Almansa


almansa

Almansa està situada a mig camí de València i Albacete, vigilant la inmensa planuria manxega, albirant els horitzons mariners de la costa del llevant, que aquí només s’intuèixen, sense imaginar-se’ls. Almansa és castellana, és manxega però comença a tenir una llum i uns aires que flairen el mar. Almansa és, abans que una altra cosa, el seu castell roquer, la raó de la seva existència. Poderós, altiu, potent. Com el dibuixa un infant, ben clavat damunt una penya sòlida, ple de merlets i torreons. Castell dominador, escrutador, que veureu de ben lluny al passar per l’autovia de Madrid a Alacant i València per Albacete. Una visió que, de ben segur, us farà agafar la carretera que porta al poble. I no us espera només el castell. Almansa és una població molt monumental. No podeu deixar d’admirar el palau dels comtes de Cirat, la Casa Grande, ara Ajuntament, situat a la Plaza de Santa María, i a tocar de la soberbia Iglesia de la Asunción. Si podeu entrar doneu una volta i mireu-vos els jardins. L’Asunción és una església gòtico-renaixentista. Podeu també intentar veure el convent de las Agustinas, del XVII, o anar fins l’ermita de San Blas, barroca, del XVIII, amb una decoració esclatant sobre un blanc impolut. Podeu parar a Almansa si feu ruta de Barcelona a madrid per València, o aneu cap a Andalucia per Albacete. No us en penedireu!. Per dormir hi ha un hotel de categoria, el Blu, quatre estrelles, tots els serveis, modern. Molt ben arreglat, també molt modern i amb preu interessant teniu l’Hotel Los Rosales. Habitacions ben parades. I no us penseu que a Almansa no menjareu molt bé. Ben al contrari. Te un restaurant de campanetes, el Maralba, amb una estrella Michelin!. Que ens dieu?. Però és que El Rincón de Pedro li va al darrera. Boníssim. I no està malament el Manolín, o el Mesón del Pincelín. És molt difícil menjar malament en aquestes terres. I, el millor de tot, Almansa no és l’únic exponent de ciutat monumental en aquella regió. A molt pocs kms. de distància teniu la vila enmurallada de Chinchilla de Montearagón, penjada dalt del seu turó, i no gaire més enllà, al nord, Alcalà de Jucar, preciosa, i les “hoces del Cabriel”, racó natural sense parangó. Ara bé, aquest darrer poble, amb tota la seva aigua i verdor, no te res a veure amb el secarral on es troben Almansa i Chinchilla. Bona ruta per la Manxa d’Albacete!.

Almansa está situada a medio camino de Valencia y Albacete , vigilando la inmensa llanura manchega , oteando los horizontes marinos de la costa del levante , que aquí sólo se intuye , sin imaginarlos. Almansa es castellana, es manchega pero empieza a tener una luz y unos aires que huelen al mar. Almansa es , antes que otra cosa , su castillo roquero , la razón de su existencia . Poderoso , altivo , potente . Como lo dibuja un niño , bien clavado sobre una peña sólida , lleno de almenas y torreones. Castillo dominador , escrutador , que verán de lejos al pasar por la autovía de Madrid a Alicante y Valencia por Albacete. Una visión que, a buen seguro, les hará tomar la carretera que lleva al pueblo . Y allí no os espera sólo el castillo . Almansa es una población muy monumental . No pueden dejar de admirar el palacio de los condes de Cirat , la Casa Grande , ahora Ayuntamiento , situado en la Plaza de Santa María , y junto a la soberbia Iglesia de la Asunción . Si pueden entren y den una vuelta y vean los jardines . La Asunción es una iglesia gótico- renacentista . Pueden también intentar ver el convento de las Agustinas , del XVII, o ir hasta la ermita de San Blas , barroca , del XVIII, con una decoración brillante sobre un blanco impoluto . Se puede parar en Almansa si vais de ruta de Barcelona a Madrid por Valencia , o hacia Andalucia via Albacete . No se arrepentirán ! . Para dormir hay un hotel de categoría , el Blu , un cuatro estrellas , con todos los servicios , moderno . Muy bien arreglado , también muy moderno y con precio interesante tienen el Hotel Los Rosales . Habitaciones bien puestas. No penséis que en Almansa no se come muy bien. Al contrario . Tienen incluso un restaurante de campanillas , el Maralba , ¡con una estrella Michelin ! . Pero es que El Rincón de Pedro le va justo detrás. Buenísimo . Y no está mal el Manolín , o el Mesón del pincel . Es muy difícil comer mal en estas tierras . Y , lo mejor de todo , Almansa no es el único exponente de ciudad monumental en la región . A muy pocos kms . de distancia tienen Vds. la villa amurallada de Chinchilla de Montearagón , colgada en su cerro , y no mucho más allá , al norte , Alcalá de Jucar, preciosa , y las ” hoces del Cabriel ” , rincón natural sin parangón . Ahora bien , este último pueblo , con toda su agua y verdor , no tiene nada que ver con el secarral donde se encuentran Almansa y Chinchilla . ¡Buena ruta por la Mancha de Albacete ! .

