Baeza i Úbeda, el renaixement

Un dia, quan us vagi bé, heu de pensar de muntar un pont llarg, unes vacances de Setmana Santa, o fins unes vacances d’estiu a Baeza, i la seva zona. Perquè Baeza és una bellíssima ciutat monumental. És, de fet, una de les ciutats més boniques d’Espany i, si m’apureu, d’Europa. I no només és això. Per si fos poc, te una altra vila a tocar, a només 7 kms. que és la seva bessona, una altra maravella andalusa. Úbeda, que es troba només a 7 km. Totes dues ciutats són patrimoni de la humanitat, i s’ho mereixen. Són com els dos sols d’un sistema planetari. Brillen juntes en el firmament de l’art d’Andalusia. Baeza és monumental, renaixentista, educada, espectacular. La llista dels seus monuments és inesgotable. No hi caben tots. No hi ha un pam que no tingui un palau, una esglèsia, una plaça que mereixin una visita. Teniu la catedral, la plaça amb la font renaixentista de Santa Maria, una petita obra d’art. La monumental plaça de la carniceria, amb la font dels lleons al mig, amb la porta de Carles V. Teniu el palau del Jabalquinto, antiga universitat on ensenyà Machado. Teniu la universitat, amb la seva capella, l’edifici de les escribanies, l’ajuntament… bé, ja ho veieu, inesgotable. Us recomanem que passejeu serenament per Baeza, lentament. Degustant-ne la seva admirable bellessa. I, quan acabeu, ja ho sabeu, no oblideu de fer una visita a la seva germana bessona, Úbeda. Aquesta altra vila és una joia d’art feta pedra. Un ciutat amb molt de senyoriu. També cal recòrrer-la amb calma, sense preses, degustant cada carrer, cada palau, cada detall artístic. Perquè Úbeda està farcida de palaus. d’esglèsies, com ho està Baeza. Hi ha la renaixentista del Salvador, la de Santa Maria de l’Alcazar i moltes més. Però també cal gaudir dels seus carrers àrabs, amb patis amagats, places i placetes, cases símples, encalades. Perquè Úbeda i Baeza son la Andalusia més monumental, la de les grans construccions en pedra, la que fou més rica durant els segles XVII i XVIII, i això es nota. Aneu a Úbeda i Baeza per València i Alcaraz, per la nacional que travessa la millor Mancha. O bé, més ràpida, per la nova autovia que pasa per San Clemente i Argamasilla. Son 700 kms. Visiteu aquestes dues viles excepcionals i després ja ens direu quina us ha agradat més. Si us queden dies, si destineu al lloc unes vacances, podeu fer un volt per Jaén, la capital, o per Sierra Mágina, un espai natural increible i desconegut, o bé per la Serra de Cazorla, un parc natural magnífic, que no està molt lluny, gens lluny de fet. Nosaltres hem dormit a l’hotel Campos de Baeza, un quatre estrelles, amb categoria de tres, als afores, però molt econòmic. El personal és amable, es desviu, i encabeixen la família. A l’estiu es veu que és molt sorollós. A l’hivern gens. Però sens dubte hi ha establiments millors, com ara el Baeza Monumental, o el palauet Puerta de la Luna. A Úbeda també hi ha bons hotels amb encant, i d’altres amb un disseny innovador, o fins i tot un parador de turisme. Per menjar trobareu tota mena de locals. Però ara us en recomanarem un de singular. Es tracta d’un bar de tapes, petitó, amagat en un carreró de Baeza: el Arcediano. El porta un singular personatge, mestre de la comunicació, aixerit i polivalent, en Ramon. A la cuina la Trini, i mitja família, asseguren la ràpida sortida i servei de les delicioses tapes i montaditos que podreu disfrutar per un preu irrisori, ridícul. Encara que el local sigui petit, encara que estigui ple fins la bandera, en Ramon, que mai perd el somriure, us atendrà amb diligència. Potser haureu d’estar drets, potser haureu de buidar-vos vosaltres mateixos la taula. Però el vi que probareu, les canyes ben servides, el menjar típic, de tapes, boníssim, faran que valgui la pena.Hi arribareu passant sota l’arc de la torre del rellotge, al passeig de Baeza. Difícil de trobar. Entreu al carreró anomenat de la Barbacana. Allà està el Arcediano. A més d’aquest local a Baeza, i a la fabulosa Úbeda, segur que trobareu tot allò que us faci falta per omplir la panxa. Però nosaltres només vam anar al bar d’en Ramon, per sentir-lo tocar la bocina quan algú li dona propina, o veure’l desempallegar-se amb gràcia darrera la seva barra. Molt recomanable!.

