Subirats


Potser l’heu vist passant per l’autopista AP-7, més enllà de Gelida, quan anàveu camí de Tarragona, de Lleida, o més lluny encara. Una torre altanera, migpartida, enfilada dalt d’un turó boscós, en un paratge turmentat. Es tracta del castell de Subirats. Està sol, allà dalt, desafiant com sempre els elements i els homes. Poderós, malgrat la ruïna. Us aconsellem d’anar-hi. El paisatge de Subirats, com també el de tot l’Alt Penedés, sobretot a la tardor, és impressionant. Vinyes tenyides de groc, de vermell, de marró. Camps llaurats, ordenats, endreçats. Pobles nets, blancs o color de terra, petits i polits. El castell, només estampa, no visitable per por d’una caiguda de les seves mileràries pedres. L’ermita romànica, tosca, senzilla, que potser no trobareu oberta. El cementiri troglodita, com sectari, amagat dins una cova, estrany, esotèric. Les vistes, esplèndides. Tot el Penedès als vostres peus. Els entorns, que conviden al passeig. O a tafanejar els escaladors que aprofiten l’escletxa bàrbara, increible, que la natura va voler com a fossat natural de la fortalessa. D’acord, sí. Tot és humil, senzill, poc cridaner. Tot un xic abandonat, però bell. Arribareu al castell si preneu l’autopista AP-7 i sortiu a Sant sadurní d’Anoia. No us cal entrar a la població. Gireu a mà dreta i enfileu muntanya amunt, cap a Subirats i l’Ordal. En uns quatre kms. veureu la desviació, en entrar al poblat de Els Casots, ben indicada, a mà esquerra. Una pista estreta, asfaltada, us deixarà al gran parquing proper al castell. Visitar Subirats és entendre la història de Catalunya a l’alta edat mitjana. El pànic de la frontera. Els musulmans contra els cristians. Hi és clar, visitar Subirats és veure’n les seves caves. Rondar-les, gaudir-les i degustar-ne el cava preciós, daurat, artesanal i fi. En teniu un munt. Totes bones, totes professionals. Pujant per la carretera cap Els Casots, abans d’arribar a la desviació del castell, trobareu a mà dreta les Caves Llopart. Possiblement dels millors brut nature que mai hem probat. Un cop a la pista mateixa del castell, encarareu les petites caves  Olivé i Batllori. A Subirats n’hi ha moltes d’altres. Un xic més enllà,  les bodegues del Maset del Lleó que porten el vi a domicili. També les del Mas Ferrer, o bé Castellroig, o les Felix Massana, o les Mas Pujado. Menció a banda mereixen, com les Llopart, els excel·lents vins de Sumarroca. Ja veieu que som bons amants del cava. A Subirats teniu bons llocs on menjar. L’únic problema pot ser el preu, perquè son de gran categoria. Ens han recomanat Cal Xim, que ja era conegut per les seves aparicions a guies i premsa. També famós comença a ser Cal Pere del Maset, o Cal Saldoni. Per la vora de Subirats podeu visitar també, a més de Sant Sadurní d’Anoia, el petit i desconegut monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Atents als dies d’obertura. Només els primers i tercers dissabtes de cada mes. I només  a les 11:00 i a les 12:00 del matí. Bé, sempre ens quedaran les vinyes, els vins i el cava i d’aquesta terra bellíssima.

Quizás lo habéis visto pasando por la autopista AP-7, más allá de Gelida, cuando ibais camino de Tarragona, de Lleida, o más lejos aún. Una torre alta, rota, encaramada sobre una colina boscosa, en un paraje atormentado. Se trata del castillo de Subirats. Está solo, allá arriba, desafiando como siempre los elementos y los hombres. Poderoso, a pesar de la ruina. Os aconsejamos ir. El paisaje de Subirats, así como el de todo el Alto Penedés, sobre todo en otoño, es impresionante. Viñas teñidas de amarillo, de rojo, de marrón. Campos labrados, ordenados, aseados. Pueblos limpios, blancos o color de tierra, pequeños y pulidos. El castillo, sólo estampa, no és visitable por miedo a una caída de sus miles de piedras. La ermita románica, tosca, sencilla, que quizás no encontrarán abierta. El cementerio troglodita, como sectario, escondido en una cueva, extraño, esotérico. Las vistas, espléndidas. Todo el Penedès a sus pies. Los entornos, que invitan al paseo. O a curiosear los escaladores que aprovechan la brecha bárbara, increible, que la naturaleza quiso como foso natural de la fortaleza. De acuerdo, sí. Todo es humilde, sencillo, poco llamativo. Todo un poco abandonado, pero hermoso. Llegarán al castillo si toman la autopista AP-7 y salen en Sant Sadurní d’Anoia. No hay que entrar en la población. Giren a la derecha y suban montaña arriba, hacia Subirats y el Ordal. En unos cuatro kms. veréis la desviación, al entrar en el poblado de Los Casots, bien indicada, a mano izquierda. Una pista estrecha, asfaltada, les dejará en el gran parking cercano al castillo. Visitar Subirats es entender la historia de Cataluña en la alta edad media. El pánico de la frontera. Los musulmanes contra los cristianos. Está claro, visitar Subirats es ver sus cavas. Rondarlas, disfrutarlas y degustar el cava precioso, dorado, artesanal y fino. Tenéis un montón. Todas buenas, todas profesionales. Subiendo por la carretera hacia Los Casots, antes de llegar a la desviación del castillo, encontraréis a mano derecha las Cavas Llopart. Posiblemente los mejores brut nature que nunca hemos probado. Una vez en la pista misma del castillo, vereis las pequeñas cavas Olivé y Batllori. En Subirats hay muchas otras. Un poco más allá, las bodegas del Maset del Lleó que llevan el vino a domicilio. También las del Mas Ferrer, o bien Castellroig, o Felix Massana, o Mas Pujadó. Mención aparte merecen, como las Llopart, los excelentes vinos de Sumarroca. Ya veis que somos buenos amantes del cava. En Subirats tienen buenos lugares donde comer. El único problema puede ser el precio, porque son de gran categoría. Nos han recomendado Cal Xim, que ya era conocido por sus apariciones en guías y prensa. También famoso empieza a ser Cal Pere del Maset, o Cal Saldoni. Por Subirats y alrededores podrán visitar también, además de Sant Sadurní d’Anoia, el pequeño y desconocido monasterio de Sant Sebastià dels Gorgs. Atentos a los días de apertura. Sólo los primeros y terceros sábados de cada mes. Y sólo a las 11:00 ya las 12:00 de la mañana. Bueno, siempre nos quedarán las viñas, los vinos y el cava de esta tierra bellísima.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s