L’Aplec a Santa Brígida d’Amer

El poble d’Amer, a la fantàstica comarca de la Selva, està estratègicament situat entre Les Guilleries, la Serra de Rocacorba i de Finestres, els darrers contraforts del Collsacabra i la plana alta del Ter, a la zona de Susqueda. És al mig del camí entre el mar i la Garrotxa, un xic més amunt de Santa Coloma de Farnés i Anglès, però abans d’arribar a Olot, a la C-63. La manera més fàcil d’arribar-hi és anar fins a Sils per la C-32, i allà pendre la mateixa C-63 en direcció Santa Coloma i Anglès. O bé anar a Anglès de cop, des de Girona, per la N-141. Us volem convidar a visitar Amer en ocasió d’un altre d’aquests aplecs gironins que tan ens agraden. D’aquestes trobades de germanor que fa la gent de Girona, en llocs fantàstics, en ermites maravelloses, on es dina en bona companyonia i on els infants campen en total llibertat. Un lloc així és la ben espectacular ermita de Santa Brígida, situada en un increible espadat, que per ell sol ja mereix una ullada. Al mig del bosc, en un paratge molt bonic, literalment penjada damunt la vall d’Amer. L’edifici no és gran cosa. Els voltants són fabulosos. En els cingles propers els escaladors practiquen el seu esport arriscat. No n’hi ha per menys. Les alçades són completament verticals. La festa comença el primer dissabte de febrer, a la tarda, amb uns focs d’artifici, i sense artifici, davant l’ermita. Però el dia fort és el primer diumenge, aquest any serà el dia 2 de febrer. De bon matí surten de la plaça del poble els vilatans amb bicicleta, o a peu. En bici de muntanya, és clar. No apte per no iniciats. L’ermita no és lluny d’Amer, però la pujada és potent. També podeu intentar pujar en cotxe, per un camí de terra ample que surt d’Amer, però no podreu arribar fins dalt de tot, i pot estar molt ple i costar d’aparcar. Durant el matí diversos actes festius, concursos i altres. Missa solemne i cant dels goigs. Un divertit concurs de lloances. Dinar pels voltants, en colla, i a la tarda sardanes i el cant dels adéus, per acabar. Estremidor de veritat. Una diada de camp, de gresca sana, en un paratge natural sorprenent. Amer és una vila bonica de veure. Te l’església, que fou la d’un antic monestir romànic, dissortadament arruïnat, amb els absis i absidioles ben conservats. La resta és barroc. La plaça de la Vila, porxada, és la més gran de Catalunya. El nucli antic conserva el sabor medieval, sense més. Els amants de la bicicleta, a més de pujar a l’ermita, poden fer part de la via verda de l’antic ferrocarril Girona-Olot, fins el Pasteral o Sant Genís Sacosta. També poden anar fins la famosa Font Picant d’Amer, aigües amb gas, o recòrrer els bucòlics paisatges del riu Brugent. També podeu fer una ruta de masies i cases fortes molt abundants pels volts d’Amer, com ara la Torre de Sant Climent, del segle XIII, o els grans masos de Palou, Gallissà i Can Ter. O fer una ruta, també molt bonica, per les ermites del terme. A més de Santa Brígida teniu Sant Climent, o Sant Agustí de Lloret Salvatge, romàniques, més o menys transformades. També podeu pujar fins Sant Martí Sacalm, sota els espadats de Sau, per veure’n el paratge, solitari, rural a més no poder, i les masies que hi ha per allà. El més normal serà dinar de picnic, a l’aplec, amb tothom, en família o en colla. Però a Amer hi ha bons restaurants, com el Giralt, a la plaça de Sant Miquel, 5. Tel: 972.43.00.45. I bons hotels, amb restaurant, com La masia d’Amer, just al camí de Santa Brígida, i amb excel·lents vistes sobre l’ermita, ideal per passar-hi el cap de setmana!. També molt bé, més tradicional i clàssic, l’Hostal Sant Marçal, amb bona cuina. Animeu-vos a passar una diada divertida, o un cap de setmana, perquè no!. Tots a l’aplec!.