Baeza es una bellísima ciudad monumental. Es la gemela de la otra maravilla andaluza, Úbeda, que se encuentra sólo a 7 km. Ambas ciudades son patrimonio de la humanidad, y se lo merecen. Son como los dos soles de un sistema planetario. Brillan juntas en el firmamento del arte de Andalucía. Baeza es monumental, renacentista, educada, espectacular. La lista de sus monumentos es inagotable. No caben todos. No hay un palmo que no tenga un palacio, una iglesia, una plaza que merezcan una visita. Tiene la catedral, la plaza con la fuente renacentista de Santa Maria, la de los leones, el palacio de Jabalquinto, (en la foto), la universidad, las escribananias, el ayuntamiento … bien, ya lo veis, inagotables. Pasear serenamente por Baeza és una delícia. Hay que contemplar su belleza lentamente. Y no olvidar hacer una visita a su gemela, Úbeda. Después ya nos diréis cual os ha gustado más. Si les quedan días pueden dar un paseo por Jaén, la capital, o por Sierra Mágina, un espacio natural increíble y desconocido, o bien por Cazorla, un parque natural magnífico, que no está muy lejos. Nosotros dormimos en el hotel Campos de Baeza, un cuatro estrellas, con categoria de tres, pero muy economico. El personal és amable, se desvive, y cabe toda la família. Se ve que en verano hay mucho ruido. En onvierno no. Sin duda hay establecimientos mejores, como el Baeza Monumental, o el Puerta de la Luna. En Úbeda también encontrareis hoteles con encanto, o con un disseño innovador, o un parador de turismo. Para comer hay tota clase de locales. Pero os queremos recomendar de corazón uno de bién singular. Se trata de un bar de tapas, pequeño, escondido en una calleja de Baeza: el Arcediano. Lo regenta un singular personaje, maestro de la comunicación, vivo, espavilado y polivalente, que atiende al nombre de Ramon. En la cocina está Trini, y media família. Aseguran un servicio rápido de deliciosas tapas y montaditos, que disfrutareis por un precio irrisorio, ridículo. Aún con el local lleno, Ramon, que nunca pierde la sonrisa, os atenderá con suma diligéncia. Quizás estareis de pie, quizás debereis recoger vosotros la mesa, pero el vino que os pondrá, la caña bién tirada, y la comida, única, siempre de tapas, buenísima, haran que ir allí os valga la pena. Habrá otros buenos bares y restaurantes en la maravillosa Baeza, y en la fabulosa Úbeda, pero nosotros fuimos a ese, al bar de Ramon. Magnífico.

