Villa Romana de la Dehesa


villa_romana_dehesa_soria

Prop de Soria hi ha un museu sobre una antiga vil·la romana que va s’anomena Magna Mater. De totes maneres és més i millor conegut com a jaciment de la Vila Romana “La Dehesa”. Està situat al sud-oest de la capital, a uns 40 kms. de Soria, al poblet de Cuevas de Soria, a prop de Quintana Rodona, encara que no cal arribar a aquest poble per visitar-la. El museu acull sota una coberta moderna les restes de la vila romana i un ampli espai cultural, un d’aquells llocs pensats amb el cap on els nens i joves descobreixen jugant el món romà. Està dotat de tot tipus de materials pedagògics molt bé pensats i dissenyats, audiovisuals, panells, vitrines i tot tipus d’informacions. Es pot passejar sobre les restes del que va ser una luxosa domus rural, datada entre els segles III i IV de la nostra era. Es conserven unes 30 estances pavimentades totes amb mosaics geomètrics, interessants, encara que al no ser figuratius, no són prou resultones. Hi ha viles a Espanya amb mosaics molt millors, amb escenes mitològiques, d’animals o persones, a tot color. Aquests són més senzills, més monòcroms. Encara que n’hi ha alguns amb inscripcions que han permès identificar els seus antics propietaris, en aquest cas la família Irricos. Al Museu Magna Mater veureu recreada d’una manera molt didàctica el que va ser aquesta factoria agrícola en aquells temps. Les instal·lacions són molt modernes, amb un sistema de passarel·les per recórrer les estances de la casa des de dalt, donant la volta a un gran pati central amb un passadís envoltat de columnes. Si aneu per aquesta zona de Soria, o si sou una família aficionada a l’art i la història, i esteu de vacances per aquestes terres, no deixeu de donar-li un cop d’ull. Més informació en els telèfons: 60.017.854 i 651.381 240. O bé escrivint a info@villaromanaladehesa.es. L’empresa que el porta té destacat allà personal molt amable i eficient que us resoldrà qualsevol dubte i estarà encantat d’atendre-us. Realment molt acollidors. Per arribar-hi cal anar des de Soria capital per l’autovia A-15 cap a Almazán i Medinaceli, dues ciutats molt boniques, per cert. En els primers kms. ja apareix indicada la desviació per la SO-100 cap a Berlanga de Duero, una altra vila preciosa. Agafeu aquesta carretera fins a veure, a mà dreta, el desviament cap al poble de Izana, bé indicat, així com també la pròpia Vila Romana. En 5 kms. estareu allà, desviament a l’esquerra, amb bon aparcament a l’entrada. Aprofiteu per fer una volta per aquestes terres dures i fascinants. A la capital us espera Sant Joan de Duero, Sant Polo i Sant Saturio, ermites romàniques de pro. Sant Joan de Duero és pura poesia feta pedra. I una altra vegada el Duero, etern, amb la muralla de Soria que cantà Gerardo Diego o Antonio Machado. Soria és un destí sempre somiat. Visiteu Sant Joan de Ravanera, Santo Domingo, Sant Pere, la catedral. Passegeu pels carrers medievals, per la plaça Major. Per allotjar-vos us proposem l’Hotel Apolonia, en ple centre. I també és un bon lloc per menjar bones tapes. Personal atent i servicial, hotel modern i net. Bé també l’hotel Alfonso VIII, un hotel gran, un clàssic. Ens va agradar quan ens vam allotjar també a l’Hotel Leonor Centre, en plena plaça de l’Olivera. Una cosa una mica envellida però bona relació qualitat i preu. Baixeu a Berlanga de Duero, i més enllà, vegeu Sant Baudelio de Casillas una joia incomparable de l’art mossàrab. Després de Sant Baudelio visiteu Berlanga de Duero, amb la seva Col·legiata i el seu castell. A Berlanga podeu menjar i dormir a l’incomparable hotel rural Villa de Berlanga, fantàstic, un dels millors d’Espanya. També molt bé La posada dels Lleons, o al Palau de Brias, o el Fra Tomàs, on hi ha el restaurant Casa Vallecas, car, però d’una qualitat i servei extrems. I Berlanga no està a més de 20 kms. de la Vila Romana La Dehesa, seguint des de Quintana Rodona per la SO-100. Us aconsellem també alguns pobles medievals encantadors, com Catalañazor. Allà podeu allotjar-vos o dinar al Mirador de Almanzor, o bé a la Casa Rural de Calatañazor, o a la Casa del Cura de Calatañazor. No deixeu de veure el Burgo d’Osma, una vila medieval amb catedral i torre barroca. O el superb castell califal de Gormaz, el més gran d’Europa. O els paisatges austers del riu Duero. I, per descomptat, convé un repàs a les belleses naturals, com els Picos de Urbión i la Llacuna Negra. O l’espectacular canó del Rio Lobos, o La Fuentona. Ja ho sabeu … Soria us espera !.

