Llemotges / Limoges

Camí de París hi passareu moltes vegades per Limoges, en anar o al tornar per l’autopista A-20. Serà un lloc de parada habitual d’una ruta per França, camí d’on sigui, o camí de Normandia o Bretanya. Ara bé, us ho advertim, malgrat el molt que sona el seu nom, Limoges no és una ciutat bonica. És desgarbada. No saps on te el centre. Cap monument no impressiona. Ara bé, potser us haureu de parar a dinar o dormir, i llavors no deixareu de visitar la seva catedral gòtica de Saint-Étienne, o l’església de Saint-Michel-des-Lions. O fins i tot, perquè no, la fastuosa Gare des Bénédictins, estació de tren art nouveau de la ciutat. Altres monuments que feren famosa la vila a l’edat mitjana ja no hi son, com ara Saint-Martial, a la place de la République, de la que queda la cripta. I d’aquesta ciutat dels esmalts també en queden uns carrers, com ara la rue de la Boucherie, plena de cases amb entramats de fusta. Per dinar us recomanem El San Marco, un ristorante italià, pizzeria, on menjareu molt bé. A la rue de la Boucherie, plena de cases bellíssimes de fusta i fang, teniu En Bas d’la Rue, un restaurant taverna que ens va agradar molt. No falla mai. Bona cuina. I un xic més amunt, al mateix carrer Les Petits Ventres, un francès de tradició, selecte. I no lluny del carrer de la Bucherie, a la popular place de la Motte, hi ha Chez Alphonse, un bistrot típic, desenfadat i alegre. No us en calen més!. Nosaltres varem dormir als afores, al costat d’un bell parc amb un llac, al Novotel Le Lac, ideal per famílies amb infants, els nens no paguen ni el desdejubi!. Fantàstic. A Limoges també te molta fama l’Hotel Richelieu, que tothom ens va recomanar. Si heu de parar a Llemotges… ja ho sabeu!.

Camino de París pasaréis muchas veces por Limoges, al ir o al volver por la autopista A-20. Será un lugar de parada habitual de una ruta por Francia, camino de donde sea, o camino de Normandía o Bretaña. Ahora bien, se lo advertimos, a pesar de lo mucho que suena su nombre, Limoges no es una ciudad hermosa. Es desgarbada. No sabes donde tiene el centro. Ningún monumento no impresiona. Ahora bien, puede que se tenga que parar a comer o dormir, y entonces no dejarán de visitar su catedral gótica de Saint-Étienne, o la iglesia de Saint-Michel-des-Lions. O incluso, porqué no, la fastuosa Gare Bénédictins, estación de tren art nouveau de la ciudad. Otros monumentos que hicieron famosa la ciudad en la Edad Media ya no están, como Saint-Martial, en la place de la République, de la que queda la cripta. Y de esta ciudad de los esmaltes también quedan unas calles, como la rue de la Boucherie, llena de casas con entramados de madera. Para comer os recomendamos El San Marco, un ristorante italiano, pizzería, donde se come muy bien. En la rue de la Boucherie, llena de casas bellísimas de madera y barro, tienen En Bas de la Rue, un restaurante taberna que nos gustó mucho. No falla nunca. Buena cocina. Y un poco más arriba, en la misma calle Las Pequeños Vientres, un francés de tradición, selecto. Y no lejos de la calle de la Bûcherie, en la popular place de la Motte, está Chez Alphonse, un bistrot típico, desenfadado y alegre. ¡No os hacen falta más !. Nosotros dormimos en las afueras, junto a un hermoso parque con un lago, en el Novotel Le Lac, ideal para familias con niños, los niños no pagan!. Fantástico. En Limoges también tiene mucha fama el Hotel Richelieu, que todo el mundo nos recomendó. Si tienen que parar en Limoges … ¡ya lo sabéis !.

In despite how much his name sounds, Limoges isn’t a beautiful city. You can to visit the cathedral of Saint-Etienne, or the church of Saint-Michel-des-Lions. Or even, why not, the Gare Benedictins, an famous art nouveau railway station. Other monuments that made the city famous in the Middle Ages no longer exist, such as Saint-Martial, the place de la République. Only remains the crypt. But you can see beautiful streets, like the “rue de la Boucherie”, full of wood houses. For lunch we recommend San Marco, an Italian ristorante, pizzeria, where you eat very well. In the rue de la Boucherie, full of beautiful houses of wood and mud, you have to En Bas d’la Rue, a tavern restaurant we liked. Never fails. Good food. And a little further up the same street “Les Petits Ventres” a restaurant French tradition, select. And not far from the street Bûcherie in the popular Place de la Motte, there is Chez Alphonse, a typical bistro, relaxed and happy. You will not need more !. We sleep in a hotel next to a beautiful park with a lake: the Novotel Le Lac. It’s ideal for families with children. In Limoges also has much fame the Richelieu Hotel, everybody recommended it to us.