Graz

Graz és la bellíssima ciutat austríaca, capital de la regió d’Estíria. Graz és una ciutat petita, de mida humana, agradable.  És una vila perfecta, dins la seva senzillessa, patrimoni de la humanitat, amb un casc antic deliciós, sense massa grans monuments. De fet és un bell “coupage”. Una sàvia combinació de bonics palaus nobles, de grans cases burgeses, d’esglésies amb campanars bulbosos, de convents, carrers medievals i carrerons estrets amb patis encantadors. Una ciutat amb una vida cultural de primera, una òpera trencadora, d’arquitectura rabiosa, actual, on s’hi fan tot l’any bons concerts. Entre les seves maravelles no podeu deixar de veure l’arsenal, construcció renaixentista que guarda la millor col·lecció d’armes de ferro d’Europa, per protegir la ciutat del turc, quan anàven maldades, allà pel segle XVII. Tampoc podeu passar de llarg davant el castell, poderós, damunt el turó que domina el riu. Ni de les cases amb esgrafiats del carrer principal, que recorre el tramvia de nord a sur. No heu de deixar pas de vagarejar pel nucli medieval, ple de comerços, restaurants i botigues, però també de mansions que podríen encaixar a Florència sense problemes. Ni de passejar per les rives del Mur, per estorar-vos davant el teatre de l’Opera i el pont ultramodern. I, per descomptat, entrar a la catedral, i al mausoleu grandilocuent de Ferran II, l’Emperador ultracatòlic nascut a la vila. (A la foto). Bereneu pa, o un pastís de la imponent fleca imperial. Graz, vista des de les altures, ofereix un mar de terrats vermells, que enlloc trobareu la freda pissarra nòrdica. I una vida social que recorda més una població mediterrània que una d’estrictament germànica. A l’estiu hi ha terrasses a les plaçes del casc antic, amb sopars a la fresca, i al·legria de copes nocturnes, però familiars. L’Estíria que rodeja Graz us ofereix un bon entorn per complementar l’atractiu de la ciutat. Els camps i muntanyes, els llacs que la rodegen conviden a organitzar unes vacances molt agradables en família. L’estiu és la millor època. Podreu banyar-vos en rius i llacs, perquè fa calor, més calor de la que us penseu. Tothom surt al carrer a gaudir del sol, i l’alegria és contagiosa. La tardor és superba. Els boscos pinten colors impossibles, majestàtics, melangiosos, i la boira sura damunt l’aigua calma. A l’hivern la neu tenyieix les muntanyes, i les viles de blanc. La natura reposa i obren les estacions d’esquí de l’Estiria, familiars, desconegudes, poc visitades. Es pot patinar damunt els estanys gelats i veure els avets carregats de neu. La primavera és un esclat de vida, i els boscos s’omplen d’animals de tota mena. Arribareu a Estíria amb vols bé de preu, a Viena, i en cotxe llogat. O en cotxe propi, que no està tan lluny com podría semblar, travessant Itàlia, per Genova, Brescia, Verona, Padua, Venecia fins pujar per Tarvisio a Austria. Entreu per Villach, per Klagenfurt fins a Graz. Si no us agrada conduir tanta estona, podeu anar de Barcelona fins Livorno amb vaixell, nosaltres ho hem fet. Per dormir a Graz teniu molts i molt bons hotels i hostals. També càmpings i cases rurals. Arreu d’Estiria hi ha “gasthof” precioses. Nosaltres hem dormit a l‘Hotel Gollner, un quatre estrelles al mig de la ciutat, preciós. A la vila hi ha restaurants divins. Hem menjat molt bé al restaurant  Gloockl Brau, sota el carrilló de la vila vella. Si mai penseu fer unes vacances per Austria no us oblideu de Graz i de l’Estiria. Us esperen llacs grans, molt grans, amb una aigüa netíssima, blau cel, que podríeu beure. Boscos profunds, d’un verd potent i insolent, amb mil i un camins. Ideals per fer a peu o en bici, perfectament senyalitzats. Poblets petits, alpins, amb esglèsies barroques encantadores, solemnes, o bé naifs, i cases pintades de colors pastel, groc clar, verd poma, rosa, blau suau. Castells poderosos dominant el territori damunt de turons, verds o nevats. I, finalment, és clar, Graz, petita, senzilla, coqueta, amable i acollidora.

