Osuna


Osuna és la capital del seu famós ducat. Una ciutat andalusa senyora, de carrers ben traçats, plens de palaus, de cases nobles, i de cases menor condició, però molt dignes, amb aparell de silleria, pedra i fusta. Amb uns balcons plens de flors i unes reixes espectaculars, que van de terra al primer pis. És un plaer extrem passejar per aquests carrers blancs, puríssims, inmaculats. Passejar i anar pujant fins el turó on s’alcen la colegiata i la universitat, (a la foto). La colegiata és una obra renaixentista. Sota la colegiata, a la cripta, hi ha el panteó dels Ducs d’Osuna una obra mestra del renaixement espanyol. Osuna són també les seves esglésies i convents, i com no podia ser d’altra manera, les seves processons de Setmana Santa. Osuna està a tocar de l’autovia A-92, en el centre d’Andalucia. És per tant un bon punt de sortida per excursions. Un bon lloc per anar a Sevilla, o cap a Carmona, o bé Écija, o fins a Antequera i Màlaga, a Còrdoba o a Estepa, i fins i tot Granada, que està més lluny. Per dormir i menjar teniu hotels amb un gran encant, com ara l‘Hospederia del Monasterio, a tocar de la colegiata, un lloc molt bonic. La Casa del Duque, o el Hostal del Caballo Blanco, un clàssic, on vàrem estar nosaltres ja fa uns anys, són més modestos, més senzills, però molt dignes. La Casona de Calderón fa honor al barroc andalús. A aquell horror al buit que omple els carrers, els temples, les cases i els bars. Perquè Osuna és barroca. Tant com el seu darrer duc, ric, vell, malalt i solter, que en el seu palau de Sevilla, amb vistes sobre el Guadalquivir, menjava cada nit en un plat de plata que després llençava al riu per veure com els infants nedaven per atrapar-lo. Fins que va acabar la seva fortuna. Esperem que disfruteu de la vila d’Osuna sense perdre gaire de la vostra fortuna!

Osuna es la capital de su famoso ducado. Una ciudad andaluza señorial, de calles bien trazadas, llenas de palacios, de casas nobles, y de casas menor condición, pero muy dignas, con aparato de sillería, piedra y madera. Con unos balcones llenos de flores y unas rejas espectaculares, que van desde el mismo suelo hasta el primer piso. Es un placer extremo pasear por estas calles blancas, purísimas, inmaculadas. Pasear e ir subiendo hasta el cerro donde se alzan la colegiata y la universidad, (en la foto). La colegiata es una obra renacentista. Bajo la colegiata, en la cripta, se encuentra el panteón de los Duques de Osuna, una obra maestra del renacimiento español. Osuna son también sus iglesias y conventos, y como no podía ser de otra manera, sus procesiones de Semana Santa. Osuna está muy cerca de la autovía A-92, en el centro de Andalucia. Es por tanto un buen punto de partida para excursiones. Un buen lugar para ir a Sevilla, o hacia Carmona, o bien Écija, o hasta Antequera y Málaga, o hasta Córdoba o Estepa, e incluso Granada, que está aún más lejos. Para dormir y comer tenéis hoteles con un gran encanto, como la Hospedería del Monasterio, junto a la colegiata, un lugar muy bonito. La Casa del Duque, o el Hostal del Caballo Blanco, un clásico, donde estuvimos nosotros ya hace unos años. Són hoteles más modestos, más sencillos, pero muy dignos. La Casona de Calderón hace honor al barroco andaluz. A aquel horror al vacío que llena las calles, los templos, las casas y los bares. Porque Osuna es barroca. Tanto como su último duque, que rico, viejo, enfermo y soltero, tenia palacio de Sevilla, con vistas sobre el Guadalquivir, y comía cada noche en un plato de plata que luego tiraba al río para ver cómo los niños nadaban para atraparlo. Hasta que terminó con su fortuna.

