Exposició filatèlica a Badalona


expo_filatelica_badalona

Aquest proper cap de setmana, a la Plaça de Pompeu Fabra, al centre de Badalona, teniu una exposició filatèlica en que es presenten dos segells nous i un mata-segells. Per una família aficionada a la col·lecció de segells és un esdeveniment sumament important. Però, a més, hi haurà una sèrie d’actes que poden interessar a tothom. Aixíel divendres 24 d’octubre de 2014, a l’espai que hi ha sota la plaça, a les set de la tarda, hi haurà la presentació oficial dels segells, dedicats al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, i un altre dedicat a la drogueria Can Boter, la botiga del carrer de mar. Mossén Jaume Aymar oferirà, tot seguit, una conferència sobre la història del monestir. El dissabte trobada de plaques, amb un parell dedicades també al monestir i la drogueria. I s’obre una bonica exposició de segells, de 18 a 20,30 hores. El diumenge segueix la expo, de 10 del matí a 14 hores. De dilluns 27 a dijous 30 es podrà visitar a la tarda, de sis a quarts de nou. Podeu aprofitar el dia per visitar el Museu de Badalona, que és una passada, amb una ciutat romana a sota. Arribar a Badalona és molt senzill, amb el tren de la línia C-1. L’estació queda al centre, a tocar de la platja i de la Rambla. També podeu agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona o el metro de la línia 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, altra vegada el centre. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre i baixeu cap a mar. Estarà difícil aparcar, però n’hi ha un parell de subterranis, molt grans, a la Plaça Pompeu Fabra, i a la Plana. Per dinar podeu fer pic-nic al parc de Can Solei-Ca l’Arnús, on la canalla tindrà molt lloc per còrrer, i unes atraccions per infants molt divertides. Ara bé, és una mica lluny del centre, a l’altra punta de la ciutat. Si preferiu restaurants, direm que hi ha bons llocs on dinar a la ciutat, i la majoria estan al centre, pels voltants del carrer del Mar, l’eix comercial per antonomàsia o per la Rambla. Teniu, a tocar de la plaça de la vila, el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. A tocar un parell de pizzeries, La piccola Roma i La Gondola, bons llocs tots dos. Una proposta fresca: L’Envelat. Un bar amb molts ambients i moltes possibilitats. Al carrer del mar el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, no gaire lluny de Canyadó, Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. A la Rambla teniu Il Vizio. Cuina italiana. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, al carrer d’Arnús, te bona carn a la brasa, com també la te La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. Exòtic: Tariq, un pakistanès molt interessant. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar, o a l’Hostal Badaloní, net i modern, o també al Solimar, un clàssic de tota la vida. Veniu a Badalona a veure segells i plaques de cava!.

Este viernes inaguran en la plaça Pompeu Fabra de Badalona una exposición de sellos que estará abierta toda la semana. Presentan también un par de sellos nuevos con motivos de Badalona y hay un encuentro de placas de cava. Si os gustan los sellos no dudeis en llegaros hasta Badalona, una ciudad bien comunicada con Barcelona, y muy cerca. ¡No faltéis!.