Graz es la bellísima ciudad austriaca, capital de la región de Estiria. Graz es una ciudad pequeña, de tamaño humano, agradable. Es una villa perfecta, dentro de su sencillez, patrimonio de la humanidad, con un casco antiguo delicioso, sin demasiados grandes monumentos. De hecho es un bello “coupage”. Una sabia combinación de hermosos palacios nobles, de grandes casas burguesas, de iglesias con campanarios bulbosos, de conventos, calles medievales y patios encantadores. Una ciudad con una vida cultural de primera, una ópera rompedora, de arquitectura rabiosa, actual, donde se hacen todo el año buenos conciertos. Entre sus maravillas no se puede dejar de ver el arsenal, construcción renacentista que guarda la mejor colección de armas de Europa, para proteger la ciudad del turco, cuando iban mal dadas, allá por el siglo XVII. Tampoco se puede pasar de largo ante el castillo, poderoso, sobre el cerro que domina el río. Ni de las casas con esgrafiados de la calle principal, que recorre el tranvía de norte a sur. No debe dejar de vagar por el núcleo medieval, lleno de comercios, restaurantes y tiendas, pero también de mansiones que podrían encajar en Florencia sin problemas. Ni de pasear por las riberas del Mur, y ver el teatro de la Opera y el puente ultramoderno. Y, por supuesto, entrar en la catedral, y en el mausoleo grandilocuente de Fernando II, el Emperador ultracatólico nacido en la villa. (En la foto). Merienden con pan, o pastas de la imponente panadería imperial. Graz, vista desde las alturas, ofrece un mar de tejados rojos, en lugar de la fría pizarra nórdica. Y una vida social que recuerda más una población mediterránea que a una de estrictamente germánica. En verano hay terrazas en las plazas del casco antiguo, con cenas al aire libre, y alegría de copas nocturnas, pero familiares. La Estiria que rodea Graz és un buen entorno para complementar el atractivo de la ciudad. Los campos y montañas, los lagos, invitan a organizar unas vacaciones muy agradables en familia. El verano es la mejor época. Podrán bañarse en ríos y lagos, porque hace calor, más calor de la que pensáis. Todo el mundo sale a la calle a disfrutar del sol, y la alegría es contagiosa. El otoño es soberbio. Los bosques pintan colores imposibles, mayestáticos, melancólicos, y la niebla flota sobre el agua calma. En invierno la nieve tiñé las montañas, y las villas de blanco. La naturaleza se pone a dormir y abren las estaciones de esquí de Estiria, familiares, desconocidas, poco visitadas. Se puede patinar sobre los lagos helados y ver los abetos cargados de nieve. La primavera es un estallido de vida, y los bosques se llenan de animales de todo tipo. Llegarán a Estiria con los vuelos baratos a Viena, y en coche alquilado. O en coche propio, que no está tan lejos como podría parecer, atravesando Italia, por Genova, Brescia, Verona, Padua, Venecia hasta subir por Tarvisio hasta Austria. De Villach, por Klagenfurt, hasta Graz. Si no os gusta conducir tanto tiempo, se puede ir de Barcelona hasta Livorno en barco, que nosotros lo hemos hecho. Para dormir en Graz tienen muchos y muy buenos hoteles y hostales. También campings y casas rurales. Por toda Estiria hay “Gasthof” preciosas. Nosotros hemos dormido en el Hotel Gollner, un cuatro estrellas en el centro de la ciudad, precioso. En la villa hay restaurantes divinos. Hemos comido muy bien en el restaurante Gloockl, bajo el carillón de la ciudad vieja. Si alguna vez van a pasar unas vacaciones por Austria no se olviden de visitar Graz y la Estiria. Os esperan lagos grandes, muy grandes, con una agua limpísima, azul cielo, que puede beber. Bosques profundos, de un verde potente e insolente, con mil y un caminos. Ideales para ir a pie o en bici, perfectamente señalizados. Pueblos pequeños, alpinos, con iglesias barrocas encantadoras, solemnes, o bien naif, y casas pintadas de colores pastel, amarillo claro, verde manzana, rosa, azul suave. Castillos poderosos dominando el territorio sobre colinas, verdes o nevadas. Y, por último, claro, Graz, pequeña, sencilla, coqueta, amable y acogedora.

