Bayeux


bayeux

Bayeux és una vila gran del nord de França, de la Normandia. La ciutat en si és molt cuca, amb una catedral interessant, molt gran, i carrers plens de cases de fang, pedra i fusta, medievals, precioses. O els canals, amb els molins i les cases dels tintorers penjades damunt l’aigua. En fi, Bayeux, és una vila divertida, desenfadada, on la gent es veu alegre, els carrers animats, amb botigues i restaurants. Però de tot el què guarda aquesta bella ciutat una cosa sobresurt d’entre totes les altres i la fa ser molt especial. És el famós tapís de Bayeux, brodat per una reina, i que relata la conquesta d’Anglaterra per part del Duc de Normandia, Guillem. És romànic, molt antic i ben conservat. És troba a la seu de l’antic bisbat i ocupa una immensa sala fosca de més de 70 metres de llarg on s’exposa el tapís. Potser fareu cua, possiblement no entendreu res, malgrat el servei d’audioguia, però fins i tot els més profans en la matèria quedareu bocabadats davant d’aquesta tela llarguíssima, brodada en llana de més de mil anys d’antiguitat. Acompanyen la peça, que és patrimoni de la humanitat de la UNESCO, una biblioteca de més de 30.000 volums, un museu arqueològic i un centre d’interpretació amb audiovisuals i tota mena de serveis, inclosa una botiga de records. Encara que potser els nens i nenes s’avorriran de valent, altres quedaran impressionats per l’envergadura de l’obra que tindran al davant dels seus ulls. Però no aneu a Normandia i Bretanya només pel tapís de Bayeux, ni tan sols per la ciutat. Veniu-hi i admireu les seves costes retallades, amb platges plenes de petxines. La meravella sense parangó del Mont Saint Michel, increïble. Ciutats pirates com Saint Maló, medievals com Fougueres o Vitré. Capitals grans, boniques, plenes d’art, com Nantes, Rennes, Caen o Rouen. Les platges del desembarcament del dia D, durant la segona guerra mundial, tan instructives. Els immensos cementiris militars, tan emotius. El paisatge amable i ondulat, els penya-segats que cauen a l’Atlàntic ferotge, els fars davant l’abisme, les vaques que fan el camembert, o les galetes de sarraï, pizzes bretones de pobre. Per dinar us proposem algunes opcions. Ens va agradar molt Le Volet qui Penche, un petit, minúscul restaurant, a tocar d’un canal, a l’impasse de l’Islet al  centre de la ciutat. Certament una finestra està que cau!. Carta curta, molt curta, ambient bohemi. El Moulin de la Galette, a la Rue de Nesmond, 38, proposa cuina bretona: galetes i creps també, és clar. Més prestigiós, car, de qualitat, menjar molt més refinat: La Rapière. Una pizza?: Al Fred’Au, al carrer dels Tintorers, davant del canal. Fantàstiques pizzes!. Un de gust francés? Au Petit Bistrot o  Chez Paulette, deliciosos. A Bayeux varem dormir al Novotel, cadena que admet families senceres, ideal per parelles amb nens, que dormen i esmorzen gratis!. Ens van semblar bonics, tot passejant, el Reina Matilde, o el clàssic D’Argougues, tan francés, tan cuidat. I, sobretot, el Villa Lara, a la plaça on vam aparcar el cotxe, coquetó, i que semblava molt acollidor. Una volta per Normandia i Bretanya, amb l’excusa de Bayeux, una idea fantàstica per unes vacances!.

Bayeux1

Bayeux, en la Normandia francesa, cerca de Bretaña, és un destino claro para las famílias enamoradas del arte y la historia. Y no por su catedral, o sus casas medievales, sus canales o su animado centro peatonal. Sinó por su tapiz, el tapiz de la Reina Matilde, patrimonio de la humanidad. Una pieza de lana brodada, románica, de más de 70 metros de largo y 1.000 años de antiguedad. No os lo podeis perder. Y ya que vais a ir, dedicad unas vacaciones a recorrer Normandia y Bretaña, a ver maravillas como el Mont Saint Michel o Saint Maló. A disfrutar de sus paisajes, sus acantilados, los faros, las playas, las ciudades medievales como Fougueres, Vitre, Rennes, Nantes o Rouen. Una ideal genial.

