Pessebre vivent parlat a Les Gunyoles


Aquest Nadal teniu una cita a les Gunyoles d’Avinyonet per gaudir del seu famós Pessebre Vivent Parlat. L’únic pessebre vivent de Catalunya que és una escenificació parlada, com una mena de representació d’uns pastorets a l’aire lliure. Es tracta d’un circuit tancat al voltant d’una cova natural, al mig del bosc. Per iniciar el recorregut haureu de deixar el cotxe al centre de la localitat, al local social del pessebre, on es projecta un audiovisual mentre s’espera el guia que ens acompanyarà pels carrers del poble fins a la muntanya on s’inicia el Pessebre Vivent Parlat. A Les Gunyoles és fácil arribar-hi per l’antiga N-340 anat fins Avinyonet, en concret fins el nucli d’Avinyó Nou, i d’allà per la carretera BV-2412 fins el poble. Si us fa por el port de l’Ordal, o les cues, podeu anar per l’AP-7 fins Sant Sadurní d’Anoia i remuntar cap a la N-340 des de la vall. Si això tampoc us agrada, per les corbes, podeu anar fins Vilafranca del Penedès i recular en direcció Barcelona per la N-340. Si voleu passar el dia per allà podeu visitar el magnífic monestir romànic de Sant Sebastià dels Gorgs, amb l’església, el seu campanar maravellós, i un claustre mutilat que conserva només una ala de columnes de capitells bellament esculpits.  Ara bé, si el voleu veure per dins haurà de ser el primer o el tercer dissabte de cada mes, a les 11, o a les 12 del migdia. També teniu ben a prop el jaciment iber del Turó de la Font de la Canya, que es visita el segon i el quart dissabte de mes, reservant prèviament i trucant a l’Ajuntament, a les 11 del matí. El colomar de l’Arboçar és una altre excursió possible, un indret amb una magnífica vista sobre el tota la comarca. I el propi casc antic de Les Gunyoles, amb la torre romana en un extrem, també és molt bonic, i mereix una parada. Es tracta d’un conjunt típic de cases de pedra, de poble, que fa gràcia de veure. A la zona hi ha bons llocs on dinar. Teniu, o potser ja ha tancat?, el restaurant U, al mateix poble, que estava molt bé. A Sant Pau de l’Ordal hi ha el famòs Can Xim, que ens agrada molt. Allà mateix teniu també Cal Pere del Maset, o Cal Saldoni, que també son molt molt interessants. El que us hem dit, menjareu bé. Una pizzeria, trattoria, maravellosa, la Trebbia, està un xic més apartada, a Vilafranca del Penedès, a la plaza de la Sardana, 3. Tel: 93817 13 99. Ja ho sabeu, en mitja hora llarga podeu ser a Les Gunyoles a gaudir d’un pessebre parlat!.