San Clemente


san_clemente

La Manxa és una regió d’Espanya injustament menyspreada i poc coneguda. Però a nosaltres és un dels llocs on més ens agrada passar un cap de setmana llarg o unes petites vacances. És ben cert que a l’hivern fa molt fred, i massa calor a l’estiu, però és un destí familiar molt clar de primavera i, una mica menys de tardor. A la primavera, a La Manxa, hi ha de tot: ocells, vegetació, aigua i bon temps. Els monuments, com els parcs naturals, i son tot l’any. I d’un poble monumental, excepcional, increible, volem parlar-vos avui. Es tracta de San Clemente, una vila renaixentista, idealment situada per servir de parada en una anada de València a Madrid, o en una ruta de Barcelona a Andalusia. Perquè San Clemente està al peu de l’autovia A-43, la que va del poble d’Alarcón a Manzanares. Aquesta autovia, doncs, connecta València amb Ciutad Real, i és una drecera molt recomanable si penseu anar a Andalusia. Uns 200 kms. menys que passant via Madrid o Múrcia. I per quina raó parar en aquest racó perdut de món?. Fàcil. La vila te un seguit de monuments que podem contar entre els millors de l’estat en l’art renaixentista. la plaça major, per exemple, amb l’esplèndit ajuntament vell, (a la foto), o les portes d’accés. O l’església, també de l’època. No son pocs, a més, els palaus, les cases senyorials i els convents que adornen, amb les seves portades i blasons els carrers de la ciutat. Tot plegat un bonic conjunt. Tot ell declarat monument artístic nacional. Per si això fora poc aquest edifici citat alberga en el seu interior un museu d’obra gràfica recollida per l’Antonio Pérez amb làmines de primeres figures de l’art contemporani, com ara Brossa, Miralles, Saura, Equipo Crónica… S’ha de veure!. El museu de l’objecte trobat és un altre reclam del poble. Per pocs diners els veureu tots dos. La gastronomia del lloc és fabulosa. La Manxa dona bones carns i bona horta. A costat de l’ajuntament vell, en plena plaça, un allotjament amb restaurant senzill, net, correcte, com els d’abans, sense pretensions. Bona cuina i habitacions amb bany. Es tracta de l’antiga Posada del Reloj. Molt interessant. L’Hostal Milan és un altre d’aquests establiments senzills, cuidats, però sense luxes, que trobareu en aquestes terres. De la mateixa família l’Hotel Milan te més pretensions, a preus de riure. Bona teca i bones habitacions, entre elles una familiar. La Casa de los Acacio és un d’aquells antics palaus nobles amb portalada i escut dels que us hem parlat. Allotjament luxós i restaurant recomanat i recomanable, sense que us hagueu de quedar a rentar els plats. Si sou colla i preferiu una casa rural, també n’hi ha unes quantes de ben boniques, com ara Alcañiz, o bé El Tesorillo, bonica i estratègicament situada, o La Aldea, més que una casa una maravella. I què més es pot fer a la zona?. Doncs visitar el castell i el poble de Belmonte, molt proper, o els molins de vent de Campo de Criptana, Mota del Cuervo i altres pobles manxecs, o les llacunes d’aquesta terra, com ara les de Ruidera, o les de Pedro Muñoz. O viure la seva setmana santa, i les festes del dilluns de pasqua o de pentacosta en que la imatge de la verge de Rus, que dona nom al riu i l’ermita va i ve, amunt i avall. O fer la ruta de Don Quijote, per Tomelloso, Argamasilla, El Toboso o Puerto Lápice. Descobrireu una terra amigable, acollidora i gens massificada.