Limoges n’est pas une ville magnifique. Vous ne savez pas où le centre. Aucun monument n’impressionné pas. Cependant vous devrez visiter la cathédrale de Saint-Etienne, ou l’église de Saint-Michel-des-Lions. Ou encore, pourquoi pas, la gare somptueux des Bénédictins, art nouveau, la gare de la ville. D’autres monuments qui ont rendu la ville célèbre dans le Moyen Age ne existent plus, comme la grande abbaye de Saint-Martial. Dans la place de la République ne reste que la crypte. Mais il y a des rues jolies, comme la rue de la Boucherie, toute pleine de maisons à colombages. Pour le déjeuner, nous vous recommandons le San Marco, un ristorante italien, pizzeria, où on peut manger très bien. Dans la rue de la Boucherie, pleine de belles maisons de bois, vous pouvez aller au restaurant En Bas d’la Rue, une taverne que nous avons aimé. Jamais échoue. La nourriture est bonne. Et un peu plus loin dans la même rue il y a un autre bon restaurant: Les petits ventres, pure tradition française. Et non loin de la rue Bûcherie, dans la populaire Place de la Motte, il y a Chez Alphonse, un bistrot typique, détendu et heureux. Vous n’avez pas besoin de plus restaurants!. Nous avons dormi dans un beau hotel, just à côté d’un beau parc avec un lac: le Novotel Le Lac. C’est idéal pour les familles avec enfants, les enfants ne paient pas!. Fantastique. Limoges a aussi un autre grand hotel tres renommée: l’Hôtel Richelieu. Tout le monde nous l’à recommandé.

La Garde Adhémar

Si aneu per l’autopista A9-A7, camí de Lyon, podeu sortir a la sortida 19, la de Bollene, per agafar la carretera D26, que després serà la D59, i encara la D548 per arribar al bonic poblet de La Garde Adhémar, una petita joia provençal de casetes blanques penjada dalt d’un espadat blanc també. A només 20 kms. d’Orange, ciutat romana increible, la petita vila medieval us ofereix encara ruines de les seves muralles, del seu castell, carrers petits empedrats i cases de pedra. La vista es perd sobre la vall del riu Rhone. Teniu per veure, a més, l’església de Saint-Michel, la Chapelle des Pénitents Blancs, i l’estranya chapelle Notre-Dame que està en un lloc màgic i encantat anomenat la Vall des Nymphes als afores del poble. Sembla que hi hagué culte pagà a l’aigua. Un bon hotel familiar és L’Escalin, amb un restaurant de campanetes, car però únic. Bones pizzes a Coté Pizza, al centre del poble. Le Predaiou te restaurant familiar i apartaments. Le Tisonnier, (de qui depén Coté Pizza), i l’Absinthe son dos altres locals originals i molt recomanables per menjar. Una parada fàcil si pujeu a París, a Alemania o Europa per la poc divertida vall del Rhone. També interessant com a punt de descoberta de la regió de la Drome, amb viles com Orange, ciutat romana.

Subiendo a París por la autopista A9-A7, camino de Lyon, en la salida 19, la de Bollene, podeis coger la carretera D26, y la D59, y la D548 para llegar al bonito pueblo provenzal de La Garde Adhémar, a 20 kms. d’Orange, ciudad romana increible,. El pueblo es cuco, con su iglesia de Saint-Michel, la Chapelle des Pénitents Blancs, y la extraña chapelle Notre-Dame que está en un lugar mágico y antiguo la Val des Nymphes fuera del pueblo, con culto pagano al agua. Un buen hotel familiar és L’Escalin, con restaurante, caro. Buenas pizzas en Coté Pizza. Buena comida en Le Predaiou restaurante familiar con apartamentos. Le Tisonnier, (Coté Pizza), i l’Absinthe son originales. Una parada fácil en la región de la Drome.

