La Dehesa”. Està situat al sud-oest de la capital, a uns 40 kms. de Soria, al poblet de Cuevas de Soria, a prop de Quintana Rodona, encara que no cal arribar a aquest poble per visitar-la. El museu acull sota una coberta moderna les restes de la vila romana i un ampli espai cultural, un d’aquells llocs pensats amb el cap on els nens i joves descobreixen jugant el món romà. Està dotat de tot tipus de materials pedagògics molt bé pensats i dissenyats, audiovisuals, panells, vitrines i tot tipus d’informacions. Es pot passejar sobre les restes del que va ser una luxosa domus rural, datada entre els segles III i IV de la nostra era. Es conserven unes 30 estances pavimentades totes amb mosaics geomètrics, interessants, encara que al no ser figuratius, no són prou resultones. Hi ha viles a Espanya amb mosaics molt millors, amb escenes mitològiques, d’animals o persones, a tot color. Aquests són més senzills, més monòcroms. Encara que n’hi ha alguns amb inscripcions que han permès identificar els seus antics propietaris, en aquest cas la família Irricos. Al Museu Magna Mater veureu recreada d’una manera molt didàctica el que va ser aquesta factoria agrícola en aquells temps. Les instal·lacions són molt modernes, amb un sistema de passarel·les per recórrer les estances de la casa des de dalt, donant la volta a un gran pati central amb un passadís envoltat de columnes. Si aneu per aquesta zona de Soria, o si sou una família aficionada a l’art i la història, i esteu de vacances per aquestes terres, no deixeu de donar-li un cop d’ull. Més informació en els telèfons: 60.017.854 i 651.381 240. O bé escrivint a info@villaromanaladehesa.es. L’empresa que el porta té destacat allà personal molt amable i eficient que us resoldrà qualsevol dubte i estarà encantat d’atendre-us. Realment molt acollidors. Per arribar-hi cal anar des de Soria capital per l’autovia A-15 cap a Almazán i Medinaceli, dues ciutats molt boniques, per cert. En els primers kms. ja apareix indicada la desviació per la SO-100 cap a Berlanga de Duero, una altra vila preciosa. Agafeu aquesta carretera fins a veure, a mà dreta, el desviament cap al poble de Izana, bé indicat, així com també la pròpia Vila Romana. En 5 kms. estareu allà, desviament a l’esquerra, amb bon aparcament a l’entrada. Aprofiteu per fer una volta per aquestes terres dures i fascinants. A la capital us espera Sant Joan de Duero, Sant Polo i Sant Saturio, ermites romàniques de pro. Sant Joan de Duero és pura poesia feta pedra. I una altra vegada el Duero, etern, amb la muralla de Soria que cantà Gerardo Diego o Antonio Machado. Soria és un destí sempre somiat. Visiteu Sant Joan de Ravanera, Santo Domingo, Sant Pere, la catedral. Passegeu pels carrers medievals, per la plaça Major. Per allotjar-vos us proposem l’Hotel Apolonia, en ple centre. I també és un bon lloc per menjar bones tapes. Personal atent i servicial, hotel modern i net. Bé també l’hotel Alfonso VIII, un hotel gran, un clàssic. Ens va agradar quan ens vam allotjar també a l’Hotel Leonor Centre, en plena plaça de l’Olivera. Una cosa una mica envellida però bona relació qualitat i preu. Baixeu a Berlanga de Duero, i més enllà, vegeu Sant Baudelio de Casillas una joia incomparable de l’art mossàrab. Després de Sant Baudelio visiteu Berlanga de Duero, amb la seva Col·legiata i el seu castell. A Berlanga podeu menjar i dormir a l’incomparable hotel rural Villa de Berlanga, fantàstic, un dels millors d’Espanya. També molt bé La posada dels Lleons, o al Palau de Brias, o el Fra Tomàs, on hi ha el restaurant Casa Vallecas, car, però d’una qualitat i servei extrems. I Berlanga no està a més de 20 kms. de la Vila Romana La Dehesa, seguint des de Quintana Rodona per la SO-100. Us aconsellem també alguns pobles medievals encantadors, com Catalañazor. Allà podeu allotjar-vos o dinar al Mirador de Almanzor, o bé a la Casa Rural de Calatañazor, o a la Casa del Cura de Calatañazor. No deixeu de veure el Burgo d’Osma, una vila medieval amb catedral i torre barroca. O el superb castell califal de Gormaz, el més gran d’Europa. O els paisatges austers del riu Duero. I, per descomptat, convé un repàs a les belleses naturals, com els Picos de Urbión i la Llacuna Negra. O l’espectacular canó del Rio Lobos, o La Fuentona. Ja ho sabeu … Soria us espera !.

La Diputación Provincial de Soria y la Junta de Castilla y León crearon no hace mucho tiempo un museo sobre una antigua villa romana que recibió el nombre de Magna Mater. De todas maneras és más y mejor conocido como yacimiento de la Villa Romana “La Dehesa”. Está situado al sudoeste de la capital, a unos 40 kms. de Soria, en el pueblecito de Cuevas de Soria, cerca de Quintana Redonda, aunque no hay que llegar a este pueblo para visitarla. El museo acoge bajo una cubierta moderna los restos de la villa romana y un ámplio espacio cultural, un buén lugar para que los niños y jóvenes descubran el mundo romano. Está dotado de todo tipo de materiales pedagógicos muy bién pensados y diseñados, audiovisuales, paneles, vitrinas y todo tipo de informaciones. Se puede pasear sobre los restos de lo que fué una lujosa domus rural, datada entre los siglos III y IV de nuestra era. Se conservan unas 30 estancias pavimentadas todas con mosaicos geométricos, interesantes, aunque al no ser figurativos, no son lo bastante resultones. Hay villas en España con mosaicos mucho mejores, con escenas mitológicas, de animales o personas, a todo color. Estos son más senzillos, más monócromos.  Aunque hay algunos con inscripciones que han permitido identificar a sus antiguos propietarios, en este caso la familia Irricos. En el Museo Magna Mater vereis recreada de una manera muy didáctica lo que fué esta factoria agrícola en aquellos tiempos. Las instalaciones son muy modernas, con un sistema de pasarelas para recorrer las estancias de la casa desde lo alto, dando la vuelta a un gran patio central con un pasillo rodeado de columnas. Si vais por esta zona de Soria, o si sois una família aficionada al arte y la historia, y estais de vacaciones por estas tierras, no dejeis de darle un vistazo. Más información en los teéfonos: 60 017 854 y 651 381 240. O bién escribiendo a info@villaromanaladehesa.es. La empresa que lo lleva tiene destacado allí personal muy amable y eficiente que os resolverá cualquier duda y estará encantado de atenderos. Realmente muy acogedores. Para llegar hay que ir des de Soria capital por la autovia A-15 hacia Almazán y Medinaceli, dos ciudades muy bonitas, por cierto. En los primeros kms. ya aparece indicada la desviación por la SO-100 hacia Berlanga de Duero, otra villa preciosa. Coged esta carretera hasta ver, a mano derecha, el desvio hacia el pueblo de Izana, bién indicado, así como también la propia Villa Romana. En 5 kms. estareis allí, desvio a la izquierda, con buén aparcamiento a la entrada. Aprovechad para dar una vuelta por estas tierras duras y fascinantes. En la capital os espera San Juan de Duero, San Polo y San Saturio, ermitas románicas de pro. San Juan de Duero es pura poesia hecha piedra. Y otra vez el Duero, eterno, con la muralla de Soria que cantà Gerardo Diego o Antonio Machado. Soria es un destino siempre soñado. Visitad San Juan de Ravanera, Santo Domingo, San Pedro, la catedral. Pasead por las calles medievales, per la plaza Mayor. Alojaros en el Hotel Apolonia, en pleno centro. Y también buén lugar para comer buenas tapas. Personal atento y servicial, hotel moderno y limpio. Bueno también el hotel Alfonso VIII, un hotel grande, un clásico. Nos gustó cuando nos alojamos también en el Hotel Leonor Centro, en plena plaza del Olivo. Algo envejecido pero buena relación calidad y precio. Bajad a Berlanga de Duero, y más alla, ved San Baudelio de Casillas una joya incomparable del arte mozárabe. Tras San Baudelio visitad Berlanga de Duero, con su Colegiata y su castillo. En Berlanga podeis comer y dormir en el incomparable hotel rural Villa de Berlanga, fantástico, uno de los mejores de España. También muy bién en La posada de los leones, o en el Palacio de Brias, o en el Fray Tomás, donde está el restaurante Casa Vallecas, caro, pero de una calidad y servicio extremos. Y Berlanga no está a más de 20 kms. de la Villa Romana La Dehesa, siguiendo desde Quintana Redonda la SO-100. Os aconsejamos también algunos pueblos medievales encantadores, como Catalañazor.  Allí podeis alojaros o comer en el Mirador de Almanzor, o bién en la Casa Rural de Calatañazor, o en la Casa del Cura de Calatañazor. No dejeis de ver el Burgo de Osma, una villa medieval con catedral y torre barroca. O el soberbio castillo califal de Gormaz, el más grande de Europa. O los paisajes austeros del rio Duero. Y, por supuesto, conviene un repaso a las bellezas naturales, como los Picos de Urbión y la Laguna Negra. O el espectacular cañon del Rio Lobos, o La Fuentona. Ya lo sabeis… ¡Soria os espera!.

