Fira Eco Sant Cugat ses Garrigues


 

Sant Cugat Sesgarrigues es troba al centre del Penedès, en una zona plana, oberta, plena de vinya. Per arribar-hi des de Barcelona cal anar per la N-340, pel port de l’Ordal, si sou amant de l’aventura i no us importa fer cua. O bé per l’autopista AP-7 fins la sortida Vilafranca, i recular per la N-340, direcció Barcelona uns 4 Km. A mà esquerra trobareu la carretera que porta a St. Cugat, (a mà dreta si veniu de l’Ordal). Per ser més exactes, la desviació està situada al lloc on la carretera N-340 travessa el nucli dit de “Les Cases Roges”. El poble, bonic, petit, blanc, no tindría res d’especial si no fos perquè el proper cap de setmana hi te lloc la Fira Eco Sant Cugat. El diumenge 25 de setembre s’han programat diferents actes, com ara una caminada, una bicicletada, un mercat d’intercanvi, l’espai salut amb moltes activitats, conferències, una exposició, xerrades  i tallers per a totes les edats i la fira amb estands i expositors. Aquest any totes les activitats seran als voltants de la zona esportiva. Podeu trobar tota la informació al web: www.ecosantcugat.cat, i també via facobook i twitter. Per dinar per allà us recomanem un seguit de llocs fantàstics. Començarem per Vilafranca. Aquí teniu Cal Ton, un clàssic de la ciutat, cuina elaborada, de categoria, preus en consonància. Podeu anar de picnic amb elles i xupar-vos els dits. A la carretera que porta a la Granada, i a Sant Sadurní d’Anoia, trobareu el Sumoll, un altre temple gastronòmic.

Sant Cugat Sesgarrigues se encuentra en el centro del Penedés, en una zona llana, abierta, llena de vides. Para llegar, desde Barcelona, hay que ir por la N-340, por el puerto del Ordal, si se es amante de la aventura y les importa hacer cola. O bien por la autopista AP-7 hasta la salida Vilafranca, y retroceder por la N-340, en dirección Barcelona, unos 4 km. A mano izquierda vereis la carretera que os lleva a St. Cugat, (a mano derecha si vienen del Ordal). Para ser más exactos, la desviación está situada en el lugar donde la carretera N-340 atraviesa el núcleo dicho de “Las Casas Rojas”. El pueblo, bonito, pequeño, blanco, no tendría nada de especial si no fuera porque hay allí una feria ecologica muy chula, con talleres y otros actos. Para comer por allí os recomendamos una serie de lugares fantásticos. Comenzaremos por Vilafranca. Aquí tenéis Cal Ton, un clásico de la ciudad, cocina elaborada, de categoría, precios en consonancia. En la carretera que lleva a la Granada, hacia Sant Sadurní d’Anoia, encontraréis el Sumoll, otro templo gastronómico. Y ya que estamos puestos en las comidas de categoría, en Les Guiñoles, en Avinyonet, camino del Ordal, pueden deleitarse y relajarse con las delicias del restaurante Ú. ¡Buena feria del mosto en Sant Cugat!.

Pessebre vivent parlat a Les Gunyoles


Aquest Nadal teniu una cita a les Gunyoles d’Avinyonet per gaudir del seu famós Pessebre Vivent Parlat. L’únic pessebre vivent de Catalunya que és una escenificació parlada, com una mena de representació d’uns pastorets a l’aire lliure. Es tracta d’un circuit tancat al voltant d’una cova natural, al mig del bosc. Per iniciar el recorregut haureu de deixar el cotxe al centre de la localitat, al local social del pessebre, on es projecta un audiovisual mentre s’espera el guia que ens acompanyarà pels carrers del poble fins a la muntanya on s’inicia el Pessebre Vivent Parlat. A Les Gunyoles és fácil arribar-hi per l’antiga N-340 anat fins Avinyonet, en concret fins el nucli d’Avinyó Nou, i d’allà per la carretera BV-2412 fins el poble. Si us fa por el port de l’Ordal, o les cues, podeu anar per l’AP-7 fins Sant Sadurní d’Anoia i remuntar cap a la N-340 des de la vall. Si això tampoc us agrada, per les corbes, podeu anar fins Vilafranca del Penedès i recular en direcció Barcelona per la N-340. Si voleu passar el dia per allà podeu visitar el magnífic monestir romànic de Sant Sebastià dels Gorgs, amb l’església, el seu campanar maravellós, i un claustre mutilat que conserva només una ala de columnes de capitells bellament esculpits.  Ara bé, si el voleu veure per dins haurà de ser el primer o el tercer dissabte de cada mes, a les 11, o a les 12 del migdia. També teniu ben a prop el jaciment iber del Turó de la Font de la Canya, que es visita el segon i el quart dissabte de mes, reservant prèviament i trucant a l’Ajuntament, a les 11 del matí. El colomar de l’Arboçar és una altre excursió possible, un indret amb una magnífica vista sobre el tota la comarca. I el propi casc antic de Les Gunyoles, amb la torre romana en un extrem, també és molt bonic, i mereix una parada. Es tracta d’un conjunt típic de cases de pedra, de poble, que fa gràcia de veure. A la zona hi ha bons llocs on dinar. Teniu, o potser ja ha tancat?, el restaurant U, al mateix poble, que estava molt bé. A Sant Pau de l’Ordal hi ha el famòs Can Xim, que ens agrada molt. Allà mateix teniu també Cal Pere del Maset, o Cal Saldoni, que també son molt molt interessants. El que us hem dit, menjareu bé. Una pizzeria, trattoria, maravellosa, la Trebbia, està un xic més apartada, a Vilafranca del Penedès, a la plaza de la Sardana, 3. Tel: 93817 13 99. Ja ho sabeu, en mitja hora llarga podeu ser a Les Gunyoles a gaudir d’un pessebre parlat!.