Subirats


Potser l’heu vist passant per l’autopista AP-7, més enllà de Gelida, quan anàveu camí de Tarragona, de Lleida, o més lluny encara. Una torre altanera, migpartida, enfilada dalt d’un turó boscós, en un paratge turmentat. Es tracta del castell de Subirats. Està sol, allà dalt, desafiant com sempre els elements i els homes. Poderós, malgrat la ruïna. Us aconsellem d’anar-hi. El paisatge de Subirats, com també el de tot l’Alt Penedés, sobretot a la tardor, és impressionant. Vinyes tenyides de groc, de vermell, de marró. Camps llaurats, ordenats, endreçats. Pobles nets, blancs o color de terra, petits i polits. El castell, només estampa, no visitable per por d’una caiguda de les seves mileràries pedres. L’ermita romànica, tosca, senzilla, que potser no trobareu oberta. El cementiri troglodita, com sectari, amagat dins una cova, estrany, esotèric. Les vistes, esplèndides. Tot el Penedès als vostres peus. Els entorns, que conviden al passeig. O a tafanejar els escaladors que aprofiten l’escletxa bàrbara, increible, que la natura va voler com a fossat natural de la fortalessa. D’acord, sí. Tot és humil, senzill, poc cridaner. Tot un xic abandonat, però bell. Arribareu al castell si preneu l’autopista AP-7 i sortiu a Sant sadurní d’Anoia. No us cal entrar a la població. Gireu a mà dreta i enfileu muntanya amunt, cap a Subirats i l’Ordal. En uns quatre kms. veureu la desviació, en entrar al poblat de Els Casots, ben indicada, a mà esquerra. Una pista estreta, asfaltada, us deixarà al gran parquing proper al castell. Visitar Subirats és entendre la història de Catalunya a l’alta edat mitjana. El pànic de la frontera. Els musulmans contra els cristians. Hi és clar, visitar Subirats és veure’n les seves caves. Rondar-les, gaudir-les i degustar-ne el cava preciós, daurat, artesanal i fi. En teniu un munt. Totes bones, totes professionals. Pujant per la carretera cap Els Casots, abans d’arribar a la desviació del castell, trobareu a mà dreta les Caves Llopart. Possiblement dels millors brut nature que mai hem probat. Un cop a la pista mateixa del castell, encarareu les petites caves  Olivé i Batllori. A Subirats n’hi ha moltes d’altres. Un xic més enllà,  les bodegues del Maset del Lleó que porten el vi a domicili. També les del Mas Ferrer, o bé Castellroig, o les Felix Massana, o les Mas Pujado. Menció a banda mereixen, com les Llopart, els excel·lents vins de Sumarroca. Ja veieu que som bons amants del cava. A Subirats teniu bons llocs on menjar. L’únic problema pot ser el preu, perquè son de gran categoria. Ens han recomanat Cal Xim, que ja era conegut per les seves aparicions a guies i premsa. També famós comença a ser Cal Pere del Maset, o Cal Saldoni. Per la vora de Subirats podeu visitar també, a més de Sant Sadurní d’Anoia, el petit i desconegut monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Atents als dies d’obertura. Només els primers i tercers dissabtes de cada mes. I només  a les 11:00 i a les 12:00 del matí. Bé, sempre ens quedaran les vinyes, els vins i el cava i d’aquesta terra bellíssima.