La Diputación Provincial de Soria y la Junta de Castilla y León crearon no hace mucho tiempo un museo sobre una antigua villa romana que recibió el nombre de Magna Mater. De todas maneras és más y mejor conocido como yacimiento de la Villa Romana “La Dehesa”. Está situado al sudoeste de la capital, a unos 40 kms. de Soria, en el pueblecito de Cuevas de Soria, cerca de Quintana Redonda, aunque no hay que llegar a este pueblo para visitarla. El museo acoge bajo una cubierta moderna los restos de la villa romana y un ámplio espacio cultural, un buén lugar para que los niños y jóvenes descubran el mundo romano. Está dotado de todo tipo de materiales pedagógicos muy bién pensados y diseñados, audiovisuales, paneles, vitrinas y todo tipo de informaciones. Se puede pasear sobre los restos de lo que fué una lujosa domus rural, datada entre los siglos III y IV de nuestra era. Se conservan unas 30 estancias pavimentadas todas con mosaicos geométricos, interesantes, aunque al no ser figurativos, no son lo bastante resultones. Hay villas en España con mosaicos mucho mejores, con escenas mitológicas, de animales o personas, a todo color. Estos son más senzillos, más monócromos.  Aunque hay algunos con inscripciones que han permitido identificar a sus antiguos propietarios, en este caso la familia Irricos. En el Museo Magna Mater vereis recreada de una manera muy didáctica lo que fué esta factoria agrícola en aquellos tiempos. Las instalaciones son muy modernas, con un sistema de pasarelas para recorrer las estancias de la casa desde lo alto, dando la vuelta a un gran patio central con un pasillo rodeado de columnas. Si vais por esta zona de Soria, o si sois una família aficionada al arte y la historia, y estais de vacaciones por estas tierras, no dejeis de darle un vistazo. Más información en los teéfonos: 60 017 854 y 651 381 240. O bién escribiendo a info@villaromanaladehesa.es. La empresa que lo lleva tiene destacado allí personal muy amable y eficiente que os resolverá cualquier duda y estará encantado de atenderos. Realmente muy acogedores. Para llegar hay que ir des de Soria capital por la autovia A-15 hacia Almazán y Medinaceli, dos ciudades muy bonitas, por cierto. En los primeros kms. ya aparece indicada la desviación por la SO-100 hacia Berlanga de Duero, otra villa preciosa. Coged esta carretera hasta ver, a mano derecha, el desvio hacia el pueblo de Izana, bién indicado, así como también la propia Villa Romana. En 5 kms. estareis allí, desvio a la izquierda, con buén aparcamiento a la entrada. Aprovechad para dar una vuelta por estas tierras duras y fascinantes. En la capital os espera San Juan de Duero, San Polo y San Saturio, ermitas románicas de pro. San Juan de Duero es pura poesia hecha piedra. Y otra vez el Duero, eterno, con la muralla de Soria que cantà Gerardo Diego o Antonio Machado. Soria es un destino siempre soñado. Visitad San Juan de Ravanera, Santo Domingo, San Pedro, la catedral. Pasead por las calles medievales, per la plaza Mayor. Alojaros en el Hotel Apolonia, en pleno centro. Y también buén lugar para comer buenas tapas. Personal atento y servicial, hotel moderno y limpio. Bueno también el hotel Alfonso VIII, un hotel grande, un clásico. Nos gustó cuando nos alojamos también en el Hotel Leonor Centro, en plena plaza del Olivo. Algo envejecido pero buena relación calidad y precio. Bajad a Berlanga de Duero, y más alla, ved San Baudelio de Casillas una joya incomparable del arte mozárabe. Tras San Baudelio visitad Berlanga de Duero, con su Colegiata y su castillo. En Berlanga podeis comer y dormir en el incomparable hotel rural Villa de Berlanga, fantástico, uno de los mejores de España. También muy bién en La posada de los leones, o en el Palacio de Brias, o en el Fray Tomás, donde está el restaurante Casa Vallecas, caro, pero de una calidad y servicio extremos. Y Berlanga no está a más de 20 kms. de la Villa Romana La Dehesa, siguiendo desde Quintana Redonda la SO-100. Os aconsejamos también algunos pueblos medievales encantadores, como Catalañazor.  Allí podeis alojaros o comer en el Mirador de Almanzor, o bién en la Casa Rural de Calatañazor, o en la Casa del Cura de Calatañazor. No dejeis de ver el Burgo de Osma, una villa medieval con catedral y torre barroca. O el soberbio castillo califal de Gormaz, el más grande de Europa. O los paisajes austeros del rio Duero. Y, por supuesto, conviene un repaso a las bellezas naturales, como los Picos de Urbión y la Laguna Negra. O el espectacular cañon del Rio Lobos, o La Fuentona. Ya lo sabeis… ¡Soria os espera!.

