Bayeux

Bayeux és una vila gran del nord de França, de la Normandia. La ciutat en si és molt cuca, amb una catedral interessant, molt gran, i carrers plens de cases de fang, pedra i fusta, medievals, precioses. O els canals, amb els molins i les cases dels tintorers penjades damunt l’aigua. En fi, Bayeux, és una vila divertida, desenfadada, on la gent es veu alegre, els carrers animats, amb botigues i restaurants. Però de tot el què guarda aquesta bella ciutat una cosa sobresurt d’entre totes les altres i la fa ser molt especial. És el famós tapís de Bayeux, brodat per una reina, i que relata la conquesta d’Anglaterra per part del Duc de Normandia, Guillem. És romànic, molt antic i ben conservat. És troba a la seu de l’antic bisbat i ocupa una immensa sala fosca de més de 70 metres de llarg on s’exposa el tapís. Potser fareu cua, possiblement no entendreu res, malgrat el servei d’audioguia, però fins i tot els més profans en la matèria quedareu bocabadats davant d’aquesta tela llarguíssima, brodada en llana de més de mil anys d’antiguitat. Acompanyen la peça, que és patrimoni de la humanitat de la UNESCO, una biblioteca de més de 30.000 volums, un museu arqueològic i un centre d’interpretació amb audiovisuals i tota mena de serveis, inclosa una botiga de records. Encara que potser els nens i nenes s’avorriran de valent, altres quedaran impressionats per l’envergadura de l’obra que tindran al davant dels seus ulls. Però no aneu a Normandia i Bretanya només pel tapís de Bayeux, ni tan sols per la ciutat. Veniu-hi i admireu les seves costes retallades, amb platges plenes de petxines. La meravella sense parangó del Mont Saint Michel, increïble. Ciutats pirates com Saint Maló, medievals com Fougueres o Vitré. Capitals grans, boniques, plenes d’art, com Nantes, Rennes, Caen o Rouen. Les platges del desembarcament del dia D, durant la segona guerra mundial, tan instructives. Els immensos cementiris militars, tan emotius. El paisatge amable i ondulat, els penya-segats que cauen a l’Atlàntic ferotge, els fars davant l’abisme, les vaques que fan el camembert, o les galetes de sarraï, pizzes bretones de pobre. Per dinar us proposem algunes opcions. Ens va agradar molt Le Volet qui Penche, un petit, minúscul restaurant, a tocar d’un canal, a l’impasse de l’Islet al  centre de la ciutat. Certament una finestra està que cau!. Carta curta, molt curta, ambient bohemi. El Moulin de la Galette, a la Rue de Nesmond, 38, proposa cuina bretona: galetes i creps també, és clar. Més prestigiós, car, de qualitat, menjar molt més refinat: La Rapière. Una pizza?: Al Fred’Au, al carrer dels Tintorers, davant del canal. Fantàstiques pizzes!. Un de gust francés? Au Petit Bistrot o  Chez Paulette, deliciosos. A Bayeux varem dormir al Novotel, cadena que admet families senceres, ideal per parelles amb nens, que dormen i esmorzen gratis!. Ens van semblar bonics, tot passejant, el Reina Matilde, o el clàssic D’Argougues, tan francés, tan cuidat. I, sobretot, el Villa Lara, a la plaça on vam aparcar el cotxe, coquetó, i que semblava molt acollidor. Una volta per Normandia i Bretanya, amb l’excusa de Bayeux, una idea fantàstica per unes vacances!.

Bayeux, en la Normandia francesa, cerca de Bretaña, és un destino claro para las famílias enamoradas del arte y la historia. Y no por su catedral, o sus casas medievales, sus canales o su animado centro peatonal. Sinó por su tapiz, el tapiz de la Reina Matilde, patrimonio de la humanidad. Una pieza de lana brodada, románica, de más de 70 metros de largo y 1.000 años de antiguedad. No os lo podeis perder. Y ya que vais a ir, dedicad unas vacaciones a recorrer Normandia y Bretaña, a ver maravillas como el Mont Saint Michel o Saint Maló. A disfrutar de sus paisajes, sus acantilados, los faros, las playas, las ciudades medievales como Fougueres, Vitre, Rennes, Nantes o Rouen. Una ideal genial.