Quizás lo habéis visto pasando por la autopista AP-7, más allá de Gelida, cuando ibais camino de Tarragona, de Lleida, o más lejos aún. Una torre alta, rota, encaramada sobre una colina boscosa, en un paraje atormentado. Se trata del castillo de Subirats. Está solo, allá arriba, desafiando como siempre los elementos y los hombres. Poderoso, a pesar de la ruina. Os aconsejamos ir. El paisaje de Subirats, así como el de todo el Alto Penedés, sobre todo en otoño, es impresionante. Viñas teñidas de amarillo, de rojo, de marrón. Campos labrados, ordenados, aseados. Pueblos limpios, blancos o color de tierra, pequeños y pulidos. El castillo, sólo estampa, no és visitable por miedo a una caída de sus miles de piedras. La ermita románica, tosca, sencilla, que quizás no encontrarán abierta. El cementerio troglodita, como sectario, escondido en una cueva, extraño, esotérico. Las vistas, espléndidas. Todo el Penedès a sus pies. Los entornos, que invitan al paseo. O a curiosear los escaladores que aprovechan la brecha bárbara, increible, que la naturaleza quiso como foso natural de la fortaleza. De acuerdo, sí. Todo es humilde, sencillo, poco llamativo. Todo un poco abandonado, pero hermoso. Llegarán al castillo si toman la autopista AP-7 y salen en Sant Sadurní d’Anoia. No hay que entrar en la población. Giren a la derecha y suban montaña arriba, hacia Subirats y el Ordal. En unos cuatro kms. veréis la desviación, al entrar en el poblado de Los Casots, bien indicada, a mano izquierda. Una pista estrecha, asfaltada, les dejará en el gran parking cercano al castillo. Visitar Subirats es entender la historia de Cataluña en la alta edad media. El pánico de la frontera. Los musulmanes contra los cristianos. Está claro, visitar Subirats es ver sus cavas. Rondarlas, disfrutarlas y degustar el cava precioso, dorado, artesanal y fino. Tenéis un montón. Todas buenas, todas profesionales. Subiendo por la carretera hacia Los Casots, antes de llegar a la desviación del castillo, encontraréis a mano derecha las Cavas Llopart. Posiblemente los mejores brut nature que nunca hemos probado. Una vez en la pista misma del castillo, vereis las pequeñas cavas Olivé y Batllori. En Subirats hay muchas otras. Un poco más allá, las bodegas del Maset del Lleó que llevan el vino a domicilio. También las del Mas Ferrer, o bien Castellroig, o Felix Massana, o Mas Pujadó. Mención aparte merecen, como las Llopart, los excelentes vinos de Sumarroca. Ya veis que somos buenos amantes del cava. En Subirats tienen buenos lugares donde comer. El único problema puede ser el precio, porque son de gran categoría. Nos han recomendado Cal Xim, que ya era conocido por sus apariciones en guías y prensa. También famoso empieza a ser Cal Pere del Maset, o Cal Saldoni. Por Subirats y alrededores podrán visitar también, además de Sant Sadurní d’Anoia, el pequeño y desconocido monasterio de Sant Sebastià dels Gorgs. Atentos a los días de apertura. Sólo los primeros y terceros sábados de cada mes. Y sólo a las 11:00 ya las 12:00 de la mañana. Bueno, siempre nos quedarán las viñas, los vinos y el cava de esta tierra bellísima.

Sarral


Sarral és una població gran de la Conca de Barberà, quasi tocant a la Segarra. Malgrat tenir pocs habitants és una vila de certa importància. Fa una mica de cap d’una comarca inexistent, de centre de la seva rodalia. La trobareu a peu de la carretera C-241 que va des d’Igualada a Montblanc, passant per Santa Coloma de Queralt. Fou un poble mimat pels reis catalans, d’aquí el seu nom: Sa Reial, i l’escut. Avui dia és molt famosa pel seus vins i caves, de la cooperativa, anomenats Portell. I no és aquesta la única bodega que hi ha al poble. Si compreu cava de Sarral estalviareu molts diners i provareu un producte increible. És un consell ben donat. També te fama l’alabastre. Arreu trobareu tallers i botigues que elaboren i venen tota mena d’objectes fets amb aquest guix, super abundant a la zona. Hi ha un museu dedicat. Sarral conserva un casc antic medieval, petit, amb un carrer molt i molt estret, diuen que el més estret d’Europa: el carrer dels jueus, a la foto. També un timpà amb un relleu romànic. I a les afores el parc i ermita dels Sants Metges. Construcció moderna, amb una àrea de pic-nic i quatre jocs infantils. Els amants de les ruïnes podeu pujar fins el despoblat medieval d’Anguera, on podreu observar, abans que s’enfonsin definitivament, una esglèsia romànica, molt destrossada i un pont medieval. També hi ha una presa romana, no gens espectacular. Donat que els atractius turístics són limitats, us recomanem que hi aneu amb motiu de la Fira de la Puríssima, que es celebra des del s. XVI.  Hi ha més aviat maquinària agrícola i productes del camp, però també altres parades sobre temes tan variats com l’automoció o l’artesania. L’estrella, és clar, són els vins i caves. I això si que es un motiu per arribar-s’hi. Els que us agraden les plaques de cava heu de saber que s’hi organitza una trobada, amb moltes de ben rares. Podeu completar l’excursió visitant Santa Coloma de Queralt, amb un cas medieval molt bonic, castell ben muntat i esglèsies gòtiques molt interessants. Per acabar podeu fer via fins Montblanc, ciutat murallada amb un centre medieval dels millors de Catalunya, nombroses esglèsies i palaus i una quasi catedral. Al poble trobareu un parell o tres de llocs per dinar: com ara el restaurant Sant Cosme i Sant Damià, a l’avinguda de la Conca , 41 T. 977890134. Sortint de Sarral podeu trobar allotjament i menjar a la Casa Rural L’Hostalet, a la Sala, o bé a Montbrió de la Marca, nom de resonàncies medievals, on trobareu un hotelet i restaurant rural molt bonic: l’Heura. També teniu tota mena de serveis a Santa Coloma de Queralt, amb un bon hotel, i a Montblanc, ple de restaurants i allotjaments.