Anuncis

Jornadas Mozárabes de Catalañazor


catalanazor

Catalañazor és el nom d’un petit i coquetó poblet de Sòria, un lloc on hi va haver una gran batalla medieval, suposadament perduda pel cabdill àrab Almanssor. Un llogarret on aquest guerrer va perdre el seu tambor, com diu la cançó popular. Avui, però, Catalañazor és un indret apacible, que va quedar aturat en el temps en aquells anys difícils, i per aquest motiu és un bon lloc per anar a visitar, un poble de pedra, com arribat de la nit dels segles. Res, o quasi res, no s’ha tocat des del segle XVI. Ni els carrers estan asfaltats. És allò que tothom busca avui dia: quelcom autèntic. Fa 400 anys va ser un poble molt important, amb el seu castell, la colegiata, les cases fortes, els carrers empedrats, una ombra del que fou. Avui dia és un poblet petit i perdut prop de la carretera N-122 que va del Burgo de Osma a Sòria capital. Però la gent que hi viu, que se l’estima, no vol que Catalañazor desaparegui i, per això, munta cada any les seves famoses jornadas Mozárabes, que enguany arriben a la XVI edició. serà del 7 al 9, del 14 al 16, del 21 al 23 i del 28 al 30 de novembre. L’objectiu és reviure el segle X, vestits d’època, amb llum de torxes, amb música i gastronomia medieval. Tots els hotels, hostals i cases rurals del poble ofereixen paquets complerts, en una estupenda casa rural, amb restaurant, comprenent una oferta de divendres a diumenge. Així teniu la possibilitat d’estar-vos al bellíssim Mirador de Almanzor, o bé a la Casa Rural de Calatañazor, un altre allotjament sorprenent,  o a la Casa del Cura de Calatañazor, un altre coquetó allotjament rural. Tots aquests hotelets son d’un luxe extraordinari, amb una gastronomia refinada, i un ambient càlid i acollidor. Si voleu reservar truqueu als telèfons 975 18 36 42, o  – 666 193 222. A més del poble medieval de Catalañazor, teniu a prop llocs màgics com ara “La Fuentona”, o la Hoz del Abión, una llacuna on volen els voltors. O l’espectacular Cañón del Río Lobos, parc natural on els templers encara cavalquen. O El Burgo de Osma villa medieval amb catedral i torre barroca. O els castells califals de Gormaz, el més gran de Europa. O els paisatges austers del riu Duero, que ens agraden amb desmesura castellana. Atureu-vos-hi. Val molt la pena. Inclogueu-lo en una ruta per la Sòria autèntica i màgica. Visiteu-lo tornant de veure el castell  de Gormaz, o bé el Burgo de Osma o el cañon del Rio Lobos. Gastareu les fotos de la vostra tarjeta!.

