Gormaz: castell i ermita de Sant Miquel

A Gormaz, que és un poblet petit, petit de Soria, un poblet perdut en mig dels camps, aixoplugat sota el turó que corona la poderosa fortalessa califal de Gormaz, hi ha una ermita. El riu Duero, l’etern Duero, passa, jovencell, acaronant la terra de la vall que es divisa des d’aquesta petita església romànica. El castell que s’alça, imponent, sobre l’ermita de San Miguel de Gormaz, dominant les bellíssimes terres de Castella, de Soria, és un exemple magnífic de castell àrab, un dels pocs que resten en estat pur a la península. I just abans d’arribar-hi. Just quan enfileu les darreres rampes de la carretera que, des del poblet, us portarà a l’aparcament del castell, trobareu aquesta ermita: Sant Miquel de Gormaz. Dedicada al sant protector, a l’arcàngel que vigila les contrades que corprenent, les muntanyes que fan por, com aquesta. I dins, on fins fa molt pocs anys les ovelles eren les reines, fa ben poc que s’hi han descobert unes pintures romàniques fantàstiques, prou ben conservades, que ocupen les parets laterals i l’absis. Una escenografia complerta, única. Pujar-hi, a peu o en cotxe, és reviure el passat medieval en primera persona. Ser espectador de l’art en estat pur. S’hi arriba fàcilment des de El Burgo de Osma, una vila eclesiàstica, amb una catedral fabulosa, o desde Berlanga de Duero, una vila medieval que treu la respiració, amb la seva col·legiata gòtica, el seu impresionant castell, els carrers porticats. Per cert, prop de Berlanga, l’ermita de San Baudelio guarda un altre tresor en pintures. Soria, extrema, bella, us espera , amb els seus camps de quadre de Benjamín Palencia. Podeu dormir molt bé a qualsevol racó de la província de Soria. Nosaltres hem anat a Gormaz des de la capital, una altra ciutat guapíssima, però també des de Vinuesa, a la muntanya soriana, on podeu veure Urbión, la Laguna Negra, o el Cañon del Rio Lobos, o des del Burgo de Osma mateix. Podeu arribar-hi molt bé per la SO-160, bona carretera, ben indicat tot i que no cal, perquè el castell es veu de lluny. Entreu al poble, travesseu-lo i amunt, pista asfaltada, bona, no gaire ample, però tampoc estreta. Als voltants només teniu, per dormir, cases rurals, xules, com La Casa Grande, o Casa Patiño. Però a Soria capital hi ha molts bons llocs on pasar uns dies. Us proposem allotjar-vos a l’Hotel Apolonia, en ple centre, i així poder visitar tranquilament aquesta coqueta ciutat. I també és un bon lloc per menjar bones tapes. Personal atent i servicial, hotel modern i net. Bé també l’hotel Alfonso VIII, un hotel gran, un clàssic. Ens va agradar quan ens vam allotjar també a l’Hotel Leonor Centre, en plena plaça de l’Olivera. Una cosa una mica envellida però bona relació qualitat i preu. A Berlanga podeu menjar i dormir a l’incomparable hotel rural Villa de Berlanga, fantàstic, un dels millors d’Espanya. També molt bé La posada dels Lleons, o al Palau de Brias, o el Fra Tomàs, on hi ha el restaurant Casa Vallecas, car, però d’una qualitat i servei extrems. Si esteu disposats a passar uns dies per terres de la Castella soriana, us aconsellem també alguns pobles medievals encantadors, com Catalañazor. Allà podeu allotjar-vos o dinar al Mirador de Almanzor, o bé a la Casa Rural de Calatañazor, o a la Casa del Cura de Calatañazor. Al Burgo, al centre de la població, hi teniu un bon hotel amb un spa de luxe: el de Castilla Termal Burgo de Osma. Atenció: no és baratet!. També amb molt de caràcter el Virrei Palafox, que te habitacions quàdruples i triples amb llit supletori, a preus asequibles. També hi trobareu molts bons restaurants. No us perdeu Gormaz, l’ermita de Sant Miquel i tota Soria!.