Torre Pallaresa

Potser heu vist, uns moments, la visió fugissera d’una torre medieval abans d’entrar als túnels de Montigalà, vinguent de Barcelona cap a Ikea, o Decathlon. Un vist i no vist, un miratge. Doncs la torre, esplèndida, existeix de veritat, i es diu Torre Pallaresa. És el millor edifici civil renaixentista de la comarca del Barcelonés. Està en territori de  Santa Coloma de Gramenet, a tocar del terme de Badalona, i molt a prop del monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Torre Pallaresa és una casa particular. Els amos passen allà alguns caps de setmana, i els qui hi viuen permanentment son els masovers. Poca gent ho sap però la torre és visitable, uns dies cada mes, pel fet que és monument históric-artístic nacional. Per saber més de les condicions, poseu-vos en contacte amb el Museu municipal situat a la Torre Balldovina, un altre indret que val una visita familiar. Cal reservar i és de pagament. La visita inclou el pati i diverses habitacions del palauet rural. L’explicació per part dels guies del museu és molt interessant, sobretot per famílies culturalment actives. Dura al voltant d’una hora i mitja o dues hores, segons el dia i la persona. Sembla que la casa existia ja pels volts del segle XI i que fou refeta de dalt baix al segle XVI, fortificant-la amb la seva bellíssima torre, per por dels pirates que infestàven la costa.  Gran casa voltada de jardins i tancada per murs.  També és molt bonica la porta principal de la casa amb belles pilastres amb capitells jònics, un frontó triangular i una llinda plateresca. Al mig hi campa l’escut dels Cardona, que foren propietaris de la mansió a través d’un bisbe de Barcelona, Joan, que era d’aquella família noble, i que fou el promotor de les obres de restauració. A l’alçada del primer pis campa un notable finestral gòtic, i destaquen també els busts, medallons i decoracions renaixentistes, úniques a Catalunya. Al segon pis hi ha una galeria amb arquets. La imposant torre de l’esquerra, alta, altíssima, de cinc pisos, està decorada amb maravellosos retrats, que podríen ser de l’Emperador Carles I i de la seva esposa Elisabet de Portugal. La petita torre de la dreta acull una capella, a la façana de la qual veureu una placa de marbre del s. III. Uns magnífics jardins envolten el conjunt. També és molt bell el pati interior amb una escala gòtica i una galeria del mateix estil. A l’interior de la casa pairal podreu veure dues llards de foc amb interessant decoració i, de nou, l’escut de Joan de Cardona. La trobareu si preneu la B-20, en direcció Badalona, i sortiu a Santa Coloma centre. Seguiu pel lateral de l’autopista, la carretera de l’Institut Mental, i desvieu-vos pel camí de terra que va cap al monestir de Sant Jeroni. Veureu el gran casal, sobretot la seva torre, situat a l’esquerra. Podeu completar el dia, si sou excursionistes, pujant al jaciment iber del Puig Castellar, situat just damunt de Torre Pallaresa, i aprofitar també per veure el paratge natural del Torrent de les Bruixes, molt desconegut. O bé acabar de fer la pista de terra que, en un km. us durà davant del monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, que està a tocar de la Pallaresa. Els entorns del cenobi son un lloc ideal per fer un pic-nic familiar. Si preferiu dinar entaulats, aneu a Santa Coloma centre, i cerqueu restaurants darrera l’ajuntament, pels carrers estrets del que fou, fa molts anys, un petit nucli antic. Trobareu llocs com la pizzeria Pulcinella, al carrer Doctor Ferran, 2. Tel: 933 92 11 05. O bé el restaurant Lluerna. També recomanem Can Armengol, o el petit local del Cinc, al carrero de la Plaça, 5. Tel: 934 66 64 73 . Un italià interessant, La Tarantella, al carrer de Sant Jeroni, 75. Tel: 934 68 05 41, o el Pizzicatom, al carrer de Josep Anselm Clavé, 22. Tel: 934 66 58 37. La serralada de Marina, una bona opció de lleure!.