Catalañazor es el nombre de una batalla, supuestamente perdida por el caudillo árabe Almanzor cerca de este pueblecito de Soria. Hubiera o no perdido allí su tambor, Catalañazor es un buen lugar para visitar. Está literalmente parado en el tiempo. Nada, o casi nada, se ha tocado desde el siglo XVI. Ni las calles están asfaltadas. Es lo que todo el mundo busca hoy en día: algo auténtico. Hace 400 años fue un pueblo importante: castillo, colegiata, casas fuertes, calles empedradas. Ahora lo tiene todo, pero ya sólo es una sombra de lo que fue. Hoy en día es un pueblo pequeño y perdido cerca de la carretera N-122 que va del Burgo de Osma hacia Soria capital. Por ello los habitantes del lugar quieren potenciar esta bellisima villa con unas Jornadas Mozárabes, que organizan todos los fines de semana de noviembre en los hoteles del pueblo. Se reviven los fastos de otras épocas con chilabas turbantes y velos auténticos, visitando el pueblo a la luz de la luna con antorchas, con espectáculo de bailarinas que hacen la danza del vientre, con músicos medievales que tocan instrumentos antiguos como la zanfona, la darbuka, la chalaparta, el gëmbe, o el pito de pastor, o con la tradicional mozárabe, capón a las delicias de la miel, cous-cous, hummus, babaganus, pestiños, falafel, pinchos morunos, karkade, taboule, berenjimiel, y mucho más. Los precios varían dependiendo del alojamiento y los servicios a contratar. Però entrad en las páginas de estas maravillosas casas rurales como son El Mirador de Almanzor, o bién La Casa Rural de Calatañazor, o La Casa del Cura de Calatañazor, para ver que os ofrecen por poco dinero: habitaciones coquetas, restaurantes de ensueño, ambiente acogedor. Reservad a los teléfonos 975 18 36 42 – 666 193 222, o bién en las webs citadas. Y no desaprovecheis las grandes posibilidades que se os abren de visitar la maravillosa Soria desde Calatañazor. Ya el mismo pueblo, conjunto Histórico Artístico. Un pueblo con sabor medieval con sus callejas empedradas, casas típicas, torre del castillo y recinto amurallado. O el parque natural La Fuentona, al final de la Hoz del Abión, vigilado por los buitres y otras rapaces, rodeado de sabinas. O el espectacular Cañon del Río Lobos, donde los buitres leonados son los reyes. O la impresionante villa del Burgo de Osma, con su catedral gótica con influencias cistercienses y torre barroca. O el Castillo Califal de Gormaz, con el Duero a sus pies. Párense en Catalañazor, que vale la pena. Incluyanlo en una ruta por la Soria auténtica y mágica. Visitenlo volviendo de ver el castillo de Gormaz, o bien desde El Burgo de Osma o tras pasear por el cañon del Río Lobos. Gastaran las fotos de su tarjeta.

