Folkestone

Si aneu a París, per continuar camí cap a Londres, anireu en direcció Calais per agafar el vaixell que en una hora us deixarà a Dover, a la banda anglesa del canal. Però si et vaixell us mareja, o fa mal temps, potser heu pensat anar a Anglaterra en tren. Ara ja és possible travessar en cotxe, carregant-lo al tren, per sota el canal de la Manega. Cosa de ciència ficció. Com 2001, una Odissea a l’espai!. El cotxe dins d’una mena de nau espacial. En aquest cas arribareu a Folkestone, un altre bonic poblet costaner. Potser no tan conegut com Dover, ni amb tantes atraccions, ni amb el seu poderós castell dominant els penya-segats blancs, tan famosos. Però Folkestone és un encantador poble de pescadors, amb un port escenogràfic, i boniques platges. No dubteu en baixar fins al port per dinar en el millor restaurant del poble: “The Harbour Inn”. Fabulós!. I badar una mica mirant el poble i el paisatge que l’envolta. Bonic de veritat.

I, no gaire lluny, teniu la bella vila medieval de Canterbury una parada obligatòria. Aquesta bellíssima ciutat medieval, seu de l’episcopat anglès, primat de l’església d’Anglaterra, mereix una llarga i detinguda visita. Està situada molt a prop del port de Dover, i de Folkestone. Conserva les muralles, un casc antic molt romàntic i una soberbia catedral, la primada d’Anglaterra. Per menjar allà trobareu bons llocs. Comencem per una cadena de menjar ràpid italià, pizza o pasta, eficient i no molt car: Prezzo. N’hi ha a tota Anglaterra. Bo, informal i divertit: Farmhouse. Un toc oriental, nordafricà, tagines, cus-cus…, però també amanides i carns, en un ambient refinat: Le Café Mauresque. Un clàssic anglès, menú de diari, sense problemes: Marlowe’s. Cuina moderna, dinàmica i de mercat al The Goods Shed. Un típic pub anglès, britànic pels quatre costats, bona cuina: Deeson’s. No coneixem hotels a Canterbury, nosaltres estàvem en un dels Novotels de Londres, en concret al d’Stevenhage, baratet i encantador, però en vàrem veure uns quants que semblaven molt acollidors, i també molts càmpings als voltants. Naturalment existeix a Canterbury, i a tot el bellíssim territori del Ducat de Kent, una munió de cases rurals i bed&breakfast que no deceben mai. Campinya, tranquil·litat i paisatge soberbis.

¿Están pensando en un destino familiar por unos días, un fin de semana largo, un puente, unas pequeñas vacaciones?. ¿O en unas vacaciones de verano, o de Semana Santa, más largas?. ¿O quizás en una escapada?. Piensen en lo que se piensen, Inglaterra es un buen destino, y para llegar podeis ir en barco, hasta Dover, o subir el coche al tren, y pasar bajo el agua. Cosas de ciencia ficción. Canterbury una parada obligatoria. Esta bellísima ciudad medieval, sede del episcopado inglés, primado de la iglesia de Inglaterra, merece una larga y detenida visita. Está situada muy cerca del puerto de Dover, donde llegan los ferrys de Francia, y de la salida del túnel bajo el canal, a medio camino de Londres. Por lo tanto, puede ser una parada en el camino del barco hacia Londres, o igual cuando vuelvan a buscar el barco de nuevo. Si han llegado a Inglaterra en avión, piensen que Canterbury es muy bonita, y que no está ni a 60 kms. de la capital. Fácil en coche alquilado, en tren o en bus. Conserva las murallas, un casco antiguo muy romántico y una soberbia catedral, la primada de Inglaterra. Las casas son bajas, típicas, las calles muy animadas, llenas de tiendas y restaurantes. Hay museos, iglesias, puertas y curiosidades en cada esquina. En fin, un hito claro en una ruta por Gran Bretaña, o en una ruta por Normandía con escapada a Canterbury. Para comer encontrarán muy buenos lugares en la ciudad. Empezamos por una cadena de comida rápida italiana, pizza o pasta, eficientes y no muy caro: Prezzo. Las hay en toda Inglaterra. Bueno, informal y divertido: Farmhouse. Un toque oriental, norteafricano, tajín, cus-cus …, pero también ensaladas y carnes, en un ambiente refinado: Le Café Mauresque. Un clásico inglés, menú de diario, sin problemas: Marlowe s. Cocina moderna, dinámica y de mercado en The Goods Shed. Un típico pub inglés, británico por los cuatro costados, buena cocina: Deeson s. No conocemos hoteles en Canterbury, nosotros estábamos en uno de los Novoteles de Londres, en concreto en el de Stevenhage, barato y encantador, pero vimos unos cuantos que parecían muy acogedores, y también muchos campings en los alrededores. Naturalmente existe en Canterbury, y en todo el bellísimo territorio del Ducado de Kent, una multitud de casas rurales y bed & breakfast que no decepcionan nunca. Campiña, tranquilidad y paisaje soberbio.