La Mancha es una región de España injustamente despreciada y poco conocida. Pero a nosotros es uno de los lugares donde más nos gusta pasar un fin de semana largo o unas pequeñas vacaciones. Es cierto que en invierno hace mucho frío, y demasiado calor en verano, pero es un destino familiar muy claro de primavera y, algo menos, de otoño. En primavera, en La Mancha, hay de todo: pájaros, vegetación, agua y buen tiempo. Los monumentos, como los parques naturales, son de todo el año. Y disfrutareis de un pueblo monumental, excepcional, increíble, del que queremos hablaros hoy. Se trata de San Clemente, una villa renacentista, idealmente situada para servir de parada en una ida de Valencia a Madrid, o en una ruta de Barcelona a Andalucía. Porque San Clemente está al pie de la autovía A-43, la que va del pueblo de Alarcón en Manzanares. Esta autovía, pues, conecta Valencia con Ciutad Real, y es un atajo muy recomendable si piensas ir a Andalucía. Unos 200 kms. menos que pasando vía Madrid o Murcia. ¿Y por qué razón parar en este rincón perdido del mundo?. Fácil. La villa tiene una serie de monumentos que podemos contar entre los mejores del estado en el arte renacentista. la plaza mayor, por ejemplo, con el espléndido ayuntamiento viejo, (en la foto), o las puertas de acceso. O la iglesia, también de la época. No son pocos, además, los palacios, las casas señoriales y los conventos que adornan, con sus portadas y blasones las calles de la ciudad. Todo ello un bonito conjunto. Todo él declarado monumento artístico nacional. Por si esto fuera poco este edificio citado alberga en su interior un museo de obra gráfica recogida por Antonio Pérez con láminas de primeras figuras del arte contemporáneo, como Brossa, Miralles, Saura, Equipo Crónica … Hay que verlo. El museo del objeto encontrado es otro reclamo del pueblo. Por poco dinero veréis ambos. La gastronomía del lugar es fabulosa. La Mancha ofrece buenas carnes y buena huerta. A lado del ayuntamiento viejo, en plena plaza, un alojamiento con restaurante sencillo, limpio, correcto, como los de antes, sin pretensiones. Buena cocina y habitaciones con baño. Se trata de la antigua Posada del Reloj. Muy interesante. El Hostal Milan es otro de estos establecimientos sencillos, cuidados, pero sin lujos, que se encuentran en estas tierras. De la misma familia, el Hotel Milan tiene más pretensiones, a precios de risa. Buena comida y buenas habitaciones, entre ellas una familiar. La Casa de los Acacio es uno de esos antiguos palacios nobles con portada y escudo de los que os hemos hablado. Alojamiento lujoso y restaurante recomendado y recomendable, sin que os hayáis quedar a lavar los platos. Si sois grupo y preferís una casa rural, también hay unas cuantas de bien bonitas, como Alcañiz, o bien El Tesorillo, bonita y estratégicamente situada, o La Aldea, más que una casa una maravilla. ¿Y qué más se puede hacer en la zona?. Pues visitar el castillo y el pueblo de Belmonte, muy cercano, o los molinos de viento de Campo de Criptana, Mota del Cuervo y otros pueblos manchegos, o las lagunas de esta tierra, como las de Ruidera, o las de Pedro Muñoz . O vivir su Semana Santa, y las fiestas del lunes de pascua o de Pentecostés en que la imagen de la virgen de Rus, que da nombre al río y la ermita, va y viene, arriba y abajo. O hacer la ruta de Don Quijote, por Tomelloso, Argamasilla, El Toboso o Puerto Lápice. Descubriréis una tierra amigable, acogedora y nada masificada.