Los días de Navidad pueden subir hasta el pequeño pueblo de las Gunyoles para disfrutar de su famoso Pesebre Viviente Hablado . El único belén viviente de Cataluña que es una escenificación hablada , como una especie de representación al aire libre . Se trata de un circuito cerrado alrededor de una cueva natural , en medio del bosque . Para iniciar el recorrido deberán dejar el coche en el centro de la localidad , en el local social del pesebre , donde se proyecta un audiovisual mientras se espera el guía que nos acompañará por las calles del pueblo hasta la montaña donde se inicia el Pesebre Viviente hablado . A Las Gunyoles es fácil llegar por la antigua N -340 yendo hasta Avinyonet , en concreto hasta el núcleo de Avinyó Nou , y de allí por la carretera BV- 2412 hasta el pueblo . Por miedo el puerto del Ordal , o las colas , se puede ir por la AP- 7 hasta Sant Sadurní y remontar hacia la N -340 desde el valle . Si esto tampoco les gusta , por las curvas , pueden ir hasta Vilafranca del Penedès y retroceder en dirección Barcelona por la N- 340. Si deseais pasar el día por allí se podrá visitar el magnífico monasterio románico de Sant Sebastià dels Gorgs , con la iglesia , su campanario maravilloso , y un claustro mutilado que conserva sólo un ala de columnas de capiteles bellamente esculpidos . Ahora bien , si deseais verlo por dentro deberá ser el primer o el tercer sábado de cada mes , a las 11 , oa las 12 del mediodía . También tienen muy cerca el yacimiento íbero del Cerro de la Fuente de la Caña , que se visita el segundo y el cuarto sábado de mes , reservando previamente y llamando al Ayuntamiento , a las 11 de la mañana . El palomar del Arboçar es otra excursión posible , un lugar con una magnífica vista sobre el toda la comarca. Y el propio casco antiguo de Las Gunyoles , con la torre romana en un extremo , también es muy bonito , y merece una parada. Se trata de un conjunto típico de casas de piedra , de pueblo , que hace gracia de ver. En la zona hay buenos lugares donde comer. Tienen , ¿o quizás ya haya cerrado ? , el restaurante U , en el mismo pueblo , que estaba muy bien. En Sant Pau d’Ordal está el famoso Can Xim , que nos gusta mucho . Allí mismo tienen también Cal Pere del Maset , o Cal Saldoni , que también son muy interesantes . Lo que os hemos dicho , comerán bien. Una pizzería , trattoria , maravillosa, la Trebbia , está un poco más apartada , en Vilafranca del Penedès , en la plaza de la Sardana , 3 . Tel: 93 817 13 99 . Ya lo sabéis , en media hora larga puede ser a Las Gunyoles a disfrutar de… ¡un pesebre hablado ! .

El pessebre vivent de Les Gunyoles


Pessebre_gunyoles

Els dies de desembre 21, 25, 26 i 28 i els de gener 2015, 1, 4, i 11, (Atenció: la foto és de l’any passat i diu 12!), teniu una cita a les Gunyoles d’Avinyonet, de 18:00 a 19:30 hores, per gaudir del seu famós Pessebre Vivent Parlat. L’únic pessebre vivent de Catalunya que és una escenificació parlada, com una mena de representació d’uns pastorets a l’aire lliure. Es tracta d’un circuit tancat al voltant d’una cova natural, al mig del bosc. Per iniciar el recorregut haureu de deixar el cotxe al centre de la localitat, al local social del pessebre, on es projecta un audiovisual mentre s’espera el guia que ens acompanyarà pels carrers del poble fins a la muntanya on s’inicia el Pessebre Vivent Parlat. A Les Gunyoles és fácil arribar-hi per l’antiga N-340 anat fins Avinyonet, en concret fins el nucli d’Avinyó Nou, i d’allà per la carretera BV-2412 fins el poble. Si us fa por el port de l’Ordal, o les cues, podeu anar per l’AP-7 fins Sant Sadurní d’Anoia i remuntar cap a la N-340 des de la vall. Si això tampoc us agrada, per les corbes, podeu anar fins Vilafranca del Penedès i recular en direcció Barcelona per la N-340. Si voleu passar el dia per allà podeu visitar el magnífic monestir romànic de Sant Sebastià dels Gorgs, amb l’església, el seu campanar maravellós, i un claustre mutilat que conserva només una ala de columnes de capitells bellament esculpits.  Ara bé, si el voleu veure per dins haurà de ser el primer o el tercer dissabte de cada mes, a les 11, o a les 12 del migdia. També teniu ben a prop el jaciment iber del Turó de la Font de la Canya, que es visita el segon i el quart dissabte de mes, reservant prèviament i trucant a l’Ajuntament, a les 11 del matí. El colomar de l’Arboçar és una altre excursió possible, un indret amb una magnífica vista sobre el tota la comarca. I el propi casc antic de Les Gunyoles, amb la torre romana en un extrem, també és molt bonic, i mereix una parada. Es tracta d’un conjunt típic de cases de pedra, de poble, que fa gràcia de veure. A la zona hi ha bons llocs on dinar. Teniu, o potser ja ha tancat?, el restaurant U, al mateix poble, que estava molt bé. A Sant Pau de l’Ordal hi ha el famòs Can Xim, que ens agrada molt. Allà mateix teniu també Cal Pere del Maset, o Cal Saldoni, que també son molt molt interessants. El que us hem dit, menjareu bé. Una pizzeria, trattoria, maravellosa, la Trebbia, està un xic més apartada, a Vilafranca del Penedès, a la plaza de la Sardana, 3. Tel: 93817 13 99. Ja ho sabeu, en mitja hora llarga podeu ser a Les Gunyoles a gaudir d’un pessebre parlat!.