Sées

Sées és una ciutat situada no gaire lluny de París, a l’est, dins ja de Normandia, però no a la costa, sinó a les suaus planes on creix l’herba i les vaques fan formatge camenbert. No mereixeria cap mena de ressenya si no fos per la seva catedral. Crida molt l’atenció que una vila tan petita tingui un temple tan harmoniós, no gaire gran, però de línies gòtiques puríssimes, com una mena de canon del gòtic internacional. La catedral, és clar, és l’orgull de la vila de Sées, i fan bé perquè és una petita cucada. De pedra blanca, blanquíssima, restaurada a cada guerra, però encara imposant. No cal que hi aneu expressament a Sées, però si penseu fer un volt per les terres normandes, si passeu prop de la vila, si us esteu a París, o camí de Londres, o de Bélgica, llavors detureu-vos-hi un moment. I si us hi quedeu a dinar, llavors feu una visita més completa, veient La capella dels Canonges, un edifici romànic, rústic, un antic refetor i dormitori de canonges de Sant Augustí. L’ajuntament és el palau dels bisbes de Sées, amb bonics jardins. Als afores hi ha un turó amb un castrum viking del segle XI. Curiós. Com a zona de repòs teniu “Les fontaines”, una bella zona humida, artificial, enjardinada, prop del riu Orne. També als afores mereix una visita amb nens pel petit zoo d’Escouves, a Bouillon, amb zona de pícnic, i el fantàstic castell de Carrouges, tot en totxana, i els seus mobles i jardins. Mireu-ne el web: carrouges.monuments-nationaux.fr. A Sées podeu parar-hi a dinar, perquè hi ha bons llocs on menjar, com per exemple “Au Bistrot”, un restaurant que també te habitacions, i que ens va agradar. També “Le C Gourmand”, a prop de la catedral, és un bon restaurant, i un hotel prou interessant. I darrera el temple un altre restaurant que ens va fer patxoca, i del que ens van parlar bé: Au Normandy. Ja ho sabeu, si passeu prop de Sées no deixeu d’aturar-vos-hi!.

Sées es una ciudad situada no muy lejos de París, al este, dentro ya de Normandía, pero no en la costa, sino a las suaves llanuras donde crece la hierba y las vacas hacen queso camenbert. No merecería ninguna reseña si no fuera por su catedral. Llama mucho la atención que una ciudad tan pequeña tenga un templo tan armonioso, no muy grande, pero de líneas góticas purísimas, como una especie de canon del gótico internacional. La catedral, claro, es el orgullo de la ciudad de Sées, y hacen bien porque es una pequeña cucada. De piedra blanca, blanquísima, restaurada en cada guerra, pero todavía imponiente. No es necesario que vayan expresamente a Sées, pero si planean dar una vuelta por las tierras normandas, si pasáis cerca de la villa, por estáis en París, o camino de Londres, o de Bélgica, entonces pararos a ella un momento. Y si os quedáis a comer, entonces haced una visita más completa, viendo La capilla los Canónigos, un edificio románico, rústico, un antiguo refectorio y dormitorio de canónigos de San Augustín. El ayuntamiento es el palacio de los obispos de Sées, con bonitos jardines. En las afueras hay un cerro con un castrum vikingo del siglo XI. Curioso. Como zona de reposo tienen “Las fontaines”, una hermosa zona húmeda, artificial, ajardinada, cerca del río Orne. También en las afueras merece una visita con niños por el pequeño zoo de Escouves, en Bouillon, con zona de picnic, y el fantástico castillo de Carrouges, todo en ladrillo, y sus muebles y jardines. En Sées puede pararse a comer, porque hay buenos lugares donde hacerlo, como por ejemplo “Au Bistrot”, un restaurante que también tiene habitaciones, y que nos gustó. También “Le C Gourmand”, cerca de la catedral, es un buen restaurante, y un hotel bastante interesante. Y detrás del templo otro restaurante que nos hizo muy buen papel, y del que nos hablaron bien: Au Normandy.