La fortaleza califal de Gormaz se alza, imponente, en medio de las tierras de Castilla, en Soria. Es un ejemplo magnífico de castillo árabe, uno de los pocos que quedan en estado puro. Al subir, a pie o en coche, por la pista asfaltada que del pueblo lleva al castillo, reparad a vuestra derecha en la ermita de San Miguel, románica, sencilla. Hasta hace poco se guardaban allí ovejas, pero se descubrieron maravillosas pinturas del siglo XII y se han restaurado completamente. Visitar esta iglesia, y el castillo que la domina, es revivir el pasado medieval en primera persona. No os la perdais. Se llega a Gormaz desde El Burgo de Osma, o desde Berlanga de Duero, por Quintanas de Gormaz, siguiendo la SO-160, buena carretera, ancha. De todos modos no se perderan. Como veis en la foto, la fortificación se alza en medio de los campos como en un cuadro de Benjamín Palencia y se ve desde muy lejos. Pueden dormir en cualquier rincón de la bellisima provincia de Soria. Nosotros hemos ido a Gormaz desde la capital, pero también desde Vinuesa o desde el Burgo de Osma mismo. También hay muchos buenos restaurantes. Aprovechad para visitar otros castillos de Soria, como Osma o Berlanga. O ciudades como el Burgo. O pueblos como Catalañazor, que estan muy cerca.

Gormaz caliphal fortress stands, imposing, in the midst of the land of Castile, Soria. It is a magnificent example of Moorish castle, one of the few remaining pure. Going up on foot or by car, along the paved trail that leads to the castle of the village, make amends to your right at the hermitage of San Miguel, Romanesque, simple. Until recently there were kept sheep, but wonderful paintings of the twelfth century were discovered and have been completely restored. Visiting this church, and the castle that dominates it, is to revive the medieval past in person. Do not miss it. You reach Gormaz from El Burgo de Osma, or from Berlanga, by Quintanas de Gormaz, following the SO-160, good road wider. Anyway you will not be lost. As you see in the picture, fortification stands in the middle of the fields and a picture of Benjamin Palencia and seen from far away. They can sleep anywhere in the beautiful province of Soria. We have gone to Gormaz from the capital, but also from Vinuesa or from the Burgo de Osma same. There are also many good restaurants. You can also visit other castles of Soria land, as Osma and Berlanga. Or cities like Burgo. O peoples as Catalañazor, which are very close.