Espai Perot Rocaguinarda a Olost de Lluçanès

Olost de Lluçanès és una bonica vila situada al cor més desconegut de Catalunya, a la comarca bellíssima del Lluçanès.  Allà hi ha un centre d’interpretació del bandoler Perot Rocaguinarda, anomenat Espai Perot Rocaguinarda, que ofereix una visió de conjunt de la figura del bandoler del Lluçanès. Hi trobareu textos explicatius amb descripcions sobre el bandolerisme a Catalunya, mapes, dibuixos, fotografies i gravats sobre el tema, un parell de projeccions audiovisuals, dedicades Perot Rocaguinarda, i un munt d’objectes de l’època, com ara pedrenyals, monedes, punyals o espases. Tampoc no falta una sala on es guarden els gegants d’Olost, en Perot i la Mercè. L’equipament obre els dissabtes i diumenges de les 10 a les 14 hores, però us l’obriran també si sou un grup de, com a mínim 5 persones, i us faran una visita guiada per pocs calers. L’any 2015 la tarifa és de 3 €, que seran dos si sou més de 15 persones en el grup, o un i mig pels infants de 5 a 12 anys. Per més informació contacteu amb Sascha Schüler, el gestor de l’Espai: (lespairocaguinarda@gmail.com, tel. 690.810.289). Olost ha fet del bandoler Perot una icona de la vila, i a primers de novembre una fira de bandolers, dedicada a Perot Rocaguinarda, que era originari del Lluçanès, i s’amagava als fabulosos boscos dels voltants d’Olost. Aquesta seria una altra bona raó per pujar al Lluçanès, una terra verge, plena d’espais naturals magnífics amb boscos de roures i de pi roig, solcat de l’aigua de mil rieres frescals com ara la Gavarresa, la més gran d’aquesta terra. Un indret molt acollidor i fantàstic per una escapada familiar. Si voleu aprofitar per assar un bonic cap de setmana al Lluçanès, fareu molt bé!. Us recomanem molt especialment visitar el monestir romànic de Santa Maria de Lluçà. Un desconegut cenobi de la Catalunya més amagada, amb unes pintures fabuloses. O passejar pels entorns de la riera de Merlés amb el seus espais naturals tan bonics com desconeguts.  Arribareu a Olost de Lluçanés via Vic, per l’autovia de l’Ametlla, en poc més d’una hora. Per dinar, i per dormir, us recomanem la Fonda Sala. Un d’aquells llocs que donen sentit a la paraula fonda. Bona cuina, familiar i innovadora, habitacions netes. Carta de temporada, excepcional, i menú cuidat. Fora d’Olost podeu anar a Prats on, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Hi va molta gent, massa, però tenen molta traça a manejar-la. És força especial perquè fan i serveixen només un menú, sobretot els festius. Preu elevat i únic. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats també hi ha bons allotjaments. Tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’Hotelet. L’altre restaurant que us voliem recomanar està situat fora de Prats. Però us recomanem molt vivament. Es tracta d’un restaurant ben atípic: La Primitiva.  Just al davant de l’esglèsia del monestir romànic de Lluçà. Telf: 93 8530075. És al·lucinògen, novedòs i un pèl contracultural, però us agradarà segur. Mireu-vos les seves habitacions a la web. Potser heu descobert el vostre allotjament rural preferit. Hi ha moltes cases rurals a la zona: mireu-vos la web de turisme. També hi ha un parell de bons càmpings, un a Olost mateix, i l’altre al capdemunt de la riera de Merles, on nosaltres hi hem estat i hem dinat també. Olost, el Lluçanès i l’espai Perot Rocaguinarda son una bona destinació de cap de setmana!.

En Olost de Lluçanès, en el corazón del Lluçanès, hay un bonito centro de interpretación de los bandoleros catalanes del barroco, dedicado a Perot Rocaguinarda. Allí podran documentarse y disfrutar de imagenes, videos y objetos relacionados con este emblemático personaje. Olost es la capital real de una comarca que existe, pero no está reconocida por la ley, aún. Sin embargo, el Lluçanès es una comarca bellísima. Por eso os recomendamos que la visitéis, con ocasión de la visita a Olost y su espacio Perot. Ideal para pasar un bonito fin de semana lejos de los nervios de la ciudad, y que podeis aprovechar para rondar por la comarca. Os recomendamos muy especialmente el monasterio románico de Santa Maria de Lluçà. Un desconocido cenobio de la Cataluña más escondida, con unas pinturas fabulosas. O el entorno de la riera de Merlés con sus espacios naturales. Llegareis hasta Olost de Lluçanès vía Vic, en poco más de una hora, por la autovía de la Ametlla. Para comer os recomendamos la Fonda Sala. Uno de esos lugares que dan sentido a la palabra fonda. Buena cocina, familiar e innovadora, habitaciones limpias. Carta de temporada, excepcional, y menú cuidado. En Prats también hay buenos alojamientos. Tienen fama muy reconocida. Son Cal Music, que también es un restaurante y un hostal rural con encanto: el hotelito. El otro restaurante que os queríamos recomendar está situado fuera de Prats. Pero os lo recomendamos muy vivamente. Se trata de un restaurante bien atípico: La Primitiva. Justo enfrente de la iglesia del monasterio de Lluçà. Telf: 93 8.530.075. Es alucinógeno y contracultural, pero os gustará seguro. Mirad sus habitaciones en la web. Quizá habéis descubierto vuestro alojamiento rural preferido. Hay buenos campings en Olost y en la riera de Merles.

