La Petita Camarga


camarga

La petita Camarga és una terra fluvial, un tros petitó d’un delta magnífic, el del riu Roine. És de la mida del delta de l’Ebre, però situat a França, encara que no gaire lluny de casa nostra. De fet, la petita Camarga, és l’extrem del delta del Roine que toca més cap a Barcelona. I també, per a nosaltres, és el més bonic. S’hi arriba via Girona, Perpinyà, Narbona i Montpeller, per l’autopista AP-7 i la continuació passada la Junquera, l’A9. Son uns 400 kms. Es fan en mig dia. Si us haguèssim de suggerir una porta d’entrada a aquesta meravella de la natura us recomanaríem  que ho féssiu per Montpeller, bé des d’aquesta ciutat mateix, bé anant cap a La Grande Motte, o bé cap a Le Grau du Roi, dos bonics llocs de mar, a pesar d’estar molt urbanitzats, i que tenen tota mena de serveis. Allà trobareu bons hotels on podreu dormir. I l’endemà sortiríeu d’un d’aquests pobles per veure la increible ciutat medieval, perfectament conservada, d’Aigües Mortes, amb els seus carrers rectilinis, la seva esglèsia, la deliciosa placeta i les botigues de tota mena. I, és clar, les seves poderoses i altives muralles. I els seus restaurants i hotelets amb encant, i els seus càmpings. Seguiríeu la visita cap a Saintes Maries de la Mer, a la punta de la petita Camarga, on potser hi arribaríeu passant el petit Rhoine en vaixell transbordador, gratuït, pel pas anomenat del Bac. Saintes Maries te una esglèsia fortificada on es guarda el sepulcre de Santa Sara, patrona dels gitanos. Impactant. I també el de dues Maries més. Platja, dunes, cavalls i bous en llibertat, ocells: ànecs, flamencs… un paradís. Molt turístic a l’estiu, esplèndit a la primavera, al maig, el juny, o l’abril. Si us queda temps podeu fer un passeig pel Rhoine en vaixell, visitar el parc ornitològic o endinsar-vos pels senders marcats, amb uns bons prismàtics. Enlloc veureu tantes aus com aquí. Una passada. Si disposeu de més dies podeu fer la Camarga sencera, amb Arles, les salines de Giraud, fantàstiques, o passejar arran del mar visitant els estanys salats de Vaccares. Son mítics flamencs roses de la Camarga, i n’hi ha un piló. Tornant a Le Grau du Roi, o La Grande Motte podeu dedicar una estona a anar fins el far de l’Espigette, a veure una maravellosa posta de sol. Per dormir podeu fer-ho als nombrosos hotels de Montpellier, per exemple. Nosaltres hem dormit al Novotel, que està a l’entrada de l’autopista, ben situat. Habitacions familiars que els nens no paguen. També està molt bé el Mercure de La Grande Motte, situat al mateix port, vistes de somni damunt el mar. Hi ha molts altres hotels que també estan molt bé. A l’hora de dinar us recomanarem alguns llocs fantàstics. Com ara la pizzeria Cosa Nostra,  al port, al Quai d’Honneur. Telèfon: 467.56.68.69, 612.14.45.62. Molt bones pizzes, bé de preu. Com a restaurant de més de categoria, teniu el Sancyr, al port també. A les Saintes Maries ens va agradar un bar de tapes, regentat per un italià molt mediterrani: Chez Vito, a l’avinguda Mistral, la principal del poble. Un lloc estrany, amb menjar sorprenent, i un amfitrio més sorprenent encara. Pizza Las Vegas, una mica més avall no està gens malament. Bona Camarga!.