Sees c’est une ville pas loin de Paris, à l’est, en Normandie, mais pas sur la côte, mais dans les plaines douces où l’herbe pousse et les vaches font du fromage Camembert. Frappe sa cathédrale. dans une ville si petite il y a un temple harmonieux, pas très grand, mais de lignes pures, gothiques, une sorte de canon du gothique international. La cathédrale, bien sûr, est la fierté de la ville de Sées. Considérée par beaucoup comme l’emblème de la ville, l’actuelle cathédrale Notre-Dame serait la cinquième construction chrétienne sur le même emplacement. Vous pouvez aussi visiter le quartier des chanoines et la chapelle canoniale, qui servait de réfectoire et de dortoir pour les chanoines qui vivaient alors selon la règle de Saint Augustin. Et aussi le Palais d’Argentré et ses jardins, et la motte castrale, du début du 11^e siècle, et d’inspiration viking. Les Fontaines, en dehors de la ville, est un parc alimenté par les multiples sources mais aussi un jardin planté de tilleuls avec lavoir, abreuvoir à chevaux et promenade. Non loin de Sées les enfants ont le Parc animalier d’Ecouves, a le Bouillon. Ce parc animalier rassemble plus de 200 animaux et 30 espèces issues des cinq continents. Il est ouvert d’avril à novembre. Des aires de pique-nique sont disponibles sur le parcours: www.parcanimalierdescouves.fr. Et n’oubliez pas le château de Carrouges, avec mobilier de la Renaissance et des jardins. Si vous voulez déjeuner la, il y a de bons endroits pour manger, comme le restaurant “Au Bistro” qui dispose également de chambres. Et aussi “Le Gourmand C”, près de la cathédrale, un bon restaurant et un hôtel très intéressant. Il y a un autre restaurant: Le Normandy. Vous savez, si vous allez près de Sees arrêtez-vous!.

Sees is a town not far from Paris, to the east, in Normandy, but not on the coast. Sées is in the gentle plains where grass grows and cows make cheese camenbert. Sées is its cathedral. Struck a town so small as Sées to have a temple so harmonious. Not very big but with wonderful Gothic lines, a kind of canon of international Gothic. The cathedral, of course, is the pride of the town of Sees. You can complete your visit, seeing Chapel of the Canons, a Romanesque building, rustic, and old refectory and dormitory of the canons of St. Augustine. The council is the Sees is in the old bishop’s palace with beautiful gardens. On the outskirts there is a hill with a castrum Viking Century XI. Curious. The area “the fountains”, is a beautiful wetland, with artificial garden, near the River Orne. Also worth a visit just outside Sées the small zoo d’Escouves in Bouillon, with some picnic area. And also the fantastic castle of Carrouges, in brick, with its furniture and gardens. You can stop there for a lunch because there are good places to eat, such as “Au Bistro” restaurant also having some rooms. Or “Le C Gourmand”, near the cathedral, taht is a good restaurant, and an hotel quite interesting. Another good restaurant is Le Normandy. You know, if you go near Sees stop you !.

Le Bec Hellouin

Le Bec Hallouin és un bonic poblet del nord de França, no gens lluny de París, seguint el riu Sena, a l’est de la capital, camí de l’Atlàntic, a tocar de Rouen. Està declarat com un dels més bells pobles del país, i s’ho mereix de veritat. Pels seus carrers i places, amb cases d’entramat de fusta, però abans que per altra cosa per la imponent abadia de Notre-Dame du Bec, la més gran i bonica de Normandia. És un monestir viu, amb una comunitat de monjos que us acullen a vespres, i que treballen la ceràmica, les espelmes i els llibres de forma artesanal. A més, poble i abadia comparteixen un paisatge idílic a la vall del riu Bec, afluent del Sena. El que més impresiona de Le Bec és el què no hi ha. L’església destruïda durant la revolució francesa, mostra els pilars damunt l’herba. Només la alta i forta torre de Saint-Nicolas s’aixeca potent en mig dels camps. El claustre, neoclàssic com els edificis conventuals, no impressiona tant. Per dormir i dinar al poble teniu l’Auberge de l’Abbaye, un clàssic, tan per hotel com per restaurant. Menys clàssica una creperie on fan amanides ben bones i altres plats. Entre un i l’altre, el restaurant de la Tour proposa cuina normanda en un edifici tradicional amb taules parades amb bon gust i una cuina molt bona. Molt recomanable. A la plaça de Guillem el Conqueridor. Bona parada a Le Bec Hallouin en el decurs d’unes vacances a la bellíssima normandia!.