Villa Romana de la Dehesa

Prop de Soria hi ha un museu sobre una antiga vil·la romana que va s’anomena Magna Mater. De totes maneres és més i millor conegut com a jaciment de la Vila Romana “La Dehesa”. Està situat al sud-oest de la capital, a uns 40 kms. de Soria, al poblet de Cuevas de Soria, a prop de Quintana Rodona, encara que no cal arribar a aquest poble per visitar-la. El museu acull sota una coberta moderna les restes de la vila romana i un ampli espai cultural, un d’aquells llocs pensats amb el cap on els nens i joves descobreixen jugant el món romà. Està dotat de tot tipus de materials pedagògics molt bé pensats i dissenyats, audiovisuals, panells, vitrines i tot tipus d’informacions. Es pot passejar sobre les restes del que va ser una luxosa domus rural, datada entre els segles III i IV de la nostra era. Es conserven unes 30 estances pavimentades totes amb mosaics geomètrics, interessants, encara que al no ser figuratius, no són prou resultones. Hi ha viles a Espanya amb mosaics molt millors, amb escenes mitològiques, d’animals o persones, a tot color. Aquests són més senzills, més monòcroms. Encara que n’hi ha alguns amb inscripcions que han permès identificar els seus antics propietaris, en aquest cas la família Irricos. Al Museu Magna Mater veureu recreada d’una manera molt didàctica el que va ser aquesta factoria agrícola en aquells temps. Les instal·lacions són molt modernes, amb un sistema de passarel·les per recórrer les estances de la casa des de dalt, donant la volta a un gran pati central amb un passadís envoltat de columnes. Si aneu per aquesta zona de Soria, o si sou una família aficionada a l’art i la història, i esteu de vacances per aquestes terres, no deixeu de donar-li un cop d’ull. Més informació en els telèfons: 60.017.854 i 651.381 240. O bé escrivint a info@villaromanaladehesa.es. L’empresa que el porta té destacat allà personal molt amable i eficient que us resoldrà qualsevol dubte i estarà encantat d’atendre-us. Realment molt acollidors. Per arribar-hi cal anar des de Soria capital per l’autovia A-15 cap a Almazán i Medinaceli, dues ciutats molt boniques, per cert. En els primers kms. ja apareix indicada la desviació per la SO-100 cap a Berlanga de Duero, una altra vila preciosa. Agafeu aquesta carretera fins a veure, a mà dreta, el desviament cap al poble de Izana, bé indicat, així com també la pròpia Vila Romana. En 5 kms. estareu allà, desviament a l’esquerra, amb bon aparcament a l’entrada. Aprofiteu per fer una volta per aquestes terres dures i fascinants. A la capital us espera Sant Joan de Duero, Sant Polo i Sant Saturio, ermites romàniques de pro. Sant Joan de Duero és pura poesia feta pedra. I una altra vegada el Duero, etern, amb la muralla de Soria que cantà Gerardo Diego o Antonio Machado. Soria és un destí sempre somiat. Visiteu Sant Joan de Ravanera, Santo Domingo, Sant Pere, la catedral. Passegeu pels carrers medievals, per la plaça Major. Per allotjar-vos us proposem l’Hotel Apolonia, en ple centre. I també és un bon lloc per menjar bones tapes. Personal atent i servicial, hotel modern i net. Bé també l’hotel Alfonso VIII, un hotel gran, un clàssic. Ens va agradar quan ens vam allotjar també a l’Hotel Leonor Centre, en plena plaça de l’Olivera. Una cosa una mica envellida però bona relació qualitat i preu. Baixeu a Berlanga de Duero, i més enllà, vegeu Sant Baudelio de Casillas una joia incomparable de l’art mossàrab. Després de Sant Baudelio visiteu Berlanga de Duero, amb la seva Col·legiata i el seu castell. A Berlanga podeu menjar i dormir a l’incomparable hotel rural Villa de Berlanga, fantàstic, un dels millors d’Espanya. També molt bé La posada dels Lleons, o al Palau de Brias, o el Fra Tomàs, on hi ha el restaurant Casa Vallecas, car, però d’una qualitat i servei extrems. I Berlanga no està a més de 20 kms. de la Vila Romana La Dehesa, seguint des de Quintana Rodona per la SO-100. Us aconsellem també alguns pobles medievals encantadors, com Catalañazor. Allà podeu allotjar-vos o dinar al Mirador de Almanzor, o bé a la Casa Rural de Calatañazor, o a la Casa del Cura de Calatañazor. No deixeu de veure el Burgo d’Osma, una vila medieval amb catedral i torre barroca. O el superb castell califal de Gormaz, el més gran d’Europa. O els paisatges austers del riu Duero. I, per descomptat, convé un repàs a les belleses naturals, com els Picos de Urbión i la Llacuna Negra. O l’espectacular canó del Rio Lobos, o La Fuentona. Ja ho sabeu … Soria us espera !.