Andalucia


Andalucia és una terra amable, càlida, exhuberant, barroca i deliciosa. Un destí ideal per unes vacances de Setmana Santa, de primavera, de tardor i, si no hi ha més remei, d’estiu. Ara bé, a l’estiu hi fa calor, i no és cap broma. Ens agrada visitar Andalucia a la primavera, quan l’aire fa olor d’Azahar, de roses. Si us haguessim de muntar una ruta de vacances per Andalucia, des de Barcelona, no dubtaríem pas. Entraríem per la costa d’Almeria, venint de Múrcia i València. Visitaríem primer el Cabo de Gata, amb el parc natural. Níjar poblet blanc de les famoses jarapes, San José i les seves platges… Després Almeria mateix. Pujaríem cap a les Alpujarras de Granada, a veure les cases penjades dels barrancs que baixen de Sierra Nevada. Granada ens esperaria. Ens quedaríem uns dies allà, perduts pels jardins de l’Alhambra i els carrers de l’Albaicín. Seguiríem cap a Sevilla, per Loja, per Antequera, que cal visitar, cap als pobles blancs de Màlaga i de Cadis: Arcos de la Frontera, Olvera, Algodonales, Ronda. Ronda, preciosa. Arcos, sublim. Pujaríem ja cap a Sevilla. La sultana d’Andalucia. La capital. Barri de Santa Cruz. La catedral. Los Alcázares. Olé. Visitaríem Osuna, amb la colegiata, Carmona i Écija, barroca, camí de Córdoba. No deixaríem de veure les ruïnes de Medina Azahara, el palau que no va ser. Córdoba ens embruixa. La mezquita, la juderia… passejar lent pels carrers embolicats. Patis amb flors. El Guadalquivir. Després Jaén i, sobretot Úbeda i Baeza. Quina maravella. Patrimoni de la humanitat. Marxaríem per la Sierra de Cazorla, admirant la natura verge, cap a Alcaraz i Albacete. Si, ho sabem, ens deixem moltes i moltes coses. Viles, ciutats, com Málaga o Cadis, serres com Sierra Magina. No es pot fer tot, veure-ho tot. Però la ruta que us hem explicat resumeix, en deu dies mínim, la màgia suprema d’aquesta terra idílica beneida pels deus. Hotels AC, en quasi totes les ciutats grans: Granada, Córdoba o Sevilla. Hotelets amb molt d’encant arreu del territori. Un Novotel a Sevilla. Mireu les entrades de cada ciutat, en aquest mateix bloc, per acabar de definir. I que el viatge sigui inoblidable!.

Andalucía es una tierra amable, cálida, exuberante, barroca y deliciosa. Un destino ideal para unas vacaciones de Semana Santa, de primavera, de otoño y, si no hay más remedio, de verano. Ahora bien, en verano hace calor, y no es ninguna broma. Nos gusta visitar Andalucía en primavera, cuando el aire huele a Azahar, y a rosas. Si tuvieramos que montar una ruta de vacaciones por Andalucía, desde Barcelona, no dudaríamos ni un momento. Entraríamos por la costa de Almería, viniendo de Murcia y Valencia. Visitaríamos primero el Cabo de Gata, con el parque natural. Níjar pueblo blanco de las famosas jarapas, San José y sus playas … Después Almería mismo. Subiríamos hacia las Alpujarras de Granada, a ver las casas colgadas de los barrancos que bajan de Sierra Nevada. Granada nos esperaría. Nos quedaríamos unos días allí, perdidos por los jardines de la Alhambra y las calles del Albaicín. Seguiríamos hacia Sevilla, por Loja, por Antequera, que hay que visitar, hacia los pueblos blancos de Málaga y de Cádiz: Arcos de la Frontera, Olvera, Algodonales, Ronda. Ronda, preciosa. Arcos, sublime. Subiríamos ya hacia Sevilla. La sultana de Andalucía. La capital. Barrio de Santa Cruz. La catedral. Los Alcázares. Olé. Visitaríamos Osuna, con la colegiata, Carmona y Écija, barroca, camino de Córdoba. No dejaríamos de ver las ruinas de Medina Azahara, el palacio que no fue. Córdoba nos hechiza. La mezquita, la judería … pasear lento por las calles envueltos. Patios con flores. El Guadalquivir. Después Jaén y, sobre todo Úbeda y Baeza. Qué maravilla. Patrimonio de la humanidad. Nos iríamos por la Sierra de Cazorla, admirando la naturaleza virgen, a Alcaraz y Albacete. Si, lo sabemos, nos dejamos muchas y muchas cosas. Villas, ciudades, como Málaga o Cádiz, sierras como Sierra Magina. No se puede hacer todo, verlo todo. Pero la ruta que os hemos explicado resume, en diez días mínimo, la magia suprema de esta tierra idílica bendecida por los dioses. Hoteles AC, en casi todas las ciudades grandes: Granada, Córdoba o Sevilla. Hotelitos con mucho encanto todo el territorio. Un Novotel en Sevilla. Vea las entradas de cada ciudad, en este mismo blog, para acabar de definir. ¡Y que el viaje sea inolvidable!.