Le Bec Hallouin es un bonito pueblo del norte de Francia, no lejos de París, siguiendo el río Sena, al este de la capital, camino del Atlántico, cerca de Rouen. Está declarado como uno de los más bellos pueblos del país, y se lo merece de verdad. Por sus calles y plazas, con casas de entramado de madera, pero antes que por otra cosa por la imponente abadía de Notre Dame du Bec la más grande y bonita de Normandía. Es un monasterio vivo, con una comunidad de monjes que os acogen a vísperas, y que trabajan la cerámica, las velas y los libros de forma artesanal. Además, pueblo y abadía comparten un paisaje idílico en el valle del río Bec, afluente del Sena. Lo que más impresiona de Le Bec es aquello que ya no existe. La iglesia destruida durante la revolución francesa, muestra los pilares sobre la hierba. Sólo la alta y fuerte torre de Saint-Nicolas levanta potente en medio de los campos. El claustro, neoclásico como los edificios conventuales, no impresiona tanto. Para dormir y comer en el pueblo tienen el Auberge de la Abadía, un clásico, tanto por hotel como para restaurante. Menos clásica una Creperie donde hacen ensaladas bien buenas y otros platos. Entre uno y otro, el restaurante de la Tour propone cocina normanda en un edificio tradicional con mesas paradas con buen gusto y una cocina muy buena. Muy recomendable. En la plaza de Guillermo el Conquistador. ¡Buena parada en Le Bec Hallouin en el transcurso de unas vacaciones en la bellísima Normandía!.

 

Bayeux

Bayeux és una vila gran del nord de França, de la Normandia. La ciutat en si és molt cuca, amb una catedral interessant, molt gran, i carrers plens de cases de fang, pedra i fusta, medievals, precioses. O els canals, amb els molins i les cases dels tintorers penjades damunt l’aigua. En fi, Bayeux, és una vila divertida, desenfadada, on la gent es veu alegre, els carrers animats, amb botigues i restaurants. Però de tot el què guarda aquesta bella ciutat una cosa sobresurt d’entre totes les altres i la fa ser molt especial. És el famós tapís de Bayeux, brodat per una reina, i que relata la conquesta d’Anglaterra per part del Duc de Normandia, Guillem. És romànic, molt antic i ben conservat. És troba a la seu de l’antic bisbat i ocupa una immensa sala fosca de més de 70 metres de llarg on s’exposa el tapís. Potser fareu cua, possiblement no entendreu res, malgrat el servei d’audioguia, però fins i tot els més profans en la matèria quedareu bocabadats davant d’aquesta tela llarguíssima, brodada en llana de més de mil anys d’antiguitat. Acompanyen la peça, que és patrimoni de la humanitat de la UNESCO, una biblioteca de més de 30.000 volums, un museu arqueològic i un centre d’interpretació amb audiovisuals i tota mena de serveis, inclosa una botiga de records. Encara que potser els nens i nenes s’avorriran de valent, altres quedaran impressionats per l’envergadura de l’obra que tindran al davant dels seus ulls. Però no aneu a Normandia i Bretanya només pel tapís de Bayeux, ni tan sols per la ciutat. Veniu-hi i admireu les seves costes retallades, amb platges plenes de petxines. La meravella sense parangó del Mont Saint Michel, increïble. Ciutats pirates com Saint Maló, medievals com Fougueres o Vitré. Capitals grans, boniques, plenes d’art, com Nantes, Rennes, Caen o Rouen. Les platges del desembarcament del dia D, durant la segona guerra mundial, tan instructives. Els immensos cementiris militars, tan emotius. El paisatge amable i ondulat, els penya-segats que cauen a l’Atlàntic ferotge, els fars davant l’abisme, les vaques que fan el camembert, o les galetes de sarraï, pizzes bretones de pobre. Per dinar us proposem algunes opcions. Ens va agradar molt Le Volet qui Penche, un petit, minúscul restaurant, a tocar d’un canal, a l’impasse de l’Islet al  centre de la ciutat. Certament una finestra està que cau!. Carta curta, molt curta, ambient bohemi. El Moulin de la Galette, a la Rue de Nesmond, 38, proposa cuina bretona: galetes i creps també, és clar. Més prestigiós, car, de qualitat, menjar molt més refinat: La Rapière. Una pizza?: Al Fred’Au, al carrer dels Tintorers, davant del canal. Fantàstiques pizzes!. Un de gust francés? Au Petit Bistrot o  Chez Paulette, deliciosos. A Bayeux varem dormir al Novotel, cadena que admet families senceres, ideal per parelles amb nens, que dormen i esmorzen gratis!. Ens van semblar bonics, tot passejant, el Reina Matilde, o el clàssic D’Argougues, tan francés, tan cuidat. I, sobretot, el Villa Lara, a la plaça on vam aparcar el cotxe, coquetó, i que semblava molt acollidor. Una volta per Normandia i Bretanya, amb l’excusa de Bayeux, una idea fantàstica per unes vacances!.

Bayeux, en la Normandia francesa, cerca de Bretaña, és un destino claro para las famílias enamoradas del arte y la historia. Y no por su catedral, o sus casas medievales, sus canales o su animado centro peatonal. Sinó por su tapiz, el tapiz de la Reina Matilde, patrimonio de la humanidad. Una pieza de lana brodada, románica, de más de 70 metros de largo y 1.000 años de antiguedad. No os lo podeis perder. Y ya que vais a ir, dedicad unas vacaciones a recorrer Normandia y Bretaña, a ver maravillas como el Mont Saint Michel o Saint Maló. A disfrutar de sus paisajes, sus acantilados, los faros, las playas, las ciudades medievales como Fougueres, Vitre, Rennes, Nantes o Rouen. Una ideal genial.