Los días de Navidad pueden subir hasta el pequeño pueblo de las Gunyoles para disfrutar de su famoso Pesebre Viviente Hablado . El único belén viviente de Cataluña que es una escenificación hablada , como una especie de representación al aire libre . Se trata de un circuito cerrado alrededor de una cueva natural , en medio del bosque . Para iniciar el recorrido deberán dejar el coche en el centro de la localidad , en el local social del pesebre , donde se proyecta un audiovisual mientras se espera el guía que nos acompañará por las calles del pueblo hasta la montaña donde se inicia el Pesebre Viviente hablado . A Las Gunyoles es fácil llegar por la antigua N -340 yendo hasta Avinyonet , en concreto hasta el núcleo de Avinyó Nou , y de allí por la carretera BV- 2412 hasta el pueblo . Por miedo el puerto del Ordal , o las colas , se puede ir por la AP- 7 hasta Sant Sadurní y remontar hacia la N -340 desde el valle . Si esto tampoco les gusta , por las curvas , pueden ir hasta Vilafranca del Penedès y retroceder en dirección Barcelona por la N- 340. Si deseais pasar el día por allí se podrá visitar el magnífico monasterio románico de Sant Sebastià dels Gorgs , con la iglesia , su campanario maravilloso , y un claustro mutilado que conserva sólo un ala de columnas de capiteles bellamente esculpidos . Ahora bien , si deseais verlo por dentro deberá ser el primer o el tercer sábado de cada mes , a las 11 , oa las 12 del mediodía . También tienen muy cerca el yacimiento íbero del Cerro de la Fuente de la Caña , que se visita el segundo y el cuarto sábado de mes , reservando previamente y llamando al Ayuntamiento , a las 11 de la mañana . El palomar del Arboçar es otra excursión posible , un lugar con una magnífica vista sobre el toda la comarca. Y el propio casco antiguo de Las Gunyoles , con la torre romana en un extremo , también es muy bonito , y merece una parada. Se trata de un conjunto típico de casas de piedra , de pueblo , que hace gracia de ver. En la zona hay buenos lugares donde comer. Tienen , ¿o quizás ya haya cerrado ? , el restaurante U , en el mismo pueblo , que estaba muy bien. En Sant Pau d’Ordal está el famoso Can Xim , que nos gusta mucho . Allí mismo tienen también Cal Pere del Maset , o Cal Saldoni , que también son muy interesantes . Lo que os hemos dicho , comerán bien. Una pizzería , trattoria , maravillosa, la Trebbia , está un poco más apartada , en Vilafranca del Penedès , en la plaza de la Sardana , 3 . Tel: 93 817 13 99 . Ya lo sabéis , en media hora larga puede ser a Las Gunyoles a disfrutar de… ¡un pesebre hablado ! .

Eco Sant Cugat ses Garrigues


ecosantcugat

Sant Cugat Sesgarrigues es troba al centre del Penedès, en una zona plana, oberta, plena de vinya. Per arribar-hi des de Barcelona cal anar per la N-340, pel port de l’Ordal, si sou amant de l’aventura i no us importa fer cua. O bé per l’autopista AP-7 fins la sortida Vilafranca, i recular per la N-340, direcció Barcelona uns 4 Km. A mà esquerra trobareu la carretera que porta a St. Cugat, (a mà dreta si veniu de l’Ordal). Per ser més exactes, la desviació està situada al lloc on la carretera N-340 travessa el nucli dit de “Les Cases Roges”. El poble, bonic, petit, blanc, no tindría res d’especial si no fos perquè el tercer cap de setmana d’octubre hi te lloc la 14a edició de l’Eco Sant Cugat. El diumenge 25 de setembre s’han programat diferents actes, com ara una caminada, una bicicletada, un mercat d’intercanvi, l’espai salut amb moltes activitats, conferències, una exposició, xerrades  i tallers per a totes les edats i la fira amb estands i expositors. Aquest any totes les activitats seran als voltants de la zona esportiva. Podeu trobar tota la informació al web: www.ecosantcugat.cat, i també via facobook i twitter. Per dinar per allà us recomanem un seguit de llocs fantàstics. Començarem per Vilafranca. Aquí teniu Cal Ton, un clàssic de la ciutat, cuina elaborada, de categoria, preus en consonància. Boníssimes pizzes al Vesuvio. Podeu anar de picnic amb elles i xupar-vos els dits. A la carretera que porta a la Granada, i a Sant Sadurní d’Anoia, trobareu el Sumoll, un altre temple gastronòmic. I ja que estem posats en els àpats de categoria, a Les Guinyoles, a Avinyonet, camí de l’Ordal, podeu delitar-vos amb les delícies del restaurant Ú. Bona fira a Sant Cugat!.

Sant Cugat Sesgarrigues se encuentra en el centro del Penedés, en una zona llana, abierta, llena de vides. Para llegar, desde Barcelona, hay que ir por la N-340, por el puerto del Ordal, si se es amante de la aventura y les importa hacer cola. O bien por la autopista AP-7 hasta la salida Vilafranca, y retroceder por la N-340, en dirección Barcelona, unos 4 km. A mano izquierda vereis la carretera que os lleva a St. Cugat, (a mano derecha si vienen del Ordal). Para ser más exactos, la desviación está situada en el lugar donde la carretera N-340 atraviesa el núcleo dicho de “Las Casas Rojas”. El pueblo, bonito, pequeño, blanco, no tendría nada de especial si no fuera porque el domingo 25 hay allí una feria ecologica muy chula, con talleres y otros actos. Para comer por allí os recomendamos una serie de lugares fantásticos. Comenzaremos por Vilafranca. Aquí tenéis Cal Ton, un clásico de la ciudad, cocina elaborada, de categoría, precios en consonancia. Buenísimas pizzas en el Vesuvio. Pueden ir de picnic con ellas y chuparse los dedos. En la carretera que lleva a la Granada, hacia Sant Sadurní d’Anoia, encontraréis el Sumoll, otro templo gastronómico. Y ya que estamos puestos en las comidas de categoría, en Les Guiñoles, en Avinyonet, camino del Ordal, pueden deleitarse y relajarse con las delicias del restaurante Ú. ¡Buena feria del mosto en Sant Cugat!.