Chinchilla de Montearagón


Chinchilla de Montearagón és una vila manxega, penjada dalt d’una cornisa rocosa, damunt de l’autovia que va de València a Albacete. De lluny destaca. Destaca la vila i els seu poderós castell. Els automovilistes, els turistes, ebris de velocitat, pasen sense deturar-se pel peu de Chinchilla. Un error greu. Perquè aquest poble te un dels casc antics medievals més bonics de tota la Manxa. Si aneu de Barcelona a Andalucia per València i Albacete. O de València a Madrid, o feu un recorregut turístic per la Manxa, idea molt lloable, no dubteu a parar. Chinchilla te un castell, ja ho hem dit, ja el veureu, potent i dominant. No es visitable però és bonica la seva estampa. També te restes de la seva muralla, amb les seves portes. Dins els carrers, de cases de pedra, i d’altres més humils, emblanquinades, trobareu palaus amb escuts, esglèsies i convents, a mig camí entre Castella i el llevant mediterrani, entre la Manxa i Andalucia. És difícil catalogar l’aire d’aquest poble àrab, meridional, obert i lluminós. Cal recòrrer lenta i plàcidament els carrers i carrerons empedrats i estrets, costeruts, fins arribar a la genial plaça major, la plaça de la Manxa. Allà veureu la façana noble del seu ajuntament, (a la foto), i podreu tafanejar la curiosa cerámica y artesanía de la zona. Camí del castell, en el turó, com si d’un oasi magrebí es tractés, veureu les cases cova, blanques de cal, al barri anomenat del Hondón. Abans residència de gent pobre, avui les podeu llogar com si fos un apartament. I, amb sort, al costat, a la cova veïna veureu treballar el fang a un ceramista artesà. Arribar a Chinchilla és molt fàcil. Us la trobareu si aneu per la A-31 cap a Madrid, València o Alacant, a només 13 kms. d’Albacete. Si pareu a dinar allà, us recomanem el restaurant El Rincón Manchego, cuina regional. O el Dalia, un bar i restaurant amb sabors manxecs. Per dormir, és fàcil, a Albacete teniu un piló d’hotels de tota mena. Chinchilla, la bella desconeguda.

Chinchilla de Montearagón es una villa manchega, colgada arriba de un alcor rocoso, justo encima de la autovía que va de Valencia a Albacete. De lejos destaca. Destaca la villa y su poderoso castillo. Los automovilistas, los turistas, ebrios de velocidad, pasan sin detenerse por el pie del cerro de Chinchilla. Un error grave. Porque este pueblo tiene uno de los cascos antiguos medievales más bonitos de toda la Mancha. Si vais de Barcelona a Andalucía por Valencia y Albacete. O de Valencia hasta Madrid, o haceis un recorrido turístico por la Mancha, idea muy loable, no dudeis en parar. Chinchilla tiene un castillo, ya lo hemos dicho, ya lo veréis, potente y dominante. No es visitable pero es bonita su estampa. También tiene restos de su muralla, con sus puertas. Dentro, las calles, con casas de piedra, y otras más humildes, encaladas. Encontrarán también palacios con escudos, iglesias y conventos, a medio camino entre Castilla y el levante mediterráneo, entre la Mancha y Andalucía. Es difícil catalogar el aire de este pueblo árabe, meridional, abierto y luminoso. Hay que recorrer lenta y plácidamente las calles y callejuelas empedradas y estrechas, empinadas, hasta llegar a la genial plaza mayor, la plaza de la Mancha. Allí veréis la fachada noble de su ayuntamiento, (en la foto), y podrán curiosear la curiosa cerámica y artesanía de la zona. Camino del castillo, en el cerro, como si de un oasis magrebí se tratara, verán las casas cueva, blancas de cal, en el barrio llamado del Hondón. Si antes fué residencia de gente pobre, hoy se pueden alquilar como si fueran un apartamento. Y, con suerte, al lado, en la cueva vecina veréis trabajar el barro a un ceramista artesano. Llegaros hasta Chinchilla. És muy fácil. Os la encontraréis si vais por la A-31 hacia Madrid, Valencia o Alicante, a sólo 13 kms. de Albacete. Si parais a comer allí, 0s recomendamos el restaurante El Rincón Manchego, cocina regional. O el Dalia, un bar y restaurante con sabores manchegos. Para dormir, es fácil, en Albacete tienen un montón de hoteles de todo tipo.