Le Mans

Un passeig per vell Mans és una experiència històrica. Possiblement el casc antic d’aquesta població francesa, anomenat la Cité Plantagenet en honor d’aquesta dinastia reial, sigui l’exemplar més ben conservat a Europa de vila medieval. Edificada al voltant de la seva superba catedral, (hem estat dubtant d’incloure-hi una foto), la vella ciutat de Mans no ha perdut gens del seu sabor d’abans. Carrers estrets, tortuosos, amb empedrat desigual, acullen cases amb entramat de fusta que semblen extretes directament dels contes dels germans Grimm. Ara son plenes de botigues amb encant, restaurants gastronòmics i hotelets familiars. Le Mans és coneguda arreu pel seu circuit automobilístic, que acull les famoses 24 hores, però ningú no ens havia dit res de la maravella del seu centre històric. Per això fou una grata sorpresa trobar-nos-el, com ho fou Cáceres a Espanya. A més de fer el badoc pels carrerons, ja us ho hem sugerit abans, podeu admirar una de les més boniques catedrals gòtiques de França, un país que està ben servit d’aquest tipus de monuments. També, a les afores, cal anar a veure l’abadia de l’Epau, senzilla i austera, que serà objecte d’una entrada pròpia en aquest bloc més endavant. Mans és una ciutat a escala humana, petita, acollidora, amb parcs i jardins, un tramvia modern i amb una notable vida cultural. A l’estiu no us perdeu les projeccions de llum i so damunt la façana de la catedral. Molt interessants!. És difícil escollir entre la variada oferta de restaurants a Le Mans, però ho probarem: El Lavilla es un lloc cuidat, com ho és el menjar dels Paves de Pierre, més divertit. Els afeccionats a l’automòbil no pode deixar de visitar el Legend’s. Més clàssic francés El Grenier de Sel. Una pizzeria i trattoria alegre i desenfadada, les millors pizzes de Le Mans a l’Atrium. Per dormir no ho dubteu: hi ha un bon Novotel just al costat de l’Abadia de l’Epau, a la zona esportiva i al parc del riu, als afores. Altres possibilitats: aneu a l’estació de tren, hi ha un grapat d’hotels senzills, com ara el Normadie o el Rennes. Aneu a Mans en el transcurs d’una ruta familiar pel nord de França, pels castells del Loira, o camí de Bretanya o Normandia. Tampoc no gaire lluny de París. Ja ho sabeu, Le Mans, una perla rara, molt recomanable.

Un paseo por viejo Mans es una experiencia histórica. Posiblemente el casco antiguo de esta población francesa, llamado la Cité Plantagenet en honor de esta dinastía real, sea el ejemplar mejor conservado en Europa de villa medieval. Edificada alrededor de su soberbia catedral, (hemos estado dudando de incluir una foto), la vieja ciudad de Mans no ha perdido nada de su sabor de antes. Calles estrechas, tortuosas, con empedrado desigual, acogen casas con entramado de madera que parecen extraídas directamente de los cuentos de los hermanos Grimm. Ahora estan llenas de tiendas con encanto, restaurantes gastronómicos y hotelitos familiares. Le Mans es conocida por su circuito automovilístico, que acoge las famosas 24 horas, pero nadie nos había dicho nada de la maravilla de su centro histórico. Por eso fue una grata sorpresa encontrarnoslo, como lo fue Cáceres en España. Además de hacer la ronda por los callejones, ya os lo hemos sugerido antes, se puede admirar una de las más bonitas catedrales góticas de Francia, un país que está bien servido de este tipo de monumentos. También, en las afueras, hay que ir a ver la abadía del Epau, sencilla y austera, que será objeto de una entrada propia en este blog más adelante. Mans es una ciudad a escala humana, pequeña, acogedora, con parques y jardines, un tranvía moderno y con una notable vida cultural. En verano no se pierdan las proyecciones de luz y sonido sobre la fachada de la catedral. ¡Muy interesantes!. Es difícil elegir entre la variada oferta de restaurantes en Le Mans, pero lo vamos a probar: El Lavilla es un lugar cuidado, como lo es la comida de los Paves de Pierre, más divertido. Los aficionados al automóvil no podeis dejar de visitar el Legend ‘s. Más clásico francés El Grenier de Sel. Una pizzería y trattoria alegre y desenfadada, las mejores pizzas de Le Mans en el Atrium. Para dormir no lo dudéis: hay un buen Novotel justo al lado de la Abadía de la Epau, en la zona deportiva y el parque del río, en las afueras. Otras posibilidades: ir a la estación de tren, hay un puñado de hoteles sencillos, como el Normadie o el Rennes. Vayan a Mans en el transcurso de una ruta familiar por el norte de Francia, los castillos del Loira, o camino de Bretaña o Normandía. Tampoco muy lejos de París. Ya lo sabéis, Le Mans, una perla rara.