Festa indiana a Badalona

El Centre Cívic Can Cabanyes, situat al barri de Lloreda de  Badalona, no lluny del centre de la ciutat, serà l’escenari aquest proper dissabte 25 de maig de la primera Festa Indiana. Aquesta celebració vol ser una trobada familiar, amb tallers, activitats, mostra gastronòmica, actuacions musicals o un mercat indià. Tot començarà amb una sèrie d’actes previs, la tarda del divendres 24 de maig. Hi ha una representació d’un conte sobre l’Àfrica a càrrec del Teatre Infantil Ubuntu i una xerrada sobre la masia de Can Cabanyes. A més, al propi Centre Cívic de Can Cabanyes es pot visitar l’exposició “Les masies de Badalona”. El dissabte 25 de maig, a les 10 del matí, s’obre el Mercat Indià. Cal dir que els beneficis del mateix aniran destinats a l’Obra Social de Sant Joan de Deu. Després hi haurà una demostració de puntes de coixí, un seguit de tallers infantils, com ara el de disfresses o de maquillatge, un contacontes amb percussió i danses africanes. També podeu aprendre a ballar salsa, bachata o merengue. Per la tarda hi ha nous tallers infantils de manualitats, una xerrada sobre com menjaven els indians i tot un seguit de quadres de ball que actuaran des de les 17.15 hores i fins a les 20.30. Hi participaran els grups Tacón del Duende; Joan Miró; Grup de Ball Can Cabanyes; AV Fondo Sistrells; AV Nova Lloreda Nord; la cantautora Diana; AV Complex Catalunya; Hierbabuena y Azabache del Centro Cultural la Esperanza; Juan de Araceli i Sanacay, de la Casa de Huelva de Badalona; Esencia Rociera de Badalona; i el Coro Rociero Raíces de la Esperanza, pertanyent a ACRA Ciudad de Badalona. Un cop acabades les actuacions, sobre les 20.30 hores, s’iniciarà un dels moments més esperats de la Festa Indiana: la degustació de tripa amb cigrons, un sopar popular, amb un preu de 2 euros, a càrrec de les entitats del districte i el Centre Cívic Can Cabanyes. Ja veieu que serà una diada ben entretinguda, sobretot pels més menuts i menudes. Can Cabanyes es veu des de l’autopista A-32, al seu pas per Badalona. És fàcil arribar-hi i aparcar pels carrers del barri de Lloreda. Arribar a Badalona és molt senzill, amb el tren de la línia C-1, combinant amb un bus de l’empresa TUBSGAL, que para davant de l’estació. Possible igualment agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona fins el centre de la ciutat. O el metro de la línia 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, altra vegada el centre. Us caldrà caminar, o agafar un bus. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre i, just sortir, passeu per l’autopista en direcció muntanya. El barri que trobareu és Lloreda i passareu, literalment, pel costat de la masia de Can Cabanyes. Si us decidiu a passar tot el dia a la ciutat amb la família, us volem recordar que hi ha una platja molt bonica. Per dinar podeu fer pic-nic al parc de Can Solei-Ca l’Arnús, on la canalla tindrà molt lloc per còrrer, i unes atraccions per infants molt divertides. De tota manera heu de saber que està just a l’altre costat de la ciutat. Si preferiu restaurants, direm que hi ha bons llocs on dinar a la ciutat, i la majoria estan al centre, pels voltants del carrer del Mar, l’eix comercial per antonomàsia o per la Rambla. Teniu, a tocar de la plaça de la vila, el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. A tocar un parell de pizzeries, La piccola Roma i La Gondola, bons llocs tots dos. Una proposta fresca: L’Envelat. Un bar amb molts ambients i moltes possibilitats. Al carrer del mar el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, no gaire lluny de Canyadó, Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. A la Rambla teniu Il Vizio. Cuina italiana. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, al carrer d’Arnús, te bona carn a la brasa, com també la te La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. Exòtic: Tariq, un pakistanès molt interessant. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar, o al Rafael Hoteles, aquest darrer amb un bon restaurant i bon menú. Hi ha un parell d’hostal de preu més mòdic i bona acollida: l’Hostal Badaloní, net i modern, o el Solimar, un clàssic de tota la vida. Veniu a Badalona a gaudir de la tripa, cigrons, degustació, festa indiana!.

El Centro Cívico Can Cabanyes, situado en el barrio de Lloreda de Badalona, ​​no lejos del centro de la ciudad, será el escenario este próximo sábado 25 de mayo de la primera Fiesta Indiana. Esta celebración quiere ser un encuentro familiar, con talleres, actividades, muestra gastronómica, actuaciones musicales o un mercado indiano. Todo comenzará con una serie de actos previos, la tarde del viernes 24 de mayo. Hay una representación de un cuento sobre África a cargo del Teatro Infantil Ubuntu y una charla sobre la masía de Can Cabanyes. Además, en el propio Centro Cívico de Can Cabanyes se puede visitar la exposición “Las masías de Badalona”. El sábado 25 de mayo, a las 10 de la mañana, se abre el Mercado Indiano. Hay que decir que los beneficios del mismo irán destinados a la Obra Social de San Juan de Dios. Después habrá una demostración de encaje de bolillos, una serie de talleres infantiles, como el de disfraces o de maquillaje, un cuentacuentos con percusión y danzas africanas. También puede aprender a bailar salsa, bachata o merengue. Por la tarde hay nuevos talleres infantiles de manualidades, una charla sobre cómo comían los indios y toda una serie de cuadros de baile que actuarán desde las 17.15 horas y hasta las 20.30. Participarán los grupos Tacón del Duende; Joan Miró; Grupo de Baile Can Cabanyes; AV Fondo Sistrells; AV Nova Lloreda Norte; la cantautora Diana; AV Complejo Cataluña; Hierbabuena y Azabache del Centro Cultural la Esperanza; Juan de Araceli y Sanacay, de la Casa de Huelva de Badalona; Esencia Rociera de Badalona, ​​y el Coro Rociero Raíces de la Esperanza, perteneciente a ACRA Ciudad de Badalona. Una vez terminadas las actuaciones, sobre las 20.30 horas, se iniciará uno de los momentos más esperados de la Fiesta Indiana: la degustación de callos con garbanzos, una cena popular, con un precio de 2 euros, a cargo de las entidades del distrito y el Centro Cívico Can Cabanyes. Ya ven que será una fiesta bien entretenida, sobre todo para los más pequeños y pequeñas. Can Cabanyes se ve desde la autopista A-32, a su paso por Badalona. Es fácil llegar y aparcar. ¡Buena fiesta!.