La Diputación Provincial de Soria y la Junta de Castilla y León crearon no hace mucho tiempo un museo sobre una antigua villa romana que recibió el nombre de Magna Mater. De todas maneras és más y mejor conocido como yacimiento de la Villa Romana “La Dehesa”. Está situado al sudoeste de la capital, a unos 40 kms. de Soria, en el pueblecito de Cuevas de Soria, cerca de Quintana Redonda, aunque no hay que llegar a este pueblo para visitarla. El museo acoge bajo una cubierta moderna los restos de la villa romana y un ámplio espacio cultural, un buén lugar para que los niños y jóvenes descubran el mundo romano. Está dotado de todo tipo de materiales pedagógicos muy bién pensados y diseñados, audiovisuales, paneles, vitrinas y todo tipo de informaciones. Se puede pasear sobre los restos de lo que fué una lujosa domus rural, datada entre los siglos III y IV de nuestra era. Se conservan unas 30 estancias pavimentadas todas con mosaicos geométricos, interesantes, aunque al no ser figurativos, no son lo bastante resultones. Hay villas en España con mosaicos mucho mejores, con escenas mitológicas, de animales o personas, a todo color. Estos son más senzillos, más monócromos.  Aunque hay algunos con inscripciones que han permitido identificar a sus antiguos propietarios, en este caso la familia Irricos. En el Museo Magna Mater vereis recreada de una manera muy didáctica lo que fué esta factoria agrícola en aquellos tiempos. Las instalaciones son muy modernas, con un sistema de pasarelas para recorrer las estancias de la casa desde lo alto, dando la vuelta a un gran patio central con un pasillo rodeado de columnas. Si vais por esta zona de Soria, o si sois una família aficionada al arte y la historia, y estais de vacaciones por estas tierras, no dejeis de darle un vistazo. Más información en los teéfonos: 60 017 854 y 651 381 240. O bién escribiendo a info@villaromanaladehesa.es. La empresa que lo lleva tiene destacado allí personal muy amable y eficiente que os resolverá cualquier duda y estará encantado de atenderos. Realmente muy acogedores. Para llegar hay que ir des de Soria capital por la autovia A-15 hacia Almazán y Medinaceli, dos ciudades muy bonitas, por cierto. En los primeros kms. ya aparece indicada la desviación por la SO-100 hacia Berlanga de Duero, otra villa preciosa. Coged esta carretera hasta ver, a mano derecha, el desvio hacia el pueblo de Izana, bién indicado, así como también la propia Villa Romana. En 5 kms. estareis allí, desvio a la izquierda, con buén aparcamiento a la entrada. Aprovechad para dar una vuelta por estas tierras duras y fascinantes. En la capital os espera San Juan de Duero, San Polo y San Saturio, ermitas románicas de pro. San Juan de Duero es pura poesia hecha piedra. Y otra vez el Duero, eterno, con la muralla de Soria que cantà Gerardo Diego o Antonio Machado. Soria es un destino siempre soñado. Visitad San Juan de Ravanera, Santo Domingo, San Pedro, la catedral. Pasead por las calles medievales, per la plaza Mayor. Alojaros en el Hotel Apolonia, en pleno centro. Y también buén lugar para comer buenas tapas. Personal atento y servicial, hotel moderno y limpio. Bueno también el hotel Alfonso VIII, un hotel grande, un clásico. Nos gustó cuando nos alojamos también en el Hotel Leonor Centro, en plena plaza del Olivo. Algo envejecido pero buena relación calidad y precio. Bajad a Berlanga de Duero, y más alla, ved San Baudelio de Casillas una joya incomparable del arte mozárabe. Tras San Baudelio visitad Berlanga de Duero, con su Colegiata y su castillo. En Berlanga podeis comer y dormir en el incomparable hotel rural Villa de Berlanga, fantástico, uno de los mejores de España. También muy bién en La posada de los leones, o en el Palacio de Brias, o en el Fray Tomás, donde está el restaurante Casa Vallecas, caro, pero de una calidad y servicio extremos. Y Berlanga no está a más de 20 kms. de la Villa Romana La Dehesa, siguiendo desde Quintana Redonda la SO-100. Os aconsejamos también algunos pueblos medievales encantadores, como Catalañazor.  Allí podeis alojaros o comer en el Mirador de Almanzor, o bién en la Casa Rural de Calatañazor, o en la Casa del Cura de Calatañazor. No dejeis de ver el Burgo de Osma, una villa medieval con catedral y torre barroca. O el soberbio castillo califal de Gormaz, el más grande de Europa. O los paisajes austeros del rio Duero. Y, por supuesto, conviene un repaso a las bellezas naturales, como los Picos de Urbión y la Laguna Negra. O el espectacular cañon del Rio Lobos, o La Fuentona. Ya lo sabeis… ¡Soria os espera!.