Los días de Navidad pueden subir hasta el pequeño pueblo de las Gunyoles para disfrutar de su famoso Pesebre Viviente Hablado . El único belén viviente de Cataluña que es una escenificación hablada , como una especie de representación al aire libre . Se trata de un circuito cerrado alrededor de una cueva natural , en medio del bosque . Para iniciar el recorrido deberán dejar el coche en el centro de la localidad , en el local social del pesebre , donde se proyecta un audiovisual mientras se espera el guía que nos acompañará por las calles del pueblo hasta la montaña donde se inicia el Pesebre Viviente hablado . A Las Gunyoles es fácil llegar por la antigua N -340 yendo hasta Avinyonet , en concreto hasta el núcleo de Avinyó Nou , y de allí por la carretera BV- 2412 hasta el pueblo . Por miedo el puerto del Ordal , o las colas , se puede ir por la AP- 7 hasta Sant Sadurní y remontar hacia la N -340 desde el valle . Si esto tampoco les gusta , por las curvas , pueden ir hasta Vilafranca del Penedès y retroceder en dirección Barcelona por la N- 340. Si deseais pasar el día por allí se podrá visitar el magnífico monasterio románico de Sant Sebastià dels Gorgs , con la iglesia , su campanario maravilloso , y un claustro mutilado que conserva sólo un ala de columnas de capiteles bellamente esculpidos . Ahora bien , si deseais verlo por dentro deberá ser el primer o el tercer sábado de cada mes , a las 11 , oa las 12 del mediodía . También tienen muy cerca el yacimiento íbero del Cerro de la Fuente de la Caña , que se visita el segundo y el cuarto sábado de mes , reservando previamente y llamando al Ayuntamiento , a las 11 de la mañana . El palomar del Arboçar es otra excursión posible , un lugar con una magnífica vista sobre el toda la comarca. Y el propio casco antiguo de Las Gunyoles , con la torre romana en un extremo , también es muy bonito , y merece una parada. Se trata de un conjunto típico de casas de piedra , de pueblo , que hace gracia de ver. En la zona hay buenos lugares donde comer. Tienen , ¿o quizás ya haya cerrado ? , el restaurante U , en el mismo pueblo , que estaba muy bien. En Sant Pau d’Ordal está el famoso Can Xim , que nos gusta mucho . Allí mismo tienen también Cal Pere del Maset , o Cal Saldoni , que también son muy interesantes . Lo que os hemos dicho , comerán bien. Una pizzería , trattoria , maravillosa, la Trebbia , está un poco más apartada , en Vilafranca del Penedès , en la plaza de la Sardana , 3 . Tel: 93 817 13 99 . Ya lo sabéis , en media hora larga puede ser a Las Gunyoles a disfrutar de… ¡un pesebre hablado ! .

