Badalona es mou de nou!


Aquest proper diumenge us convidem a tornar a venir a Badalona. Si fa sol, a la Rambla, trobareu una nova edició de la Fira d’Arts Textils i de Paper. Això en un costat del passeig, el que te palmeres. D’aquest event us en parlarem demà. Ara volem comentar-vos la proposta de la plataforma “Badalona es mou!. Serà al costat de mar de la Rambla, a la part de solei, que podríem dir-ne. Allà hi haurà una oferta de matinal ludica, festiva i reivindicativa. De nou, totes les escoles i instituts de Badalona, les mares i pares, l’alumnat i el professorat, us conviden a una acció que aturi les retallades en aquest dret tan bàsic i essencial com és l’educació dels infants. Un matí molt divertit pels nens i nenes que s’acostin a gaudir del mar a Badalona. Començarà amb una xocolatada, a les 10 del matí, i seguirà amb als tallers muntats per AMPAS i mestres de les escoles públiques. Qualitat pedagògica i entreteniment garantits. Tallers de tota mena, però tots molt interessants i molt instructius, que podreu gaudir en família. N’hi haurà per totes les edats, des de parvulari fins secundària. I si això fos poca cosa també podreu disfrutar de la trobada de bestiari, gegants i capgrossos dels centres escolars. Tots ben espectaculars. És un acte que ens interessa a tothom promocionar, sigui quin sigui el pensament polític, humà o el tarannà de cadascú. Tots estarem d’acord que amb l’educació no s’hi pot jugar. Ja ho sabeu, el matí de diumenge us esperem a la Rambla de Badalona. Les famílies amb nens i nenes no tindrem ocasió d’aburrir-nos. Allà ens trobarem. Hi haurà servei de bar. Recordeu que la vila de Badalona, está molt aprop de Barcelona, te una platja bellíssima, un gran parc metropolità, i un Museu amb una ciutat romana a sota. Podeu arribar-hi en cotxe, per la C-31 o C-31, o la B-20, en el tren de la línia C1, amb el bus B-25 des de la plaça Urquinaona, o amb el metro de la línia 2, la lila, parada: Pompeu Fabra. Si voleu quedar-vos tot el dia podeu dinar molt bé a la ciutat. Per exemple a Can Frai, o al mateix carrer a Can Quim, un bon restaurant tradicional català, de cuidada cuina marinera, al carrer de Sant Pere, 97, Tel. 93.384.51.70. O en una boníssima pizzeria, o al Caolila, o bé a La Sargantana. Si us agaraden les tapes: La bota de Aragón. I si la pasta: La Tagliatella o Miranapoli. Quelcom més informal: El forn Bertran. Us esperem a la Rambla de Badalona aquest diumenge, hi haurà un bon “sarau”!.

Las escuelas de Badalona, madres y padres, alumnado y profesores, desde la plataforma “¡Badalona se mueve!“, nos invitan a una matinal intensa. Una mañana que será puramente divertida para los niños y niñas que se acerquen a la xocolatada y los talleres montados por las AMPAS y los maestr@s de las escuelas públicas. Calidad pedagógica y entretenimiento garantizados. Talleres de todo tipo, pero todos muy interesantes y muy instructivos, que podréis disfrutar en familia. Habrá para todas las edades, desde parvulario hasta secundaria. Comienzan a las 10 de la mañana, y duran hasta bien pasado el mediodía. ¡No os los perdáis!. Y si esto fuera poco también podréis disfrutar del encuentro de bestiario, gigantes y cabezudos de los centros escolares. Todos muy espectaculares. Es un acto solidario contra los recortes previstos en el mundo de la educación. Por lo tanto es un acto que interesa a todos promocionar, sea cual sea el pensamiento político, humano o el talante de cada uno. Todos estaremos de acuerdo que con la educación de los niños no se puede jugar. Ya lo sabéis, la mañana del domingo en la Rambla de Badalona, las familias con niños y niñas, no tendremos ocasión de aburrirnos. Allí nos encontraremos. Habrá servicio de bar. Recordad que la villa de Badalona, está cercana a Barcelona, tiene una playa bellísima, un gran parque i un Museo con una ciudad romana. Podeis llegar en coche por la C-31 o C-31, o la B-20, en el tren de la línia C1, con el bus B-25 des de la plaça Urquinaona, o el metro de la línia 2, la lila, parada: Pompeu Fabra. Hay buenos lugares para comer en la ciudad: Can Frai, una pizzeria, el Caolila, o La Sargantana. Para tapas La bota de Aragón. Para pasta: La Tagliatella o Miranapoli. Algo informal: El forn Bertran.