Mercat de Nadal a Albi


marche_noel_albi

Albi és una bellíssima ciutat occitana de França, situada en un esplèndit emplaçament a les vores del riu Tarn, una parada incontestable en una de les possibles rutes d’anada de Barcelona a París, possiblement en una de les rutes més boniques per anar a París, si teniu temps. Però el que realment corpren d’aquesta bonica ciutat és la seva catedral: Santa Cecília. Mai no heu vist cosa igual. És esplèndida. Edificada en totxo vermell, les seves proporcions aclaparen. I quan entreu dins, descobriu que el millor no era l’exterior. Una única i inmensa nau, plena de pintures del final del gòtic i inicis de renaixement us espera. No deixeu de veure, també, el museu Tolouse-Lautrec. Val la pena degustar tranquilament l’art d’aquest pintor cabdal de l’impressionisme. I si avui us parlem tan apassionadament d’Albi, que s’ho mereix, és pel seu magnífic mercat de Nadal, amb casetes d’artesania, gastronòmiques, de vi calent, pel seu ambient encantador. Comença a la dita “salle du Pigné” de 10h a 19 hores, des del 6 al 14 desembre. Allà hi ha una mostra d’artesans. Segueix amb el mercat de Nadal pròpiament dit, que te lloc a la Vila Vella d’Albi del 12 al 28 de desembre, a la cèntrica place du Vigan, a la place de la Pile i pels carrers peatonals que envolten la catedral. Teniu cases de fusta amb regals, amb menjar, amb artesania, propostes lúdiques, animació, tallers pels infants, concerts… Podeu pujar a Albí un cap de setmana de desembre i dormir en un dels seus hotels, per exemple a l’Ibis Vermell, on hem estat nosaltres. Senzill, net, pràctic, a deu minuts del centre caminant. O menjar en un dels seus restaurants com ara l’Ambrosia, a 4 de la Rue Henri Toulouse Lautrec, petit i acollidor, fantàstic. Lluny del centre, Azzurro, bona pizzeria. Al 77 de l’Avenue du general de Gaulle. Au Hibou no és un marroquí, sinó un petit restaurant de cuina tradicional francesa a tocar del mercat. Molt bé. Al 21 de la Rue Saint Julien. No gaire lluny, le Moulin a Café, interessant. A l’1 de la Rue Oulmet. Molt modern el Cascabar, al costat de l’Hibou. Per la zona, en una típica casa del XVIII, Les Arcades, menjar tradicional, ben cuinat, amb moltes propostes per a tots els gustos i preus. Al 17 de la Place de Saint Salvy. Una pizzeria, cuca i petita, a l’altre costat del riu: Le Napoli, al 38 de la Rue Porta. Ja ho sabeu, Albí us espera aquest Nadal!.

marche_noel_albi

Albi es una ciudad de Francia, situada a orillas del rio Tarn, en una de las posibles rutas hacia París, desde España. Si disponeis de tiempo parad. La ciudad es bonita, pero lo impresionante es su catedral: Santa Cecília. No habeis visto nada igual. Es esplèndida. Edificada en ladrillo rojo sus proporciones sorprenden. Entrad dentro y descubrid que lo mejor no era el exterior. Una única y inmensa nave, llena de pinturas del final del gótico y inicios de renacimiento os espera. No os perdais tampoco el museo Tolouse-Lautrec. Y ahora os proponemos una buena excusa para llegaros hasta Albí con vuestros hijos. És con motivo de las Navidades. Estos dias habrá allí un mercado de navidad muy chulo, ocupando la plaza y las calles peatonales del centro. No os lo perdais.

Albi is a city of France, placed on the banks of the river Tarn. The city is nice, but the impressive thing is its cathedral: Holy Cecília. Built in red brick its proportions are surpresive. Enter inside and discover that the best thing was not the exterior. The only and immense church, with wall paintings of the end of the Gothic and beginnings of renaissance waits for you. Also you can see the Tolouse-Lautrec painting museum. And we tell you: go to Albi to see the Christmas market. It’s really wonderful!.

Lautrec


lautrec

Lautrec és un petit i bucòlic poblet occità. Tan bonic és que ha tingut l’honor de ser classificat com a un dels “plus beaux villages de France“, cosa que l’acredita com a digne d’una parada, i detinguda visita. Si bé no us aconsellem anar-hi expressament, si que us recomanem que l’inclogueu en una ruta per la zona de Toulouse, Albi, Castres, Mazamet o Carcasonna. Una ruta familiar de vacances, o cap de setmana llarg per l’Occitània, pel sud de França. Perquè val la pena veure el casc antic medieval, pràcticament tota la vila. De fet no ha crescut gaire d’ençà d’aquella època. Els carrers i places, plens de cases amb entramat de fusta, guarden l’esperit dels cavallers. També és curiós el Calvari de la Salette, amb el seu molí de vent i la preciosa vista sobre la vall del riu Agoût, la Montagne Noire i els Pirineus. Dins el poble, que conserva muralles i portes, val la pena visitar la colegiata de Saint Rémy, monument històric del segle XIV, i el mercat del XV, amb els graners sota terra. A l’oficina de turisme, situada en un edifici interessant, amb un jardí i un forn de pa antic, personal molt amable us donarà tota mena d’explicacions. Lautrec és el centre nacional francés de la producció de l’all rosat, amb una web expressament dedicada a l’ail rose.  Situat a només quinze kilòmetres de la vila Castres, prop de Lavaur o de Graulhet, i a només trenta kms. d’Albi, o a 80 kms. de Toulouse, o de Carcassonna, val la pena voltar per aquesta regió anomenada el pais de la cucanya on, des de temps inmemorials, tot somriu al viatger. Aprofiteu per anar a veure tots els llocs que us hem citat. Valen molt la pena. Per dinar a Lautrec no tindreu problema. Teniu cuina d’autor al Au Coq en Pate. O un curiós cafe llibreria que ofereix plats senzills però arreglats: el Cafe Plum. En canvi, Le Garde Pile és un restaurant tradicional, de cuina de la terra, francesa, és clar. Per dormir recomanem Toulouse, amb els seus Novotel, n’hi ha tres, o els Ibis i altres hotels de cadenes internacionals que estan al voltant de la Cité de l’Espace. Bona estada a Lautrec!.