El pessebre vivent de Les Gunyoles


Pessebre_gunyoles

Els dies de desembre 21, 25, 26 i 28 i els de gener 2015, 1, 4, i 11, (Atenció: la foto és de l’any passat i diu 12!), teniu una cita a les Gunyoles d’Avinyonet, de 18:00 a 19:30 hores, per gaudir del seu famós Pessebre Vivent Parlat. L’únic pessebre vivent de Catalunya que és una escenificació parlada, com una mena de representació d’uns pastorets a l’aire lliure. Es tracta d’un circuit tancat al voltant d’una cova natural, al mig del bosc. Per iniciar el recorregut haureu de deixar el cotxe al centre de la localitat, al local social del pessebre, on es projecta un audiovisual mentre s’espera el guia que ens acompanyarà pels carrers del poble fins a la muntanya on s’inicia el Pessebre Vivent Parlat. A Les Gunyoles és fácil arribar-hi per l’antiga N-340 anat fins Avinyonet, en concret fins el nucli d’Avinyó Nou, i d’allà per la carretera BV-2412 fins el poble. Si us fa por el port de l’Ordal, o les cues, podeu anar per l’AP-7 fins Sant Sadurní d’Anoia i remuntar cap a la N-340 des de la vall. Si això tampoc us agrada, per les corbes, podeu anar fins Vilafranca del Penedès i recular en direcció Barcelona per la N-340. Si voleu passar el dia per allà podeu visitar el magnífic monestir romànic de Sant Sebastià dels Gorgs, amb l’església, el seu campanar maravellós, i un claustre mutilat que conserva només una ala de columnes de capitells bellament esculpits.  Ara bé, si el voleu veure per dins haurà de ser el primer o el tercer dissabte de cada mes, a les 11, o a les 12 del migdia. També teniu ben a prop el jaciment iber del Turó de la Font de la Canya, que es visita el segon i el quart dissabte de mes, reservant prèviament i trucant a l’Ajuntament, a les 11 del matí. El colomar de l’Arboçar és una altre excursió possible, un indret amb una magnífica vista sobre el tota la comarca. I el propi casc antic de Les Gunyoles, amb la torre romana en un extrem, també és molt bonic, i mereix una parada. Es tracta d’un conjunt típic de cases de pedra, de poble, que fa gràcia de veure. A la zona hi ha bons llocs on dinar. Teniu, o potser ja ha tancat?, el restaurant U, al mateix poble, que estava molt bé. A Sant Pau de l’Ordal hi ha el famòs Can Xim, que ens agrada molt. Allà mateix teniu també Cal Pere del Maset, o Cal Saldoni, que també son molt molt interessants. El que us hem dit, menjareu bé. Una pizzeria, trattoria, maravellosa, la Trebbia, està un xic més apartada, a Vilafranca del Penedès, a la plaza de la Sardana, 3. Tel: 93817 13 99. Ja ho sabeu, en mitja hora llarga podeu ser a Les Gunyoles a gaudir d’un pessebre parlat!.

Los días de Navidad pueden subir hasta el pequeño pueblo de las Gunyoles para disfrutar de su famoso Pesebre Viviente Hablado . El único belén viviente de Cataluña que es una escenificación hablada , como una especie de representación al aire libre . Se trata de un circuito cerrado alrededor de una cueva natural , en medio del bosque . Para iniciar el recorrido deberán dejar el coche en el centro de la localidad , en el local social del pesebre , donde se proyecta un audiovisual mientras se espera el guía que nos acompañará por las calles del pueblo hasta la montaña donde se inicia el Pesebre Viviente hablado . A Las Gunyoles es fácil llegar por la antigua N -340 yendo hasta Avinyonet , en concreto hasta el núcleo de Avinyó Nou , y de allí por la carretera BV- 2412 hasta el pueblo . Por miedo el puerto del Ordal , o las colas , se puede ir por la AP- 7 hasta Sant Sadurní y remontar hacia la N -340 desde el valle . Si esto tampoco les gusta , por las curvas , pueden ir hasta Vilafranca del Penedès y retroceder en dirección Barcelona por la N- 340. Si deseais pasar el día por allí se podrá visitar el magnífico monasterio románico de Sant Sebastià dels Gorgs , con la iglesia , su campanario maravilloso , y un claustro mutilado que conserva sólo un ala de columnas de capiteles bellamente esculpidos . Ahora bien , si deseais verlo por dentro deberá ser el primer o el tercer sábado de cada mes , a las 11 , oa las 12 del mediodía . También tienen muy cerca el yacimiento íbero del Cerro de la Fuente de la Caña , que se visita el segundo y el cuarto sábado de mes , reservando previamente y llamando al Ayuntamiento , a las 11 de la mañana . El palomar del Arboçar es otra excursión posible , un lugar con una magnífica vista sobre el toda la comarca. Y el propio casco antiguo de Las Gunyoles , con la torre romana en un extremo , también es muy bonito , y merece una parada. Se trata de un conjunto típico de casas de piedra , de pueblo , que hace gracia de ver. En la zona hay buenos lugares donde comer. Tienen , ¿o quizás ya haya cerrado ? , el restaurante U , en el mismo pueblo , que estaba muy bien. En Sant Pau d’Ordal está el famoso Can Xim , que nos gusta mucho . Allí mismo tienen también Cal Pere del Maset , o Cal Saldoni , que también son muy interesantes . Lo que os hemos dicho , comerán bien. Una pizzería , trattoria , maravillosa, la Trebbia , está un poco más apartada , en Vilafranca del Penedès , en la plaza de la Sardana , 3 . Tel: 93 817 13 99 . Ya lo sabéis , en media hora larga puede ser a Las Gunyoles a disfrutar de… ¡un pesebre hablado ! .

Pessebre vivent a Les Gunyoles


pessebre_gunyoles

Els dies 25, 26 i 29 de desembre, des de les 18 fins a les 19.30 hores, i el 1  i 12 de gener, en el mateix horari podeu pujar fins el petit poble de les Gunyoles per gaudir del seu famós Pessebre Vivent Parlat. L’únic pessebre vivent de Catalunya que és una escenificació parlada, com una mena de representació d’uns pastorets a l’aire lliure. Es tracta d’un circuit tancat al voltant d’una cova natural, al mig del bosc. Per iniciar el recorregut haureu de deixar el cotxe al centre de la localitat, al local social del pessebre, on es projecta un audiovisual mentre s’espera el guia que ens acompanyarà pels carrers del poble fins a la muntanya on s’inicia el Pessebre Vivent Parlat. A Les Gunyoles és fácil arribar-hi per l’antiga N-340 anat fins Avinyonet, en concret fins el nucli d’Avinyó Nou, i d’allà per la carretera BV-2412 fins el poble. Si us fa por el port de l’Ordal, o les cues, podeu anar per l’AP-7 fins Sant Sadurní d’Anoia i remuntar cap a la N-340 des de la vall. Si això tampoc us agrada, per les corbes, podeu anar fins Vilafranca del Penedès i recular en direcció Barcelona per la N-340. Si voleu passar el dia per allà podeu visitar el magnífic monestir romànic de Sant Sebastià dels Gorgs, amb l’església, el seu campanar maravellós, i un claustre mutilat que conserva només una ala de columnes de capitells bellament esculpits.  Ara bé, si el voleu veure per dins haurà de ser el primer o el tercer dissabte de cada mes, a les 11, o a les 12 del migdia. També teniu ben a prop el jaciment iber del Turó de la Font de la Canya, que es visita el segon i el quart dissabte de mes, reservant prèviament i trucant a l’Ajuntament, a les 11 del matí. El colomar de l’Arboçar és una altre excursió possible, un indret amb una magnífica vista sobre el tota la comarca. I el propi casc antic de Les Gunyoles, amb la torre romana en un extrem, també és molt bonic, i mereix una parada. Es tracta d’un conjunt típic de cases de pedra, de poble, que fa gràcia de veure. A la zona hi ha bons llocs on dinar. Teniu, o potser ja ha tancat?, el restaurant U, al mateix poble, que estava molt bé. A Sant Pau de l’Ordal hi ha el famòs Can Xim, que ens agrada molt. Allà mateix teniu també Cal Pere del Maset, o Cal Saldoni, que també son molt molt interessants. El que us hem dit, menjareu bé. Una pizzeria, trattoria, maravellosa, la Trebbia, està un xic més apartada, a Vilafranca del Penedès, a la plaza de la Sardana, 3. Tel: 93817 13 99. Ja ho sabeu, en mitja hora llarga podeu ser a Les Gunyoles a gaudir d’un pessebre parlat!.

