Santa Maria de les Neus a Belec


Quan visiteu Croàcia, a més de fer cap a Dubrovnik, a Zadar o a Split, reserveu temps per veure Zagreb, la capital i per fer una visita a la Croàcia interior, molt més desconeguda. Per exemple per veure, al poblet pastoral i rural de Belec, la meravella barroca de l’església de Santa Maria de les Neus. Demaneu la clau a la casa de pagès del davant si la trobeu tancada, o pregunteu a qualsevol persona del poble. Us acompanyaran a casa de la senyora que cobra uns quants diners per ensenyar-la. Mai no heu vist res d’igual. Una orgia d’estucs, d’angelets, de sants, de daurats… Hem vist moltes esglésies barroques a Alemanya o Austria, algunes se li apropen, cap la supera. I un cop vista l’església podeu continuar cap a Varazdin, una bonica ciutat barroca, plena de palaus i esglésies, amb una catedral bellíssima i un castell molt evocador. Ho diem perquè no està lluny i allà podreu dinar a la pizzeria Àngelus, un lloc molt recomanable. Bon menjar pec pocs diners. No us perdeu Santa Maria de les Neus de Belec en una visita a Croàcia per poc que us agradin les sortides culturals. Val la pena!.

En Croacia, además de ver Dubrovnik, a Zadar o a Split, reservad tiempo para ver Zagreb, la capital y para visitar la Croacia interior, muy  desconocida. Por ejemplo para ir al rural pueblecito de Belec y ver allí la maravilla barroca de la iglesia de Santa Maria de las Nieves. Tienen la llave en la casa que hay frente al templo. Esa señora cobra cuatro chavos por mostrarla. Nunca habreis visto cosa igual: una orgia de estucos, angelotes, santos y dorados. Hemos visto muchas iglesias barrocas en Alemania o Austria, y algunas se le acercan, ninguna la supera.

Bujaraloz


Bujaraloz és un poble simpàtic, obert, col·locat allà, en mig del desert dels Monegros, a mig camí entre Fraga i Zaragoza per l’autopista AP2 o la carretera N-II. El sol, la llum, ho domina tot. A l’estiu fa un calor de por, la pols s’aixeca i s’acumula arreu. A l’hivern el fred és intens, dur, sense concesions, implacable. La vila es defensa com pot. Ha aprés a conviure amb la seva situació en aquest pàram inacable que en altres temps reculats, diuen, fou un bosc que feia negres les muntanyes: els Montes Negros, o Monegros. Ara d’arbre no en queda cap. Però la voluntat de la gent d’aquesta terra aragonesa ho pot tot. S’han fet regadius i, amb molta feina, es progressa. Veus cultius per tot. Els habitans de Bujaraloz són gent alegre, recia, com cal. Hospitalaris, com pertoca i més. Aquests dies de fi d’agost celebren Sant Agustí. Festes. La nit del divendres, a la matinada, toro embolat. El dissabte guerra d’aigua i escuma, un luxe oriental en aquestes contrades tan seques. A la tarda més toros, i a la nit, ball. Diumenge matinades, missa, cants populars i dances típiques, més ball, a la tarda, a la nit de nou, i més toros pels carrers. En aquestes contrades, els braus són una tradició sagrada. I així tots els dies. El dilluns, diada pels infants, hi ha xocolatada i parc infantil. I tota la setmana ball i més ball, i toros i més toros deixats anar pel poble. I continua tota una setmana de gresca, folklore, jotes i marxa. Ah!, i també toros pels més petits. Podeu anar-hi si us sembla bé. I si ara no us ve de gust, aneu-hi un altre dia, en una altra època. Veureu l’esglèsia de Sant Jaume i el palau de Torres Solanot, un casalot renaixentista. També l’ermita de la Virgen de las Nieves, tota una ironia en aquest secarral. Però el més interessant, encara que pugui semblar mentida, és la part paisagística i natural. Les llacunes salades, buides a l’estiu, plenes de vida a la primavera, són una reserva ecològica important, paradís de les aus. Les Salades o “salinetas” són un conjunt d’estanys, petits mars de sal i de guix, inclosos com a ZEPA ornitológica. És impressionant visitar-les, veure’n els horitzons infinits, blancs, llunars. Hi ha dues rutes marcades. Potser la millor sigui la que descobreix l’entorn de l’anomenada “La Salada de la Playa”, que encara conserva les restes d’antigues explotacions comercials de sal. Si sou amants dels rallies, del món del motor, no us ha de faltar mai viure l’emoció d’una Baja España Aragón, el rallye del desert aragonés, que sempre passa ben a tocar de la localitat. O, si sou joves, de cos o d’esperit, o de les dues coses, el Monegros Desert Festival, que es celebra al juliol entre Bujaraloz i Fraga, prop del poblet de Candasnos. Aquesta vila dura i amable, a mig camí de tot arreu, senyora dels Monegros, és un centre de bones excursions per la comarca. A 64 kms. de Zaragoza, a 32 de l’impressionant i desconegut monestir de Rueda, joia del Císter, o la fantàstica arquitectura del monestir benet de Sigena, amb la tomba de Pere d’Aragó. No gaire lluny trobem també l’anomenat Mar d’Aragó, el pantà de Mequinenza, amb els seus esports naútics a l’abast. Ideal per a famílies aventureres. Podeu dormir molt i molt bé, i menjar de primera, i molt bé de preu, a l’Hostal Las Sabinas, on la parella propietaria us dispensarà un tracte familiar. Habitacions senzilles però amb tota mena de serveis. Una veritable troballa.