Bayeux

Bayeux és una vila gran del nord de França, de la Normandia. La ciutat en si és molt cuca, amb una catedral interessant, molt gran, i carrers plens de cases de fang, pedra i fusta, medievals, precioses. O els canals, amb els molins i les cases dels tintorers penjades damunt l’aigua. En fi, Bayeux, és una vila divertida, desenfadada, on la gent es veu alegre, els carrers animats, amb botigues i restaurants. Però de tot el què guarda aquesta bella ciutat una cosa sobresurt d’entre totes les altres i la fa ser molt especial. És el famós tapís de Bayeux, brodat per una reina, i que relata la conquesta d’Anglaterra per part del Duc de Normandia, Guillem. És romànic, molt antic i ben conservat. És troba a la seu de l’antic bisbat i ocupa una immensa sala fosca de més de 70 metres de llarg on s’exposa el tapís. Potser fareu cua, possiblement no entendreu res, malgrat el servei d’audioguia, però fins i tot els més profans en la matèria quedareu bocabadats davant d’aquesta tela llarguíssima, brodada en llana de més de mil anys d’antiguitat. Acompanyen la peça, que és patrimoni de la humanitat de la UNESCO, una biblioteca de més de 30.000 volums, un museu arqueològic i un centre d’interpretació amb audiovisuals i tota mena de serveis, inclosa una botiga de records. Encara que potser els nens i nenes s’avorriran de valent, altres quedaran impressionats per l’envergadura de l’obra que tindran al davant dels seus ulls. Però no aneu a Normandia i Bretanya només pel tapís de Bayeux, ni tan sols per la ciutat. Veniu-hi i admireu les seves costes retallades, amb platges plenes de petxines. La meravella sense parangó del Mont Saint Michel, increïble. Ciutats pirates com Saint Maló, medievals com Fougueres o Vitré. Capitals grans, boniques, plenes d’art, com Nantes, Rennes, Caen o Rouen. Les platges del desembarcament del dia D, durant la segona guerra mundial, tan instructives. Els immensos cementiris militars, tan emotius. El paisatge amable i ondulat, els penya-segats que cauen a l’Atlàntic ferotge, els fars davant l’abisme, les vaques que fan el camembert, o les galetes de sarraï, pizzes bretones de pobre. Per dinar us proposem algunes opcions. Ens va agradar molt Le Volet qui Penche, un petit, minúscul restaurant, a tocar d’un canal, a l’impasse de l’Islet al  centre de la ciutat. Certament una finestra està que cau!. Carta curta, molt curta, ambient bohemi. El Moulin de la Galette, a la Rue de Nesmond, 38, proposa cuina bretona: galetes i creps també, és clar. Més prestigiós, car, de qualitat, menjar molt més refinat: La Rapière. Una pizza?: Al Fred’Au, al carrer dels Tintorers, davant del canal. Fantàstiques pizzes!. Un de gust francés? Au Petit Bistrot o  Chez Paulette, deliciosos. A Bayeux varem dormir al Novotel, cadena que admet families senceres, ideal per parelles amb nens, que dormen i esmorzen gratis!. Ens van semblar bonics, tot passejant, el Reina Matilde, o el clàssic D’Argougues, tan francés, tan cuidat. I, sobretot, el Villa Lara, a la plaça on vam aparcar el cotxe, coquetó, i que semblava molt acollidor. Una volta per Normandia i Bretanya, amb l’excusa de Bayeux, una idea fantàstica per unes vacances!.

Bayeux, en la Normandia francesa, cerca de Bretaña, és un destino claro para las famílias enamoradas del arte y la historia. Y no por su catedral, o sus casas medievales, sus canales o su animado centro peatonal. Sinó por su tapiz, el tapiz de la Reina Matilde, patrimonio de la humanidad. Una pieza de lana brodada, románica, de más de 70 metros de largo y 1.000 años de antiguedad. No os lo podeis perder. Y ya que vais a ir, dedicad unas vacaciones a recorrer Normandia y Bretaña, a ver maravillas como el Mont Saint Michel o Saint Maló. A disfrutar de sus paisajes, sus acantilados, los faros, las playas, las ciudades medievales como Fougueres, Vitre, Rennes, Nantes o Rouen. Una ideal genial.