Pessebre vivent a Les Gunyoles


pessebre_gunyoles

Els dies 25, 26 i 29 de desembre, des de les 18 fins a les 19.30 hores, i el 1  i 12 de gener, en el mateix horari podeu pujar fins el petit poble de les Gunyoles per gaudir del seu famós Pessebre Vivent Parlat. L’únic pessebre vivent de Catalunya que és una escenificació parlada, com una mena de representació d’uns pastorets a l’aire lliure. Es tracta d’un circuit tancat al voltant d’una cova natural, al mig del bosc. Per iniciar el recorregut haureu de deixar el cotxe al centre de la localitat, al local social del pessebre, on es projecta un audiovisual mentre s’espera el guia que ens acompanyarà pels carrers del poble fins a la muntanya on s’inicia el Pessebre Vivent Parlat. A Les Gunyoles és fácil arribar-hi per l’antiga N-340 anat fins Avinyonet, en concret fins el nucli d’Avinyó Nou, i d’allà per la carretera BV-2412 fins el poble. Si us fa por el port de l’Ordal, o les cues, podeu anar per l’AP-7 fins Sant Sadurní d’Anoia i remuntar cap a la N-340 des de la vall. Si això tampoc us agrada, per les corbes, podeu anar fins Vilafranca del Penedès i recular en direcció Barcelona per la N-340. Si voleu passar el dia per allà podeu visitar el magnífic monestir romànic de Sant Sebastià dels Gorgs, amb l’església, el seu campanar maravellós, i un claustre mutilat que conserva només una ala de columnes de capitells bellament esculpits.  Ara bé, si el voleu veure per dins haurà de ser el primer o el tercer dissabte de cada mes, a les 11, o a les 12 del migdia. També teniu ben a prop el jaciment iber del Turó de la Font de la Canya, que es visita el segon i el quart dissabte de mes, reservant prèviament i trucant a l’Ajuntament, a les 11 del matí. El colomar de l’Arboçar és una altre excursió possible, un indret amb una magnífica vista sobre el tota la comarca. I el propi casc antic de Les Gunyoles, amb la torre romana en un extrem, també és molt bonic, i mereix una parada. Es tracta d’un conjunt típic de cases de pedra, de poble, que fa gràcia de veure. A la zona hi ha bons llocs on dinar. Teniu, o potser ja ha tancat?, el restaurant U, al mateix poble, que estava molt bé. A Sant Pau de l’Ordal hi ha el famòs Can Xim, que ens agrada molt. Allà mateix teniu també Cal Pere del Maset, o Cal Saldoni, que també son molt molt interessants. El que us hem dit, menjareu bé. Una pizzeria, trattoria, maravellosa, la Trebbia, està un xic més apartada, a Vilafranca del Penedès, a la plaza de la Sardana, 3. Tel: 93817 13 99. Ja ho sabeu, en mitja hora llarga podeu ser a Les Gunyoles a gaudir d’un pessebre parlat!.

Los días 25 , 26 y 29 de diciembre , desde las 18 hasta las 19.30 horas , y el 1 y 12 de enero , en el mismo horario se puede subir hasta el pequeño pueblo de las Gunyoles para disfrutar de su famoso Pesebre Viviente Hablado . El único belén viviente de Cataluña que es una escenificación hablada , como una especie de representación al aire libre . Se trata de un circuito cerrado alrededor de una cueva natural , en medio del bosque . Para iniciar el recorrido deberán dejar el coche en el centro de la localidad , en el local social del pesebre , donde se proyecta un audiovisual mientras se espera el guía que nos acompañará por las calles del pueblo hasta la montaña donde se inicia el Pesebre Viviente hablado . A Las Gunyoles es fácil llegar por la antigua N -340 yendo hasta Avinyonet , en concreto hasta el núcleo de Avinyó Nou , y de allí por la carretera BV- 2412 hasta el pueblo . Por miedo el puerto del Ordal , o las colas , se puede ir por la AP- 7 hasta Sant Sadurní y remontar hacia la N -340 desde el valle . Si esto tampoco les gusta , por las curvas , pueden ir hasta Vilafranca del Penedès y retroceder en dirección Barcelona por la N- 340. Si deseais pasar el día por allí se podrá visitar el magnífico monasterio románico de Sant Sebastià dels Gorgs , con la iglesia , su campanario maravilloso , y un claustro mutilado que conserva sólo un ala de columnas de capiteles bellamente esculpidos . Ahora bien , si deseais verlo por dentro deberá ser el primer o el tercer sábado de cada mes , a las 11 , oa las 12 del mediodía . También tienen muy cerca el yacimiento íbero del Cerro de la Fuente de la Caña , que se visita el segundo y el cuarto sábado de mes , reservando previamente y llamando al Ayuntamiento , a las 11 de la mañana . El palomar del Arboçar es otra excursión posible , un lugar con una magnífica vista sobre el toda la comarca. Y el propio casco antiguo de Las Gunyoles , con la torre romana en un extremo , también es muy bonito , y merece una parada. Se trata de un conjunto típico de casas de piedra , de pueblo , que hace gracia de ver. En la zona hay buenos lugares donde comer. Tienen , ¿o quizás ya haya cerrado ? , el restaurante U , en el mismo pueblo , que estaba muy bien. En Sant Pau d’Ordal está el famoso Can Xim , que nos gusta mucho . Allí mismo tienen también Cal Pere del Maset , o Cal Saldoni , que también son muy interesantes . Lo que os hemos dicho , comerán bien. Una pizzería , trattoria , maravillosa, la Trebbia , está un poco más apartada , en Vilafranca del Penedès , en la plaza de la Sardana , 3 . Tel: 93 817 13 99 . Ya lo sabéis , en media hora larga puede ser a Las Gunyoles a disfrutar de… ¡un pesebre hablado ! .