Bujaraloz es un pueblo simpático, abierto, colocado allí, en medio del desierto de los Monegros, a medio camino entre Fraga y Zaragoza. El sol, la luz, lo domina todo. En verano hace un calor de miedo, el polvo se levanta y se acumula. En invierno el frío es intenso, duro, sin concesiones, implacable. La villa se defiende como puede. Ha aprendido a convivir con su situación en este páramo inacable que en otros tiempos remotos, dicen, fue un bosque que hacía negras las montañas: los Montes Negros, o Monegros. Ahora de árbol no queda ni uno. Pero la voluntad de la gente de esta tierra aragonesa lo puede todo. Se han hecho regadíos y, con mucho trabajo, se progresa. Los habitantes de Bujaraloz son gente alegre, recia, como es debido. Hospitalarios, como corresponde y más. Estos días de finales de agosto celebran San Agustín. Fiestas. La noche del viernes, en la madrugada, toro embolado. El sábado guerra de agua y espuma, un lujo oriental en esta región tan seca. Por la tarde más toros, y por la noche, baile. Domingo madrugadas, misa, cantos populares y danzas típicas, más baile, por la tarde, en la noche de nuevo, y más toros por las calles. En estas regiones, los toros son una tradición sagrada. Y así todos los días. El lunes, día para los niños, hay chocolatada y parque infantil. Y toda la semana baile y más baile, y toros y más toros sueltos por el pueblo. Y continúa toda una semana de juerga, folclore, jotas y marcha. Ah, y también toros para los más pequeños. Pueden ir si les parece bien. Y si ahora no les apetece, vayan otro día, en otra época. Verán la iglesia de Santiago y el palacio de Torres Solanot, un caserón renacentista. También la ermita de la Virgen de las Nieves, toda una ironía en este secarral. Pero lo más interesante, aunque pueda parecer mentira, es la parte paisajística y natural. Las lagunas saladas, vacías en verano, llenas de vida en primavera, son una reserva ecológica importante, paraíso de las aves. Las Saladas o “salinetas” son un conjunto de estanques, pequeños mares de sal y de yeso, incluidos como ZEPA ornitológica. Es impresionante visitarlas, ver los horizontes infinitos, blancos, lunares. Hay dos rutas marcadas. Quizá la mejor sea la que descubre el entorno de la llamada “La Salada de la Playa”, que aún conserva los restos de antiguas explotaciones comerciales de sal. Si sois amantes de los rallies, del mundo del motor, no debe faltar nunca vivir la emoción de una Baja España Aragón, el rallye del desierto aragonés, que siempre pasa muy cerca de la localidad. O, si sois jóvenes, de cuerpo o de espíritu, o de ambas cosas, el Monegros Desert Festival, que se celebra en julio entre Bujaraloz y Fraga, cerca del pueblo de Candasnos. Esta villa dura y amable, a medio camino de todas partes, señora de los Monegros, es un centro de buenas excursiones por la comarca. A 64 kms. de Zaragoza, a 32 de la impresionante y desconocido monasterio de Rueda, joya del Cister, o la fantástica arquitectura del monasterio benedictino de Sigena, con la tumba de Pedro de Aragón. No muy lejos encontramos también el llamado Mar de Aragón, el pantano de Mequinenza, con sus deportes naúticos al alcance de todos. Ideal para familias aventureras. Pueden dormir muy bien, y comer de primera, y muy bien de precio, en el Hostal Las Sabinas, donde la pareja propietaria les dispensará un trato familiar. Habitaciones sencillas pero con todo tipo de servicios. Un verdadero hallazgo.