Chateaudun

Visitar, un estiu, els magnífics castells del Loira, és una cosa que cal fer. Evidentment no podeu deixar de veure Chambord, el castell reial, imponent i grandiós, amb un parc inmens i un bosc de conte de fades. O la petita maravella de Chenonceau, coquetó, damunt d’un pont sobre un riu. Fantàstic Villandry, amb uns jardins que possiblement son els millors de tota la vall. Un pastisset de nata Azay le Rideau, petitó, blanc. Cheverny, el del Tintin, o Ussé, el de la Blancaneus o Valençay… tots magnífics. Fins i tot els secundaris com Chinon, Amboise, Chaumont, Blois, o Saumur son una passada. Però avui us parlarem d’una vall més amagada, propera a la Vall del Loire. Es tracta de la Vall del Loir, un afluent, plena de petits poblets medievals, amb esglésies romàniques carregades de pintures, i un riu petit i mandrós, que s’arrossega. Idíl·lic. No deixeu de fer-hi una volta. I volem parlar-vos de Chateaudun, la capital d’aquesta vall, amb un centre històric notable, i un castell preciós, de segona divisió, però molt bonic i didàctic. Amb les seves cuines, masmorres i cambres. Tot plegat mereix una detinguda visita quan programeu una excursió familiar per veure els castells de la Vall del Loire, i remar en els seus rius plàcids. A Chateaudun tenim dos llocs fabulosos per dinar. Nosaltres ho varem fer en una pizzeria, anomenada Le Vesube. Negoci familiar molt ben portat, pizzes esplèndides, pastes i ambient. Semple ple de gent. Al número 12 de la Rue Lambert Licors, un pèl complicat de trobar. Tel: 02 37 66 02. També ens va agradar molt, a la  Place du 18 Octobre, al mig del poble, un restaurant de gust francés, amb plats interessants. No deixeu de parar-vos a Chateaudun si aneu camí de París. I no deixeu de visitar llocs tan agradables com ara Bonnieux, Cloyes, Vêndome o el deliciós poblet de Lavardin. Allotjament fantàstic a Tours, en Novotel per exemple, o més senzill a la plaça major de Chateaudun, al Saint Michel.

Visitar, un verano, los magníficos castillos del Loira, es algo que hay que hacer. Evidentemente no se puede dejar de ver Chambord, el castillo real, imponente y grandioso, con un parque inmenso y un bosque de cuento de hadas. O la pequeña maravilla de Chenonceau, coquetón, sobre un puente sobre un río. Fantástico Villandry, con unos jardines que posiblemente son los mejores de todo el valle. Un pastelito de nata Azay le Rideau, pequeñito, blanco. Cheverny, el del Tintín, o Ussé, el de Blancanieves o Valençay … todos magníficos. Incluso los secundarios como Chinon, Amboise, Chaumont, Blois, o Saumur son una pasada. Pero hoy os hablaremos de un valle más escondido, muy cercano al Valle del Loire. Se trata del Valle del Loir, un afluente, lleno de pequeños pueblos medievales, con iglesias románicas cargadas de pinturas, y un río pequeño y perezoso, que se arrastra. Idílico. No dejen de hacer una visita a este valle precioso. Y, ahora, queremos hablaros de Chateaudun, la capital de este valle, con un centro histórico notable, y un castillo precioso, de segunda división, pero muy bonito y didáctico. Con sus cocinas, mazmorras y cámaras. Todo ello merece una detenida visita cuando programen una excursión familiar para ver los castillos del Valle del Loira, y para remar en sus ríos plácidos. En Chateaudun tenemos dos lugares fabulosos para comer. Nosotros lo hicimos en una pizzería, llamada Le Vesube. Negocio familiar muy bien llevado, pizzas espléndidas, pastas y ambiente. Semple lleno de gente. En el número 12 de la Rue Lambert Licores, algo complicado de encontrar. Tel: 02 37 66 02. También nos gustó mucho, en la Place du 18 Octobre, en medio del pueblo, un restaurante de gusto francés, con platos interesantes. No dejen de parar un rato en Chateaudun si van camino de París. Y no dejéis de visitar lugares tan agradables como Bonnieux, Cloyes, Vendôme o el delicioso pueblecito de Lavardin. Alojamiento fantástico en Tours, en Novotel por ejemplo, o más sencillo en la plaza mayor de Chateaudun, en el Saint Michel.