Subirats


Potser l’heu vist passant per l’autopista AP-7, més enllà de Gelida, quan anàveu camí de Tarragona, de Lleida, o més lluny encara. Una torre altanera, migpartida, enfilada dalt d’un turó boscós, en un paratge turmentat. Es tracta del castell de Subirats. Està sol, allà dalt, desafiant com sempre els elements i els homes. Poderós, malgrat la ruïna. Us aconsellem d’anar-hi. El paisatge de Subirats, com també el de tot l’Alt Penedés, sobretot a la tardor, és impressionant. Vinyes tenyides de groc, de vermell, de marró. Camps llaurats, ordenats, endreçats. Pobles nets, blancs o color de terra, petits i polits. El castell, només estampa, no visitable per por d’una caiguda de les seves mileràries pedres. L’ermita romànica, tosca, senzilla, que potser no trobareu oberta. El cementiri troglodita, com sectari, amagat dins una cova, estrany, esotèric. Les vistes, esplèndides. Tot el Penedès als vostres peus. Els entorns, que conviden al passeig. O a tafanejar els escaladors que aprofiten l’escletxa bàrbara, increible, que la natura va voler com a fossat natural de la fortalessa. D’acord, sí. Tot és humil, senzill, poc cridaner. Tot un xic abandonat, però bell. Arribareu al castell si preneu l’autopista AP-7 i sortiu a Sant sadurní d’Anoia. No us cal entrar a la població. Gireu a mà dreta i enfileu muntanya amunt, cap a Subirats i l’Ordal. En uns quatre kms. veureu la desviació, en entrar al poblat de Els Casots, ben indicada, a mà esquerra. Una pista estreta, asfaltada, us deixarà al gran parquing proper al castell. Visitar Subirats és entendre la història de Catalunya a l’alta edat mitjana. El pànic de la frontera. Els musulmans contra els cristians. Hi és clar, visitar Subirats és veure’n les seves caves. Rondar-les, gaudir-les i degustar-ne el cava preciós, daurat, artesanal i fi. En teniu un munt. Totes bones, totes professionals. Pujant per la carretera cap Els Casots, abans d’arribar a la desviació del castell, trobareu a mà dreta les Caves Llopart. Possiblement dels millors brut nature que mai hem probat. Un cop a la pista mateixa del castell, encarareu les petites caves  Olivé i Batllori. A Subirats n’hi ha moltes d’altres. Un xic més enllà,  les bodegues del Maset del Lleó que porten el vi a domicili. També les del Mas Ferrer, o bé Castellroig, o les Felix Massana, o les Mas Pujado. Menció a banda mereixen, com les Llopart, els excel·lents vins de Sumarroca. Ja veieu que som bons amants del cava. A Subirats teniu bons llocs on menjar. L’únic problema pot ser el preu, perquè son de gran categoria. Ens han recomanat Cal Xim, que ja era conegut per les seves aparicions a guies i premsa. També famós comença a ser Cal Pere del Maset, o Cal Saldoni. Per la vora de Subirats podeu visitar també, a més de Sant Sadurní d’Anoia, el petit i desconegut monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Atents als dies d’obertura. Només els primers i tercers dissabtes de cada mes. I només  a les 11:00 i a les 12:00 del matí. Bé, sempre ens quedaran les vinyes, els vins i el cava i d’aquesta terra bellíssima.