Subirats


Potser l’heu vist passant per l’autopista AP-7, més enllà de Gelida, quan anàveu camí de Tarragona, de Lleida, o més lluny encara. Una torre altanera, migpartida, enfilada dalt d’un turó boscós, en un paratge turmentat. Es tracta del castell de Subirats. Està sol, allà dalt, desafiant com sempre els elements i els homes. Poderós, malgrat la ruïna. Us aconsellem d’anar-hi. El paisatge de Subirats, com també el de tot l’Alt Penedés, sobretot a la tardor, és impressionant. Vinyes tenyides de groc, de vermell, de marró. Camps llaurats, ordenats, endreçats. Pobles nets, blancs o color de terra, petits i polits. El castell, només estampa, no visitable per por d’una caiguda de les seves mileràries pedres. L’ermita romànica, tosca, senzilla, que potser no trobareu oberta. El cementiri troglodita, com sectari, amagat dins una cova, estrany, esotèric. Les vistes, esplèndides. Tot el Penedès als vostres peus. Els entorns, que conviden al passeig. O a tafanejar els escaladors que aprofiten l’escletxa bàrbara, increible, que la natura va voler com a fossat natural de la fortalessa. D’acord, sí. Tot és humil, senzill, poc cridaner. Tot un xic abandonat, però bell. Arribareu al castell si preneu l’autopista AP-7 i sortiu a Sant sadurní d’Anoia. No us cal entrar a la població. Gireu a mà dreta i enfileu muntanya amunt, cap a Subirats i l’Ordal. En uns quatre kms. veureu la desviació, en entrar al poblat de Els Casots, ben indicada, a mà esquerra. Una pista estreta, asfaltada, us deixarà al gran parquing proper al castell. Visitar Subirats és entendre la història de Catalunya a l’alta edat mitjana. El pànic de la frontera. Els musulmans contra els cristians. Hi és clar, visitar Subirats és veure’n les seves caves. Rondar-les, gaudir-les i degustar-ne el cava preciós, daurat, artesanal i fi. En teniu un munt. Totes bones, totes professionals. Pujant per la carretera cap Els Casots, abans d’arribar a la desviació del castell, trobareu a mà dreta les Caves Llopart. Possiblement dels millors brut nature que mai hem probat. Un cop a la pista mateixa del castell, encarareu les petites caves  Olivé i Batllori. A Subirats n’hi ha moltes d’altres. Un xic més enllà,  les bodegues del Maset del Lleó que porten el vi a domicili. També les del Mas Ferrer, o bé Castellroig, o les Felix Massana, o les Mas Pujado. Menció a banda mereixen, com les Llopart, els excel·lents vins de Sumarroca. Ja veieu que som bons amants del cava. A Subirats teniu bons llocs on menjar. L’únic problema pot ser el preu, perquè son de gran categoria. Ens han recomanat Cal Xim, que ja era conegut per les seves aparicions a guies i premsa. També famós comença a ser Cal Pere del Maset, o Cal Saldoni. Per la vora de Subirats podeu visitar també, a més de Sant Sadurní d’Anoia, el petit i desconegut monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Atents als dies d’obertura. Només els primers i tercers dissabtes de cada mes. I només  a les 11:00 i a les 12:00 del matí. Bé, sempre ens quedaran les vinyes, els vins i el cava i d’aquesta terra bellíssima.