El pueblo de Amer, en la fantástica comarca de la Selva, está estratégicamente situado entre las Guilleries, la Sierra de Rocacorba y los últimos contrafuertes del Collsacabra, en la llanura alta del Ter, en la zona de Susqueda. Está a medio camino entre el mar y la Garrotxa, un poco más al norte de Santa Coloma de Farnés y Anglés, pero antes de llegar a Olot, en la C-63. La manera más fácil de llegar allí es ir hasta Sils por la C-32, y tomar la misma C-63 en dirección Santa Coloma y Anglés. O bien ir hasta Anglés de golpe, desde Girona, por la N-141. Os queremos invitar a visitar Amer en ocasión de otro de esos encuentros gerundenses que tanto nos gustan. De estos encuentros de hermandad que hace la gente de Girona, en lugares fantásticos, en ermitas maravillosas, donde se come en buena camaradería y donde los niños campan en total libertad. Un lugar así es la muy espectacular ermita de Santa Brígida, situada en un increíble acantilado, que por sí solo ya merece un vistazo. En medio del bosque, en un paraje muy bonito, literalmente colgada sobre el valle de Amer. El edificio no es gran cosa. Los alrededores son fabulosos. En los riscos cercanos los escaladores practican su deporte arriesgado. No es para menos. Las alturas son completamente verticales. La fiesta comienza el primer sábado de febrero, por la tarde, con unos fuegos artificiales, y sin artificio, ante la ermita. Pero el día fuerte es el primer domingo. Por la mañana salen de la plaza del pueblo los lugareños en bicicleta, o a pie. En bici de montaña, claro. No apto para no iniciados. La ermita no está lejos de Amer, pero la subida es potente. También se puede intentar subir en coche, por un camino de tierra ancho que sale de Amer, pero no podrán llegar hasta arriba de todo, y puede estar muy lleno y costará aparcar. Durante la mañana hay diversos actos festivos, concursos y otros. Luego una misa solemne y un divertido concurso de alabanzas. Comida por los alrededores, en grupo, y por la tarde sardanas y el canto de los adioses, para acabar. Estremecedor de verdad. Una fiesta de campo, de juerga sana, en un paraje natural sorprendente. Amer es una villa bonita. Tienen la iglesia, que fue la de un antiguo monasterio románico, desgraciadamente arruinado, con los ábsides y absidiolos bien conservados. El resto es barroco. La plaza de la Vila, con sus arcadas,  es la más grande de Cataluña. El núcleo antiguo conserva el sabor medieval, sin más. Los amantes de la bicicleta, además de subir a la ermita, pueden hacer parte de la vía verde del antiguo ferrocarril Girona-Olot, hasta el Pasteral o Sant Genís Sacosta. También pueden ir hasta la famosa Fuente Picante de Amer, aguas con gas, o recorrer los bucólicos paisajes del río Brugent. También se puede hacer una ruta de masías y casas fuertes, muy abundantes alrededor de Amer, como la Torre de San Clemente, del siglo XIII, o los grandes masías de Palou, Gallissà y Can Ter. O hacer una ruta, también muy bonita, por las ermitas del término. Además de Santa Brígida tienen San Clemente, o San Agustín de Lloret Salvaje, románicas, más o menos transformadas. No dejen de visitar Sant Martí Sacalm, bajo los acantilados de Sau, para ver el paraje, solitario, rural a más no poder, y las masías que hay por allí. Lo normal será comer de picnic, en la romería, con todo el mundo, en familia o en grupo. Pero en Amer hay buenos restaurantes, como el Giralt, en la plaza de San Miguel, 5. Tel: 972.43.00.45