Provença

La Provença és un tros del Mediterrà etern, una terra beneïda pels Deus. Un lloc on tothom hauria d’anar, al menys, una vegada a la vida. Una maravella equiparable a la Toscana, o a l’Empordà. Una petita pàtria. Potser no sapigueu qui és Alphonse Daudet, ni res del seu molí, però quan torneu de provença segur que tindreu més ganes de viure, plens com estareu de sol, de llum, de mar i de poblets maravellosos. En aquesta terra és fàcil viure, fàcil menjar, fàcil dormir i fàcil viatjar. En una volta per la Provença hi ha moltes rutes possibles. Per exemple la de les ciutats imperials. Ciutats romanes que conserven nombrosos monuments de l’època. Com ara Nimes, Orange o Arles, amb magnífics amfiteatres, o teatres. Viles més petites, com ara Vaison-la-Romane o Salon de Provence també ofereix construccions romanes. Hi ha la provença dels espais naturals, dels parcs com la Camarga, com el Luberon o el Mont Ventoux. Espais per fruïr del paisatge. Hi ha la Provença de les petites viles medievals o renaixentistes, dels poblets penjats dalt de turons, amb carrers estrets, com ara Rousillon, Gordes, Lacoste, Menerbes, Oppede, Bonnieux… Hi ha els monestirs amagats en valls ferèstegues i recòndites. Petites abadies romàniques, joies de línies pures. Les millors son Senanque, Sylvacane o Thoronet, però les petites també compten: Frigolet, Montmajor o Sant Hilari. Els castells són espectaculars: Lourmarin, Tarascon o l’increïble ciutadella de Les Baux. Finalment hi ha les altres ciutats i vil·les, inconmensurables i inqualificables, com ara la superba Avignon, amb el palau dels papes, el Rhone, i les muralles, o la cortesana Aix-en-Provence, del bon Rei René, plena de palaus, o com la petita Aigües Mortes, que va quedar aturada quan la va deixar el bon Rei Lluís. Molts d’aquets llocs estan considerats, merescudament, entre els més bonics de França. La Provença és un destí ideal per les famílies per unes petites vacances, un pont llarg o unes grans vacances. Si hi aneu a finals de juny, per Sant Joan, o a primers de juliol, trobareu florits els camps de lavanda. És un espectacle digne de ser vist. També és l’època en què hi haurà més gent. A l’estiu fa calor, però les cigarres canten i tot és al·legria, mediterrà pur, puríssim. Aneua la Provença sense por. Trobareu un munt de petits hotels i restaurants arreu, disposats a acollir-vos, a seduir-vos. Recordeu que a la Provença, com a tota França, abunden les cadenes hoteleres de baix cost, que ofereixen habitacions decents i familiars per pocs diners com ara la cadena B&B, o els hotels familiars de tota la vida, com els Novotel. Nosaltres hem dormit als Novotels de Avignon Centre, Nord i al All Seasons. També al Novotel de Nimes, de Marsella i al de Le Grau du Roi. Tots excel·lents. Hem menjat molt bé a molts llocs però us donarem alguns bons noms. Per exemple la pizzeria Nonni, a Lourmarin. Espectaculars pizzas al forn de llenya. Carrer Albert camus, 2. Tel: 0490682333. O a Gordes, a l’ombra del seu castell, el petit Bistrot La Cannelle, d’en Miquel i l’Aurora, pizzas, amanides i delicatessen, en un local minúscul. Tel: 0490720786. Gaudiu de la Provença, a només 400 kms. de Barcelona, 5 hores per l’autopista AP-7 i A-9, via Girona, Narbonne i Montpellier. Atureu-vos un moment a la Provença anant o tornant d’Itàlia, o aneu-hi expressament, perquè és un destí que no us decepcionarà.

La Provenza es un trozo del Mediterráneo eterno, una tierra bendecida, un lugar donde todo el mundo debería ir, al menos, una vez en la vida. Una maravilla equiparable a la Toscana, o el Empordà. Una pequeña patria. Quizás no sepáis quién es Alphonse Daudet, ni nada de su molino, pero cuando volvais de provenza seguro que tendréis más ganas de vivir, llenos como estaréis de sol, de luz, de mar y de pueblos maravillosos. En esta tierra es fácil vivir, fácil comer, fácil dormir y fácil viajar. En una vuelta por la Provenza hay muchas rutas posibles. Por ejemplo la de las ciudades imperiales. Ciudades romanes que conservan numerosos monumentos de la época. Como Nimes, Orange o Arles, con magníficos anfiteatros, o teatros. Villas más pequeñas, como Vaison-la-Romane o Salon de Provence también ofrecen construcciones romanas. Existe la provenza los espacios naturales, los parques como la Camarga, como el Luberon o el Mont Ventoux. Espacios para disfrutar del paisaje. Existe la Provenza de las pequeñas villas medievales o renacentistas, con los pueblos colgados en las colinas, de calles estrechas, como Rousillon, Gordes, Lacoste, Ménerbes, Oppede, Bonnieux … Hay monasterios escondidos en valles agrestes y recónditos. Pequeñas abadías románicas, joyas de líneas puras. Las mejores son Sénanque, Sylvacane o Thoronet, pero las pequeñas también cuentan: Frigolet, Montmajor o Sant Hilari. Los castillos son espectaculares: Lourmarin, Tarascon o el increíble ciudadela de Les Baux. Finalmente están las otras ciudades y villas, inconmensurables y incalificables, como la soberbia Avignon, con el palacio de los papas, el Rhone, y las murallas, o la cortesana Aix-en-Provence, del buen Rey René, llena de palacios, o como la pequeña Aigües Mortes, que quedó parada en el tiempo. Muchos de estos sitios están considerados, merecidamente, entre los más bellos de Francia. La Provenza es un destino ideal para las familias, fantástica para una pequeña escapada, un puente largo o unas grandes vacaciones. Si vais a finales de junio, por San Juan, o primeros de julio, encontrareis floridos los campos de lavanda. Es un espectáculo digno de ser visto. También es la época en que habrá más gente. En verano hace calor, pero las cigarras cantan y todo es alegría, mediterráneo puro, purísimo. Vayan hasta la Provenza sin miedo. Encontraréis un montón de pequeños hoteles y restaurantes en todas partes, dispuestos a acogeros y a seduciros. Recuerden que en la Provenza, como toda Francia, abundan las cadenas hoteleras de bajo coste, que ofrecen habitaciones decentes y familiares por poco dinero como la cadena B & B, o los hoteles familiares de toda la vida, como los Novotel. Nosotros hemos dormido en los Novotel de Avignon Centro, Norte y el All Seasons. También en el Novotel de Nimes, de Marsella y el de Le Grau du Roi. Todos excelentes. Hemos comido muy bien en muchos lugares pero les daremos algunos buenos nombres. Por ejemplo la pizzería Nonni, en Lourmarin. Espectaculares pizzas al horno de leña. Calle Albert Camus, 2. Tel.: 0490682333. O en Gordes, a la sombra de su castillo, el pequeño Bistrot La Cannelle, de Miguel y la Aurora, pizzas, ensaladas y delicatessen, en un local minúsculo. Tel.: 0490720786. Disfruten de la Provenza, a sólo 400 kms. Barcelona, ​​5 horas por la autopista AP-7 y A-9, vía Girona, Narbonne y Montpellier. También podeis deteneros por un momento en la Provenza yendo o volviendo de Italia, o ir allí expresamente, porque es un destino que no os decepcionará.