Lautrec es un pequeño y bucólico pueblecito occitano. Tan bonito es que ha tenido el honor de ser clasificado como uno de los “plus beaux villages de France”, lo que le acredita como digno de una parada, y de detenida visita. Si bien no les aconsejamos ir expresamente, si que os recomendamos que lo incluiais en una ruta por la zona de Toulouse, Albi, Castres, Mazamet o Carcasonna. Una ruta familiar de vacaciones, o fin de semana largo en Occitania, por el sur de Francia. Porque vale la pena ver el casco antiguo medieval, prácticamente toda la población. De hecho no ha crecido demasiado desde aquella época. Las calles y plazas, llenas de casas con entramado de madera, guardan el espíritu de los caballeros. También es curioso el Calvario de la Salette, con su molino de viento y la preciosa vista sobre el valle del río Agout, la Montagne Noire y los Pirineos. Dentro del pueblo, que conserva murallas y puertas, merece la pena visitar la colegiata de Saint Rémy, monumento histórico del siglo XIV, y el mercado del XV, con los graneros bajo tierra. En la oficina de turismo, situada en un edificio interesante, con un jardín y un horno de pan antiguo, personal muy amable le dará todo tipo de explicaciones. Lautrec es el centro nacional francés de la producción del ajo rosado, con una web expresamente dedicada a l’ail rose. Situado a sólo quince kilómetros de la villa Castres, cerca de Lavaur o de Graulhet, y a sólo treinta kms. de Albi, o a 80 kms. de Toulouse, o de Carcassonna, vale la pena pasear por esta región llamada el país de la cucaña donde, desde tiempos inmemoriales, todo sonríe al viajero. Aprovechad para ir a ver todos los lugares que hemos citado. Valen mucho la pena. Para comer, en Lautrec, no tendréis problema. Tenéis cocina de autor en Au Coq en Pate. O un curioso café librería que ofrece platos sencillos pero arreglados: el Cafe Plum. En cambio, Le Garde Pile es un restaurante tradicional, de cocina de la tierra, francesa, claro. Para dormir recomendamos Toulouse, con sus Novotel, hay tres, o los Ibis y otros hoteles de cadenas internacionales que están alrededor de la Cité de la Espace.