Quizás lo habéis visto pasando por la autopista AP-7, más allá de Gelida, cuando ibais camino de Tarragona, de Lleida, o más lejos aún. Una torre alta, rota, encaramada sobre una colina boscosa, en un paraje atormentado. Se trata del castillo de Subirats. Está solo, allá arriba, desafiando como siempre los elementos y los hombres. Poderoso, a pesar de la ruina. Os aconsejamos ir. El paisaje de Subirats, así como el de todo el Alto Penedés, sobre todo en otoño, es impresionante. Viñas teñidas de amarillo, de rojo, de marrón. Campos labrados, ordenados, aseados. Pueblos limpios, blancos o color de tierra, pequeños y pulidos. El castillo, sólo estampa, no és visitable por miedo a una caída de sus miles de piedras. La ermita románica, tosca, sencilla, que quizás no encontrarán abierta. El cementerio troglodita, como sectario, escondido en una cueva, extraño, esotérico. Las vistas, espléndidas. Todo el Penedès a sus pies. Los entornos, que invitan al paseo. O a curiosear los escaladores que aprovechan la brecha bárbara, increible, que la naturaleza quiso como foso natural de la fortaleza. De acuerdo, sí. Todo es humilde, sencillo, poco llamativo. Todo un poco abandonado, pero hermoso. Llegarán al castillo si toman la autopista AP-7 y salen en Sant Sadurní d’Anoia. No hay que entrar en la población. Giren a la derecha y suban montaña arriba, hacia Subirats y el Ordal. En unos cuatro kms. veréis la desviación, al entrar en el poblado de Los Casots, bien indicada, a mano izquierda. Una pista estrecha, asfaltada, les dejará en el gran parking cercano al castillo. Visitar Subirats es entender la historia de Cataluña en la alta edad media. El pánico de la frontera. Los musulmanes contra los cristianos. Está claro, visitar Subirats es ver sus cavas. Rondarlas, disfrutarlas y degustar el cava precioso, dorado, artesanal y fino. Tenéis un montón. Todas buenas, todas profesionales. Subiendo por la carretera hacia Los Casots, antes de llegar a la desviación del castillo, encontraréis a mano derecha las Cavas Llopart. Posiblemente los mejores brut nature que nunca hemos probado. Una vez en la pista misma del castillo, vereis las pequeñas cavas Olivé y Batllori. En Subirats hay muchas otras. Un poco más allá, las bodegas del Maset del Lleó que llevan el vino a domicilio. También las del Mas Ferrer, o bien Castellroig, o Felix Massana, o Mas Pujadó. Mención aparte merecen, como las Llopart, los excelentes vinos de Sumarroca. Ya veis que somos buenos amantes del cava. En Subirats tienen buenos lugares donde comer. El único problema puede ser el precio, porque son de gran categoría. Nos han recomendado Cal Xim, que ya era conocido por sus apariciones en guías y prensa. También famoso empieza a ser Cal Pere del Maset, o Cal Saldoni. Por Subirats y alrededores podrán visitar también, además de Sant Sadurní d’Anoia, el pequeño y desconocido monasterio de Sant Sebastià dels Gorgs. Atentos a los días de apertura. Sólo los primeros y terceros sábados de cada mes. Y sólo a las 11:00 ya las 12:00 de la mañana. Bueno, siempre nos quedarán las viñas, los vinos y el cava de esta tierra bellísima.