Subirats

Potser l’heu vist passant per l’autopista AP-7, més enllà de Gelida, quan anàveu camí de Tarragona, de Lleida, o més lluny encara. Una torre altanera, migpartida, enfilada dalt d’un turó boscós, en un paratge turmentat. Es tracta del castell de Subirats. Està sol, allà dalt, desafiant com sempre els elements i els homes. Poderós, malgrat la ruïna. Us aconsellem d’anar-hi. El paisatge de Subirats, com també el de tot l’Alt Penedés, sobretot a la tardor, és impressionant. Vinyes tenyides de groc, de vermell, de marró. Camps llaurats, ordenats, endreçats. Pobles nets, blancs o color de terra, petits i polits. El castell, només estampa, no visitable per por d’una caiguda de les seves mileràries pedres. L’ermita romànica, tosca, senzilla, que potser no trobareu oberta. El cementiri troglodita, com sectari, amagat dins una cova, estrany, esotèric. Les vistes, esplèndides. Tot el Penedès als vostres peus. Els entorns, que conviden al passeig. O a tafanejar els escaladors que aprofiten l’escletxa bàrbara, increible, que la natura va voler com a fossat natural de la fortalessa. D’acord, sí. Tot és humil, senzill, poc cridaner. Tot un xic abandonat, però bell. Arribareu al castell si preneu l’autopista AP-7 i sortiu a Sant sadurní d’Anoia. No us cal entrar a la població. Gireu a mà dreta i enfileu muntanya amunt, cap a Subirats i l’Ordal. En uns quatre kms. veureu la desviació, en entrar al poblat de Els Casots, ben indicada, a mà esquerra. Una pista estreta, asfaltada, us deixarà al gran parquing proper al castell. Visitar Subirats és entendre la història de Catalunya a l’alta edat mitjana. El pànic de la frontera. Els musulmans contra els cristians. Hi és clar, visitar Subirats és veure’n les seves caves. Rondar-les, gaudir-les i degustar-ne el cava preciós, daurat, artesanal i fi. En teniu un munt. Totes bones, totes professionals. Pujant per la carretera cap Els Casots, abans d’arribar a la desviació del castell, trobareu a mà dreta les Caves Llopart. Possiblement dels millors brut nature que mai hem probat. Un cop a la pista mateixa del castell, encarareu les petites caves  Olivé i Batllori. A Subirats n’hi ha moltes d’altres. Un xic més enllà,  les bodegues del Maset del Lleó que porten el vi a domicili. També les del Mas Ferrer, o bé Castellroig, o les Felix Massana, o les Mas Pujado. Menció a banda mereixen, com les Llopart, els excel·lents vins de Sumarroca. Ja veieu que som bons amants del cava. A Subirats teniu bons llocs on menjar. L’únic problema pot ser el preu, perquè son de gran categoria. Ens han recomanat Cal Xim, que ja era conegut per les seves aparicions a guies i premsa. També famós comença a ser Cal Pere del Maset, o Cal Saldoni. Per la vora de Subirats podeu visitar també, a més de Sant Sadurní d’Anoia, el petit i desconegut monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Atents als dies d’obertura. Només els primers i tercers dissabtes de cada mes. I només  a les 11:00 i a les 12:00 del matí. Bé, sempre ens quedaran les vinyes, els vins i el cava i d’aquesta terra bellíssima.