Salduero


Salduero és la Serrania de Sória. Despoblada com tota Soria, però autèntica. Quatre cases. Salduero són boscos, natura, arbres centenaris, camins calmats, gespa, aire pur. Salduero és art, cases de pedra, el pont damunt el riu, una església ferrenya amb quatre altars barrocs. Salduero és, sobretot, el Duero. Una corrent d’aigua potent, poderosa, tot i que recién nascuda. Aigües netes, cantarines, saltarines que a l’estiu es remansen per convidar al bany a la canalla que hi passa les vacances. Perquè a Salduero, a l’hivern, quan tot està nevat i gelat, quan les xemeneies exhalen el fum de la llenya, el poble és mort, sense nens, sense vides més enllà de quatre iaies que resisteixen l’embat del temps. Per això us recomenem molt una estada a Salduero. Per viure l’autenticitat del món rural en estat pur. Per passejar tranquil·lament vora el Duero fins Molinos, pel camí de l’ermita del Santo Cristo. Heu de saber que Molinos de Duero està a tocar, a dos kms. ben escassos. A pujar fins els pics d’Urbión, a baixar fins el pantà de la Cuerda del Pozo, per nedar i navegar. A pujar a Vinuesa, a la Laguna Negra, com feu Antonio Machado. A xipollejar dins el pare Duero. A veure Castroviejo, émul de la ciutat encantada. La natura us espera, intacta, com esperen els camins el vostre pas. Salduero és un lloc on estirar l’ànima, on pedalejar la lenta caiguda de les tardes sense objectiu més enllà del “dolce far niente”. I els infants, asilvestrats, correran riu amunt i riu avall, aniran en bici, gaudiran de cavalls, gallines, vaques i ovelles, de l’herba fresca al matí, i de la jaqueta a la tarda, encara que tot just siguin mitjans d’agost. Si voleu dormir al poble, en un hotel, teniu l’Hostal “Las Nieves”. Un hotelet rural, senzillet, on hem passat alguna nit. Te encant, tot i que ja li convindria un “aggiornamento” general, sobretot de matalassos. Era maravellós quan el van inaugurar. Però el preu és asequible, i fan el possible per encabir la família. El restaurant no està malament, tot i l’esmorzar, escàs, dur, poc variat. El menú és castellà, sobri, frugal potser massa. També teniu moltes cases rurals, algunes precioses, sobretot a la veïna Molinos. I, encara, alguns bons hotels a Abejar, a només 10 kms. Aneu cap a la Soria eterna, la natura us espera.

Salduero es la Serranía de Soria. Despoblada como toda Soria, pero auténtica. Cuatro casas. Salduero son bosques, naturaleza, árboles centenarios, caminos calmados, césped, aire puro. Salduero es arte, casas de piedra, el puente sobre el río, una iglesia adusta con cuatro altares barrocos. Salduero es, sobre todo, el Duero. Una corriente de agua potente, poderosa, aunque recién nacida. Aguas limpias, cantarinas, saltarinas que en verano se remansan para invitar al baño a los niños que pasan allí las vacaciones. Porque en Salduero, en invierno, cuando todo está nevado y helado, cuando las chimeneas exhalan el humo de la leña, el pueblo está muerto, sin niños, sin vidas más allá de cuatro abuelas que resisten el embate del tiempo. Por eso os recomendamos mucho una estancia en Salduero. Para vivir la autenticidad del mundo rural en estado puro. Para pasear tranquilamente junto al Duero hasta Molinos, por el camino de la ermita del Santo Cristo. Debéis saber que Molinos de Duero está muy cerca, a dos kms. bien escasos. A subir hasta los picos de Urbión, a bajar hasta el pantano de la Cuerda del Pozo, para nadar y navegar. A subir a Vinuesa, la Laguna Negra, como hizo Antonio Machado. A chapotear en el padre Duero. A ver Castroviejo, émulo de la ciudad encantada. La naturaleza os espera, intacta, como esperan los caminos vuestro paso. Salduero es un lugar donde tirar el alma, donde pedalear la lenta caída de las tardes sin objetivo más allá del “dolce far niente”. Y los niños, asilvestrados, correrán río arriba y río abajo, irán en bici, disfrutarán de caballos, gallinas, vacas y ovejas, de la hierba fresca por la mañana, y de la chaqueta por la tarde, aunque apenas sean mediados de agosto. Si quieres dormir en el pueblo, en un hotel, tienen el Hostal “Las Nieves”. Un hotelito rural, sencillito, donde hemos pasado alguna noche. Tiene encanto, aunque ya le convendría un “aggiornamento” general, sobre todo de colchones. Era maravilloso cuando lo inauguraron. Pero el precio es asequible, y hacen lo posible por acomodar la familia. El restaurante no está mal, aunque el desayuno és escaso, duro, poco variado. El menú es castellano, sobrio, frugal, quizás demasiado. También tienen muchas casas rurales, algunas muy bonitas, sobre todo en la vecina Molinos. Y, aún, algunos buenos hoteles en Abejar, a sólo 10 kms.