Sa Riera


SaRiera

Una de les cales més boniques de la Costa Brava, i de tota la costa catalana, és Sa Riera. És una de les moltes platges que podeu gaudir del poble de Begur. És la que es troba més al nord. S’hi arriba des de Begur per una carretera asfaltada que baixa fins la urbanització, i també des de Pals, per la carretera que va a la platja de Pals i, després, seguint els carrers d’una urbanització fins la platja. Sa Riera és un petit poble amb tots els serveis: restaurants, hotels, botigues, un càmping, i bons aparcaments. Desert i tranquil durant una bona part de l’any, s’omple de gent els mesos d’estiu, sobretot l’agost. Llavors podeu tenir problemes per arribar-hi. La seva platja de sorra gruixuda, oberta al nord, amb les Illes Medes a l’horitzó, ens encanta. A més, és una cala ample, poc fonda i sense roques, si no és als costats, cosa que la fa molt segura pels infants. Begur és un dels pobles de tota la Costa Brava menys destrossats pel turísme, tot i estar situat al rovell de l’ou. Sa Riera, com Begur, conserva encara l’encant natural de les platges familiars de tota la vida. Prova d’això és que a Begur s’hi concentren els més bonics hotels amb encant de tota la costa. Hotels exclusius, de moltes estrelles. A Sa Riera en teniu un: el Convent. Evidentment no és baratet. Si que ho és una mica més l’hostal Sa Riera. Si voleu fer nit a Begur us recomanem el Rosa, un clàssic de tota la vida. Si us agrada el càmping us agradarà El Maset, a Sa Riera mateix. A Begur hi ha el càmping Begur, a la carretera que baixa cap a Esclanyà. De tota manera, si us decidiu pel càmping, nosaltres us recomanem molt vivament el Mas Patotxes, a 4 kms. de Begur. Ideal per recòrrer tota la zona. Ideal per serveis i molt familiar. Hi hem passat estones inoblidables.

Una de las calas más bonitas de la Costa Brava, y de toda la costa catalana, es Sa Riera. Es una de las muchas playas que podrá disfrutar del pueblo de Begur. Es la que se encuentra más al norte. Se llega desde Begur por una carretera asfaltada que baja hasta la urbanización, y también desde Pals, por la carretera que va a la playa de Pals y, después, siguiendo las calles de una urbanización hasta la playa. Sa Riera es un pequeño pueblo con todos los servicios: restaurantes, hoteles, tiendas, un camping, y buenos aparcamientos. Desierto y tranquilo durante una buena parte del año, se llena de gente los meses de verano, sobre todo en agosto. Entonces puede tener problemas para llegar. Su playa de arena gruesa, abierta al norte, con las Islas Medes en el horizonte, nos encanta. Además, es una cala ancha, poco profunda y sin rocas, si no es a los lados, lo que la hace muy segura para los niños. Begur es uno de los pueblos de toda la Costa Brava menos destrozados por el turismo, a pesar de estar situado en el propio centro de la vorágine. Sa Riera, como Begur, conserva todavía el encanto natural de las playas familiares de toda la vida. Prueba de ello es que en Begur se concentran los más bonitos hoteles con encanto de toda la costa. Hoteles exclusivos, de muchas estrellas. En el mismo Sa Riera tiene uno: el Convent. Evidentemente no es barato. Si que lo es un poco más el hostal Sa Riera. Si deseais pernoctar en Begur os recomendamos el Hotel Rosa, un clásico de toda la vida. Si os gusta el camping os gustará El Maset, en Sa Riera mismo. En Begur se encuentra el camping Begur, en la carretera que baja hacia Esclanyà. De todos modos, si se deciden por el camping, nosotros os recomendamos muy vivamente el Mas Patotxes, a 4 kms. de Begur. Ideal para recorrer toda la zona. Ideal para servicios y muy familiar. Hemos pasado allí ratos inolvidables.