Moncayo

Al Noroest de Zaragoza, tocant ja a la Rioja i Navarra, s’alça, potent, la serralada aragonesa per antonomàsia, la serra altiva del Moncayo. Visitar el Moncayo és una obligació per tot bon aragonés, i un veritable plaer per a tothom. Aquest parc natural únic emociona al viatger, encanta a la canalla, i ofereix racons inoblidables, natura a dojo, esbarjo i lleure. Son tantes les zones boniques, els boscos, les fonts, els pobles, les rutes a fer, que dubtem molt que puguem resumir-les en aquesta entrada. I, de fet, no ho intentarem. Només unes pinzellades per obrir-vos les ganes d’anar-hi a passar uns dies, un pont, unes vacances. Podeu iniciar l’entrada a aquest mon sugerent pujant per la A-68, camí de Tudela i Logroño, i continuant cap a Borja, terra de bons vins, per arribar al Monestir de Veruela, joia del Císter aragonés, que mereix una detinguda visita. Veruela és la porta del massís del Moncayo, una de les entrades millors. Des de Veruela es pot pujar molt fàcilment a Añon, un poblet de pessebre, on hi ha un centre d’interpretació. Però la millor ruta és la que travessant rouredes indescriptiblement belles, i fagedes de fàbula, us portarà al cor de la serra. En uns 15 kms. de magnífica carretera, estreta però asfaltada, bona i amb poca pujada, arribareu al paratge d’Agramonte, esplèndit, amb bon aparcament al mig del bosc. Podeu demanar allà informació. Hi ha diverses rutes possibles, i un munt de fonts per descobrir. Si seguiu la carretera cap al santuari del Moncayo, pujareu per una pista asfaltada fins una certa altura i distància, (uns 7 kms. més), obtenint vistes molt boniques del pic, sovint nevat. A partir d’allà, la pista es torna de sorra, però és factible per tota mena d’automòbils. Ampla, i sense massa dificultats, el camí puja i puja de valent, obtenint vistes aèries sobre la plana de l’Ebre. Quan falten uns 800 mts pel santuari, trobareu l’aparcament. Haureu fet uns 25 kms, des del monestir de Veruela. Ara us caldrà caminar encara aquest darrer tram, ja en règim d’alta muntanya, amb pujada forta però per un amí ample, apte per a tots els públics, fins i tot infants. En uns minuts estareu a la porta de l’Hostal, refugi, bar, santuari. Sou a 1620 mts d’alçada. D’aquí surten totes les rutes d’ascens al cim del Moncayo. Però això ja no és una sortida familiar. És una excursió alpina. Atenció al temps!.  Perill de tempestes sobtades, boira o calamarsa. De vegades ha nevat pel maig!. El paisatge també és alpí, maravellós. Quedareu bocabadats. El Moncayo ofereix racons per a totes les necessitats. Boscos caducifolis on les fades passegen els vestits de seda, rierols i fonts on les nàiades pentinen els seus cabells daurats, cims i camins de muntanya amb grans perspectives pels esforçats excursionistes, monestirs plens d’art, pobles medievals amb castells de llegenda, cases de pedra i carrers costeruts. Les deveses del Moncayo són mítiques.  Natura desbocada, infinitat de propostes de lleure, petites rutes i excursions. Àrees de picnic ben muntades. Podeu dinar al mateix Santuari del Moncayo, bona cuina, senzilla, casolana, familiar, tradicional. També possibilitat d’habitacions, senzilles, sense luxe, d’alberg de muntanya. També podeu dinar a Veruela, al restaurant Molino de Berola, Tel: 976 64 65 50. Bé, sense més. Menú interessant. Molt millor, més car, però de qualitat, La Boveda del Mercado, a Borja, a la Plaza Mercado, 4. Tel: 976 86 82 51. Per dormir, als peus del Moncayo, l’Hotel Gomar. Rural i amb encant. A Vera, prop de Veruela, hi ha algunes cases rurals, com La Portaza, o la fabulosa El Pintor. També teniu un càmping. O bé podeu baixar fins Tarazona, una vila fantàstica amb una catedral esplèndida. Allà podeu dinar al Saboya 21. Cuina d’autor a preus elevats, però possibilitat de menú. Per dormir a Tarazona teniu La Merced de la Concòrdia, molt nou, bonic i original, i també el Condes de Visconti, càlid i acollidor. Hem estat també molt bé a la ciutat de Tudela la navarresa capital de la Ribera. A Tudela podeu dormir a l’hotel AC, un valor segur, amb totes les comoditats i un servei molt amable. Els restaurants de Tudela son fora de sèrie. Us recomanem el Remígio, que també és un bon hostal, amb habitacions, o l’Iruña. Tampoc està gaire lluny del Moncayo la ciutat de Zaragoza. Podeu dinar a Zaragoza a Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapes i menú, al carrer de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252.  O bé Palomeque, un restaurant sense trampa ni cartró. Per dormir teniu molts hotels, i molt bons. Nosaltres ho hem fet a l’Hotel Alfonso, al Coso, al centre. Impressionant relació qualitat i preu. Amb piscina coberta. A les afores, a la zona logística PLAZA, hi ha un molt bon hotel, baratet i per famílies: l’Hotel Fernando II. Molt recomanable. Preu sense competència. Ja veieu que el Moncayo, Veruela, Tarazona, Tudela o Zaragoza formen una unitat amb atractius turístics difícils de resistir. Una sortida familiar divina per unes petites vacances o un pont, animeu-vos!.

Al Noroeste de Zaragoza, tocando ya a La Rioja y Navarra, se alza, potente, la cordillera aragonesa por antonomasia, la sierra altiva del Moncayo. Visitar el Moncayo es una obligación para todo buen aragonés, y un verdadero placer para todos. Este parque natural único emociona al viajero, encanta a los niños, y ofrece rincones inolvidables, naturaleza a raudales, recreo y ocio. Son tantas las zonas bonitas, los bosques, las fuentes, los pueblos, las rutas a hacer, que dudamos mucho que podamos resumirlas en esta entrada. Y, de hecho, no lo intentaremos. Sólo unas pinceladas para abriros las ganas de ir a pasar unos días, un puente, unas vacaciones. Pueden iniciar la entrada a este mundo sugerente subiendo por la A-68, camino de Tudela y Logroño, y continuando hacia Borja, tierra de buenos vinos, para llegar al Monasterio de Veruela, joya del Císter aragonés, que merece una detenida visita . Veruela es la puerta del macizo del Moncayo, una de las entradas mejores. Desde Veruela se puede subir muy fácilmente a Añón, un pueblecito de pesebre, donde hay un centro de interpretación. Pero la mejor ruta es la que atravesando robledales indescriptiblemente bellos, y hayedos de fábula, os llevará al corazón de la sierra. En unos 15 kms. de magnífica carretera, estrecha pero asfaltada, buena y con poca subida, llegaréis al paraje de Agramonte, espléndido, con buen aparcamiento en medio del bosque. Pueden pedir allí información. Hay varias rutas posibles, y un montón de fuentes por descubrir. Si siguen la carretera hacia el santuario del Moncayo, subirán por una pista asfaltada hasta una cierta altura y distancia, (unos 7 kms. más), obteniendo vistas muy bonitas del pico, a menudo nevado. A partir de ahí, la pista se vuelve de tierra, pero es factible para todo tipo de automóviles. Ancho, y sin demasiadas dificultades, el camino sube y sube de lo lindo, obteniendo vistas aéreas sobre la llanura del Ebro. Cuando faltan unos 800 mts para alcanzar el santuario, encontrareis el aparcamiento. Habréis hecho unos 25 kms, desde el monasterio de Veruela. Ahora necesitarán caminar aunque este último tramo, ya en régimen de alta montaña, con subida fuerte, és por un ancho, apto para todos los públicos, incluso niños. En unos minutos estaréis en la puerta del Hostal, refugio, bar, santuario. Estareis a 1620 mts de altura. De ahí salen todas las rutas de ascenso a la cima del Moncayo. Pero eso ya no es una salida familiar. Es una excursión alpina. ¡Atención al tiempo!. Peligro de tormentas repentinas, niebla o granizo. ¡A veces ha nevado en mayo!. El paisaje también es alpino, maravilloso. Quedaréis boquiabiertos. El Moncayo ofrece rincones para todas las necesidades. Bosques caducifolios donde las hadas pasean sus vestidos de seda, arroyos y fuentes donde las náyades peinan sus cabellos dorados, cumbres y caminos de montaña con grandes perspectivas para los esforzados excursionistas, monasterios llenos de arte, pueblos medievales con castillos de leyenda, casas de piedra y calles empinadas. Las dehesas del Moncayo son míticas. Naturaleza desbocada, infinidad de propuestas de ocio, pequeñas rutas y excursiones. Áreas de picnic bien montadas. Se puede comer en el mismo Santuario del Moncayo, con buena cocina, sencilla, hogareña, familiar, tradicional. También posibilidad de habitaciones, sencillas, sin lujo, de albergue de montaña. También se puede comer en Veruela, en el restaurante Molino de Berola, Tel: 976 64 65 50. Bueno, sin más. Menú interesante. Mucho mejor, más caro, pero de calidad, La Boveda del Mercado, en Borja, en la Plaza Mercado, 4. Tel: 976 86 82 51. Para dormir, a los pies del Moncayo, el Hotel Gomar. Rural y con encanto. En Vera, cerca de Veruela, hay algunas casas rurales, como La Portaza, o la fabulosa El Pintor. También tienen un camping. O se puede bajar hasta Tarazona, una villa fantástica con una catedral espléndida. Allí podeis comer en el Saboya 21. Cocina de autor a precios elevados, pero posibilidad de menú. Para dormir en Tarazona tienen La Merced de la Concordia, muy nuevo, bonito y original, así como el Condes de Visconti, cálido y acogedor. Hemos dormido y comido muy bien en la ciudad de Tudela, la navarra capital de la Ribera. En Tudela está el hotel AC, un valor seguro, con todas las comodidades y un servicio muy amable. Entre los restaurantes de Tudela os recomendamos el Remigio, que también es un buen hotel, con habitaciones, o el Iruña. Tampoco está muy lejos del Moncayo la ciudad de Zaragoza. Pueden comer en Zaragoza en Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapas y menú, en la calle de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252. O bien en Palomeque, un restaurante sin trampa ni cartón. Para dormir tienen muchos hoteles, y muy buenos. Nosotros lo hemos hecho en el Hotel Alfonso, el Coso, en el centro. Impresionante relación calidad y precio. Con piscina cubierta. En las afueras, en la zona logística PLAZA, hay un muy buen hotel, barato y para familias: el Hotel Fernando II. Muy recomendable. Precio sin competencia. Ya veis que el Moncayo, Veruela, Tarazona, Tudela o Zaragoza forman una unidad con atractivos turísticos difíciles de resistir. ¡Una salida familiar divina para unas pequeñas vacaciones o un puente!.