Los días 25 , 26 y 29 de diciembre , desde las 18 hasta las 19.30 horas , y el 1 y 12 de enero , en el mismo horario se puede subir hasta el pequeño pueblo de las Gunyoles para disfrutar de su famoso Pesebre Viviente Hablado . El único belén viviente de Cataluña que es una escenificación hablada , como una especie de representación al aire libre . Se trata de un circuito cerrado alrededor de una cueva natural , en medio del bosque . Para iniciar el recorrido deberán dejar el coche en el centro de la localidad , en el local social del pesebre , donde se proyecta un audiovisual mientras se espera el guía que nos acompañará por las calles del pueblo hasta la montaña donde se inicia el Pesebre Viviente hablado . A Las Gunyoles es fácil llegar por la antigua N -340 yendo hasta Avinyonet , en concreto hasta el núcleo de Avinyó Nou , y de allí por la carretera BV- 2412 hasta el pueblo . Por miedo el puerto del Ordal , o las colas , se puede ir por la AP- 7 hasta Sant Sadurní y remontar hacia la N -340 desde el valle . Si esto tampoco les gusta , por las curvas , pueden ir hasta Vilafranca del Penedès y retroceder en dirección Barcelona por la N- 340. Si deseais pasar el día por allí se podrá visitar el magnífico monasterio románico de Sant Sebastià dels Gorgs , con la iglesia , su campanario maravilloso , y un claustro mutilado que conserva sólo un ala de columnas de capiteles bellamente esculpidos . Ahora bien , si deseais verlo por dentro deberá ser el primer o el tercer sábado de cada mes , a las 11 , oa las 12 del mediodía . También tienen muy cerca el yacimiento íbero del Cerro de la Fuente de la Caña , que se visita el segundo y el cuarto sábado de mes , reservando previamente y llamando al Ayuntamiento , a las 11 de la mañana . El palomar del Arboçar es otra excursión posible , un lugar con una magnífica vista sobre el toda la comarca. Y el propio casco antiguo de Las Gunyoles , con la torre romana en un extremo , también es muy bonito , y merece una parada. Se trata de un conjunto típico de casas de piedra , de pueblo , que hace gracia de ver. En la zona hay buenos lugares donde comer. Tienen , ¿o quizás ya haya cerrado ? , el restaurante U , en el mismo pueblo , que estaba muy bien. En Sant Pau d’Ordal está el famoso Can Xim , que nos gusta mucho . Allí mismo tienen también Cal Pere del Maset , o Cal Saldoni , que también son muy interesantes . Lo que os hemos dicho , comerán bien. Una pizzería , trattoria , maravillosa, la Trebbia , está un poco más apartada , en Vilafranca del Penedès , en la plaza de la Sardana , 3 . Tel: 93 817 13 99 . Ya lo sabéis , en media hora larga puede ser a Las Gunyoles a disfrutar de… ¡un pesebre hablado ! .

Sant Cugat ses Garrigues


Sant Cugat Sesgarrigues es troba al centre del Penedès, en una zona plana, oberta, plena de vinya. Per arribar-hi des de Barcelona cal anar per la N-340, pel port de l’Ordal, si sou amant de l’aventura i no us importa fer cua. O bé per l’autopista AP-7 fins la sortida Vilafranca, i recular per la N-340, direcció Barcelona uns 4 Km. A mà esquerra trobareu la carretera que porta a St. Cugat, (a mà dreta si veniu de l’Ordal). Per ser més exactes, la desviació està situada al lloc on la carretera N-340 travessa el nucli dit de “Les Cases Roges”. El poble, bonic, petit, blanc, no tindría res d’especial si no fos perquè el tercer cap de setmana d’octubre hi te lloc la Festa del Most. Comença el divendres a la nit amb pregó i música. També hi ha un sopar popular, on el vi serà el protagonista, com no podia ser d’altra manera. El dissabte sardanes, al matí i un altre sopar amb tastet de bons vins de la zona. A la nit concert. El dia fort és el diumenge però. Hi haurà trobada de Gegants, a partir de les 1o hores, seguit de la cercavila a les 12 hores. Hi ha gegants d’arreu: La Llacuna, Canovelles, Calafell, El Clot i Sant Andreu, La Palma de Cervelló i Alella. A la tarda a les 18 hores animació infantil. Clou la festa el darrer tast de vins i sopar popular. Per dinar per allà us recomanem un seguit de llocs fantàstics. Començarem per Vilafranca. Aquí teniu Cal Ton, un clàssic de la ciutat, cuina elaborada, de categoria, preus en consonància. Boníssimes pizzes al Vesuvio. Podeu anar de picnic amb elles i xupar-vos els dits. A la carretera que porta a la Granada, i a Sant Sadurní d’Anoia, trobareu el Sumoll, un altre temple gastronòmic. I ja que estem posats en els àpats de categoria, a Les Guinyoles, a Avinyonet, camí de l’Ordal, podeu delitar-vos amb les delícies del restaurant Ú. Bona fira del most a Sant Cugat!.