Lourmarin


Lourmarin està situada a la Provença del sud, la que s’obre al Mediterrà, però no el veu. La de les vores del riu Durance. La Provença que no és la lavanda florida al juny, sinó l’agreste, la de la mel i les roques, els pins olorosos i la calor. Lourmarin és un petit poblet  amable, de cases de pedra amb finestres de tons pastel, blaus, verd poma o caramel, i amb un castell en mig d’una praderia. Una petita vila encantadora, considerada com una de les més belles de França. Dona gust de passejar pels carrers calmats, plens de flors i petites fonts. De Lourmarin també cal visitar el seu cementiri on reposa Albert Camús, el novelista. Lourmarin està situada a la ruta que lliga Avignon amb Manosque. També és ben a prop d’Aix en Provence. Un cop hagueu voltat tot el poblet, agafeu el cotxe, passeu la Durance i aneu a gaudir de la pau i bellessa de l’Abadia cistercenca de Silvacane, una maravella de l’art provençal. No us la perdèssiu!.  Si feu centre a Lourmarin podeu rondar tota la Provença. I arribar-vos a Rousillon, una petita joia. O bé anar un xic més lluny, fins Gordes, una vila penjada damunt del seu espoló rocós, coronada per un altre castell. I d’allà baixar a la pau celestial de la vall on s’alça la petita Abadia de Senanque. De nou el císter més recòndit. Per anar i tornar d’aquestes maravelles haureu de travessar una carena de muntanyes, i els pobles provençals de Bonnieux, Lacoste, o Oppede… joiells sutils del Luberón més encantador. Podeu dormir molt bé a qualsevol hotel de Lourmarin. Com ara l’Hotel Bastide, a la carretera que va cap a Cucuron, tel: 04 90 070. També està bé l’Auberge du Pere Panse molt petit, a la carretera que va cap a Vaugines. Tel: 0490682797. L’Hotel Paradou és de regust oriental. Ens va saber greu veure que el Moulin de Lourmarin, possiblement el millor hotel de la vila, estava tancat i abandonat. Esperem que sigui passatger. Era encantador. Es tracta d’un antic molí d’oli, un lloc amb molt d’encant. Fora de Lourmarin us recomanem dormir als molts hotels Novotel, que trobareu per la zona. N’hi ha a Nîmes, Marsella, Le Grau du Roi o Avignon. Aquesta darrera ciutat sigui, possiblement, el millor centre per visitar les viles provençals. Els hem probat tots, i son ideals per famílies amb nens. Per pocs diners també podeu dormir molt bé, amb dos infants, als hotelets de la cadena B&B. Hem menjat molt bé a molts llocs a Lourmarin, pero la pizzeria Nonni és el millor lloc. Quines espectaculars pizzas al forn de llenya, i quines pastes de la casa, fetes manualment. Trobareu aquesta delícia gourmet al Carrer Albert camus, 2. Tel: 0490682333. No deixeu de tastar els seus gnocchis o raviolis. I per descomptat haureu de demanar una pizza. Sopeu dins, o bé a la plaça, tot sentint com raja la font. Excepcional!.

Lourmarin está situada en la Provenza del sur, la que se abre al Mediterráneo, pero no lo ve. La de las orillas del río Durance. La Provenza que no es la que tiene la lavanda florida en junio, sino la agreste, la de la miel y las rocas, los pinos olorosos y el calor. Lourmarin es un pequeño pueblo amable, de casas de piedra con ventanas de tonos pastel, azules, verde manzana o caramelo, y con un castillo en medio de una pradera. Una pequeña villa encantadora, considerada como una de las más bellas de Francia. Da gusto de pasear por las calles calmadas, llenas de flores y pequeñas fuentes. De Lourmarin también hay que visitar su cementerio donde reposa Albert Camus, el novelista. Lourmarin está situada en la ruta que liga Avignon con Manosque. También está muy cerca de Aix en Provence. Una vez que hayan visto todo el pueblo, tomen el coche, passen la Durance y vayan a disfrutar de la paz y belleza de la Abadía cisterciense de Silvacane, una maravilla del arte provenzal. No os la podeis perder. Si escojen como centro Lourmarin pueden rondar desde allí toda la Provenza. Y llegaros hasta Rousillon, una pequeña joya. O bien ir un poco más lejos, hasta Gordes, una villa colgada encima de su espolón rocoso, coronada por otro castillo. Y de allí bajar a la paz celestial del valle donde se alza la pequeña Abadía de Senanque. De nuevo el cister más recóndito. Para ir y volver de estas maravillas deberán atravesar una cresta de montañas, y los pueblos provenzales de Bonnieux, Lacoste, o Oppede … joyas sutiles del Luberon más encantador. Pueden dormir muy bien en cualquier hotel de Lourmarin. Como el Hotel Bastide, en la carretera que va hacia Cucuron, tel: 04 90 070. También está bien el Auberge du Pere Panse muy pequeño, en la carretera que va hacia Vaugines. Tel: 0490682797. El Hotel Paradou es de sabor oriental. Nos supo mal ver que el Moulin de Lourmarin, posiblemente el mejor hotel de la villa, estaba cerrado y abandonado. Esperamos que sea pasajero. Era encantador. Se trata de un antiguo molino de aceite, un lugar con mucho encanto. Fuera de Lourmarin os recomendamos dormir en los muchos hoteles Novotel, que encontrarán por la zona. Los hay en Nîmes, Marsella, Le Grau du Roi o Avignon. Esta última ciudad sea, posiblemente, el mejor centro para visitar las villas provenzales. Los hemos probado todos, y son ideales para familias con niños. Por poco dinero también pueden dormir muy bien, con dos niños, a los hotelitos de la cadena B & B. Hemos comido muy bien en muchos lugares en Lourmarin, pero la pizzería Nonni es el mejor. ¿Qué espectaculares pizzas al horno de leña, y qué pastas de la casa, hechas manualmente. Encontrarán esta delicia gourmet en la Calle Albert Camus, 2. Tel: 0490682333. No dejen de probar sus gnocchi o raviolis. Y por supuesto tendrán que pedir una pizza. Cenen dentro, o bien en la plaza, sintiendo el rumor suave de la fuente. ¡Excepcional!.