Alcaraz


Alcaraz és una bellíssima població d’Albacete, a mig camí entre aquesta població i Andalusia, que trobareu si aneu de Barcelona a Ubeda, Baeza o Jaén, per la carretera N-322, la ruta més ràpida, curta i bonica per arribar al esplèndit sud espanyol. La vila d’Alcaraz mereix una parada llarga, distesa, profunda, per degustar-ne tot el que ens pot oferir, que no és pas poca cosa. Iniciem el recorregut per la maravellosa plaça major, amb les lonjes mercantils del XVI, i les dues torres que la dominen, (a la foto). La de l’esglèsia de la Trinitat, un temple bellíssim, i la civil, anomenada del Tardón, amb una llotja renaixentista annexa. Tampoc te desperdici l’antic pòsit o l’ajuntament. Continuem visitant portes, aduanes, palaus, esglèsies, cases nobles… obres del més bonic renaixement, de la mà de l’arquitecte Vandelvira. Quan us canseu de voltar les palces i carrers del nucli antic, encara us quedarà fer un volt per l’entorn natural, fantàstic, d’Alcaraz. Fer la via verda, a peu, a cavall o en bici, que ocupa ara l’antigua vía del ferrocarril Baeza-Utiel. Podríeu fer camí fins el mateix Albacete!.  I no podeu marxar del poble sense pujar fins el Santuari de Cortes, dalt del turó, o baixar a Los Batanes, una reserva natural de luxe, amb el salt “del Caballo”, les pintures rupestres, la seva peculiar flora i fauna. Prop d’aquí hi ha un poblat iber, anomenat l’Escorial. O bé pujar fins “El Santo”, a veure la vista. Per dormir no hi ha massa oferta, però teniu unes cases rurals que estan molt ben acondicionades, fantàstiques per a famílies. Es diuen Los Cortijos. Molt recomanables. També hem vist un parell d’hostals a la plaça major i al casc antic, com ara l’Alfonso VIII, senzillet. Hi ha l’opció d’una granja escola, una sol·lució ideal per a grups d’amics. O unes altres cases rurals anomenades Las Pajarillas. Alcaraz és un centre molt adequat per descobrir una comarca oblidada, amb grans valors naturals, com ara el naixement del riu Mundo, a tocar de Riopar, o la zona anomenada la Suïssa Manxega, pel voltants d’Ayna. Tampoc estan lluny els parcs naturals de les llacunes de Ruidera, o de la serra del Segura. No us perdeu tampoc la setmana santa a Alcaraz!.

Alcaraz es una bellísima población de Albacete, a medio camino entre esta capital manchega y Andalucía, que encontraréis si vais de Barcelona hasta Ubeda, Baeza o Jaén, por la carretera N-322, la ruta más rápida, corta y bonita para llegar al espléndido sur español. La villa de Alcaraz merece una parada larga, distendida, profunda, para degustar todo lo que nos puede ofrecer, que no es poco. Iniciamos el recorrido por la maravillosa plaza mayor, con las lonjas mercantiles del XVI, y las dos torres que la dominan, (en la foto). La de la iglesia de la Trinidad, y la civil, llamada del tardón. Continuamos visitando puertas de muralla, aduanas, palacios, iglesias, casas nobles … obras del más bonito renacimiento, de la mano del arquitecto Vandelvira. Cuando os canséis de dar vueltas por las calles del casco antiguo, id a rondar por el entorno natural, fantástico, de Alcaraz. Haced la vía verde, a pie, a caballo o en bici, que ocupa ahora la antigua vía del ferrocarril Baeza-Utiel. ¡Podríais hacerla hasta el mismo Albacete!. Y no pueden irse del pueblo sin subir hasta el Santuario de Cortes, en la colina, o bajar a Los Batanes, una reserva natural de lujo, con el salto “del Caballo”, las pinturas rupestres, y su peculiar flora y fauna. Cerca de aquí hay un poblado íbero, llamado El Escorial. O bien subir hasta “El Santo”, a ver la vista. Para dormir no hay demasiada oferta, pero tienen unas casas rurales que están muy bien acondicionadas, fantásticas para familias. Se llaman Los Cortijos. Muy recomendables. También hemos visto un par de hostales en la plaza mayor y el casco antiguo, como el Alfonso VIII, sencillito. Existe la opción de una granja escuela, una solución ideal para grupos de amigos. O otras casas rurales llamadas Las Pajarillas. Alcaraz es un centro muy adecuado para descubrir una comarca olvidada, con grandes valores naturales, como el nacimiento del río Mundo, del lado de Riopar, o la zona llamada la Suiza Manchega, por la zona de Ayna. Tampoco están lejos los parques naturales de las lagunas de Ruidera, o de la sierra del Segura.