Sant Cugat Sesgarrigues se encuentra en el centro del Penedés, en una zona llana, abierta, llena de vides. Para llegar, desde Barcelona, hay que ir por la N-340, por el puerto del Ordal, si se es amante de la aventura y les importa hacer cola. O bien por la autopista AP-7 hasta la salida Vilafranca, y retroceder por la N-340, en dirección Barcelona, unos 4 km. A mano izquierda vereis la carretera que os lleva a St. Cugat, (a mano derecha si vienen del Ordal). Para ser más exactos, la desviación está situada en el lugar donde la carretera N-340 atraviesa el núcleo dicho de “Las Casas Rojas”. El pueblo, bonito, pequeño, blanco, no tendría nada de especial si no fuera porque el tercer fin de semana de octubre tiene allí lugar la Fiesta del Mosto. Comienza el viernes por la noche con pregón y música. También hay una cena popular, donde el vino será el protagonista, como no podía ser de otra manera. El sábado sardanas, por la mañana y otra cena con degustación de buenos vinos de la zona. Por la noche concierto. El día fuerte es el domingo. Habrá encuentro de Gigantes, a partir de las 1o horas, seguido del pasacalle a las 12 horas. Por la tarde a las 18 horas animación infantil. Cierra la fiesta la última cata de vinos y otra cena popular. Para comer por allí os recomendamos una serie de lugares fantásticos. Comenzaremos por Vilafranca. Aquí tenéis Cal Ton, un clásico de la ciudad, cocina elaborada, de categoría, precios en consonancia. Buenísimas pizzas en el Vesuvio. Pueden ir de picnic con ellas y chuparse los dedos. En la carretera que lleva a la Granada, hacia Sant Sadurní d’Anoia, encontraréis el Sumoll, otro templo gastronómico. Y ya que estamos puestos en las comidas de categoría, en Les Guiñoles, en Avinyonet, camino del Ordal, pueden deleitarse y relajarse con las delicias del restaurante Ú. ¡Buena feria del mosto en Sant Cugat!.

Fira del vi a Vallirana


La ciutat de Vallirana està situada al llarg de la carretera N-340, poc abans de començar les temudes i mítiques rampes del famós Port de l’Ordal. Abans que existís l’autopista AP-7, els viatgers que anàvem camí del Penedés, travessàven per força aquest poble estirat al llarg de la carretera. Vallirana está ficat dins de l’estreta vall que uneix Molins de Rei, i la vall del Llobregat, amb les terres planes de Vilafranca. Aquí, en aquest conglomerat de cases i pisos, literalment embotit a banda i banda de la carretera, res no és gaire bonic, ni gaire atractiu, turísticament parlant. És per això que poble i autoritats s’esforcen per programar actes que donin a conèixer la vila, atraient visitants, i dinamitzin la comunitat. I un d’aquests aconteixements veurà la llum aquest cap de setmana. Serà la primera fira del vi i el cava. I promet, promet molt. Sota l’organització de l’Ajuntament, la 1a Fira del vi i del cava té la finalitat de recuperar la tradició vinícola del municipi, que forma part de la Denominació d’Origen Penedès, i de dinamitzar l’activitat comercial i turística al voltant de la producció de vins i caves i de la restauració local. La Fira estarà oberta el dissabte 16 i el diumenge 17, de les 10 del matí a les 10 de la nit.  Naturalment la proposta és una exposició, amb degustació, prèvia adquisició dels corresponents tiquets, dels cellers el·laboradors de vins i caves de la denominació d’orígen Penedés, la més potent, i la més denostada de Catalunya. Injustament. Com podreu comprovar vosaltres mateixos directament, si aprofiteu per comprar alguna bona ampolla dels cellers expositors. A la mateixa Rambla de la Sobirania, lloc on hi haurà la fira, trobareu també, i segons el dia, trobada de plaques de cava o balls tradicionals. S’espera amb lespectació la recuperació del Ball de la Verema. Vallirana no és lluny de Barcelona, una mitja hora, 40 kms, per l’autovia A2, o l’autopista AP-2, sortida Molins de Rei, per enllaçar amb la N-340 fins el poble. Els restaurants de la localitat ofereixen un menú degustació per 10 €, si us ve de gust quedar-vos a dinar per allà.

La ciudad de Vallirana está situada a lo largo de la carretera N-340, poco antes de comenzar las temidas y míticas rampas del famoso Puerto del Ordal. Antes de que existiera la autopista AP-7, los viajeros que íbamos camino del Penedés, atravesávamos este pueblo estirado a lo largo de la carretera. Vallirana está metido dentro del estrecho valle que une Molins de Rei, y el valle del Llobregat, con las tierras llanas de Vilafranca. Aquí, en este conglomerado de casas y pisos, literalmente embutido a ambos lados de la carretera, nada es demasiado bonito, ni muy atractivo, turísticamente hablando. Es por ello que pueblo y autoridades se esfuerzan por programar actos que den a conocer la villa, atrayendo visitantes, y dinamicen la comunidad. Y uno de esos acontecimientos verá la luz este fin de semana. Será la primera feria del vino y el cava. Y promete, promete mucho. Bajo la organización del Ayuntamiento, la 1 ª Feria del vino y del cava tiene la finalidad de recuperar la tradición vinícola del municipio, que forma parte de la Denominación de Origen Penedès, y de dinamizar la actividad comercial y turística en torno de la producción de vinos y cavas y de la restauración local. La Feria estará abierta el sábado 16 y el domingo 17, de las 10 de la mañana a las 10 de la noche. Naturalmente la propuesta es una exposición, con degustación, previa adquisición de los correspondientes tickets, de las bodegas de vinos y cavas de la denominación de origen Penedés, la más potente, y la más denostada de Cataluña. Injustamente. Como podréis comprobar vosotros mismos directamente, si aprovechais para comprar alguna buena botella de las bodegas expositoras. En la misma Rambla de la Soberanía, lugar donde estará la feria, encontrareis también, y según el día, una trobada de placas de cava o bailes tradicionales. Se espera con expectación la recuperación del Baile de la Vendimia. Vallirana no está lejos de Barcelona, una media hora, 40 kms, por la autovía A2, o la autopista AP-2, salida Molins de Rei, para enlazar con la N-340 hasta el pueblo. Los restaurantes de la localidad ofrecen un menú degustación por 10 €, si os apetece quedaros a comer por allí.

