Baeza i Úbeda, el renaixement


baeza

Un dia, quan us vagi bé, heu de pensar de muntar un pont llarg, unes vacances de Setmana Santa, o fins unes vacances d’estiu a Baeza, i la seva zona. Perquè Baeza és una bellíssima ciutat monumental. És, de fet, una de les ciutats més boniques d’Espany i, si m’apureu, d’Europa. I no només és això. Per si fos poc, te una altra vila a tocar, a només 7 kms. que és la seva bessona, una altra maravella andalusa. Úbeda, que es troba només a 7 km. Totes dues ciutats són patrimoni de la humanitat, i s’ho mereixen. Són com els dos sols d’un sistema planetari. Brillen juntes en el firmament de l’art d’Andalusia. Baeza és monumental, renaixentista, educada, espectacular. La llista dels seus monuments és inesgotable. No hi caben tots. No hi ha un pam que no tingui un palau, una esglèsia, una plaça que mereixin una visita. Teniu la catedral, la plaça amb la font renaixentista de Santa Maria, una petita obra d’art. La monumental plaça de la carniceria, amb la font dels lleons al mig, amb la porta de Carles V. Teniu el palau del Jabalquinto, antiga universitat on ensenyà Machado. Teniu la universitat, amb la seva capella, l’edifici de les escribanies, l’ajuntament… bé, ja ho veieu, inesgotable. Us recomanem que passejeu serenament per Baeza, lentament. Degustant-ne la seva admirable bellessa. I, quan acabeu, ja ho sabeu, no oblideu de fer una visita a la seva germana bessona, Úbeda. Aquesta altra vila és una joia d’art feta pedra. Un ciutat amb molt de senyoriu. També cal recòrrer-la amb calma, sense preses, degustant cada carrer, cada palau, cada detall artístic. Perquè Úbeda està farcida de palaus. d’esglèsies, com ho està Baeza. Hi ha la renaixentista del Salvador, la de Santa Maria de l’Alcazar i moltes més. Però també cal gaudir dels seus carrers àrabs, amb patis amagats, places i placetes, cases símples, encalades. Perquè Úbeda i Baeza son la Andalusia més monumental, la de les grans construccions en pedra, la que fou més rica durant els segles XVII i XVIII, i això es nota. Aneu a Úbeda i Baeza per València i Alcaraz, per la nacional que travessa la millor Mancha. O bé, més ràpida, per la nova autovia que pasa per San Clemente i Argamasilla. Son 700 kms. Visiteu aquestes dues viles excepcionals i després ja ens direu quina us ha agradat més. Si us queden dies, si destineu al lloc unes vacances, podeu fer un volt per Jaén, la capital, o per Sierra Mágina, un espai natural increible i desconegut, o bé per la Serra de Cazorla, un parc natural magnífic, que no està molt lluny, gens lluny de fet. Nosaltres hem dormit a l’hotel Campos de Baeza, un quatre estrelles, amb categoria de tres, als afores, però molt econòmic. El personal és amable, es desviu, i encabeixen la família. A l’estiu es veu que és molt sorollós. A l’hivern gens. Però sens dubte hi ha establiments millors, com ara el Baeza Monumental, o el palauet Puerta de la Luna. A Úbeda també hi ha bons hotels amb encant, i d’altres amb un disseny innovador, o fins i tot un parador de turisme. Per menjar trobareu tota mena de locals. Però ara us en recomanarem un de singular. Es tracta d’un bar de tapes, petitó, amagat en un carreró de Baeza: el Arcediano. El porta un singular personatge, mestre de la comunicació, aixerit i polivalent, en Ramon. A la cuina la Trini, i mitja família, asseguren la ràpida sortida i servei de les delicioses tapes i montaditos que podreu disfrutar per un preu irrisori, ridícul. Encara que el local sigui petit, encara que estigui ple fins la bandera, en Ramon, que mai perd el somriure, us atendrà amb diligència. Potser haureu d’estar drets, potser haureu de buidar-vos vosaltres mateixos la taula. Però el vi que probareu, les canyes ben servides, el menjar típic, de tapes, boníssim, faran que valgui la pena.Hi arribareu passant sota l’arc de la torre del rellotge, al passeig de Baeza. Difícil de trobar. Entreu al carreró anomenat de la Barbacana. Allà està el Arcediano. A més d’aquest local a Baeza, i a la fabulosa Úbeda, segur que trobareu tot allò que us faci falta per omplir la panxa. Però nosaltres només vam anar al bar d’en Ramon, per sentir-lo tocar la bocina quan algú li dona propina, o veure’l desempallegar-se amb gràcia darrera la seva barra. Molt recomanable!.