Ruidera


La gent imagina la Manxa com una terra àrida, seca, calurosa. Quan hi van queden sorpresos de veure hectàrees ben treballades de vinya, la més gran d’Espanya. La Manxa, és clar, no és Suissa. Però no hi falta l’aigua. Aneu a les llacunes de Ruidera, (de la remor que fan). Quedareu de pasta de moniato. Vuit llacunes grans i moltes altres de petites us donaran la benvinguda. L’aigua, cristal·lina, salta d’una llacuna a l’altra en petites cascades. Tenen tots els tots possibles, entre el verd maragda i el blau turquessa. Hi ha platges habilitades, zones de reserva d’aus aquàtiques, i llocs encisadors per descansar, dinar o dormir. Ara bé, eviteu els anys massa secs. Si l’any ha estat molt poc plujòs, pot faltar l’aigua. Llavors no són tan boniques. http://www.lagunasderuidera.net/

La gente imagina la Mancha como una tierra árida, seca, calurosa. Cuando van quedan sorprendidos de ver hectáreas bien trabajadas de viña, la más grande de España. La Mancha, claro está, no es Suiza. Pero no falta el agua. Si vais a las lagunas de Ruidera, (del rumor que hacen), lo vereis. Quedaréis pasmados. Ocho lagunas grandes y otras muchas de pequeñas os darán la bienvenida. El agua, cristalina, salta de una laguna a la otra en pequeñas cascadas. Tienen todos los tonos posibles, entre el verde esmeralda y el azul turquesa. Hay playas habilitadas, zonas de reserva de aves acuáticas, y lugares encantadores para descansar, comer o dormir. Ahora bien, evitad los años demasiados secos. Si el año ha sido muy poco lluvioso, puede faltar el agua. Entonces no son tan guapas. http://www.lagunasderuidera.net/

Consuegra


Consuegra, al sur de Toledo, en plena Manxa, és un altre poble amb molins de vent. Un altre poble on el Quixot va fer volar la seva bogeria. Consuegra te molts molins. Més, potser que Campo de Criptana. Els te dalt d’un turó, un xic lluny de la vila, com una atracció turística més. Perque Consuegra, a més del molins, te un senyor castell. Un gran castell. I un poble medieval per visitar. Si anaeu a la Manxa, no deixeu de veure Consuegra.   http://www.aytoconsuegra.es/

Consuegra, al sur de Toledo, en plena Manxa, es otro pueblo con molinos de viento. Otro pueblo dónde Don Quijote hizo volar su locura. Consuegra tiene muchos molinos. Más, quizás, que Campo de Criptana. Pero los tiene en lo alto de un cerro, un poco lejos de la villa, como una atracción turística más. Porque Consuegra, además de los molinos, posee un señor castillo. Un gran castillo. Y un pueblo medieval por descubrir. Si vais a la Mancha, no dejeis de ver Consuegra. http://www.aytoconsuegra.es/

Almagro


Hi ha nom que imprimeixen caràcter, com Almagro. Situat al mig de la Manxa, aquesta bellíssima ciutat te la plaça més bonica del món. I no només és la plaça. Tot Almagro és d’una bellessa indescriptible. Camineu pels seus carrers silenciosos i serens, entreu als convents on les monges encara treballen i oren, cada dia, els dolços més deliciosos. Aneu a Almagro per veure les famosos puntes de coixí, labor mil·lenària de les dones d’aquell lloc, i quedereu bocabadats. Si feu la ruta el Quixot, no oblideu Almagro. http://www.ciudad-almagro.com/