Vallirana


Vallirana és una vila carrer situada a la històrica ruta que anava de Barcelona a Tarragona travessant el port de l’Ordal. Abans que l’autopista AP-7 fos una realitat, tots els conductors que anàvem camí de València, o senzillament del Penedés, travessàvem per força aquest poble allargassat i estirat al llarg de la carretera nacional 340. Amb els anys les cues es feren monumentals, sobretot els caps de setmana, i encara ho son, mentre l’autovia cria malves, les obres aturades, burlant-se dels qui cregueren que qualsevol govern gosaria desafiar el poder de les autopistes i els suculents peatges. Si el casc urbà no compta amb cap atractiu notable, la serra de l’Ordal tampoc no és cap gran maravella. Algunes coves i avencs interesants, pels qui aïment ficar-se sota terra, masies i boscos de pi blanc. Però la seva situació, propera a Barcelona la fa un bon destí familiar quan s’hi fan festes, com ara la de Sant Sebastià, un clàssic i típic vot de poble contra la pesta. Es celebra el cap de setmana més proper a la festivitat del sant, que s’escau el dia 20. El divendres hi haurà Ofici Solemne, cercavila i sardanes. A la tarda cinema. L’endemà dissabte es podrà gaudir d’activitats com la diablestiada, cant coral i el popular ball de Sant Sebastià. El diumenge 22 trobareu una hora del conte, pels més petits, i teatre a la tarda. Ja ho sabeu, si voleu una mica de gresca i festa, cap a Vallirana, a passar una bona matinal!.

Vallirana es una villa calle situada en la histórica ruta que va de Barcelona a Tarragona atravesando el puerto del Ordal. Antes de que la autopista AP-7 fuera una realidad, todos los conductores que íbamos camino de Valencia, o sencillamente del Penedés, atravesábamos necesariamente este pueblo alargado y estirado a lo largo de la carretera nacional 340. Con los años las colas se hicieron monumentales, sobre todo los fines de semana, y todavía lo son, mientras la autovía cría malvas, las obras paradas, burlándose de quienes creyeron que cualquier gobierno osaría desafiar el poder de las autopistas y los suculentos peajes. Si el casco urbano no cuenta con ningún atractivo notable, la sierra del Ordal tampoco es ninguna gran maravilla. Algunas cuevas y simas interesantes, para los que amen meterse bajo tierra, y algunas masías y bosques de pino blanco. Pero su situación, cercana a Barcelona la hace un buen destino familiar cuando hay allí fiestas, como la de San Sebastián, un clásico y típico voto de pueblo contra la peste. Se celebra el fin de semana más próximo a la festividad del santo, el día 20 de enero. El viernes habrá Oficio Solemne, pasacalles y sardanas. Por la tarde cine. Al día siguiente, sábado, se podrá disfrutar de actividades como la diablestiada, canto coral y el popular baile de San Sebastián. El domingo 22 encontrarán una hora del cuento, para los más pequeños, y teatro por la tarde. Ya lo sabéis, si queréis un poco de fiesta, ¡hacia Vallirana!.

Subirats


Potser l’heu vist passant per l’autopista AP-7, més enllà de Gelida, quan anàveu camí de Tarragona, de Lleida, o més lluny encara. Una torre altanera, migpartida, enfilada dalt d’un turó boscós, en un paratge turmentat. Es tracta del castell de Subirats. Està sol, allà dalt, desafiant com sempre els elements i els homes. Poderós, malgrat la ruïna. Us aconsellem d’anar-hi. El paisatge de Subirats, com també el de tot l’Alt Penedés, sobretot a la tardor, és impressionant. Vinyes tenyides de groc, de vermell, de marró. Camps llaurats, ordenats, endreçats. Pobles nets, blancs o color de terra, petits i polits. El castell, només estampa, no visitable per por d’una caiguda de les seves mileràries pedres. L’ermita romànica, tosca, senzilla, que potser no trobareu oberta. El cementiri troglodita, com sectari, amagat dins una cova, estrany, esotèric. Les vistes, esplèndides. Tot el Penedès als vostres peus. Els entorns, que conviden al passeig. O a tafanejar els escaladors que aprofiten l’escletxa bàrbara, increible, que la natura va voler com a fossat natural de la fortalessa. D’acord, sí. Tot és humil, senzill, poc cridaner. Tot un xic abandonat, però bell. Arribareu al castell si preneu l’autopista AP-7 i sortiu a Sant sadurní d’Anoia. No us cal entrar a la població. Gireu a mà dreta i enfileu muntanya amunt, cap a Subirats i l’Ordal. En uns quatre kms. veureu la desviació, en entrar al poblat de Els Casots, ben indicada, a mà esquerra. Una pista estreta, asfaltada, us deixarà al gran parquing proper al castell. Visitar Subirats és entendre la història de Catalunya a l’alta edat mitjana. El pànic de la frontera. Els musulmans contra els cristians. Hi és clar, visitar Subirats és veure’n les seves caves. Rondar-les, gaudir-les i degustar-ne el cava preciós, daurat, artesanal i fi. En teniu un munt. Totes bones, totes professionals. Pujant per la carretera cap Els Casots, abans d’arribar a la desviació del castell, trobareu a mà dreta les Caves Llopart. Possiblement dels millors brut nature que mai hem probat. Un cop a la pista mateixa del castell, encarareu les petites caves  Olivé i Batllori. A Subirats n’hi ha moltes d’altres. Un xic més enllà,  les bodegues del Maset del Lleó que porten el vi a domicili. També les del Mas Ferrer, o bé Castellroig, o les Felix Massana, o les Mas Pujado. Menció a banda mereixen, com les Llopart, els excel·lents vins de Sumarroca. Ja veieu que som bons amants del cava. A Subirats teniu bons llocs on menjar. L’únic problema pot ser el preu, perquè son de gran categoria. Ens han recomanat Cal Xim, que ja era conegut per les seves aparicions a guies i premsa. També famós comença a ser Cal Pere del Maset, o Cal Saldoni. Per la vora de Subirats podeu visitar també, a més de Sant Sadurní d’Anoia, el petit i desconegut monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Atents als dies d’obertura. Només els primers i tercers dissabtes de cada mes. I només  a les 11:00 i a les 12:00 del matí. Bé, sempre ens quedaran les vinyes, els vins i el cava i d’aquesta terra bellíssima.