Quizás lo habéis visto pasando por la autopista AP-7, más allá de Gelida, cuando ibais camino de Tarragona, de Lleida, o más lejos aún. Una torre alta, rota, encaramada sobre una colina boscosa, en un paraje atormentado. Se trata del castillo de Subirats. Está solo, allá arriba, desafiando como siempre los elementos y los hombres. Poderoso, a pesar de la ruina. Os aconsejamos ir. El paisaje de Subirats, así como el de todo el Alto Penedés, sobre todo en otoño, es impresionante. Viñas teñidas de amarillo, de rojo, de marrón. Campos labrados, ordenados, aseados. Pueblos limpios, blancos o color de tierra, pequeños y pulidos. El castillo, sólo estampa, no és visitable por miedo a una caída de sus miles de piedras. La ermita románica, tosca, sencilla, que quizás no encontrarán abierta. El cementerio troglodita, como sectario, escondido en una cueva, extraño, esotérico. Las vistas, espléndidas. Todo el Penedès a sus pies. Los entornos, que invitan al paseo. O a curiosear los escaladores que aprovechan la brecha bárbara, increible, que la naturaleza quiso como foso natural de la fortaleza. De acuerdo, sí. Todo es humilde, sencillo, poco llamativo. Todo un poco abandonado, pero hermoso. Llegarán al castillo si toman la autopista AP-7 y salen en Sant Sadurní d’Anoia. No hay que entrar en la población. Giren a la derecha y suban montaña arriba, hacia Subirats y el Ordal. En unos cuatro kms. veréis la desviación, al entrar en el poblado de Los Casots, bien indicada, a mano izquierda. Una pista estrecha, asfaltada, les dejará en el gran parking cercano al castillo. Visitar Subirats es entender la historia de Cataluña en la alta edad media. El pánico de la frontera. Los musulmanes contra los cristianos. Está claro, visitar Subirats es ver sus cavas. Rondarlas, disfrutarlas y degustar el cava precioso, dorado, artesanal y fino. Tenéis un montón. Todas buenas, todas profesionales. Subiendo por la carretera hacia Los Casots, antes de llegar a la desviación del castillo, encontraréis a mano derecha las Cavas Llopart. Posiblemente los mejores brut nature que nunca hemos probado. Una vez en la pista misma del castillo, vereis las pequeñas cavas Olivé y Batllori. En Subirats hay muchas otras. Un poco más allá, las bodegas del Maset del Lleó que llevan el vino a domicilio. También las del Mas Ferrer, o bien Castellroig, o Felix Massana, o Mas Pujadó. Mención aparte merecen, como las Llopart, los excelentes vinos de Sumarroca. Ya veis que somos buenos amantes del cava. En Subirats tienen buenos lugares donde comer. El único problema puede ser el precio, porque son de gran categoría. Nos han recomendado Cal Xim, que ya era conocido por sus apariciones en guías y prensa. También famoso empieza a ser Cal Pere del Maset, o Cal Saldoni. Por Subirats y alrededores podrán visitar también, además de Sant Sadurní d’Anoia, el pequeño y desconocido monasterio de Sant Sebastià dels Gorgs. Atentos a los días de apertura. Sólo los primeros y terceros sábados de cada mes. Y sólo a las 11:00 ya las 12:00 de la mañana. Bueno, siempre nos quedarán las viñas, los vinos y el cava de esta tierra bellísima.

La Torre Balldovina


La Torre Balldovina es un museu. De fet, aquest magnífic edifici és el Museu Municipal de Santa Coloma de Gramanet. Ocupa un antiquíssim indret, vora el riu Besós, que fou torre de defensa romànica al segle XI, un dels únics edificis romànics civils dels voltants de Barcelona, masia i casa senyorial. I, paradoxalment, es conserven totes les edificacions de cada època, en el que constitueix un magnífic exemple del pas de la història. A més del propi edifici, que ja justifica sobradament una sortida familiar, el museu conserva col·leccions molt interessants, com per exemple el fons sobre el món iber que va sortir a la llum amb les excavacions del poblat del Puig Castellar, una altra visita que cal fer amb els infants. A Balldovina hi passava els estius el gran poeta Josep Maria de Sagarra, la família del qual era propietària del casal. També te força objectes procedents de Can Calvet, així com material medieval del molí d’en Ribé i del mas Fonollar. En l’apartat etnològic, el museu és un bon lloc on explicar als infants com es vivia a les afores de Barcelona, al camp que envoltava la ciutat, durant els segles anteriors al XX. A més de tot això, trobareu diverses coleccions geològiques, botàniques i paleontològiques, fruit de donacions. Així mateix hi ha exposicions permanents sobre Santa Coloma, les rodalies, la història i la natura, a més de possibles altres exposicions que us podeu trobar muntades puntualment. Està obert diàriament matí i tarda, i dissabtes, diumenges i festius de les 11.00 hores a les 14:00 hores. S’hi pot arribar fàcilment en cotxe, per Sant Adrià de Besós, pujant cap a Santa Coloma, o bé a l’inversa, des de Santa Coloma, baixant per la carretera cap a Sant Adrià. Però el millor fora agafar el metro de la línia 9, parada, Can Peixauet, i caminar uns metres cap a muntanya, o el de la línia 1, baixant a Santa Coloma – Plaça de l’ajuntament, i caminant en direcció al mar un km. aproximadament. L’adreça correcta i concreta per cercar-la al Google és la Plaça de Pau Casals. Una bonica sortida cultural, a tocar de Barcelona mateix, indispensable. Podeu completar el dia, si sou excursionistes, pujant al jaciment iber del Puig Castellar, d’on venen les peces del museu, i així veure el paratge natural del Torrent de les Bruixes, molt desconegut. O bé anant fin el monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, que està a sota del turó i és fàcilment accessible en cotxe des de Santa Coloma. Bon lloc per fer un pic-nic familiar. Pel camí veureu la increiblement bella Torre Pallaresa, un palauet renaixentista maravellós. El museu Torre Balldovina organitza visites guiades. Informeu-vos!. Si voleu més aviat un passeig agradable, a peu o en bici, baixeu fins el riu. Les vores del Besós, condicionades amb gespa, són un lloc idoni per rematar el matí amb els infants. Si voleu dinar bé a Santa Coloma, cerqueu restaurants darrera l’ajuntament, pels carrers estrets del que fou, fa molts anys, un petit nucli antic. Trobareu llocs com la pizzeria Pulcinella, al carrer Doctor Ferran, 2. Tel: 933 92 11 05. Bones pizzes. O bé el restaurant Lluerna, una aposta segura. També recomanem Can Armengol, un clàssic. O el petit local del Cinc, al carrero de la Plaça, 5. Tel: 934 66 64 73 . Italià interessant, La Tarantella, al carrer de Sant Jeroni, 75. Tel: 934 68 05 41, o el Pizzicatom, al carrer de Josep Anselm Clavé, 22. Tel: 934 66 58 37.