Quizás habéis visto, solo unos momentos, la visión fugaz de una torre medieval antes de entrar en los túneles de Montigalà, viniendo de Barcelona hacia Ikea, o Decathlon. Un visto y no visto, un espejismo. Pues la torre, espléndida, existe de verdad, y se llama Torre Pallaresa. Es el mejor edificio civil renacentista de la comarca del Barcelonés. Está en territorio de Santa Coloma de Gramenet, junto al término de Badalona, ​​y muy cerca del monasterio de San Jerónimo de la Murtra. Torre Pallaresa es una casa particular. Los dueños pasan allí algunos fines de semana, y los que viven permanentemente allí son los colonos. Poca gente lo sabe pero la torre es visitable, unos días cada mes, debido a que es monumento histórico-artístico nacional. Para saber más de las condiciones, póngase en contacto con el Museo municipal situado en la Torre Balldovina, otro lugar que vale una visita familiar. Hay que reservar y es de pago. La visita incluye el patio y varias habitaciones del palacete rural. La explicación por parte de los guías del museo es muy interesante, sobre todo para familias culturalmente activas. Dura alrededor de una hora y media o dos horas, según el día y la persona. Parece que la casa existía ya hacia el siglo XI y que fue reconstruida de arriba abajo en el siglo XVI, fortificándose con su bellísima torre, por miedo a los piratas que infestaban la costa. Gran casa rodeada de jardines y cerrada por muros. También es muy bonita la puerta principal de la casa con bellas pilastras con capiteles jónicos, un frontón triangular y un dintel plateresca. En medio campa el escudo de los Cardona, que fueron propietarios de la mansión a través de un obispo de Barcelona, ​​Joan, que era de aquella familia noble, y que fue el promotor de las obras de restauración. A la altura del primer piso se ve un notable ventanal gótico, y destacan también los bustos, medallones y decoraciones renacentistas, únicas en Cataluña. En el segundo piso hay una galería con arcos. La imponente torre de la izquierda, alta, altísima, de cinco pisos, está decorada con maravillosos retratos, que podrían ser del Emperador Carlos I y de su esposa Isabel de Portugal. La pequeña torre de la derecha acoge una capilla, en la fachada de la cual veréis una placa de mármol del s. III. Unos magníficos jardines rodean el conjunto. También es muy bello el patio interior con una escalera gótica y una galería del mismo estilo. En el interior de la casa solariega se ven dos chimeneas con interesante decoración y, de nuevo, el escudo de Juan de Cardona. La casa la encontraréis si tomais la B-20, en dirección Badalona, ​​y salís en Santa Coloma centro. Sigan por el lateral de la autopista, la carretera del Instituto Mental, y desvíense por el camino de tierra que va hacia el monasterio de San Jerónimo. Veréis el gran casal, sobre todo su torre, situado a la izquierda. Pueden completar el día, si sois excursionistas, subiendo al yacimiento íbero del Puig Castellar, situado justo encima de Torre Pallaresa, y aprovechar también para ver el paraje natural del Torrent de les Bruixes, muy desconocido. O bien acabar de recorrer la pista de tierra que, en un km. les llevará ante el monasterio gótico de San Jerónimo de la Murtra, que está muy cerca de la Pallaresa. Los entornos del cenobio son un lugar ideal para hacer un pic-nic familiar. Si prefieren comer a la carta, vayan a Santa Coloma centro, y busquen restaurantes detrás del ayuntamiento, por las calles estrechas de lo que fue, hace muchos años, un pequeño casco antiguo. Encontrarán lugares como la pizzería Pulcinella, en la calle Doctor Ferran, 2. Tel: 933 92 11 05. O bien el restaurante Lluerna. También recomendamos Can Armengol, o el pequeño local del Cinc, en el callejón de la Plaza, 5. Tel: 934 66 64 73. Un italiano interesante, La Tarantella, en la calle de San Jerónimo, 75. Tel: 934 68 05 41, o el Pizzicatom, en la calle de Josep Anselm Clavé, 22. Tel: 934 66 58 37.