Écija

Écija ens agrada. Cert, a Écija hi fa molta, moltíssima calor. Li diuen “La sartén de Andalucia”. Però qui us ha dit que hi hagueu d’anar en ple estiu?. A Écija cal anar-hi a la primavera, quan l’aire s’omple d’aromes. O bé a la tardor, quan les ribes del Genil, riu que travessa la vila, estan plenes de color. O també a l’hivern, quan els carrers blancs estan pacífics i adormits. I, si només podeu anar-hi a l’estiu, doncs aneu-hi. Ningú s’ha mort de calor a Écija. I menys en els temps que corren que hi ha aire acondicionat arreu!. L’estiu, les nits d’estiu a Écija són màgiques, embruixadores. Écija està en el camí entre Córdoba i Sevilla, just al mig. Cap excusa, doncs, per incloure-la en una ruta per aquesta magnífica regió que és Andalucia. Écija són les seves torres, uns campanars maravellosos, fets amb gràcia. Barrocs, amb rajoles de colors impossibles. I les seves espadanyes, amb les campanes lluïnt al sol. Campanars que pertanyen a esglésies. A esglésies esplèndides, com Sant Joan, Santa Maria, la Santa Creu o Santiago. També teniu els convents. És increible la quantitat de convents que hi ha a la vila. Tots amb la seva espadanya, com aquesta de Sant Joan. I què us direm dels palaus. Quins palaus te Écija. Palaus de somni, com el de Peñaflor, Santaella, Valdehermoso… te decenes de palaus i cases nobles, amb portalades, patis, cúpules, estances inimaginables. Uns monuments es visiten per dins, altres per fora. Però us direm un secret: com en totes les ciutats andaluses el que cal no és anar aquí o allà. El que s’ha de fer és passejar sense destí. Deixar que passin coses. Que els edificis sorgeixin del no res, al tombar una cantonada. Us quedareu bocabadats. Impresionats. Perquè Écija és una  ciutat barroca, molt barroca. Una ciutat teatral. Per dormir heu de saber que hi ha boníssims hotels a Écija. Hotels que no pensariu que poguessin estar aquí. Com el Infanta Leonor. Un gran hotel, amb un disseny molt atrevit, convinant l’antic amb el més nou, marbre amb alumini, i amb habitacions per famílies. O el alucinant Palacio de Granados, instal·lat en un veritable palau barroc de la ciutat. Un hotel amb un encant únic. Relació qualitat preu molt bona en tots dos casos. Els restaurants dels hotels són recomanables però ens agraden Casa Machín i el restaurant Pasareli. Però és molt simpàtic el café Hispania, per fer unes tapes i racions, o bé uns plats combinats poc corrents.

Villalcázar de Sirga

Estem enamorats de Villalcázar de Sirga. Aquest poblet de Palència, a Castella i Lleó, te totes les virtuts de la terra. És auster, dur, ferreny, potent, sense cap concesió. Natural i directe. Els seu art també és així. Sense contemplacions, sense cap mena d’edulcorant. Sincer, planer, rotund. Perdut a la meitat del camí de Sant Jaume de Galícia, a Villalcázar només hi paren aquells que fan el camí a peu, o en bici. Poques vegades els automovilistes. Potser perquè està a tocar de la monumental vila de Carrión de los Condes i ja estem farts d’art?. Potser perquè fa mandra tornar a parar i desviar-se quan tot just acabem d’arrancar el cotxe. Potser sí. Greu error però. Perquè Villalcázar només te un monument, Santa Maria la Blanca, a la foto. Però de veritat que val la pena veure’l. Del segle XIII, tres grans naus i un creuer inmens. Portal doble, amb dues portades esculpides. A l’interior un magnífic retaure. Però el millor està per arribar: en una capella els millors sepulcres medievals que hem vist. Una joia de l’art funeràri.Així doncs, ja ho sabeu. Pareu a Carrión a veure les maravelles que ofereix, però deixeu deu minuts per gaudir d’aquesta colegiata perduda en mig de la terra castellana. A Villalcázar podeu dinar molt bé. En Pablo Payo, nomenat “El Mesonero Mayor del Camino de Santiago”, regenta el Mesón de Villasirga, o dels templers. Segons com millor reserveu: 979 88802. Si us cal dormir teniu dos hostals, sense pretensions, petits: Las Cantigas, tel. 979 888013, i el de l’ajuntament, més modern, l’Hostal Infanta Doña Leonor. Un hotelet de Turismo Rural. Tel: 979 888015. Si us decidiu a fer el camí de Compostela, ja ho sabeu, pareu a Villalcázar de Sirga!