Bonnieux

Bonnieux és un petit poble, un poble penjat dalt d’un turó, un d’aquells “beaux villages perchés” de la comarca del Luberon, a la bellíssima provença. Juntament amb altres viles del rialler sud de França, com ara la magnífica Gordes, o l’encantadora Roussillon, la vila de Bonnieux destil·la mediterrània per tot arreu. Les seves cases de pedra, sovint de colors, agrupades al peu del cim on s’enlaira l’església, envoltada d’antigues muralles, amb carrerons estrets, li donen molt de caràcter. La cresta oberta a la vall, on hi ha el parc dels cedres, és un petit parc d’esbarjo, un pulmó verd, on hi vien uns exemplars d’aquestes coníferes veritablement esplèndits. Bonnieux no te res més, ni res menys que això que us hem explicat. I tanmateix és senzillament deliciós. No us recomanarem anar fins a Bonnieux només pel seu encant, per gran que fos, evidentment. So massa kms. Però Bonnieux no està sola allà. Altres pobles tan bonics com ell l’envolten. Pobles com ara Lacoste, medieval, o Oppede, encara més antic, o bé Lourmarin, amb el seu castell, i el cementiri on està enterrat Camús. Una petita vila encantadora, considerada com una de les més belles de França. Aneu a gaudir de la pau i bellessa de l’Abadia cistercenca de Silvacane, una maravella de l’art provençal. No us la perdèssiu!.  I podeu també arribar-vos a Rousillon, una altra petita joia. O bé anar un xic més lluny, fins Gordes, una vila penjada damunt del seu espoló rocós, coronada per un altre castell. I d’allà baixar a la pau celestial de la vall on s’alça la petita Abadia de Senanque. De nou el císter més recòndit. Per anar i tornar d’aquestes maravelles haureu de travessar una carena de muntanyes, i els pobles provençals, joiells sutils del Luberón més encantador. Per dormir i menjar a Bonnieux, un hotel de campanetes, de la cadena Relais & Chateaux, ja està tot dit: el Domaine de Capalongue. Provença en estat pur.  Preus en consonància. Més senzill el Logis Hotel Panoramique César, al centre del poble, a la Place de la Liberté, Tel: 334 90 75 96 35, us proposa una bona taula, i unes habitacions netes i cuidades, amb vistes a mitja provença, panoràmiques. Ens va agradar. Com a restaurants, sense hotel, us recomanem L’Arome, cuidat, en una casa medieval, de pedra. Modern i desenfadat, Le Fournil. Una pizzeria, on fan tota mena de plats, amanides, pastes, una carta on és fàcil escollir alguna cosa, també bona brasa, que ens van aconsellar, és Les Terrasses. També podeu dormir molt bé a qualsevol hotel de Lourmarin. Com ara l’Hotel Bastide, a la carretera que va cap a Cucuron, tel: 04 90 070. També està bé l’Auberge du Pere Panse molt petit, a la carretera que va cap a Vaugines. L’Hotel Paradou és de regust oriental. Fora de Bonnieux o Lourmarin us recomanem dormir als molts hotels Novotel, que trobareu per la zona. N’hi ha a Nîmes, Marsella, Le Grau du Roi o Avignon. Aquesta darrera ciutat sigui, possiblement, el millor centre per visitar les viles provençals. Els hem probat tots, i son ideals per famílies amb nens. Per pocs diners també podeu dormir molt bé, amb dos infants, als hotelets de la cadena B&B. Hem menjat molt bé a molts llocs però a Lourmarin hi ha la pizzeria Nonni és el millor lloc. Quines espectaculars pizzas al forn de llenya, i quines pastes de la casa, fetes manualment. Trobareu aquesta delícia gourmet al Carrer Albert camus, 2. Tel: 0490682333. No deixeu de tastar els seus gnocchis o raviolis. I per descomptat haureu de demanar una pizza. Sopeu dins, o bé a la plaça, tot sentint com raja la font. Excepcional!. Bona estada a Bonnieux, i a la Provença!.