La Torre Balldovina es un museo. De hecho, este magnífico edificio es el Museo Municipal de Santa Coloma de Gramanet. Ocupa un antiquísimo lugar, junto al río Besós, que fue torre de defensa románica en el siglo XI, uno de los únicos edificios románicos civiles de los alrededores de Barcelona, ​​masía y casa señorial. Y, paradójicamente, se conservan todas las edificaciones de cada época, en lo que constituye un magnífico ejemplo del paso de la historia. Además del propio edificio, que ya justifica sobradamente una salida familiar, el museo conserva colecciones muy interesantes, como por ejemplo el fondo sobre el mundo íbero que salió a la luz con las excavaciones del poblado del Puig Castellar, otra visita que hay que hacer con los niños. En Balldovina pasaba los veranos el gran poeta Josep Maria de Sagarra, cuya familia era propietaria de la casa. También tienen allí los objetos procedentes de Can Calvet, así como material medieval del molino d’en Ribé y del Mas Fonollar. En el apartado etnológico, el museo es un buen lugar donde explicar a los niños cómo se vivía en las afueras de Barcelona, ​​en el campo que rodeaba la ciudad, durante los siglos anteriores al XX. Además de todo esto, encontrarán diversas colecciones geológicas, botánicas y paleontológicas, fruto de donaciones. Asimismo hay exposiciones permanentes sobre Santa Coloma, las cercanías, la historia y la naturaleza, además de posibles otras exposiciones que se pueden encontrar montadas puntualmente. Está abierto diariamente mañana y tarde, y sábados, domingos y festivos de las 11.00 horas a las 14:00 horas. Se puede llegar fácilmente en coche, por Sant Adrià de Besós, subiendo hacia Santa Coloma, o bien a la inversa, desde Santa Coloma, bajando por la carretera hacia Sant Adrià. Pero lo mejor fuera o fuese coger el metro de la línea 9, parada, Can Peixauet, y caminar unos metros hacia la montaña, o el de la línea 1, bajando en Santa Coloma – Plaza del Ayuntamiento, y deslizandose en dirección al mar un km. aproximadamente. La dirección correcta y concreta para buscarla en Google es la Plaza de Pau Casals. Una bonita salida cultural, cerca de Barcelona, indispensable. Pueden completar el día, si sois excursionistas, subiendo al yacimiento íbero del Puig Castellar, de dónde vienen las piezas del museo, y así ver el paraje natural del Torrent de les Bruixes, muy desconocido. O bien yendo al monasterio gótico de San Jerónimo de la Murtra, que es fácilmente accesible en coche desde Santa Coloma. Buen lugar para hacer un pic-nic familiar. Por el camino veréis la increíblemente bella Torre Pallaresa, un palacete renacentista maravilloso. El museo Torre Balldovina organiza visitas guiadas. Si desean más bien un paseo agradable, a pie o en bici, bajen hasta el río. La ribera del Besós, acondicionada con césped, és un lugar idóneo para rematar la mañana con los niños. Si quieren comer bien en Santa Coloma, busquen restaurantes detrás del ayuntamiento, por las calles estrechas de lo que fue, hace muchos años, un pequeño casco antiguo. Encontrarán lugares como la pizzería Pulcinella, en la calle Doctor Ferran, 2. Tel: 933 92 11 05. Buenas pizzas. O bien el restaurante Lluerna, una apuesta segura. También recomendamos Can Armengol, un clásico. O el pequeño local del Cinc, en el callejón de la Plaza, 5. Tel: 934 66 64 73. Italiano interesante, La Tarantella, en la calle de San Jerónimo, 75. Tel: 934 68 05 41, o el Pizzicatom, en la calle de Josep Anselm Clavé, 22. Tel: 934 66 58 37.