Grues (Grulles) a Gallocanta

La llacuna de Gallocanta és una superfície d’aigua en una zona molt seca, a l’Aragó. Per això la seva grandària és molt variable. Hi ha mesos, o anys en que està plena, i moments en que no queda gens d’aigua. Però el que no falta mai a Gallocanta son les aus, moltes aus, sobretot grues. Arriben a partir de finals d’octubre, s’hi passen el novembre i marxen al desembre. I és fàcil veure-les. Veure’n milers. No exagerem!. Només calen uns bons prismàtics. Al capvespre és tot un espectacle veure-les venir i anar, aterrar o despegar, tornar al joc. La llacuna està perfectament senyalitzada, ben organitzada i molt ben explotada turísticament, Hi ha dos centres d’interpretació. Una a les afores del poble mateix de Gallocanta, amb gent amable, i unes instal·lacions magnífiques. Us orientaran, us mimaran. Podreu veure el museu, bonic i senzill, i pujar al mirador, cobert, amb servei de prismàtics. Un altre lloc recomanable és el centre d’interpretació del govern d’Aragó, situat entre Bello i Tornos, a peu de carretera també. Bon museu i un audiovisual interessant. Activitats pels infants. Diversos miradors us permetran aproximar-vos prudentment a les aus. Us recomanem el de La Reguera, o l’ermita del Buen Acuerdo, al poble de Las Cuerlas. Bons camins de terra, propers al llac, us hi portaran en tres o 4 kms. Creieu-nos si us assegurem que encara que no tingueu traça veient animalons, allà en veureu, i molts. Els vostres fills i filles disfrutaran d’una experiència única, que recordaran. I n0 us aconsellaríem només una anada a Gallocanta i prou, tot i que es mereix el viatge fins tant lluny sense cap mena de dubte. Us aconsellaríem una estància de dies. Per veure el proper castell d’Embid, a tocar. Per fer un volt per Daroca, que és una ciutat medieval que conserva les seves muralles, temples i palaus. Per anar fins Molina d’Aragón, una altra vila feudal amb castell espectacular i muralles. Esglésies, palaus… no falta res. Teniu per allà el riu Piedra, amb les seves desconegudes “Hoces”, i el monestir de Piedra, molt turístic. També la possibilitat de veure l’Alto Tajo, regió inaccessible abans i verge ara encara. I Calatayud. I Terol. I Albarracín. Ja ho esteu veient: Gallocanta mereix un pont, o unes petites vacances. Podeu dinar bé als pobles que envolten la llacuna de Gallocanta: a Bello, a Tornos, on hi ha un hostal que ens va semblar prou interessant: Hostal Las Grullas, o una mena dalberg: l’Allucant, al poble de Gallocanta mateix.  A Daroca teniu molta oferta, per exemple l’Hotel Cienbalcones, al centre de la vila. A Molina de Aragón hi ha molts llocs. Nosaltres varem menjar al bar del Casino La Amistad, carrer Adarves, 10, Tel: 949832145. Ubicat en un palau, ple de gent i de vida, sorollós i decadent. Hi trobareu fantàstiques tapes, plats i platillos, un menú, a preu de riure, senzill però saborós. Més car, i més sofisticat, però molt bo, és El Castillo, al carrer San Felipe, 1, Tel: 949 83 05 19.  ‎Si voleu més hotels haureu d’allotjar-vos a Saragossa, a l’Hotel Fernando II, per citar-ne un on dormim sovint, ideal per a les famílies.