Morón de Almazán


moron_almazan

Morón de Almazán és un petit poblet situat entre l’Aragó i Castella, no gaire lluny de Calatayud, o de Soria. Es tracta d’un poble agrícola, sense importància en l’actualitat. Ho ha anat perdent tot, el tren, la vitalitat, però no perdrà mai l’encant del seu casc antic, centrat en la seva impressionant plaça major, una de les més boniques, i amb més caràcter, d’Espanya. Hi arribareu seguint l’A-2, camí de Madrid, ja passats Saragossa i Calatayud. En arribar a Ariza, trobareu el desviament, a la dreta per la CL-116, cap a Monteagudo de las Vicarias, Almazán i Soria. Hi podeu preguntar… Què se’ns ha perdut per aquelles terres?. Per quina raó cal girar per la CL_116 hi passar per Morón d’Almazán. Doncs ben fàcil: és una desviació típica per aquelles famílies que volen descobrir les maravelles de Soria, d’Almazán, de Berlanga, del Burgo de Osma.  Monteagudo mateix, el primer poble, amurallat, amb un castell medieval fantàstic i una església gòtica preciosa, és una parada obligada. Almazán, una altra vila medieval plena de monuments. De Soria capital no cal parlar-ne, preciosa. De Berlanga de Duero, amb un altre soberbi castell, amb una col·legiata magnífica, tampoc. I de la ciutat del Burgo de Osma, amb la seva catedral tampoc. Ens deixem espais naturals tan fenomenals com el cañon del rio Lobos, o els Pics d’Urbión amb la Laguna Negra, o poblets medievals divins, com Catalañazor, o el castell califal de Gormaz. Però centrem-nos en Morón d’Almazán, per on cal passar per gaudir de totes aquestes fites que us hem descrit. La plaça major és monumental. Unes escales porten de l’edifici del Concejo, molt bonic, fins el Palau Renaixentista dels Mendoza, més bonic. Però encara més alta l’església domina la vila amb la seva esplèndida y esvelta torre plateresca, una joia. I, com a colofó, el rotlle de la justícia i la font. Dins el temple quatre impactants sepulcres gòtics, una filigrana. Inaudit tot això en un poble tan petit. Però tan important a l’edat mitjana. Completa el conjunt la visita al museu del vestit popular. Arribeu-vos a Sòria, per sentir aquestes terres antigues, intocades, fermes, veritables, salvatges. I atureu-vos a Morón, val la pena. Per dormir al poble teniu una casa rural, anomenada amb gràcia, del Gallo de Morón. Per dinar, i també per dormir, teniu el Molino Vaya Tela, camí de Medinaceli, una altra bonica vila medieval, a l’autovia A-15.  Molta oferta a Almazán, per exemple a l’Hostal El Rincón del Nazareno, novíssim i esplèndit, rabiosament modern. El Tirso de Molina és més clàssic. Ens agrada molt Berlanga, on teniu l’hotelet Rural Villa de Berlanga, una cucada, i per descomptat Soria, on hi ha tota mena de serveis. Bona estada a les terres de Soria!.

Morón de Almazán es una vila medieval, ahora pequeña, pero grande en la antiguedad. La actividad principal es la agricultura, y el pueblo son cuatro casas, pero el conjunto artístico de su Plaza Mayor, probablemente una de las más hermosas de toda Castilla, le pone definitivamente en el mapa de los viajeros. Es monumental, difícil de imaginar, una escenografia más imponente. Vereis allí el dificio del Concejo de fines del medioevo, símbolo del poder civil. Un poco más hacia arriba el Palacio Renacentista de los Mendoza, símbolo del poder señorial. Y en la cúspide de la escalinata, su iglesia parroquial con la espléndida y esbelta torre plateresca. Y como colofón el rollo gótico, y la fuente. Para completar la oferta teneis un bonito museo del traje típico. En una ruta por las fantásticas, increibles y olvidadas tierras de Soria, visitando Monteagudo, Almazán, Gormaz, Berlanga, el Burgo de Osma y, naturalmente Soria capital, no podeis dejar de deteneros en Morón, ¡vale la pena!.