Festa Medieval de Canyadó


El barri de Sant Jordi, o de Canyadó, està situat a les afores de Badalona, a la sortida cap al Maresme, camí de Montgat. És una barriada de recent construcció, sense gaire història, dels anys 70. Tanmateix sempre ha estat un veïnat engrescat i combatiu, que ha lluitat per fer caliu i aplegar la gent que viu en els seus blocs. Aquest esperit va aconseguir salvar per la ciutat la masia de can Canyadó, i un petit espai verd que la rodeja. Ara és una de les joies de Badalona, una ciutat força necessitada d’aquesta mena d’equipaments. I no cal dir que és el símbol d’identitat mes preuat, i amb raó, del barri. Doncs bé, per l’abril, segona o tercera setmana, dissabte i diumenge, la bona gent de Canyadó organitza a redós de la seva masia, un lluit i for,ós mercat medieval. De veritat que val la pena dedicar un matí, o una tarda, a fer-hi una ullada. A més de les paradetes d’oficis, productes artesans i gastronomia, podreu gaudir d’animació, música, jocs infantils i tallers. Us semblarà mentida que una barrida tan petita pugui organitzar un esdeveniment tan ben portat i de tanta qualitat. A més, podreu rondar tota la masia de Canyadó, estances, habitacions i torre dels pirates, (a la foto), inclosa. No haureu vist mai un exemplar de casa de pagés del segle XV i XVI tan ben conservat com aquest. També podeu completar el matí amb una volta pel parc de Ca l’Arnús, pulmó verd de Badalona. Agradable tot plegat. Arribeu-vos-hi amb el tren. L’estació queda força lluny, però podeu caminar per la Rambla, vora el mar, i la passejada, uns bons 2 kms. es farà agradable. També podeu arribar amb metro, (encara queda més lluny) i agafar després un bus. O venir amb bici. Una ruta agradable, vora el mar també. O en cotxe. Seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Nord i després el lateral fins Canyadó. Aparcament no molt complicat en els carrers de la zona industrial propera, o vora el mar. Sempre el mar. El mar perillós que va obligar als estadants de Can Canyadó a edificar la seva torre de defensa. Veniu a passar-ho bé.

El barrio de Sant Jordi, o de Canyadó, está situado en las afueras de Badalona, en la salida hacia el Maresme, camino de Montgat. Es un barrio de reciente construcción, sin mucha historia, de los años 70. Sin embargo siempre ha sido un vecindario animado y combativo, que ha luchado por reunir a la gente que vive en sus bloques. Este espíritu logró salvar para la ciudad la masía de Can Canyadó, y un pequeño espacio verde que la rodea. Ahora es una de las joyas de Badalona, una ciudad muy necesitada de este tipo de equipamientos. Y no hace falta decir que es el símbolo de identidad más preciado, y con razón, del barrio. Pues bien, en abril, segunda o tercera semana, sábado y domingo, la buena gente de Canyadó organiza al abrigo de su masía, un lucido y bonito mercado medieval. De verdad que vale la pena dedicar una mañana o una tarde, a hecharle un vistazo. Además de los puestos de oficios, productos artesanos y gastronomía, podrán disfrutar de animación, música, juegos infantiles y talleres. Os parecerá mentira que una barrida tan pequeña pueda organizar un evento tan bien llevado y de tanta calidad. Además, podreis rondar toda la masía de Canyadó, estancias, habitaciones y su torre de los piratas, (en la foto), incluida. No habréis visto nunca un ejemplar de casa de payés del siglo XV y XVI tan bien conservado como éste. También pueden completar la mañana con una vuelta por el parque de Ca l’Arnús, pulmón verde de Badalona. Agradable todo ello. Acercaos a Canyadó con el tren. La estación queda bastante lejos, pero pueden caminar por la Rambla, cerca del mar, y el paseo, unos buenos 2 kms. se hará agradable. También pueden llegar en metro, (aún queda más lejos) y tomar luego un bus. O venir en bici. Una ruta agradable, cerca del mar también. O en coche. Sigan la C-32 hasta la salida Badalona Norte y después el lateral hasta Canyadó. Aparcamiento no muy complicado en las calles de la zona industrial cercana, o junto al mar. Siempre el mar. El mar peligroso que obligó a los inquilinos de Can Canyadó a edificar su torre de defensa. Venid a pasarlo bien.