Sacra de Sant Michele

En el vall de Susa, baixant cap a Itàlia de Briançon per Montgenèvre, o bé pujant des de Torí cap a França per aquest maravellós pas dels Alps, de sobte, quedareu impactats per la visió quasi sobrenatural d’una abadia cistercenca literalment penjada entre el cel i la terra. Allà, a dalt d’un escarpat turó, d’un cim inaccesible, d’un rocam portentòs, s’alça aquest monestir romànic. Quan un lloc és infernal, quan sembla obra del dimoni, les bones gents medievals s’afanyaven a bastir-hi un temple i encomanar-lo a la protecció de Sant Miquel. I així ha estat en el cas d’aquest cenobi poderòs que sembla dominar l’espai des del seu tro de pedra. Contemporani, i molt semblat al Saint Michel de Normandia, a França. Del temps d’aquella maravella muntada al mig del mar: el Mont Saint Michel. Dues magnífiques obres del romànic del món. La trobareu fàcilment baixant o pujant, com ja hem dit el vall alpí de Susa. Altra cosa és que sapigueu trobar el camí per pujar-hi, que rodeja l’esglèsia i el seu muntanyot per l’esquena. Si baixeu de Montginevre o pugeu de Torí per l’autopista A32, o per la carretera SS24, sigui com sigui us convé sortir a Avigliana. Hi ha diverses rotondes, on cal seguir sempre la direcció Giaveno i la Sacra di San Michele, i passar un túnel. De nou en una altra rotonda, cal continuar cap a Laghi di Avigliana i Giaveno, i per descomptat seguir els rètols que indiquen la Sacra di San Michele. S’aparca a sota el monestir, que queda a uns deu minuts a peu. Tot i que bona part dels edificis han anat per terra, i el conjunt ha estat diverses vegades saquejat i reconstruït, encara es conserva el més fonamental. L’esglèsia, impressionant, amb la cripta i les capelles, plenes d’obres d’art. Menció a banda mereix el panorama. Increible. Els Alps desplegant-se davant els vostres ulls, la vall de Susa serpentejant cap a la plana on corre el riu Po, amb Torí al fons. Pareu a la Sacra si decidiu entrar a Itàlia via Montgenèvre i Torí, o si penseu en aquesta ruta mil·lenària per sortir-ne, camí de la Provença. I si ens deixeu recomanar-vos un lloc per dinar, senzill, pintoresc, familiar i cassolà, us enviarem a casa de l’Antonio, al poble d’Oulx., proper a la Sacra, camí de França. Allà hi ha la pizzeria i restaurant “Lo Zodiaco”. Hem menjat molt bé en aquest indret amable, a la Via Vittorio Emmanuelle, 15, d’Oulx. Per dormir teniu Torí, amb un esplèndit Novotel, i molts altres hotels a tocar.