Hay nombres que imprimen carácter, como Almagro. Situado en medio de la Mancha, esta bellísima ciudad posee la plaza más linda del mundo. Y no sólo es la plaza. Todo Almagro es de una belleza indescriptible. Andáis por sus calles silenciosas y serenas, y entráis en los conventos dónde las monjas todavía trabajan y oran, cada día, los dulces más deliciosos de la tierra. En Almagro podeis ver los famosos encajes de bolillos, labor milenaria de las mujeres de aquel lugar. Quedareis boquiabiertos. Si hacéis la ruta de Don Quijote, no olvideis de parar en Almagro. http://www.ciudad-almagro.com 

Campo de Criptana


Campo de Criptana és la Mancha en estat pur. És el Quixot en viu i en directe. Aquest poblet preciòs, encalat, està conquerit pels molins de vent, perfectament conservats, que ensenyorejen el seu turó. I no n’hi ha un, no… n’hi ha un munt!. Aneu a Campo de Criptana com a part del vostre periple per les terres manxegues, juntament amb les llacunes de Riudera, Puerto Làpice, Villanueva de los Infantes o Consuegra.  http://www.campodecriptana.info/ 

Campo de Criptana es la Mancha en estado puro. Es don Quijote en vivo y en directo. Este pueblo preciòso, encalado, conquistado por los molinos de viento, perfectamente conservados, que dominan su cerro. Y no hay uno, no… ¡hay un montón!. Id a Campo de Criptana como parte de vuestro periplo por las tierras mancheguas, junto con las lagunas de Riudera, Puerto Làpice, Villanueva de los Infantes o Consuegra. http://www.campodecriptana.info/  

Toledo


Toledo. molt a prop de Madrid, és visita molt obligada si feu una ruta pel centre d’Espanya. Toledo és la més monumental de totes les ciutats de la península. A més, conserva maravellosament tot l’encant dels seus carrers àrabs, de les placetes medievals. És molt fàcil, i molt plaent, perdre’s a Toledo. De fet ho busques, i ho trobes, quasi sense voler. En això s’assembla a Venecia. Vagueu amunt i avall, descobrint, de sobte, joies com la Catedral, la primada d’Espanya, l’Alcàsser, les sinagogues del Trànsit i Santa Maria la Blanca, El monestir de San Juan de los Reyes, els museus, les esglèsies, el Zocodober. En acabar, agafeu el cotxe, o el bus, i aneu fins Los Cigarrales, a les afores de la ciutat, i quan la nit caigui mireu Toledo il·luminada, davant vostre, dalt de la penya, amb el Tajo cenyint-la. Ja mai més oblidareu el que haureu vist.  http://www.toledo-turismo.com/     Nosaltres vàrem dormir en un hotel justament en aquesta zona:  http://www.hotelcigarrales.com/     Web turisme Castella la Manxa: http://www.turismocastillalamancha.com/  

Toledo. muy cerca de Madrid, es visita obligada si hacéis una ruta por el centro de España. Toledo es la más monumental de todas las ciudades de la península. Además, conserva maravillosamente todo el encanto de sus calles árabes, de las plazuelas medievales. Es muy fácil, y placentero. perderse en Toledo. De hecho lo buscas, y lo encuentras, casi sin querer. En esto se asemeja a Venecia. Vagáis arriba y abajo, descubriendo, de pronto, joyas como la Catedral, la primada de España, el Alcázar, las sinagogas del Tránsito y Santa Maria la Blanca, El monasterio de San Juan de los Reyes, los museos, el Zocodober. Al acabar, cogéis el coche, o el bus, y vais hasta Los Cigarrales, en las afueras de la ciudad, y cuando la noche caiga mirad hacia la Toledo iluminada. Delante de vosotros, en la peña, con el Tajo ciñiéndola. Ya nunca jamás olvidaréis lo que habréis visto. http://www.toledo-turismo.com/ Nosotros dormimos en un hotel justamente en esta zona: http://www.hotelcigarrales.com/  Web turismo Castilla la Mancha: http://www.turismocastillalamancha.com