Écija


Écija ens agrada. Cert, a Écija hi fa molta, moltíssima calor. Li diuen “La sartén de Andalucia”. Però qui us ha dit que hi hagueu d’anar en ple estiu?. A Écija cal anar-hi a la primavera, quan l’aire s’omple d’aromes. O bé a la tardor, quan les ribes del Genil, riu que travessa la vila, estan plenes de color. O també a l’hivern, quan els carrers blancs estan pacífics i adormits. I, si només podeu anar-hi a l’estiu, doncs aneu-hi. Ningú s’ha mort de calor a Écija. I menys en els temps que corren que hi ha aire acondicionat arreu!. L’estiu, les nits d’estiu a Écija són màgiques, embruixadores. Écija està en el camí entre Córdoba i Sevilla, just al mig. Cap excusa, doncs, per incloure-la en una ruta per aquesta magnífica regió que és Andalucia. Écija són les seves torres, uns campanars maravellosos, fets amb gràcia. Barrocs, amb rajoles de colors impossibles. I les seves espadanyes, amb les campanes lluïnt al sol. Campanars que pertanyen a esglésies. A esglésies esplèndides, com Sant Joan, Santa Maria, la Santa Creu o Santiago. També teniu els convents. És increible la quantitat de convents que hi ha a la vila. Tots amb la seva espadanya, com aquesta de Sant Joan. I què us direm dels palaus. Quins palaus te Écija. Palaus de somni, com el de Peñaflor, Santaella, Valdehermoso… te decenes de palaus i cases nobles, amb portalades, patis, cúpules, estances inimaginables. Uns monuments es visiten per dins, altres per fora. Però us direm un secret: com en totes les ciutats andaluses el que cal no és anar aquí o allà. El que s’ha de fer és passejar sense destí. Deixar que passin coses. Que els edificis sorgeixin del no res, al tombar una cantonada. Us quedareu bocabadats. Impresionats. Perquè Écija és una  ciutat barroca, molt barroca. Una ciutat teatral. Per dormir heu de saber que hi ha boníssims hotels a Écija. Hotels que no pensariu que poguessin estar aquí. Com el Infanta Leonor. Un gran hotel, amb un disseny molt atrevit, convinant l’antic amb el més nou, marbre amb alumini, i amb habitacions per famílies. O el alucinant Palacio de Granados, instal·lat en un veritable palau barroc de la ciutat. Un hotel amb un encant únic. Relació qualitat preu molt bona en tots dos casos. Els restaurants dels hotels són recomanables però ens agraden Casa Machín i el restaurant Pasareli. Però és molt simpàtic el café Hispania, per fer unes tapes i racions, o bé uns plats combinats poc corrents.