Quizás lo habéis visto pasando por la autopista AP-7, más allá de Gelida, cuando ibais camino de Tarragona, de Lleida, o más lejos aún. Una torre alta, rota, encaramada sobre una colina boscosa, en un paraje atormentado. Se trata del castillo de Subirats. Está solo, allá arriba, desafiando como siempre los elementos y los hombres. Poderoso, a pesar de la ruina. Os aconsejamos ir. El paisaje de Subirats, así como el de todo el Alto Penedés, sobre todo en otoño, es impresionante. Viñas teñidas de amarillo, de rojo, de marrón. Campos labrados, ordenados, aseados. Pueblos limpios, blancos o color de tierra, pequeños y pulidos. El castillo, sólo estampa, no és visitable por miedo a una caída de sus miles de piedras. La ermita románica, tosca, sencilla, que quizás no encontrarán abierta. El cementerio troglodita, como sectario, escondido en una cueva, extraño, esotérico. Las vistas, espléndidas. Todo el Penedès a sus pies. Los entornos, que invitan al paseo. O a curiosear los escaladores que aprovechan la brecha bárbara, increible, que la naturaleza quiso como foso natural de la fortaleza. De acuerdo, sí. Todo es humilde, sencillo, poco llamativo. Todo un poco abandonado, pero hermoso. Llegarán al castillo si toman la autopista AP-7 y salen en Sant Sadurní d’Anoia. No hay que entrar en la población. Giren a la derecha y suban montaña arriba, hacia Subirats y el Ordal. En unos cuatro kms. veréis la desviación, al entrar en el poblado de Los Casots, bien indicada, a mano izquierda. Una pista estrecha, asfaltada, les dejará en el gran parking cercano al castillo. Visitar Subirats es entender la historia de Cataluña en la alta edad media. El pánico de la frontera. Los musulmanes contra los cristianos. Está claro, visitar Subirats es ver sus cavas. Rondarlas, disfrutarlas y degustar el cava precioso, dorado, artesanal y fino. Tenéis un montón. Todas buenas, todas profesionales. Subiendo por la carretera hacia Los Casots, antes de llegar a la desviación del castillo, encontraréis a mano derecha las Cavas Llopart. Posiblemente los mejores brut nature que nunca hemos probado. Una vez en la pista misma del castillo, vereis las pequeñas cavas Olivé y Batllori. En Subirats hay muchas otras. Un poco más allá, las bodegas del Maset del Lleó que llevan el vino a domicilio. También las del Mas Ferrer, o bien Castellroig, o Felix Massana, o Mas Pujadó. Mención aparte merecen, como las Llopart, los excelentes vinos de Sumarroca. Ya veis que somos buenos amantes del cava. En Subirats tienen buenos lugares donde comer. El único problema puede ser el precio, porque son de gran categoría. Nos han recomendado Cal Xim, que ya era conocido por sus apariciones en guías y prensa. También famoso empieza a ser Cal Pere del Maset, o Cal Saldoni. Por Subirats y alrededores podrán visitar también, además de Sant Sadurní d’Anoia, el pequeño y desconocido monasterio de Sant Sebastià dels Gorgs. Atentos a los días de apertura. Sólo los primeros y terceros sábados de cada mes. Y sólo a las 11:00 ya las 12:00 de la mañana. Bueno, siempre nos quedarán las viñas, los vinos y el cava de esta tierra bellísima.

Aplec de Santa Brígida d’Amer

El poble d’Amer, a la fantàstica comarca de la Selva, està estratègicament situat entre Les Guilleries, la Serra de Rocacorba i de Finestres, els darrers contraforts del Collsacabra i la plana alta del Ter, a la zona de Susqueda. És al mig del camí entre el mar i la Garrotxa, un xic més amunt de Santa Coloma de Farnés i Anglès, però abans d’arribar a Olot, a la C-63. La manera més fàcil d’arribar-hi és anar fins a Sils per la C-32, i allà pendre la mateixa C-63 en direcció Santa Coloma i Anglès. O bé anar a Anglès de cop, des de Girona, per la N-141. Us volem convidar a visitar Amer en ocasió d’un altre d’aquests aplecs gironins que tan ens agraden. D’aquestes trobades de germanor que fa la gent de Girona, en llocs fantàstics, en ermites maravelloses, on es dina en bona companyonia i on els infants campen en total llibertat. Un lloc així és la ben espectacular ermita de Santa Brígida, situada en un increible espadat, que per ell sol ja mereix una ullada. Al mig del bosc, en un paratge molt bonic, literalment penjada damunt la vall d’Amer. L’edifici no és gran cosa. Els voltants són fabulosos. En els cingles propers els escaladors practiquen el seu esport arriscat. No n’hi ha per menys. Les alçades són completament