Quizás lo habéis visto pasando por la autopista AP-7, más allá de Gelida, cuando ibais camino de Tarragona, de Lleida, o más lejos aún. Una torre alta, rota, encaramada sobre una colina boscosa, en un paraje atormentado. Se trata del castillo de Subirats. Está solo, allá arriba, desafiando como siempre los elementos y los hombres. Poderoso, a pesar de la ruina. Os aconsejamos ir. El paisaje de Subirats, así como el de todo el Alto Penedés, sobre todo en otoño, es impresionante. Viñas teñidas de amarillo, de rojo, de marrón. Campos labrados, ordenados, aseados. Pueblos limpios, blancos o color de tierra, pequeños y pulidos. El castillo, sólo estampa, no és visitable por miedo a una caída de sus miles de piedras. La ermita románica, tosca, sencilla, que quizás no encontrarán abierta. El cementerio troglodita, como sectario, escondido en una cueva, extraño, esotérico. Las vistas, espléndidas. Todo el Penedès a sus pies. Los entornos, que invitan al paseo. O a curiosear los escaladores que aprovechan la brecha bárbara, increible, que la naturaleza quiso como foso natural de la fortaleza. De acuerdo, sí. Todo es humilde, sencillo, poco llamativo. Todo un poco abandonado, pero hermoso. Llegarán al castillo si toman la autopista AP-7 y salen en Sant Sadurní d’Anoia. No hay que entrar en la población. Giren a la derecha y suban montaña arriba, hacia Subirats y el Ordal. En unos cuatro kms. veréis la desviación, al entrar en el poblado de Los Casots, bien indicada, a mano izquierda. Una pista estrecha, asfaltada, les dejará en el gran parking cercano al castillo. Visitar Subirats es entender la historia de Cataluña en la alta edad media. El pánico de la frontera. Los musulmanes contra los cristianos. Está claro, visitar Subirats es ver sus cavas. Rondarlas, disfrutarlas y degustar el cava precioso, dorado, artesanal y fino. Tenéis un montón. Todas buenas, todas profesionales. Subiendo por la carretera hacia Los Casots, antes de llegar a la desviación del castillo, encontraréis a mano derecha las Cavas Llopart. Posiblemente los mejores brut nature que nunca hemos probado. Una vez en la pista misma del castillo, vereis las pequeñas cavas Olivé y Batllori. En Subirats hay muchas otras. Un poco más allá, las bodegas del Maset del Lleó que llevan el vino a domicilio. También las del Mas Ferrer, o bien Castellroig, o Felix Massana, o Mas Pujadó. Mención aparte merecen, como las Llopart, los excelentes vinos de Sumarroca. Ya veis que somos buenos amantes del cava. En Subirats tienen buenos lugares donde comer. El único problema puede ser el precio, porque son de gran categoría. Nos han recomendado Cal Xim, que ya era conocido por sus apariciones en guías y prensa. También famoso empieza a ser Cal Pere del Maset, o Cal Saldoni. Por Subirats y alrededores podrán visitar también, además de Sant Sadurní d’Anoia, el pequeño y desconocido monasterio de Sant Sebastià dels Gorgs. Atentos a los días de apertura. Sólo los primeros y terceros sábados de cada mes. Y sólo a las 11:00 ya las 12:00 de la mañana. Bueno, siempre nos quedarán las viñas, los vinos y el cava de esta tierra bellísima.

El most de Ses Garrigues


Sant Cugat Sesgarrigues és un poblet petit, blanc i lluminós, situat al bell mig de la comarca del penedés. Si això us sona a cases encalades, carrers nets i francs, i moltes vinyes, heu encertat. Hi on hi ha vinyes, i sol, i llum, i terra aspre, hi ha bon vi. I per l’octubre, festes del most i del vi novell, i gresca mediterrània. Us convidem a la festa del most a Sant Cugat Sesgarrigues, un poblet petitó del Penedés, un diumenge d’octubre. Per anar-hi des de Barcelona us cal agafar la N-340, i travessar el mític port de l’Ordal, tot fent la cua de Vallirana. Potser fora millor prendre l’autopista AP-7, i sortir a Vilafranca. Un cop a la rotonda agafeu la mateixa N-340, però en direcció a Barcelona. Recorreguts 4 kms. a Les Cases Roges trobareu la carretera local que porta a St. Cugat Sesgarrigues. Els principals actes son un sopar popular el divendres a la nit, amb ball. El dissabte visita guiada a un dels masos del terme, n’hi ha molts i molt bonics. Es tracta del Mas Comptal. Cal inscripció prèvia, dies abans. A les sis de la tarda, a la Plaça de l’Església, correfoc. Després un globus aerostàtic a la Plaça del Joc de la Rutlla. Tast de Vins i Sopar Popular, amb ball. Diumenge, de bon matí, trobada de Gegants, amb moltes colles, i ofici solemne. Acabat aquest cercavila pels carrers del poble. A la tarda espectacle infantil, tast de vins i sopar popular. Si voleu dinar pel Penedés, us recomanem Cal Xim, a Sant Pau d’Ordal, a pocs kms. de Sant cugat. Una aposta segura. Si heu de dormir, proveu la casa rural de can Massana, a Sant Pau també.
Sant Cugat Sesgarrigues es un pueblo pequeño, blanco y luminoso, situado en el centro de la comarca del penedés. Si esto les suena a casas encaladas, calles limpias, y muchas viñas, habéis acertado. Hay viñas, y sol, luz y tierra áspera, hay buen vino. Y en octubre, fiestas del mosto y del vino nuevo, y juerga mediterránea. La fiesta del mosto en Sant Cugat Sesgarrigues, llena este pueblo pequeñito del Penedés, un domingo de octubre. Para ir desde Barcelona necesitais coger la N-340, y atravesar el mítico puerto del Ordal, haciendo la cola de Vallirana. Puede que fuera mejor tomar la autopista AP-7, y salir en Vilafranca. Una vez en la rotonda tomen la misma N-340, pero en dirección a Barcelona. Recorridos 4 kms. al llegar a Las Casas Rojas encontraran la carretera local que lleva a St. Cugat Sesgarrigues. Los principales actos son una cena popular el viernes por la noche, con baile. El sábado visita guiada a una de las masías del término, hay muchas y muy bonitas. Se trata del Mas Condal. Se requiere inscripción previa, días antes. A las seis de la tarde, en la Plaza de la Iglesia, correfoc. Después un globo aerostático en la Plaza del Juego de la Rutlla. Cata de Vinos y Cena Popular, con baile. Domingo, de buena mañana, encuentro de Gigantes, con muchos grupos y misa solemne. Terminando, pasacalles por las calles del pueblo. Por la tarde espectáculo infantil, cata de vinos y cena popular. Si quieren comer por el Penedés, les recomendamos Cal Xim, en Sant Pau d’Ordal, a pocos kms. de Sant cugat. Una apuesta segura. Si tienen que dormir, intente la casa rural de Can Massana, en Sant Pau también.