Bonnieux es un pequeño pueblo , un pueblo colgado sobre una colina , uno de esos ” beaux villages perchés ” de la comarca del Luberon , en la bellísima provença . Junto con otras villas del risueño sur de Francia , como la magnífica Gordes , o la encantadora Roussillon , la villa de Bonnieux destila esencia mediterránea por todas partes. Sus casas de piedra , a menudo de colores , agrupadas al pie de la cima donde está la iglesia, rodeada de antiguas murallas , con callejuelas estrechas , le dan mucho carácter . La cresta abierta al valle, donde se encuentra el parque de los cedros , es un pequeño parque de recreo , un pulmón verde , donde hay unos ejemplares de estas coníferas verdaderamente espléndidos . Bonnieux no tiene nada más , ni nada menos que lo que os hemos explicado. Y sin embargo es sencillamente delicioso. No os recomendaremos ir hasta Bonnieux sólo por su encanto , por grande que fuera , evidentemente. Son demasiados kms . Pero Bonnieux no está sola allí. Otros pueblos tan bonitos como él lo rodean. Pueblos como Lacoste , medieval , o Oppede , aún más antiguo , o bien Lourmarin , con su castillo. Una pequeña villa encantadora , considerada como una de las más bellas de Francia. Vayan a disfrutar de la paz y belleza de la Abadía cisterciense de Silvacane , una maravilla del arte provenzal. Y pueden también acercarse a Rousillon , otra pequeña joya . O bien ir un poco más lejos, hasta Gordes , una villa colgada encima de su espolón rocoso , coronada por otro castillo . Y de allí bajar a la paz celestial del valle donde se alza la pequeña Abadía de Senanque . De nuevo el cister más recóndito . Para ir y volver de estas maravillas deberán atravesar una cresta de montañas , y los pueblos provenzales , joyas sutiles del Luberon más encantador. Para dormir y comer en Bonnieux , un hotel de campanillas , de la cadena Relais & Chateaux , ya está todo dicho : el Domaine de Capalongue . Provenza en estado puro . Precios en consonancia. Más sencillo el Logis Hotel Panoramique César , en el centro del pueblo , en la Place de la Liberté , Tel: 334 90 75 96 35, propone una buena mesa , y unas habitaciones limpias y cuidadas , con vistas a media provença , panorámicas . Nos gustó . Como restaurantes , sin hotel , recomendamos L’Arome, cuidado , en una casa medieval , de piedra . Moderno y desenfadado , Le Fournil . Una pizzería , donde hacen todo tipo de platos , ensaladas , pastas , una carta donde es fácil escoger algo, también buena brasa , que nos aconsejaron , en Las Terrazas . También puede dormir muy bien en cualquier hotel de Lourmarin . Como el Hotel Bastide , en la carretera que va hacia Cucuron , tel: 04 90070 . También está bien el Auberge, en la carretera que va hacia Vaugines . El Hotel Paradou es de sabor oriental . Fuera de Bonnieux o Lourmarin les recomendamos dormir en uno de los muchos hoteles Novotel situados por la zona . Los hay en Nimes , Marsella , Le Grau du Roy o Aviñón . Esta última ciudad sea , posiblemente , el mejor centro para visitar las villas provenzales . Los hemos probado todos , y son ideales para familias con niños . Por poco dinero también se puede dormir muy bien, con dos niños, a los hotelitos de la cadena B & B. Hemos comido muy bien en muchos lugares pero en Lourmarin, donde está la pizzería Nonni, es el mejor lugar . Qué espectaculares pizzas al horno de leña , y qué pastas de la casa , hechas manualmente. Encontrará esta delicia gourmet en la Calle Albert camus , 2 . Tel. : 0490682333 . No dejen de probar sus gnocchis o raviolis . Y por supuesto tendrán que pedir una pizza . Cenen dentro , o bien en la plaza , junto a la fuente . ¡Excepcional ! . Buena estancia en Bonnieux , y en la Provenza.

Belleperche

La plana del riu Garona més enllà de Tolosa de Llenguadoc, i Montauban, és una d’aquelles extensions de terres de cultiu, a tocar dels grans rius europeus, que tan abunden al nostre continent. Planes com la del Po a Itàlia, com la de l’Ebre a Catalunya, com la del Roine a la Provença. Terres fèrtils, pobles fets de fang i de totxanes, horitzons il·limitats fins on es perd la vista. No són paisatges bonics. No són gens agraïts. Cap interés turístic. Però malgrat tot ens agraden. Potser perquè són ordenats, camps quadriculats, ben cultivats. Potser perque són molt humans, i es pot intuïr, en les granges, en els colomars, en els graners, la presència dels camperols i la seva feina. O potser perquè tenen quelcom de polsós, de decadent, de massegat pel sol i el vent. I és en un d’aquests indrets, a tocar del Garona, a uns 40 kms. riu avall des de Toulouse, prop de la sortida Castellsarrazin de l’autopista A-62, al creuament de les carreteres D-14 i D-26, que s’aixequen els atrotinats, desventrats, enfonsats i modificats edificis d’una de les més antigues abadies de França: Belleperche. Si quedava alguna cosa d’autèntic en aquest vetust monestir cistercenc, el temps s’ha encarregat d’arruinar-ho. Els monjos van mutilar i reedificar el bellíssim cenobi del segle XII, canviant la seva severa austeritat romànica per una bondadosa i còmoda edificació barroca. Però finalment aquesta també ha estat vençuda pel pas dels homes i els anys. I què ens empeny a recomanar-vos una visita a una semblant andròmina?. Doncs us donarem poderoses raons per fer una aturada a Belleperche si feu una ruta pel sud de la França Occitana. Primerament perquè es conserven algunes bones sales, sobretot aquelles amb vistes magnífiques al riu, que valen la pena de ser vistes. Sales que millor correspondrien al llibertinatge dels palaus del segle de les llums que a una casa de Déu. Amb la seva decoració Rococó, les cadires, les taules, les vitrines. I també perquè s’exhibeixen entre els seus murs els valuosos objectes d’un Museu de les Arts de la Taula. Sí, de plats, olles, coberts, copes, cristalleries i milers d’altres estris, dels segles XVII al XX , que han servit senyors i plebeus per menjar i beure. A més, és gratuït. I és molt interessant, i molt instructiu. I molt diferent. Si visiteu Tolosa de Llenguadoc, si aneu camí del maravellós claustre de Moissac. Si penseu fer parada a Montauban, amb el seu fabulós Museu Ingres. Si heu decidit, bona decisió, passar un pont a les terres d’Occitània, o potser a la Ciutat de l’Espai, llavors no us oblideu d’aquesta abadia vinguda a menys i els tresors que amaga. Mai no ho dirieu. Podeu dormir a Toulouse, als dos Novotels, i als B&B hotels. Toulouse és un bon centre familiar per recòrrer la vall de la Garona. Com també ho és Montauban, la vila rosa. Pels voltants podeu gaudir de pobles medievals com Auvillar, Penne d’Agenais, Villenueve sur Lot, Lecture, Fleurance o Comdom. I per dinar, el millor serà anar fins Moissac, molt proper. Bons restaurants al voltant del fantàstic monestir de Sant Pere.