Les Baux de Provence


El fascinant poblet medieval de Les Baux, està situat a la bellíssima Provença, al sud de França. Corona un pitó rocós, calcari, enfilat damunt la plana del Rhone, no gaire lluny d’Arles, de Nîmes i Avignon, en ple cor del Parc Natural des Alpilles. Un caos de roca, amb quatre pins i matolls, i moltíssimes cigarres que canten sota un sol enlluernador. Està declarat com un dels pobles més bonics de França, i podeu creure que és veritat. Pocs llocs hem visitat que mereixin més aquest títol. Un castell poderós es situa dalt del penyal, (visita privada i pagant). És una fortalessa medieval, un niu d’àligues, un laberint de torres i panys de muralla. Des del cim de la torre més alta, on oneja l’estel de Nadal, símbol dels senyors feudals des Baux, la vista no te aturador, és impressionant. Des dels Alps al mar de la Camarga. Els carrers estrets, plens de cases i palaus de pedra, de cases nobles, de botigues, bars i restaurants, s’enfilen buscant l’altura. Miradors extraordinàris. En un d’ells trobareu la petita església de Sant Vicenç, mig romànica, mig renaixentista, una mica troglodita. Tot és bonic a Les Baux. Però atenció: aquest poblet està de moda. Riuades de gent hi pugen, tot l’any. A l’estiu la cosa és ja una bogeria. Galeries d’art, caríssimes, museus, delicatessen, olí verge d’oliva a preu d’or líquid, vins de renom, lavanda arreu, moda, festivals de música a les antigues canteres d’on sortí la pedra daurada de les cases… tot convida a la bona vida, al luxe i la desmesura. Jet set. Però malgrat tot, us el recomanem. Intenteu trobar un forat als aparcaments al peu del poble, al coll de la carretera d’accés. Tots pagant, és clar, i tots plens. Us el recomanem perquè és un altre d’aquells racons de la Mediterrània que ens encanten, com Grècia, l’Empordà, la Toscana o Nàpols. Hi ha hotels decadents, de regust antic, en edificis trets d’una pel·lícula de Fellini. En villes, palauets, o cases fortes dins el poble. Tots de gran categoria. Com ara l’Ostau de Baumaniere, dels Relais&Chateaux, tota una provocació per la butxaca. O el bucòlic Mas d’Aigret, al peu de la penya. O cases rurals amb molt d’encant, com Le Prince Noir, a tocar del castell. Més clàssic, de gust francés, amb un restaurant realment molt bo, un hotel dels de tota la vida: La Reina Joana. Trobareu Les Baux, esperant-vos, a 20 km d’Arles, 25 km d’Avignon i 50 km de Nimes, deixant l’autopista A7 a la sortida 25 i agafant la departamental D99. O bé l’autopista A54, sortida 12 i prenen la D27. Ideal per unes vacances familiars molt agradables. Podeu visitar Fontvieille amb el seu moli on va viure l’escriptor Alphonse Daudet. O bé Saint-Rémy-de-Provence, amb la ciutat romana de Glanum. Molt properes estan Arles o Nîmes, bellíssimes ciutats romanes també. El Pont du Gard, un aqueducte maravellós. Al nord Avignon, amb el palau dels Papes, medieval, increible. O els poblets de la Provença, del Luberon, de colors pastel. O la maravella natural de la Camarga, amb els flamencs i els cavalls, les maresmes, els estanys i la natura, a la vostra disposició. Fantàstic!.