Rouen

La vila de Rouen és la capital de Normandia. A més, Rouen és una ciutat preciosa, plena de grans monuments. Per exemple la seva catedral, pintada a tota hora pel genial pintor impressionista Monet. I no ens estranya, perquè és tota una delícia. Una obra mestra de l’art gòtic frances i europeu, al nivell de Reims, Amiens o Chartres. Però no és l’església que més ens va agradar. Saint Ouen, una altra maravella del gòtic, ens va semblar encara més esvelta i bonica. I ja és difícil. Caminar pel carrers de la vila vella és tot un plaer. Pareu-vos sota el gran rellotge astronòmic, penjat dalt d’una entrada de l’antiga muralla. Fascinant. Fa entrar de ple Rouen en la llista de les grans ciutats centre europees amb grans rellotges, com Berna, Friburg o Praga. L’església de Sant Maclou, el Palais de Justice, fantasia del gòtic florit… encantador tot. La plaça gran, la mercadal, és impressionant, però… Aquí van cremar Joana d’Arc, una fita assenyala el lloc. En desgreuge, Rouen va aixecar en mig de la plaça una església votiva. Error greu. La remodelació de la plaça fa caure d’esquena. Gens bonica. Però… hi ha gustos per a tot. Això no treu que Rouen sigui un destí clar de vacances familiars, sobretot si li afegim la Normandia. A tocar de la ciutat us proposem l’antiga abadia de Saint-Martin de Boscherville, un monestir del XII, reconvertit al XVII, amb grans jardins. Més romàntiques son les ruïnes de l’abadia de Jumiège, en un meandre del Sena, riu que travessa Rouen i la regió. Les platges del desembarcament son un altre lloc a visitar, corprenedor. Caen, ciutat medieval, el port de Honfleur, guapíssim o l’abadia del Mont Saint Michel tampoc podeu oblidar-vos-els. En fi, unes vacances o pont llarg a Normandia, visitant Rouen, ideals. Per dormir nosaltres ho vam fer en l’Ibis Styles Rouen Catedralhe, amb un personal acollidor, però en un edifici vell, d’habitacions econòmiques però molt millorables, això si, al centre. N’hi ha de millors, com ara el Vieux Marché, un Best Western, tota una garantia. El Celine és baratet i coquetó, com també ho és el Sisley. Finalment, si teniu una bona butxaca o us voleu premiar, aneu a l’Hotel de Bourgtheroulde, d’un luxe inexplicable. Per dinar o sopar no us faltarà oferta. Us recomanem qualsevol lloc pels voltants de l’església de Saint Maclaud. Nosaltres ens estimem una petita pizzeria anomenada La Bocelli, a la Rue Martainville. Pizzes increibles!. Aquest carrer està plagat de bons llocs on sopar o fer una copa, com per exemple le Petit Auberge. Fora d’aquesta zona, al centre, aneu al Petit Zinc, molt acollidor. De més categoria i prestigi, més car, La Couronne. Bona estada a Rouen quan sigui que hi aneu!.