La llanura del río Garona más allá de Toulouse, y de Montauban, es una de esas extensiones de tierras de cultivo, cerca de los grandes ríos europeos, que tanto abundan en nuestro continente. Llanuras como la del Po en Italia, como la del Ebro en Cataluña, como la del Ródano en la Provenza. Tierras fértiles, pueblos hechos de barro y de ladrillos, horizontes ilimitados hasta donde se pierde la vista. No son paisajes bonitos. No son nada agradecidos. Ningún interés turístico. Pero a pesar de todo nos gustan. Quizás porque son ordenados, con sus campos cuadriculados, bien cultivados. Quizás porque son muy humanos, y se puede intuir, en las granjas, en los palomares, en los graneros, la presencia de los campesinos y su trabajo. O tal vez porque tienen algo polvoriento, de decadente, de tierras batidas por el sol y el viento. Y es en uno de estos lugares, junto al Garona, a unos 40 kms. río abajo desde Toulouse, cerca de la salida Castellsarrazin de la autopista A-62, en el cruce de las carreteras D-14 y D-26, donde se levantan los destartalados, hundidos y modificados edificios de una de las más antiguas abadías de Francia: Belleperche. Si quedaba algo de auténtico en este vetusto monasterio cisterciense, el tiempo se ha encargado de arruinarlo. Los monjes mutilaron y reedificaron el bellísimo cenobio del siglo XII, cambiando su severa austeridad románica por una bondadosa y cómoda edificación barroca. Pero finalmente ésta también ha sido vencida por el paso de los hombres y los años. ¿Y qué nos empuja a recomendaros una visita a una similar ruina?. Pues les daremos poderosas razones para hacer una parada en Belleperche en el curso de una ruta por el sur de la Francia Occitana. Primero porque se conservan algunas buenas salas, sobre todo aquellas con vistas al río, que valen la pena ser vistas. Salas que mejor corresponderian al libertinaje de los palacios del siglo de las luces que a una casa de Dios. Con su decoración Rococó, las sillas, las mesas, las vitrinas. Y también porque exhiben entre sus muros los valiosos objetos de un Museo de las Artes de la Mesa. Sí, de platos, ollas, cubiertos, copas, cristalerías y miles de otros utensilios, de los siglos XVII al XX, que han servido señores y plebeyos para comer y beber. Además, es gratuito. Y es muy interesante, y muy instructivo. Y muy diferente. Si visitais Toulouse, si vais camino del maravilloso claustro de Moissac. Si van a hacer una parada en Montauban, con su fabuloso Museo Ingres. Si han decidido, buena decisión, pasar un puente en las tierras de Occitania, o tal vez en la Ciudad del Espacio, entonces no se les olvide esta abadía venida a menos y los tesoros que esconde. Nunca lo diríais. Pueden dormir en Toulouse, en los dos Novotel, y los B & B hoteles. Toulouse es un buen centro familiar para recorrer el valle del Garona. Como también lo es Montauban, la villa rosa. En los alrededores podrán disfrutar de pueblos medievales como Auvillar, Penne de Agenais, Villenueve sur Lot, Lecture, Fleurance o Comdom. Y para comer, lo mejor será ir hasta Moissac, muy cercano. Buenos restaurantes alrededor del fantástico monasterio de San Pedro.