El fascinante pueblecito medieval de Les Baux, está situado en la bellísima Provenza, al sur de Francia. Corona un pitón rocoso, calizo, encaramado sobre la llanura del Rhone, no muy lejos de Arles, de Nimes y Avignon, en pleno corazón del Parque Natural desde Alpilles. Un caos de roca, con cuatro pinos y matorrales, y muchísimas cigarras que cantan bajo un sol deslumbrante. Está declarado como uno de los pueblos más bonitos de Francia, y pueden creer Vds. que es verdad. Pocos lugares hemos visitado que merezcan más este título. Un castillo poderoso se sitúa arriba del peñasco, (visita privada y pagando). Es una fortaleza medieval, un nido de águilas, un laberinto de torres y lienzos de muralla. Desde la cima de la torre más alta, donde ondea la estrella de la Natividad, símbolo de los señores feudales de Baux, la vista no tiene freno, es impresionante. Desde los Alpes al mar de la Camarga. Las calles estrechas, llenas de casas y palacios de piedra, de casas nobles, de tiendas, bares y restaurantes, suben buscando la altura. Miradores extraordinarios. En uno de ellos encuentra la pequeña iglesia de San Vicente, medio románica, medio renacentista, algo troglodita. Todo es bonito en Les Baux. Pero atención: este pueblecito está de moda. Riadas de gente suben, todo el año. En verano la cosa es ya una locura. Galerías de arte, carísimas, museos, delicatessen, aceite virgen de oliva a precio de oro líquido, vinos de renombre, lavanda partes, moda, festivales de música en las antiguas canteras de donde salió la piedra dorada de las casas. .. todo invita a la buena vida, el lujo y la desmesura. Jet set. Pero a pesar de todo, os lo recomendamos. Intenten encontrar un hueco en los aparcamientos al pie del pueblo, o en la collada de la carretera de acceso. Todos pagando, claro, y todos llenos. Os lo recomendamos porque es otro de esos rincones del Mediterráneo que nos encantan, como Grecia, el Empordà, la Toscana o Nápoles. Hay hoteles decadentes, de regusto antiguo, en edificios sacados de una película de Fellini. En villas, palacetes, o casas fuertes en el pueblo. Todos de gran categoría. Como el Ostau de Baumanière, de los Relais & Chateaux, toda una provocación para el bolsillo. O el bucólico Mas de Aigret, al pie de la peña. O casas rurales con mucho encanto, como Le Prince Noir, junto al castillo. Más clásico, de gusto francés, con un restaurante realmente muy bueno, un hotel de los de toda la vida: La Reina Juana. Encontrarán Les Baux, esperandoles, a 20 km de Arles, 25 km de Avignon y 50 km de Nimes, dejando la autopista A7 en la salida 25 y tomando la departamental D99. O bien la autopista A54, salida 12 y tomando la D27. Ideal para unas vacaciones familiares muy agradables. Podéis visitar Fontvieille con su molino donde vivió el escritor Alphonse Daudet. O bien Saint-Rémy-de-Provence, con la ciudad romana de Glanum. Muy cercanas están Arles o Nimes, bellísimas ciudades romanos también. El Pont du Gard, un acueducto maravilloso. Al norte, Avignon, con el palacio de los Papas, medieval, increíble. O los pueblos de la Provenza, del Luberon, de colores pastel. O la maravilla natural de la Camarga, con los flamencos y los caballos, las marismas, los lagos y la naturaleza, a su disposición.

Provença


La Provença és un tros del Mediterrà etern, una terra beneïda pels Deus. Un lloc on tothom hauria d’anar, al menys, una vegada a la vida. Una maravella equiparable a la Toscana, o a l’Empordà. Una petita pàtria. Potser no sapigueu qui és Alphonse Daudet, ni res del seu molí, però quan torneu de provença segur que tindreu més ganes de viure, plens com estareu de sol, de llum, de mar i de poblets maravellosos. En aquesta terra és fàcil viure, fàcil menjar, fàcil dormir i fàcil viatjar. En una volta per la Provença hi ha moltes rutes possibles. Per exemple la de les ciutats imperials. Ciutats romanes que conserven nombrosos monuments de l’època. Com ara Nimes, Orange o Arles, amb magnífics amfiteatres, o teatres. Viles més petites, com ara Vaison-la-Romane o Salon de Provence també ofereix construccions romanes. Hi ha la provença dels espais naturals, dels parcs com la Camarga, com el Luberon o el Mont Ventoux. Espais per fruïr del paisatge. Hi ha la Provença de les petites viles medievals o renaixentistes, dels poblets penjats dalt de turons, amb carrers estrets, com ara Rousillon, Gordes, Lacoste, Menerbes, Oppede, Bonnieux… Hi ha els monestirs amagats en valls ferèstegues i recòndites. Petites abadies romàniques, joies de línies pures. Les millors son Senanque, Sylvacane o Thoronet, però les petites també compten: Frigolet, Montmajor o Sant Hilari. Els castells són espectaculars: Lourmarin, Tarascon o l’increïble ciutadella de Les Baux. Finalment hi ha les altres ciutats i vil·les, inconmensurables i inqualificables, com ara la superba Avignon, amb el palau dels papes, el Rhone, i les muralles, o la cortesana Aix-en-Provence, del bon Rei René, plena de palaus, o com la petita Aigües Mortes, que va quedar aturada quan la va deixar el bon Rei Lluís. Molts d’aquets llocs estan considerats, merescudament, entre els més bonics de França. La Provença és un destí ideal per les famílies per unes petites vacances, un pont llarg o unes grans vacances. Si hi aneu a finals de juny, per Sant Joan, o a primers de juliol, trobareu florits els camps de lavanda. És un espectacle digne de ser vist. També és l’època en què hi haurà més gent. A l’estiu fa calor, però les cigarres canten i tot és al·legria, mediterrà pur, puríssim. Aneua la Provença sense por. Trobareu un munt de petits hotels i restaurants arreu, disposats a acollir-vos, a seduir-vos. Recordeu que a la Provença, com a tota França, abunden les cadenes hoteleres de baix cost, que ofereixen habitacions decents i familiars per pocs diners com ara la cadena B&B, o els hotels familiars de tota la vida, com els Novotel. Nosaltres hem dormit als Novotels de Avignon Centre, Nord i al All Seasons. També al Novotel de Nimes, de Marsella i al de Le Grau du Roi. Tots excel·lents. Hem menjat molt bé a molts llocs però us donarem alguns bons noms. Per exemple la pizzeria Nonni, a Lourmarin. Espectaculars pizzas al forn de llenya. Carrer Albert camus, 2. Tel: 0490682333. O a Gordes, a l’ombra del seu castell, el petit Bistrot La Cannelle, d’en Miquel i l’Aurora, pizzas, amanides i delicatessen, en un local minúscul. Tel: 0490720786. Gaudiu de la Provença, a només 400 kms. de Barcelona, 5 hores per l’autopista AP-7 i A-9, via Girona, Narbonne i Montpellier. Atureu-vos un moment a la Provença anant o tornant d’Itàlia, o aneu-hi expressament, perquè és un destí que no us decepcionarà.