Sarral es una población grande de la Conca de Barberà, casi tocando ya la Segarra. A pesar de tener pocos habitantes es una villa de cierta importancia. Hace un poco de cabeza de una comarca inexistente, de centro de sus alrededores. La encontrará a pie de la carretera C-241 que va desde Igualada a Montblanc, pasando por Santa Coloma de Queralt. Fue un pueblo mimado por los reyes catalanes, de ahí su nombre: Sa Real, y el escudo. Hoy en día es muy famosa por sus vinos y cavas, de la cooperativa, llamados Portell. Y no es ésta la única bodega que hay en el pueblo. Si compra cava de Sarral ahorrará mucho dinero y comprobará un producto increíble. Es un consejo bien dado. También tiene fama el alabastro. Por todo el pueblo encontrará talleres y tiendas que elaboran y venden todo tipo de objetos hechos con este yeso, super abundante en la zona. Hay un museo dedicado. Sarral conserva un casco antiguo medieval, pequeño, con un pasaje muy, muy estrecho, dicen que el más estrecho de Europa: el de los judíos, en la foto. También un tímpano con un relieve románico. Y en las afueras el parque de la ermita de los Santos Médicos. Construcción moderna, con un área de picnic y cuatro juegos infantiles. Los amantes de las ruinas pueden subir hasta el despoblado medieval de Anguera, donde podréis observar, antes de que se hundan definitivamente, una iglesia románica, muy destrozada y un puente medieval. También hay una presa romana, nada espectacular. Dado que los atractivos turísticos son limitados, les recomendamos que vayan con motivo de la Feria de la Purísima, que se celebra desde el s. XVI. Hay más bien maquinaria agrícola y productos del campo, pero también otras paradas sobre temas tan variados como la automoción o la artesanía. La estrella, claro, son los vinos y cavas. Y eso si que es un motivo para llegarse. A los que os gustan las placas de cava debeis de saber que se organiza un encuentro, con muchas, de bien raras. Podéis completar la excursión visitando Santa Coloma de Queralt, con un caso medieval muy bonito, castillo bien montado y iglesias góticas muy interesantes. Por último pueden hacer vía hasta Montblanc, ciudad amurallada con un centro medieval de los mejores de Cataluña, numerosas iglesias y palacios y una casi catedral. En el pueblo encontrará un par o tres de sitios para comer: como el restaurante San Cosme y San Damián, en la avenida de la Conca, 41 T. 977890134. Saliendo de Sarral puede encontrar alojamiento y comida en la Casa Rural L’Hostalet, en la Sala, o en Montbrió de la Marca, nombre de resonancias medievales, donde encontrará un hotelito y restaurante rural muy bonito: l’Heura. También tiene todo tipo de servicios en Santa Coloma de Queralt, con un buen hotel, y Montblanc, lleno de restaurantes y alojamientos.