Eunate


Un dels punts més misteriosos i bonics del camí de Sant Jaume de Galicia és Eunate. La capella templera, de planta octogonal, és una maravella del romànic. Però és alguna cosa més. Un aire de misteri cobreix la construcció. Tot i que el dia sigui lluminós quelcom flota en l’ambient. Enunate, a pocs kms. de Puente la Reina i Estella, en el tram navarrés de la ruta Xacobea, cridarà la vostra atenció. Us imaginareu cerimònies secretes dels Templers, els seus constructors. Us sentireu connectats tel·lúricament amb altres punts estel·lars de la península, com ara el canyó del riu Lobos, la propera Torres del Rio, Miravet, Segovia o la mítica Ponferrada. Però si les llegendes us deixen freds, llavors només us demanem que admireu la puressa de línies, l’atreviment i originalitat de la construcció romànica d’eunate. Que gaudiu del paisatge camperol, bucòlic, dels prats i boscos. Feu una parada a Eunate per tal que els infants corrin, donant voltes a la capella templera com si fos una Stupa budista. Potser les seves oracions arribaran al cel. No podreu menjar a Eunate però Estella, o Lizarra, està molt a prop. Allà trobareu el restaurant La Cepa. Recomanable cent per cent. Menjareu molt bé per poc preu. Us ho diem amb el cor.

Uno de los puntos más misteriosos y hermosos del Camino de Santiago de Galicia es Eunate. La capilla templaria, de planta octogonal, es una maravilla del románico. Pero es algo más. Un aire de misterio cubre la construcción. Aunque el día sea luminoso algo flota en el ambiente. Enunate, a pocos kms. de Puente la Reina y Estella, en el tramo navarro de la ruta Jacobea, llamará su atención. ¿Os imagináis ceremonias secretas de los Templarios, sus constructores?. Os sentireis en línea telúricamente con otros puntos estelares de la península, como el cañón del río Lobos, la próxima Torres del Río, Miravet, Segovia o la mítica Ponferrada. Pero si las leyendas os dejan fríos, entonces sólo os pedimos que contempleis la pureza de líneas, el atrevimiento y originalidad de la construcción románica de Eunate. Que disfrutéis del paisaje campesino, bucólico, los prados y bosques. Hagan una parada en Eunate para que los niños corran, dando vueltas a la capilla templaria como si fuera una Stupa budista. Quizás sus oraciones llegarán al cielo. No podrá comer en Eunate pero Estella, o Lizarra, está muy cerca. Allí encontraran el restaurante La Cepa. Recomendable cien por cien. Comeran muy bien por poco precio. Os lo decimos con el corazón.

Ax les thermes


bassin

A l’altre costat del Pirineu, més enllà de la Cerdanya, passat el coll de Puymorens, o travessat el nou túnel, trobareu les Valls d’Ax. La seva capital és Ax les thermes. Com indica el seu nom, es tracta d’una població termal. A la foto podeu veure la piscina medieval anomenada “Bassin des Ladres”, on venien a curar-se soldats templers que, a terra santa, havien agafat la lepra. Ara, us divertireu ficant-hi els peus després d’una jornada d’esquí o d’una caminada. Ja en temps dels romans s’explotaven les seves aigües calentes sulfuroses. Avui dia, Ax, està dedicada al turisme, estiu i hivern. Però Ax no és gaire bonic en sí mateix. És força decadent i envellida com a ciutat i com a resort turístic. Hi manquen inversions. El que són bonics són els seus entorns. Comencem per la neu. Quan les estacions de la Cerdanya estiguin plenes potser fora bona idea baixar fins Ax. D’allà podreu pujar a Les tres domaines, l’estació d’esquí d’aquesta zona, antiquada i familiar, com Ax mateix. La natura és un altre punt fort de les Valls d’Ax. La ruta del Baü, a l’estiu a l’estació d’Ax les 3 Domaines. Les canteres de talc de Luzenac, força interessants, i la Vall d’Orlú, reserva nacional natural, amb el parc dels llops, els isards o les marmottes. De fet, la millor vall d’aquesta zona, una joia de natura. Podeu pujar fins les cascades de les Forges d’Orlu, o si sou bons caminants fincs els pics de la serra com el Tarbésou o la Dent d’Orlu. També mereixen una visita la vall d’Ascou, i la mateixa vall de l’Ariège per on heu vingut, amb els seus llacs, com ara els de Lanoux o Naguille. En resum, valls i espais nous a descobrir quan la Cerdanya s’hagi fet petita i coneguda, a pocs més de 160 kms. de Barcelona, i 40 de Puigcerdà. Per dormir, nosaltres ho fem normalment a Puigcerdà quan anem a veure Ax, teniu bons hotels, com ara el Chalet.