En el valle de Susa, bajando hacia Italia por Briançon por Montgenèvre, o bien subiendo desde Turín hacia Francia por este maravilloso paso de los Alpes, de repente, quedarán impactados por la visión casi sobrenatural de una abadía cisterciense literalmente colgada entre el cielo y la tierra. Allí, en lo alto de un escarpado cerro, de una cima inaccesible, de un roquedal portentoso, se alza este monasterio románico. Cuando un sitio es infernal, cuando parece obra del demonio, las buenas gentes medievales se apresuraban a construir allí un templo y a encomendarse a la protección de San Miguel. Y así ha sido en el caso de este cenobio poderoso que parece dominar el espacio desde su trono de piedra. Contemporáneo, y muy parecido al Saint Michel de Normandía, en Francia. Del tiempo de aquella maravilla montada en medio del mar: el Mont Saint Michel. Dos magníficas obras del románico del mundo. La encontraréis fácilmente bajando o subiendo, como ya hemos dicho, el valle alpino de Susa. Otra cosa es que sepais encontrar el camino para subir, el que rodea la iglesia y su muntanya por la espalda. Si bajáis de Montginevre o subís de Turín por la autopista A32, o por la carretera SS24, sea como sea, os conviene salir en Avigliana. Hay varias rotondas, donde hay que seguir siempre la dirección Giaveno y la Sacra di San Michele, y pasar un túnel. De nuevo en otra rotonda, hay que continuar hacia Laghi di Avigliana y Giaveno, y por supuesto seguir los letreros que indican la Sacra di San Michele. Aparcad bajo el monasterio, que queda a unos diez minutos a pie. Aunque buena parte de los edificios han caido, y el conjunto ha sido varias veces saqueado y reconstruido, todavía se conserva lo más fundamental. La iglesia, impresionante, con la cripta y las capillas, llenas de obras de arte. Mención aparte merece el panorama. Increible. Los Alpes desplegándose ante los ojos, el valle de Susa serpenteando hacia el río Po, con Turín al fondo. Parad en la Sacra si deciden entrar en Italia vía Montgenèvre y Turín, o si planean seguir esta ruta milenaria para salir, camino de la Provenza. Y si nos dejáis recomendaros un lugar para comer, sencillo, pintoresco, familiar y casero, os enviaremos a casa de Antonio, en el pueblo de Oulx, muy cercano a la Sacra, por el camino de Francia. Allí está la pizzería y restaurante “Lo Zodiaco”. Hemos comido muy bien en este lugar amable, en la Via Vittorio Emmanuelle, 15, de Oulx. Para dormir tienen Turín, con un espléndido Novotel, y muchos otros hoteles en las inmediaciones.

Saint Maló

Saint Maló és una parada obligatòria en la vostra ruta per la Bretanya. Saint Maló és un compendi de tota la Bretanya. La quintaesència d’aquesta maravellosa regió. Resumeix tots els tòpics de l’oceà, les platges, les roques, els corsaris… Perquè Saint maló és una bellíssima ciutat que conserva tot l’aire dels segles XVII i XVIII, tota l’aventura de l’Atlàntic, de les pel·lícules de capa i espasa. Saint Maló està totalment amurallada, abocada al mar obert i te un port ple de vaixells de totes les èpoques. Dins les muralles, com si el temps s’hagués deturat, les cases conserven les teulades inclinades, amb les golfes i les finestrals encarats a l’infinit blau. Des de Saint Maló tota la Bretanya és al vostre abast. I també les illes del Canal: Jersey, Guersney o Man. Des del seu port podeu agafar uns vaixells ràpids que en una mica més d’una hora us portaran a Jersey, i en una mica més, a qualsevol altra illa. Són illes molt boniques. De cultura anglesa, però molt seves. Un atractiu més pels vostres infants: viatge en vaixell i desembarcament en una illa. No poden demanar més!. Nosaltres vàrem dormir a Ardevon, davant per davant de Le Mont Saint Michel, que no és gaire lluny, a uns 40 kms. per autopista.  En una granja que lloga habitacions, preciosa: “Le vent des Greves“. I sopàvem a Ardevon mateix, a l’Auberge de la Baie, un boníssim restaurant que també té habitacions. Us encantarà. De tota manera, si voleu fer nit a Saint Maló, teniu moltíssims hotels al vostre abast, i totes les facilitats turístiques. Això si, un advertiment, possiblement, del 14 julliet al 14 Août, estaran molt plens.