La pequeña Camarga es una tierra fluvial , un trozo pequeño de un delta magnífico , el del río Ródano . Es del tamaño del delta del Ebro , pero situado en Francia, aunque no muy lejos de casa. De hecho , la pequeña Camarga , es el extremo del delta del Ródano que toca más hacia Barcelona . Y también , para nosotros , es el más bonito. Se llega vía Girona , Perpiñán , Narbona y Montpellier , por la autopista AP -7 y la continuación pasada la Junquera , la A9 . Son unos 400 kms . Se hacen en medio día . Os queremos sugerir una puerta de entrada a esta maravilla de la naturaleza. Os recomendaríamos que lo hicierais por Montpellier, bien desde esta misma ciudad, yendo hacia La Grande Motte, o bien hacia Le Grau du Roi, dos bonitos lugares de mar, a pesar de estar muy urbanizadas, y que tienen todo tipo de servicios. Allí encontrarán buenos hoteles donde podrán dormir muy bién. Y al día siguiente saldríamos de uno de estos pueblos para ver la increíble ciudad medieval , perfectamente conservada , de Aguas Muertas, con sus calles rectilíneas , su iglesia , la deliciosa plaza y las tiendas de todo tipo. Y, claro , sus poderosas y altivas murallas . Y sus restaurantes y hotelitos con encanto , y sus campings . Seguiría la visita hacia Saintes Maries de la Mer , en la punta de la pequeña Camarga , donde quizás llegaríais pasando el pequeño Rhoine en barco transbordador , gratuito , por el paso llamado del Bac . Saintes Maries tiene una iglesia fortificada donde se guarda el sepulcro de Santa Sara , patrona de los gitanos . Impactante . Y también el de dos Marías más. Playa , dunas , caballos y toros en libertad , pájaros : patos , flamencos … un paraíso . Muy turístico en verano, espléndido en la primavera, en mayo , en junio , o en abril . Si os queda tiempo puede dar un paseo por Rhoine en barco , visitar el parque ornitológico o adentrarse por los senderos marcados , con unos buenos prismáticos. En lugar verá tantas aves como aquí. Una pasada. Si dispone de más días pueden hacer la Camarga entera, con Arles , las salinas de Giraud , fantásticas , o pasear junto al mar visitando los lagos salados de Vacca . Son míticos flamencos rosas de la Camarga , y hay un montón. Volviendo a Le Grau du Roi , o La Grande Motte puede dedicar un rato a ir hasta el faro de la Espigette , a ver una maravillosa puesta de sol . Para dormir puede hacerlo a los numerosos hoteles de Montpellier , por ejemplo. Nosotros hemos dormido en el Novotel , que está a la entrada de la autopista , bien situado. Habitaciones familiares que los niños no pagan. También está muy bien el Mercure de La Grande Motte , situado en el mismo puerto, vistas de ensueño sobre mar. Hay muchos otros hoteles que también están muy bien. A la hora de comer le recomendaremos algunos lugares fantásticos . Como la pizzería Cosa Nostra , en el puerto , en el Quai d’ Honneur . Teléfono: 467.56.68.69 , 612.14.45.62 . Muy buenas pizzas , bien de precio . Como restaurante de más de categoría , tiene el Sancyr , el puerto también. A las Saintes Maries nos gustó un bar de tapas , regentado por un italiano muy mediterráneo : Chez Vito , en la avenida Mistral , la principal del pueblo . Un lugar extraño , con comida sorprendente , y un anfitrión más sorprendente aún . Pizza Las Vegas , un poco más abajo no está nada mal .