Al otro lado del Pirineo, más allá de la Cerdanya, pasando el Coll de Puymorens, o atravesando el nuevo túnel, encontrareis las Valls d’Ax. Su capital es Ax les thermes. Como indica su nombre, se trata de una población termal. En la foto podéis ver la piscina medieval llamada “Bassin des Ladres”, donde venían a curarse los soldados templarios que, tierra santa, habían cogido la lepra. Ahora, os divertireis metiendo los pies en el agua caliente después de una jornada de esquí o de una caminata. Ya en tiempos de los romanos se explotaban sus fuentes sulfurosas. Hoy en día, Ax, está dedicada al turismo, verano e invierno. Pero Ax no es muy bonito en sí mismo. Es bastante decadente y envejecida como ciudad y como destino turístico. Faltan inversiones. Lo que son bonitos son sus entornos. Empezamos por la nieve. Cuando las estaciones de la Cerdanya estén llenas quizá fuera buena idea bajar hasta Ax. De allí podrá subir a Las tres domaines, la estación de esquí de esta zona, anticuada y familiar, como Ax mismo. La naturaleza es otro punto fuerte de las Valls d’Ax. La ruta del Bau, en verano, desde la estación de Ax les 3 Domaines o las canteras de talco de Luzenac, són bastante interesantes. La Vall d’Orlu, reserva nacional natural, con el parque de los lobos, los rebecos o las marmottes está muy bién. De hecho, és el mejor valle de esta zona, una joya de naturaleza. Pueden subir hasta las cascadas de las Forges de Orlu o, los buenos caminantes, llegar hasta los picos de la sierra como el Tarbésou o el Diente de Orlu. También merecen una visita la Vall d’Ascou, y la misma valle del Ariège por donde habéis venido, con sus lagos, como los de Lanoux o Naguille. En resumen, valles y espacios nuevos a descubrir cuando la Cerdanya se haya quedado hecho pequeña y conocida, a poco más de 160 kms. de Barcelona, y 40 de Puigcerdà. Para dormir, nosotros lo hacemos normalmente en Puigcerdà cuando vamos a ver Ax, pero tienen allí buenos hoteles, como el Chalet.

El Burgo de Osma


burgosma

A Sòria, en mig de les terres dures de l’extrem de Castella, s’alça una ciutat poderosa, el Burgo de Osma. De la seva importància en donen fe les ruines d’Osma i Uxama, amb el castell, però sobretot la imponent catedral, amb una torre de pel·lícula, (a la foto). El Burgo és la segona ciutat de l’oblidada província de Sòria. Te, però poquíssims habitans, però encara avui en dia, el seu caràcter imposa. Hi trobareu carrers medievals, plaça major, porxos, palaus, un riu, el pont, muralles i la catedral, amb el seu claustre i el seu museu. No podeu perdre-us la visita de El Burgo. Hi arribareu des de Saragossa, fent cap primer a Sòria, o des de la A2 per Calatauyd, i via Berlanga de Duero, o des de l’A2 també per Medinaceli. Del Burgo de Osma abastareu tota la comarca. Us esperen castells com el de Gormaz, o Berlanga. Espais naturals com rio Lobos. Poblets medievals com Catalañazor. Perdeu-vos per les terres de Sòria. Podeu dormir molt bé en l’hotel Virrei Palafox, tan recio com la pròpia ciutat.