Saint Malo es una parada obligatoria en su ruta por la Bretaña. Saint Malo es un compendio de toda la Bretaña. La quintaesencia de esta maravillosa región. Resume todos los tópicos del océano, las playas, las rocas, los corsarios … Porque Saint Malo es una bellísima ciudad que conserva todo el aire de los siglos XVII y XVIII, toda la aventura del Atlántico, de las películas de capa y espada. Saint Malo está totalmente amurallada, lanzada al mar abierto y tiene un puerto lleno de barcos de todas las épocas. Dentro de las murallas, como si el tiempo se hubiese detenido las casas conservan los tejados inclinados, con su desván y los ventanales encarados al infinito azul. Desde Saint Malo toda la Bretaña está a vuestro alcance. Y también las islas del Canal: Jersey, Guersney o Man. Desde su puerto se pueden tomar unos barcos rápidos que en algo más de una hora les llevarán a Jersey, y en un poco más, a cualquier otra isla. Son islas muy bonitas. De cultura inglesa, pero muy suyas. Un atractivo más para vuestros niños: viaje en barco y desembarco en una isla. ¡No pueden pedir más!. Nosotros dormimos en Ardevon, frente al mismo Le Mont Saint Michel, que no está muy lejos, a unos 40 kms. por autopista. En una granja que alquila habitaciones, preciosa: “Le vent des Greves”. Y cenabamos en Ardevon mismo, en el Auberge de la Baie, un buenísimo restaurante que también tiene habitaciones. Os encantará. De todos modos, si deseais pasar la noche en Saint Malo, teneis muchísimos hoteles a vuestro alcance, y todas las facilidades turísticas. Eso sí, una advertencia, posiblemente, del 14 julliet al 14 Août, estarán muy llenos.

El Mont Saint Michel

Aquesta foto del Mont Saint Michel está presa des del jardí de la casa rural “Vent des Greves“, on ens allotjavem. De nit, la muntanya dins el mar lluïa com si fos una constel·lació. Si teniu possibilitat d’anar a Bretanya, no ho dubteu. I si no sabeu on dormir, penseu en aquesta granja familiar i acollidora. També és bonic, al mateix poblet d’Ardevon, L’Auberge de la Baie, un resturant de fruits de mar, amb plats molt recomanables, i unes bones habitacions. Feia molts anys que volíem anar a Bretanya. I no ens vam equivocar. És un destí turístic fascinant, diferent i magnífic. Ideal a totes les edats, també pels infants. La ciutat monestir normanda del Mont Saint Michel, rodejada per l’Atlàntic, a tocar de la Bretanya, és un d’aquells llocs màgics on cal anar ni que sigui una vegada a la vida. L’espectacle natural, el brau oceà picant un cop i un altre contra les altíves muralles. La marea pujant i baixant al ritme de les hores. L’espectacle humà: una esglèsia de somni, un claustre d’encaix de pedra, terrasses plenes de flors, abocades a l’Atlàntic, carrers medievals plens de vida. La música, les hores monàstiques cantades damunt del mar. Hi ha una visita, quan cau la tarda, amb concerts en directe en cada racó del vell monestir. Si podeu, si us agrada la música, si voleu asserenar l’ànima, feu-la. Des del Mont Saint Michel bona part de Bretanya està al vostre abast, sobretot la part nord, i un bon tros de Normandia.

Esta foto del Mont Saint Michel está tomada desde el jardín de la casa rural “Viento de las Greves”, donde nos alojábamos. De noche, la montaña en el mar lucía como si fuera una constelación. Si tienen la posibilidad de ir a Bretaña, no lo duden. Y si no saben donde dormir, pensad en esta granja familiar y acogedora. También es bonito, en el mismo pueblecito de Ardevon, el Auberge de la Baie, un resturante de frutos de mar, con platos muy recomendables, y unas buenas habitaciones. Hacía muchos años que queríamos ir a Bretaña. Y no nos equivocamos. Es un destino turístico fascinante, diferente y magnífico. Ideal a todas las edades, también para los niños. La ciudad monasterio normanda del Mont Saint Michel, rodeada por el Atlántico, cerca de Bretaña, es uno de esos lugares mágicos donde hay que ir aunque sea una vez en la vida. El espectáculo natural, el océano repicando, una y otra vez contra las altivas murallas. La marea subiendo y bajando al ritmo de las horas. El espectáculo humano: una iglesia de ensueño, un claustro de encaje de piedra, terrazas llenas de flores, colgadas sobre el Atlántico, calles medievales llenas de vida. La música, las horas monásticas cantadas encima del mar. Hay una visita, cuando cae la tarde, con conciertos en directo en cada rincón del viejo monasterio. Si pueden, si os gusta la música, si quieren serenar el alma, haganla. Desde el Mont Saint Michel buena parte de Bretaña está a su alcance, sobre todo la parte norte, y un buen trozo de Normandía.