La laguna de Gallocanta es una superficie de agua en una zona muy seca. Por eso su tamaño es muy variable. Hay meses, o años, en que está llena, y momentos en que no queda nada de agua. Pero lo que no falta nunca en Gallocanta son las aves, muchas aves, sobre todo grúllas. Llegan a partir de finales de octubre, se quedan todo noviembre y se van en diciembre. Y es fácil verlas. Verlas a miles. ¡No exageramos!. Sólo hacen falta unos buenos prismáticos. Al atardecer es todo un espectáculo verlas venir e ir, aterrizar o despegar, volver al lago. La laguna está perfectamente señalizada, bien organizada y muy bien explotada turísticamente. Hay dos centros de interpretación. Uno a las afueras del pueblo mismo de Gallocanta, con gente amable, y unas instalaciones magníficas. Os orientarán, les mimarán. Podrán ver el museo, bonito y sencillo, y subir al mirador, cubierto, con servicio de prismáticos. Otro lugar recomendable es el centro de interpretación del Gobierno de Aragón, situado entre Bello y Tornos, a pie de carretera también. Buen museo y un audiovisual interesante. Actividades para los niños. Varios miradores permiten aproximarse prudentemente a las aves. Os recomendamos el de La Reguera, o la ermita del Buen Acuerdo, en el pueblo de Las Cuerlas. Buenos caminos de tierra, cercanos al lago, os llevarán en tres o 4 kms. Creednos si os aseguramos que aunque no tengais práctica ninguna viendo animales, allí veréis, y muchos. Sus hijos e hijas disfrutarán de una experiencia única, que recordarán. Y n0 os aconsejaríamos sólo una ida a Gallocanta y basta. Aunque se merece el viaje. Os aconsejaríamos una estancia de días. Para ver el castillo de Embid, cercano. Para dar una vuelta por Daroca, que es una ciudad medieval que conserva sus murallas, templos y palacios. Para ir hasta Molina de Aragón, otra villa feudal con castillo espectacular y murallas. Iglesias, palacios … no falta nada. Tenéis por ahí el río Piedra, con sus desconocidas “Hoces”, y el monasterio de Piedra, muy turístico. También la posibilidad de ver el Alto Tajo, región inaccesible antes y virgen ahora todavía. Y Calatayud. Y Teruel. Y Albarracín. Ya lo estáis viendo: Gallocanta merece un puente, o unas pequeñas vacaciones. Pueden comer bien en los pueblos que rodean la laguna: en Bello, en Tornos, donde hay un hostal que nos pareció bastante interesante: Hostal Las Grullas, o una especie de alberge: Allucant, en el pueblo de Gallocanta mismo. En Daroca tienen mucha oferta, por ejemplo el Hotel Cienbalcones, en el centro de la villa. En Molina de Aragón hay muchos otros lugares. Nosotros comimos en el bar del Casino La Amistad, calle Adarves, 10, Tel.: 949832145. Ubicado en un palacio, lleno de gente y de vida, ruidoso y decadente. Encontraréis fantásticas tapas, platos y platillos, un menú, a precio de risa, sencillo pero sabroso. Más caro, y más sofisticado, pero muy bueno, es El Castillo, en la calle San Felipe, 1, Tel.: 949 83 05 19. Para más hoteles deberán alojarse en Zaragoza, en el Hotel Fernando II, por citar uno donde dormimos a menudo, ideal para las familias.

Montealegre

Castella, és clar, és terra de castells. I de totes les províncies castellanes és Valladolid la que en te més, en més bon estat i més bonics. Per això hi ha una ruta de castells, preciosa, a fer per la Castella eterna. Una ruta amb fites de calibre, com ara Fuensaldaña, a tocar de la mateixa capital, Torrelobatón, seu del museu dels Comuneros, Peñafiel i el seu preciós castell dedicat a museu del vi, del vi de Ribera de duero, excel·lent entre els excel·lents o La Mota, a Medina del Campo. I encara ens en deixem uns quants. Avui us volem proposar una ruta pels castells de Castella i, com a mostra, us parlarem del de Montalegre de Campos, una fortalessa potent i poderosa. Com la majoria, el poblet, diminut, està amagat, dominat, aclaparat per la mole del seu castell. L’edifici senyoreja horitzons de blat, verd a la primavera, groc a l’estiu, marróns a la tardor i l’hivern. I les quatre cases de pedra d’una vila que va annexa al seu castell. Vila i castell que foren declarats, amb encert, conjunt históric i artístic. El poble te la església de San Pedro, amb un retaure del renaixement, la de Santa María y una ermita. A tocar una altra ermita, anomenada del Humilladero, alberga un museo del Pastor. No gaire lluny hi ha una fita de primer ordre pels infants, i pels grans, al poble medieval de Villalba de los Alcores, que és preciós. Es tracta del parc natural i temàtic anomenat Finca Matallana, un centre d’interpretació de la natura de la Diputació de Valladolid. No gaire lluny de Montealegre també podeu gaudir de la capital de la comarca de Campos, Medina de Rioseco, una població fantàstica, amb tota mena de serveis, de tot tipus, i monuments molt notables a visitar. Per dinar, i per allotjar-vos al mateix poble, us recomanem la Casona de Montealegre, amb el seu restaurant Fàtima. És un bon lloc. Cómode, amb encant. Carta curta, però potent. Del tipus carn i caça. Cuina de Castella, amb molta contundència. Preus un xic elevats, d’acord amb la oferta, molt cuidada, com a totes les Posadas Reales de Castilla, una marca de prestigi. Fora del poble cal que aneu als restaurants i hotels de Medina de Rioseco, a 14 kms. o de Valladolid, a 40 km. Castella, la eterna Castella us està esperant!.

Castilla, está bién claro, es tierra de castillos. Y de todas las provincias castellanas es Valladolid la que tiene más, en mejor estado y más bonitos. Por eso hay una ruta de castillos, preciosa, a hacer por la Castilla eterna. Una ruta con hitos de calibre, como Fuensaldaña, junto a la misma capital, Torrelobatón, sede del museo de los Comuneros, Peñafiel y su precioso castillo dedicado a museo del vino, del vino de Ribera de duero, excelente entre los excelentes o La Mota, en Medina del Campo. Y aún nos dejamos unos cuantos. Hoy os queremos proponer una ruta por los castillos de Castilla y, como muestra, os hablaremos del de Montalegre de Campos, una fortaleza potente y poderosa. Como en la mayoría, el pueblo, diminuto, está escondido, dominado, abrumado por la mole de su castillo. El edificio señorea horizontes de trigo, verde en primavera, amarillo en verano, de tonos marrones en otoño y en el invierno. Y las cuatro casas de piedra de una villa que amanece anexa a su castillo. Villa y castillo que fueron declarados, con acierto, conjunto histórico y artístico. El pueblo tiene también la iglesia de San Pedro, con un retablo del renacimiento, la de Santa María y una ermita. Cerca hay otra ermita, llamada del Humilladero, que alberga un museo del Pastor. No muy lejos hay un hito de primer orden para los niños, en el pueblo medieval de Villalba de los Alcores, que es precioso. Se trata del parque natural y temático llamado Finca Matallana, un centro de interpretación de la naturaleza de la Diputación de Valladolid. No muy lejos de Montealegre también se puede disfrutar de la capital de la comarca de Campos, Medina de Rioseco, una población con todo tipo de servicios y monumentos muy notables a visitar. Para comer, y para hospedarse, en el propio pueblo, os recomendamos la Casona de Montealegre, con su restaurante Fátima. Es un buen lugar. Cómodo, con encanto. Carta corta, pero potente. Del tipo carne y caza. Cocina de Castilla, con mucha contundencia. Precios un poco elevados, de acuerdo con la oferta, muy cuidada, como en todas las Posadas Reales de Castilla, una marca de prestigio. Fuera del pueblo habría que ir a los restaurantes y hoteles de Medina de Rioseco, a 14 kms. o de Valladolid, a 40 km.