La villa de Rouen es la capital de Normandía. Además, Rouen es una ciudad preciosa, llena de grandes monumentos. Por ejemplo su catedral, pintada en todo momento por el genial pintor impresionista Monet. Y no nos extraña, porque es toda una delicia. Una obra maestra del arte gótico francés y europeo, al nivel de Reims, Amiens o Chartres. Pero no es la iglesia que más nos gustó. Saint Ouen, otra maravilla del gótico, nos pareció aún más esbelta y bonita. Y ya es difícil. Caminar por las calles de la villa vieja es todo un placer. Parad bajo el gran reloj astronómico, colgado en una entrada de la antigua muralla. Fascinante. Hace entrar de lleno Rouen en la lista de las grandes ciudades centro europeas con grandes relojes, como Berna, Friburgo o Praga. La iglesia de San Macloud, el Palais de Justice, fantasía del gótico florido … encantador todo. La plaza grande es impresionante, pero … Aquí quemaron Juana de Arco, un hito señala el lugar. En desagravio, Rouen levantó en medio de la plaza una iglesia votiva. Error grave. La remodelación de la plaza hace caer de espaldas. Nada bonita. Pero … hay gustos para todo. Esto no quita que Rouen sea un destino claro de vacaciones familiares, sobre todo si le añadimos la Normandía. Junto a la ciudad os proponemos la antigua abadía de Saint-Martin de Boscherville, un monasterio del XII, reconvertido al XVII, con grandes jardines. Más románticas son las ruinas de la abadía de Jumiège, en un meandro del Sena, río que atraviesa Rouen y la región. Las playas del desembarco son otro lugar a visitar, sobrecogedor. Caen, ciudad medieval, el puerto de Honfleur, guapísimo o la abadía del Mont Saint Michel tampoco pueden olvidarse. En fin, unas vacaciones o puente largo en Normandía, visitando Rouen, ideales. Para dormir nosotros lo hicimos en el Ibis Styles Rouen Catedralhe, con un personal acogedor, pero en un edificio viejo, de habitaciones económicas pero muy mejorables, eso si, en el centro. Los hay mejores, como el Vieux Marché, un Best Western, toda una garantía. El Celine es barato y coqueto, como también lo es el Sisley. Finalmente, si tienen buen bolsillo o desean premiarse, vayan al Hotel de Bourgtheroulde, de un lujo inexplicable. Para comer o cenar no os faltará oferta. Os recomendamos cualquier lugar por los alrededores de la iglesia de Saint Maclaud. Nosotros preferimos una pequeña pizzería llamada La Bocelli, en la Rue Martainville. ¡Pizzas increíbles!. Esta calle está plagada de buenos sitios donde cenar o tomar algo, como por ejemplo le Petit Auberge. Fuera de esta zona, en el centro, vayan al Pequeño Zinc, muy acogedor. De mayor categoría y prestigio, más caro, La Couronne.

Canterbury

Esteu pensant en un Nadal diferent?. En un destí familiar per uns dies, un cap de setmana llarg, un pont, unes petites vacances?. O en unes vacances d’estiu, de Setmana Santa, llargues?. O potser en una escapada?. Penseu en el què penseu, Anglaterra és un bon destí, i Canterbury una parada obligatòria. Aquesta bellíssima ciutat medieval, seu de l’episcopat anglès, primat de l’església d’Anglaterra, mereix una llarga i detinguda visita. Està situada molt a prop del port de Dover, on arriben els ferris de França, i de la sortida del túnel sota el canal, a mig camí de Londres. Per tant, pot ser una parada obligada en el camí del vaixell a Londres, o quan torneu a cercar el vaixell. Si heu arribat a Anglaterra en avió, penseu que Canterbury és molt bonica, i que no està ni a 60 kms. de la capital. Fàcil en cotxe llogat, en tren o en bus. Conserva les muralles, un casc antic molt romàntic i una soberbia catedral, la primada d’Anglaterra. Les cases son baixes, típiques, els carrers molt animats, plens de botigues i restaurants. Hi ha museus, esglèsies, portes i curiositats a cada cantonada. En fi, una fita clara en una ruta per Gran Bretanya, o en una ruta per Normandia amb escapada a Canterbury. Per menjar trobareu bons llocs a la ciutat. Comencem per una cadena de menjar ràpid italià, pizza o pasta, eficient i no molt car: Prezzo. N’hi ha a tota Anglaterra. Bo, informal i divertit: Farmhouse. Un toc oriental, nordafricà, tagines, cus-cus…, però també amanides i carns, en un ambient refinat: Le Café Mauresque. Un clàssic anglès, menú de diari, sense problemes: Marlowe’s. Cuina moderna, dinàmica i de mercat al The Goods Shed. Un típic pub anglès, britànic pels quatre costats, bona cuina: Deeson’s. No coneixem hotels a Canterbury, nosaltres estàvem en un dels Novotels de Londres, en concret al d’Stevenhage, baratet i encantador, però en vàrem veure uns quants que semblaven molt acollidors, i també molts càmpings als voltants. Naturalment existeix a Canterbury, i a tot el bellíssim territori del Ducat de Kent, una munió de cases rurals i bed&breakfast que no deceben mai. Campinya, tranquil·litat i paisatge soberbis. Canterbury, fantàstic!.