Vilassar, un mar de flors


unmardeflors

Vilassar de Mar és una bonica població de la costa del Maresme, tocant a Mataró. S’hi pot arribar fàcilment en tren, per la línia de la costa. O en cotxe per la C-31 o la C-32. A primers de juny, Vilassar s’omple de flors. Això no és estrany, perquè aquest poble és la seu del Mercat de la Flor de Catalunya i milers de floristes d’arreu del país hi venen cada dia a comprar i vendre flors i plantes. Però “un mar de flors” és especial. Són les entitats i els veïns i veïnes qui omplen uns quants carrers i places de Vilassar de flors. Si encara teniu a la retina les precioses imatges de “Girona, temps de flors”, si encara us dura el “mono”, atançeu-vos fins Vilassar i disfruteu de nou l’ambient màgic. Si hi aneu, amb flors o sense, la vila us oferirà alguns atractius turístic menors, però convincents. Evidentment, en primer lloc, la seva platja. Una platja del Maresme, amb sauló ben criat i gruixut. O altres, com la torre de can Nadal, típica talaia de defensa contra pirates i corsaris que infestaren la costa durant els segles XVI i XVII. El temple parroquial és barroc, refet al segle XX,  sense massa interès. Teniu també els bonics carrers de pescadors, típics del maresme, com ara el de sant Francesc. Els amants dels museus podeu visitar, ubicat en un antic hostal del XVII, el Museu Monjo, on podreu veure obres de l’escultor Enric Monjo. No hem dinat ni dormit mai a Vilassar, perquè está molt a prop de Barcelona, però si que hem fet un bon vermouth a Cal Espinaler. Un vermouth Espinaler, és clar, de collita pròpia. Tot un clàssic del Maresme.

Vilassar de Mar es una bonita población de la costa del Maresme, tocando a Mataró. Se puede llegar fácilmente en tren, por la línea de la costa. O en coche por la C-31 o la C-32. A primeros de junio, Vilassar se llena de flores. Esto no es extraño, porque este pueblo es la sede del Mercado de la Flor de Cataluña y miles de floristas de todo el país vienen cada día a comprar y vender flores y plantas. Pero “un mar de flores” es especial. Son las entidades y los vecinos y vecinas quienes llenan unos cuantos rincones de Vilassar de flores. Si aún tiene en la retina las preciosas imágenes de “Girona, temps de flors”, si todavía le dura el “mono”, llégese hasta Vilassar y disfrute de nuevo el ambiente mágico. Si va, con flores o sin ellas, la villa le ofrece algunos atractivos turístico menores, pero convincentes. Evidentemente, en primer lugar, su playa. Una playa del Maresme, con arena “sauló” bien criado y grueso. O otros, como la torre de Can Nadal, típica atalaya de defensa contra piratas y corsarios que infestaron la costa durante los siglos XVI y XVII. El templo parroquial es barroco, reconstruido en el siglo XX, sin demasiado interés. Tiene también las calles de pescadores, típicas del Maresme, como la de San Francisco. Los amantes de los museos pueden visitar, ubicado en un antiguo hostal del XVII, el Museo Monjo, donde pueden verse obras del escultor Enric Monjo. No hemos comido ni dormido nunca en Vilassar, porque está muy cerca de Barcelona, pero si que hemos hecho un buen VERMOUTH en Cal Espinaler. Un VERMOUTH Espinaler, claro está, de cosecha propia. Todo un clásico del Maresme.