Estamos enamorados de Villalcázar de Sirga. Este pueblecito de Palencia, en Castella y León, tiene todas las virtudes de la tierra. Es austero, duro, feroz, potente, y sin ninguna concesión. Natural y directo. Su arte también es así. Sin contemplaciones, sin ningún tipo de edulcorante. Sincero, llano, rotundo. Perdido en la mitad del camino de Santiago de Compostela, en Villalcázar sólo paran aquellos que hacen el camino a pie o en bici. Pocas veces los automovilistas. ¿Quizá porque está junto a la monumental villa de Carrión de los Condes y ya estamos hartos de arte?. ¿Quizá porque da pereza volver a parar y desviarse cuando apenas acabamos de arrancar el coche?. Quizá sí. Grave error no obstante. Porque Villalcázar sólo tiene un monumento, Santa Maria la Blanca, en la foto. Pero de verdad que vale la pena verlo. Del siglo XIII, tres grandes naves y un crucero inmenso. Portal doble, con dos portadas esculpidas. En el interior un magnífico retablo. Pero lo mejor está por llegar: en una capilla los mejores sepulcros medievales que hemos visto nunca. Una joya del arte funerario español. Así pues, ya lo sabéis. Parad en Carrión a ver las maravillas que ofrece, pero dejense diez minutos para disfrutar de esta colegiata perdida en medio de la tierra castellana. En Villalcázar puede comer muy bien. Pablo Payo, nombrado “El Mesonero Mayor del Camino de Santiago”, regenta el Mesón de Villasirga, o de los templarios. Según como, mejor reservar: 979 88802. Si necesita dormir tiene dos hostales, sin pretensiones, pequeños: Las Cantigas, tel. 979 888013, y el del ayuntamiento, más moderno, el Hostal Infanta Doña Leonor. Un hotelito de Turismo Rural. Tel.: 979 888015. Si os decidís a hacer el camino de Compostela, ya lo sabéis, ¡parad en Villalcázar de Sirga!

San Juan de Duero

San Juan de Duero és el monestir més visitat de Castella i Lleó. I no ens estranya gens ni mica. San Juan de Duero és pura poesia. Malgrat la quasi total destrucció estem totalment i rendidament enamorats d’aquesta petita i magnífica obra d’art. El claustre, a la foto, és únic al món. Irrepetit, original, fantàstic, maravellós. Les paraules queden ben curtes quan es tracta de descriure el que no és pot descriure. Un claustre romànic que trenca esquemes. Cada costat diferent. I què direm de l’esglèsia. Sota dos templets vuit capitells que són del romànic més pur, del millor romànic del món. Escenes en pedra que heu de veure. I per acabar, l’entorn. El paisatge. Aquest paisatge de les ribes del Duero, on es troba el cenobi. Un espai natural que és un escenari totèmic. Els turons ferèstecs, la muralla de Soria que cantà Gerardo Diego, que pintà Antonio Machado. El que us dèiem… poesia pura. San Juan de Duero es troba a l’entrada de Soria venint des de Saragossa. No agafeu el cinturó de ronda de la ciutat. Ben al contrari baixeu per l’antiga carretera general, N-122, que ara és l’accés est de la vila. Arribareu a Soria pel Duero, per Sant Polo, Sant Saturio i Sant Joan de Duero. No trobo una manera millor d’arribar a aquesta ciutat. Evidentment ara us proposarem passar un pont a Soria. Heu acertat. Soria és un destí somniat. Un dels nostres preferits. Sempre tornem a Soria. Recòrrer la ciutat. Visitar les esglèsies romàniques de San Juan de Ravanera, de Santo Domingo, el claustre de Sant Pere, la catedral. Passejar pels carrers medievals, veure’n els palaus. Dinar a la plaça Major, a Casa Augusto. Un plaer pel paladar. La carta és curta, sí, d’acord. Però quins plats!. I el local, una cucada. Què bé vàrem menjar-hi. Quina amabilitat. O bé al Mesón Castellano, a tocar. Potser menys refinat però de cuina contundent. De cuina de la terra, sense artificis. Els hotels de Soria són antics, poc preparats pel turisme, com ara tota la ciutat. Nosaltres hem dormit a l’hotel Alfons VIII, un hotel gran i clàssic, dels de viatjants d’abans. També és molt bonic el Parador, allà dalt del seu turó, dominant la vila i el Duero. O l’hotel Leonor, en el turó veí. Pugeu fins a Soria. Aneu de San Juan de Duero a San Polo i San Saturio vorejant el Duero. Porteu el poemari de Machado, o de Gerardo Diego. Llegiu-lo en veu alta, proclamant al vent, als pollancres de la riba del riu que ja mai podreu abandonar Soria.