¿Están pensando en una Navidad diferente?. ¿En un destino familiar por unos días, un fin de semana largo, un puente, unas pequeñas vacaciones?. ¿O en unas vacaciones de verano, o de Semana Santa, más largas?. ¿O quizás en una escapada?. Piensen en lo que se piense, Inglaterra es un buen destino, y Canterbury una parada obligatoria. Esta bellísima ciudad medieval, sede del episcopado inglés, primado de la iglesia de Inglaterra, merece una larga y detenida visita. Está situada muy cerca del puerto de Dover, donde llegan los ferrys de Francia, y de la salida del túnel bajo el canal, a medio camino de Londres. Por lo tanto, puede ser una parada en el camino del barco hacia Londres, o igual cuando vuelvan a buscar el barco de nuevo. Si han llegado a Inglaterra en avión, piensen que Canterbury es muy bonita, y que no está ni a 60 kms. de la capital. Fácil en coche alquilado, en tren o en bus. Conserva las murallas, un casco antiguo muy romántico y una soberbia catedral, la primada de Inglaterra. Las casas son bajas, típicas, las calles muy animadas, llenas de tiendas y restaurantes. Hay museos, iglesias, puertas y curiosidades en cada esquina. En fin, un hito claro en una ruta por Gran Bretaña, o en una ruta por Normandía con escapada a Canterbury. Para comer encontrarán muy buenos lugares en la ciudad. Empezamos por una cadena de comida rápida italiana, pizza o pasta, eficientes y no muy caro: Prezzo. Las hay en toda Inglaterra. Bueno, informal y divertido: Farmhouse. Un toque oriental, norteafricano, tajín, cus-cus …, pero también ensaladas y carnes, en un ambiente refinado: Le Café Mauresque. Un clásico inglés, menú de diario, sin problemas: Marlowe s. Cocina moderna, dinámica y de mercado en The Goods Shed. Un típico pub inglés, británico por los cuatro costados, buena cocina: Deeson s. No conocemos hoteles en Canterbury, nosotros estábamos en uno de los Novoteles de Londres, en concreto en el de Stevenhage, barato y encantador, pero vimos unos cuantos que parecían muy acogedores, y también muchos campings en los alrededores. Naturalmente existe en Canterbury, y en todo el bellísimo territorio del Ducado de Kent, una multitud de casas rurales y bed & breakfast que no decepcionan nunca. Campiña, tranquilidad y paisaje soberbio.

El Mont Saint Michel

Aquesta foto del Mont Saint Michel está presa des del jardí de la casa rural “Vent des Greves“, on ens allotjavem. De nit, la muntanya dins el mar lluïa com si fos una constel·lació. Si teniu possibilitat d’anar a Bretanya, no ho dubteu. I si no sabeu on dormir, penseu en aquesta granja familiar i acollidora. També és bonic, al mateix poblet d’Ardevon, L’Auberge de la Baie, un resturant de fruits de mar, amb plats molt recomanables, i unes bones habitacions. Feia molts anys que volíem anar a Bretanya. I no ens vam equivocar. És un destí turístic fascinant, diferent i magnífic. Ideal a totes les edats, també pels infants. La ciutat monestir normanda del Mont Saint Michel, rodejada per l’Atlàntic, a tocar de la Bretanya, és un d’aquells llocs màgics on cal anar ni que sigui una vegada a la vida. L’espectacle natural, el brau oceà picant un cop i un altre contra les altíves muralles. La marea pujant i baixant al ritme de les hores. L’espectacle humà: una esglèsia de somni, un claustre d’encaix de pedra, terrasses plenes de flors, abocades a l’Atlàntic, carrers medievals plens de vida. La música, les hores monàstiques cantades damunt del mar. Hi ha una visita, quan cau la tarda, amb concerts en directe en cada racó del vell monestir. Si podeu, si us agrada la música, si voleu asserenar l’ànima, feu-la. Des del Mont Saint Michel bona part de Bretanya està al vostre abast, sobretot la part nord, i un bon tros de Normandia.

Esta foto del Mont Saint Michel está tomada desde el jardín de la casa rural “Viento de las Greves”, donde nos alojábamos. De noche, la montaña en el mar lucía como si fuera una constelación. Si tienen la posibilidad de ir a Bretaña, no lo duden. Y si no saben donde dormir, pensad en esta granja familiar y acogedora. También es bonito, en el mismo pueblecito de Ardevon, el Auberge de la Baie, un resturante de frutos de mar, con platos muy recomendables, y unas buenas habitaciones. Hacía muchos años que queríamos ir a Bretaña. Y no nos equivocamos. Es un destino turístico fascinante, diferente y magnífico. Ideal a todas las edades, también para los niños. La ciudad monasterio normanda del Mont Saint Michel, rodeada por el Atlántico, cerca de Bretaña, es uno de esos lugares mágicos donde hay que ir aunque sea una vez en la vida. El espectáculo natural, el océano repicando, una y otra vez contra las altivas murallas. La marea subiendo y bajando al ritmo de las horas. El espectáculo humano: una iglesia de ensueño, un claustro de encaje de piedra, terrazas llenas de flores, colgadas sobre el Atlántico, calles medievales llenas de vida. La música, las horas monásticas cantadas encima del mar. Hay una visita, cuando cae la tarde, con conciertos en directo en cada rincón del viejo monasterio. Si pueden, si os gusta la música, si quieren serenar el alma, haganla. Desde el Mont Saint Michel buena parte de Bretaña está a su alcance, sobre todo la parte norte, y un buen trozo de Normandía.