Calp/Calpe


calp

Calp és una joia de la Costa Blanca. Una de les poblacions turístiques més boniques de la província d’Alacant. Sí,  Ja sabem que massificada, plena de turistes, de residents estrangers, que res no te a veure amb aquella coquetona vila que estenia les seves cases blanques a tocar del mar, damunt d’un turó, entre les salines i el Morro de Toix, als peus del penyal imponent d’Ifach. Ja sabem que els edificis de primera línia han destrossat el seu ski-line. Que s’ha construït molt i malament. Però, que voleu… ens agrada Calp. Ens xifla la penya bestial d’Ifach, daurada a la posta, esvelta al matí. Ens perd la seva platja llarga, l’Arenal-Bol, o la de llevant, la Fossa. I també les seves cales i caletes d’aigües manses i càlides, fantàstiques per als nens. Ens fascinen les salines, plenes de flamencs quan és l’època, i les postes de sol darrera el Toix. I el petit poble blanc de carrers costeruts que encara queden, amagats, entre l’església i el castell. Calp te un clima excepcional. Us banyareu des de l’abril fins el novembre. I un ambient molt familiar. I oblidem voluntàriament els carrers més turístics a tocar del mar, les discoteques, els bars i els restaurants. Calp també te altres atractius. Unes runes romanes envaïdes per l’aigua marina. Un complex anomenat “Els Banys de la Reina Mora” que eren unes termes marines, o una piscifactoria, o tot a la vegada. Us hi podeu banyar, si voleu. I el penyal d’Ifach, que ho emmarca tot. Ara és un parc natural, una reserva terrestre i marina, amb una aula de natura. Es pot pujar dalt del penyal, per un camí de muntanya i un túnel excavat en la roca. Atenció, és una bona caminada, i te 343 metres d’alt. Les salines sovint acullen ànecs i flamencs, quan és la temporada. Amants dels ocells… ja ho sabeu!. Us recomanem anar a Calp fora de temporada, pel maig, el juny, setembre, l’octubre o novembre. Us banyareu igual i el disfrutareu molt. Per dinar o sopar ens agrada molt un local de tapes, senzill, amable, on fan uns menjars deliciosos. Racions i tapes molt bones. Personal amable. Menú molt bo per poquíssim diner. Estem parlant de La PIcaeta, al carrer Blasco Ibáñez 10, tel: 965.04.06.34, o mòbil 626764822. un lloc on segur que tornarem. També ens va agradar la Casa o la Casita, un restaurant encantador, coquetó, d’especialitats suisses al casc antic, al carrer del mar. Tel: 965 83 06 06. La Llar de Barbara també és molt bonic, i s’hi menja molt bé. Al carrer Major 10, al casc antic també, Tel: 965830160. Per allà també hi ha una pizzeria diferent, senyora, ben muntada i ben decorada, gens vulgar. Bona cuina italiana: El Borgo Antico. A la zona de baix a mar, al costat de la Picaeta, hi ha la pizzeria rusticana, al carrer pintor Sorolla, 5. Bones pizzes, a bon preu. Servei amable. Tel: 965 874 520. Finalment us recomanem de veritat el millor hotel de la Costa Blanca. Habitacions grans, a tocar de la platja, algunes amb vistes impagables al Mediterrà. La foto està presa des de l’habitació de l’hotel. I, a més, tocant al centre de Calp. Un quatre estrelles que en mereix cinc. Piscina oberta al mar, beach club i spa admirable, que cal pagar, és clar. Però solen fer ofertes. Admeten nens, i fora de temporada van gratis. Buffet per desdejunar, espectacular. Fora de l’estiu el preu és increïble, si pensem la qualitat que et donen. Us l’aconsellem sense cap mena de dubte. És el Gran Hotel Solymar. És gran, de veritat, és molt bo. Personal acollidor, que es desviu pels clients. No podem dir més!. I ara parlarem dels voltants de Calp. A nosaltres ens mola Altea. Ens agrada. Com Calp, Teulada o Moraira, pels carrers estrets i costeruts, o les cúpules blaves. Evocant la Grècia llunyana. Calp, Altea, Teulada o Moraira ens recorden pobles d’una illa de les Cíclades. Sempre ho han fet. Ens sedueixen les seves platges d’aigües blaves i verdes. Les seves nits. La llum. I també ens agrada el paisatge interior, com la vila castell de Guadalest, amb les seves serres, els tarongers. Aquesta costa és un miracle. Bona estada a la acollidora Calp!.