Fira del pa amb tomàquet

Santa Coloma de Farners és la capital de la comarca gironina de La Selva. És una població gran, potent, viva, però rural, pagesa i amable. Amb moltíssim atractius turístics que la fan mereixedora d’una visita familiar. A Santa Coloma, per donar a conèixer el poble i els seus encants, organitzen tot l’any diverses fires i festes, interessants i divertides. Avui us en proposem una. Es tracta de la fira del Pa amb tomàquet. Te lloc durant el primer cap de setmana de juny, i hi trobareu tot un seguit d’activitats culturals i gastronòmiques, amb exposicions, conferències, tastets, música, i d’altres moltes, que tenen com a denominador comú el pa, el tomàquet i l’oli. Totes les activitats tenen lloc al maravellòs espai del Parc de Sant Salvador, del que parlarem abastament més tard. Tot el diumenge hi haurà en aquest escenari natural una fira d’artesania i una d’alimentació i gastronomia. No cal pensar en el dinar. Allà trobrareu embotits, carn a la brasa, amanides, mongetes, pa, oli… de primera mà, i de primera qualitat. Pel amants dels bitxos muntaran un petit zoo amb iguanes, tortugues, fures, conills porquins, lloros, gossos i gats. La mainada gaudirà d’allò més amb els inflables, el rocòdrom, la ludoteca gegant i la cercavila dels gegants de Santa Coloma. Els grans amb les sardanes i un extraordinari concert de Jazz. A la tarda hi haurà un espectacle d’animació infantil i havaneres. Un dia, com veieu, ben complert. Però, a més, la ubicació de la festa és extraordinària. El maravellós parc de Sant Salvador és un pulmó verd quasi verge, que està situat al llarg de la frescal riera de Sta. Coloma i de la bonica riera dels Frares. Està ple de fonts, com ara, la font de Sant Salvador i la Font Picant. En resum, un indret ple d’arbres i aigua, ideal per als infants. També podeu aprofitar el dia per rondar pel barri antic de Santa Coloma, la plaça de Farners, l’església, els porxos. A pocs kms. de la vila, camí de Sant Hilari Sacalm, podeu visitar grans edificis romànics, militars o seglars, com ara les restes del castell de Farners, el monestir de Sant Pere Cercada o Santa Victòria de Sauleda. Del castell, restaurat fa poc, en queden encara força coses, com ara les muralles i les parets, o la torre, que s’alça encara ferrenya. Si us quedeu un cap de setmana podreu gaudir de l’esplèndit paisatge de les Guilleries, prenent les carreteres que van fins Sant Hilari i Osor. Una natura en estat pur. Visitareu indrets tan pregons i bonics com l’ermita de la Mare de Déu de Farners, prop del castell, Sant Miquel de Cladells, Santa Margarida de Vallors, la Santa Creu d’Horta, amb la masia més poderosa de Catalunya, l’ermita de Santa Bàrbara o Sant Andreu de Castanyet. Per altra banda ja sabeu que la bellíssima comarca de La Selva, és coneguda arreu com “La comarca de l’aigua”. Us proposem una estada de l’aigua, a Santa Coloma, resseguint fonts, rieres i rierols a la muntanya, o gaudint de les seves aigües termals, dels Balneari i el centre lúdic termal Magma, un descans merescut en aquest món de bojos. Per dormir a la vila teniu hotels molt bons i molt familiars, com ara el Mas Solà, gran i modern. O el seductor Hotel Pinxo, que malgrat el seu nom està molt bé. Més de poble i casolà és Can Gurt o la fonda senzilla de tota la vida: Can Joan. No us recomanem restaurants perquè tots aquests hotelets tenen una cuina maravellosa, deliciosa i interessant. Bon pa amb tomata!

Santa Coloma de Farners es la capital de la comarca gerundense de La Selva. Es una población grande, potente, viva, pero rural, campesina y amable. Con muchísimos atractivos turísticos que la hacen merecedora de una visita familiar. En Santa Coloma, para dar a conocer el pueblo y sus encantos, organizan todo el año diversas ferias y fiestas, interesantes y divertidas. Hoy os proponemos una. Se trata de la feria del Pan con tomate. Tiene lugar durante el primer fin de semana de junio, y encontraréis toda una serie de actividades culturales y gastronómicas, con exposiciones, conferencias, degustaciones, música, y otras muchas, que tienen como denominador común el pan, el tomate y el aceite. Todas las actividades tienen lugar en el maravilloso espacio del Parque de San Salvador, del que hablaremos ampliamente más tarde. Todo el domingo habrá, en este escenario natural, una feria de artesanía y una de alimentación y gastronomía. No hay que pensar en la comida, pues allí encontrareis embutidos, carne a la brasa, ensaladas, judías, pan, aceite … todo de primera mano, y de primera calidad. Para los amantes de los bichos, montarán un pequeño zoo con iguanas, tortugas, hurones, cobayas, loros, perros y gatos. Los niños disfrutarán de lo lindo con los hinchables, el rocódromo, la ludoteca gigante y el pasacalles de los gigantes de Santa Coloma. Los más mayores con las sardanas y un extraordinario concierto de Jazz. Por la tarde habrá un espectáculo de animación infantil y habaneras. Un día, como veis, bien completo. Pero, además, la ubicación de la fiesta es extraordinaria. El maravilloso parque de Sant Salvador es un pulmón verde casi virgen, que está situado a lo largo de la fresca riera de Santa Coloma y de la hermosa riera de los Frailes. Está lleno de fuentes, como la de San Salvador y la Fuente Picante. En resumen, un lugar lleno de árboles y agua, ideal para los niños. También pueden aprovechar el día para rondar por el barrio antiguo de Santa Coloma, la plaza de Farners, la iglesia, los porches. A pocos kms. de la villa, camino de Sant Hilari Sacalm, se pueden visitar grandes edificios románicos, militares o seglares, como los restos del castillo de Farners, el monasterio de Sant Pere Cercada o Santa Victoria de Sauleda. Del castillo, restaurado hace poco, quedan aún muchas cosas, como las murallas y las paredes, o la torre, que se alza adusta. Si os quedáis un fin de semana podreis disfrutar del espléndido paisaje de las Guilleries, tomando las carreteras que van hasta Sant Hilari y Osor. Una naturaleza en estado puro. Visitar lugares tan hermosos como la ermita de la Virgen de Farners, cerca del castillo, San Miguel de Cladells, Santa Margarida de Vallors, la Santa Cruz de Horta, con la masía más poderosa de Cataluña, la ermita de Santa Bárbara o San Andrés de Castanyet. Por otra parte ya sabéis que la bellísima comarca de La Selva, es conocida como “La comarca del agua”. Os proponemos una estancia del agua, en Santa Coloma, siguiendo fuentes, arroyos y riachuelos en la montaña, o disfrutando de sus aguas termales, de los Balneario y del centro lúdico termal Magma. Un descanso merecido en este mundo de locos. Para dormir en la villa tienen hoteles muy buenos y muy familiares, como el Mas Solà, grande y moderno. O el seductor Hotel Pinxo, que pese a su nombre está muy bien. Más de pueblo y casero es Can Gurt o la fonda sencilla de toda la vida: Can Joan. No les recomendamos restaurantes ya que todos estos hotelitos tienen una cocina maravillosa, deliciosa e interesante.

Fira medieval de Llefià

Llefià és un barri de Badalona. Badalona és una de les ciutats més grans de l’Àrea de Barcelona, a només 10 kms. de Plaça Catalunya. Llefià no és un barri central de Badalona. De fet està lluny del rovell de l’ou de la vila. Potser per això, s’ha hagut de “buscar la vida”. Llefià, o La Salut, són dues barriades obreres, treballadores, que s’han guanyat a pols tot el que tenen. I, possiblement per promocionar-se, s’han inventat una fira medieval que beneficiï el comerç de la zona, important. Perquè Llefia i La Salut tenen un eix comercial ben consolidat, de fa anys, justament al Passeig de la Salut, escenari de la fira. És aquesta una festa jove, molt nova, que tindrà lloc la tercera setmana de desembre, del 17 al 19, l’any 2010. Hi trobareu, com no pot ser d’una altra manera, artesans dins les seves paradetes, vestits d’època. Moltes d’artesania. Moltes de gastronòmiques, on podreu menjar coses bones.  Però també música en viu i en directe, animació i altres activitats expressament pensades pels infants, i fins un pessebre vivent. Us hem recomanat altres vegades que visitéssiu Llefià, o la Salut, amb motiu, per exemple, de la seva Setmana Santa, d’arrels molt, molt andaluses. Ara us aconsellem que, si no teniu res millor pensat, agafeu el metro de la línia 2, o bé el de la línia 9, i baixeu al Gorg. Us caldrà caminar una mica. O bé l’autobús B-25, a la plaça Urquinaona. O el cotxe, podeu aparcar al complexe comercial Màgic Badalona, (3 hores gratis), un lloc també força interessat de veure, amb atraccions per adolescents, i seniors, com ara un kàrting. De qualsevol manera arribareu-vos a Llefià i La Salut i gaudireu d’una estona divertida, Amb poc esforç. Què us sembla?.