La Provenza es un trozo del Mediterráneo eterno, una tierra bendecida, un lugar donde todo el mundo debería ir, al menos, una vez en la vida. Una maravilla equiparable a la Toscana, o el Empordà. Una pequeña patria. Quizás no sepáis quién es Alphonse Daudet, ni nada de su molino, pero cuando volvais de provenza seguro que tendréis más ganas de vivir, llenos como estaréis de sol, de luz, de mar y de pueblos maravillosos. En esta tierra es fácil vivir, fácil comer, fácil dormir y fácil viajar. En una vuelta por la Provenza hay muchas rutas posibles. Por ejemplo la de las ciudades imperiales. Ciudades romanes que conservan numerosos monumentos de la época. Como Nimes, Orange o Arles, con magníficos anfiteatros, o teatros. Villas más pequeñas, como Vaison-la-Romane o Salon de Provence también ofrecen construcciones romanas. Existe la provenza los espacios naturales, los parques como la Camarga, como el Luberon o el Mont Ventoux. Espacios para disfrutar del paisaje. Existe la Provenza de las pequeñas villas medievales o renacentistas, con los pueblos colgados en las colinas, de calles estrechas, como Rousillon, Gordes, Lacoste, Ménerbes, Oppede, Bonnieux … Hay monasterios escondidos en valles agrestes y recónditos. Pequeñas abadías románicas, joyas de líneas puras. Las mejores son Sénanque, Sylvacane o Thoronet, pero las pequeñas también cuentan: Frigolet, Montmajor o Sant Hilari. Los castillos son espectaculares: Lourmarin, Tarascon o el increíble ciudadela de Les Baux. Finalmente están las otras ciudades y villas, inconmensurables y incalificables, como la soberbia Avignon, con el palacio de los papas, el Rhone, y las murallas, o la cortesana Aix-en-Provence, del buen Rey René, llena de palacios, o como la pequeña Aigües Mortes, que quedó parada en el tiempo. Muchos de estos sitios están considerados, merecidamente, entre los más bellos de Francia. La Provenza es un destino ideal para las familias, fantástica para una pequeña escapada, un puente largo o unas grandes vacaciones. Si vais a finales de junio, por San Juan, o primeros de julio, encontrareis floridos los campos de lavanda. Es un espectáculo digno de ser visto. También es la época en que habrá más gente. En verano hace calor, pero las cigarras cantan y todo es alegría, mediterráneo puro, purísimo. Vayan hasta la Provenza sin miedo. Encontraréis un montón de pequeños hoteles y restaurantes en todas partes, dispuestos a acogeros y a seduciros. Recuerden que en la Provenza, como toda Francia, abundan las cadenas hoteleras de bajo coste, que ofrecen habitaciones decentes y familiares por poco dinero como la cadena B & B, o los hoteles familiares de toda la vida, como los Novotel. Nosotros hemos dormido en los Novotel de Avignon Centro, Norte y el All Seasons. También en el Novotel de Nimes, de Marsella y el de Le Grau du Roi. Todos excelentes. Hemos comido muy bien en muchos lugares pero les daremos algunos buenos nombres. Por ejemplo la pizzería Nonni, en Lourmarin. Espectaculares pizzas al horno de leña. Calle Albert Camus, 2. Tel.: 0490682333. O en Gordes, a la sombra de su castillo, el pequeño Bistrot La Cannelle, de Miguel y la Aurora, pizzas, ensaladas y delicatessen, en un local minúsculo. Tel.: 0490720786. Disfruten de la Provenza, a sólo 400 kms. Barcelona, ​​5 horas por la autopista AP-7 y A-9, vía Girona, Narbonne y Montpellier. También podeis deteneros por un momento en la Provenza yendo o volviendo de Italia, o ir allí expresamente, porque es un destino que no os decepcionará.