San Juan de Duero és el monasterio romànico más visitado de Castilla y León. Y no nos extraña lo más mínimo. San Juan de Duero es pura poesía. A pesar de la casi total destrucción estamos totalmente y rendidamente enamorados de esta pequeña y magnífica obra de arte. El claustro, en la foto, es único en el mundo. Irrepetible, original, fantástico, maravilloso. Las palabras quedan cortas cuando se trata de describir lo que no se puede describir. Un claustro románico que rompe esquemas. Cada lado diferente. Y qué diremos de la iglesia. Bajo dos templetes ocho capiteles que son del románico más puro, del mejor románico del mundo. Escenas en piedra que han de ver por Vds. mismos. Y para terminar, el entorno. El paisaje. Este paisaje de las orillas del Duero, donde se encuentra el cenobio. Un espacio natural que es un escenario totémico. Los cerros agrestes, la muralla de Soria que cantó Gerardo Diego, que pintó con su verbo Antonio Machado. Lo que le decíamos … poesía pura. San Juan de Duero se encuentra en la entrada de Soria viniendo desde Zaragoza. No tome el cinturón de ronda de la ciudad. Al contrario baje por la antigua carretera general N-122, que ahora es el acceso este de la villa. Llegará en Soria por el Duero, por San Polo, San Saturio y San Juan de Duero. No encuentro una manera mejor de llegar a esta ciudad. Evidentemente ahora les propondremos pasar un puente en Soria. Han acertado. Soria es un destino soñado. Uno de nuestros favoritos. Siempre volvemos a Soria. Recorrer la ciudad. Visitar las iglesias románicas de San Juan de Ravanera, de Santo Domingo, el claustro de San Pedro, la catedral. Pasear por las calles medievales, ver los palacios. Almuerzo en la Plaza Mayor, en Casa Augusto. Un placer para el paladar. La carta es corta, sí, de acuerdo. ¡Pero qué platos!. Y el local, una cucada. ¡Qué bien comimos allí!. Qué amabilidad. O bien en el Mesón Castellano, a tocar. Quizás menos refinado pero de cocina contundente. De cocina de la tierra, sin artificios. Los hoteles de Soria son antiguos, poco preparados para el turismo, como toda la ciudad. Nosotros hemos dormido en el hotel Alfonso VIII un hotel grande y clásico, de los de los viajantes de comercio de antes. También es muy bonito el Parador, en lo alto de su colina, dominando la villa y el Duero. O del hotel Leonor, en el cerro vecino. Subir hasta Soria és uan gozada. Ir hasta San Juan de Duero, y luego por San Polo hasta San Saturio bordeando el Duero, de un romantiscismo evocador. Lleven el poemario de Machado, o de Gerardo Diego. Si los leen en voz alta, proclamandolos al viento, mientras se deleitan con los chopos de la orilla del río, ya nunca podrán abandonar Soria.