Baeza es una bellísima ciudad monumental. Es la gemela de la otra maravilla andaluza, Úbeda, que se encuentra sólo a 7 km. Ambas ciudades son patrimonio de la humanidad, y se lo merecen. Son como los dos soles de un sistema planetario. Brillan juntas en el firmamento del arte de Andalucía. Baeza es monumental, renacentista, educada, espectacular. La lista de sus monumentos es inagotable. No caben todos. No hay un palmo que no tenga un palacio, una iglesia, una plaza que merezcan una visita. Tiene la catedral, la plaza con la fuente renacentista de Santa Maria, la de los leones, el palacio de Jabalquinto, (en la foto), la universidad, las escribananias, el ayuntamiento … bien, ya lo veis, inagotables. Pasear serenamente por Baeza és una delícia. Hay que contemplar su belleza lentamente. Y no olvidar hacer una visita a su gemela, Úbeda. Después ya nos diréis cual os ha gustado más. Si les quedan días pueden dar un paseo por Jaén, la capital, o por Sierra Mágina, un espacio natural increíble y desconocido, o bien por Cazorla, un parque natural magnífico, que no está muy lejos. Nosotros dormimos en el hotel Campos de Baeza, un cuatro estrellas, con categoria de tres, pero muy economico. El personal és amable, se desvive, y cabe toda la família. Se ve que en verano hay mucho ruido. En onvierno no. Sin duda hay establecimientos mejores, como el Baeza Monumental, o el Puerta de la Luna. En Úbeda también encontrareis hoteles con encanto, o con un disseño innovador, o un parador de turismo. Para comer hay tota clase de locales. Pero os queremos recomendar de corazón uno de bién singular. Se trata de un bar de tapas, pequeño, escondido en una calleja de Baeza: el Arcediano. Lo regenta un singular personaje, maestro de la comunicación, vivo, espavilado y polivalente, que atiende al nombre de Ramon. En la cocina está Trini, y media família. Aseguran un servicio rápido de deliciosas tapas y montaditos, que disfrutareis por un precio irrisorio, ridículo. Aún con el local lleno, Ramon, que nunca pierde la sonrisa, os atenderá con suma diligéncia. Quizás estareis de pie, quizás debereis recoger vosotros la mesa, pero el vino que os pondrá, la caña bién tirada, y la comida, única, siempre de tapas, buenísima, haran que ir allí os valga la pena. Habrá otros buenos bares y restaurantes en la maravillosa Baeza, y en la fabulosa Úbeda, pero nosotros fuimos a ese, al bar de Ramon. Magnífico.

Sevilla


giralda

Perquè no Sevilla?. Doncs aquesta és una sortida perfecte per omplir un Cap de Setmana llarg, o unes vacances de Pasqüa. Una ciutat ideal per anar-hi a l’hivern, però sobretot a la primavera. Evidentment maravellosa a l’abril, amb la seva feria, o per Setmana Santa, si trobeu un lloc on dormir. Sevilla enamora només veure-la. Encanta amb la seva bellessa oriental, madura, perfumada, sibilina. Sevilla te tants atractius que no sabem per on començar. Però nosaltres us direm que el primer que cal fer és perdre’s per barri de Santa Cruz, amb els seus carrers i carrerons estrets, tan africans. Amb les tàpies encalades per on sobresurten els lilars, les bugambilies i els llesamins. Amb les placetes recoletes, plenes d’olors d’azahar. Rondeu els patis amagats, frescos, on el soroll de l’aigüa us adormirà lentament. Nosaltres hem dinat i sopat als restaurants del barri de Santa Cruz, a les llums dels fanals. Sortiu després a la llum esclatant de la Giralda, (a la foto), la torre almohade de la magnífica catedral gòtica, la més gran del món!. Visiteu tot seguit l’Alcàsser del reis cristians, que és musulmà de cor i d’ànima, i admireu-ne les sales i els jardins. El paradís a la terra. Volteu pel Guadalquivir, resseguint la Torre del Oro, cercant la Macarena a la seva esglèsia o la verge de Triana, a la seva, a l’altre costat del pont. Acabeu a la Plaça Espanya, on l’Exposició Universal del 1929 va deixar-hi un seguit d’edificis que van servir de teló de fons per Lawrence d’Aràbia i, ara, fa poc, per la Guerra de les Galaxies. D’Expo a Expo, podeu veure el que queda de la del 1992 a l’illa de la Cartuja. I per acabar, un tic personal: els dos quadres de Valdés Leal a l’hospital de la Caritat, obra culminant del barroc a Espanya. Impressionants. Encara queden mil llocs a Sevilla, però us els deixem descobrir a vosaltres. Per dormir teniu molts hotels, de totes les cadenes. Nosaltres varem dormir a l’Occidental Sevilla, davant de l’estació de l’AVE. També teniu un Novotel guapíssim.