En Soria, en medio de las tierras duras del extremo este castellano, se levanta una ciudad poderosa, el Burgo de Osma. De su importancia dan fe las ruinas de Osma y Uxama, con el castillo, pero sobre todo la imponente catedral, con una torre de película, (en la foto). El Burgo es la segunda ciudad de la olvidada provincia de Soria. Tiene poquísimos habitantes, pero aún hoy en día, su carácter impone. Encontrará en ella calles medievales, una plaza mayor, porches, palacios, un río, el puente, murallas y la catedral, con su claustro y su museo. No puede perder a usted la visita de El Burgo. Se llega desde Zaragoza, haciendo camino hacia Soria, o desde la A2 por Calatauyd, y vía Berlanga de Duero, o desde la A2 también, pero por Medinaceli. Del Burgo de Osma abarcareis toda la comarca. Os esperan castillos como el de Gormaz, o Berlanga. Espacios naturales como el de rio Lobos. Pueblos medievales como Catalañazor. Perderos por las tierras de Soria. Puede dormir muy bien en el hotel Virrey Palafox, tan recio como la propia ciudad.

Cañon del rio Lobos


riolobos

El canyó on neix el riu Lobos, en les terres altes del Burgo de Osma, a Sòria, és un d’aquells indrets màgics. Un lloc tel·lúric on sembla que es concentrin tot un seguit de forces i poders naturals i sobrenaturals que no sempre es poden controlar. Forma part del que s’anomena l’Espanya màgica. Així ho varen entendre les civilitzacions antigues, o els templers, que varen lluitar fins el final per posseir aquest paratge. En un lloc magnífic, entre altes parets plenes de coves i refugis, on niuen les àligues i els voltors, s’alça la capella romànica que els monjos guerrers varen edificar. L’ull de bou lateral, com volent donar la raó als que varen dissoldre l’orde templera, reprodueix l’estel de cinc puntes, símbol de l’home, o del dimoni. Allà als peus, neix el riu Lobos. Al darrera una profunda sima, visitable, sembla comunicar terra i infern. Més avall, la vall somriu i l’aigua juga amb l’herba i els arbres. Més enllà el poble fortificat d’Ucero, amb el seu castell, en guarda l’entrada. Un espai preciòs, on els vostres fills gaudiran de la natura més verge. Moltes excursions possibles a fer. Arribeu-hi des de la capital per la carretera de Burgos, desviant-vos a San Leonardo de Yague. O bé pel Burgo de Osma, remontant la vall del riu fins Ucero. Nosaltres hi hem anat des de Vinuesa i des de Sòria. També podeu dormir i menjar a El Burgo de Osma, on teniu un hotel que conserva un aire històric: el Virrei Palafox.

El cañón donde nace el río Lobos, en las tierras altas del Burgo de Osma, en Soria, es uno de esos lugares mágicos. Un lugar telúrico donde parece que se concentren una serie de fuerzas y poderes naturales y sobrenaturales que no siempre se pueden controlar. Forma parte de lo que se llama la España mágica. Así lo han entendido las civilizaciones antiguas, o los templarios, que lucharon hasta el final para poseer este paraje. En un sitio magnífico, entre altas paredes llenas de cuevas y refugios, donde anidan las águilas y los buitres, se alza la capilla románica que los monjes guerreros edificaron. El ojo de buey lateral, como queriendo dar la razón a los que disolvieron la orden templaria, reproduce la estrella de cinco puntas, símbolo del hombre, o del demonio. Allí los pies, nace el río Lobos. Detrás existe una profunda sima, visitable, parece querer comunicar tierra y el infierno. Más abajo, el valle sonríe y el agua juega con la hierba y los árboles. Más allá, el pueblo fortificado de Ucero, con su castillo, guarda la entrada. Un espacio precioso, donde sus hijos disfrutarán de la naturaleza más virgen. Muchas excursiones posibles por hacer. Llegue al cañon desde la capital por la carretera de Burgos, desviándonos a la altura de San Leonardo de Yague. O bien por el Burgo de Osma, remontando el valle del río, hasta Ucero. Nosotros hemos ido desde Vinuesa y desde Soria. También pueden dormir y comer en El Burgo de Osma, donde tienen un hotel que conserva un aire histórico: el Virrey Palafox.