Llefià es un barrio de Badalona. Badalona es una de las ciudades más grandes del Área de Barcelona, a sólo 10 kms. de Plaza Cataluña. Llefià no es un barrio central de Badalona. De hecho está lejos del centro de la villa. Quizá por eso, ha tenido que “buscarse la vida”. Llefià, o La Salud, son dos barriadas obreras, trabajadoras, que se han ganado a pulso todo lo que tienen. Y, posiblemente para promocionarse, han inventado una feria medieval que beneficie al comercio de la zona, importante. Porque Llefia y La Salud tienen un eje comercial bien consolidado, hace años, justamente en el Paseo de la Salud, escenario de la feria. Es esta una fiesta joven, muy nueva, que tendrá lugar la tercera semana de diciembre, del 17 al 19, este año 2010. Encontraréis, como no puede ser de otra manera, artesanos dentro de sus puestos, vestidos de época. Muchas de artesanía. Muchas de gastronómicas, donde se podrá comer cosas buenas. Pero también vereis música en vivo y en directo, animación y otras actividades expresamente pensadas para los niños, y hasta un pesebre viviente. Os hemos recomendado otras veces que visitárais Llefià, o la Salud, con motivo, por ejemplo, de su Semana Santa, de raíces muy, muy andaluzas. Ahora os aconsejamos que, si no hay nada mejor pensado, tomeis el metro de la línea 2, o bien el de la línea 9, y os bajeis en el Gorg. Y habrá que caminar un poco. O bien el autobús B-25, en la plaza Urquinaona. O el coche, que se puede aparcar en el complejo comercial Magic Badalona, (3 horas gratis), un lugar también muy interesante de ver, con atracciones para adolescentes, y seniors, como un karting. De cualquier manera llegaros hasta Llefià y La Salut y disfrutaréis de un rato divertido, Con poco esfuerzo. ¿Qué os parece?.

Can Coll

La magnífica masia de Can Coll és avui en dia un centre d’interpretació del Parc Natural de Collserola. Es troba situada al mig del parc, molt a prop de Cerdanyola del Vallés, a un parell de kms., quasi al final de la carretera BV-1415, que puja des d’Horta, a Barcelona, fins Cerdanyola. L’accés és molt fàcil, hi ha molt bon aparcament i el paratge és molt bonic. Can Coll està preparat per ser visitat. Ara bé, només obre els diumenges i festius, al matí. Podreu veure-hi la cuina, (a la foto), la cava, els magatzems, el celler, les habitacions i el menjador, sales i l’alcoba, amb el seu bany. Tot d’època. Hi ha coses des del segle XV fins el XIX. Totes les estances conserven els seus mobles i la decoració del seu temps. També hi trobareu una exposició permanent sobre Collserola, un audiovisual i, segons el dia, diversos tallers per infants, molt interessants. A més dels encants de la pròpia masia heu d’afergir-hi els externs: camps de conreu, vinya, bosc i una petita granja amb animals, gallines, un porc i una mula, que faran les delícies dels més petits. Des de Can Coll podeu fer camí fins Can Catà i Sant Iscle de les Feixes, una ruta perfecta per caminadors novells, plana i sense perills. També molt adequada per fer les primeres pedalades en plena natura. Hi ha una àrea de pic-nic a tocar de Can Coll, al costat de la carretera, on podeu fer una bona carn a la brasa. Un lloc perfecte, amb espais pel joc, a tocar del torrent de can Coll. Servei de bar i de restaurant: Tel. 935 806 986. Allà mateig us vendran la  llenya per les barbacoes. En resum: un espai natural amable i senzill, una justificació per una matinal d’hivern prop de Barcelona.

La magnífica masía de Can Coll es hoy en día un centro de interpretación del Parque Natural de Collserola. Se encuentra situada en medio del parque, muy cerca de Cerdanyola del Vallés, solo a un par de kms. Casi al final de la carretera que sube desde Horta, en  Barcelona. El acceso es muy fácil, hay muy buen aparcamiento y el paraje es muy bonito. Can Coll está preparado para ser visitado, eso sí, solo domingos y festivos por la mañana. Podran ver la cocina, (en la foto), la cava, los almacenes, la bodega, las habitaciones y el comedor, las salas y la alcoba principal, con su baño. Todo de época. Hay cosas que se conservan desde el siglo XV hasta el XIX. Todas las estancias lucen sus muebles y la decoración de su tiempo. También encontrarán una exposición permanente sobre Collserola, un audiovisual y, según el día, varios talleres para niños, muy interesantes. Además de los encantos de la propia masía se deben añadir los externos: campos de cultivo, viña, bosque y una pequeña granja con animales, gallinas, un cerdo y una mula, que harán las delicias de los más pequeños. Desde Can Coll puede hacer camino hasta Can Catà y Sant Iscle de les Feixes, una ruta perfecta para andadores diminutos, llana y sin peligros. También muy adecuada para hacer las primeras pedaladas en plena naturaleza. Hay un área de pic-nic al lado de Can Coll, junto a la carretera, donde puede hacer una buena carne a la brasa. Hay servicio de bar y de restaurante. Buen área de juegos. En resumen: un espacio natural amable y sencillo, una justificación perfecta para una matinal de invierno cerca de Barcelona.

Sotama

El centre d’interpretació de Sotama és el millor centre d’interpretació d’un parc natural que he vist mai. I n’he vist molts. Així de clar i de concís. i, a més, és veritat. Un edifici magnífic, d’un disseny impecable, finès. Uns continguts ben presentats, impactants, entenedors, ben triats. Audiovisulas, audioguies, plafons entenedors. I gratuït!. Haguèssim pagat per veure-ho. I era gratis. Senyors de la Vall de Liebana, de Cantàbria… “chapeau”. S’hi arriba a pocs kms. a la sortida de Potes. Explica l’incomparable marc natural i rural de les Valls dels Pics d’Europa. També els monuments, pobles i poblets. Us donaran ganes de visitar-ho tot. No us reprimiu: les muntanyes, Fuente Dé i el seu telefèric, el monestir de Santo Toribio o Lebeña. Us quedareu. I per dormir, a Cosgaya, l’hotel del Oso.

El centro de interpretación de Sotama es el mejor centro de interpretación de un parque natural que he visto nunca. Y he visto muchos. Así de claro y conciso. y, además, es verdad. Un edificio magnífico, de un diseño impecable, finlandés. Unos contenidos bien presentados, impactantes, comprensibles, bien elegidos. Audiovisuales, audioguías, paneles comprensibles. ¡Y gratis!. Hubiéramos pagado por verlo. Y era gratis. Señores del Valle de Liebana, de Cantabria … “chapeau”. Se llega a pocos kms. a la salida de Potes. Explica el incomparable marco natural y rural de los Valles de los Picos de Europa. También los monumentos, pueblos y aldeas. Te dan ganas de visitarlo todo. No te reprimas: ve a las montañas, con Fuente Dé y su teleférico, al monasterio de Santo Toribio o a Lebeña. ¡Y os quedaréis. Y para dormir, en Cosgaya, el hotel del Oso.