¿Porque no Sevilla?. Pues esta es una salida ideal para llenar un fin de semana largo, o unas vacaciones de Pascua. Una ciudad ideal para ir en invierno, pero sobre todo en primavera. Evidentemente maravillosa en abril, con su feria, o por Semana Santa, si encuentra un lugar donde dormir. Sevilla enamora sólo de verla. Encanta con su belleza oriental, madura, perfumada, sibilina. Sevilla tiene tantos atractivos que no sabemos por donde empezar. Quizas lo mejor sea  perderse por barrio de Santa Cruz, con sus calles y callejones estrechos, tan africanos. Con las tapias encaladas por donde sobresalen las lilas, las bugambilias y los jazmines. Con las plazoletas recoletas, llenas de olores de azahar. O mejor ronde sus patios escondidos, frescos, donde el ruido del agua le adormecerá lentamente. Nosotros hemos comido y cenado en los restaurantes del barrio de Santa Cruz, a la luz de las farolas. Salid luego a la luz brillante de la Giralda, (en la foto), la torre almohade de la magnífica catedral gótica, ¡la más grande del mundo!. Visite a continuación del Alcázar del reyes cristianos, que es musulmán de corazón y de alma, y contemple sus salas y los jardines. El paraíso en la tierra. Logre el Guadalquivir, siguiendo la Torre del Oro, y buscando a la Macarena en su iglesia o la virgen de Triana, en la suya, al otro lado del puente. Acabe en la Plaza España, donde la Exposición Universal de 1929 dejó una serie de edificios que sirvieron de telón de fondo para rodar Lawrence de Arabia y, ahora, hace poco, la Guerra de las Galaxias. De Expo a Expo, puede ver lo que queda de la de 1992 en la isla de la Cartuja. Y para terminar, un tic personal: los dos cuadros de Valdés Leal en el hospital de la Caridad, obra culminante del barroco en España. Impresionantes. Todavía quedan mil lugares en Sevilla, pero os los dejamos descubrir a vosotros. Para dormir tienen muchos hoteles, de todas las cadenas. Nosotros dormimos en el Occidental Sevilla, junto a la estación del AVE.

Segovia


Segovia és una de les més bellas ciutats d’Espanya. A més, te nombrossísims monuments, inacabables monuments, tots ells de primera categoria: l’aqueducte, l’Alcázar, (a la foto). la catedral, el monestir del Parral, l’ermita de la verge. I fora, a pocs kms. llocs tan fantàstics com els palaus de la Granja i de Riofrio, els pobles medievals de Sepúlveda o Turégano, las hoces del Duratón. Segovia mereix una visita completa, la ciutat i la província. Tornareu a casa amb ganes de venir-hi de nou, paraula d’escout!  http://www.segoviaturismo.es/  L’hotel “Los Arcos” és el millor de la ciutat: http://www.hotellosarcos.com/

Segovia es una de las más bellas ciudades de España. Además, tiene mogollón de monumentos, inacabables monumentos, todos ellos de primera categoría: aqueducto, Alcázar, (a la foto). la catedral, el monasterio del Parral, la ermita de la virgen. Y fuera de la ciudad, a pocos kms, lugares tan fantásticos como los palacios de la Granja y de Riofrio, los pueblos medievales de Sepúlveda o Turégano o las hoces del Duratón. Segovia merece una visita completa, la ciudad y la provincia. Volveréis a casa con ganas de venir de nuevo, palabra de escout! http://www.segoviaturismo.es/  El hotel “Los Arcos” es el mejor de la ciudad: http://www.hotellosarcos.com