El Cap del Rec


Possiblement el millor indret de la Cerdanya per anar amb infants: El Cap del Rec.  A l’hivern neu a dojo.  A l’estiu gespa abundant. Unes vistes espectaculars damunt la plana ceretana. Vistes d’ensomni damunt el Cadí, a l’altra costat de l’abim. Vistes privilegiades damunt la Tossa. Riuets que vagarejen, saltirons, entre els pins, creuan una plana inmensa, una plana acollidora, una plana vastíssima. Els infants tenen aquí el seu paradís. Quan està nevat perquè hi ha espai sense perill, sense esquiadors, per fer les seves guerres de neu familiars, per baixar sense velocitat amb els seus trineus. Quan hi ha gespa, perquè poden còrrer lliurament, amunt i avall, ficant els peus a l’aigua fresca dels rierols. I per si això fos poc encara us direm un parell més de secrets del Cap de Rec: hi ha un refugi, amb bar i restaurant, amb tota mena de serveis. Podeu dinar allà o fer pic-nic. Hi ha fonts abundoses, d’una aigua nítida, nival, superior. I segon secret: podeu arribar-hi, sense cap mena de dificultat, amb cotxe. Hi arriba una pista, primer asfaltada i més tard de terra, en molt bon estat, en boníssim estat, ampla, que us permetrà fer-hi pujar qualsevol mena de vehicle. Bon aparcament. Per arribar al Cap del Rec cal sortir de Martinet cap a Lles. Des de Lles la pista, senyalitzada, us durà en uns 8 kms. dalt de tot de la carena, a quasi bé 2000 mts d’altura. Benvinguts!.

Posiblemente el mejor lugar de la Cerdanya para ir con niños: El Cap del Rec. En invierno nieve a raudales. En verano césped abundante. Unas vistas espectaculares a la plana ceretana. Vistas de ensueño sobre el Cadí, al otro lado del abismo. Vistas privilegiadas sobre la Tossa. Riachuelos que vagan, dando saltos, entre los pinos, y cruzan una llanura inmensa, una llanura acogedora, una llanura vastísima. Los niños tienen aquí su paraíso. Cuando está nevado porque hay espacio sin peligro, sin esquiadores, para hacer sus guerras de nieve familiares, para bajar sin velocidad con sus trineos. Cuando hay césped, porque pueden correr libremente, arriba y abajo, metiendo los pies en el agua fresca de los riachuelos. Y por si esto fuera poco todavía para convencerles les diremos un par de secretos del Cap de Rec: hay un refugio, con bar y restaurante, con todo tipo de servicios. Pueden comer allí o hacer pic-nic. Hay fuentes abundantes, de un agua nítida, nival, superior. Y segundo secreto: pueden llegar, sin ningún tipo de dificultad, en coche. Llega una pista, primero asfaltada y más tarde de tierra, en muy buen estado, en buenísimo estado, ancha, que les permitirá subir con cualquier tipo de vehículo. Buen aparcamiento. Para llegar al Cap del Rec hay que salir de Martinet a Lles. Desde Lles la pista, señalizada, le llevará en unos 8 kms. alto de la cresta, a casi 2000 mts de altura. ¡Bienvenidos!.