Calpe es una joya de la Costa Blanca . Una de las poblaciones turísticas más bonitas de la provincia de Alicante . Sí , ya sabemos que masificada , llena de turistas , de residentes extranjeros , que nada tiene que ver con aquella coquetona villa que extendía sus casas blancas junto al mar , sobre una colina , entre las salinas y el Morro de Toix , a los pies del peñón imponente de Ifach . Ya sabemos que los edificios de primera línea han destrozado su ski- line. Que se ha construido mucho y mal . Pero… nos gusta Calpe. Nos encanta la peña bestial de Ifach , dorada en la puesta, esbelta por la mañana. Nos pierde su playa larga , el Arenal -Bol , o la de levante , la Fossa . Y también sus calas escondidas de aguas mansas y cálidas , fantásticas para los niños . Nos fascinan las salinas , llenas de flamencos cuando es la época , y las puestas de sol detrás del Toix . Y el pequeño pueblo blanco de calles empinadas que aún quedan algunas , escondidas , entre la iglesia y el castillo . Calpe tiene un clima excepcional . Bañense desde abril hasta noviembre. Y un ambiente muy familiar . Y olvidamos voluntariamente las calles más turísticas cerca del mar , las discotecas , los bares y los restaurantes . Calpe también tiene otros atractivos . Unas ruinas romanas invadidas por el agua marina . Un complejo llamado ” Los Baños de la Reina Mora ” que eran unas termas marinas , o una piscifactoría , o todo a la vez. Os podéis bañar , si deseais, donde lo hacian los romanos. Y el peñasco de Ifach, que lo enmarca todo. Ahora es un parque natural , una reserva terrestre y marina , con un aula de naturaleza. Se puede subir por un camino de montaña y un túnel excavado en la roca . Atención , es una buena caminata , y tiene 343 metros de alto . Las salinas a menudo acogen patos y flamencos , cuando es la temporada . Amantes de los pájaros … ¡ya lo sabéis ! . Recomendamos ir a Calpe fuera de temporada , en mayo , en junio, septiembre , octubre o noviembre. Os bañareis igual y disfrutaréis mucho. Para comer o cenar nos gusta mucho un local de tapas , sencillo, donde hacen unas comidas deliciosas . Raciones y tapas muy buenas . Personal amable . Menú muy bueno por poquísimo dinero . Estamos hablando de La Picaeta , en la calle Blasco Ibáñez 10, tel : 965.04.06.34 , o móvil 626764822 . Un lugar donde seguro que volveremos . También nos gustó la Casa o la Casita , un restaurante encantador , coqueto , de especialidades suizas en el casco antiguo , en la calle del mar. Tel: 965 83 06 06 . Por allí también hay una pizzería diferente, muy señora , bien montada y bien decorada , nada vulgar . Buena cocina italiana : El Borgo Antico . En la zona de abajo a mar, junto a la Picaeta , está la pizzería Rusticana , en la calle pintor Sorolla , 5 . Buenas pizzas , a buen precio . Servicio atento. Tel : 965 874 520 . Finalmente le recomendamos de verdad el mejor hotel de la Costa Blanca . Habitaciones grandes , muy cerca de la playa , algunas con vistas impagables al Mediterráneo. La foto está tomada desde la habitación del hotel . Y, además , junto al centro de Calpe . Un cuatro estrellas que merece cinco . Piscina abierta al mar , beach club y spa admirable , aunque hay que pagarlo, claro. Pero suelen hacer ofertas . Admiten niños , y fuera de temporada van y comen gratis. Buffet para desayunar , espectacular . Fuera del verano el precio es increíble , si pensamos la calidad que te dan . Os lo recomendamos sin duda . Es el Gran Hotel Solymar . Es grande , de verdad , es muy bueno . Personal acogedor , que se desvive por los clientes . ¡No podemos decir más ! . Y ahora hablaremos de los alrededores de Calpe . A nosotros nos mola Altea . Nos gusta. Como Calpe, Teulada o Moraira , por las calles estrechas y empinadas , o las cúpulas azules . Evocando la Grecia lejana . Calpe, Altea , Teulada o Moraira nos recuerdan pueblos de una isla de las Cícladas . Siempre lo han hecho. Nos seducen sus playas de aguas azules y verdes . Sus noches . La luz . Y también nos gusta el paisaje interior, como la villa castillo de Guadalest , con sus sierras , los naranjos . Esta costa es un milagro . ¡Buena estancia en Calpe ! .