Fira a Olesa de Bonesvalls


Ens encanta agafar sovint la carretera que, sortint de Gavà, puja cap al Penedés, cap a Avinyonet del Penedés, fent via per Begues i Olesa de Bonesvalls. És un paisatge auster, dur, sec, de pins i margalló, però també amable, fet de vinya i de camps de conreu. De tant en tant la roca nua es fa senyora de l’entorn, i una riera seca travessa el paisatge. Però la zona guarda atractius turístics notables, a poca distància de Barcelona. De fet, la travessa Gavà – Avinyonet són una trentena escassa de kms. Al mig de la ruta, ja al Penedés, passada la bella població residencial de Begues, i unes quantes corbes, trobareu Olesa de Bonesvalls. Guillem de Cervelló va edificar-hi, al segle XIII, un hospital. Un lloc on atendre vianants i pelegrins. De l’hospital en queden les restes que veieu ala foto: capella, torre i muralla. De l’Hospital en nasqué un poble, Olesa, i també un barri. El barri de l’Hospital celebra festes aquest cap de setmana d’octubre més proper al Pilar. Per això el portem aquí, al nostre bloc familiar. Divendres, hi haurà un sopar popular de carn a la brasa, que inaugura la fira, i discoteca fins la matinada. El diassabte a la tarda jocs populars per la canalla, cercavila, gegants i capgrossos, Correfoc i ball de Festa Major. Encara de matinada, fora de l’horari familiar, Nit Jove amb Disco Mòbil. El diumenge és el dia fort, amb mercat d’oficis ambientat en del segle XIII i fira d’Artesans amb les clàssiques demostracions d’oficis antics, i mostra de vol d’aus rapinyaires. Començarà la gresca amb un esmorzar tradicional de mongetes amb botifarra i cansalada, i ofici solemne, com els d’abans, amb coral inclosa. Al migdia dinar popular. A la tarda animació infantil i xocolatada, amb coca. Tancarà la festa un altre sopar popular, aquesta vegada de campanya, pa amb tomàquet i pernil, i un altre ball. Al recinte de l’Hospital s’hi faran un seguit d’exposicions, com ara la de vins i caves de la terra, boníssims. Paral·lelament podreu gaudir de les bondats de la Mostra de Cuina. El Restaurant “La Costa”, El cafè del “Cívic”, al Centre Cívic, el restaurant “Can Joan”, i el “Ca la Núria”, presenten uns platillos de repicar-hi campanes, com el Trinxat cerdà o el fricandó. Per tots els actes culinaris, sopars inclosos, caldrà adquirir el degut tiquet. Olesa de Bonesvalls ha crescut molt però mereix una visita, sobretot l’Hospital, el seu barri, l’església de Sant Joan, o als voltants el pont natural de pedra anoment l’Arcada o l’Avenc de l’Esquerrà. Pujant cap a Olesa podeu parar a diferents llocs, de primeríssima categoria turística, com ara el santuari romànic de Brugers, que queda a l’esquerra de la carretera, tot pujant. D’allà podeu arribar-vos, en bona caminada familiar fins el castell roquer d’Eramprunyà, una fortalessa medieval fantàstica, amb unes vistes increibles. De tornada no cal refer el camí. És millor tornar pel port de l’Ordal, o travessar el Penedés, gaudint de la vinya tardoral, o baixar a Sant Sadurní d’Anoià a visitar unes caves. A més dels restaurants citats ens permetem recomanar-vos en d’altres, com El Celler, a Olesa mateix, o bé l’exclusiu Ú, a Avinyonet.

Nos encanta coger a menudo la carretera que, saliendo de Gavà, sube hacia el Penedés, hacia Avinyonet del Penedés, haciendo vía por Begues y Olesa de Bonesvalls. Es un paisaje austero, duro, seco, de pinos y palmito, pero también amable, hecho de viña y de campos de cultivo. De vez en cuando la roca desnuda se hace señora del entorno, y una riera seca atraviesa el paisaje. Pero la zona guarda atractivos turísticos notables, a poca distancia de Barcelona. De hecho, la travesía Gavà – Avinyonet son una treintena escasa de kms. En medio de la ruta, ya en el Penedés, pasada la bella población residencial de Begues, y unas cuantas curvas, encontrarán Olesa de Bonesvalls. Guillermo de Cervelló mandó edificar, en el siglo XIII, un hospital. Un lugar donde atender peatones y peregrinos. Del hospital quedan los restos que veis ala foto: capilla, torre y muralla. Del Hospital en nació un pueblo, Olesa, y también un barrio. El barrio del Hospital celebra fiestas este fin de semana de octubre más cercano al Pilar. Por eso lo traemos aquí, a nuestro blog familiar. El mismo viernes, habrá una cena popular de carne a la brasa, que inaugura la feria, y discoteca hasta la madrugada. El sábado por la tarde, juegos populares para los niños, pasacalles, gigantes y cabezudos, correfoc y baile de Fiesta Mayor. De madrugada, fuera del horario familiar, una noche joven con Disco Móvil. El domingo es el día fuerte, con mercado de oficios ambientado en el siglo XIII y feria de artesanos con las clásicas demostraciones de oficios antiguos, y muestra de vuelo de aves rapaces. Comenzará la fiesta con un desayuno tradicional de judías con butifarra y tocino, y oficio solemne, como los de antes, con coral incluida. Al mediodía comida popular. Por la tarde animación infantil y chocolatada, con coca. Cerrará la fiesta otra cena popular, esta vez de campaña, pan con tomate y jamón, y otro baile. En el recinto del Hospital se harán una serie de exposiciones, como la de vinos y cavas de la tierra, buenísimos. Paralelamente se podrá disfrutar de las bondades de la muestra de cocina. El Restaurante “La Costa”, El café del “Cívico”, en el Centro Cívico, el restaurante “Can Joan”, y el “Ca la Núria, presentan unos platillos buenísimos, como el Trinxat Cerdanya o el fricandó. Para participar en los actos culinarios, cenas incluidas, será necesario adquirir el debido ticket. Olesa de Bonesvalls ha crecido mucho pero merece una visita, sobre todo el Hospital, su barrio, la iglesia de San Juan, o en los alrededores, el puente natural de piedra llamo la Arcada o la sima de l’Esquerrà. Subiendo hacia Olesa pueden parar en diferentes lugares, de primerísima categoría turística, como el santuario románico de Brugera, que queda a la izquierda de la carretera, según se va, subiendo. Desde allí se puede llegar, en una buena caminata familiar, hasta el castillo roquero de Eramprunyà, una fortaleza medieval fantástica, con unas vistas increibles. De vuelta no es necesario rehacer el camino. Es mejor volver por el puerto del Ordal, o atravesar el Penedés, disfrutando de la viña otoñal, o bajar hasta Sant Sadurní d’Anoia a visitar unas cavas. Además de los restaurantes ya citados nos permitimos recomendaros otros, como El Celler (La Bodega), en Olesa mismo, o bien el exclusivo Ú , en Avinyonet….