Paray le Monial


Paray-le-Monial és una parada ineludible en una ruta per la Borgonya. Aquesta terra del centre nord est de França, amb capital a Dijón, que la gent travessa per l’autopista A-6, venint de Barcelona i Lyon, camí de París, és un lloc màgic. Ple de rius, boscos, viles, monuments inigualables, i de vi. Aquesta terra antiga, carregada d’història, ofereix petites joies com Paray. És aquesta una ciutat per perdre-s’hi. Per visitar amb calma. D’edificis interessants no n’hi manquen pas. L’ajuntament, renaixentista, o la Chapelle de la Visitation, neoclàssica, coneguda per les aparicions del Sagrat Cor. Perquè des de la nit més remota dels temps Paray ha estat un lloc de culte i espiritualitat. Sants hi han viscut i mort. Esglèsies s’hi han aixecat a força de fe, i d’esperança. Això es nota molt en recòrrer la vila, està en l’aire, l’impregna. I gràcies a aquest esperit us demanem avui que hi penseu per fer una parada. Perquè aquesta força va aixecar el principal monument del poble: el seu monastir romànic. Malauradament desaparegut el cenobi de Cluny, també aquí a la Borgonya s’aixequen les seves escasses i evocadores ruines, només edificis romànics de la talla de l’esglèsia de Paray ens recorden el poder d’aquest ordre benedictí.  L’església prioral és una joia del romànic de França. Un cop vist, us recomanem que torneu a vagar per Paray, confosos entre un mar de pelegrins, per delitar.vos amb els parcs i els jardins d’aquesta vila florida. Passejeu per la vora de la Bourbince i del canal del Centre. Arribeu-vos fins el Moulin Liron. Us sentireu monàstics i renovats. Paray acull cada any milers i milers de creients. Per això, de vegades, és difícil dormir-hi, tot i que els hotels són un munt. Al bell mig de la vila teniu l’Hostellerie des trois Pigeons. Un establiment clàssic, familiar, molt francés. Una mica allunyat està situat el modern Delfotel. També teniu un hotel de la cadena B&B-hotels, molt recomanable per famílies. Ideals per preu. N’hi ha per tot França i Alemania, i solucionen molts problemes. No deixeu de voltar per la Borgonya, ni deixeu de veure coses tan exquisides com Beaune i el seu hospital, Nevers, la capital dels Borbons o Dijon.

Paray-le-Monial es una parada ineludible en una ruta por la Borgoña. Esta tierra del centro noreste de Francia, con capital en Dijón, que la gente cruza por la autopista A-6, viniendo de Barcelona y Lyon, camino de París, es un lugar mágico. Llena de ríos, bosques, pueblos, monumentos inigualables, y de vino. Esta tierra antigua, cargada de historia, ofrece pequeñas joyas como Paray. Es esta una ciudad para perderse. Para visitar con calma. De edificios interesantes no les faltaran. El ayuntamiento, renacentista, o la Capilla de la Visitation, neoclásica, conocida por las apariciones del Sagrado Corazón. Porque desde la noche más remota de los tiempos Paray ha sido un lugar de culto y espiritualidad. Santos han vivido y muerto aquí. Iglesias se han levantado a base de fe y de esperanza. Esto se nota mucho al recorrer la villa, está en el aire, lo impregna. Y gracias a este espíritu les pedimos hoy que hagan una parada en Paray. Porque esta fuerza levantó el principal monumento del pueblo: su monasterio románico. Desgraciadamente desaparecido el cenobio de Cluny, que también aquí, en la Borgoña, levanta sus escasas y evocadoras ruinas, sólo edificios románicos de la talla de la iglesia de Paray nos recuerdan el poder de esta orden benedictina. La iglesia prioral es una joya del románico de Francia. Una vez vista, les recomendamos que vuelvan a vagar por Paray, confundidos entre un mar de peregrinos, para delitarse con los parques y los jardines de esta villa florida. Pasear por la orilla de la Bourbince y del canal del Centro. Acercarse hasta el Moulin Liron. Os sentiréis monásticos y renovados. Paray acoge cada año miles y miles de creyentes. Por eso, a veces, es difícil dormir, aunque los hoteles son un montón. En medio de la villa tienen la Hostellerie des trois Pigeons. Un establecimiento clásico, familiar, muy francés. Un poco alejado se encuentra el moderno Delfotel. También tiene un hotel de la cadena B & B-hoteles, muy recomendable para familias. Ideales para precio. Hay por todo Francia y Alemania, y solucionan muchos problemas. No dejen de pasear por la Borgoña, ni dejen de ver cosas tan exquisitas como Beaune y su hospital, Nevers, la capital de los Borbones o Dijon.