Sevilla


giralda

Perquè no Sevilla?. Doncs aquesta és una sortida perfecte per omplir un Cap de Setmana llarg, o unes vacances de Pasqüa. Una ciutat ideal per anar-hi a l’hivern, però sobretot a la primavera. Evidentment maravellosa a l’abril, amb la seva feria, o per Setmana Santa, si trobeu un lloc on dormir. Sevilla enamora només veure-la. Encanta amb la seva bellessa oriental, madura, perfumada, sibilina. Sevilla te tants atractius que no sabem per on començar. Però nosaltres us direm que el primer que cal fer és perdre’s per barri de Santa Cruz, amb els seus carrers i carrerons estrets, tan africans. Amb les tàpies encalades per on sobresurten els lilars, les bugambilies i els llesamins. Amb les placetes recoletes, plenes d’olors d’azahar. Rondeu els patis amagats, frescos, on el soroll de l’aigüa us adormirà lentament. Nosaltres hem dinat i sopat als restaurants del barri de Santa Cruz, a les llums dels fanals. Sortiu després a la llum esclatant de la Giralda, (a la foto), la torre almohade de la magnífica catedral gòtica, la més gran del món!. Visiteu tot seguit l’Alcàsser del reis cristians, que és musulmà de cor i d’ànima, i admireu-ne les sales i els jardins. El paradís a la terra. Volteu pel Guadalquivir, resseguint la Torre del Oro, cercant la Macarena a la seva esglèsia o la verge de Triana, a la seva, a l’altre costat del pont. Acabeu a la Plaça Espanya, on l’Exposició Universal del 1929 va deixar-hi un seguit d’edificis que van servir de teló de fons per Lawrence d’Aràbia i, ara, fa poc, per la Guerra de les Galaxies. D’Expo a Expo, podeu veure el que queda de la del 1992 a l’illa de la Cartuja. I per acabar, un tic personal: els dos quadres de Valdés Leal a l’hospital de la Caritat, obra culminant del barroc a Espanya. Impressionants. Encara queden mil llocs a Sevilla, però us els deixem descobrir a vosaltres. Per dormir teniu molts hotels, de totes les cadenes. Nosaltres varem dormir a l’Occidental Sevilla, davant de l’estació de l’AVE. També teniu un Novotel guapíssim.

¿Porque no Sevilla?. Pues esta es una salida ideal para llenar un fin de semana largo, o unas vacaciones de Pascua. Una ciudad ideal para ir en invierno, pero sobre todo en primavera. Evidentemente maravillosa en abril, con su feria, o por Semana Santa, si encuentra un lugar donde dormir. Sevilla enamora sólo de verla. Encanta con su belleza oriental, madura, perfumada, sibilina. Sevilla tiene tantos atractivos que no sabemos por donde empezar. Quizas lo mejor sea  perderse por barrio de Santa Cruz, con sus calles y callejones estrechos, tan africanos. Con las tapias encaladas por donde sobresalen las lilas, las bugambilias y los jazmines. Con las plazoletas recoletas, llenas de olores de azahar. O mejor ronde sus patios escondidos, frescos, donde el ruido del agua le adormecerá lentamente. Nosotros hemos comido y cenado en los restaurantes del barrio de Santa Cruz, a la luz de las farolas. Salid luego a la luz brillante de la Giralda, (en la foto), la torre almohade de la magnífica catedral gótica, ¡la más grande del mundo!. Visite a continuación del Alcázar del reyes cristianos, que es musulmán de corazón y de alma, y contemple sus salas y los jardines. El paraíso en la tierra. Logre el Guadalquivir, siguiendo la Torre del Oro, y buscando a la Macarena en su iglesia o la virgen de Triana, en la suya, al otro lado del puente. Acabe en la Plaza España, donde la Exposición Universal de 1929 dejó una serie de edificios que sirvieron de telón de fondo para rodar Lawrence de Arabia y, ahora, hace poco, la Guerra de las Galaxias. De Expo a Expo, puede ver lo que queda de la de 1992 en la isla de la Cartuja. Y para terminar, un tic personal: los dos cuadros de Valdés Leal en el hospital de la Caridad, obra culminante del barroco en España. Impresionantes. Todavía quedan mil lugares en Sevilla, pero os los dejamos descubrir a vosotros. Para dormir tienen muchos hoteles, de todas las cadenas. Nosotros dormimos en el Occidental Sevilla, junto a la estación del AVE.