verticals. La festa comença el primer dissabte de febrer, a la tarda, amb uns focs d’artifici, i sense artifici, davant l’ermita. Però el dia fort és el primer diumenge. De bon matí surten de la plaça del poble els vilatans amb bicicleta, o a peu. En bici de muntanya, és clar. No apte per no iniciats. L’ermita no és lluny d’Amer, però la pujada és potent. També podeu intentar pujar en cotxe, per un camí de terra ample que surt d’Amer, però no podreu arribar fins dalt de tot, i pot estar molt ple i costar d’aparcar. Durant el matí diversos actes festius, concursos i altres. Missa solemne i cant dels goigs. Un divertit concurs de lloances. Dinar pels voltants, en colla, i a la tarda sardanes i el cant dels adéus, per acabar. Estremidor de veritat. Una diada de camp, de gresca sana, en un paratge natural sorprenent. Amer és una vila bonica de veure. Te l’església, que fou la d’un antic monestir romànic, dissortadament arruïnat, amb els absis i absidioles ben conservats. La resta és barroc. La plaça de la Vila, porxada, és la més gran de Catalunya. El nucli antic conserva el sabor medieval, sense més. Els amants de la bicicleta, a més de pujar a l’ermita, poden fer part de la via verda de l’antic ferrocarril Girona-Olot, fins el Pasteral o Sant Genís Sacosta. També poden anar fins la famosa Font Picant d’Amer, aigües amb gas, o recòrrer els bucòlics paisatges del riu Brugent. També podeu fer una ruta de masies i cases fortes molt abundants pels volts d’Amer, com ara la Torre de Sant Climent, del segle XIII, o els grans masos de Palou, Gallissà i Can Ter. O fer una ruta, també molt bonica, per les ermites del terme. A més de Santa Brígida teniu Sant Climent, o Sant Agustí de Lloret Salvatge, romàniques, més o menys transformades. També podeu pujar fins Sant Martí Sacalm, sota els espadats de Sau, per veure’n el paratge, solitari, rural a més no poder, i les masies que hi ha per allà. El més normal serà dinar de picnic, a l’aplec, amb tothom, en família o en colla. Però a Amer hi ha bons restaurants, com el Giralt, a la plaça de Sant Miquel, 5. Tel: 972.43.00.45. Animeu-vos a passar una diada divertida!

El pueblo de Amer, en la fantástica comarca de la Selva, está estratégicamente situado entre las Guilleries, la Sierra de Rocacorba y los últimos contrafuertes del Collsacabra, en la llanura alta del Ter, en la zona de Susqueda. Está a medio camino entre el mar y la Garrotxa, un poco más al norte de Santa Coloma de Farnés y Anglés, pero antes de llegar a Olot, en la C-63. La manera más fácil de llegar allí es ir hasta Sils por la C-32, y tomar la misma C-63 en dirección Santa Coloma y Anglés. O bien ir hasta Anglés de golpe, desde Girona, por la N-141. Os queremos invitar a visitar Amer en ocasión de otro de esos encuentros gerundenses que tanto nos gustan. De estos encuentros de hermandad que hace la gente de Girona, en lugares fantásticos, en ermitas maravillosas, donde se come en buena camaradería y donde los niños campan en total libertad. Un lugar así es la muy espectacular ermita de Santa Brígida, situada en un increíble acantilado, que por sí solo ya merece un vistazo. En medio del bosque, en un paraje muy bonito, literalmente colgada sobre el valle de Amer. El edificio no es gran cosa. Los alrededores son fabulosos. En los riscos cercanos los escaladores practican su deporte arriesgado. No es para menos. Las alturas son completamente verticales. La fiesta comienza el primer sábado de febrero, por la tarde, con unos fuegos artificiales, y sin artificio, ante la ermita. Pero el día fuerte es el primer domingo. Por la mañana salen de la plaza del pueblo los lugareños en bicicleta, o a pie. En bici de montaña, claro. No apto para no iniciados. La ermita no está lejos de Amer, pero la subida es potente. También se puede intentar subir en coche, por un camino de tierra ancho que sale de Amer, pero no podrán llegar hasta arriba de todo, y puede estar muy lleno y costará aparcar. Durante la mañana hay diversos actos festivos, concursos y otros. Luego una misa solemne y un divertido concurso de alabanzas. Comida por los alrededores, en grupo, y por la tarde sardanas y el canto de los adioses, para acabar. Estremecedor de verdad. Una fiesta de campo, de juerga sana, en un paraje natural sorprendente. Amer es una villa bonita. Tienen la iglesia, que fue la de un antiguo monasterio románico, desgraciadamente arruinado, con los ábsides y absidiolos bien conservados. El resto es barroco. La plaza de la Vila, con sus arcadas,  es la más grande de Cataluña. El núcleo antiguo conserva el sabor medieval, sin más. Los amantes de la bicicleta, además de subir a la ermita, pueden hacer parte de la vía verde del antiguo ferrocarril Girona-Olot, hasta el Pasteral o Sant Genís Sacosta. También pueden ir hasta la famosa Fuente Picante de Amer, aguas con gas, o recorrer los bucólicos paisajes del río Brugent. También se puede hacer una ruta de masías y casas fuertes, muy abundantes alrededor de Amer, como la Torre de San Clemente, del siglo XIII, o los grandes masías de Palou, Gallissà y Can Ter. O hacer una ruta, también muy bonita, por las ermitas del término. Además de Santa Brígida tienen San Clemente, o San Agustín de Lloret Salvaje, románicas, más o menos transformadas. No dejen de visitar Sant Martí Sacalm, bajo los acantilados de Sau, para ver el paraje, solitario, rural a más no poder, y las masías que hay por allí. Lo normal será comer de picnic, en la romería, con todo el mundo, en familia o en grupo. Pero en Amer hay buenos restaurantes, como el Giralt, en la plaza de San Miguel, 5. Tel: 972.43.00.45

Turó de Céllecs

Us proposem una sortida fàcil, una matinal amb els vostres infants, per la serralada litoral. Una volta per boscos de pins olorosos, per pujar a un dels cims culminants de la zona entre el Vallès i el Maresme. Un turó amb vistes al mar, al Montseny, amb la plana als vostres peus. Una caminada que també us permetrà, si voleu anar un xic més lluny, descobrir una sèrie de dòlmens prehistòrics força ignorats. Una excursió en la que, sense cap mena de dubte, anireu acompanyats de molts escaladors a qui veureu en plena tasca, enfilant-se per les parets verticals de granit. Tot un espectacle. Una passejada senzilla, per camins fressats, fàcilment accessibles en el vostre cotxe, per una zona on, si els sabeu cercar, trobareu molts bolets. El punt de partida serà l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, (a la foto). Es tracta d’un petit temple romànic, avui dia casa de pagès, situat molt a prop de la carretera BV-5106, la que va d’Òrrius a la Roca del Vallès. L’ermita està situada just en el coll. Només cal pendre la desviació a mà dreta, (si veniu de La Roca), o a mà esquerra, venint de Mataró, desviar-se per uan pista ampla uns quants metres, i aparcar a la mateixa esplanada de Sant Bartomeu. La pista segueix, travessant tot el massís en cornisa, fins Alella. Però aquesta és una altra bonica ruta automovilística, que us prometem explicar-vos un altre dia. Prop de l’església, anat cap avall, a dins del bosc, hi ha la Font de Sant Bartomeu. De l’ermita de Sant Bartomeu, anat en direcció oest, agafarem la pista que puja fins el mateix cim del Turó de Céllecs. La muntanya és un bon mirador sobre la comarca, amb els seus 534 mts. d’alçada. Dalt hi ha les restes d’un poblat ibèric, destacant-ne la seva potent muralla. El camí és senzill de fer, molt planer a l’inici, més costerut quan s’ha de pujar el turó. Per no perdre-us, us cal seguir sempre les indicacions del PR-C36. Si abans de pujar el Turó de Céllecs voleu visitar alguns dòlmens de la zona, haureu de baixar una mica en direcció cap a Vilanova del Vallés. Atenció, perquè podeu allunyar-vos molt de Sant bartomeu, on teniu el cotxe, i alguns dòlmens són difícils de trobar. En resum, una sortida fàcil, agradable, molt familiar, de la que podeu graduar-ne la dificultat. Des de quedar-vos a l’esplanada i la font de Sant Bartomeu, rondant els seus voltants per caçar alguns bolets, i acabar per fer-hi un pic-nic, fins pujar realment el turó de Céllecs, o fins i tot fer una bona volta per les restes prehistòriques de la contrada. Arribareu a Sant Bartomeu de Cabanyes i Céllecs, des de Barcelona, per l’autopista C-32, agafant després la C-60, l’autovia que va a Granollers, fins la sortida indicada, Orrius. Passat Orrius, a uns dos kms. en direcció a la Roca del Vallés, trobareu el coll i l’ermita. També podeu fer-ho a l’inversa, anant de Barcelona a la Roca, per pujar per la carretera que va cap a Orrius fins el coll. Cop ja heu imaginat, podeu venir per un lloc i tornar per l’altre. Podeu dinar, si no voleu fer un pic-nic, a Cal Jordi, al carrer major d’Òrrius, Tel:937 560 556‎, o a Cal Sagal, baixant per la carretera cap a La Roca, al km. 2. Tel: 93 842 29 44.

Os proponemos una salida fácil, una matinal con los niños, por la cordillera litoral. Una vuelta por bosques de pinos olorosos, para subir a una de las cimas culminantes de la zona entre el Vallès y el Maresme. Una colina con vistas al mar, al Montseny, con la plana a sus pies. Una caminata que también les permitirá, si quieres ir un poco más lejos, descubrir una serie de dólmenes prehistóricos ignorados. Una excursión en la que, sin lugar a dudas, iréis acompañados de muchos escaladores a quienes vereis en plena tarea, trepando por las paredes verticales de granito. Todo un espectáculo. Un paseo sencillo, por caminos trillados, fácilmente accesibles en su coche, por una zona donde, si los sabeis buscar, encontrareis muchas setas. El punto de partida será la ermita de San Bartolomé de Cabañas, (en la foto). Se trata de un pequeño templo románico, hoy casa de campo, situado muy cerca de la carretera BV-5106, la que va de Òrrius en La Roca del Vallès. La ermita está situada justo en el collado. Sólo hay que tomar la desviación a mano derecha, (si vienen de La Roca), o a mano izquierda, (viniendo de Mataró), y desviarse por una pista ancha unos cuantos metros, y aparcar en la misma explanada de San Bartolomé. La pista sigue, atravesando todo el macizo en cornisa, hasta Alella. Pero esa es otra bonita ruta automovilística, que os prometemos contaros otro día. Cerca de la iglesia, bajando la ladera, dentro del bosque, está la Fuente de San Bartolomé. De la ermita de San Bartolomé, yendo en dirección oeste, cogeremos la pista que sube hasta la misma cima del Turó de Céllecs. La montaña es un buen mirador sobre la comarca, con sus 534 mts. de altura. Arriba están los restos de un poblado ibérico, destacando su potente muralla. El camino es sencillo de hacer, muy llano al inicio, más empinado cuando hay que subir la colina. Para no perderse, necesitais seguir siempre las indicaciones del PR-C36. Si antes de subir al Cerro de Céllecs deseais visitar los dólmenes de la zona, debereis bajar un poco en dirección hacia Vilanova del Vallés. Atención, porque pueden alejarse mucho de San Bartolomé, donde tienen el coche, y algunos dólmenes son difíciles de encontrar. En resumen, una salida fácil, agradable, muy familiar, de las que pueden graduar su dificultad. Desde quedarse en la explanada y en la fuente de San Bartolomé, rondando sus alrededores para cazar algunas setas, y acabar por hacer un pic-nic, hasta subir realmente la colina de Céllecs, o incluso dar una buena vuelta por los restos prehistóricos de la comarca. Llegareis a Sant Bartomeu de Cabanyes y Céllecs, des de Barcelona, per la autopista C-32, tomando luego la C-60, la autovia que va a Granollers, hasta la salida indicada, Orrius. Pasado Orrius, a uns dos kms. en dirección a la Roca del Vallés, encontrareis  la ermita. También es posible hacerlo al revés, de Barcelona a la Roca, subiendo la carretera que va a Orrius. Para comer en un restaurante, id a Cal Jordi, en el carrer major d’Òrrius, Tel:937 560 556‎, o bién a Cal Sagal, en la carretera de La Roca, km. 2. Tel: 93 842 29 44.